El comerç il·legal d'espècies silvestres s’ha convertit en una de les activitats criminals més rendibles arreu del món que afavoreix la pèrdua de biodiversitat, la degradació ambiental, pèrdues econòmiques i corrupció. Per tràfic d'espècies silvestres s'entén el comerç il·legal d'animals i plantes silvestres, així com dels seus productes derivats. El Pla d’Acció de la Unió Europea contra el Tràfic d’Espècies Silvestres el defineix com: “El comerç il·legal, internacional o no, d'animals i plantes silvestres i de productes derivats, així com els delictes estretament interrelacionats, com la caça furtiva”. Cal no oblidar que hi ha un comerç legal d’espècies que implica un mitjà de vida per a moltes persones i no té res a veure amb aquesta problemàtica.
Encara que estiga prohibit per les lleis adquirir certes espècies o productes procedents d’elles, amb prou diners es pot comprar qualsevol cosa, des d’ossos de tigre a vesícules d'os per a ús medicinal, qualsevol rèptil viu, aus, caviar, pells rares, llanes per a la indústria del vestit, ivori d'elefant, orquídies o cactus o fustes precioses. Els delinqüents que executen el tràfic il·legal són responsables de la disminució de moltes espècies, però també propicien un ample grup de delictes interrelacionats amb la caça furtiva, que pot incloure assassinats. Estudis del WWF indiquen que cada any moren a mans dels furtius al voltant de 100 tigres de Bengala (Panthera tigris tigris), 30.000 elefants i més de 1.000 rinoceronts i al voltant de 100.000 pangolins. També que s’extrauen del medi i es comercialitzen il·legalment 1,5 milions d'ocells vius o 440.000 tones de plantes medicinals, a més de centenars de milers de tones de fustes tropicals molt valuoses. A banda de les afeccions a les espècies que pateixen directament el comerç il·legal, l’actuació de les xarxes dedicades a la captura i recol·lecció d’espècimens provoquen uns altres impactes negatius. Afecten la resta d’espècies, per eixample a les xarxes xineses que estenen per atrapar aus cauen unes altres espècies no “comercials”, com el gall de les roques (Rupicola peruaviana). Dins dels ecosistemes les espècies estan interrelacionades, extraure una provoca afeccions en la resta amb les que convivien. Extraure certes espècies pot provocar fallides sistèmiques als ecosistemes, per eixample si es capturen els pol·linitzadors, es pot perdre la regeneració de la vegetació o si es capturen lloros o esquirols es pot dificultar la dispersió de llavors. Les espècies objecte del comerç poden escapar-se i adaptar-se al nou hàbitat convertint-se en una espècie exòtica invasora com és el cas de les cotorres a casa nostra. A més la translocació d’espècies afavoreix l’expansió de malalties o paràsits, recordem que la COVID-19 es va originar en rates penades que es comercialitzaven al mercat de Wuhan, a la Xina. La suma de la reducció de poblacions i dels impactes que provoquen als ecosistemes espenta moltes espècies cap a l’extinció.
Segons el Fons per al Medi
Ambient Mundial (GEF), l’Agència de les Nacions Unides especialitzada en el
Medi Ambient (PNUMA) i l’INTERPOL, el mercat negre associat al trànsit
d'espècies silvestres s'estima que mou entre 10.000 i 23.000 milions de dòlars cada
l'any. En 2016 van calcular que es van comercialitzar 3.300.000 espècimens de
fauna i 91 milions de plantes, la qual cosa generà un volum de negoci de 20.000
milions d’euros. Estimacions del WWF assenyalen que el 90% dels exemplars
capturats pel tràfic il·legal no
sobreviuen a la fase de captura i transport, per la qual cosa, sols eixe any es
capturarien un total de 33 milions animals. Aquestes dades el converteix el
tràfic de la biodiversitat en el quart “negoci” il·legal més gran després del
tràfic de drogues, les falsificacions de productes i el tràfic de persones. A
més aquestes activitats delictives tenen molta influença social perquè
involucren en les tasques de recerca, caça, manteniment i transport a milions ciutadans
pobres d’arreu el món.
Entre 2005 i 2012, a l’estat
espanyol es van requisar 14.000 organismes coberts pel Conveni CITES,
principalment eren rèptils. Segons la Guàrdia Civil a l’estat espanyol, a
partir de 2019 els delictes contra el Medi Ambient foren els tercers que més benefici
il·lícit produïen, sols per darrere del tràfic de drogues i la falsificació de
documents. Som un dels països que protagonitzem aquest negoci, segons dades del
MITECO, entre els anys 2005 i el 2014, el 31% de les pells de rèptils
confiscades a escala mundial tenien a Espanya com a destí final.
Cal recordar que el furtivisme també provoca morts dels agents que custodien els espais i les espècies protegides. Com a eixample, al Parc Nacional de Virunga, en la República Democràtica del Congo, un dels més importants del món per la seua biodiversitat que inclou els espectaculars goril·les de muntanya (Gorilla beringei beringei). Fins al 2020 els furtius havien matat 130 Rangers encarregats de la protecció d'aquest indret valuós. També provoquen l'assassinat d'activistes mediambientals, com foren els periodistes espanyols Roberto Fraile i David Beriain i del seu company conservacionista l’irlandés Rory Young, que van ser assassinats l'any 2021 a Burkina Faso quan estaven realitzant una recerca sobre el tràfic il·legal d'espècies que protagonitzava un grup terrorista.
El Conveni CITES
Donada la constatació de la
reducció de la biodiversitat provocada entre altres circumstàncies pel comerç,
en 1963 es van reunir els membres de la The
World Conservation Union (UICN) i aprovaren la proposta d’assolir un pacte
internacional per a prohibir el comerç d’espècies protegides per a evitar la
seua extinció. En 1973 es van reunir a Washington els representants de 80
països per a redactar el Conveni sobre el Comerç Internacional d'Espècies
Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES). Aquest acord pretenia regular
el trànsit o moviment transfronterer internacional de les espècies amenaçades o
en perill d'estar-ho. Va classificar les diferents espècies en tres apèndixs,
les incloses en l'Apèndix I tenien el seu comerç totalment prohibit, les de
l'Apèndix II sols podien comercialitzar-se si les havien criades en captivitat.
Finalment, les que pertanyien a l'Apèndix III podien comercialitzar-se sense
restriccions, tant si tenien procedència silvestre com si eren criades en
captivitat. També va incloure el comerç de restes d’animals, de vegetals o
d’exemplars dissecats. Amb el pas del temps ha donat empara legal i ofereix diversos
graus de protecció a més de 37.000 espècies d'animals i plantes. En 1975 va entrar
en vigor el Conveni CITES i en 1986 l’estat espanyol el va subscriure.
Falsificació de la documentació CITES
Aviat les autoritats, en 2002
s’adonaren que era prou fàcil falsificar els documents CITES gràcies a les
noves tecnologies i al robatori dels segells de seguretat. Llavors la Convenció
sobre el Comerç Internacional d'Espècies de Santiago de Xile, celebrada del 3
al 15 de novembre de 2002 va tractar d’aquesta problemàtica. La falsificació de
permisos d’exportació era tan bona que Rússia demanà que es confirmarà qualsevol
permís d’importació del caviar d’esturió. Llavors s’adonaren que calia establir
mesures de comprovació de la validesa dels certificats CITES i van establir
mecanismes de confirmació en línia, mitjançant internet, perquè sols eixe any
es van emetre al voltant 500.000 permisos CITES.
Llista Roja de l’UICN
En paral·lel, en 1964 la Unió Internacional per
a la Conservació de la Natura va començar a valorar l’estat de conservació de
totes les espècies per a reduir el volum d’extincions. Es va basar en criteris científics per a determinar la
grandària de les poblacions, la seua distribució i el nivell de les amenaces que
les afectaven. A més les dades s’analitzaven per dues parts independents, per a
evitar biaixos en les conclusions. Incloïen les espècies en diferents
categories en funció del seu estat de conservació que anaven d’extinta a risc
mínim de preocupació.
Cada any s'avaluen i s'afeixen
noves espècies, la qual cosa permet analitzar l'evolució de la biodiversitat.
Bona prova de la degradació és l'evolució exponencial del nombre d'espècies
incloses com a amenaçades en la Llista Roja de l'UICN. També demostra que no hi
ha reducció del comerç que afecta la vida silvestre i que és la causa
responsable que espenta moltes espècies cap a l'extinció. De fet, l'Economia
Mundial Fòrum Global Risks Report 2023 cita la pèrdua de biodiversitat i
col·lapse dels ecosistemes com una de les variables que es deteriora més
ràpidament.
Uns altres reglaments i lleis
El Codi Penal 10/1995, de 23 de
novembre, té tipificats els delictes contra el Medi Ambient, i també li
incumbeix la Llei Orgànica de Repressió del Contraban 12/1995, de 12 de
desembre.
L’any 1997, la Unió Europea va considerar
necessari adoptar mesures més exigents que les que exigia el Conveni CITES,
llavors va elaborar una normativa pròpia mitjançant el Reglament Comunitari (CE)
338/97. Van decidir exigir que espècie inclosa en el conveni, independentment
de la seua categoria hauria de tenir factura de compra, o bé amb un altre
document comercial, com per a exemple una declaració jurada.
Reglament (CE) núm. 865/2006 de
la Comissió, de 4 de maig de 2006, mitjançant el qual s’establien disposicions per
a poder aplicar el Reglament (CE) núm. 338/97 del Consell, relatiu a la
protecció d'espècies de la fauna i flora silvestres per a controlar el seu
comerç.
En juliol de 2015, l'Assemblea
General de les Nacions Unides va aprovar la primera resolució sobre la lluita
contra el tràfic il·legal i el furtivisme d'espècies silvestres. Com a resposta
europea, en 2016 es va adoptar el Pla d'Acció de la UE contra el tràfic
il·legal d'espècies silvestres (COM (2016) 87 final). Per la seua part el
govern espanyol va complir amb el manament de la UE i en 2018 s’aprovà el pla
d'acció espanyol (TIFIES) per als exercicis 2018-2020, que comptà amb una
redacció conjuntar entre els diferents ministeris involucrats, com foren el de
Medi Ambient, el d’Afers Exteriors, el d’Economia, Hisenda, la Fiscalia i el
SEPRONA.
Amb el Reial decret 986/2021, de
16 de novembre, es van establir mesures per a poder aplicar el Conveni sobre el
Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITIS),
fet a Washington el 3 de març de 1973, i del Reglament (CE) núm. 338/97, del
Consell, de 9 de desembre de 1996, relatiu a la protecció d'espècies de la
fauna i flora silvestres mitjançant el control del seu comerç.
Casos assenyalats de furtivisme i tràfic il·legal
Els delictes contra el medi
ambient, i en concret els que afecten les espècies salvatges mai s’havien
tingut molt en compte, excepte els casos de furtivisme. Als denunciats, generalment
se’ls aplicava l'Article 335 del Codi Penal que els condemnava a una multa de 8
a 12 mesos i a la inhabilitació especial per a l'exercici del dret de caçar o
pescar per temps de 2 a 5 anys, a més d’aquell que fora acusat de matar fora de
les temporades habilitades o matarà espècies no cinegètiques. En el cas que
matarà una espècie amenaçada se li aplicava l’article 334 del Codi Penal. Llavors
era un delicte molt més lax que el que cometia qui entrava en una finca privada
per a furtar bestiar.
Com que era considerat un delicte
menor, a l’estat espanyol teníem molts casos de detencions de furtius que
mataven, furtaven o volien vendre espècies ibèriques protegides. Per a
combatre’ls i donada l’abundància i complexitat dels delictes contra el medi
ambient, mitjançant la Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, relativa a les
Forces i Cossos de Seguretat, es va crear una unitat especialitzada contra els
delictes mediambientals, el Servei de Protecció de la Naturalesa (SEPRONA). Com
a eixample assenyalarem els més cridaners dels darrers anys, a la pàgina de la
Guàrdia Civil hi ha molts eixamples d’operacions contra el tràfic d’espècies
protegides.
En 1985 l’Agència del Medi
Ambient de Huelva va informar que uns lladres havien entrat dins d’una colònia
de cria d’agrós, a l’espai protegit als Marenys d’Odiel i s’endugueren ous
d’agró blau (Ardea cinerea), becplà (Platalea leucorodia) i de garsetes
blanques (Egretta garzetta) de 200 nius. Malauradament, no pogueren identificar
als responsables perquè actuaren de nit.
El mes de juliol 1998, van
decomissar trenta lloros grisos cuavermell (Psittacus erithacus) que no tenien d’exportació.
Aquest psitàcid és molt valorat com animal de companyia i per això les seues
poblacions en llibertat s’havien enfonsat, perquè era l’espècie de lloro més
comercialitzada als anys vuitanta perquè té molta capacitat per a repetir sons,
es calcula que es van exportar més de 50.000 aus.
En 2001, el SEPRONA va
detenir una dotzena d'individus acusats de l'espoli d'aus rapinyaires i alguns
d'ells pertanyien a la Conselleria de Medi Ambient d'Andalusia. De fet, van
escorcollar la mateixa seu de Medi Ambient a Sevilla. En les actuacions van
trobar en un domicili falcons vius i morts. També van obtenir imatges del
robatori d'ous d'àguila imperial al niu. Igualment van decomissar centenars de
certificats falsos de certes espècies.
Mitjançant l’Operació Liana, en
2005 van detenir onze ciutadans, alguns d’ells valencians, que es dedicaven a
importar il·legalment animals vius protegits des del Golf de Guinea. Amagaven
rèptils, micos menuts com el talapoin d'Angola (Miopithecus talapoin) i aus
exòtiques que anaven sedades dins l’equipatge i entraven pels aeroports. Els
pocs animals supervivents al viatge anaven a una botiga d’animals d’Elx, que
s’encarregava de la seua venda.
En 2009, l’Operació Rapinya el
SEPRONA va detectar un grup que pretenia espoliar un niu d’àguila imperial
ibèrica (Aquila adalberti), van detenir nou persones per tràfic d’espècies
protegides. Van intervindre 70 rapinyaires (53 falcons, 2 àguiles cuabarrades,
7 àguiles americanes, 4 astors, 2 òlibes i dos brúfols) així com restes de les
mateixes espècies i ous. Van trobar un altre centenar de rapinyaires de dubtosa
procedència. Una part dels acusats pertanyien a un grup que es dedicava a
l’espoli de nius de rapinyaires i després falsificaven el document CITES, per a
legalitzar la seua comercialització. La policia de Rio de Janeiro va capturar
un britànic propietari d’una botiga d’animals que duia de contraban mil aranyes
amazòniques grans, amagades en les maletes.
L’exercici 2010, mitjançant la
coneguda com a Operació Real, el SEPRONA va desmantellar una xarxa dedicada a
espoliar nius de falcó pelegrí (Falco peregrinus), a les províncies de
Salamanca, Guadalajara i Madrid. Van recuperar vint falcons vius, a més d’uns
altres morts i congelats. L’operació va començar en 2008 en comprovar un anunci
en xarxes socials en el qual oferia un pollet d’àguila daurada (Aquila
chrysaetos) i un altre de falcó pelegrí. Eixe mateix any, amb l’Operació Llobet
el SEPRONA va desmuntar una organització dedicada al tràfic il·legal d’espècies
protegides. Van trobar-los lleons (Panthera leo), un tigre (Panthera tigris),
un llop ibèric (Canis lupus signatus), un linx europeu (Lynx lynx), un guepard
(Acinonyx jubatus), tres pumes (Puma concolor) i una àguila daurada que oferien
per les xarxes socials. Bona part dels animals procedien dels països de l’est
europeu que duien amagats un furgonetes de lloguer.
Segons dades de l'Oficina contra
la Droga i el Delicte (UNODC) que pertany a les Nacions Unides, l'any 2014 els
delictes contra la vida silvestre van sumar un valor de deu mil milions de dòlars
(USD), equiparant-se per volum econòmic al tràfic de drogues, el d’armes i el
de persones.
En 2016, a l’aeroport de Barajas
van detindre un ciutadà xinés que duia onze ous i set pollets acabats de néixer
de l'amazona frontblava (Amazona aestiva), que venien de Paraguai i anaven cap
a Hong Kong.
L’any 2017, la policia de Java
oriental va rescatar unes dues dotzenes de cacatues de cresta groga (Cacatua
galerita) en perill d'extinció que un contrabandista havia ficat dins
d'ampolles d'aigua per a transportar-les.
En l’exercici de 2018, mitjançant
l’Operació Jungla V, es van detenir nou membres d’una banda internacional,
alguns d’ells eren castellonencs, pel tràfic de 600 animals, rèptils procedents
de diversos continents que per la seua raresa arribaven a tenir preus de fins a
50.000 €. Una de les peculiaritats fou que el SEPRONA pogué comprovar que
tenien animals morts congelats per a gastar els seus permisos CITES per a
cobrir nous animals condemnats a la captivitat perpetua. Amb l’Operació Fame es
van detenir 16 persones dedicades al tràfic il·legal d’anguiles (Anguilla
anguilla). Mitjançant l’Operació Coahuila es va desmuntar una xarxa de
ciutadans alemanys residents a Mallorca que tenien més 1.200 exemplars que
pertanyien a 62 espècies de tortugues exòtiques, 14 de les quals estaven en la
llista de les 50 espècies de tortugues més amenaçades del món, a més de 750 ous
de quelonis.
Amb l’Operació Taxideralia realitzada
en 2019 pel SEPRONA, culminà amb l’acusació de sis persones per delictes contra
la fauna. Entre ells figuraven un empresari i un taxidermista de Mutxamel que tenien
més de 200 animals dissecats a Monòver, que eren d’un taxidermista de Mutxamel.
En el llistat figuraven elefants, un rinoceront blanc, cocodrils o tigres,
alguns d’ells valorats en més de 8.000 €. Eixe mateix any es va culminar l’Operació
Fennec, mitjançant la qual es van detenir 10 persones que adquirien animals a
Europa, falsificaven els permisos i després els traslladaven i els venien al
Marroc. En el moment de la detenció tenien més de 200 animals protegits. Amb
l'Operació Celacant es van recuperar 2.296 exemplars que pertanyien a setanta
espècies protegides. En una primera fase investigaren el tràfic d'anguiles, en
la segona intervingueren 628 rèptils vius, entre les quals destacaven 76
individus de tortuga gegant d'Aldabra (Geochelone gigantea) i 113 de tortuga
radiada (Geochelone radiata) de Madagascar. Finalment, en la fase tres, per
primera volta feren servir la datació mitjançant el Carboni 14 per a determinar
l'antiguitat d'uns ullals d'elefant. El SEPRONA començà a publicar un resum de les
actuacions penals per delictes relatius amb l'ordenació del territori, la
protecció del patrimoni històric i del medi ambient, que significaren un total
de 3.818 casos delictius.
En l’exercici 2020 a la Unió
Europea es van fer 3.977 confiscacions. A escala mundial es va intervenir a 125
països on detingueren 934 persones, confiscaren 780 kg d'ivori d'elefant, 25
banyes de rinoceronts, 389 escates de pangolí, 750 exemplars d'ocells, 1.795 de
rèptils, 1.190 de tortugues, 4.337 d'espècies marines i 47.000 m³ de fustes
protegides. El SEPRONA va imputar al fill de l'oligarca valencià Ros Casares
per un delicte continuat contra la flora i fauna, a més de contraban d'espècies
protegides. En un magatzem a Bétera li trobaren 1.090 animals dissecats, 405
d'ells eren espècies protegides per ser considerades en perill d'extinció i es
van valorar en 30 milions d’euros. També acumulava més de 198 ullals d'ivori
d'elefant, inclús tenia “amoixamat” un exemplar d’òrix blanc (Oryx dammah), una
espècie extinta en llibertat. Tots aquests “trofeus” tenien restriccions legals
que impedien la seua tinença sense els respectius certificats del conveni CITES
(Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora
Silvestre) i necessitaven documentació acreditativa del seu origen legal de la
qual mancaven. Tot i que al·legaren que els tenien abans de 2015 quan encara
era legal la seua tinença i que el propietari era el patriarca, Francisco Ros
Casares, que havia traspassat en 2014 i les peces les heretà el seu fill,
llavors es va arxivar la causa judicial.
L'any 2021 es van realitzar 436
confiscacions de 1.228 espècimens d'espècies CITES, dels quals 463 eren animals
vius. En tota la UE eixe mateix any es van realitzar fins a 4.137
confiscacions. Es va desenvolupar l'Operació Askea 2, per la qual detingueren
27 persones a les quals els van prendre 320 quilos d'angules que podrien tenir
un valor proper als 650.000 €. Un dels acusats entrà a la presó, cosa que mai
s'havia produït en aquest tipus de delictes.
En 2023 pujaren els decomisos als
6.532 d’exemplars, el nombre de detinguts o investigats també va augmentar en
un 26% en l'últim quinquenni, pujant a 4.580, amb una taxa d'esclariment dels
delictes de més del 81% en l'últim any.
Es produïren 311 delictes relatius a la protecció de la flora i la fauna i 216
contra els recursos naturals i el medi ambient. A més es van denunciar més de
100.000 infraccions, de les quals un 20% eren infraccions contra la normativa
sobre residus i abocaments, mentre que prop d'un 12% eren infraccions a la
normativa d'animals de companyia. A Barcelona el SEPRONA va rescatar més de 100
tortugues russes (Testudo horsfieldii) que no estaven correctament
identificades, aquesta espècie és considerada com a vulnerable en el Llibre Roig
de l’UICN a conseqüència del comerç il·legal. Amb l'Operació Thunder que
coordinà l’EUROPOL perquè la xarxa criminal s’estenia per 80 països. Es van
detenir 77 persones acusades de trànsit d'espècies, recuperaren 677 exemplars
protegits això com fusta importada il·legalment. A València van requisar 19
granotes de punta de fletxa daurada (Phyllobates terribilis), la qual és molt
verinosa.
A Saix van detenir als
propietaris d’una finca que tenien a la venda una rabosa argentada, mofetes,
serps i suricates. Entre les operacions comercials que materialitzaren estaven un
serval (Leptailurus serval) que van vendre per 3.800 €. Pertanyien a una xarxa
internacional que entre altres espècies tenia en oferta sis servals més, dos
caracals (Caracal caracal), un ocelot (Leopardus pardalis), dos micos titís,
tres guacamais, un lori dels cocoters (Trichoglossus haematodus), dos porcsespns,
una tortuga terrestre i una cacatua.
L’any següent el SEPRONA va
desarticular dos grups criminals formats per 21 persones que tenien més de 300
rèptils protegits a més d’armes de foc, que sumaven un valor de més de 800.000
€. Es dedicaven a importar ous amagats en l’equipatge, els criaven i després
falsificaven la documentació CITES per a poder vendre’ls. El SEPRONA en
col·laboració amb l’EUROPOL va culminar l'Operació Oratix que significà la
detenció de 28 membres d'una organització dedicada al contraban de lloros i
cacatues que anaven cap al nord d'Àfrica.
Eixe any l'Oficina de les Nacions
Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC) publicà el seu tercer informe World Wildlife Crime Report, on
analitzava els delictes contra la vida silvestre. Després d'arreplegar dades
dels 140.000 expedients amb les confiscacions d'espècies silvestres
enregistrades entre 2015 i 2021, la seua conclusió va ser decebedora. En 162
països s'havien interceptat més 4.000 espècies, 3.250 de les quals estaven
protegides pel CITES. Per grups les més abundants eren els coralls (16%),
seguits dels cocodrils (9%) i els elefants (6%). Tot i que any rere any
augmentaven les actuacions de les autoritats no aconseguien minvar el volum del
tràfic, més aïna continuava creixent.
Tipus de delictes més usuals
L’ivori
Fins a 1989 l’ivori dels ullals
dels elefants, es podia comercialitzar mitjançant una autorització emesa per la
Convenció CITES, perquè estaven inclosos en l’Apèndix II. Eixe grau de
protecció no va minvar l’acusada reducció de les seues poblacions que, entre
1960 i 1989 van passar dels 160.000 a menys de 20.000, en només vint anys.
Mentrestant, comprovaren que un 70% de l’ivori que s’exportava era il·legal,
gràcies a autoritzacions CITES falsificades. En gener de 1990 es va prohibir al
seu comerç a tot el món, així com la resta de productes obtinguts de l'elefant.
Malgrat que alguns països van criticar aquesta decisió perquè consideraven que no
era una decisió equitativa, perquè llevava una sucosa font d’ingressos per als
estats africans.
En 1989 el paleoantropòleg Richard
Leakey (Nairobi, 1944-2022) va fundar i dirigir la guarderia del Servei de Vida
Salvatge de Kenya (KWS). Els seus membres van rebre formació militar i
autorització per a disparar a matar als furtius dins dels parcs nacionals de Kenya.
Llavors en poc temps controlaren, i després eliminaren als furtius, tot i que van
rebre denúncies de ser responsables de comportaments il·lícits,
d’extralimitar-se en les seues funcions. Aleshores el preu de l’ivori caigué
fortament als mercats internacionals. Com a mostra del seu l’èxit, l’any 2016
el govern kenyà convoca la premsa internacional per assistir a una crema
d’ivori il·legal intervingut a les xarxes de furtius.
En l’àmbit internacional per a controlar el tràfic d’ivori, es va crear el Sistema d'Informació sobre el Comerç d'Elefants (Elephant Trade Information System). Sols l’any 2001 van recollir detalls de gairebé 4.500 decomisos d'ivori en 54 països, que implicaven un volum total de 125 tones. Això era una fortuna, perquè segons l’Observatori de la Vida Silvestre, l’any 2003 un quilo d’ivori costava 190 € i deu anys després pujà als 2.500 €.
Amb tot, la matança continuava, entre
2007 i 2014 es va estimar que els furtius eliminar uns 28.000 elefants africans.
Se centraven als llocs menys custodiats i aprofitaven la inestabilitat política
dels països, sols en 2011 mataren el 70% dels elefants que hi havia a la
República Centreafricana.
L'any 2015, l’EUROPOL va participar
en una gran operació COBRA III, dirigida contra el comerç il·legal d'espècies
en perill d'extinció, mitjançant la qual van recuperar una gran quantitat de
contraban que incloïa més de 12 tones d'ivori d'elefant i almenys 119 banyes de
rinoceront. A partir de 2017 la xifra d'animals assassinats començà a
reduir-se, baixant a uns 14.000 exemplars, any. Probablement va influir
l'acusada reducció de l'abundància, amb tot es va calcular que si es mantenia
la taxa de furtivisme, l'espècie s'extingiria en els pròxims 15 o 20 anys. En
2022, per primera volta es condemnava a cadena perpètua a un traficant d'ivori
reincident a Uganda.
Es va comprovar que les partides de furtius solien ser d’un màxim de cinc persones, formades per un tirador i quatre portadors. Eren dirigides per un “commanditaire” que facilitava el rifle i la munició que devien ser de gran calibre per a poder abatre als grans mascles. A més el cap s’encarregava de la venda de l’ivori i del pagament als furtius. Es dona el cas que en alguns països africans la carn de l’elefant era apreciada i s’arribà a pagar fins cinc voltes més cara que la de vedella, per això, sovint paguen als portadors en carn.
La falconeria i el món àrab
La Península Aràbiga és el destí
habitual del trànsit d'ous de falcó, on satisfeien la demanda dels adinerats
aficionats a la falconeria, la caça amb falcons. Els xeics àrabs creuen que els
exemplars d'origen salvatge tenen una genètica molt més bona que els criats en
captivitat, que són els únics que es poden comercialitzar legalment. Per això
es paguen preus molt elevats al mercat negre per un pollet de falcó salvatge.
Llavors, alguns falconers sense escrúpols gastaven molts dòlars en ocells
procedents de Sibèria, en concret de Kamtxatka. L'any 2005, el tràfic il·legal
de falcó sacre (Falco cherrug) procedent d'Àsia central es va agreujar i hagueren
de declarar l’espècie en perill d'extinció. Als Emirats Àrabs Units es va
detenir un traficant siberià que havia conduït més 4.800 km per aplegar a la
península aràbiga amb falcons i altres rapinyaires famolencs, tapats amb una
caputxa falconera i amagats dins d’una furgoneta llogada. El negoci era molt
sucós perquè l’any 2013 a Doha, presumptament, es pagaren més de 200.000 euros
per un falcó girfalc (Falco rusticolus). Tot i que encara hi havia aus més
valuoses a Qatar, un home va pagar 250.000 dòlars al mercat legal per un
girfalc de color blanc pur.
A partir de l'any 2002, els
Emirats Àrabs Units exigiren que cada falcó viatjarà amb un passaport
acreditatiu de la seua procedència legal. Això fou un colp dur contra el tràfic
il·legal, perquè segons un informe de
2018 realitzat pel Centre d'Estudis Avançats de Defensa, el nombre més elevat
de decomisos de tràfic d'aus entre el 2009 i el 2017 es produïa allí mateix. A
més gràcies als avanços genètics podien descobrir les aus que tenien procedència
salvatge, llavors la cria en captivitat es va generalitzar. Eixe mateix any el
xeic Butti bin Suhail Al Maktoum de Dubai va introduir el nou esport, les
curses de falcons. Aquest “esport” consisteix a cronometrar el temps que li
costa a un falcó recórrer 400 metres lineals, fins on hi ha operari menejant
un” telwah”, un esquer amb una mica de menjar enganxat, el primer rècord va ser
de 16 segons, equivalent a una velocitat de 80,46 km/h. Eixes competicions
tenen sucosos premis en metàl·lic i compten amb la participació de més de 1.000
falconers procedents de totes les classes socials. Per a mantenir els seus falcons
el xeic Butti va contractar en exclusiva al principal expert mundial en la cria
en captivitat de falcons, Howard Waller. També compta amb instal·lacions
especialitzades en els falcons, com l'Hospital Falcon d'Abu Dhabi que tracta
més d'11.000 rapinyaires cada any i té la seua pròpia ala d'oftalmologia, així
com una unitat de cures intensives.
Els rinoceronts i la desgràcia de tenir banyes
El tràfic de les banyes de
rinoceront és una activitat cada volta més freqüent, a conseqüència del preu elevat
que aconsegueixen al mercat negre, un quilo de pols de banya val tres vegades
més que un quilo de cocaïna. Segons l’Observatori de la Vida Silvestre, l’any
2003 un quilo de banya costava 66.000 dòlars, mentre que el quilo d’or es
comprava per 27.600 $. Als països asiàtics, principalment al Vietnam, creuen
que beure una mena de xarop format per una mescla d’alcohol i una mica de pols
de la banya d’aquest animal pot, fins i tot, curar un càncer. Sorprenentment, la
seua composició principal és la queratina, llavors consumir-lo és com si ens menjaren
les ungles. Malgrat això, cada volta hi ha més rics que poden pagar el preu que
exigeix el mercat negre i la demanda arribà a ser tan forta que l’any 2011 ja
s’havien matat tots els rinoceronts de Java (Rhinoceros sondaicus) que hi havia
a les selves vietnamites.
Encara que en un principi la
situació dels africans no era molt preocupant, ara la cosa no està millor. En
2007 sols es van abatre il·legalment 13 exemplars, malgrat que a poc a poc anà
apujant el volum. En 2013, eliminaren 1.004 i l'any següent en mataren 1.200.
En 2015 continuà pujant la pressió i liquidaren 1.300 individus a Àfrica. Sols
en 2017 i a Sud-àfrica els delinqüents executaren 691 rinoceronts i en 2018 sacrificaren
uns altres 508 exemplars. Per això el rinoceront negre (Diceros bicornis) s'ha
convertit en una espècie en perill crític, de fet, tres de les seues races han
sigut totalment extingides.
A mesura que la creixent classe
mitjana xinesa i vietnamita es tornava més rica, pogueren permetre's l'alt cost
que tenien les despulles de rinoceront, per la qual cosa no es va reduir la
demanda al mercat negre internacional. Llavors la pujada geomètrica del preu de
les banyes, va provocar que els furtius intentaren qualsevol pla, per disparitat
que pareguera, per a furtar banyes de rinoceront. En 2013 tres lladres emmascarats
furtaren quatre banyes de caps dissecats que hi havia penjats a les parets de l’arxiu
del Museu Nacional de Dublín. L'any següent, també a Irlanda, uns altres
lladres entraren en una mansió per a furtar la banya d'un cap dissecat que lluïa
en les seues parets, la pèrdua es va valorar en 200.000 dòlars. Llavors el preu
d'un quilo d'or costava 40.000 dòlars mentre que un de pols de banya de
rinoceront valia 50.000 dòlars. La situació d’aquest animal prehistòric s’ha tornat
crítica, segons el WWF sols queden 80 individus del rinoceront de Sumatra (Dicerorhinus
sumatrensis), entre 56 i 68 del rinoceront de Java, al voltant de 3.500 del de
l’Índia (Rhinoceros unicornis), del negre (Diceros bicornis) passaren de
100.000 exemplars en 1.960 a només 5.000 en 2016, del blanc (Ceratotherium
simum) queden uns 20.000 exemplars.
Les anguiles i els seus juvenils, les angules
A principis del segle XXI es va
comprovar la forta davallada de les poblacions d'anguiles (Anguilla anguilla) que
són els adults, a conseqüència de l'excés de pesca i per les conseqüències del
tall dels rius que provocaven les infraestructures hidràuliques. Aquesta espècie
quan aplega als darrers estadis de desenvolupament i sols pesa un gram,
s'anomena angula. Llavors des d’on neixen als mars propers golf de Mèxic tornen
als rius d'on procedien els seus pares, on es capturen perquè son considerades com
una delícia gastronòmica. Un quilo d’angules es pagava als pescadors per 400 €
i es venia als mercats asiàtics per 9.000 €. El comerç il·legal el protagonitzen
ciutadans asiàtics que exporten les angules amagades en maletes i una volta
apleguen al destí les duen a piscifactories per a engreixar-les, una volta multipliquen
el seu pes les venen com a anguiles grans. Per a combatre la reducció de les
seues poblacions, l’any 2009 es va incloure l’anguila en l'Apèndix II del
Conveni CITES, però l'any següent van considerar-la mereixedores d'entrar a l'Apèndix.
I, prohibint totalment la seua comercialització. A partir de 2011 el SEPRONA
començà a treballar en l'Operació Suculenta que va culminar amb el decomís de 1.600
quilograms d’angules i detingueren 14 persones. Sols en 2018 es van interceptar
més de 300 kg d’angules a l’aeroport de Barajas i detingueren 22 pescadors
il·legals, desmuntant una xarxa d’exportació il·legal cap als mercats asiàtics.
Els tigres i els ossos
El furtivisme ha delmat les
poblacions de tigres per a comercialitzar les seues pells i els seus ossos. A
Àsia creuen cada part del tigre (Panthera tigris) pot curar malalties
específiques, des de l'epilèpsia fins a la feblesa, amb tot els seus ossos són
la mercaderia més valorada. WWF creu que en la dècada del 2000 al 2010 es van
matar més de 1.000 exemplars. Estimacions de la grandària de les poblacions en
2018 apuntaven que sols quedaven en llibertat 2.500 tigres salvatges i 12.500
en captivitat. El principal consumidor dels productes derivats dels grans
felins era la medicina tradicional xinesa que feia un vi terapèutic, resultat
de la seua mescla amb pols dels ossos dels tigres. Afortunadament, en 1993
prohibiren totalment la seua comercialització i en 2017 l’han ampliada a
l’ivori dels elefants.
Respecte dels úrsids, la medicina
tradicional xinesa gasta la vesícula i la bilis per al tractament de convulsions,
febre i hemorroides i això ha provocat una greu davallada de les poblacions d’ossos
asiàtics. Aleshores l’augment de preus va provocar la importació il·legal
d’ossos negres americans per a cobrir la demanda.
Els pangolins
En apujar els preus de les
espècies més grans, part del mercat negre de les despulles animals gastades per
a l’elaboració de medicines tradicionals es va fixar en els pangolins.
L’augment exponencial de la seua demanda els ha convertit en el grup d’espècies
més traficat del món. Els pangolins tenen gairebé tot el cos cobert d'escates, la boca
sense dents i una llengua molt llarga i musculosa, amb una saliva apegalosa que
fan servir per a extreure del cau formigues i tèrmits. Queden vuit espècies
vives que viuen al tròpic d'Àfrica i Àsia. Les quatre asiàtiques han sigut
delmades pel consum de la seua carn i per la venda medicinal de les seues
escates. Llavors la pressió dels furtius es va fixar en les altres quatre espècies
que viuen a l’Àfrica. Segons la UICN, el comerç il·legal d'escates de pangolí
va significar la mort d’una quantitat estimada de 92.000 pangolins, entre 1999
i 2017. Segons l'informe del World
Wildlife Crime Report 2016, entre 2007 i 2013 es confiscaren de contraban
les escates de 107.060 individus. A partir de 2008 bona part d'aquest comerç es
dirigia des d'Àfrica occidental i central fins a Àsia. Per això el CITES va
incloure aquestes espècies en l'Apèndix I, però encara continuen produint-se
nombroses embargaments d'escates. De fet, la davallada acusada de les quatre
poblacions africanes es pot documentar per la seua pujada als Apèndixs del
CITES. Ingressaren en l'Apèndix III en 1976, pujaren al II en 1995 i entraren
en l'Apèndix I en 2017.
Les fustes valuoses
Només entre els mesos de novembre
de 2013 i abril de 2014, les autoritats de diversos països de trànsit i
destinació van decomissar més de 4.000 tones d'una espècie de palissandre molt
amenaçada, presumptament exportada il·legalment des de Madagascar. El palissandre
és un arbre del gènere Dalbergia, que
creix als tròpics i té una de les fustes més valuoses. Segons l'informe de
l'ONU, el "World Wildlife crime
report 2020: trafficking in Protected species", el tràfic il·lícit de
fusta és responsable de fins al 90% de la desforestació als països tropicals i
està valorat entre 30 000 i 100 000 milions de dòlars USA/any.
Una altra fusta molt demanda i
escassa és la provinent del gènere Pterocarpus,
anomenada genèricament com a pal de sang, a Guinea-Bissau. Substitueixen les 33
espècies asiàtiques que són considerades com a pal de rosa, que pertanyen als
gèneres Dalbergia, Pterocarpus,
Diospyros, Millettia i Cassia.
Les asiàtiques s'havien explotat en excés, rarificant-se les seues poblacions i
desapareguen la seua rendibilitat de la seua explotació. Llavors la demanda es
va fixar en els arbres africans amb fustes de característiques versemblants i,
de nou, l'excés d'explotació ha obligat a incloure'ls en l'Apèndix II del
CITES, l'any 2011. Els pals de sang tenen una fusta rogenca, com el Pterocarpus erinaceus que creix al
Sahel, principalment a Nigèria, que es gasten per fer instruments i mobles.
També exploten el Pterocarpus tinctorius
de Zambia o el Pterocarpus eri,
originari de l’Àfrica Occidental. El volum d’exportacions legals des de Nigèria
en 2018 era de cent contenidors diaris. La seua tala intensiva ha provocat la
desaparició dels boscos de P. erinaceus
a Gàmbia, llavors tallen els arbres al Senegal.
Com allí està prohibida la seua explotació comercial duen els troncs a Gàmbia,
de fet, el 99,7% de la fusta exportada és d’origen senegalés. En paral·lel al
negoci va la corrupció, després d’estar vint-i-dos anys encapçalant el govern,
el president de Gàmbia Yahya Jammeh era propietari d’una empresa que exigia a
la resta de competidores un pagament de 3.000 dòlars USA per a cada contenidor de
fusta que exportaren. En 2016 les exportacions de pal de sang des de Gàmbia
estaven al voltant de 100 milions de dòlars, l’equivalent al 50% de totes les
exportacions del país i al 10% del seu PIB, el més fort és que el 99,7 de la
fusta la tallaven al Senegal.
En 2020 el SEPRONA culminà
l'Operació Quercus contra els importadors de fustes valuoses. En dues empreses
localitzaren fusta sense documentació de pal sant (Bursera graveolens) i
palissandre (Dalbergia spp.) importades del Brasil i de l'Àfrica, ambdues
cobertes pel Conveni CITES.
Les plantes cactàcies i les orquídies
L'Oficina de les Nacions Unides
contra la Droga i el Delicte (UNODC) publicà en 2024 el seu tercer informe World Wildlife Crime Report, on
analitzava els delictes contra la vida silvestre. Després d’arreplegar dades de
140.000 expedients policials, entre altres conclusions va considerar molt
preocupant el gran volum d’aprensions de plantes suculentes com l'àloe vera
(Aloe vera), la sansevièria (Sansevieria ssp.), la planta de jade (Crassula
ovata), el collar de perles (Curio rowleyanus) o l’agave americana. Encara que
eren espècies freqüents en jardineria les seues poblacions silvestres estaven
seriosament amenaçades. Molt més preocupant era el cas de les orquídies rares
com fou el cas de la vietnamita Paphiopedilum
canhii que un any després de descobrir-se desaparegué el 99% de la seua
població silvestre en mans de recol·lectors comercials.
Rèptils i aranyes, un moda de col·leccionisme perillós
Hi ha molta afició de tinença
d’animals perillosos, entre ells destaquen les serps i les aranyes grans. L’any
2022, el SEPRONA en l’Operació Naja-Gc va intervenir 53 espècimens protegits,
molts d’ells verinosos i tots coberts pel CITES. Un individu els tenia dins de
quaranta terraris molt grans, a més disposava d’espais per a criar rosegadors
amb els quals nodrir-los. Tenia un llistat d’espècies esgarrifador que estava
format per una tortuga al·ligàtor (Macrochelys temminckii), un monstre gila
(Heloderma suspectum), un fardatxo cocodril (Shinisaurus crocodilurus), caiman
de morro ample (Caiman latirostris), dos caimans nans de Cuvier (Paleosuchus
palpebrosus), un cocodril nan (Osteolaemus tetraspis), dos pitons reticulat
(Python reticulatus), una taràntula xilena rosada (Grammostola rosea), una taràntula
mexicana de cames vermelles (Brachypelma emilia), una cobra reial (Ophiophagus
hannah), una cobra de filipines (Naja philippinensis), una cobra de monocle (Naja
kaouthia), una cobra del cap (Naja nivea), una cobra escopidora, un escurçó del
Gabon (Bitis gabonica), un escurçó (Vipera ammodytes), dos cròtals, una mamba
verda oriental (Dendroaspis angusticeps), un varà gegant filipí (Varanus
bitatawa), un varà blau (Varanus macraei), un varà monitor (Varanus panoptes),
un varà del Nil (Varanus niloticus), un Varanus reisingeri, dos Varanus melinus,
dos varàns verds (Varanus prasinus), dos dragons barbuts (Pogona vitticeps), un
llangardaix de llengua blava (Tiliqua scincoides), una iguana banyuda (Cyclura
cornuta), onze serps reials de Califòrnia (Lampropeltis californiae) i dos
titís (Callithrix penicillata). També la indústria és responsable de l’ús de
mercaderies com les pells de pitó (Pythonidae), en concret, l’europea acapara
el 96% del comerç legal de les seues pells.
Els lloros
Més de dues terceres parts del
volum mundial del comerç de lloros estava representat per només una espècie, la
cotorra grisa (Myiopsitta monachus) originària principalment de l’Argentina,
però a partir de 2014 minvà molt, quan es va prohibir la seua venda a Mèxic que
era el seu principal mercat de destí. Segons la base de dades sobre el comerç
CITES del PNUMA-CMVC, entre 2007 i 2016 es van exportar més 568.000 cotorres. La
segona espècie més venuda és el lloro gris cuavermell o “Yaco” (Psittacus erithacus) de la qual es van exportar més de
104.000 lloros grisos. Malgrat que està inclòs en l’Apèndix I del CITES
continua sent legal la seua venda als països àrabs. Els segueixen els també
africans, el lloro del Senegal (Poicephalus senegalus) amb una exportació legal
de 23.000 ocells i el lloro frontvermell (Poicephalus gulielmi) amb 12.000 aus,
ambdós estan dins de l’Apèndix II.
Els lloros que vivien en
llibertat i es capturen no solen gastar-se com a animals de companyia, perquè
no s’adapten bé a la captivitat. Es gasten per a millorar la genètica dels
criadors professionals. Els encarregats de capturar-los en la natura, en 2012
al Camerun sols rebien 27,44 € per cada lloro frontvermell, en canvi, per cada
lloro gris pagaven 60,49 €. A voltes pugen als arbres per a furtar els pollets
encara que tenen poques possibilitats de sobreviure, les taxes de mortalitat
poden oscil·lar entre 9% i 48%, això sense comptar les morts que pateixen en
l’exportació.
Fins al 1993, abans de la
prohibició de la seua venda als Estats Units, es comercialitzaven cada any
entre 30.000 i 30 i 50.000 lloros grisos, després sols es van comercialitzar
9.000 en 1997. A partir de 2005 quan es van prohibir a Europa, tornaren a
baixar fins a les 6.000 aus/any. A partir de 1990 es començà a constatar
l’augment de la venda il·legal a Àfrica, perquè a països com Mali que no tenien
poblacions silvestres venien molts exemplars teòricament criats en captivitat,
mitjançant permisos CITES falsificats, i sols tres països tenen registrats establiments
de cria en captivitat, que són Singapur, Filipines i Sud-àfrica. Mentrestant,
entre 2007 i 2016 es van decomissar un total de 5.000 lloros grisos.
Col·leccionisme i tràfic d’ous
Hi ha un gran mercat il·legal
provocat pel col·leccionisme d’ous d’ocells. Aquest tràfic és molt més fàcil
d’amagar que el d’ocells vius, perquè és molt més complex mantenir-los amb vida
i que estiguen quiets a l’hora de passar per les duanes. El Brasil és un dels
punts calents en el tràfic d'ous de les nombroses espècies d'ocells amazònics,
principalment dels lloros, però també venen
aranyes i micos d’espècies menudes. Bona part d’eixe tràfic entra a Europa a
través de Portugal, aprofitant els nombrosos enllaços aeris entre tots dos
països. Les autoritats lusitanes calculen que cada any apleguen tres mil ous
procedents del Brasil. Les principals espècies objectiu són els lloros,
falcons, brúfols i tucans. De fet, aquest negoci ha provocat l’extinció en
llibertat del guacamai de Spix (Cyanopsitta spixii).
Un traficant destacat:
Lendrum
Malgrat que la prohibició legal
sempre hi hagué delinqüents que no dubtaven transgredir les normes perquè la
demanda d’articles de luxe com l’ivori, o certes espècies com els falcons o els
psitàcids era molt fortes i els preus que s’arribaven a pagar eren molt
sucosos.
Un dels traficants més coneguts
per la seua història vital fou Jeffrey Lendrum (Bulawayo, 1961) que va néixer
al que llavors era Rhodèsia del Nord, un país africà que governaven els blancs,
mentre que ell era net d’un irlandés. L’any 1984 el condemnaren per primera
volta pels delictes contra la biodiversitat que va cometre metre treballava a
un programa de conservació de l'àguila de Verreaux (Aquila verreauxii), al parc
nacional de Matobo, a la república de Zimbabwe. Lendrum des de ben jove destacà
perquè grimpava arbres amb molta facilitat i li agradava la natura salvatge. Va
col·laborar en els controls dels nius i no trigaren molt a sospitar de massa
freqüent desaparició dels ous dels nius que supervisaven. La policia li trobà
vuit-cents ous que havia furtat i amagava al seu domicili. El van condemnar a
quatre mesos de presó i una multa prou grossa.
Va ser el primer dels molts
delictes que protagonitzà, en 2002 el van arrestar al Quebec amb ous de falcó
girfalc (Falco rusticolus). Ell i un còmplice s'havien fet passar per fotògrafs
de la National Geographic Society,
contractaren un helicòpter perquè els traslladarà a l’àrtic per a furtar ous
dels nius que hi havia als penya-segats.
En 2010, ho tornaren a detenir a
l'aeroport de Birmingham, quan duia catorze ous dins de mitjons de llana, que
s'havia adherit a la panxa. Amagava ous de falcó pelegrí que procedien del sud
de Gal·les i intentava dur-los a Dubai. Els tretze ous que encara no s'havien
malmés es van valorar en uns 80.000 euros, 11.000 per cada pollet femella i la
meitat per cada mascle. Gràcies a les dades que duia a l'ordinador portàtil,
les autoritats van conéixer que eixe mateix any havia anat a Sri Lanka a la
recerca dels ous de la rara subespècie de falcó pelegrí shaheen. Tot i que la
ferma vigilància dels forestals que patrullaven damunt d’elefants no li va
permetre furtar res.
En 2015 en São Paulo l’agafaren a
punt de prendre un avió cap als Emirats Àrabs. Al seu equipatge duia una
incubadora amb quatre ous del falcó pàl·lid, procedents de la Terra del Foc
xilena. La justícia brasilera li va condemnar a quatre anys i mig de presó,
però va aconseguir fugir del país mentre estava en llibertat condicional.
De nou, en 2018 el van detenir a
l'aeroport londinenc de Heathrow quan tornava de Sud-àfrica amb dinou ous de
diverses espècies de rapinyaires, a més de pollets de voltor. Els duia amagats
dins d’un cinturó preparat per a dur ous i pollets mentre els mantenia calents.
Li van caure tres anys de presó que deu continuar complint. Els jutjats van estimar
que el valor d’ous i pollets al mercat negre oscil·laria entre les 2.400 i els
9.600 €.
Bibliografia i referències
Assassinat de guàrdies ambientals, a les muntanyes Virunga:
Banyes de rinoceront:
https://www.bbc.com/mundo/noticias/2014/02/140207_cuerno_de_rinoceronte_finde
https://www.worldwildlife.org/descubre-wwf/historias/todo-lo-que-debes-saber-sobre-los-rinocerontes
Cadena perpètua per a un traficant:
CITES Apèndix I, II i III:
https://cites.org/esp/app/index.php
CITES Conveni:
https://cites.org/esp/disc/text.php
CITES, falsificació documentació:
https://cites.org/sites/default/files/esp/cop/12/doc/S12-29.pdf
CITES Xile:
https://ccc-chile.org/2002/11/15/finaliza-la-xii-conferencia-de-las-partes-de-la-cites/
https://cites.org/sites/default/files/esp/news/pr/2002/cop12_presskit.pdf?gtranslate=zh-CN
Comerç d’ivori:
https://elpais.com/diario/1994/03/14/sociedad/763599602_850215.html
Comerç il·legal d’angules:
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/medio-ambiente/2024/03/23/65fd85dee85ece58278b457b.html
Contraban de lloros a Barajas:
Curses de falcons:
https://www.atlasobscura.com/articles/uae-falcon-racing-history
Dades del tràfic
2011:
Delictes contra el Medi Ambient:
https://www.guardiacivil.es/ca/prensa/noticias/8961.html
https://catedraanimalesysociedad.org/crimverde/
Espanya, porta d’entrada:
Espoli d’àguila imperial:
https://www.elmundo.es/elmundo/2011/11/25/galicia/1322238363.html
Informe ONU sobre els delictes contra la vida silvestre:
Informe World Wildlife Crime Report 2014:
https://www.unodc.org/unodc/en/frontpage/2014/May/wildlife-crime-worth-8-10-billion-annually.html
INTERPOL, delictes ambientals:
Jeffrey Lendrum, el traficant:
Joshua Hammer “The Falcon Thief:
A True Tale of Adventure, Treachery, and the Hunt for the Perfect Bird”. (2020)
Ed. Simon Schuster
Leakey, furtius i el KWS:
https://www.vice.com/es/article/defender-elefantes-cazadores-furtivos-kenia-muerte/
Legislació:
https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2018-985
Operacions de la Guàrdia Civil:
https://www.guardiacivil.es/es/prensa/noticias/6641.html
Operació Fennec:
Operació Jungla V:
Operació Liana:
Operació Llobet:
Operació Quercus:
Operació Rapinya:
https://www.fiscal.es/-/operacion-rapina
Operació Real:
https://www.elmundo.es/elmundo/2010/05/05/madrid/1273057873.html
Operació Taxideralia:
https://www.guardiacivil.es/es/prensa/noticias/6898.html
Operació Thunder:
https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/prensa/2303031_tcm30-560219.PDF
Pla d'Acció Español contra el Tràfic Il·legal i el Furtivisme
Internacional d'Espècies Silvestres (TIFIES):
https://drive.google.com/file/d/1ArkhENmj5H4WAZxjHBkXD7TaE6SeLxrZ/view
https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/transicion-ecologica/paginas/2020/050220-plan_tifies.aspx
Preu de l’ivori i de la banya de rinoceront:
Barbieri, A. (2016). “Así es como
la muerte de animales financia el terrorismo”. la Vanguardia, 26 de abril de
2016.
https://www.lavanguardia.com/natural/20160303/40169644665/terrorismo-animales-protegidos.html
Prohibició comerç d’ivori:
https://elpais.com/diario/1992/01/13/sociedad/695257208_850215.html
Richard Leakey:
Robatori a Odiel en 1985:
https://elpais.com/diario/1985/06/22/espana/488239229_850215.html
Ros Casares i la col·lecció d’animals dissecats:
https://www.lasprovincias.es/sucesos/museo-taxidermia-betera-20220410100405-nt.html
https://www.levante-emv.com/sucesos/2022/04/14/abuelo-cazador-furtivo-pasas-elefante-64995708.html
Tigre:
Tràfic il·legal:
LEÓN-GARRIDO, M. (2022). “Una
aproximación a la problemática del tráfico de especies protegidas en la UE y
España. Implicaciones para la Seguridad”. Revista de Pensamiento Estratégico y
Seguridad CISDE, 7(1), 41-66. (www.cisdejournal.com)
Tràfic il·legal de lloro gris cuavermell (Psittacus erithacus) a
València:
Quercus 151, p. 50, setembre
1998.
Tràfic il·legal d’ous:
https://www.abc.es/espana/andalucia/sevi-tecnicos-medio-ambiente-roban-201106300000_noticia.html
Tràfic il·legal de rèptils:
Tràfic pal de sang i
lloros:
Informe encarregat pel CITES a l’United Nations Office on
Drugs and Crime (UNODC) (2018). “Àfrica occidental i central. Avaluació de les
amenaces que plantegen els delictes contra la vida silvestre”. CoP 18, Doc. 34,
Annex 4.
WWF, Informe el
negoci de l’extinció a Espanya, 2018:
https://d80g3k8vowjyp.cloudfront.net/downloads/negocioextincionespana_ok.pdf
https://www.wwf.es/nuestro_trabajo/especies_y_habitats/trafico_de_especies/
https://traficoespecies.wwf.es/blog/wwf-contra-el-trafico-de-especies
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada