El riu Túria transcorria dins del terme de València set quilòmetres, encaixonat per marges de pedra, des de l’Assut de Rovella fins a l’Assut de l’Or , en creuar el pont de Ferro o de Drassanes (1931) moria al mar, entre el port i el barri de Natzaret . Els paredats s’havien construït per defensar la ciutat de les freqüents avingudes del riu que periòdicament la negaven. En les pitjors riuades sols s’havien salvat els terrenys que ocupava l’antiga ciutat romana, fundada dalt d’un alteró d’un illot a la vora del riu, pel cònsol romà: Dècim Juni Brut Galaic el 138 aC. València en 1853, gravat d’Alfred Guesdon  El riu Túria tancava València pel nord, per facilitar el pas s'havien alçat 12 ponts, cinc històrics, altres cinc i dues passarel·les més modernes. Per protegir la ciutat de les avingudes que es repetien periòdicament començaren ben prompte a alçar paredats formats amb grans pedres. En 1956 acabaren els primers que va construir la Junta de Murs i Valls , entre el p

  Portada del diari LEVANTE 15 d'octubre de 1957 El mes d'octubre es va produir la riuada, coneguda a casa nostra com la “ riuà de València ” tot i que a més de la capital es van inundar les planes litorals de la Plana Alta, la Plana Baixa, el Camp de Morvedre, l’Horta Nord, l’Horta Sud, la Ribera Baixa i la Ribera Alta, la Safor i la Marina Alta. Els dies 11 i 12 d'octubre van caure fortes pluges, les més fortes a la conca mitjana del riu Túria , a la Serra Calderona i a les comarques del sud. Durant dos dies s'acumularen més de 500 litres per metre quadrat en moltes localitats. Llavors les muntanyes estaven desforestades, sense coberta vegetal, això provocà que l'aigua s’aboqués amb rapidesa a barrancs i rambles arrossegant canyes, pedres i sediments. Centre de València, foto publicada a l'Especial del diari LEVANTE octubre 1957 El diumenge 13 les autoritats avisaren del risc de riuada, la gent es gità al llit amb por mentre   els rius baixaven plens d