La transició alimentària, els nous models d’alimentació

 

Vivim un procés de transició alimentària caracteritzat perquè en augmentar el nivell econòmic de la població, també ho fa el consum total d'aliments de baixa qualitat sanitària. Això es tradueix en un abús del consum de greixos saturats, de sucre, carbohidrats i d'aliments processats. 

Al primer món una majoria de la població abusa dels aliments energètics amb una forta palatabilitat a causa del sucre i greix que contenen. Això provoca que tinga’m 1.900 milions de persones amb sobrepés i d'eixos, 700 milions són obesos. Aquest procés està agreujat perquè la indústria alimentaria per augmentar les seues vendes prioritzen artificialment el color, l’olor i el sabor, això provoca una acceleració del canvi dels costums alimentaris, la conseqüència més visible és un augment de l'obesitat, la resistència a la insulina i l’augment de la Diabetis Mellitus Tipus 2 (DM2).

Mentrestant altra part de la població pateix malnutrició en ple segle XXI, 2.000 milions de persones tenen deficiència en algun micronutrient com són algunes vitamines o minerals, 821 milions de persones estan constantment mal nodrits i 690 milions de persones passaven gana en 2019.

Mercat a Ghana, foto de Rafa Muñoz

Per respondre aquesta malnutrició per excés o per defecte, han crescut els moviments que promouen noves cultures de consum alimentari. A més dels tradicionals Vegetarians que no mengen gens de carn, han sorgit altres corrents de Cultures Alimentàries, com els Vegetalistes que no volen cap aliment d'origen animal. El Veganisme rebutja tota mena de productes, siguen alimentaris o no, d'origen animal que es basa en l'Antiespecisme que defensa que els animals són iguals que l'ésser humà, per tant no poden ser explotats i no els podem consumir. Per últim tenim el Flexitarianisme que parteix d’opcions més moderades que defensen una alimentació equilibrada amb una forta reducció del consum de productes animals, però sense descartar-ho totalment de la dieta.

La indústria i la distribució alimentaria han popularitzat el Menjar ràpid o “Fast food”, com resposta ha aparegut el Menjar tranquil o “Slow Food”. Es tracta d’alimentar-se amb cura, valorant la qualitat, la procedència i el mètode de producció dels productes, així com la manera de cuinar-los. Aquest corrent va néixer en Roma en 1986 com resposta a l’obertura d’un McDonald’s en el país de la pasta i les pizzes.

Foto de Rafa Muñoz

L'actual Sistema Agroalimentari és eficient des del punt de vista productivista, a la rapidesa de la producció, la comercialització i la distribució, afegeix una estandardització dels productes. Però si sumem els costos energètics, socials, ambientals i els descartes dels aliments que no compleixen amb els estàndards de la cadena alimentaria, ens adonem que estem davant d'un sistema insostenible des d'un punt vista ecològic.

Una Transició Alimentaria necessàriament implica canvis en l'estil de vida de les societats. Està directament associat amb un nou model agrari i ramader, això repercuteix en la resta de la cadena alimentaria provocant canvis tant en la indústria com en la distribució. Per tant necessitem un canvi radical que afavorisca un estalvi de recursos, un balafiament d'aliments i dels residus generats, un abaratiment dels productes, de la salubritat, tot amb un augment del comerç de proximitat per reduir la petjada ecològica de l'alimentació.

Sembla haver-hi acord que davant de l'augment de la població mundial i la necessitat d'alimentar-nos a tots ha d’anar paral·lel amb una limitació del consum d’aigua i de la superfície cultivable, limitant la pèrdua de terres verges com selves, boscos, praderies i aiguamolls. 

Foto de Rafa Muñoz

Per aconseguir-ho necessitem reduir a la meitat el consum de proteïnes d'origen animal, eliminant bona part del bestiar a les granges intensives, a més cal millorar les condicions vitals dels animals criats per al consum alimentari. És necessari reduir l’ús d’animals monogàstrics com són les gallines i el porcí, perquè com tenen estómacs simples que no rumien, trauen poc rendiment del què mengen, si s’alimenten amb pinso augmenten la necessitat de dedicar més terres per als cultius de cereals i oleaginoses.  

Granja intensiva per a la producció de llet a Requena, foto de Rafa Muñoz

Augmentar la producció d'aliments vegetals ha de ser compatible amb una severa reducció de l'ús de productes fitosanitaris i dels fertilitzants, els que haguérem d’utilitzar haurien de procedir dels excrements del bestiar. Per últim, hem de garantir un repartiment equitatiu dels recursos, assegurant uns mínims alimentaris per a tota la població mundial. Per altra banda elevar el nivell de vida de tota la població ajudaria a una reducció de la natalitat.

Ajuntament de València, foto de Rafa Muñoz

En 2015 es va signar un Pacte de Política Urbana Alimentària a l’Exposició Universal de Milà (2015), amb suport actiu de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura). Entre altres acords aquest pacte posaren en marxa la figura de Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. Tots anys trien una vila que ha de convocar un congrés al qual van les ciutats adherides, en 2007 hi havia 159. En les reunions cerquen Sistemes Alimentaris Sostenibles sota les directrius dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i la Nova Agenda Urbana. L’any 2017 triaren València com Capital Mundial i el mes d’octubre celebraren el congrés.