“El dia que ens civilitzem prohibirem els festejos amb bous, llavors caldrà donar una beca a toreros, picadors i altres tararots perquè es guanyen la vida sense torturar cap animal”.
Jesús Mosterín (Bilbao, 1941-2017)
ECOLOGISTES I NATURALISTES
Acció Ecologista Agró
Van presentar al·legacions en contra de la Via Parc Nord que pretenia fer una autovia per a tancar pel nord, la circumval·lació de València. Consideraven que eixa infraestructura era incompatible amb la protecció del Pla d’Acció Territorial de l’Horta, que estaven tramitant en eixos moments. En desembre, per a oferir una alternativa al bou en corda d’Almassora, organitzaren una activitat de senderisme, amb anellament d’aus i rematat amb una torrada de carn. Prepararen un model d’escrit per a denunciar la destrucció de nius d’orenetes, avions i falcies. Feren una campanya de denúncia, davant les Corts Valencianes, contra l’intent de la Generalitat d’autoritzar el parany i encetaren una altra per a conscienciar la ciutadania en contra dels plàstics al mar: “- bosses + vida”.
Grup del Camp de Morvedre AE-Agró
El mes de juny organitzaren una jornada de neteja del llit del riu Palància, al terme de Gilet i una altra a la desembocadura, a Sagunt. Van alliberar jovenets de tortuga d’estany (Emys orbicularis) a la marjal dels Moros. Aconseguiren que la Generalitat prohibirà la caça a la Finca de Penya, a la marjal d’Almenara, atorgant-li la figura de Reserva de Fauna Silvestre. El mes de novembre organitzaren un acte de protesta perquè l’autoritat portuària, al Port de Sagunt havia tancat un camí ramader històric que a més era públic, la Vereda del Mar.
Marfull AE-Agró
Van triar el dia commemoratiu de l’arbre, el 31 de gener, per a denunciar la gestió forestal de l’administració valenciana, en col·laboració amb Bosc Viu. Desplegaren pancartes al bosc de la Vallesa, Paterna, per a denunciar agressions, com l’urbanisme descontrolat, les infraestructures mal ubicades, les tales injustificades, la dolenta forma de fer silvicultura preventiva i la desbrossa arran del sotabosc.
En febrer repoblaren l’Alt de Malenas a Alboraig, per a denunciar que obres d’ampliació de la carretera Bunyol-Alboraig CV-425, havien afectat espais valuosos com el riu Bunyol, el riu Xic i el barranc del Comte.
En abril penjaren una gran pancarta en els ponts de l’avinguda del Cid de València en contra del cementeri de Zarra, recordant l’Aniversari de l’accident de Txernòbil. Pujaren a la pinta del pont de l’Exposició, on despenjaren una altra gran pancarta en contra del Cementeri Nuclear de Zarra.
Projecte Emys
Acció Ecologista Agró encetà un projecte de voluntariat per a estudiar i protegir les tortugues d'estany autòctones, la tortuga d'estany (Emys orbicularis) i la tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa). Ramon Royo i Andrea Martínez Escamilla foren els coordinadors d'aquest programa. Els treballs se centraren al Tancat de la Pipa, en novembre amollaren exemplars, alguns dels quals duien pegat un emissor per a poder fer-los un seguiment. Les poblacions d'aquests quelonis havien minvat molt a conseqüència de la pèrdua d'hàbitat, per la contaminació de les aigües amb agroquímics i per la competència amb les tortugues de Florida (Trachemys scripta), que als anys vuitanta del segle passat es generalitzaren a les botigues d'animals i una volta van créixer, moltes acabaren abandonades a rieres i marjals.
Grup Muntanyeta dels Sants AE-Agró
El grup Muntanyeta dels Sants d’Acció Ecologista-Agró es reunien al Casal Jaume I de Sueca. Eixe any organitzaren eixides en bicicleta per Sueca, Riola, Fortaleny i Cullera. Una altra excursió tingué com a objectiu el Pas del Llop, la Casella i la Barraca d’Aigües Vives. Participaren totes les campanyes que s’organitzaren per a la defensa del riu Xúquer.
Grup la Costera AE-Agró
Enviaren un escrit a Conselleria demanant que en època de reproducció prohibiren l’escalada al barranc de Vallada, per a respectar la reproducció dels rapinyaires. Van denunciar que a l’ecoparc de Xalans, s’amuntegaven els residus fora dels contenidors. Una altra reclamació estigué centrada en l’urbanisme de Llíber, perquè havien construït 300 xalets totalment fora de normes, sense complir amb la superfície mínima i sense dotació de servicis bàsics. Tot això ocorria sense cap control per part de les autoritats municipals ni les autonòmiques.
València en Bici AE-Agró
Participaren en les concentracions ciclistes de Massa Crítica, a la plaça de la Mare de Déu de València. En setembre organitzaren una concentració de dol per la mort en accident de trànsit d’un ciclista al cap i casal. Coincidint amb la cerimònia de la vinguda de l’AVE a València, es manifestaren demanant un ferrocarril públic i social, i sol·licitaren que autoritzaren pujar les bicis al tren.
Agres i Muro, Salvem la Valleta
El projecte de desdoblament de l’A7, a partir de Muro d’Alcoi i Agres, fins a Villena es va fer públic en 2008, cosa que provocà la formació d’una plataforma ciutadana, Salvem la Valleta. El seu president fou Francesc Valls. Aquesta autovia afectava el paratge de la Valleta d’Agres, situada al vessant nord de la serra Mariola, al voltant de riu Agres, que era un espai natural molt valuós. Gràcies a la pressió popular, aquesta infraestructura es va desestimar en 2013, desactivant el grup de defensa del territori.
AHSA, amenaces per al Saladar d’Aigua Amarga i recuperació dels Canyissars
El Saladar d’Aigua Amarga es va incloure en el Catàleg de Zones Humides del País Valencià. L’any 2002 es van protegir 208 hectàrees de les 318 que tenien valor mediambiental. Malgrat que la construcció de la Ciutat de la Llum, va afectar greument la conca hídrica que nodria l’espai i devaluà el seu valor paisatgístic. Per a rematar l’aiguamoll, al costat alçaren la dessaladora d’Aigua Amarga. Els pous que gastaven per a dur aigua a les instal·lacions, afectaren greument els nivells hídrics de l’espai natural i les possibilitats de subsistència de la vegetació halòfila.
Una altra de les amenaces que denunciaren va ser l’ampliació de la segona pista de l’aeroport de l’Altet. Per si no en tinguérem prou, la versió inicial del PGOU d’Alacant incloïa estendre el passeig marítim i omplir-lo de fanals, això implicava tallar la comunicació amb la mar. El saladar estava envoltat per infraestructures viàries, per la carretera costanera (N-332) i la carretera d’Urbanova. Sumar els fanals implicava alçar una tanca lumínica que afectaria la tranquil·litat nocturna que necessiten moltes espècies. Presentaren les al·legacions en col·laboració amb SEO/BirdLife i WWF.
Per la seua part, Ecologistes en Acció del País Valencià presentà al·legacions contra el projecte de drenatge de pluvials de l'aeroport de l'Altet, que també afectaven Aigua Amarga, manifestaren que en l'Estudi d'Impacte Ambiental no es proposaven alternatives, cosa exigida per la Llei (2/1989). Afegiren que no s'havien estudiat les afectacions a l'aqüífer i tampoc presentaren l'obligatori estudi d'integració paisatgística.
AHSA, en col·laboració amb ANSE continuaren treballant en el projecte de regeneració de la llacuna dels Canyissars, d’Elx. Compraren i restauraren una finca de 4 hectàrees i sumaren unes altres 2 ha que comprà ANSE. Crearen un toll d’aigües permanents i muntaren un observatori. En abril van signar un conveni de custòdia amb la Comunitat de Regants dels Carrissars d’Elx i la propietària de la finca Roque Pérez lo Cabello, de 68 ha. El president d’AHSA, Sergio Arroyo va aclarir que l’acord pretenia garantir la reproducció de la carregada (Glareola pratincola), un ocell amenaçat que triava els conreus en guaret llaurats, on establia les seues colònies de cria.
 |
| Carregades (Glareola pratincola) |
Els ecologistes de les comarques del sud continuaren la marató per aconseguir els diners, amb els quals poder pagar les costes judicials per la denúncia sobre la contaminació del riu Segura. Els tribunals oblidaren la màxima de qui contamina paga i condemnaren a pagar als ecologistes que denunciaren els fets. Devien aconseguir 30.000 € i només en tenien 12.000. Podrien haver de recórrer al Tribunal Suprem, tot i que davant del fracàs davant l'Audiència Provincial, decidiren intentar aconseguir els diners i pagar, abans que reclamar justícia. Van denunciar que unes obres en la carretera Elx-Dolors, havien significat el tall, sense cap justificació, d’un bon grapat d’oms (Ulmus minor), que creixien al llarg d’un quilòmetre del seu traçat.
Amics de la Marjal de Pego Oliva Meridià Zero
Aquest grup és va formar en el sí de Meridià Zero, l’Associació per a la divulgació de la Ciència i la Tecnologia, arrelada a la Marina Alta que es va formar en 2009. Publiquen la revista Daualdeu, des de 2012. Són un grup especialitzat en la conservació i l’estudi de la marjal de Pego Oliva.
Amics de Serra Escalona
Continuant amb el seu principal objectiu d’aconseguir la protecció de la Serra Escalona i la Devesa de Campoamor, presentaren propostes per a la declaració d’un espai protegit LIC, de 10.000 hectàrees, demanant que el declaren parc natural. Presentaren una queixa formal davant la Comissió Europea, per la passivitat de la Generalitat a l’hora d’aprovar el PORN d’Escalona. Sol·licitaren la creació de corredors verds per a permetre la connexió amb la resta d’espais naturals valuosos que tenien al seu voltant, com eren la llacuna de Torrevella, l’Embassament de la Pedrera o la serra de Pujálvarez, així com dels assegadors de la zona. El 31 de gener van organitzar una eixida per l’assagador d’Hurchillo, per a reclamar la declaració del parc natural i aprovar el seu PORN. Aconseguiren el suport de Miguel Delibes de Castro per a sol·licitar la reintroducció del linx a la serra.
Associació Cultural Grévol de Vistabella
Participaren en la Festa per la llengua d’Atzeneta. Organitzaren excursions per a donar a conéixer els valors naturals i continuaren amb les tasques habituals, organitzant cursos, xarrades i conferències sobre la tradició constructiva de la pedra seca. Feren exposicions fotogràfiques, i mamprengueren restauracions de solsides de marges a Xodos. Aprofitaren la Setmana Cultural de Vistabella per a restaurar una caseta de pedra.
Associació de Biòlegs i Ambientòlegs Mediambientals d'Alacant BioMA
Eren un grup de professionals i estudiants de biologia, de ciències ambientals i de conservació del medi ambient, vinculats a la Universitat Miguel Hernández d'Elx i la Universitat d’Alacant. Representaven els interessos dels biòlegs i ambientòlegs que es dedicaven a la consultoria, la gestió de la fauna, la flora i l'avaluació d'impacte ambiental. Donaren suport tècnic a grups ecologistes com Margalló o AHSA, ajudant-los en la redacció d’al·legacions i en la planificació de campanyes proteccionistes. Aquest exercici va fer el disseny de les sendes i les rutes ambientals del Benacantil.
Associació Mediambiental Reserva del Llacuna del Corralot
L'associació de la Pobla Llarga, fou un grup dedicat a la gestió ambiental i el paisatge, en l’entorn de l’Albufera i la Ribera Baixa. Prestaren molta atenció a la promoció de pràctiques agrícoles respectuoses amb el medi ambient. Denunciaren que el PRUG ampliava molt l’edificabilitat a Pinedo, afectant el parc natural de l’Albufera, perquè tenien previst reubicar allí els veïns desnonats per la ZAL.
Associació per a l'Estudi i Conservació Ecològica de les Columbretes (AECEC)
Aquest grup es va formar per estudiar i protegir la biodiversitat d’aquest arxipèlag, per ser un espai d'alt interés ecològic, perquè atresora nombroses espècies endèmiques i en perill d'extinció. Eixos endemismes vegetals eren: Medicago arborea i Chamaerops humilis o la sargantana de les Columbretes (Podarcis atrata).
Associació per a la Defensa de la Natura d’Énguera (ADENE)
El grup renovà la seua Junta, com a president van triar Javier Antolín Carñena, vicepresident a Miguel Teodoro Chirlaque García, secretari a Santiago Sánchez García i Tresorer a Miguel Palop Palop. Continuaren defensant la tasca reivindicativa de protecció, encara que això implicarà perdre el suport de les administracions, just en un moment que la crisi havia implicat retallades radicals de les subvencions, per als col·lectius naturalistes i ecologistes. De fet, després de disset anys comptant amb el suport econòmic del consistori, aquest any fou el primer que no van rebre cap subvenció. Ben segur que fou un càstig per l'oposició al Pla Eòlic valencià, que pretenia reduir les zones protegides per omplir les muntanyes de la localitat amb generadors eòlics.
Denunciaren que el mateix conseller d'infraestructures i Transport, Mario Flores Lanuza (Alacant, 1956), va criticar l'actuació de Fiscalia respecte de les tramitacions dels parcs eòlics, acusant-la de mirar amb lupa els processos de tramitació. Gràcies a una denúncia d'ADENE, s'adonaren en conselleria que havien donat autorització administrativa, quan encara no havien autoritzat el projecte, cosa que sempre deu fer-se primer. Continuaren molt involucrats en la lluita contra l'abocador de Llanera de Ranes i donaren ferm suport a la Plataforma contra el Magatzem de Residus Nuclears a Zarra.
Bosc Viu
La plataforma acordà elaborar un informe que arreplegarà les agressions que patien les àrees forestals del País Valencià. Segons ells, la principal amenaça era l’augment del risc de desertificació, accelerat per l’erosió. Consideraven que la societat estava prou conscienciada respecte dels incendis, malgrat que molt poc davant la degradació i pèrdua de cobertura vegetal. Com a eixample assenyalaren les tasques de prevenció d’incendis que feia l’administració, demostraven ben poca cura de la protecció del sòl davant l’erosió. Entre altres afeccions concretes mencionaren el projecte urbanístic del riu Millars, a Iàtova. Les tales abusives de pins al Penyagolosa o l’hotel de la Font Roja.
Callosa Sostenible
Amb la col·laboració d’Ecologistes en Acció i el botànic Joan Piera, organitzaren una marxa reivindicativa pels paratges d’Anibits i Margequivir, per a demostrar els grans valors botànics que atresorava eixa zona. Es tracta d’una superfície d’1.800.000 m², part de la qual estava protegida pel LIC i la ZEPA de la Serra de Bèrnia i Ferrer. A més, s’estenia part dels termes d’Altea, Calp, Benissa i Xaló. Des de 2007, tenia damunt l’amenaça d’un Pla Parcial que pretenia construir 2.178 segones residències, un hotel amb 100 habitacions, seixanta vil·les, un hotel, comerços, un heliport i dos camps de golf. La Generalitat rebutja el projecte inicial, demanant que sols s’urbanitzaren un 25% de la superfície prevista. En 2021 encara intenten reactivar el projecte i en 2025, el TSJ atorgà una altra oportunitat al projecte immobiliari.
El PAI dels Pinets pretenia requalificar 86.694 m² de sòl no urbanitzable, per a fer 112 xalets. Part dels terrenys estaven protegits pel LIC: Aitana, Serrella i Puig Campana i per la ZEPA Muntanyes de la Marina. Com agreujant recordar que no hi havia cap estudi que justificarà d'on anaven a traure aigua per a regar eixe desgavell. De fet, l'estudi d'impacte ambiental que justificava aquest nou pla parcial, estava anul·lat judicialment. Aquesta ànsia urbanitzadora va ser una mostra de l’encabotament i mesquinesa de polítics i promotors, que tenien por de perdre els negocis que tenien a mig apanyar. Com les preses són males conselleres, es donaren desgavells com que les autoritats municipals qüestionaren decisions judicials, que havien desestimat una adjudicació urbanística perquè l’agent urbanitzador no reunia les condicions legals per a ser contractista.
Cercle Obert de Benicalap
El consistori del cap i casal autoritzà la construcció d’un aparcament al costat mateix d’un Bé d’Interés Cultural (BIC), els jardins de Monfort. L’Associació Veïnal Cercle Obert de Benicalap va denunciar-lo davant els tribunals, la qual va denunciar el regidor Jorge Bellver per prevaricació. D’altra banda, exigiren a l’Ajuntament que reclamarà el sòl que havia cedit al València CF, per l’elevat deute que tenia el club que devia milions d’euros i 19 parcel·les que devien compensar els terrenys on devien alçar el Nou Mestalla.
Reclamaren l’ampliació del parc de Benicalap i que expropiaren la fàbrica de la Ceramo, a l’avinguda de Burjassot, un edifici d’una arquitectura molt singular que mereixia pertànyer al patrimoni de la ciutat, com va reclamar en 1998 el Consell Valencià de Cultura, mentre l’edifici es deteriorava alarmantment. No només defensaven el patrimoni en perill de la capital, es dirigiren al consistori de Torrent per a demanar l’expropiació i restauració del palauet de Cortina.
Colla Ecologista de Castelló, Ecologistes en Acció
La Colla es va adherir al Manifest de la Xarxa per una Nova Cultura de l'Aigua al Xúquer, que presentaren el 21 de març. Reclamaven una gestió sostenible dels rius i el manteniment de cabals ecològics. Participaren en la manifestació de Sueca del 29 de maig, per a exigir un Xúquer Viu. No descuidaren el seu principal àmbit d’interés i s’adheriren a tots els manifests i comunicats conjunts que feren els grups de les comarques del nord.
Colla Ecologista l’Arrel
La Colla d’Ontinyent començà la publicació del seu bloc. En febrer encetaren amb les repoblacions als espais forestals degradats, com el Pla de les Simes, activitat que convocà cent voluntaris. Es van integrar en la Plataforma Bosc Viu. Denunciaren que les repoblacions que feia l’administració valenciana, que subcontractava amb VAERSA, principalment plantaven pins enfront d’altres espècies autòctones i empraven tècniques agressives que deterioraven el sòl. A més quan obrien tallafocs arrabassaven amb massa sotabosc, afavorint l’erosió i limitant la biodiversitat.
En novembre van continuar amb els treballs en el viver forestal on sembraven bellotes de roure (Quercus faginea) i d'arbocer (Arbutus unedo). Mantenien un hort urbà ecològic, un grup d’educació ambiental que organitzava activitats per als més menuts i els seus pares. Una altra secció s’encarregava de tasques de silvicultura per a millorar els boscos del terme. Participaren activament en l’oposició a la Zona 13 del Pla Eòlic valencià. Mantenien un espai de diàleg i trobada per a raonar sobre temes mediambientals, l’Ecofòrum d’Ontinyent.
Col·lectiu el Runar de Benissa
En juny organitzaren a Benissa les terceres jornades sobre el Riurau. Un dels portaveus del grup Àngel Ibáñez, va explicar que volien analitzar com seria el futur d’aquest edifici tradicional i com podrien aprofitar-lo per a convertir-lo en un motor econòmic. Participaren com a ponents Miguel del Rei Anyat, Jaime Buigues, Ximo Bolufer i Marqués, Jaume Noguera i Mengual o Xavi Tro.
Àngel Ibáñez va participar en la primera xerrada del cicle "Organitzem i construïm l'alternativa", que va preparar Maulets de Xàbia, on raonaren sobre una crisi econòmica, que també era ecològica. Cosa que aprofitaren per a explicar la història i la llarga lluita del Col·lectiu el Runar. Maulets de la Marina organitzà a Parcent, una conferència defensant que una altra globalització era possible, a càrrec de Josep Villarroya.
Ecologistes de Gandia
Els grups ecologistes: Samaruc-Ecologistes en Acció, Amics de Marxuquera, Joves per l'Ecologia i el Grup d'Ecologia i Lluita, van participar en el Fòrum 21 de Gandia. Aquest va ser un procés participatiu per a redactar l’Agenda 21 de la capital de la Safor, en la qual participava tot el teixit social de la ciutat, amb l’objectiu d’establir les estratègies per aconseguir el desenvolupament sostenible del municipi.
Ecologistes en Acció País Valencià
Van denunciar les afeccions que significava instal·lar un cementeri nuclear a Zarra, en una comarca que ja sofria la Nuclear de Cofrents, a més tenien les seues muntanyes plenes de parcs eòlics. Presentaren al·legacions en contra de l'ampliació de capacitat de l'abocador de Fontcalent en un 50%, que presentà l'empresa Ingenieria Urbana S.A. Arreplegaven el fem de la capital de l'Alacantí, des del 2005, i ja demanaven permís per ampliar-lo. Pretenien passar d'una capacitat de 3,15 a 4,64 milions de tones. Denunciaren que l'ampliació es justificava per la necessitat d'acollir fem d'altres zones. La concessió estava experimentant un sistema de bioreactors, per a reciclar els lixiviats fent-los circular per diferents basses. Els ecologistes consideraven que eixes proves eren incompatibles amb la inestabilitat del sòl i dubtaven de la qualitat de la impermeabilització que havien preparat. Aquest procés implicava emissions de gasos i generava males olors. Un altre perill potencial era l’augment del risc d’incendis. Tampoc havien presentat el perceptiu estudi d’integració paisatgística i l’estudi d’impacte ambiental incomplia la legislació, perquè no presentava un estudi d’alternatives. Un altre problema era que l’abocador experimental estava dins del terme d’Alacant, però pegat i molt més pròxim al nucli urbà de Sant Vicent del Raspeig.
El Gabre
El mes d'abril penjaren 30 caixes niu i el mes de maig tocava comprovar l'èxit de reproducció. En octubre penjaren unes altres 50 a la Serra i Camp de Crevillent. Entre el mes de maig i novembre van col·laborar en les tasques d'anellament a la marjal de Rafalell i Vistabella, que feia el grup Horta.
GECEN
El grup ecologista denuncià davant la Fiscalia de Castelló el batle i el regidor d’urbanisme de Nules, a més dels homòlegs de Borriana, per l’excés d’edificació il·legal a la marjaleria Borriana-Nules. Aquestes urbanitzacions envaïen un aiguamoll inclòs en el catàleg de zones humides valencià, des de 2002. Els abusos començaren l’any 2006, quan es va generalitzar la constricció fora de normes, mentre que les autoritats municipals no feren res per a impedir-lo. Més greu fou que després de protegir la marjal, sols a Nules alçaren més de 304 xalets il·legals, i a Borriana uns altres 222 segones residències, quelcom incompatible amb la protecció d’un aiguamoll. Les autoritats municipals van ometre el seu deure de fer respectar les lleis, cometent un delicte de prevaricació, per omissió continuada.
El portaveu de GECEN, Francisco González Babiloni, demanà a l’administració valenciana que encetarà un model de prevenció d’incendis basat a subvencionar el manteniment de cultius que estigueren enmig de zones forestals. Va suggerir que podien establir un sistema de pagament pels serveis ambientals. Reclamaren davant la Generalitat que actuaren evitant el trànsit de vehicles i les acampades il·legals, en el tram de costa de la Llosa-Xilxes. Van assenyalar que els abocaments de residus d’una pedrera a la Torreta, a Castelló, estaven provocant aterraments que afectaven els camps de taronger propers. La seua tasca de vigilància del territori els va permetre detectar que una empresa que tenia un permís municipal per a tallar 700 pins, havia aprofitat per a endur-se 200 carrasques, al Bovalar de Vistabella. Detectaren que unes obres en la CV-149, al Molí de la Font de Castelló, havien fet malbé una colònia de rates penades de potes grans (Myotis capaccinii), una espècie protegida. Respecte del parany, GECEN manifestà clarament que la nova Directiva d’Aus 2009/147/CE, deixava clar i ras que la caça amb visc estava totalment prohibida, aleshores, qualsevol intent d’autoritzar el parany, per part de la Generalitat, era un acte de prevaricació.
GELIBRE: l’Atzúbia, vivint dins d’una pedrera!
L’Associació per a la Protecció Mediambiental de l’Atzúbia (GELIBRE) i Acció Ecologista Agró van denunciar que l’equip municipal va autoritzar la construcció de 18 habitatges en sòl no urbanitzable i protegit, dins la ZEPA i LIC de les Valls i les Muntanyes de la Marina. El consistori demostrà una total permissivitat davant la construcció d’habitatges irregulars, com els que alçaren a la Font de l’Ombria, que amenaçaven el subministrament d’aigua de la localitat. El pitjor era que mentre impulsaven aquestes agressions, no feien res per a evitar la greu agressió que patien els veïns. El problema ambiental més greu era els que provocava una pedrera oberta a Pego, just al costat del límit municipal. En expandir-se va envair el terme i s’acostà a sols 235 metres de les cases més properes.
Aquesta explotació d’àrids es dedicava a trencar pedra barrinant la roca. Les contínues explosions provocaven tremolors versemblants a un terratrémol. Al poble, el soroll sobtat era insuportable, el pitjor era que alçava núvols d’una polsina que es pegava per tot arreu, fins i tot entrant dins les cases. Una altra irregularitat era que l’empresa que gestionava la pedrissa va excedir les condicions de la concessió, perquè muntà dos molins de trituració de pedra, quan només tenien autorització per a un. Això significava tenir a tota hora un soroll matraca, el que produïen les dues moles que convertien la pedra en arena. L’activitat de la pedrera havia significat una insuportable degradació de la qualitat de vida. Per això no els quedà més que denunciar-ho davant la Generalitat i el Síndic de Greuges. Els veïns no podien més, es sentien agredits i abandonats per unes administracions que es dedicaven a donar-los llargues, sense fer res per preservar els seus drets.
GER
Aquest exercici el Grup d'Estudi dels Rapinyaires, va obrir el portal web de l'Anuari Ornitològic del País Valencià, per a facilitar el procés de recollida de dades, per a poder recuperar la publicació d'un anuari ornitològic conjunt, de tot el país. Una volta tingueren preparada la ferramenta informàtica, convocaren una reunió a la Granja del Saler, a la qual assistiren els principals grups ornitològics de casa nostra, tot i que faltaren els grups de les comarques del sud.
Aquesta tasca era prou difícil, per dues raons, calia organitzar molts grups estesos de dalt a baix del país, i perquè som poble massa poc vertebrat, per interessos aliens. Som una terra que sempre s’ha caracteritzat per ser una mescla de dues sensibilitats, massa sovint enfrontades i excloents. Les comarques del sud sempre han estat més preocupades en defensar la seua identitat i importància davant la resta del país, per això han refermat la influència castellana com a tret identitari. Tenim unes comarques centrals que ha sigut un camp de batalla d’una guerra civil entre una valenciania arraconada per la història, i un l’espanyolisme excloent molt més preocupat en implantar la seua supremacia cultural, esborrant la resta de l’ànima valenciana. El problema és que eixa ambivalència cultural s’ha convertit en un centralisme ofegós, un forat negre que ha oblidat la resta de casa nostra. Mentrestant, al nord tenim un poble amb unes arrels i objectius molt més clars, que tot i mantenir les dues identitats valencianes, sempre ha estat més preocupat en defensar les seues arrels, que en acceptar influences alienes, tant valencianes com espanyolistes, que tradicionalment s’han caracteritzat per menysprear-los.
Eren un grup hiperactiu que va continuar ampliant les tasques de conservació, feren el cens de la marjal d’Almenara, el d’aus marines al país, el cens RAM, el de la marjal de Nules-Borriana, el cens nacional de rapinyaires forestals, el cens d’enganyapastors i el de paranys actius. Demanaren informació sobre els estudis que promovia la Generalitat per a intentar obrir una finestra de legalització del parany.
En tot el relatiu a la conservació i al control de les malifetes ambientals, van fer presentar un escrit denunciant la captura d’ocells fringíl·lids als enfilats. Assenyalaren els punts negres de l’electrocució de fauna protegida i els nous tancats cinegètics il·legals que muntaren a Montanejos. Demanaren informació sobre els ingressos d’exemplar que entraren al Centre de Recuperació de la Font del Vidre. Van estar molt atents a l’obertura de pistes forestals properes a llocs de nidificació d’espècies protegides, trobant una nova a Llucena. Van publicar l’anuari ornitològic de Castelló de l’any 2008. També tragueren un informe sobre el parany per a denunciar-lo com a mètode de caça no selectiva.
Greenpeace
Publicaren l’informe “Destrucción a tota costa 2010”. Respecte del nostre país, assenyalaren que, de tot l’estat, érem els que pitjor maltractaven la costa, a conseqüència de la urbanització intensiva. Aprofitaren el document per a denunciar la inacció dels governs central i andalús, per fer complir les sentències judicials i enderrocar l’hotel de l’Algarrobico. Aquest monstre ciment que envaïa una zona verge, que estava dins del domini públic costaner. Aleshores, llançaren la campanya reivindicativa, que titularen: “A Zapatero li han salido 367 algarrobicos”.
A finals de l’any passat deteniren Juantxo López de Uralde Garmendia (Sant Sebastià, 1963) i una militant, per clavar-se dins del sopar de gala de la COP15, per a intentar fer un acte reivindicatiu. De resultes de la protesta, estigueren empresonats dinou dies i els alliberaren el mes de gener d’aquest any. Participaren en les protestes que es feren contra el projecte del cementeri nuclear de Zarra.
Grup d’Amics de la Natura de Cocentaina
La Conselleria i l'Ajuntament de Cocentaina donaren suport al Grup d’Amics de la Natura per a la recuperació del Mas de Llopis, una finca municipal de 26 hectàrees en la qual desenvoluparen treballs de conservació, per a millorar-lo i difondre els seus valors ambientals i paisatgístics. Membres fundadors del grup ajudaren el consistori de Cocentaina a impulsar l’Agenda 21 de Sostenibilitat.
Grup d’Anellament l’Horta
A finals de 2010 començaren l’anellament a la marjal de Massamagrell-Rafalell i Vistabella, tot i continuaren mantenint els seus treballs en la resta de localitats, interromputs des de 1999, any de formació d’aquest col·lectiu.
Grup d’Anellament Pit-roig
Eixe exercici el grup encapçalat per Juan S. Monrós, va treballar a Nàquera, a Sagunt, a l’Ullal de Baldoví, a Gaibiel, Alcalalí, a la vora del riu Túria, a la marjal de Pego-Oliva.
Grup d’Anellament Reiet
En col·laboració amb el grup Pit-roig, organitzaren jornades d’anellament a l’Albufera de Gaianes.
Grup Ecologista de Castalla Natura i Gent
Els ecologistes de Castalla organitzaren una xerrada que va impartir Fernando Moles, per a repassar la història de la lluita que aconseguí la salvació de les serres d'Onil, Banyeres, Biar, Saix, Petrer i Castalla, de la invasió que significava la Zona Eòlica 15. Impartiren una conferència sobre apicultura mediambiental. Muntaren dues exposicions divulgatives, sobre sobirania alimentària i una altra sobre els desastres i la sostenibilitat. S'oposaren al projecte d'urbanització del Pla de les Caves i organitzaren una eixida per a donar a conéixer els valors naturals que es perdrien en cas de dur endavant aquest projecte.
Grup ecologista les Tosquetes
Els ecologistes d’Albaida van fer repoblació amb vegetació autòctona, a la vora del riu Albaida.
Grups ADDAR, AMANTARAFA i Carduelis, d’Asp
El consistori d’Asp va col·laborar amb l’Associació per a la Defensa i el Gaudí de l’Asp Rural (ADDAR) i el Grup Defensor i Protector de les Aus Carduelis, en l’organització de les primeres Jornades del Medi Ambient. Entre altres activitats, feren un recorregut des del llit del riu Tarafa fins al Vinalopó i organitzaren una jornada d’anellament. El grup ADDAR, amb l’ajut de Margalló i l’Associació Amatarafa encetaren un projecte de custòdia del paratge natural dels Algepsars, d’Asp.
Grup Naturalista de la Universitat Miguel Hernández (UMH)
En el si de la universitat, impulsats per l'Oficina de l'Àrea Ambiental Sostenible de la universitat, es reuniren un grup de naturalistes que publicaren la revista "Microcosmos" i feren campanyes d'anellament al Pantà d'Elx. Entre els seus membres destaquen: Pablo Perales; Francisco Botella; Juan Manuel Pérez García; Óscar Aldeguer; i Marcos Ferrández.
Hyla, Societat d’Estudi i Divulgació de la Natura
El grup continuà amb les tasques de construcció de bassals i tolls per afavorir la biodiversitat. Feren diverses jornades d’anellament i construïren un amagatall fotogràfic. Amollaren diversos rapinyaires recuperats al centre Santa Faç, d’Alacant.
La Carrasca Ecologistes en Acció
Els ecologistes d’Alcoi començaren l’exercici amb el muntatge d’una paradeta a la Fireta de Sant Antoni de Muro. Reivindicaren en premsa l’èxit de la seua victòria davant els tribunals, on denunciaren la inacció del consistori d’Alcoi a l’hora de complir amb la sentència que exigia refer la plaça i els jardins de la Rosaleda. Exigiren a l’administració que començarà les obres de consolidació del castell de Barxell i obtingueren el suport del Síndic de Greuges. Assenyalaren un altre incompliment municipal, el projecte de l’Hotel de la Font Roja.
Participaren en la manifestació del 17 d’abril a Madrid, en contra dels transgènics. El 22 d’abril de 2009, donaren suport als companys d’Agres i Muro, en contra de l’autovia cap a Villena. Continuaren amb la campanya d’objecció fiscal contra les despeses militars. Anaren a la VII marxa a Aitana i a la manifestació en defensa del Xúquer, a Sueca. Presentaren al·legacions al Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) d’Alcoi.
Encetaren una campanya de conscienciació ciutadana sobre el perill que implicaven els coets i les traques, prop de les zones forestals. Denunciaren el consistori alcoià unes obres il·legals que mamprengueren al barranc del Cint. Participaren en les mobilitzacions que s’organitzaren per a defensar la serra de Bèrnia del projecte urbanístic impulsat pel consistori de Callosa d’En Sarrià i en les que s’organitzaren en contra del cementeri nuclear de Zarra. Presentaren al·legacions contra el Pla de Prevenció d’Incendis Forestals a la demarcació d’Alcoi.
La Ribera en Bici
Organitzaren nombroses concentracions que anomenaren com al dia sense cotxe i del passeig ciclista. Eixos passejos ciclistes per Alzira els serviren per a guanyar visibilitat i reivindicar-se davant els cotxes. En juliol feren l’acte “mullat pels rius”. Complementaren amb diverses jornades als horts ecològics de Melchor Monleón, Paco Tortosa i Pep Tudela i a la granja ecològica del Pep Martí. Una de les excursions reivindicatives més nombroses va recórrer la via verda Carcaixent Dénia.
Les Fonts de Xixona
Es va crear un grup especialitzat per a cercar i documentar les fonts de Xixona, un terme especialment sec i amb recursos hídrics limitats i en poc temps identificaren 83 fonts. Un dels seus dirigents era Fabián López. Una volta localitzades i catalogades les restauraven i les senyalitzaven.
Margalló Ecologistes en Acció, en contra de fer una fira al mig del palmerar
Margalló justificà amb un món d'arguments, el desgavell ecològic que era fer una torre mirador al mig del palmerar d'Elx. Malgrat que el consistori il·licità continuava encabotat en fer el projecte. No dubtaren a fer-li publicitat a la fira del turisme de la capital, FITUR. A casa nostra, els polítics eren molt partidaris de la grandiositat, paral·lela a la inutilitat. Quan tenien una carxofa de premsa davant, s'engolien la boca amb adjectius per a justificar eixa empastrà, com el massa desgastat de la sostenibilitat. Quina sostenibilitat tenia un fer gran cirialot enmig de les palmeres? Tal volta es referien que no s'ensorraria al cap de quatre dies de fer-lo!
Respecte a sostenibilitat en sentit de protecció, no apareixia res, la Generalitat tornà a ajornar un any més l'aprovació del pla especial de protecció del palmerar, en el qual "estaven treballant" des de 2006. Més aïna no voldrien protegir res per a no tenir problemes amb la torreta de guaita i la gran roda de fira. Dretes i esquerres, estaven d'acord a fer eixa fira al cor del palmerar. Els ecologistes van retreure al secretari general de PSPV, Jorge Alarte Gorbe (Alaquàs, 1973), que es manifestarà públicament a favor de clavar un mirador de 75 metres d'alçada per 60 d'amplària, i una sénia de fira gegant, amb la qual pretenien omplir de turistes el palmerar.
Afortunadament, el mes de maig, el batle d’Elx, Alejandro Soler, va anunciar que ajornava el projecte del mirador del Palmerar, per la manca del finançament per a la construcció per a la sénia, que costava 10 milions d’euros. La crisi va salvar el cor del palmerar. Una altra fita del col·lectiu fou que el 29 de gener celebraren el primer any de Bici Crítica d’Elx.
Naturalicante
El portal especialitzat en la biodiversitat de les comarques del sud, va donar una de les notícies ornitològiques de l'any. El Departament d'Ecologia de la Universitat Miguel Hernández i Amics de la Serra d'Escalona, trobaren restes d'una àguila morta, l'animal duia una anella que una volta tramitada demostrà que es tractava d'una àguila imperial oriental (Aquila helíaca), una espècie amb molt pocs registres a la Península Ibèrica. L'animal havia nascut en 2005, prop de Bratislava. El portal va fer-se ressò de la troballa per part d'agents de Medi Ambient de 20 llaços sense fre, de fil d'acer, amb els quals pretenien matar senglars, al terme de Relleu. Tenien tan industrialitzada la caça furtiva que havien construït una tirolina per a baixar els animals morts, cap a un camí on poder-los carregar en un vehicle.
Per l’Horta
Van aconseguir diverses victòries aturant agressions urbanístiques, a Marxalenes i a l’horta de Vera, Alboraia. Del 5 al 18 de juliol organitzaren la Universitat d’Estiu de l’Horta, al Saler. Entre les activitats van fer una xerrada amb Antonio Montiel sobre el conflicte entre la ciutat i l’Horta. Gaudiren d’un concert de Clara Andrés, feren pràctiques d’agricultura tradicional, tallers sobre la construcció de barraques de canyes per al cultiu d’hortalisses, i sobre varietats de llavors tradicionals, comandà el grup Llavors d’Ací. Millán Millán va donar una conferència sobre el cicle de l’aigua i el clima, al Mediterrani. Complementaren les activitats amb sopars i música, a càrrec l’Horta Folk i Ara Vaig. Impartiren tallers sobre jocs tradicionals, a càrrec de Llorenç Giménez i un altre sobre balls tradicionals, amb dolçaina i tabal.
Plataforma contra el Cementeri Nuclear de Zarra
Contra el projecte de fer magatzem de residus nuclears a la Vall d’Aiora-Cofrents, es va organitzar la Plataforma contra el Cementeri Nuclear de Zarra i el seu portaveu fou José Cerdà. Des d’un primer moment tingueren el suport de la Plataforma Tanquem Cofrents i dels veïns ecologistes d’ADENE. Els defensors del territori asseguraven que fer un MTC era l'opció molt més cara que superaria els 1.400 milions d'euros, en canvi, fer quatre magatzems en les mateixes centrals nuclears actives, sols costaria 100 milions d'euros, entre 20 i 25 M€ per unitat.
El 29 de març organitzaren una manifestació, en la qual participaren 1.500 ciutadans a Aiora i el mes de maig en feren una altra a València. El mes de juny dugueren al Palau de Generalitat dues cistelles, una amb productes tradicionals de la comarca, i una altra amb teòrics residus nuclears. Volien cridar l’atenció i demanar a Francisco Camps, que s’oposarà a la instal·lació del MTC. Tornaren a manifestar-se a la Vall d’Aiora el 20 de setembre i bloquejaren els accessos per carretera a Aiora. En novembre la plataforma marxà cap a Madrid, per a manifestar-se davant del Ministeri, exigint aturar magatzem que amenaçava la Vall d’Aiora. En desembre, el dia del viatge inaugural de l’AVE a València, tornaren a manifestar-se davant l’estació Joaquim Sorolla, com ho van fer el dia que aplegà el primer viatge d’AVE entre Madrid i Albacete.
Plataforma la Vall de Segó
Amb la col·laboració d’Acció Ecologista Agró demanaren a les Corts Valencianes salvar la seua vall davant els projectes d’infraestructures que planejava el Ministeri de Foment i de la invasió urbanística. ADIF volia obrir una pedrera al paratge del Codoval, entre Benifairó i Quart de les Valls, per a extraure àrids per a la construcció de l’AVE.
Plataforma Serra de Xiva
Van organitzar una jornada divulgativa sobre la garrofera (Ceratonia siliqua), amb el títol: “el país de la garrofera”. La tasca de divulgació va estar liderada per Vicente Serena i Javier García. Al terme de la vila de la Foia de Bunyol identificaren 43 garroferes centenàries, 14 de les quals mereixerien la consideració de monumentals, d'acord amb la llei valenciana. Van catalogar-les totes, per a sol·licitar la seua protecció. En l’exposició es feia un viatge des dels temps dels fenicis, quan la garrofa era el “petroli” que nodria el bestiar de tir, que van permetre el conreu dels secans. Tancaven el recorregut històric l’any 1980, quan es començà a gastar el garrofí per fer l’additiu E-140, amb el qual la indústria alimentària i la farmacèutica feien espessidors i gelificants, tot i que no va durar molt la prosperitat, els xinesos ven desenvolupat un substituí molt més barat, cosa que tornà a condemnar a l’oblit les garroferes.
Rentonar Natura i Patrimoni
Els ecologistes de Torre de les Maçanes, participaren en la manifestació contra els transgènics que es va convocar a Madrid, el mes d'abril. Espanya era l'únic estat de la Unió Europea que continuava autoritzant els conreus dels cultius modificats genèticament, en grans quantitats. Consideraven que aquests antinaturals deterioraven la qualitat del sòl, perquè necessitaven productes fitosanitaris específics per al seu conreu i això implicava omplir el subsol i els aqüífers de nous productes químics, que no s’havien testat respecte dels seus efectes en la biodiversitat.
Recordaren que cap dels nous cultius modificats havia demostrat tenir més productivitat que els cultius tradicionals, més aïna, el seu ús implicava un fort augmenten dels costos per als llauradors. Devien comprar les llavors cada any, a més dels fitosanitaris específics i els adobs adients. En realitat conrear transgènics era passar a dependre totalment de les multinacionals i pagar el que demanaren.
A tot l'estat es dedicaven més de 76.000 hectàrees al cultiu de transgènics i un altre factor preocupant era que, a causa de la pol·linització creuada, afectaven la resta de cultius tradicionals. Segons dades del mateix ministeri, estaven contaminant genèticament fins al 15% de les plantacions de soia i panís, tradicionals. Rentonar, organitzaren un cicle de cine ecològic, del 23 al 26 d'agost.
Roncadell, Grup d’Estudi i Defensa de l’Entorn
En col·laboració amb Acció Ecologista Agró, participaren en el disseny i desenvolupament del Projecte Emys, al Tancat de la Pipa, per fer monitoratge de les poblacions de tortugues d’estany (Emys orbicularis). Impulsaren el programa Adopta una Bassa, que pretenia afavorir les poblacions d’amfibis en l’interior del nostre país. Un altre programa que protagonitzaren fou “Aliats de la Nit”, en el qual van difondre la importància i protecció de les rates penades, amb la instal·lació de caixes niu específiques.
Salvaterra
Es va formar Salvaterra, l’Associació per a la Conservació i Desenvolupament del Patrimoni Natural i Cultural de Villena. Entre altres, l’encapçalaren José Carlos Hernández, David Molina i Julio Merayo. Començaren organitzant unes jornades per testar la biodiversitat dels “Cabecicos”. Feren una campanya de repoblació d’alzines i participen en les Jornades Mediambientals de Defensa del Riu Vinalopó. Una altra de les seues preocupacions era la pèrdua o degradació de les zones estepàries, un hàbitat únic i escàs a casa nostra. Per això donaren suport a la Plataforma per a la Defensa del Medi i el seu Entorn de Villena, en contra de les afeccions que significava l’abocador de Villena. Denunciaren els abocaments sense control de purins a la Serra de Salines. Encetaren un projecte d’investigació de les poblacions del gran paó nocturn (Saturnia pyri), una papallona nocturna molt gran que havia desaparegut de l’Alt Vinalopó.
SEO/BirdLife
El grup Alacant de SEO/BirdLife continuava amb les tasques d’anellament al riu Algar. Aprofitant el 25 aniversari de la seua revista “la Garcilla”, van substituir-la per una nova: “Aves y Naturaleza”. Com a directora triaren Josefina Maestre, mentre que en el comité editorial estaven Juan Carlos Atienza, Eduardo de Juana, Alejandro Sánchez i Juan M. Varela. En el vessant conservacionista, exigiren a la Generalitat que complirà amb les lleis i sancionaren els 948 paranys que encara estaven actius. Denunciaren que les sancions als paranys que continuaven actius, no s’havien tramitat per manca de voluntat política, tot i que l’administració tenia les coordenades exactes de cada amagatall en funcionament. Eixa deixadesa o prevaricació, implicava una pèrdua de recaptació de 190 milions d’euros i una minva de la varietat i de la quantitat d’espècies d’aus a casa nostra, que en molts casos eren espècies protegides. També criticaren que just en l’any de la biodiversitat, el govern de l’estat havia destinat un 13% del pressupost al ministeri de Medi Ambient, i d’eixe total, sols un 0.9% a la conservació de la nostra natura, al voltant de 43 milions d’euros, mentre que en les subvencions a l’agricultura s’havien invertit 6.500 milions.
Societat d’Amics de la Serra Espadà
El Centre Excursionista de València els va concedir el Premi Cavanilles, per a reconéixer la seua trajectòria de defensa dels boscos i l’esforç que feren per a comprar finques boscoses i protegir les sureres. Continuaren publicant la seua revista l’Espadar, fins al 2018.
Societat Il·licitana d’Ornitologia
Van donar les primeres passeres els fundadors del que després es formalitzaria com a Societat Il·licitana d’Ornitologia. Va ser el fruit de la unió de diferents anelladors que havien col·laborat amb l’Oficina d’Anellament d’Aranzadi. Principalment, treballaven al parc natural del Fondo d’Elx-Crevillent. Un dels seus membres més destacat fou Agustín López Alonso, que impulsa la publicació del catàleg de més noranta ocells, que trobà al paratge municipal protegit Sant Pasqual-Torretes d’Ibi.
Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO)
Començà camí el Projecte Mussols, amb l’objectiu afavorir la reproducció dels rapinyaires nocturns més amenaçats a casa nostra. Bona part dels seus esforços se centraren l'òliba (Tyto alba). Primer investigaren la seua distribució, mitjançant el mostreig a més de 40 indrets. Per a preparar els voluntaris, en col·laboració amb Grup Llebeig d’Anellament, organitzaren unes jornades sobre aquests ocells nocturns al Casal d’Esplai del Saler.
Pascual López i Clara Ripollés van ser els responsables de reprendre l'edició del SERENET, la revista científica de la SVO. Fins a l’any 2018 tragueren quatre números que tenien una clara aposta per augmentar la qualitat científica dels articles. Fins al moment d'escriure aquesta xicoteta història s'han publicat un total de 16 números d’aquesta publicació.
El Grup d’Anellament SVO va fer el seguiment d’un dormidor d’oroneta (Hirundo rustica) al riu Magre, Catadau. Els ornitòlegs valencians continuaren amb els censos de seguiment dels ocells, com l’Hivernal d’Aus Aquàtiques en Aigües de l’Interior del País Valencià, el cens d’Aus Marines hivernants al litoral, els censos d’aus marines RAM, des del cap de Cullera, el cens de falcó de la reina (Falco eleonorae) a Talayuelas. Enguany, van organitzar un nou, dedicat a les rates penades de la Foia de Bunyol i el cens Hivernal d’arpellot de Marjal (Circus aeruginosus).
Organitzaren les següents conferències: identificació les aus de Xera i Sot Xera, a càrrec de Javier Armero i Juanjo García, emmarcades dins del projecte Vola 2010; Ana M. García va parlar de l’ecologia del duc petit (Asio otus); Ignacio García Peiró va tractar sobre els ocells mosquiters del Mediterrani; Antonio Carrillo sobre el paper del SEPRONA; Gabi Llorens ens va il·lustrar sobre la natura a Idaho; la relació entre la vegetació i la reproducció de les aus forestals va ser el tema impartit per Francisco Atiénzar Navarro; Miguel Ángel Monsalve versà sobre les rates penades al País Valencià; Àlvar Seguí Llopis i Àlvar Seguí fill van fer un repàs de l’evolució del voltor (Gyps fulvus) i del Projecte Canyet. Javier Barona va donar un taller sobre petjades i senyals dels mamífers carnívors valencians.
En col·laboració amb la Universitat de València, van oferir un taller d’Ornitologia i un altre sobre les Estratègies i Recursos per a la utilització d’ocells a les aules, fou un curs pràctic de 30 hores i un altre sobre la Iniciació a l'observació d'ocells, de 20 hores. En l’àmbit de col·laboració amb el programa Volant per la Calderona impartiren un curs pràctic d’anellament, una sessió teòrica d’iniciació a la identificació d’aus i una altra sessió teòrica i pràctica sobre la construcció de caixes niu. Feren una eixida al canyet del Mas de Bunyol, a Valderoures, Terol. Ignacio García Peiró va presentar el seu llibre “Estudios de campo sobre paseriformes palustres. Ecología, evolución, comunidades y conservación”.
Tanquem Cofrents
En febrer presentaren un escrit a les Corts Valencianes oposant-se al projecte de fer un magatzem nuclear (ATC) a Zarra. Van recordar a les Corts, que ells mateixos havien presentat la Resolució 205/VI, de 14 de febrer del 2006, en la qual van rebutjar un ATC al País Valencià.
El 28 de març en col·laboració amb la Plataforma Anti-ATC de Zarra, organitzaren una manifestació a la qual assistiren més 1.500 ciutadans. La Plataforma Tanquem Cofrents, la formaven: GREENPEACE, INTERSINDICAL VALENCIANA, Ecologistes en Acció-PV, Joves Verds, Acció Ecologista-Agró, WWF-València, CGT-P.V., Acció pel Clima, GECEN, Compromís pel Territori, Xúquer V i Baladre. En abril organitzaren la tradicional marxa per a demanar el tancament definitiu de la Central Nuclear de Cofrents.
València en Bici, les bicis blanques i Valenbisi
En febrer començà el moviment reivindicatiu de les bicis blanques, es dedicaren a col·locar una bici pintada totalment de blanc per a commemorar la memòria dels ciclistes morts en accidents de trànsit. La primera víctima que commemoraren fou Jénifer Cáceres, que va morir atropellada a Blasco Ibáñez. Al lloc on caigué muntaren una mena d’altar commemoratiu, amb la bici pintada de blanc. Eixe mateix mes, València de Bici convocà una manifestació per a demanar la construcció d’un carril bici pel centre la ciutat.
El 21 de juny començà a funcionar el servici de lloguer de bicicletes de concessió pública. En un principi es va obrir amb 50 estacions i 500 bicicletes, al llarg d’eixe mateix any s’amplià a 150 estacions i 1.500 bicicletes. En només vuit mesos va aconseguir l’abonament de 50.000 usuaris. La concessió es va atorgar a l’empresa JCDecaux. El 6 de novembre, 600 ciclistes convocats per València en Bici, es manifestaren reclamant un carril bici, segregat, entre el carril bus i la vorera, per a millorar la seguretat dels ciclistes urbans.
Xaloc, Germans de Sal
Es va formar el Grup Xaloc Germans de Sal, es dedicaven a estudiar i protegir les espècies marines. Organitzaren activitats de voluntariat per a cuidar les postes de tortugues babaues (Caretta caretta) al País Valencià. Van marcar alguns exemplars, per fer-los ràdio-seguiment. També lideraren la creació d’una xarxa per a poder recuperar animals marins ferits, tractar-los a l’Oceanogràfic i després alliberar-los. Organitzen activitats de neteja de platges o restauració d’hàbitats. Aquesta organització està liderada per Juan Eymar, José Antonio Esteban, Javier Blasco, Carles Gago, Héctor Gago, Carla Eymar i Alejandro Jiménez.
Xúquer Viu
Durant el mes de març, organitzaren unes jornades de debat sota el títol de “Els rius, molt més que aigua”, col·laboraren amb el Centre de Cultura Contemporània Octubre, de València i amb l’institut del Territori. Entre els participants destacaren: el professor Abel la Calle, vicepresident de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua; el president de la CHX: Juan José Moragues; Francesc la Roca; José Pascual Fortea, president de la Comunitat de Regants de Sueca; Paco Sanz portaveu de Xúquer Viu; Natxo Serra de WWF/Adena València; Gregorio López Sanz; Joan Baldoví aleshores batle de Sueca; Graciela Ferrer de Xúquer Viu; Carmela Cerdá d’Ecologistes en Acció del País Valencià; el geògraf Francesc Tortosa i Eliseu T. Climent, director de l’institut del Territori i Paco Sanz que era el portaveu de Xúquer Viu.
El 29 de maig, organitzaren una manifestació a Sueca sota el lema, "Pel Xúquer, pel nostre futur". Vora 15.000 persones denunciaren que el Xúquer i l'Albufera continuaven sense tenir delimitats els cabals ecològics que garantiren la seua viabilitat. Tampoc s’havia aprovat el nou Pla de Conca que devia estar fet des de 2009, per això mateix, consideraven que no es podia transvasar cap hectòmetre al Vinalopó. El 13 de maig, anaren a Alzira perquè continuaven sense aprovar un pla que complirà amb la Directiva Marco de l’Aigua, que obligava tenir totes les conques europees en bon estat, com a màxim per a l’any 2015.
PACIFISTES I OBJECTORS
El Grup Tortuga d’Elx encapçalava l’activisme pacifista a Europa
Van alliberar els sis pacifistes del Grup Antimilitarista Tortuga d’Elx, del total de 24 detinguts, que formaven part dels 600 activistes de tota Europa, que participaren en el bloqueig a la planta d’Aldermaston, una fàbrica d’armament nuclear del Regne Unit, el 15 de febrer. Malgrat que el Regne Unit havia signat el Tractat de No Proliferació Nuclear (NPT) en 1968, en el qual les nacions nuclears es comprometien a la reducció i desaparició del seu armament nuclear, en març de 2007, anunciaren que anaven a renovar els seus míssils submarins intercontinentals Trident, amb una inversió de 20.000 milions de lliures.
Setena Marxa per la Desmilitarització de la Serra d’Aitana
Els militars ja havien abandonat la caserna de la base del cim de l’Aitana, tot i que es mantenia l’espai tancat per a protegir els radars automatitzats. Els pacifistes feren la seua romeria cívica de cada any, i remataren la jornada amb un esmorzar a la font de l’Arbre.
Ateneu de Bétera
Es va presentar un nou espai cívic i cultural a Bétera, que pretenia servir com a punt de trobada d’idees que significaren problemàtiques cíviques, culturals, socials, mediambientals i artístiques. Una de les seues primeres activitats fou organitzar una exposició sobre indumentària tradicional valenciana preparada per l’Associació Cultural Aljama i un col·loqui sobre música tradicional conduït pel musicòleg de Requena, Fermin Pardo.
Amenaça atòmica als EUA
El 23 d’octubre, a la base de les forces aèries dels EUA de Warren, a Wyoming, durant 45 minuts van perdre el control sobre 50 míssils intercontinentals Minuteman III. El problema fou una fallida d’alimentació d’una targeta defectuosa. Cada projectil d’eixos tenia entre 300 i 355 quilotones, llavors eren vint vegades més potents que la bomba d’Hiroshima.
CRÒNICA DE 2010
AIGUA
La Ribera en defensa del Xúquer
El 28 d’abril, la batlessa d’Alzira, Elena Bastidas, va convocar els alcaldes i regidors de la Ribera, perquè es concentraren davant del monument del Xúquer, per a llegir un manifest en defensa del riu Xúquer. Volien recordar al ministeri i a la Generalitat que tenien obligació de recuperar i protegir la qualitat de les aigües. El Xúquer estava contaminat amb nitrats i la Ribera tenia dret a beure aigua de bona qualitat. Denunciaren que la degradació hídrica era conseqüència de la sobreexplotació que es feia del riu, en el seu recorregut per la Manxa i per l’excés d’explotació dels aqüífers de la seua conca. Asseguraven que la reducció del seu cabal era incompatible amb un transvasament al Vinalopó. Aquesta convocatòria l’aprofità Xúquer Viu per a convidar als representants municipals a la manifestació convocada a Sueca el 29 de maig, així com a participar en la Mesa pel Xúquer, un fòrum que aglutinava tots els sectors de la societat.
Restauració dels rius de la CHX
Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), segons la Directiva Marc de l'Aigua europea, tenia com a una de les seues principals obligacions, la restauració dels rius. Aleshores feren un estudi de les infraestructures que tancaven el trànsit de la fauna. Va identificar 77 assuts i preses hidràuliques, que tallaven el pas, impedint la migració de la fauna piscícola. De totes les infraestructures, 18 estaven en desús, mentre que la resta es dedicaven al rec o la generació elèctrica. Decidiren dedicar la primera partida pressupostària de 3,6 milions d’euros, per a enderrocar cinc de les preses que no tenien cap funció i per construir deu escales que facilitaren la pujada de la fauna al tram superior.
CHX aprovà obres al barranc de Poio, tot i que mai les començaren
El govern de l’estat aprovà 240 milions d’euros per a reduir el risc d’inundacions al barranc de Poio, van preveure canalitzar el seu llit. Malauradament, els canvis en el govern central i la crisi, van tenir com a conseqüència que s’oblidaren en un calaix. La declaració d’impacte ambiental va caducar en 2017, i fins al 2021, Confederació Hidrogràfica del Xúquer no tornà a reactivar el projecte. Malgrat que en octubre de 2024, quan caigué la DANA, les obres no havien començat.
Per la desembocadura del riu Segura tornà a passar aigua
L’any començà amb bones pluges en les comarques del sud, això significà que el riu Segura, tornarà a tenir aigua en la seua desembocadura i l’abocarà al mar, fins a 10 m³/segon. Això feia temps passava, no s’havia vist des de 1985.
Les puces d’aigua van millorar la qualitat de les aigües de l’Albufera
Fins aleshores, el llac tenia dissolts tants nutrients i molta calor que multiplicaven el fitoplàncton, llavors, eixa concentració no deixava passar la llum al fons, convertint les aigües en una mena de sopa verda i térbola saturada d’algues microscòpiques.
La peculiaritat d’aquest exercici fou que tinguérem una primavera més fresca i amb més pluges. Quan finalitzà la perellonà, buidà milions de puces al llac, que en trobar bones temperatures i abundància d’aliment, es multiplicaren exponencialment. Es convertiren en una potent depuradora natural. A més, una primavera més fresca, va reduir la multiplicació de les llises, eliminant el principal predador de les puces i afavorint la seua multiplicació.
La puça d'aigua (Daphnia magna), és un crustaci menut d'entre 2 i 6 mil·límetres, viu filtrant les aigües dolces, menjant-se les algues microscòpiques que enterboleixen l'aigua, en eliminar-les aconsegueix que es tornen més transparents. Aquests animalets es poden reproduir de dues maneres, sexualment o asexualment, segons les condicions del medi. Dipositen els seus ous al fons del llac, que serveixen d'aliment per als peixos.
Per a recuperar l'equilibri de la qualitat de les aigües d'un llac que sols té una profunditat màxima d'1,5 metres, cal reduir les poblacions de llises, perquè no es mengen els ous ni les larves de les puces. Les puces, en trobar condicions per a multiplicar-se, mantenen controlades les algues, aconseguint que les aigües, tornar a ser transparents. Això permet el creixement de la vegetació subaquàtica, on es poden amagar els ous de les puces i poden prosperar. També cal reduir la concentració de nutrients dissolts en les aigües, per a mantenir controlades les poblacions de les algues. Tot es redueix a mantenir l’equilibri natural de l’aigua, evitant accions que el descontrolen.
Dessaladores a Alacant
Aquest any, a la província d’Alacant hi havia tres dessaladores que aportaven 58 hm³ anuals d’aigua dolça. El seu preu subvencionat era 0,36 euros/m³. Estaven en funcionament les plantes del Canal d'Alacant I i II, que treballaven al 38% de la capacitat total de producció. També treballava la dessaladora de Xàbia, amb una capacitat 10 hm³/any, que s’havia inaugurat en 2007. Igualment, devia haver funcionat la de Dénia, que devia depurar 9 hm³/any, tot i que mai es va fer.
Fundació l’Assut per a la Sostenibilitat dels Sistemes Litorals
Es va crear per afavorir la conservació del paisatge i la biodiversitat dels sistemes litorals i prelitorals mediterranis. Bona part de les seues tasques se centren en l'Albufera i els regadius tradicionals de l'Horta. Per aconseguir-lo fan servir la custòdia del territori, per això van signar un acord amb la Comunitat de Regants del Tancat de l'Estell i Rojas, per a gestionar 321 hectàrees a Sueca.
Condemna per la transformació il·legal de terres a parc nacional
La finca el Avispero, a la localitat de Bonares, s’estenia per una zona forestal de l’entorn del parc nacional de Doñana. Els propietaris sol·licitaren permís per a plantar figueres, però en realitat plantaren cítrics i cultius de fruits rojos dins d’hivernacles, a més construïren una bassa de rec, transformant tot en regadiu. Aquest any els van condemnar a un any de presó i una multa de 10.650 €, així com l’obligació d’aturar la producció agrícola. Els condemnats devien pagar a la Junta d’Andalusia 583.498 €, desmantellar les basses de rec i enderrocar les construccions agrícoles.
Aigua d’emergència per a salvar el parc nacional de Daimiel
El mes de gener aplegaren 20 hm³ d'aigües procedents dels embassaments de capçalera del Tajo, aprofitant el llit del riu del Cigüela, però per dins d'una canonada, per la qual es nodrien molts municipis del ponent. Així evitaven el va passar en abril de 2009, quan enviaren pel llit del riu 23 hm³, malgrat que tots se'ls xupla el subsol, perquè els aqüífers estaven exhaurits. Aquest segon intent fou una mesura extraordinària aprovada pel Ministeri de Medi Ambient, per a intentar apagar els focs subterranis de les torberes que consumien el parc nacional.
Recuperació de la migració piscícola al riu Penobscot
El riu Penobscot, a Maine, sempre havia sigut un curs fluvial amb molta biodiversitat, que mantenia molts peixos migradors. Entraven des de l’Atlàntic Nord totes les primaveres i pujaven a fresar en la capçalera del riu. A finals de l’estiu i en la tardor, una volta naixien els alevins, tornaven a la mar. Estudis de les seues poblacions comprovaren que migraven més 50.000 salmons atlàntics, centenars d’esturions, truites marines, sabres, gasparells, anguiles i llamprees. Malgrat que diverses infraestructures hidràuliques tallaren el curs del riu, aconseguint la pràctica desaparició de les espècies migratòries.
Aquest any encetaren el projecte Penobscot River Restoration Trust, que pretenia tornar a habilitar el trànsit dels peixos, salvant les nombroses tanques hidràuliques. Van ensorrar les preses de Veazie i la de Great Works, construïren corredors alternatius per a evitar la presa d’Howland, que calia mantenir perquè produïa energia elèctrica. Aconseguiren obrir al trànsit piscícola més 1.600 km del llit del riu. Deu anys després, havien recuperat bona part de les poblacions originals, comptabilitzant més de sis milions de peixos migradors que pujaven cada primavera.
BIODIVERSITAT
Conselleria autoritzà la caça de l’arruí
Els caçadors que pretenien ser els únics capaços de combatre les plagues, en realitat eren els principals responsables de trencar l'equilibri dels ecosistemes, afavorint que certes espècies es multiplicaren afectant la resta del medi. Un bon eixample va ser l'arruí (Ammotragus lervia). Es tracta d'un caprí nord-africà, que van introduir els vedats cinegètics a Múrcia, al voltant de l'any 1970. Com que no tenien enemics naturals, eliminats pels mateixos caçadors a principis del segle XXI, l'espècie es va estendre per les serralades de les comarques del sud. Enguany, Conselleria autoritzà la seua caça a la Marina Alta. Els escopeters sempre acabaven guanyant!
El morrut roig continuava estenent-se per tot arreu
L’escarabat Rhynchophorus ferrugineus, continuava estenent-se. El mes de gener es va fer públic, que sols al terme d’Oriola uns 2000 peus de palmeres que creixien al voltant del llit del riu Segura, estaven infestades, un 30%. Calcularen que una de cada onze palmeres estava infectada per l’insecte. A Benissa, el consistori va repartir paranys per atrapar els insectes i a finals d’any, hagué d’organitzar reunions amb els propietaris, recomanaren tractaments per a intentar controlar la plaga.
Nova espècie d’escarabat cavernícola a la Cova de la Soterranya
Membres del Museu Valencià d'Història Natural (Fundació Entomològica Torres Sala) en els seus estudis de les cavitats valencianes, van descobrir una nova espècie per a la ciència, el Microtyphlus infernalis. Es tracta d’un escarabat que viu en la foscor total, dins de la cova Soterranya, a la Serra Calderona.
Reintroducció del cranc de riu europeu a Serra Mariola
L’Austropotamobius pallipes, va desaparèixer dels rius de la serra Mariola, als anys 70 del segle XX, després de la introducció dels cranc roig americà. Aquest exercici la Generalitat va alliberar 600 exemplars. El director del parc, Raúl Jordà, va informar que el pressupost d’eixe exercici va ser d’1,4 milions d’euros.
Els voltors i les rates penades morien als parcs eòlics
Els grups GECEN, GER i Acció Ecologista Agró van denunciar la mort de molts voltors segats per les aspes dels generadors eòlics a les comarques dels Ports i l’Alt Maestrat. Basant-se en dades facilitades per la mateixa Generalitat, calcularen que des de 2006 havien mort 220 exemplars.
GECEN va presentar una denúncia davant la Fiscalia de Castelló per delicte contra la flora i fauna, mentre que Acció Ecologista Agró va presentar una queixa al Parlament Europeu. L’any 2020, al Congrés Ibèric d’Energia Eòlica i Conservació de Fauna van presentar estudis que afirmaven que els més de 18.000 de molins eòlics instal·lats en tot l’estat, provocarien la mort d’entre 8 i 18 milions d’aus i rates penades cada any.
Polèmica per les repoblacions d’esquirols i la seua teòrica plaga
Entre 1995 i l’any 2000 es van mamprendre diversos programes de reintroducció d’esquirols rojos (Sciurus vulgaris), als boscos valencians. Alguns els va promoure Conselleria, però també ho feren alguns consistoris i organitzacions no governamentals, com fou el cas del Centre d’Investigacions i Promoció d’Iniciatives per a Conéixer i Protegir la Natura (CIPI-CPN). Aquesta organització tenia seu a València i mantenia el portal d’internet, IBERICA 2000, especialitzat en temes mediambientals, que encapçala José Miguel Canet. Els primers exemplars es van amollar a Tavernes de la Valldigna, amb exemplars que va aportar el Centre de Recuperació de Fauna del Saler, en 1995. L’any següent alliberaren uns altres 120 esquirols a Montcada i a Marxuquera. A partir de 1997, van fer-ho al Molló de la Creu de Gandia. També introduïren 200 exemplars als boscos de Benissa, Llutxent, Quatretonda i Barxeta.
La polèmica l’alçaren els caçadors, que començaren a parlar de “plaga d’esquirols”, perquè es menjaven els ous de les perdius (Alectoris rufa). Creuen que són els únics que tenen dret a ser plaga, per la gràcia de Déu. També es queixaren camperols que asseguraven que els esquirols rosegaven les gomes de rec per degoteig i es menjaven les ameles, les cireres, pomes i peres, al voltant de la serra Mariola. Ningú es va parar a pensar que muntant un abeurador, no rosegarien cap mànega de rec. Algunes fonts parlen que els esquirols s'havien extingit a terres valencianes en la dècada de 1980. Tot i que es van reduir molt les seues poblacions, als boscos de l'interior de València, a la Serrania, la Plana d'Utiel i la Vall d'Aiora, i a les comarques de l'interior de Castelló, sempre van sobreviure, gràcies al continu intercanvi amb exemplars de les pinedes veïnes, d'Aragó i Castella la Manxa.
Una proposta innovadora per a la defensa dels boscos
El biòleg Ricardo Almenar i el secretari de l'Ajuntament de Sinarques, Ramón Diago, proposaren en un article publicat al diari Levante EMV del dia 11 de juny, quelcom interessant i innovador. Demanaren que els propietaris de zones forestals saludables, cobraren 1.000 € anuals per hectàrea en concepte de serveis mediambientals, per a compensar-los per mantenir-los, reconeixent que són un important embornal de CO₂. Pensaven que l'administració podia cobrar 2,5 € per tona de CO₂ emesa i 10 cèntims per metre cúbic d'aigua consumida, amb eixos ingressos traurien prou per a pagar els boscos. A canvi, els propietaris tindrien incentius per mantenir en bones condicions els seus boscos, cosa que implicaria una minva de les despeses invertides en la prevenció d'incendis.
Microreserves de flora
Aquesta figura de protecció de les espècies vegetals amb poblacions reduïdes a casa nostra, complia quinze anys. Des d’aleshores, havia protegit 273 llocs valuosos que sumaven prop de 2.000 hectàrees, que garantien la conservació de plantes valuoses, moltes d’elles endèmiques.
Parany, “pardal que vola, a la cassola”
Des de l’any 2001, quan el Tribunal Superior de Justícia valencià anul·là el decret 135/2000 que autoritzava el parany. Els jutges consideraren què era un mètode de caça massiu i no selectiu, aleshores contravenia lleis estatals i europees. Els paranyers i molts polítics no havien parat intentant trobar alguna excusa per a tornar a autoritzar-lo. La Llei de Caça de 2004, intentà aprovar-lo amb l’excusa que era un mètode de caça tradicional, tot i que, en 2005 fou el Tribunal Suprem el que tornà a confirmar que era il·legal.
En 2009, feren un altre intent amb la reforma de la Llei de Caça Valenciana, aleshores autoritzaren fer unes proves, buscant quelcom que poguera paréixer ser un mètode de caça selectiu. Malgrat que, aquest 2010, el govern tornà a anul·lar-lo en considerar que s'havien vulnerat les seues competències. Els paranyers no es donaren per vençuts i tornaren a recórrer, quan sols els quedava el Tribunal Constitucional. Amb eixe intent aconseguien mantenir les esperances i donaven arguments a l'administració valenciana, perquè tancarà els ulls i no fera res per a garantir el compliment de les lleis. Molts paranys continuen actius, any rere any, gràcies a una tradició mal entesa que feia bona la dita de: "pardal que vola, a la cassola".
Cens d’ocells hivernants
La Generalitat va fer el 28 e cens d’aus hivernants, en el qual visitaren 39 espais i comptabilitzaren 177.000 aus aquàtiques.
Tancà portes el Safari Parc de Verger
El Safari Parc de Verger, era un zoològic que va obrir portes en 1973, per a intentar implantar un nou model que intentava presentar els animals en espais amples, que es recorrien dins del cotxe. Des dels anys setanta mantingué animals en semillibertat. En el moment del tancament hagueren de traslladar fins a 1.400 exemplars de 150 espècies diferents. Els terrenys els van vendre per fer una urbanització de luxe i allí mateix intentaren organitzar un el festival de música Octopus.
La Biodiversitat a l’estat
Aleshores, l’estat espanyol comptava amb unes 8.000 espècies de plantes vasculars, representant un 80% de les identificades a la Unió Europa i el 59% de tot el continent, i teníem 1.500 endemismes. Respecte de la fauna peninsular, fins aleshores s’havien catalogat entre 50.000 i 60.000 espècies. El territori de l’estat tenia 121 tipus d'hàbitats diferents, un 54% dels europeus.
Reintroducció del bisó europeu
El bisó europeu (Bison bonasus) tornava a l'estat espanyol, un ramat es va introduir a la Muntanya Palentina. Temps després alguns científics qüestionaren que eixe bisó fora la mateixa espècie que pintaren a les coves, perquè sols s'havien trobat restes òssies del bisó d'estepa (Bison priscus). Malgrat que més recentment, sí que han trobat unes poques restes del bisó europeu.
Informe Planeta Viu 2010 del WWF
El WWF presentà l'Informe Planeta Viu 2010, en ell relacionaven la biodiversitat, la petjada ecològica i l’hídrica, per a facilitar eines per a poder defensar la biodiversitat. L’anàlisi entre els anys 2000 i el 2010, que va estudiar 8.000 poblacions, de més de 2.500 espècies, va constatar que la reducció de la biodiversitat s’accelerava. Els hàbitats tropicals eren els que patien la reducció més alarmant, amb una minva del 60% de les seues espècies. En canvi, comprovaren que els ecosistemes de les zones temperades, estaven millorant. Entre les dades més preocupants trobaren que els boscos del planeta perdien 15 milions d’hectàrees anuals o que es vessaven més dos milions de tones de residus i aigües brutes als rius. Van constatar que el 52% de les poblacions de peixos comercials s’havien perdut.
CLIMATOLOGIA I CANVI CLIMÀTIC
Augment de les temperatures
Al continent Europeu, l'estiu de 2010, va ser el més càlid mesurat els darrers cinc-cents anys. A moltes localitats les màximes pujaren deu graus per damunt de les màximes habituals. Com a eixample, a Moscou, que els mesos d'estiu tenia una temperatura mitjana de 20 graus, eixa canícula tingueren màxims de 38,2 °C.
Greu descens del fitoplàncton oceànic
El fitoplàncton és el conjunt de microorganismes vegetals que viuen als oceans, són la base de la cadena tròfica en servir d'aliment a una gran quantitat d'espècies, a més produeixen més del 50% de l'oxigen del planeta. Aquest any dades proporcionades pels satèl·lits, van demostrar una minva d'un 1% anual del fitoplàncton que surava en la superfície dels mars, segons un article publicat a la Revista Nature. Els autors defensen que la principal causa és l'escalfament dels oceans, fet que en cas de continuar augmentant, podria implicar una greu crisi planetària, primer a la biodiversitat del medi marí i després a la producció d'oxigen atmosfèric.
Elevació del nivell dels oceans
Es van fer públiques les estimacions del ritme de l’elevació del nivell del mar. Les conclusions eren que des de mitjan segle XIX, la pujada havia sigut superior a la mitjana dels dos mil·lennis anteriors.
Pèrdua de les platges valencianes
Entre finals de desembre 2009 i el mes de gener de 2010, a casa nostra patiren un fort temporal marítim que va engolir-se moltes platges, per la qual cosa, el ministeri aprovà una partida d'1,65 milions d'euros per a intentar recuperar-les. El govern havia destinat per a l'exercici 2010, un total de 25,5 milions d'euros per a la seua recuperació. Les afectacions foren especialment greus a Xàbia, als Poblets i a Guardamar, on la força de les ones va afectar les construccions que estaven en primera línia de la costa. A la platja de Babilonia de Guardamar, fins i tot, el mar se'n va endur part de l'asfalt del carrer.
Una altra tempesta de llevant que afectà entre els dies 14 al 16 d’agost, es tornà a engolir les platges del nord de Dénia, que s’acabaven de regenerar en primavera. El 12 d’octubre, tinguérem un altre que afectà les costes del nord i del centre del país. La mar s’emportà bona part de l’arena d’unes platges que no paraven de minvar, any rere any. Per a intentar recuperar-les, el govern central aprovà una partida pressupostària extraordinària de 2 milions més. Aquesta inversió d’emergència es va destinar a les platges de la Gola de Quartell de Sagunt, la Torre del Puig, l’Arbre de Gos en València, la platja de Tavernes de la Valldigna, Piles i Oliva, Peníscola, Almassora, Borriana, Nules, Almenara i Moncofa. També es feren treballs de regeneració a la platja de l’Almadrava, als Poblets.
En octubre patirem el tercer fort marejol. En aquest cas afectà l’arena que acabaven d’abocar a les platges de Cullera, entre l’escullera del Marenyet i el Brosquil. La mar es va engolir 200 metres de platja a les Palmeres de Sueca. A les costes de la Safor es van perdre 280.000 m³ d’arena, entre el tram comprés entre Gandia i Oliva. Sols a la platja nord de Gandia havien abocat 200.000 m³ entre 2007 i 2008 per a regenerar-la, i tota va desaparéixer. L’onatge violent obligà a tancar el port de Dénia tres dies seguits, a torna la calma moltes platges havien desaparegut i les que aguantaren estaven plenes d’algues. A Puçol, Horta Nord, les platges acabades de regenerar acabaren al fons del mar. Mentre que a Sagunt, l’aigua del mar va entrar dins de primera línia de platja a les Cases de Queralt.
Els conflictes per la invasió de les costes, el cas de Torre de la Sal, Cabanes
L'Ordre Ministerial de 28 d'octubre de 1975 delimità el domini marítim-terrestre del terme municipal de Cabanes. Això implicà que el llogaret d'estiuejants de Torre de la Sal, era il·legal per envair-lo. Després d'un llarg conflicte, en 2003 el Tribunal Suprem dictà sentència ratificant la invasió de la franja costanera. El mes de juliol, el Congrés dels Diputats aprovà el projecte "Sendera litoral i Recuperació del domini públic de Cabanes". Amb el qual, la Direcció General de Costes començà a enderrocar habitatges. Tot i que, els afectats obriren més reclamacions judicials, intentant aturar el procés.
Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC)
Es va crear l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC), una institució dedicada a l’estudi i recerca de mesures per a combatre l’augment de les temperatures. Van documentar que les glaceres del Pirineu havien perdut el 94,5% de la seua superfície, amb dades obtingudes des de mitjan segle XIX.
CONFERÈNCIES, CONGRESSOS I CIMERES
Conferència sobre la protecció dels boscos de Valsaín
El mes d'abril es reuniren grups ecologistes per a demanar una reducció de la petjada ecològica de la Unió Europea sobre els boscos de tot el planeta. Ecologistes en Acció, WWF-Espanya, Greenpeace i SEO/BirdLife van proposar mesures per a minimitzar els principals problemes que afectaven els boscos. Identificaren que els més greus eren la desforestació, els incendis, la tala il·legal, la manca de protecció dels boscos més valuosos i les afeccions del canvi climàtic. Assenyalaren com a molt preocupant la confusió d'equiparar les plantacions forestals amb els boscos naturals madurs i equilibrats, perquè llevar els arbres vells i més grans retalla els recursos que ofereixen a l'ecosistema. Malgrat això, tots els presents coincidiren en la importància d'estendre la iniciativa del FSC.
Per la seua part, Ecologistes en Acció, es van manifestar molt decebuts per la declaració de cloenda, per considerar-la buida i que evitava criticar la Unió Europea, per la seua responsabilitat en l’explotació dels boscos de tot el planeta, sense exigir-los un compromís per aconseguir l’autosuficiència respecte dels productes forestals.
Congrés de la Confederació dels Verds
El Congrés de la Confederació dels Verds, el partit polític espanyol de caràcter ecologista, es va celebrar a Torrevella sota el lema "Solució a la Crisi, Futur Verd".
CONAMA 10
Dels dies 22 al 26 de novembre es va celebrar a Madrid el desé Congrés Nacional del Medi Ambient, el seu lema va ser: "A l'encontre de solucions" i "Ara més que mai." Hi participaren més cent setze organitzacions. Els diversos grups de treball redactaren més de 500 comunicacions tècniques, que tal volta, fou el més destacat d'aquesta trobada. La UPV presentà 6 comunicacions, el CEU San Pablo 2 i la Universitat d'Alacant 1. Es va constatar el poc recorregut d'iniciatives com l'Agenda 21, perquè de les 921 que s'havien redactat, sols 557 tenien els seus plans d'acció en fase d'execució.
Crisi de la Biodiversitat
De resultes del Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB) de 2002, els països signants es van comprometre a reduir significativament la pèrdua de biodiversitat. Establiren que 2010 seria l’any Internacional de la Biodiversitat. Aquest exercici presentaren les seues conclusions: un 50% dels aiguamolls del planeta s’havien perdut, més del 75% de les poblacions d’espècies objecte de pesca, s’explotaven per damunt de la seua màxima capacitat de regeneració natural i es delmaven els esculls de corall. Els experts van considerar que ens acostaven a un nou episodi d’extinció massiva, tot i que ara el provocarien les nostres activitats extractives.
La darrera actualització de la Llista Roja de les Espècies Amenaçades de l’UICN, després d’analitzar l’estat de les poblacions de 47.677 espècies, va considerar que 17.291 estaven en perill d’extinció. Els taxons en perill es repartien de la següent forma: perillaven el 21% dels mamífers, el 30% dels amfibis, el 12% dels ocells, el 28% dels rèptils, el 37% dels peixos d’aigua dolça, el 70% de les plantes i el 35% dels invertebrats. Calcularen que cada any s’extingien entre 18 i 55 espècies.
Aquesta pèrdua de biodiversitat i dels serveis ecosistèmics que ens reportava, havien arribat a un punt d'inflexió, a partir del qual, la naturalesa ja tindria capacitat de recuperació. Van sentenciar que la nostra espècie no era conscient, que eixa pèrdua amenaçava greument la nostra pròpia possibilitat de supervivència. Feren una avaluació dels ecosistemes que mostrà que hi havia cinc causes principals que acceleraven la biodiversitat: la pèrdua d'hàbitat; la contaminació; l'expansió i multiplicació de les espècies invasores; la sobreexplotació dels recursos del planeta i el canvi climàtic. Demanaren a la comunitat internacional que es reconeguera com un seriós fracàs, el no haver aconseguit una reducció significativa del ritme de la minva de les espècies.
Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Servicis dels Ecosistemes (IPBES)
El mes de juny, sota els auspicis del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), en la reunió de Busán (República Corea), acordaren constituir una Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Servicis dels Ecosistemes (IPBES), un organisme independent, encarregat d’una tasca versemblant a la del IPCC amb el clima, però centrat en l’estudi i defensa de les espècies.
COP10 sobre la Biodiversitat Biològica, a Nagoya
Entre els dies 18 i el 29 d’octubre, al Japó es va fer la Conferència de les Parts (COP10) del Conveni de la Biodiversitat Biològica de les Nacions Unides. Com a lema triaren: “La Vida en harmonia, cap al futur”. er a donar importància a la cimera, les Nacions Unides va declarar aquest exercici com l’Any Internacional de la Biodiversitat. En les sessions de treball comprovaren que no havien aconseguit els objectius que s’havien marcat, aleshores li pegaren una forta patada a la pilota dels desitjos i assenyalen el 2020 com a nova data objectiva. Eixa nova carta als Reis Mags, es va anomenar “Objectius d'Aichi”, va definir les noves fites per a la conservació de la biodiversitat, per al període 2011-2020. Incloïa la reducció de la pèrdua d'hàbitats al 50% i a minimitzar la pressió antròpica sobre els esculls de corall i al foment de la pesca sostenible. Es van comprometre a restaurar el 15% dels ecosistemes degradats i a frenar la pèrdua d’hàbitats.
Theo Oberhuber, d'Ecologistes en Acció, va parlar molt clar, si no s'analitzaven les causes del fracàs en la consecució dels objectius compromesos, marcar-ne uns altres nous i ajornar el termini, no servirien de res. No li feren molt de cas, sols era un ecologista curiós. Els compromissaris feren el de sempre, després de les reunions, se n'anaren de turisme, pegaren una bona fartà de sushi i, en acabant, pujaren als seus avions, molts en Classe Business, i tornaren a casa contaminants els cels. L'única nota positiva va ser la signatura d'un protocol en contra del robatori de biodiversitat o bio-pirateria. Es tracta d'una pràctica molt estesa entre grans empreses farmacèutiques, multinacionals agrícoles o les dedicades a la biotecnologia. Van recollint espècimens als boscos tropicals, els analitzen i patenten productes que els interessen. Aquest acord pretenia que una part substancial dels beneficis que obtingueren gràcies a aquestes troballes, acabaren generant beneficis en les comunitats d'on les havien estretes.
COP16 a Cancún
Els principals acords de la COP16 van ser mantenir l'objectiu de mantenir l'augment de la temperatura mitjana mundial per sota dels 2 °C. Es va formalitzar el mecanisme per a finançar els països en desenvolupament i dotar-lo amb un fons de 100.000 milions de dòlars anuals. Van reforçar la protecció dels boscos, malgrat que no aconseguiren un acord vinculant per a substituir el Protocol de Kyoto.
Coalició Clima, era una plataforma que agrupava a les organitzacions ciutadanes més potents, que intentaren presentar una veu unida davant la cimera de Cancún. Presentaren un document amb propostes i reflexions. Demanaren obrir les portes a la participació de les ONG, com a representants de la ciutadania. Exigiren que els acords del plenari foren legalment vinculants i que s'establiren límits d'emissions ambiciosos. Que es garantirà finançament per als països en desenvolupament. Entre les ONG mediambientals que van formar part, estaven Amigos de la Tierra, Ecologistes en Acció, Ecologia y Desarrollo, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF.
XV Conferència de les Parts del Conveni CITES, les tonyines roges en perill
El mes de març, a Doha es va celebrar la XV Conferència de les Parts del Conveni sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES). Entre moltes més decisions devien decidir quines espècies s’incloïen en l'apèndix I de la Convenció sobre el comerç d'espècies amenaçades, per a prohibir el comerç de les espècies greument amenaçades.
Entre ells, van tractar la situació de la tonyina roja (Thunnus thynnus). La forta demanda per part del Japó havia disparat els preus i la pressió pesquera. Espanya, França i Itàlia que eren els països que es repartien bona part de la quota de pesca, intentaren boicotejar la inclusió d'aquesta espècie en l'Apèndix I.
Convenis internacionals
L’estat va ratificar el Protocol per a la gestió integrada de les zones costaneres del Mediterrani que va impulsar el Conveni Internacional per a la protecció del mar Mediterrani contra la contaminació, de Barcelona (1976).
Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (OMD)
El mes de setembre, a Nova York l'ONU van convocar una cimera per avaluar els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (OMD). Acordaren un pla d'acció mundial de huit punts benintencionats per a poder assolir eixos reptes:
Erradicar la pobresa extrema i la fam.
Assolir l'ensenyament primari universal.
Promoure la igualtat de gènere i l'apoderament de la dona.
Reduir la mortalitat infantil.
Millorar la salut materna.
Combatre el VIH/SIDA, la malària i altres malalties.
Garantir la sostenibilitat del medi ambient.
Fomentar una aliança mundial per al desenvolupament.
Continuaren fent el de sempre, fou un cant al sol, els diners continuaren manant i prioritzant els beneficis. Exhaurint, tant el planeta com a la ciutadania!
CONTAMINACIÓ
FERTIBERIA: contamina i després ves als tribunals!
Una de les estratègies que empraven les empreses que es caracteritzaven per provocar greus agressions al medi, era que una volta els denunciaven, dedicaven una xicoteta part dels seus grans beneficis per a pagar els millors advocats. Aleshores guanyaven temps, allargant fins a l’infinit els processos judicials. Si finalment, no aconseguien guanyar-los, havien obtingut molts anys per a continuar contaminant i guanyant cabassos de diners. Era molt més barat contaminar que invertir per a evitar-ho. Això mateix és el que va passar amb l’autorització a l’explotació minera de FERTIBERIA. En 1968, els atorgaren llicència administrativa per a vessar els fòsfors i guixos que generaven les explotacions mineres, a la capçalera de la ria de Huelva. Al llarg dels anys van abocar més de 120 milions de tones de substàncies àcides i eixa acumulació va acabar amb la pràctica totalitat de la biodiversitat d’un ecosistema gegant, fins i tot, acabà afectant la salut de les poblacions costaneres.
En comprovar el desastre ecològic, i el que era pitjor, les malalties que generaven a les poblacions que vivien a la vora del riu Odiel, l’any 2003, la Direcció General de Costes va declarar la nul·litat de la concessió i va exigir la finalització dels abocaments. Tot i que encara caldria esperar molt, l'empresa continua com si no res, perquè en 2007, una sentència de l'Audiència Nacional ratificarà la fi dels vessaments. Malgrat que no canvià res, fins a 2009, quan l'Audiència Nacional reafirmarà l'ordre de cessament definitiu dels abocaments, que no es va consolidar fins aquest exercici, 2010. Aleshores, ja tocava, hagueren de parar, tot i que encara els quedaren grans bassals plens de residus tòxics mig abandonats, en perill de trencar-se i de tornar a omplir l’ecosistema de contaminants. Llavors, les autoritats ordenaren l’empresa que construirà un dipòsit de garantia, que es va pressupostar en 21,9 milions d’euros.
Taca d’oli a Tarragona
Una fuita de residus que isqueren de l’empresa Asfaltos Españoles SA, propietat de les empreses Repsol i Cepsa, va contaminar una superfície marina equivalent a 140 hectàrees.
Fuita de fangs tòxics a Riotinto
La Junta d’Andalusia va obrir expedient pel vessament de fangs tòxics al riu Odiel, que acabaren aplegant a la ria de Huelva. Unes pluges torrencials pujaren el nivell d’un dipòsit que acumulava 90 milions de tones de residus procedents de la mineria de l’or i el bronze, que acabaren contaminant mitja província.
Vessament de petroli de la plataforma BP Deepwater Horizon
El 31 de març, el president dels Estats Units d'Amèrica, Barak Hussein Obama (Honolulu, 1961), va anunciar que obrien grans extensions de les seues aigües territorials a les explotacions petroli. Vint dies després, el 20 d'abril, una plataforma petroliera al golf de Mèxic, propietat de British Petroleum (BP), va patir una greu explosió que matà 11 treballadors i provocà un greu incendi. Com que no podien apagar el foc, decidiren enfonsar la plataforma, amb la qual cosa obriren una fuita del pou de petroli, a més de 1.500 m de profunditat.
Durant vuitanta-set dies estigué vessant 779.000 tones de cru que contaminaren més de 160 km de costa, afectant el delta del Mississipi, Louisiana, Florida i Cuba. Al mar surava una taca de petroli de més de 210 km de llargària i 113 km d'amplària, cosa que provocà la mort de milers d'ocells i peixos, tots empastrats de negre, a més afectava la fauna enmig de la temporada de reproducció. La desfeta fou minsa, les poblacions mamífers marins de la zona es reduïren entre un 31 i 51%, es van perdre 35.000 ous i moriren 5.000 i 7.600 tortugues marines adultes.
En un principi, per a combatre el fuel que surava al mar gastaren dispersants químics que trencaven les taques d'oli, les convertien en xicotetes boletes d'oli negre que es veien menys. Malgrat que això provocà que bona part del petroli anara caient al fons del mar. En analitzar les conseqüències, diversos estudis demostraren que el dispersant era més tòxic que el mateix petroli, llavors decidiren deixar d'emprar-lo. La petroliera hagué de pagar 24.000 milions d'euros, en concepte de compensacions.
Nuclear de Golfech, vessament radioactiu al riu Garona
La nuclear francesa de Golfech va vessar accidentalment riu Garona, 450 litres d'aigua amb triti dissolt. Com la direcció de la central no va notificar l'incident, en desembre de 2012, els tribunals de Tolosa, multaren EDF, l'empresa propietària, amb 4.000 €, quelcom ridícul. Sorprenentment, eixa sanció era tota una novetat a l'estat francés, on totes les administracions tenien un pacte tàcit per a garantir la impunitat de l'energia nuclear, per considerar-la com a imprescindible per a la seguretat del país. De fet, l'Associació per al Control de la Radioactivitat, assegura que 67 milions de francesos bevien aigua contaminada amb triti, això sí, eren un país molt segur!
Hongria, 20 milions sense aigua potable
El trencament d’una bassa d’una refineria a Hongria que emmagatzemava un milió de metre cúbics de fangs corrosius, residus de la producció d’alumini, provocà un greu vessament contaminant al Danubi. L’accident provocà 9 morts i tallà l’accés a l’aigua potable a 20 milions de persones.
CORRUPCIÓ
Carlos Fabra, massa sort o... massa poder?
Una errada judicial provocà la invalidesa de set anys d’investigacions, en deixar prescriure les actuacions obertes contra Carlos Fabra, al qual acusaven de cinc delictes fiscals, per les declaracions d’IRPF dels anys 2000 i el 2003. Com passa massa sovint, el poder judicial va mirar cap a un altre lloc i no va obrir cap investigació.
Cas Emarsa
Aquest fou un altre eixample de la malversació de cabals públics, que es va quantificar en 23,5 milions d'euros. El robatori el feren a l'Empresa Metropolitana de les Aigües Residuals (EMARSA). És l'empresa que gestionava la depuradora de Pinedo, entre els anys 2004 i 2010. Els, aleshores directius, tots ells membres del Partit Popular, malversaren diners unflant factures, adjudicant contractes a empreses pantalla i repartint-se regals luxosos. En 2018 es va fer pública la sentència que condemnà als principals dirigents, a entre 12 i 8 anys de presó.
Alfonso Rus, i el regne de taifes de la Diputació de València
Les malifetes del singular Alfonso Rus Terol (Xàtiva, 1950), Rus, cada volta eren més descarades. L'aleshores president de la Diputació de València i alcalde de Xàtiva, canviava partides pressupostàries que es perdien en racons sense activitat i acabaven en les butxaques dels corruptes. Atorgaven licitacions per fer variants a les carreteres, assignaven partida pressupostària, malgrat que per les presses en la tramitació, s’adonaven que no havien expropiat el sòl afectat. Com a solució, s’oblidaren de tot, deixant l’expedient dormint en un calaix. os anys més tard, els contractistes reclamaren judicialment danys i perjuís que costaren 1.411.558,35 €. Nyas coca!
Pagaren diners a empresaris sense res a canvi. Van repartir subvencions sucoses als consistoris governats pel PP, i no donaven ni les gràcies als de la resta de partits. En l'empresa IMELSA hi havia un descontrol total en el pagament de factures, reconegut per la mateixa intervenció de la Diputació. Contractaven amiguets en la Diputació que no aparegueren mai pel despatx, tot i que cobraven sucosos sous, cada mes. Foren molt sonades unes gravacions en les quals Rus comptava bitllets de diners negres, abans de guardar-los en la butxaca. En 2023, li caigué la primera condemna a cinc anys de presó i 14 d'inhabilitació per a càrrec públic. Tot i que va aconseguir deslliurar-se de moltes més acusacions.
Luis Bárcenas, el tresorer del Partit Popular hagué de dimitir
El que fou tresorer del PP durant vint anys, Luis Bárcenas Gutiérrez (Huelva, 1957). Hagué de dimitir per la seua implicació en el cas Gürtel. Es va descobrir que tenia diversos comptes bancaris a Suïssa. El condemnaren per diversos delictes, que sumats sols implicaren una estada en presó de poc més de 8 anys. Els delictes que li imputaren, foren blanqueig de capitals i falsedat documental, suborn actiu, apropiació indeguda i delictes contra Hisenda.
ENERGIA
Un 32% de l’electricitat a l’estat, tenia origen renovable
Segons la Directiva 2001/77/CE, que pretenia impulsar la generació elèctrica mitjançant les energies renovables, aquest exercici calia tenir un el 22,1% de la producció cobert amb energies netes. Segons dades de Red Elèctrica, el 32,3% de la generació a l’estat tenia origen renovable. Un 14,6% era d’origen eòlic, un 11,9% hidroelèctrica i un 5,8% era resultat de la suma de la fotovoltaica, la tèrmica i la biomassa. La producció elèctrica produïda pel Cicle Combinat de Gas Natural (CCGT) era la principal font de generació eixe any, amb 66.301 GW/h, un 23,26% del total. Cal recordar que la generació elèctrica suposava poc més del 20% de l'energia total que consumíem a l’estat. El 80% restant eren combustibles fòssils que devíem importar, fonamentalment productes petrolífers i gas natural, per a nodrir les calefaccions, les indústries i el transport.
Bombolla especulativa de la generació solar
El primer intent polític d'impulsar la producció de l'energia solar, fou el Pla d'Energies Renovables (1998-2007) creant el Règim Especial amb el Reial decret 2818/1998. Per a promoure una energia solar que no acabava de prendre el vol per l'alt cost dels panells i solars. El govern decretà el Reial decret 661/2007. Pretenien impulsar la instal·lació de fins a 400 megawatts solar fins al 2010. Per aconseguir-lo va establir un sistema de primes al kilowatt que s'injectarà en la xarxa elèctrica. Pagaven fins a 44 cèntims d'euro per kWh, eixa prima la garantien durant vint-i-cinc anys i era un negoci avalat pel govern. Aquest marc regulatori afavoria els xicotets productors, als parcs de menys d'1 MW. L'oportunitat era tan bona en 2008 ja tenien deu voltes més del que havien previst, 4.000 MW instal·lats. El problema va ser que les primes costaven 1.000 milions d'euros.
En el moment que els especuladors oloraren un nínxol de negoci, es va produir una allau d’inversors que volien muntar horts solars. Els panells fotovoltaics es multiplicaren com a rovellons en una tardor humida. Malgrat que un bon negoci sols ser sinònim d’oportunitat per als corruptes, cosa afavorida per una mala regulació. Com subvencionaven la producció, alguns parcs no dubtaren a gastar generadors dièsel a la nit, per a continuar venent l’electricitat “solar” subvencionada. Per si no fos prou, teníem un problema afegit, l’import de les subvencions eixia dels rebuts que pagàvem tots els consumidors, cosa que significà un cost extra de 15.000 milions d’euros. Traduït, va ser una pujada desproporcionada del rebut de la llum, just enmig del pitjor de la crisi.
Quan el govern de Zapatero s’adonà del desficaci, volgué fer marxa enrere i sols podia reformar la norma per a intentar moderar l’efecte especulatiu. Amb el Reial decret 1578/2008 van establir cups de potència anual i rebaixaren les primes en un 45%, deixant-les en la mínima expressió. El tall sobtat de l’incentiu, provocà que molts parcs solars a mig fer, hagueren de tancar, es multiplicaren les fallides. Es calcula que al voltant de 62.000 inversors es van veure atrapats amb els canvis i van perdre quasi tot el que havien invertit. Van oferir un termini de deu mesos perquè s’aprovaren els parcs que estigueren a mig tramitat, els que muntaren després tindrien un nou marc regulatori. Això fos com una patada al cul, provocà una cursa boixa que multiplicà la grandària de la bombolla solar. Sols en eixos deu mesos s’instal·laren 3.500 MW solars, deu vegades més del total que havia previst el ministeri.
Com no aconseguien reduir el problema, aquest exercici van promulgar la Llei 14/2010, que implantà retalls retroactius en les primes i en les hores de producció. En entrar el primer govern de Mariano Rajoy, promulgà el Reial decret 9/2013 i la Llei 24/2013 que anul·laven totes les primes a la producció solar. Com els problemes mai venen a soles, els grans inversors internacionals que havien aterrat com a voltors a un canyet, en veure desfet el negoci, demandaren l'estat i obriren 40 casos d'arbitratge, per la inseguretat jurídica que provocà el canvi regulatori. De resultes dels conflictes, l'estat se'n va convertir en el que més arbitratges internacionals hagué de fer front, per violacions de la carta d'energia, per no protegir les inversions internacionals. Malgrat que els que pitjor isqueren foren molts inversors que tenien sentiments ecològics, que demanaren préstecs per a invertir en cooperatives de productors. Que van perdre els diners invertits i, a més, devien tornar els diners i els interessos del que hagueren demanat als bancs.
En paral·lel, les grans empreses elèctriques aprofitaren per a continuar pressionat un govern desorientat. Aconseguiren que el ministeri s'oblidarà d'autoritzar les xicotes unitats solars als teulats dels habitatges particulars, l'autoconsum. Eixes pressions eren el resultat d'omplir els consells d'administració de les grans elèctriques, amb polítics provinents d'ambdós grans partits de l'estat, retirats de la primera línia. Finalment, el Reial decret 413/2014 va eliminar qualsevol prima a la producció solar i va crear el Règim Retributiu Especial. Tot i que pitjor vingué en 2015, amb el conegut com a impost al sol que significà el Reial decret 900/2015, en el qual el ministre Soria, va decidir cobrar per l'energia que es produïa als teulats per a l'autoconsum. Aquest desficaci es va derogar amb el canvi de govern.
Pla Eòlic Valencià i els promotors pillastres!
El mes de juliol el Tribunal Superior de Justícia valencià va declarar il·legals els parcs eòlics de la Zona 6, en considerar que s'havien trossejat arbitràriament, sense respectar la legislació. Els parcs que tingueren més de 50 megawatts de potència instal·lada, devia tramitar-los el ministeri, que era molt més estricte amb les normes. A més els grans parcs eòlics no podien acollir-se a les primes per producció, del règim especial de producció de renovables, que eren molt més sucoses. Llavors, el que devia ser un sols parc eòlic, es trossejava artificialment perquè cap de les teòriques parts superarà eixe límit. El problema era que cadascuna de les parts devia tenir les seues pròpies estacions transformadores i les seues pròpies línies d'evacuació d'energia.
A casa nostra, com bona part dels promotors eòlics eren una colla d'especuladors. Degueren pensar que si tots els molins estaven en una mateixa serra, i un al costat de l'altre, perquè collons devien construir diferents estacions de transformació i sembrar-ho tot amb un fum de diferents línies elèctriques. Total, devien anar a morir al mateix punt. Total, en la Generalitat mai anirien a comprovar res, i si algú protestava, amb uns regalets s'arreglava tot. No comptaren amb Acció Ecologista AGRO, en adonar-se de la malifeta, anaren als jutjats a denunciar-ho. L'engany era tan evident, que tribunal considerà que sis teòrics parcs de l'Alt Palància, en realitat eren un sol, puix estava mal tramitat.
Cementeri Nuclear a Zarra
El 29 de desembre de 2009 es va conéixer que el ministeri d’indústria i energia estava buscant un lloc on construir un Magatzem Temporal Centralitzat de Residus Nuclears (MTC), per acollir 7.000 tones de residus nuclears de tot l’estat. Eixe mateix dia es va obrir el termini d'un mes perquè es presentaren els candidats voluntaris. Prèviament, els representants de l'Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa) havien establit negociacions amb diferents alcaldes, amb l'objectiu d'evitar un altre fracàs com el que tingueren en 2006, quan hagueren de renunciar a fer-ne un MTC a Yebra.
La indústria nuclear tenia presses per aconseguir un cementeri de residus radioactius, perquè des d'abril de 2005 pagaven un cànon per la gestió de les deixalles radioactives provinents de l'accident de Vandellòs i que hagueren de dur a França. Això costava al voltant de 57.000 € diaris, tot i que, a partir de 2011 la factura pujaria a 60.000 € diaris. Fins aleshores, per a guardar les deixalles perilloses, feien servir com a dipòsits dels seus propis residus les piscines de les centrals nuclears, malgrat que la capacitat d'emmagatzematge estava previst que s'omplirà totalment, en 2014.
Entre els candidats a acollir el nou magatzem estava Zarra, una xicoteta vila de la Vall d’Aiora. Aviat, es va fer públic que era la candidatura millor valorada, per part del ministeri d’Indústria. El consistori de Zarra, que estava encapçalat per Juan José Rubio, va ser el principal valedor d’aquesta candidatura. L’aprovà per sorpresa, mitjançant una moció urgent i de seguida va requalificar el sòl on tenien previst fer la instal·lació. El problema d’acollir un MTC no només es reduïa a suportar uns grans magatzems d’alta seguretat, per a omplir-lo de residus que serien radioactius milers d’anys. El més perillós era dur-los per carretera en continus viatges de camions plens de productes altament perillosos, que devien circular a tota hora per les carreteres de l’interior valencià, on un teòric accident de trànsit podria implicar casos de contaminació molt greus.
En un primer moment, el MTC tingué el suport de la Generalitat, ben segur que alguns espavilats pensarien que tindrien oportunitats per fer sucosos negocis. Degueren pensar que poca oposició donaria un poble de llauradors envellits, amb sols 545 veïns. A més, com ja vivien molts anys pegats a la nuclear de Cofrents, devien estar acostumats als perills radioactius. Juan Cotino Ferrer (Xirivella, 1950-2020) va ser el principal defensor d'un projecte que, paradoxalment, promocionà un ministeri socialista, malgrat que per l'aleshores conseller de Medi Ambient, els negocis sempre havien sigut oportunitats d'enriquir-se.
En 2011, només entrar al capdavant de la presidència de la Generalitat, Alberto Fabra Prat (Castelló de la Plana, 1964), va canviar el pas de l’administració valenciana. En adonar-se de la forta oposició ciutadana, just en un moment en què els populars eren molt criticats pels continus escàndols de corrupció que els assajaven. Aleshores, optà per fer un gest populista i rebutjà el projecte, que a més, l'havien parit els socialistes. La Vall d'Aiora Cofrents es va deslliurar del MTC, tot i que per a compensar-los, allargaren la vida de la nuclear de Cofrents, quasi tant envellida com bona part del veïnat de Zarra.
Som Energia
Una de les opcions considerades com a òptima, seria cada llar tinguera instal·lades plaques fotovoltaiques a la seua terrassa, i un mòdul termosolar per a poder abastir-se d’electricitat. Malgrat que en molts habitatges això no és possible, la legislació va contemplar que els veïns s’associaren, formant cooperatives d'energies renovables. El rebut resultant del consum elèctric d’aquestes cooperatives, seria prou paregut al que giren les grans companyies energètiques, tot i que garantien que l’origen eren les plaques fotovoltaiques dels cooperativistes. Una de les pioneres va ser Som Energia, que es va fundar l’11 de desembre d’aquest any, gràcies a l’impuls d’un grup d’estudiants i professors de la Universitat de Girona. En 2026 subministraven electricitat a més de 70.000 llars i empreses per tota la Península, Illes Balears i Canàries, amb més de 45.000 socis repartits per tot l’Estat, organitzats en prop de 60 Grups Locals.
Benetússer, contra una subestació elèctrica al costat d’unes escoles
Les tres associacions de pares i mares dels col·legis públics de la vila paternera, es mostraren fermament contraris al projecte de fer una subestació elèctrica, en el terme d’Alfafar, tot i que anava a menys de 200 metres del centre escolar de Blasco Ibáñez, Benetússer.
Avaria greu de la nuclear de Garoña
El 9 de febrer hagueren d'aturar el reactor per la fallida d'una vàlvula del circuit primari. El més greu de tot fou la complicitat del Consell de Seguretat Nacional (CSN), perquè no va emetre cap nota informativa, com era la seua obligació legal. Cal recordar, que l'any 2009, el govern havia aprovat l'ajornament del desmantellament d'aquesta central, i no voldrien avalotar els antinuclears.
Robatori radioactiu
El mes d’octubre, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va informar d’un robatori d'un equip radioactiu, a Ripollet. Van furtar una caixa groga de l'empresa Geotecnia i Fonaments S.A., que gastaven per a mesurar la densitat i la humitat del sòl. Oficialment, mai es va recuperar la maleta groga ni els materials radioactius que duia.
Evolució cap a les energies renovables a l’Uruguai
El xicotet país sud-americà, va encetar un ambiciós projecte per a substituir els combustibles fòssils en la generació elèctrica. Aquest exercici un 40% de la seua electricitat es produïa important petroli. Tot l’espectre polític acordà mantenir els preus de mercat del petroli, tot i que reinvertirien els beneficis per a desenvolupar fonts de generació alternatives.
Primer implantaren la generació l’eòlica, després muntaren plantes de biomassa, més tard milloraren la xarxa de distribució i ampliaren les interconnexions. Gràcies a eixa planificació, van reduir la pèrdua de divises que abans gastaven important combustibles fòssils, metre milloraven l’estabilitat de tot el sistema elèctric.
L’any 2025, aconseguiren en certs moments, exportar electricitat, i sols generaven un 2% amb derivats del petroli, el 98% restant era d’origen hidroelèctric, eòlic i biomassa. No tenen una energia massa barata, tot i que aconseguiren mantenir un preu mitjà raonable, de 0,25 $/kWh. Aconseguiren la independència energètica, gràcies a la reducció radical de les despeses en hidrocarburs i als ingressos que obtenien per l’exportació d’electricitat, a més construïren una xarxa sòlida, amb emissions de CO₂ mínimes.
ESPAIS NATURALS
Invasió de les Salines de Torrevella
L’any 2004 l’explotació agrícola de la finca la Coronela, al costat de la llacuna de la Mata, va envair 100.000 m² del paratge natural, qualificat LIC i ZEPA, sense comptar amb cap autorització de les administracions.
Per a intentar evitar la salinització de camp, alçaren un mur de formigó i després l'aterraren per a pujar el nivell del sòl. Aquestes actuacions provocaren l'ocupació del camí d'Oriola i el desviament d'unes torrenteres. Els fets els denuncià el SEPRONA i el consistori va obrir diligències per ocupació del domini públic. Sis anys després, el 5 de gener, Conselleria va emetre un dictamen exigint la restauració de totes les actuacions il·legals, en el termini de dos mesos.
Mamprengueren un projecte de millora de la qualitat de les aigües que aplegaven de la Mata, LIFE 08/NAT/E/000077. En concret van centrar-se en l’eliminació de l’excés de salmorra que duia l’aigua que eixia de les salines, mitjançant la construcció d’un circuit de decantació i filtratge aprofitant la vegetació, de 35 hectàrees. Hi sembraren espart (Lygeum spartum), Sarcocornia fruticosa, granereta (Salsola genistoides) i fada sabonera (Arhtrocnemum macrostachyum). El pressupost fou de 396.622 €, les millores implicaren que la gavina corsa (Larus audouinii), començarà a reproduir-se.
Serra Escalona
Els propietaris de sòl a Escalona i la serra de Carrascoy presentaren una denúncia davant la Comissió de Peticions de la Unió Europea, en contra dels governs valencià i murcià perquè consideraven que la protecció d’eixos espais naturals violava els seus drets com a propietaris.
Albufera de València
Entre altres actuacions recollides per la memòria d’eixe exercici, que presentà el director Conservador del parc natural de l’Albufera, José Segarra Ferrando, van gestionar un pressupost d’1.719.976,29 €.
La partida més nombrosa la dedicaren a millores de biodiversitat, amb 782.551 €, com foren la recuperació dels Canyissars del Tancat de Milia, a Sollana i l’estany de la Plana a Sueca. Compraren 48 fanecades d’arrossar al Ravisanxo i al Fus, per afavorir les poblacions d’ànecs en perill com la rosseta (Marmaronetta angustirostris) o la fotja banyuda (Fulica cristata). També feren actuacions a la platja de la Punta. Els censos hivernals comptabilitzaren la presència de 83.750 ocells i el de reproductors detectà 16.476 parelles.
Clot de Galvany sense aigua
El director d’aquest espai protegit, Juan Carlos Aranda, va denunciar que en plena temporada de cria, la depuradora dels Arenals del Sol va deixar d’enviar-los aigua, cosa que provocaria l’assecament d’un aiguamoll molt important per la biodiversitat que atresorava.
Les guerres de l’aigua al Fondo d’Elx
Enmig de la baralla entre la Comunitat de Regants que no acceptava la tutela dels cabals del Fondo per part de l’administració, a causa del decret de protecció de l’ànec capblanc (Oxyura leucocephala). Eixa norma els impedia buidar les basses del Fondo, entre l’1 de febrer i el 31 d’agost, per ser el període reproductor de l’ànec. Els propietaris exigien assecar els embassaments per a combatre un altre episodi de botulisme, que provocava la dolenta qualitat de les aigües, que a més tenien un excés de salinitat. Proposaren que els cediren cabals sobrants transvasament del Xúquer, per a millorar la qualitat hídrica del parc.
En juliol, els comuners de Sant Felip Neri, van encetar una altra baralla, prohibiren l’accés als tècnics de Conselleria de Mediambient, en protesta perquè no els havien renovat el conveni històric. Eixe acord els atorgà 90.000 € de subvenció en 2008, a canvi, ells afavorien la conservació de la seua part del Fondo. A més, amenaçaren assecar el Saladar i el toll del Racó, espais molt valuosos que estan al costat del Centre de Recepció de Visitants del parc. Per si no en tenien prou, una espurna d’un cigarret llançada des d’un vehicle, provocà incendi que cremà una hectàrea i mitja de carrissars. A principis d’octubre es provocaren quatre focs simultanis, al costat de la carrera de Sant Felip Neri, que cremaren més 2.000 metres de canyissars.
Ampliació de les Zones LIC
La Generalitat Valenciana, a conseqüència de les exigències europees, hagué d’ampliar la llista d’espais naturals per afegir-los a la llista LIC. Finalment, protegiren un total de 94 LIC, que sumaven una superfície de 685.862 Ha.
INCENDIS
Segons dades de l’Informe d’Incendis Forestals d’Espanya de 2010, eixe any es produïren 11.722 sinistres que afectaren un total de 54.770 ha. Es confirmava una tendència en la reducció del nombre de sinistres, d’un 4,2%, respecte del període 2000-2009. A casa nostra, patirem 328 focs forestals que calcinaren un total de 5.649,50 ha. Cinc d’ells foren considerats com a Grans Incendis Forestals (GIF), en afectar més de 250 ha. Del total de sinistres, un 43,90% foren intencionats, un 29,57% van ser resultat de negligències i accidents, i un 20,73% van prendre per la caiguda de llamps.
Els pitjors focs a casa nostra començaren el capvespre del dia 6 de setembre, just quan bufava una forta ponentada. El més paorós començà a Alfafara, provocat per un brigadista forestal acomiadat, que calcinà part dels termes d’Agullent, Ontinyent, Bocairent i Alfafara. Començà el 6 de setembre a Alfafara, sumant un total de 5.512,06 que quedaren convertides en cendres. A més, aparegueren uns altres focs secundaris a Ontinyent i Agullent.
Eixa mateixa nit calaren foc a Simat de la Valldigna, que va convertir desfer un total de 285 ha. 19 hores després van fotre foc a Rafelguaraf, començà el 7 de setembre i no es pogué apagar fins al dia 11, del mateix mes. Aquest sinistre també va ser intencionat i cremà un total de 2.059,35 ha. Com hi havia focus encesos per tot arreu, hagueren de dividir els mitjans per a fer-los front. Es van repartir per Simat, Alfafara, Agullent, Bocairent, Ontinyent, Fontanars dels Alforins, Rafelguaraf, Barxeta i Muro d’Alcoi. Uns altres dos focs, que havien començat en unes altres comunitats, entraren al nostre territori cremant 554,89 ha a Alacant i 373,42 ha a València, tots ells també foren provocats.
El 15 de maig es va produir un accident aeri apagant un foc a la Pobla de Benifassà, en el qual moriren els dos pilots. A l’Albufera de València, diverses negligències provocaren tres incendis a la Devesa del Saler, dos es van prendre el 17 de març, afectant un total de 5060 m², el pitjor començà el 8 d’agost i afectà 4,3 Ha.
LEGISLACIÓ, TRIBUNALS I SENTÈNCIES
Legislació valenciana
El Decret 81/2010, de 7 de maig, va aprovar el Pla Especial davant el Risc d’Inundacions valencià. El Decret 97/2010, d'11 de juny, del Consell, va regular l'exercici del dret d'accés a la informació ambiental i de participació pública en matèria de medi ambient.
Legislació estatal
Llei 3/2010, de 10 de març, va aprovar ajudes urgents per a pal·liar els danys produïts pels incendis forestals i unes altres catàstrofes naturals ocorregudes entre els mesos de juliol i agost de 2009.
La Llei orgànica 5/2010, de 23 de juny, va modificar el Codi Penal, destaquen les relatives als delictes mediambientals que es van equiparar-los als de la resta d’Europa, cosa que implicava l’agreujament de molts d’ells.
La Llei 8/2010, de 31 de març, regulà el règim sancionador previst en la legislació europea, relatius al registre, a l'avaluació, a l'autorització i a la restricció de les substàncies i mescles químiques (REACH) i sobre la classificació, l'etiquetatge i l'envasament de substàncies i mescles (CLP).
La Llei 13/2010, de 5 de juliol, va modificar les normes del comerç dels drets d’emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle.
La Llei 40/2010, de 29 de desembre, va regular l'emmagatzematge geològic de diòxid de carboni.
La Llei 41/2010, de 29 de desembre, relativa la protecció del medi marí, va transposar la Directiva Marc sobre l'Estratègia Marina (2008/56/CE). Entre més coses, va obligar l’elaboració d’Estratègies Marines per a cada demarcació, la nostra és la Llevantina-balear, que devien actualitzar-se cada sis anys. Va crear una Xarxa d'Àrees Marines Protegides d'Espanya (RAMPE).
El Reial decret 830/2010, de 25 de juny va regular la normativa per als tractaments amb biocides.
El Reial decret 903/2010, de 9 de juliol, va traspondre la Directiva 2007/60/CE sobre l'avaluació i gestió dels riscos d'inundació, per a millorar el millora l'avaluació dels riscos associats a les inundacions.
Catalunya va prohibir els espectacles taurins
El 28 de juliol, el Parlament de Catalunya aprovà la prohibició dels espectacles taurins, gràcies a una Iniciativa Legislativa Popular, que encapçalà la Plataforma Prou! Eixa proposta demanava la prohibició dels espectacles que implicaren maltractament per als animals. La norma no afectà els Bous al Carrer, perquè no produïen la mort dels animals. Aquesta norma l’anul·là el Tribunal Constitucional en 2016 (Sentència 177/2016), tot i que no es tornaren a organitzar mai més, esdeveniments taurins.
Directives europees
La Directiva Europea 2010/30, va regular l'etiquetatge ecològic dels electrodomèstics, segons el qual es classificaven en diferents categories, en funció del seu consum elèctric.
Directiva 2010/63/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de setembre, va regular la protecció dels animals que s'empraven en els experiments científics, entre altres mesures, prohibia expressament l'ús dels simis. De nou s'imposava la visió antropocèntrica i com els micos es pareixen més a nosaltres, els va protegir molt més que a espècies més allunyades, llavors, com els ratolins són més lletjos, podem torturar-los a plaer.
Directiva 2010/75/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre, va regular les emissions contaminants de la indústria.
Reglament (UE) núm. 453/2010 de la Comissió, de 20 de maig de 2010, pel qual es modifica el Reglament (CE) núm. 1907/2006 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu al registre, l'avaluació, l'autorització i la restricció de les substàncies i preparats químics (REACH) (DOUE, 31/05/2010). Va obligar l'elaboració de fitxes de dades de seguretat, respecte dels preparats químics.
Sentències
En febrer, el Tribunal Constitucional, va declarar la suspensió cautelar de la caça amb el mètode del parany, gràcies al recurs que presentà el govern. Finalment, en 2013, la Sentència (STC) 114/2013, de 9 de maig, va declarar inconstitucional i nul el darrer paràgraf de l’article 10 de la Llei 13/2004, de 27 de setembre, prohibint una volta més el parany.
L’1 de febrer, el Tribunal Superior de Justícia va dictar la sentència núm. 100/2010 anul·lant la concessió d'ampliació al port esportiu de Campomanes, Altea. Va reconéixer el recurs que presentaren WWF/Adena, contra l'ordre ministerial de 2004 que permetia l'ampliació per mancança d’informe d'avaluació ambiental. El tribunal va considerar que el projecte d’ampliació inicial i l’informe d’impacte ambiental presentat en 1999, no tenien res a veure en el que tornaren a presentar en 2002. A més, la Universitat d’Alacant, presentà un informe segons el qual les obres farien malbé 40 hectàrees de praderies de Posidonia oceanica.
El jutjat contenciós administratiu número 1 de València, va declarar nul·la la llicència d'activitat que en desembre de 2006 van atorgar per a l'ampliació dels dipòsits de l'empresa Companyia Logística d'Hidrocarburs (CLH), del grup CAMPSA, a Albuixec. La justificació va ser que incomplia la distància mínima de 2.000 metres respecte a emplaçaments urbans propers. Les localitats afectades eren els barris de Roca i Cuiper de Meliana i Foios. Malgrat que com la planta estava funcionant, no va passar res i continuà operant. De fet, el mes de juny, el consistori d’Albuixec va obrir una investigació en sospitar que havien construït un nou dipòsit sense esperar la llicència.
L’Audiència Nacional va obligar a l’empresa química de Fertiberia aturar els vessaments dels fòsfors i guixos, als marenys del riu Tint, a Huelva.
El Tribunal Superior de Justícia valencià, va imposar una multa de 1.500 € al consistori d’Alcoi, pel retard en la reconstrucció de la Rosaleda. En octubre de 2008, la Colla Ecologista “la Carrasca” Ecologistes en Acció, va denunciar que des de la sentència inicial dictada el 18 de gener de 2005, en la qual s’obligava a deixar la plaça d’Alcoi com estava en un primer moment, no s’havia fet res.
Van condemnar el batle de Guardamar del Segura per un delicte contra el medi ambient per permetre el vessament de centenars de camions cubà carregats amb aigües fecals, a l’abocador del Pallaret, entre els anys 1999 i 2000.
En juliol es va publicar la sentència que condemnava a l’empresa URALITA a indemnitzar 45 veïns Cerdanyola i Ripolet amb 3,9 milions d’euros, pels danys a la seua salut. Els afectats vivien prop de la fàbrica, i patiren malalties pulmonars provocades pels processos de producció de fibrociment.
Condemnes contra els verins
De resultes de la troballa de cinc àguiles imperials (Aquila adalberti), onze milans reials (Milvus milvus), dos milans negres (Milvus migrans), dos aguilots comuns (Buteo buteo) i un corb (Corvus corax), entre els mesos març i juny. Com tots ells estaven enverinats, la Junta de Castella i Lleó, ordenà el tancament de l’activitat cinegètica per a dos anys en huit municipis de la comarca de la Moraña.
Una altra condemna per l’ús de verins li caigué a un ramader de Castril de la Peña, Granada. En 2008, l’agafà el SEPRONA sembrant amb trossos de carn amb el producte aldicarb, que a més està prohibit comercialitzar. Prop d’allí aparegué un trencalòs (Gypaetus barbatus aureus) enverinat, dels que havien introduït a Cazorla. El jutjat el condemnà en gener d'aquest exercici, a un any i mig de presó, i a divuit mesos d'inhabilitació a pràctica la caça i la pesca.
Un veí de Puente Genave, Jaén, va rebre una condemna de catorze mesos i un dia de presó per estendre verins per un vedat de caça a la Puerta del Segura. També va emprar l’aldicarb.
En octubre un tribunal de Ciutat Real condemnà els responsables d’una finca de caça Torrenueva, per la col·locació de 130 esquers enverinats i 400 llaços, a un any de presó i inhabilitació a la caça per al termini d’un any.
OBITUARI
Miguel Delibes Setién
L’escriptor i periodista Miguel Delibes Setién (Valladolid, 1920 - 2010) va ser un home d’una sensibilitat especial, des del punt de vista conservacionista. Va representar un tipus de caçador a extingir, i que no es pot criticar, des d’un punt vista naturalista, perquè sols entenia l’activitat cinegètica per a menjar, i satisfer l’esperit atàvic de la nostra espècie. Aviat s’adonà de la incompatibilitat del món cinegètic estàndard, amb la conservació del medi ambient. Va definir la caça moderna com a més partidària de gaudir del plaer de la mort de les espècies “inferiors” per a reforçar l’esperit de l’home fort, heteropatriarcal i superior. No dubtà a identificar-la com a una activitat exclusiva de les classes socials superiors, que formaven una casta de depredadors, més partidaris de gaudir del poder de llevar la vida d’uns éssers “inferiors”, sols per a poder gaudir d’una sensació de tenir un poder etnocèntric, que creien atorgat pels déeus i la tradició.
Carles Pinazo Calatrava
Va traspassar el defensor dels animals Carles Pinazo Calatrava, un dels pioners del moviment animalista valencià. Era conegut com "l'home de les tres lluites: les persones, els animals i el planeta". Carles fou un retor que es va secularitzar en 1967. Mentre va exercir el seu ministeri va destacar per les seues homilies denunciant el sofriment dels animals. No dubtà a manifestar-se en solitari, davant la plaça de bous de València, en contra la tortura taurina. No tan sols protestava contra el maltractament als bous, també publicà diversos articles reclamant respecte per als cavalls. En 2004, envià una carta pública al rei Joan Carles I, recriminant-li que anara a matar cinc ossos a Romania, cosa que li costà 20.000 € per cada exemplar abatut. En 2006, envià una altra carta a Benet XVI, explicant-li per què no desitjava la seua visita a València. L'any 2011 es va formar la Plataforma pels Drets dels Animals Carles Pinazo, en record i homenatge seu. Al seu acomiadament assistiren Folgança Plataforma Animalista Folgança Antitaurina d'Algemesí encapçalada per Jesús Frare i Garcia, la Plataforma pels Drets dels Animals Carles Pinazo i Iniciativa Animalista, encapçalada per Antoni Infante, van mostrar els seus respectes per aquest pioner.
RESIDUS
 |
| Abocador de Fontcalent |
El fem se n'anà d'excursió i provocà una guerra!
El pla de gestió de residus de la Generalitat va ser un desastre, just quan el País Valencià generava cada any al voltant de tres milions de tones de fem. Els que van dissenyar-lo no s'adonaren que cap poble volia rebre la merda dels altres. En eixe moment, el cost de tractament d'una tona de brossa tenia una mitjana de 52,57 €, tot i que depenia molt de la distància que hagueren de fer per aplegar a l'abocador, on devien soterrar-los. El 56% del fem que generàvem a casa nostra no es podia reciclar, i devia anar a soterrar als abocadors. A principis de gener, es va fer públic que l'abocador de Dosaigües devia tancar un mes, per fer obres d'ampliació. Aleshores calia trobar on dur les 45.000 tones mensuals que es produïen en l'àrea metropolitana de València. L'EMTRE, l'ens públic que gestionava els residus de València, va negociar amb els abocadors d'Alacant.
 |
| La guerra del fem! |
Primer parlaren amb l’abocador de Pedra Negra, a Xixona, inaugurat en 2003. Tenia una capacitat de tractament anual d'entre 110.00 i 140.000 tones, tot i que, sols en 2007 va rebre a 242.399 tones, segons dades de Conselleria. En 2009, acolliren 157.048 tones, de les quals el 10% procedien d’unes altres zones alienes al Pla Zonal XIV. Els aplegava fem del Campello, de les dues Marines i de municipis del sud de València. La brossa de les comarques valencianes també anava l’abocador de Villena. En 2008, va gestionar 153.000 tones, de les quals un 54,2% vingueren de fora de la seua zona de residus. Per la seua part l'abocador d'Alacant va acollir 320.000 tones, un 42,5% de les quals es generaren fora de la seua zona. Pràcticament tots els abocadors actius rebien fem alié, com Caudete de las Fuentes, que va rebre 19.000 tones d'unes altres zones, o el de Llíria, que va arreplegar 7.000 tones forasteres.
 |
| Abocador de Villena |
L’explicació per a eixe trànsit de residus era que sols una mínima fracció es reciclava, quasi tot el que produíem devia soterrar-se en els dipòsits definitius, i això era un negoci redó per a l’abocador que rebia les deixalles. Bona prova és que en les escoltes telefòniques del cas Brugal, Enrique Ortiz Selfa (Grañen, 1960), l’empresari del fem i principal imputat, va dir que un benefici net de cinc euros per tona de fem rebut, era un negoci “de la hostia”. Sols les instal·lacions de Villena i Xixona, en 2008 ingressaren més 20 milions d’euros, que significaren més dos milions de benefici, per a cadascú.
En fer-se públic el tràfic de fem, bona part de la ciutadania de les comarques del sud, que no tenien gens d’estima a les coses que es decidien en les comarques del nord, s’indignaren. El detonant fou les publicacions de les portades dels diaris Información i La Verdad. Els dies 28 i 29 de gener, titulaven que el Consell, volia desviar 45.000 tones del fem produït a les províncies de Castelló i València, cap als abocadors de Xixona, el Campello, Villena i Fontcalent.
Això va indignar la ciutadania i per a protestar, crearen la Plataforma en Defensa del Medi i l’Entorn de Villena, de la qual Fernando Úbeda fou el seu portaveu. El 20 de febrer convocaren una manifestació per a oposar-se a rebre fem de la resta del país. També els consistoris de Villena i Xixona, s’alçaren en peu de guerra, en contra de la importació de residus. Cap batle podia justificar davant dels seus veïns, que el seu terme s’havia convertit en un femer de residus aliens. Malgrat que polítics molt més pragmàtics, preferien els ingressos. El primer tinent d'alcaldia d'Alacant, Andrés Llorens, declarà en febrer, que estaven disposats a rebre fem alié, a l'abocador de Foncalent, això sí, no va aclarir les condicions econòmiques exigia.
 |
| Abocador de Cervera del Maestrat |
Mig país sense abocadors
El problema del trànsit de la brossa era que teníem molts abocadors sense construir, com els de Cervera del Maestrat, Algímia d’Alfara, Caudete de las Fuentes, o el del Baix Segura. Mentrestant el de la Costera, la Safor, la Canal de Navarrés, la Vall d’Albaida i la Vall d’Aiora Cofrents, encara no s’havia decidit on fer-los, en rebutjar-se l’opció de Llanera de Ranes.
L’abocador de Dosaigües tenia un procés judicial obert i calia fer reformes. Tot mentre continuaven actius abocadors anteriors a la publicació del Pla lntegral de Residus (PIR), com eren els d’Onda, Tous, Villena, Fontcalent i Elx. L’únic que s’havia habilitat de resultes del PIR, va ser el del Campello.
 |
| Abocador del Garrut |
El fem de Castelló, també anava d’excursió!
La forta oposició i les reclamacions mantenien paralitzada la construcció de la planta de tractaments i l'abocador de Cervera del Maestrat, des de mitjan any 2000 i en poc temps devien tancar l'abocador de Vilafranca. Tot això complicava la gestió de la brossa de les comarques del nord. Per això hagueren de pagar més i dur el fem als abocadors de Xixona i Villena.
Tampoc podien confiar en les plantes de la Vall d'Uixó, perquè el Garrut havia tancat en 2008 i el d'Alfara d'Algímia, encara no havia entrat en servici. De fet, el mes de novembre quedà vist per a sentència el juí contra el vicepresident de la Diputació de Castelló, per l’autorització de vessaments tòxics al Garrut, entre els anys 1995 i 2002. L’Audiència Provincial va absoldre els polítics imputats i sols condemnà a l’empresari que gestionava les instal·lacions, a tretze mesos i mig de presó per delicte ecològic. Contaminar continuava sent molt més barat que evitar-ho.
La guerra per l’abocador d’Oriola, massa prop de Múrcia!
Un altre capítol de la guerra del fem, va ser l'abocador de Torremendo, que devia gestionar els residus de el Baix Segura. Eixe llogaret d'Oriola, estava situat just al costat de les pedànies murcianes de Zeneta i Beniel. A la frontera volien fer un gran abocador per a soterrar 400.000 tones i per a oposar-se, els murcians formaren la Plataforma contra l'Abocador de Zeneta. El 27 de novembre es concentraren bona part dels veïns per protestar, perquè per tota la vila feia pudor a fem. Els convocà la Plataforma per la Transparència i contra Corrupció d’Oriola, formada per quinze col·lectius cívics. Els polítics intentaren dissoldre les protestes, amenaçaren amb denúncies als anuncis que es feien a les emissores de ràdio local. La policia municipal immobilitzà el vehicle de megafonia que convidava a la participació del veïnat. Fins i tot, per a contraprogramar la protesta, la batlessa convocà als clubs esportius, a una inauguració exprés d'un poliesportiu a Oriola Costa. Tot un eixample democràtic! Finalment, l’oposició ciutadana obligà a desestimar la seua construcció.
Calp i el negoci del fem
El consistori de la Marina Alta no volgué adherir-se al consorci comarcal de residus, va preferir adjudicar la gestió del seu fem a l'empresari Ángel Fenoll Pérez (Santomera, 1953). El problema vingué quan es va descobrir que el consistori generava 25.000 tones/any, tot i que l'empresa de Fenoll cobrava 80.000 t/any. La malifeta era ben senzilla, en aplegar els camions als abocadors, els pesaven dues voltes. El frau no va sorprendre tres regidors calpins, que cobraven unes sucoses primes per tancar els ulls. Encara hi havia molt més, en 1998, el consistori autoritzà la construcció de la planta de tractament de deixalles, en sòl protegit i no urbanitzable, al barranc Salat, a la Serra d'Oltà. Tampoc ningú va adonar-se de cap irregularitat. Eixe mateix 2010 es va fer públic un vídeo del cas Brugal, en el qual Àngel Fenoll regalava una bossa plena de bitllets a un regidor d'Oriola. El jutge que va fer la instrucció, va calcular que l'entramat del fem de Calp, va repartir 720.000 euros en suborns i que l'empresari Fenoll esperava obtenir beneficis de més de 16 milions d'euros.
El Campello, Cala d’or pudenta pels fems
Com que l’alcalde no va voler rebre als veïns del Poblet de Cala d’Or, tancaren l’accés als camions de fem perquè no pogueren anar a la planta de les Canyades. La pudina que generaven les instal·lacions feia impossible la vida dels veïns.
Guardamar, no volia una planta de compostatge de llots
Guardamar s’oposà acollir una macroplanta de compostatge de llots, que estava prevista des de 2002, al paratge del Pallaret, prop de l’abocador i la depuradora municipal.
L’abocador de Llanera
Un dels millors eixamples de defensa del territori, davant la instal·lació d'un abocador, la protagonitzà el municipi de Llanera de Ranes, que comptà amb el suport dels consistoris veïns. Presentaren innombrables al·legacions que es basaven en el fet que el projecte no complia amb les exigències de l'informe d'estudi ambiental. No havien presentat informació econòmica ni cap argumentació que defensarà la ubicació triada. En resum, tot semblava que estàvem davant d'un negoci consistent en comprar terres per quatre xavos, per a després requalificar-los, fer el femer i omplir les butxaques dels espavilats. El 15 de maig es va convocar una manifestació a Xàtiva que va reunir 3.000 ciutadans en contra d'aquest femer.
No voleu abocadors? Doncs tindreu incineradores!
El Consell no tingué millor idea per a posar fi a les diferents guerres del fem al País Valencià, que construir tres incineradores. Per aconseguir-ho devien reformar el Pla Integral de Residus de 1997. La seua ocurrència consistia a fer un crematori de deixalles, en cada una de les tres províncies. A Xixona li tocava la d’Alacant, demostrant que acceptar instal·lacions relacionades amb els residus, implicava que una volta acceptaves una, en rebries moltes més.
El fem a Dublín, una nova experiència
La capital irlandesa posà en marxa una campanya per a mantenir les vies públiques més netes, en totes les papereres ficaren un missatge: "el fem és desagradable, com ho són els seus responsables" (Litter is disgusting, sota llauri those responsible). Dublín té un sistema d'arreplegada de fem singular. La ciutadania ha contractar una empresa de gestió de residus o comprar borses i etiquetes de prepagament (Tag System). Si contracte un companyia cobren cada volta que buiden un contenidor per cada habitatge. Dipositar el fem en borses amb un codi de barres adherit implica que el fem té nom i cognoms, permet conéixer què, com i qui llança les deixalles. Si es recicla bé i si no s'aboca massa, es poden bonificar les taxes.
SANITAT
Erradicació de la pesta bovina dels ruminats salvatges
L'Organització Mundial de Sanitat Animal (OMSA). Aquest exercici va declarar erradicat el virus de la pesta bovina en estat salvatge. El darrer cas detectat es remuntava a l'any 2001, a Kènia. Aquest triomf de la sanitat es va aconseguir gràcies a una campanya de vacunació massiva, que llançà en la dècada de 1960 el científic Walter Plowright (Holbeach, 1923-2010).
La leishmaniosi s’estenia, malgrat que a més dels gossos, també afectava les llebres
Aquesta malaltia que afectava principalment els gossos, era d'origen tropical. La provocaven protozous paràsits com la Leishmania donovani i Leishmania infantum. La transmetien les femelles d'uns dípters (mosquits) nouvinguts, el Phlebotomus perniciosus (pobret el bitxo i el mandrós del científic que el batejà, que no devia tenir un bon dia! A més del Phlebotomus ariasi.
La primera referència d’aquesta infecció a l’estat es remunta a l’any 1982. Es va estendre en període comprés entre 1996 i 2011, llavors la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica comptabilitzà un total de 1.755 casos i un dels llocs on més infeccions es detectaren va ser València. A casa nostra és considerada com a endèmica perquè permet la supervivència dels mosquits, entre la primavera i la tardor. A l'estat s'ha calculat que ha afectat uns 785.000 gossos, un 15% del total censat. Principalment, afectà els gossos i no té cura, els provoca problemes renals, a la pell i a les articulacions. Té un període d'incubació d'entre una setmana i divuit mesos.
Aquest exercici es va descobrir un brot molt agressiu que durà fins a l’any 2017, que afectà especialment el terme de Fuenlabrada. L’Institut Carles III va descobrir que en aquest cas les llebres (Lepus granatensis) eren el reservori de la malaltia. Per a intentar combatre la seua transmissió autoritzaren la caça de 62.748 conills i 2.128 llebres, els que no mataven els protozous, morien a mans dels caçadors.
Aplegà la febre hemorràgica de Crimea-Congo
Per primera volta detectaven a l'estat la febre hemorràgica de Crimea-Congo, afectà els cérvols extremenys i el bestiar domèstic, també es podia transmetre a les persones. Aquesta malaltia és causada pel nairovirus, Hyalomma marginatum, que transmeten les picadures de caparres i té una letalitat d'entre el 10 i el 40%. Provoca febres, dolors musculars, marejos, vòmits, entre molts més símptomes.
SOCIETAT
Atur desbocat, Reforma Laboral i supervisió europea
Començava el temps d’estrényer-se el cinturó. Segons declaracions textuals dels nostres polítics, havíem viscut per sobre de les nostres possibilitats. Doncs, per als bancs i les grans empreses aplegava l’hora del rescat, mentre que per a la ciutadania venien les retallades.
En maig congelaren les pensions, rebaixaren el sou als funcionaris i apujaren els impostos als treballadors, eixe mateix mes, la Unió Europa estigué a punt d’intervindre l’economia espanyola, com abans l’havia fet amb Grècia, quan l’11 de febrer la Unió Europea acordà el seu rescat financer. Tot i que en principi, es conformaren a supervisar estretament els comptes, exigint reformes estructurals, que traduït i en cristià vol dir, ajustos abusius per a la ciutadania. També en maig, assistíem un nou episodi de la penitència de les fallides bancàries, l'estat va intervenir Cajasur, després que no aconseguiren pactar la fusió amb Unicaja. Aquesta entitat d'estalvi cordovesa era propietat de l'Església catòlica. En eixos moments era la vintena caixa de l'estat pel nombre de dipòsits. Un altre rescat per al clero catòlic.
El 16 de juny el Parlament espanyol aprovà una reforma laboral que va reduir les indemnitzacions per acomiadament a vint dies per any treballat, ampliaren les causes de comiat procedent i els contractes de formació, per a pagar menys als que accedien per primera volta al mercat laboral. D’altra banda, desenvoluparen legislació per a permetre el funcionament de les empreses de treball temporal (ETT), que tenien les mans lliures per a explotar al màxim als treballadors, sense permetre cap possibilitat d’acció sindical.
A finals d’any, la taxa d’atur era de 20,4%, un total de 4.696.600 ciutadans a tot l’estat, no podien treballar. L’enquesta de la Població Activa va mostrar que l’atur a la província d’Alacant era del 22,48%, a Castelló del 22,51% i a València del 20,95%, teníem 194.000 valencians en l’atur. En paral·lel, la ministra d’economia, Elena Salgado Méndez (Ourense, 1949), anuncià retalls de 50.000 milions de despesa pública.
Es començà a parlar de pujar l'edat de jubilació fins als seixanta-set anys, d'ampliar el termini per a calcular les pensions fins als quinze anys de cotització, endarrerir les prejubilacions fins als cinquanta-vuit anys i proposaren retalls per a les prestacions per viudetat i orfandat. Com a resposta, el 29 de setembre els sindicats convocaren una vaga general contra el govern de José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 1960), per a denunciar que les conseqüències de la crisi la pagaven les classes populars, mentre que les ajudes eren per amortir les afeccions per als poders econòmics.
L’escàndol WikiLeaks, mort de la llibertat d’expressió al món “lliure”
El portal d’internet WikiLeaks, encetà camí en 2006, amb l’objectiu de donar publicitat les il·legalitats comeses pels governs, per a defensar les llibertats i promoure el triomf de les lleis. Aquest any publicaren 250.000 documents confidencials que destaparen un món de crims de guerra comesos pels Estats Units a l'Afganistan i a l'Iraq. Un eixample de la importància de la documentació que publicaren: un dels documents demostrà que el Departament d’Estat dels EUA obtingué el suport de l’espanyol, per fer lobby davant el Parlament Europeu. Ambdós aconseguiren desestimar el veto al conreu de transgènics dins la Unió, proposta que havia presentat el govern alemany.
La resposta no trigà massa, calia “matar el missatger”! Obriren una investigació criminal per espionatge i el mes de novembre, Suècia va emetre una ordre d’arrest internacional contra el principal promotor del portal, el programador, periodista i activista Julian Paul Assange (Townsville, 1971). L’acusaren de la violació de dues dones i hagué de fugir al Regne Unit, per a intentar evitar que l’empresonaren i l’extradiren als EUA, on li esperava la presó de per vida. Aviat s’hagué de refugiar al consolat de l’Equador, a Londres. Tot i que un canvi de govern al país andí en 2019, que implicà l’entrada al govern de la dreta, significà que li llevaren la immunitat i l’entregaren a la justícia britànica. Restà empresonat en règim d’alta seguretat, finalment, en 2024, esgotat i amb evidents problemes psíquics, aconseguí un pacte amb el govern nord-americà, mitjançant el qual es va declarar culpable davant els tribunals de les Illes Marianes, a canvi de no ser extradit per a poder tornar a sa casa, a Austràlia.
La Gran Acceleració
Tot i la greu crisi, es va saber que en el període comprés entre 1950 i 2010 es va produir una gran acceleració respecte del consum dels recursos naturals. La majoria dels cicles productius va augmentar exponencialment, els darrers cinc anys el consum d'energia es va multiplicar per 5, el Producte Intern Brut (PIB) mundial per 7, la població per 2 i el consum d'aigua per 10. No semblava gens ni mica ser sostenible!
TRANSPORT I INFRAESTRUCTURES
Programa d’Inversions en Infraestructures o rescat de les grans constructores?
El 7 d’abril, el govern va presentar Programa d’Inversions en Infraestructures de Transport Sostenible (2010-2011), efectivament, tot duia l’enganyós cognom pseudoecològic, amb una inversió de 16.000 milions d’euros. El seu objectiu era impulsar l’economia i crear 400.000 llocs de treball, en un moment de greu crisi econòmica.
En canvi, Ecologistes Acció, consideraven que eixa gran inversió tenia una molt dubtosa rendibilitat social i econòmica. Aleshores, l’estat era el país europeu amb més quilòmetres d’autovies i autopistes per ciutadà. La inauguració de l’AVE de Madrid a València, també anava a convertir-nos en l’estat amb més quilòmetres d’alta velocitat.
Els ecologistes denunciaven la mentirà de la relació entre les grans infraestructures i l’atur, perquè érem l’estat amb més infraestructures i el que tenia més aturats. Recordaren que defensar la sostenibilitat, implicava respecte ambiental, cosa molt llunyana del que significaven les grans infraestructures de transport radials, que sols afavorien el desenvolupament econòmic de la capital del regne.
En canvi, els ecologistes, sostenien que una xarxa de transport de qualitat i estesa com una xarxa d’interconnexió per tot el país, tindria molta més repercussió econòmica i reduiria més l’atur. Malgrat que el forat negre madrileny, s’estimava molt més afavorir el negoci de les grans empreses constructores, de fet, aquest programa semblava més ser un rescat per a elles, a més d’un altre impuls econòmic per a la capital.
El ministeri aprovà un pla de rescat específic per a les concessionàries d'autopistes i d'obra pública, mitjançant el Pla Extraordinari d'Infraestructures. Va modificar la Llei de Contractes per a facilitar la liquidesa de les grans empreses de la construcció que tingué un pressupost de 17.000 milions. Les principals agraciades amb el regal foren ACS de Florentino Pérez Rodríguez (Madrdi, 1947), que tenia les autopistes de peatge radials de Madrid (uns 120 milions d'euros) a mitges en Abertis, Sacyr (80 milions), FCC (100 milions) i Ferrovial (50 milions). Tot i aquests préstecs, passats uns anys el govern hagué de rescatar 9 autopistes de peatge que ens costaren al voltant de 1.000 milions més.
L’AVE Madrid València, malbaratament ferroviari
El 18 de desembre aplegava el primer servei del tren d’alta velocitat AVE, entre Madrid i València. Cobria els 391 quilòmetres de via en 95 minuts, a una velocitat mitjana de 231 km/h. La broma costà més de 6.600 milions d'euros, dels quals, prop de 2.000 milions foren fons europeus. La festa de l’alta velocitat permetia acostar el “Levante español” al ponent de la capital del regne. Si sumem el tram Madrid-Albacete-Múrcia, els 438 quilòmetres van costar al voltant de 12.410 milions d’euros.
L’inici de les obres del tram Madrid-Conca-València, s’inauguraren el 2 d’octubre de 2002, en una cerimònia celebrada a Picassent, que encapçalaren el president Aznar i el Molt Honorable: José Luis Olivas. Dies després un grup d’ecologistes furtaren la simbòlica travessa commemorativa, en senyal de protesta.
Des del disseny d’aquesta obra faraònica, no pararen les polèmiques. Les més fortes es produïren a l’hora de decidir el traçat que devia travessar les gorgues del riu Cabriol. Podeu ampliar detalls en el capítol dedicat en l’any 1993. Eixe tram s’acabà de fer en 2008, construint un pont ferroviari de formigó, amb el vano més llarg d’Europa, per a creuar l’embassament de Contreras.
“Tren sí, AVE no”
Coincidint amb la cerimònia d’inauguració de l’AVE, a València s’organitzà una manifestació, en la qual 400 activistes cridaren: “Menys AVE i més regionals”. Mostraren pancartes demanant: “volem un tren per a tots i totes”. Recordaren que l’AVE es tractava d’un servei elitista que sols anava a gastar el 2% de la població, acaparava bona part de la inversió al ferrocarril (87%). Mentrestant, per al manteniment de la resta de la xarxa, sols quedava un 13%. Eixa reducció implicava que el govern de l’estat es plantejarà el tancament definitiu de la línia Xàtiva-Alcoi, Castelló-Vinaròs, València-Terol o València-Conca.
Aquesta protesta la convocaren: Acció pel clima, Amics de la Serra d’Escalona, AHSA, Associació pel Medi Ambient, Ca revolta, Colla ecologista la Carrasca-EA, Coordinadora Ecologista de la Vall d’Albaida, Coordinadora Estatal en Defensa del Ferrocarril Públic, Ecologistes en Acció, Intersindical Valenciana, la Ribera en bici, Salvem el Botànic, Salvem Millars, SFF-CGT, Sindicat Ferroviari, València en Bici, Acció Ecologista Agró, Xúquer Viu i WWF-València.
Publicaren un manifest en el qual definien l'AVE com a un tren per a rics, pagat amb diners públics. Consideraven l'alta velocitat un transport antisocial perquè els seus alts preus no permetien l'ús de les classes més populars. Recordaren que concentrar la inversió en un transport radial d'alta velocitat, condemnava bona part del traçat del ferrocarril tradicional a la seua desaparició. La manca de finançament que degradava el servici, provocant la reducció del seu ús, cosa que aprofitaven per a justificar el seu abandó. D'altra banda, qüestionaven el consum d'un tren circulant a 350 km/h, que amb una potència superior als 12.000 kW, gastava el mateix que una ciutat de 50.000 habitants, en un moment en què el 66% de l'electricitat es produïa de fonts no renovables, cosa que implicava l'augment de la dependència energètica de tot l'estat.
La Plana sense més muralles, per l’AVE MAD-VLC-CST
Es va crear la Plataforma la Plana sense més Muralles reivindicava un traçat de l’AVE entre València i Castelló que no implicarà una tanca que partirà el territori. El seu portaveu va ser Jaime Picher. Entre altres exigències, demanaven baixar l’alçada dels talussos de les vies. Tot i que aquest mateix any van fer públic que desistien d’encetar la via judicial per a defendre les seues propostes i en poc temps es van dissoldre. En canvi, aconseguiren un rebaixa significativa en l’alçada del talús que devia suportar les vies.
En gener d’eixe any, el tram entre València i Castelló, tenia sols 21 quilòmetres licitats, amb una inversió de 266 milions. En el total dels 55,3 km del corredor València-Castelló tenien previst gastar 8.500 milions d’euros.
El mes de febrer el Ministeri de Foment tancà el disseny del tren a l'altura de l'Horta Nord, després d'acceptar el 90% de les al·legacions que li presentaren els municipis. Entre altres millores, aconseguiren salvar l'alqueria del Magistre, a Alboraia i traure les vies de la rodalia dels llogarets de Roca i Cuiper, o que l'AVE passarà allunyat del nucli urbà de Puçol.
En un principi anunciaren que les obres acabarien en 2014, malgrat que amb les retallades pressupostàries que anunciaren el mes de juny, s'ajornà una obra que no interessava massa en la capital del regne, en anar a la platja de Gandia ja en tenien prou. A l'hora d'escriure aquesta entrada (2026), l'alta velocitat entre les dues ciutats valencianes, encara no s'ha finalitzat.
Plataforma SOS Ribalta i el TRAM
Continuava la batalla de la ciutadania de la capital de la Plana, encapçalada per la Plataforma SOS Ribalta, per a evitar la desfeta del parc de Ribalta provocada per la construcció del Tram II del troleibús (TRAM). Malgrat les reclamacions judicials, eixe any assistiren a la inauguració del recorregut entre el passeig de Morella i la plaça de la Independència, que tallava el parc històric que tant s’estimaven els veïns. Conseqüència del conflicte judicial, en 2012, el Tribunal Suprem va ratificar la suspensió definitiva de la circulació per dins de la zona verda. Per als que no coneguen Castelló, fer el Tram pel mig del parc Ribalta era com clavar una línia d’autobusos pel mig dels Jardins del Reial o pel palmerar d’Elx.
Utiel, el tancament del tren “borreguer”
Una altra de les conseqüències de l’AVE, va ser l’abandó del tren borreguer que anava de València, passant per Conca i aplegava a Madrid. Aquest servici parava per totes les poblacions que travessava i inclòs tenia baixadors enmig de la via, que permetien aplegar a pobles un poc allunyats. El mes de novembre es concentraren més 1.500 ciutadans a Utiel per a demanar el manteniment de la línia de tren de Madrid-València, exigint que s'incloguera entre les línies de ferrocarril d'interés públic. El lema de la concentració fou: "No al tancament de la línia; no a la supressió del servei; que no decideixen per nosaltres". Els manifestants recordaven que l'AVE, no substituïa el traçat tradicional, que significava molta rendibilitat social, en permetre la vertebració i la comunicació a 80.000 persones d'unes comarques oblidades, a les províncies de Toledo, Conca i València. En 2022, el govern de l’estat anuncià el tancament definitiu del traçat del tren entre Utiel i Conca.
La Safor, la Ribera Alta i la Marina Alta reclamaren recuperar la Vieta
El dissabte 30 de gener, convocaren una manifestació a Dénia, per a reclamar la construcció del tren Gandia-Oliva-Dénia, recuperant la línia que unia Carcaixent i Dénia, que tancà en 1974. Tornar a obrir-la permetria vertebrar la Safor i la Marina Alta. Hi assistiren més de deu mil veïns. El problema fou que els responsables polítics volgueren atemorir la ciutadania per a desactivar la concentració. Enviaren un exèrcit d’antiavalots que es dedicaren a demanar els DNI a part dels 12.000 assistents, cosa que molt probablement, implicava rebre una multa.
Ajornament del Parc Central
L'AVE implicà la paralització d’un altre projecte molt desitjat per la ciutadania del cap i casal. El PGOU de 1988 havia previst el soterrament de les vies que aplegaven a l’estació del Nord. En 2007 la Generalitat aprovà convertir eixa cicatriu de vies en un Parc Central de 656.000 m², que tinguera una prolongació en forma d’avinguda enjardinada, el bulevard García Lorca. Aquesta proposta devia acabar amb la incomunicació entre els barris del sud. Malgrat que va interessar més fer un tren morrut, que baixarà en un no res els madrilenys a la platja, i s’enduguera els empresaris a fer negocis a Madrid, en sols cent minuts. De fet, l’estació “provisional” de Joaquim Sorolla que feren per a l’AVE, ocupa 300.000 m² del futur parc, que encara hui està pendent, i queda molt per acabar-ho.
Vial Parc Nord i Horta viva sense autovia
Continuava la lluita de l’horta Nord en contra d’una de les autovies que volien fer per a tancar la circumval·lació del cap i casal. El principal problema era que una nova carretera destruiria moltes fanecades de la millor horta tradicional. A més eixa infraestructura significava aïllar moltes poblacions mitjançant la creació de més barreres. Per arrodonir la jugada, pretenien finançar el soterrament de la línia 1 del metro, requalificant horta per a convertir-la en sòl urbanitzable. Com era costum, intentaren maquillar la desfeta per al territori clavant-li al nom de la carretera, la paraula “parc”!
En novembre es van conéixer els pressuposts de la Generalitat i es notà molt la crisi, per aquesta obra sols destinaren 174.150 €. Tornava a paralitzar-se aquest projecte i l’horta guanyava temps. La Coordinadora Interpobles “Horta viva sense autovia”, organitzà diversos actes per a explicar a la ciutadania les afeccions d’aquesta infraestructura.
Ampliació del port de Pilar de la Forada
Els grups Ecologistes en Acció, l’Associació Naturalista del Camp de la Foradada i AHSA, denunciaren que l’ampliació del port esportiu que pretenien fer a Pilar de la Forada, envaïa 80.000 m² de fons marins coberts per praderies de posidònia, al cap Roig, que a més era zona ZEPA. També afectaven el Bé d’Interés Cultural (BIC) la Torre de guaita de la Foradada.
URBANISME
Estadístiques del Canvi d'Usos del Sòl
L’Institut Geogràfic Nacional, depenent del Ministeri de Foment espanyol, va publicar els canvis dels usos del sòl, entre els anys 2000 i 2005. En eixe període que va coincidir amb les fites de l’entrada a la Unió Europea i l’esclafit de la crisi, les zones urbanitzables havien crescut un 50%, i es concentraven en les zones costaneres. Les dades eren esgarrifadores, cada tres hores s’urbanitzava una hectàrea, en eixe quinquenni cobriren amb ciment un total de 27.666 ha.
Les zones urbanes augmentaren un 3%, les urbanitzacions disperses un 9%, les zones industrials i comercials un 19%, tot i que l’augment més acusat fou el de les infraestructures, que pujaren un 166%. D’altra banda, es va constatar que els regadius van créixer un 6% (41.459 ha), en paral·lel a la minva dels secans. També pujà la superfície del cultiu de l’olivera, en 50.000 ha. Entre els anys 2000-2006, el projecte CORINE Land Cover 2006 (CLC2006) va actualitzar la base de dades d’usos del sòl, fent servir imatges dels satèl·lits SPOT4 i 5, a més de l’IRS P6 LIS III.
Tot i que aquest exercici el principal condicionant de l'urbanisme fou la crisi econòmica. Com a mostra les declaracions que va fer el mes de gener, Santos González, president de l'Associació Hipotecària Espanyola. Va dir que els promotors immobiliaris devien 325.000 milions d'euros a les caixes d'estalvis i als bancs espanyols. Considerava eixes obligacions com a impagables, per això demanava a l'estat, que mitjançant l'Institut de Crèdit Oficial i el banc d'Espanya, es feren càrrec del seu deute. Res de nou sota el cel, durant molts anys s'havien fet d'or amb la construcció, ara que no podien pagar els préstecs, devíem pagar-lo la ciutadania.
Alacant, l’Hèrcules i Brugal
Com el club de futbol anava molt malament, Enrique Ortiz pensà fer un bon negoci. Comprà el club per quatre xavos, amb intenció de regalar la llicència a qualsevol poble amb aspiracions de grandària. Mentrestant, ell pretenia construir molts habitatges damunt l'estadi. Tot el pastís es va descobrir, gràcies a les escoltes policials del cas Brugal. Ortiz demostrà dues coses, no tenir ètica, però sí un gran olfacte per fer negocis. Entre 2003 i 2008 multiplicà per cinc el valor de les seues empreses, passant de 194,3 a 1.035 milions d'euros i bona part de l'èxit va ser gràcies al Pla Rabassa. Ortiz tingué la gràcia de guanyar-se als polítics, a força de fer-los regals sumptuosos, i uns altres en metàl·lic. Luis Diaz Alperi (Oviedo, 1945) i Sonia Castedo Ramos (Ribadeo, 1971), no dubtaren a ballar al seu son!
Albaida, el compte de la lletera amb un PAI gegantí i Albaida Decideix
Els polítics locals s'engrescaren en una baralla per a intentar impulsar un gran projecte que consistia a fer una macrourbanització de 3.000 xalets, al voltant d'un camp de golf, al paratge dels Barranquets. Volien ocupar més de dos milions de metres quadrats i part del sòl estava qualificat de protecció especial, cosa que obligava a aprovar una modificació del PGOU.
L’actuació urbanística la presentaren l’any 2000, i en 2006 signaren el conveni amb el promotor que donava un termini de sis mesos al consistori per traure a concurs les bases del PAI. En contra aquesta agressió es va organitzar la plataforma Albaida Decideix, que va exigir al consistori un referèndum per a consultar al veïnat. Per a intentar vendre l’actuació urbanística el consistori va vendre la idea que l’actuació incloïa el finançament d’un hospital comarcal.
Les 13 viles de la Vall estaven intentant impulsar grans urbanitzacions de luxe, al voltant del corresponent camp de golf, els més ambiciosos eren els d’Ontinyent, el Palomar i el d’Aielo de Malferit. En cas d’haver-los fet, això haguera implicat un augment de 39.755 veïns, quan la suma la de tota la població de la comarca era de 90.368 habitants, implicant un augment del 44%.
Malgrat que, en 2007, en esclatar la crisi, la promotora dels Barranquets va fer fallida i cap altre volgué continuar amb el negoci, aleshores, en 2010 el consistori hagué d’assumir la desfeta econòmica de tornar 900.000 € al promotor inicial, per la suspensió del PAI. Eixa quantitat enfonsà la caixa municipal, perquè devia tornar uns diners que ja s’havia gastat.
Albalat dels Tarongers, l'urbanisme Tetris
El consistori del Camp de Morvedre que eixe any comptava amb un cens de 1.070 veïns, tenia més de 2.000 xalets fora d'ordenament urbanístic, cosa que duplicava el seu cens municipal. Aquest fenomen el compartia amb la resta de municipis de la Baronia, que intentaven aprofitar l'aprovació dels seus PGOU, per a legalitzar les construccions més antigues. Això el feien en paral·lel a la rentada de cara que era autoritzar l'enderrocament de les construccions que tenien incompliments molt cridaners, com envair camins públics, assagadors, o que bloquejaven l'accés a unes altres propietats. L'urbanisme s'havia convertit en una mena de TETRIS gegant!
Alcoi: Urbanitzacions de Serelles i Xirillent
El projecte de fer urbanitzacions i camp de golf, als peus de la serra Mariola, va alçar en peu de guerra els ecologistes de l'Alcoià. El negoci ja duia anys de camí, tot començà en 2005, però l'oposició ciutadana i la crisi, l'havien retardat. A més la promotora de Serelles havia fet fallida, en octubre de 2008, quedant-se amb molts diners dels compradors i sense tenir cap xalet acabat. Serelles el va anul·lar el TSJ per no respectar la distància de protecció respecte dels barrancs que drenaven la zona. El consistori, acordà fer un projecte de restauració. Xirillent no tingué temps de començar a construir res i continua sent una zona forestal. Tot mentre el Tribunal Superior de Justícia valencià, havia ficat una multa a la regidora d’urbanisme d’Alcoi, per no complir la sentència de 2005, que va declarar il·legal la construcció del pàrquing, que va desfer la plaça de la Rosaleda.
Benicàssim, el principi de la salvació del Quadro de Santiago
En 1998 Benicàssim presentava el PAI Benicàssim Golf, que pretenia construir tres hotels, 3.000 habitatges i un camp de golf. Bona part de l’actuació anava damunt del paratge conegut com el Quadro de Santiago, uns arrossars que s’abandonaren en 1963 i es convertiren en un aiguamoll molt important. A més envaïa les zones de desaigüe del barranc de la Parreta. El projecte s’aprovà en 2002, gràcies a una DIA que no reconeixia l’existència de la zona humida, després de tenir molts anys diverses bombes de drenatge abocant aigua al mar.
En 2005, el consistori aprovà modificacions del pla, que va definir com a "millores". Llavors, Acció Ecologista Agró presentà un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, que en 2010, dictà l'anul·lació de les modificacions de 2005 i presentaren un projecte per a canalitzar el barranc de Parreta, amb la intenció que no desembocarà al Quadro, enviant-lo cap al mar. Aleshores, tornava la pilota al punt de partida de 2002. Continuaren les baralles judicials, i en 2013, el Tribunal Suprem va reconéixer que Quadro de Santiago era un aiguamoll que devia ser protegit, llevant del projecte 790.000 m². Finalment, en 2020, el consistori acceptà la derrota i acordà la suspensió definitiva de l’actuació urbanística.
Benidorm, la complexitat de la tramitació, massa sovint paralitzava l'urbanisme
La gran urbs de la Marina Baixa s’havia convertit en la vila turística més eficient de l’estat. Era l’eixample perfecte de la ciutat compacta, que creixia en altura, per la qual cosa podia allotjar una densitat de població superior a la de Ciutat de Mèxic. El seu volum permetia gestionar el 6% del turisme de tot l’estat, amb només set quilòmetres de costa.
Diversificaven l’oferta d’oci adaptant-la a tots els segments de població, des d’hotels de luxe, passant per apartaments i càmpings. En paral·lel treballaven per a garantir als nivells d’ocupació tot l’any, gestionant una capacitat d'unes 57.800 places (dades de l’any 2000). Només l'any 2011 es van produir a la ciutat 14.373.271 pernoctacions, de les quals 10.433.699 es van registrar en hotels, 2.316.049 en apartaments i 1.623.523 en càmpings (segons I.N.E., Enquesta d'Ocupació Hotelera i Enquesta d'Ocupació d'Apartaments Turístics).
Malgrat que bona part dels plans parcials urbanístics de Benidorm, estaven aturats per la incapacitat dels tècnics. Tenien davant un problema normatiu, mentre tingueren sòl urbà sense urbanitzar, no podien modificar el PGOU. A més costava molt impulsar una nova urbanització, perquè tothom volia guanyar el màxim possible, cosa que dificultava els acords, les vendes, les expropiacions o les afeccions al veïnat. Això allargava fins a l’infinit els tràmits, tant que alguns promotors acabaven denunciant al consistori pels perjuís, per no poder començar les obres dels seus projectes constructius.
Castelló
Mestrets
Un dels PAI més grans de les comarques del nord va ser el de Mestrets tot i que aquest curs continuava arrossegant-se pels jutjats, després de l’anul·lació que va dictar el TSJ. Els promotors i el consistori volien que els propietaris afectats, pagaren la canalització dels barrancs del Sol i del de Canters. La broma els implicava una despesa de quatre milions d’euros. La història d’aquesta actuació urbanística que volia dur les obres faraòniques a la capital de la Plana Alta, començà en 2003, sent alcalde Alberto Fabra. Per a engrandir la ciutat volien requalificar 700.000 m², per a construir 6.300 habitatges. La femta que devia arrodonir el negoci era un gran Centre de Convencions, dissenyat per Santiago Calatrava. En 2016 s’acabà el negoci, el Tribunal Superior de Justícia anul·là tot el pla.
Més prop del mar, el SEPRONA va obrir cent expedients d’infracció per ocupació urbanística il·legal, de xalets que havien brollat a la Marjaleria i al Desert de les Palmes, a més de 80 a la marjal de Nules-Borriana, 120 a la desembocadura del riu Millars i 50 a Sogorb.
El Cuc Màgic va impulsar el Fòrum Reaccionem
Diversos grups de ciutadans de la capital de la Plana, s’organitzaren per a demanar a les autoritats municipals poder participar en el disseny urbanístic de la seua ciutat. El seu president, Joan Beltran va manifestar que volien vigilar-los de ben prop, per a evitar la corrupció, auditant-los des de la independència política i allunyats dels dos principals partits.
Catral i l’embolic jurídic per un atracament als jubilats britànics
El consistori del Baix Segura tenia un bon guiri gai jurídic, tenien 1.272 habitatges fora de normes envaint l’horta del municipi. Després de molts anys tancant els ulls davant l’allau de construccions il·legals, ara intentaven regularitzar-les per a poder cobrar les despeses pertinents als propietaris. Malgrat que els afectats s’organitzaren i van recórrer davant el tribunal contenciós administratiu. Exigien que el consistori i la Generalitat pagaren la festa. Defensaven que el Consell devia cobrir les despeses, pel seu incompliment del deure de control de la política urbanística. L’agreujant jurídic era que bona part dels propietaris afectats per l’estafa, eren jubilats britànics als quals els havien venut unifamiliars, entre 100.000 i 400.000 €, tot i que ara no tenien dret a cap mena de servicis bàsics. Ara els reclamaven 20.000 € per a poder regularitzar cada xalet, o que pagaren la demolició, tot un atracament.
Cullera volia vendre la seua ànima i convertir-se en un Manhattan o un Benidorm.
L’11 d’agost, la vila de la Ribera Baixa aprovà la reparcel·lació de 610.340 m² per alçar 33 gratacels de 25 plantes i dos hotels de 40 altures. A més van cedir a Conselleria el sòl que devia convertir-se en un nou port esportiu i pesquer. Aquest projecte venia de lluny, van parir-lo en 1995 i ara, davant les preses per l’abast de la crisi, pretenien accelerar els tràmits per a començar obres en 2011. Segons la saviesa popular era el Manhattan de Cullera que volia crear habitatges per a 20.000 persones, quasi duplicar la població que eixe any era 24.000 veïns.
Per si no en tingueren prou merder els cullerencs, en 2006 començaren els tràmits per a urbanitzar el que quedava sense ciment al Marenyet i al Brosquil, on volien fer 14.000 habitatges, enllestits amb els corresponents camps de golf. En cap moment es pararen a pensar que bona part d’eixes promocions anaven en zona inundable, o que la regressió de les platges acabaria menjant-se la platja. Deurien que pensar que a uns compradors que volien platja, no els importaria que tot es convertirà en una Venècia, cada volta que caigueren quatre gotes. Aquests projectes acabaren decaient per les lleis de protecció de la costa i per l’incompliment dels terminis d’execució.
Els dirigents municipals tenien aspiracions de convertir la seua ciutat en una gran urbs de vacacions, malgrat que no pareixen adonar-se d'una crisi econòmica i ecològica que empitjorava i es capgirava la truita. Tot i que la complexitat de la regulació urbanística, sumant les malifetes especulatives, es convertien en sentències que es menjaven uns cabals municipals que minvaven acceleradament. El TSJ va dictaminar que el consistori cullerenc, era el responsable d’indemnitzar als propietaris de la urbanització Casa d’Anna, amb 37.848 € perquè els havien venut vistes al mar, i després, van autoritzar una modificació de la volumetria de l’edifici Florazar V, que va clavar-los davant un cirialot lleig i els llevà les vistes.
Dénia
Una altra corrupció consistia en estalviar-se diners no fent les obres com tocava. A la capital de la Marina Alta, la urbanització Puerto Romano, cada volta que plovia, l’avinguda de Miguel Hernández s’inundava, el constructor no havia fet les clavegueres ni part de les voreres. El descontrol urbanístic era immens, el regidor de Medi Ambient va assegurar que 25.000 dels 45.000 habitatges de la localitat vessaven les seues aigües fecals al subsòl, en no tenir feta la xarxa de clavegueram. Les zones més afectades eren les Rotes, les Marines i, fins i tot, part del nucli urbà tradicional.
Una altra decisió, la reforma de la plaça del Panterri, provocà la indignació dels veïns que no volien que els tocaren quelcom propi, com l’històric parterre. Un altre problema urbanístic era partició de la línia de costes, a les Rotes, l’ampliació de vint a cent metres, deixava vora 200 xalets fora de normes. Aquesta norma entrà en vigor amb la Llei de Costes de 1988, aleshores l’ordenament urbanístic en vigor a Dénia era el PGOU de 1972, i eixe document considerava les Rotes com a sòl no urbà.
L’Urbanisme de Pepe Gotera i Otilio
Una teòrica torre luxosa de Benidorm de 42 plantes, va semblar-se més a la 13 Rue del Percebe o a una de les obres de Pepe Gotera i Otilio, ambdues obres del mític Francisco Ibáñez. Els compradors de Torre Lugano només agafar les claus per a entrar, en descobrir les dolentes qualitats, van presentar una demanda contra el promotor, per valor de 28 milions d’euros, pels defectes dels acabats i les greus mancances dels serveis bàsics. Aquesta va ser la reclamació més grossa que es presentaren als tribunals valencians.
A la Urbanització Dénia Plaza, els compradors en descobrir l’engany penjaren cartells als balcons denunciant la seua situació precària. Aleshores, al promotor se li quedà bona part de la promoció sense vendre.
Entre l’Alfàs del Pi i la Nucia, van fer la urbanització Sant Rafel del Sol. Els quaranta unifamiliars estaven mig penjats en un vessant amb molt pendent. Com que havien omplit el sòl de mala manera i sense compactar, en quant caigueren quatre gotes arrossegaren bona part del substrat, cosa que provocà greus esquerdes en els habitatges.
Els promotors es justificaven que a conseqüència de la crisi, com no venien devien rebaixar preus, i això comportava greus mancances en les qualitats. El que ningú deia que havien fet quan la bombolla s’unflava i cada dia que passava apujaven els preus de venda i els seus guanys.
La Nucia, el regne dels xalets!
El batle de la Nucia era un més dels polítics locals que no es resignava a perdre un negoci a mig-fer. Com el consistori no tenia un duro i no podia requalificar sòl, va intentar fer revisions del Pla General per a poder impulsar la urbanització de la Serrera, uns boscos al peu del Puig Campana afectats per incendis provocats, també a l’Algar. Eixe municipi de la Marina Baixa, des de l’any 2000 havia urbanitzat amb xalets el 27% del seu terme i les actuacions pendents implicaven omplir de segones residències més del 50% dels seus límits.
La Pobla de Farnals
Van protagonitzar una altra malvestat que acabà davant dels tribunals, els responsables del consistori de la Pobla de Farnals van ser imputats per frau urbanístic, per donar el vistiplau a un augment de volumetria per damunt del que autoritzava el PGOU.
La Safor, l'urbanisme caòtic
El fenomen de convertir la caseta del camp, en un xalet de categoria, va convertir-se en una epidèmia a la Safor. Els termes d’Almiserà, Barx, la Font d'en Carròs, Simat de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, Vilallonga i Xeraco, patien la pigota de les cases il·legals, fins i tot ocupaven sòl qualificat d'especial protecció. Malgrat que els eixamples més sagnants foren els de Barx, la Font, Simat i Villalonga, on hi havia urbanitzacions senceres, fora d’ordenament. Era un problema tan estés que molts consistoris oferien la legalització si els propietaris es comprometien a pagar els carrers, les clavegueres i la infraestructura dels subministraments bàsics. Malgrat que eixa oferta no podien assumir-la tots els afectats, aleshores molts alcaldes obrien expedient urbanístic, el tancaven amb una multa simbòlica i legalitzaven la construcció.
La Vall de Laguar
El batle d’aquest municipi de la Marina Alta va ser acusat de falsificació de documentació del plantejament urbanístic, llevà de la seua propietat un vial i el va clavar en la parcel·la d’un veí. Fins al regidor més cap de ruc, feia rellotges amb tal d’obtenir avantatges amb l’urbanisme. Cal aclarir, que el Tribunal Suprem acabà dictant l’absolució de l’acusat.
La Vila Joiosa, el primer consistori en fallida tècnica
La crisi de la construcció tallà bona part dels ingressos dels consistoris que més havien impulsat l'expansió urbanística. El consistori viler va fer públic el mes d'octubre que tenia la caixa buida, no podia garantir el pagament de les nòmines, i es veia obligat a l'impagament als proveïdors. El resum econòmic era el següent, el 30 de setembre en els comptes municipals sols tenien 286.847 €, mentre que el seu deute, ni més ni manco, era d'11,2 milions d'euros. Mentrestant, es va saber que l'Agència Tributària anava a investigar tota la tramitació urbanística dels darrers cinc anys. En el Ple municipal tremolava fins a la vara de comandament! El descontrol havia sigut tan gran, que un promotor que va intercanviar sòl amb el municipi que mai van enregistrar, en passar el temps, el promotor tornà a vendre eixa parcel·la a un particular.
Llíber, urbanitzacions il·legals i els beneficis cap a Andorra
No tan sols prevaricaven i s’omplien de diners els polítics, en alguns casos els caps mafiosos eren alts funcionaris de pobles menuts, que aprofitaven el poder de l’urbanisme, l’avarícia d’uns polítics i la ignorància d’uns altres poc no professionals, a més del desconeixement d’inversors estrangers. L’aparellador municipal d’aquesta vila de la Marina Alta, va endur-se 2,4 milions d’euros de comissions a comptes del Principat d’Andorra, obtinguts per la concessió de llicències de construcció de 300 habitatges il·legals, per la qual cosa no tenien dret a cap servici públic. Es dona l’agreujant que els perjudicats eren 158 jubilats nord-europeus, que pagaren més de 60 milions d’euros per a comprar una llar en la qual viure la seua vellesa, al sol valencià. Després de moltes voltes per diversos jutjats i instàncies, en 2025 van condemnar els implicats.
Llíria, l’evolució de l’urbanisme, d’una la caseta de llaurador, al luxós xalet il·legal
Eixe any sols a Llíria hi havia 9.000 xalets il·legals, davant la qual els consistoris preferien tancar els ulls, acceptant-lo com a un fenomen sociològic, del desenvolupisme a finals del franquisme. Molts treballadors que enyoraven la vida rural de la qual acabaven de fugir, per a emigrar a l’àrea Metropolitana, quan aconseguien ajuntar uns estalvis, compraven un camp de secà amb una caseta, i a poc a poc es feien un xalet. El poble senzill també volia tindre una segona residència i això, amb a la inacció municipal, provocà una invasió del territori. Habitatges totalment fora de normes creixen millor que els bolets en temps plujós.
Monfort
Una altra malifeta urbanística era la vulneració dels principis de publicitat i concurrència, o cosa que és el mateix, sols avisar del negoci als amiguets. Aquesta fou la causa per la qual el TSJ anul·là l’adjudicació de canvi d’empresa que devia fer les obres del PAI del polígon industrial de Walaig, a Monfort, al Vinalopó Mitjà. L’obra que significava una actuació de 24,3 milions d'euros, en un principi s’assignà al SEPES, malgrat com que no començaren les obres, el consistori les atorgà a l’empresa Intersa Levante. Tot i que, en 2021, el Tribunal Suprem lliurà el consistori de pagar 13 milions d’euros d’indemnització per un polígon que costà molt de fer.
Montroi, la fi de la impunitat!
Un dels casos judicials que marcaren un canvi de tendència davant la permissivitat front l'urbanisme il·legal va ser el que afrontà aquesta vila de la Vall dels Alcalans. Davant la permissivitat dels consistoris amb la venda de segones residències fora de normes urbanístiques, el mes de febrer es va conéixer una operació policial. Les actuacions culminaren amb la detenció del batle i sis persones més, acusats de complicitat en la venda d'entre 80 i 114 xalets il·legals, per la qual cosa no tenien servei de llum ni d'aigua. Els van construir en sòl no urbanitzable i pretenien legalitzar-los amb el pagament de multes simbòliques, perquè després el consistori es fera càrrec de les despeses de la construcció de totes les infraestructures adients. El juí va finalitzar en 2018, quan l'alcalde acceptà una condemna de vint-i-dos mesos de presó.
Nules envaint la marjal, GECEN denunciant i els jutges absents!
Sols a la marjal de Nules hi havia 765 segones residències il·legals, bona part d’elles es van construir després de incloure la marjal en el catàleg de zones humides. Davant aquesta problemàtica, el consistori feia com els micos que no veuen, no senten i no diuen res. Per això, gràcies a la denúncia de GECEN, el Fiscal va demanar la imputació de les autoritats municipals i dels més de cent propietaris dels xalets afectats. Els ecologistes de GECEN demanaren l’enderrocament dels habitatges alçats després de la declaració de l’aiguamoll com a zona LIC, a la marjal de Nules-Borriana.
Onda, l’hora de pagar indemnitzacions!
El conegut com a boom del totxo, va colpejar la vila amb unes sèries de sentències que condemnaren el consistori onder a pagar més dos milions d'euros per una expropiació d'un solar al barri del Monteblanc, i a pagar 850.000 € per l'expropiació d'un altre solar al Paradís. A més, GECEN que estava a l’aguait i vigilant, van exigir l'execució judicial de la sentència que exigia la reparació dels aterraments al paratge del Rodador, una pedrera que va desfer aquest indret valuós, proper a la serra d'Espadà.
Ontinyent, vendre fermesa, després lluitar per a legalitzar les desfetes urbanístiques: Populisme!
L'Ajuntament començà amb les notificacions de sancions a les construccions il·legals. Alguns experts creien que el pagament de les multes no podrien evitar l'enderrocament dels habitatges fora de normes. Tot i que, per part de l'administració local feren esforços per a intentar legalitzar al voltant de 2.000 habitatges, alçats prop del nucli urbà que, aleshores ocupaven zones urbanes consolidades. Lliçó magistral de populisme!
Orpesa, una de calç, i moltes d’arena
La localitat de la Plana Alta va enderrocar el Mas de Conill, una casa del segle XVIII considerada com a Bé de Rellevància Local (BRL). Aprofitaren unes obres de restauració de la torre de Guaita de la Cordà, per fer una urbanització.
GECEN i l’Associació R de Renegà, denunciaren davant dels tribunals l’estratègia que feia servir el consistori per a desmuntar la protecció del territori. Primer declaraven una protecció perimetral de 200 metres respecte d’un bé el Mas de Conill. Com tot el món estava d’acord, s’aprovava i ningú presentava al·legacions. Després, aprovaven una retallada del perímetre de protecció a sols 50 metres. Guanyaven sòl per a urbanitzar, a la volta que evitaven possibles reclamacions, perquè no cal obrir un termini d’al·legacions front una retallada. Els va eixir tan bé que feren el mateix amb la torre Colomera. Aprofitaren la reducció de la seua franja de protecció per a fer un hotel, com si no en tingueren cap a Orpesa.
Malgrat que la defensa del territori costava molts esforços, es produïen algunes victòries. En juny començaren les obres d’enderrocament de l’edifici Porto Mar de la platja de la Conxa, d’Orpesa, que hagué de complir una sentència del Tribunal Superior de Justícia. S’havien fet tants desficacis que eixe any tenien pendent d’ensorrar l’edifici París, Sol d’Or i Bernat.
Hi havia tant a malversar i els negocis foscos eren tan redons que, malgrat la crisi, l’especulació no parava. Marina d’Or comprà sòl propietat de l’alcalde a preu d’or, que poc abans l’havia comprat per quatre xavos. Després el consistori autoritzava una permuta de sòl que implicava una pèrdua de diners, tot i que un gran guany per als polítics massa espavilats. Si la cosa trobava entrebancs legals, sempre es podia recórrer a les malifetes judicials, que acabaven declarant l’arxivament per manca de proves, algunes de les quals les havien rebutjades abans els mateixos jutges. L’únic problema era que apareixien més candidats al repartiment dels beneficis.
Peníscola, ni el Papa Lluna ni hòsties, camps de golf!
La vila peniscolana volia convertir-se tota ella en un mar de camps de golf. En l'aprovació del PGOU tenien previst fer quatre grans urbanitzacions al voltant d'uns altres quatre camps de golf. Evidentment, no tenien el vistiplau de confederació per a poder regar-los, no comptaven amb l'informe de sostenibilitat, perquè créixer de 10,5 milions de metres quadrats de sòl urbanitzable a 22,8 milions no pareix gens sostenible. A més, part d’eixes terres estaven a la Serra d’Irta, espai protegit. Sols el PAI de l’Alt del Fardatxo, volia construir 3.967 xalets i 1.500 places hoteleres a més del pertinent camp de golf.
Evidentment, CHX va dir que no tenien aigua per a fer eixa bestiesa, perquè sols tenien drets per a extraure 1.110.000 m³/any, mentre que les seues previsions de creixement implicaven unes necessitats mínimes d’1.584.000 m³/any. Cal recordar que sols un camp de golf necessita 590.292 m³/any. No només tenien el problema del subministrament hídric, a més es quedaven sense sòl i pretenien ocupar zones inundables que drenaven els barrancs de Moes i Mongells.
Polp de la Marina, un assassinat per l’urbanisme, tot un símbol de la impunitat!
A Polop de la Marina, un xicotet poble de poc més de 3000 veïns en 2005, assassinaren el seu batle, Alejandro Ponsoda Bou (el Castell de Guadalest, 1952-2007). El tirotejaren quan estava a les portes del seu garatge. Aquest exercici, les investigacions treballaven sobre un mòbil provocat per un enfrontament pels interessos urbanístics. Dos anys després, jutjaren al seu successor al capdavant del consistori, un empresari local, als caps d'un prostíbul i a tres pistolers professionals. En febrer de 2020 el juí va concloure en absolució de tots ells per manca de proves.
Riba-roja i Porxinos
Riba-roja i Porxinos.A la vila del Camp de Túria se li acabava el temps per a culminar el PAI de Porxinos, que promovia el València CF. En 2007 presentaren l'acord mitjançant el qual anaven a alçar una nova ciutat esportiva i 2.600 habitatges, que tenia un pressupost de 84,8 milions d’euros, afectant 1.234.873 m². El problema és que club sols tenia deutes i s'oblidà d'aquesta promoció perquè no podia impulsar-la. Els que podien fer negoci ja l'havien fet, com l'aleshores president, Manuel Llorente que va vendre part del sòl de la seua propietat a la constructora que devia fer l'obra. A casa nostra, els espavilats feien diners a cabassos, mentre que la ciutadania pagava les depeses. En 2013, el TSJ anul·là el PAI.
Sant Fulgenci, bungalous molt esportius!
Fins al poble més menut volia fer negocis urbanístics, si no tenia sòl urbanitzable se l’inventaven. El consistori del Baix Segura autoritzà la construcció de bungalous turístics en sòl no urbanitzable, d’ús esportiu.
Sueca, l’experiment fallit d’una empresa municipal d’urbanisme
L'ajuntament va decidir el tancament de l'empresa municipal Sueca Urbanisme i Gestió, SA. La van crear l'any 2000 per a gestionar el creixement urbanístic de la seua localitat. Fins a l'any 2005 va treure beneficis, malgrat que, des d'aleshores, començà una baixada als inferns, per la mala gestió i acumulà pèrdues de fins a 388.000 €, en els comptes d'aquest any. El consistori acceptà pagar els deutes, i tancà l'empresa.
Tabarca, les raneres de la mort de l’urbanisme embogit
L’any 2000 el consistori d’Alacant denuncià la construcció de sis bungalous a l'illa de Tabarca, perquè envaïen el domini públic marítim-terrestre. En 2009 una sentència del Tribunal Suprem declarà nul·la la llicència d’obra i ordenà l’enderrocament dels habitatges. Aquest exercici demanà una indemnització si s’executava l’ensorrament i al final van enderrocar-los. Una altra reclamació, que després de mil voltes acabà en el Tribunal Superior de Justícia, obligà la Generalitat a fer-se càrrec de la demolició. El mateix de sempre, a pagar poca roba, la ciutadania!
Torrevella, canvi de paradigma, ara gratacels al nucli urbà
Després de molts anys apostant pel model de ciutat dispersa. El mes de febrer, el consistori aprovà la llibertat topològica, una eina urbanística que permet que els promotors puguen alçar edificis de fins a 30 plantes. La localitat del Baix Segura pretenia mutar i convertir-se en un altre Benidorm.
Utiel, un PAI a la vora del riu Magre
Denúncies veïnals, van paralitzar el PAI del barri de Sant Isidre que volien fer en una zona inundable, on pensaven construir 170 unifamiliars. Va ser premonitori, si no hagueren aturat aquesta urbanització, probablement haurien mort moltes més persones, en la DANA del 29 d'octubre de 2024.
València
Salvem el Cabanyal
El consistori volia aprofitar la promulgació de la Llei 2/2010, de 31 de març, sobre Mesures de Protecció i Revitalització del Conjunt Històric de la Ciutat de València, per a desactivar la protecció que significava la seua declaració com a Bé d'Interés Cultural. Per això intentaren accelerar els ensorraments dels habitatges afectats. El mes d'abril, el govern central presentà un recurs davant del Tribunal Constitucional, sol·licitant les paralització dels enderrocaments.
El 6 d'abril, al barri del Cabanyal de València, es produïren enfrontaments entre la ciutadania i les forces d'ordre públic. Els primers intentaren paralitzar els ensorraments d'habitatges afectats per les expropiacions, per a obrir la prolongació de l'avinguda de Blasco Ibáñez cap al mar. Alguns manifestants denunciaren agressions dels antiavalots, als que s'interposaven davant les màquines, fins i tot atacaren diputats, regidors. La policia per a defendre's denuncià Monica Oltra Jarque (Neuss, 1969), per desobediència i resistència a les forces de seguretat.
Pla d’Acció Territorial (PAT) de l’Horta
El mes de maig es va obrir el període d'al·legacions de la redacció del Pla d'Acció Territorial de l'Horta (PATH) de València. Pretenien declarar com a sòl no urbanitzable protegit, 12.000 hectàrees, mentre sense cap penediment, volien mantenir les promocions urbanístiques que ja havien aprovat, cosa que implicava un greu mos a la seua superfície. Entre eixes agressions, validaven Nou Mil·lenni de Catarroja (12.000 habitatges), Safranar de Torrent (10.000 habitatges) o Sociòpolis a València (3.000 pisos, alguns dels quals ja estaven en construcció).
València i la fàbrica de Bombes Gens
El consistori volgué ensorrar unes naus industrials històriques, per fer tres edificis de servicis municipals, al principi de l’avinguda de Burjassot. Tot i que després es va saber que, en realitat, volien alçar habitatges de luxe. Aquest complex dissenyat per Cayetano Borso di Carminati en 1930, era una joia de l’Art Déco. Cercle Obert alçà la veu contra aquesta bogeria i demanaren que es convertira en un centre sociocultural. Cercle Obert amenaçà amb denúncies davant els tribunals si es deixava perdre el complex industrial de valor arquitectònic. Davant l’oposició veïnal el consistori s’oblidà de tot, esperant que el temps i la degradació acabaren amb qualsevol cosa a protegir. El punt d’inflexió d’aquesta història fou l’incendi que patiren part de les instal·lacions, que en 2014 estaven en complet abandó i plenes de runes. Finalment, aparegué la salvació patrimonial de la mà de la Fundació per l’Amor a l’Art, que eixe mateix any aconseguien la propietat i en 2017 obriren el Centre d’Art de Bombes Gens.
Jardins de Monfort, un parc històric sense arrels!
El consistori volgué construir un pàrquing baix dels Jardins de Monfort, cosa que implicava una greu amenaça per a l’arbrat històric, d’un Bé d’Interés Cultural (BIC) valencià. Cercle Obert denuncià les actuacions davant la Fiscalia, i aquesta va obrir actuacions sota l’acusació de prevaricació per la una concessió irregular de les llicències. En la seua defensa, el regidor Jorge Bellver Casaña (Alfara del Patriarca, 1965) i la resta de funcionaris imputats al·legaren que no sabien que els jardins neoclàssics eren (BIC), cosa que implicava una autorització per part de la Generalitat. En 2011, el tribunal va absoldre els acusats per considerar que com les actuacions eren en el subsol no afectaven el jardí, llavors no hi havia prevaricació. Els jutges degueren considerar que les plantes d’un jardí històric no tenien arrels, amén senyor! És el mateix que dir que baix la capella del Sant Calze, no hi ha fonaments i, aleshores, poden fer un pàrquing.
Veïns en contra la recuperació dels jardins del Palau Ripalda
Les pressions dels adinerats veïns de la plaça de la Legió Espanyola aconseguiren fer malbé el projecte municipal de recrear un jardí arqueològic, part del jardí del desaparegut Palau de Ripalda, aprofitant un solar abandonat just al costat dels jardins de Monfort. Poques vegades les queixes d'uns privilegiats, havien generat una resposta positiva tan ràpida, per part del consistori. Per a evitar-los demores i entrebancs, Rita Barberà s’encarregà de desactivar les obligatòries excavacions, que devien haver fet on estigué el palauet i s’oblidà del parc arqueològic.
Plataforma Velluters, contra el pàrquing del teatre Princesa
En assabentar-se que el consistori volia expropiar el solar del teatre Princesa, que s’havia incendiat en febrer de 2009, els veïns del barri històric de València, demanaren a l’alcaldessa que fera un espai sociocultural. Comptaven al suport de l’Associació de Veïns el Palleter de Velluters, Ca Revolta, Endavant i l'Agrupació d’Arquitectes Sostre. Malgrat que han passat molt anys i el solar continua servint per aparcar cotxes.
Rescat financer del Llevant
El club de futbol necessitava saldar deutes per un valor de 90 milions d’euros, aleshores va aconseguir que el consistori del cap i casal, li fera una requalificació de sòl. Hi havia diners, però sols per a salvar als poderosos, no pas als desnonats que no podien pagar la hipoteca.
Villena, sorpreses urbanístiques i una central termosolar
L’empresa Enerstar-Villena va presentar el projecte per fer una central termosolar ocupant 2,5 milions de metres quadrats, molt propers a la ZEPA dels Alforins, on estaven introduint el falconet de campanar (Falco naumanni). Anunciaren que anaven a invertir 225 milions d’euros i crear 50 llocs de treball. Es dona la circumstància que un 10% de la superfície que anaven a requalificar, era propietat del cap d’Urbanisme de la Generalitat, sorpresa! A més van concedir les declaracions d’impacte ambiental i d’interés comunitari, abans de resoldre diverses objeccions per part de tècnics i funcionaris. També mancava l’informe pertinent de Confederació Hidrogràfica. Més sorpreses!
El negoci s’amplià amb la segregació i posterior agregació de parcel·les de sòl no urbanitzable, propietat de la batlessa, d'un oncle seu i de dos regidors. Després es va saber que eixa zona era on volien fer una plataforma logística, un parc empresarial i l'estació de l'AVE. Llavors, Fiscalia començà a investigar aquestes noves sorpreses. Finalment, en 2012 començà la construcció i es va inaugurar en 2014. Aquesta tecnologia consisteix a concentrar la radiació solar reflectint-la mitjançant 400 cilindres parabòlics, amb els quals escalfen un fluid que circula per un tub, on s’escalfa fins als 400°C generant electricitat, al voltant de 50 MW. Va ser la primera planta d'aquesta tecnologia al País Valencià.
Xàbia
L’exalcalde i, aleshores regidor de Turisme de Xàbia, dirigia una empresa de promocions immobiliàries que compatibilitzava la venda d’apartaments de la Residencial Màrmara, amb les tasques municipals. Després de molts anys de desfetes urbanístiques, intentar ordenar es convertia l'urbanisme era quelcom impossible. Aturar la construcció d'un PAI i ordenar la suspensió parcial de llicències, implicava una denúncia dels promotors afectats per la devaluació del valor del sòl. Perdre el juí, significava que el poble hauria de pagar més del valor d'eixe mateix sòl.
D'altra banda, les ànsies paisatgístiques dels més adinerats que compraven sòl, dalt d'un penya-segat i alçaven un xalet luxós, malgrat que hi haguera dubtes en la determinació del domini públic de les costes, podia implicar greus problemes. Al Cap Negret hi hagué despreniments al cingle que deixaren alguns xalets, mig penjant. De fet, la Demarcació de Costes reclamava el domini públic, fins als 100 de distància de la vora dels penya-segats costaners. L'augment del nivell del mar, sumada a l'augment de la força dels marejols, implicava més erosió que amenaçava els xalets que ocupaven la part alta dels precipicis.
A l'hora de fer la tramitació urbanística hi havia tantes presses, que les coses no es feien com tocava, després venien les reclamacions judicials que condemnaven els consistoris a pagar indemnitzacions milionàries. En acabat, cap polític assumia responsabilitat, llavors era la ciutadania que devia pagar més impostos per a compensar les malifetes. Condemnaren el consistori xabienc a pagar 2,57 milions d'euros per unes expropiacions als promotors del Pla Parcial de la Corona. Més tard, aquests forats pressupostaris els impulsava els consistoris a fer redactar nous PAI, amb els quals traure diners per a poder pagar les indemnitzacions.
Xeresa, el batle a presó!
El batle de la localitat de la Safor hagué d'ingressar a la presó per un delicte per prevaricació mediambiental. Ecologistes en Acció l'havien denunciat per autoritzar aterraments a la marjal i com ja tenia una altra condemna prèvia degué ingressar a la presó.
PUBLICACIONS
Jesús Mosterín en contra de la festa nacional
L'antropòleg, físic i matemàtic, catedràtic de Lògica i Filosofia Jesús Mosterín (Bilbao, 1941-2017), va publicar el llibre "A favor de los toros". Hi fa un recull d'articles periodístics antitaurins del filòsof basc, en els quals qualificà les corregudes de bous com a festejos de: "... remilgada carrincloneria, de gestos amanerados y sobre todo, de abjecta i anacrònica crueldad".
Ignacio Docavo, remembrança dels precursors del naturalisme i de l’ecologia valenciana
El 6 de juliol, el professor Ignacio Docavo Alberti (Madrid, 1922-2016) publicà al diari LAS PROVINCIAS, l’article titulat "València i el canvi climàtic". Hi feia un repàs dels pioners de la defensa de l'Albufera i la Devesa del Saler, amb els quals va compartir els primers esforços conservacionistes a casa nostra.
"... Finalment, vull dur a la memòria històrica recent que, durant deu anys, des de la meitat dels seixanta i tota la dècada dels setanta, un grapat de naturalistes com Rodríguez de la Fuente, José Mansanet Mansanet (Simat de la Valldigna, 1915-1990), Lluís Pechuán Albiñana i Juan Barral, per desgràcia tots morts, van defensar juntament amb mi l'Albufera i la Devesa, en premsa, ràdio i televisió. Anàrem moltes vegades a l'Ajuntament com a assessors, a comissions que de res serviren. Per a una mostra, sols cal recordar, la nostra total oposició a la destrucció de les dunes i a la construcció del passeig marítim. Doncs bé, tinc la satisfacció de contemplar com al cap de tants anys, se'ns ha donat la raó, suprimint-se el passeig de la platja del Saler i reconstruint les dunes...".
L'article continuava tristament, recordant el tancament i posterior espoli del Zoo del Jardí dels Vivers, que significà la pèrdua de bona part del seu llegat. Cal recordar que el catedràtic d’entomologia de la Universitat de València, fou l’impulsor i director d’eixe zoològic. Bona mostra de la ingratitud i de l’oblit de la seua figura, és que en el moment d’anunciar l'obertura del Bioparc, no es fera cap homenatge a la seua figura, tot quedà reduït a ficar com a cognom del nou parc: Professor Ignacio Docavo.
Indigneu-vos, Stéphane Hessel
Stéphane Frédéric Hessel (Berlín, 1917-2013), va publicar "Indignez-vous!". Aquest diplomàtic, escriptor i pensador va lluitar en l'Exèrcit de la França Lliure contra el nazisme, l'apressaren i a conseqüència del seu origen jueu, el dugueren a un camp de concentració. Fou membre del comité de redacció dels drets humans de 1948 i es va presentar en les llistes dels ecologistes francesos en març de 2009. En aquest assaig, fa una crida a la insurrecció pacífica, la rebel·lia contra la indiferència, com una eina per a intentar canviar el món. Demana la mobilització de la ciutadania per a combatre la desigualtat de la riquesa, mentre critica les polítiques en contra de les migracions. Denuncia el poder del món financer que controla governs i treballa per afeblir les polítiques socials, centrant els seus atacs contra la sanitat i el sistema de pensions públics. No oblida les injustícies socials com la que significa l’estat d’Israel contra el poble palestí. Aquest manifest s’estengué entre els progressistes de tot el món i espentà les revoltes dels indignats que començaren a l'estat espanyol i poc després arribaren a la resta del planeta.
Decreixement econòmic, una oportunitat per a l'equitat social i la sostenibilitat ecològica
Es va publicar un article innovador que obria una finestra a l’esperança de la societat postcapitalista: "Crisis or opportunity? Economic degrowth for social equity and ecological sustainability". La publicació de Schneider, Kallis i Martínez-Alier, va ser el fonament de l’economia ecològica, en aclarir conceptes com el decreixement oi l’economia estacionària. Va assegurar que l’economia del creixement continu era insostenible, llavors calia iniciar un procés de transició en dues fases. En la primera es devia planificar un procés de decreixement, per a donar pas una etapa final d’economia d’estat estacionari.
Per aconseguir aquesta evolució reclamaren desterrar el concepte del producte interior brut (PIB) i substituir-lo per un nou indicador de benestar i salut humana. Per als autors, l’equilibri social és molt més important que el PIB. Un altre eix de la seua proposta consistia a separar els conceptes de decreixement i recessió, perquè el segon implica un col·lapse no planificat que provocava atur i misèria. En canvi, un decreixement planificat pot mantenir els nivells de qualitat de vida, sols deu lluitar contra conceptes insostenibles com són el consum, el malbaratament de recursos i l’obsolescència programada. En paral·lel defensaven establir mesures socials com la reducció de la jornada laborar, crear una renda bàsica universal, implantar reformes fiscals verdes i des-mercantilitzar la societat, impulsant nous valors com la cooperació o la democràcia participativa.
El desori del creixement sostenible
El biòleg Valentí Rull Del Castillo (Ribes de Freser, 1956) publicà: “El mito del desarrollo sostenible”. Aquest assaig defensa que el concepte de desenvolupament sostenible és inviable, sols és un mite políticament correcte per a defensar el progrés de les societats humanes. L’autor assegura que tots aquells que parlen de protegir i preservar la biosfera, en realitat, sols pretenen garantir la supervivència humana, i dins d’aquest axioma quadra molt bé el concepte de sostenibilitat, perquè és un terme exclusivament antropocèntric. Defensa que tenim molt arrelat en la nostra cultura, que la terra és nostra, ens la donà Déu perquè la dominarem i creixerem. En realitat la teòrica sostenibilitat sols pretén obtenir beneficis a la nostra espècie.
En canvi, l'evolució demostra que molt probablement la nostra espècie s'extingira, aleshores el nostre objectiu hauria de ser deixar una biosfera rica i biodiversa, perquè l'evolució tornarà a començar el camí cap a la intel·ligència, com més prompte millor. Si fórem ser una espècie intel·ligent deuríem posar el focus en el medi ambient, oblidant-nos de les idees antropocèntriques i telocèntriques (del llatí tellus, terra, i del grec kentron, centre). Va concloure assegurant que el desenvolupament sostenible sols era una fal·làcia, que no servia per a la conservació de la natura ni per al progrés humà, sols era una idea força que pretenia mantenir el capitalisme com a mode d’organització de la societat.
Una greu errada de la NASA
Aquest any, investigadors de la NASA publicaren a la revista Science que havien descobert un bacteri extremòfil, del cep GFAJ-1, que no necessitava el fòsfor, un dels elements bàsics de la vida, junt amb eal carboni, oxigen, hidrogen, nitrogen, i el sofre. Van assegurar que el substituïa pel verinós arsènic. Això implicava un canvi radical en les bases científiques dels elements necessaris per a la vida.
Malgrat que estudis posteriors demostraren que eixa troballa eren una greu errada. Després d’intentar reproduir al laboratori el procés biològic del bacteri i fracassar, investigadors suïssos demostraren que el bacteri, en realitat tolerava l’arsènic, sols que necessitava molt poc fòsfor. Un altre equip d’investigadors de Nova Jersey va ratificar-ho, demostrant que no hi havia cap rastre de l’arsènic al seu ADN. De resultes, quinze anys després, la revista Sciencie va retirar l’article.
FONTS I REFERÈNCIES
7n Marxa per la Desmilitarització de la Serra d’Aitana:
https://margallo.org/ca/vii-marxa-per-la-desmilitarizatcio-de-la-serra-daitana/
Abocador d’Oriola:
https://ceice.gva.es/auto/xlpv/Noticias-de-Orihuela-y-Comarca/2010/01%20Enero/23-01-2010%20(II).pdf
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/11/colectivos-de-orihuela-instan-castigar.html
Abocador de la Vall d’Uixó:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/11/castellon-aparici-no-adopto-medidas.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/09/vicent-aparici-sera-juzgado-en.html
https://www.levante-emv.com/comarcas/2010/12/16/absuelven-ex-alcalde-vall-d-13095215.html
Abocador de Llanera:
https://adene.es/vertedero/3000-personas-en-contra-del-macrovertedero-de-llanera
Abocador de Villena:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/01/ciudadanos-de-villena-se-alian-con.html
Acció Ecologista Agró:
https://accioecologista-agro.org/denuncia-destruccion-nidos/
https://accioecologista-agro.org/ae-agro-denuncia-deficiencies-a-lecoparc-de-jalance/
ADENE:
https://adene.es/medio-ambiente/charla-sobre-el-almacen-nuclear-a-instalar-en-zarra
AHSA al·legacions per a salvar Aigua Amarga:
La Matruca. Publicación de la
Asociación de Amigos de los Humedadles del Sur de Alicante. Número 20. 2010
AHSA qui denúncia la contaminació paga!
https://www.informacion.es/vega-baja/2010/01/05/lenta-solidaridad-7232638.html
Aigua d’emergència per a salvar el parc nacional de Daimiel:
https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda108.pdf
Alacant i l’Hèrcules i Brugal:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/11/el-ayuntamiento-permitio-que-el.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/11/el-destierro-de-la-honestidad-en-la.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/11/alicante-un-imperio-de-1000-millones.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/11/las-alcantarillas-del-sistema.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/10/alicante-el-sumario-del-caso-brugal.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/10/el-fiscal-de-brugal-implica-directivos.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/10/la-fiscalia-implica-la-alcaldesa-de.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/10/el-caso-brugal-salpica-los-negocios-de.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/10/alicante-la-fiscalia-ve-indicios-para.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/10/alicante-el-ayuntamiento-no-sabe-y-no.html
Albaida i Albaida Decideix:
https://anmorsigol.blogspot.com/2008/07/
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/04/el-tsj-anula-los-cambios-en-el-pgou-de.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/01/un-juez-anula-el-convenio-para.html
Albalat dels Tarongers:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/03/las-2000-casas-ilegales-de-albalat-dels.html
Albufera de València:
2010 Memòria de Gestió del Parc
Natural de l’Albufera. Generalitat Valenciana
Alcoi:
Alfonso Rus, i el regne de taifes de la Diputació de València:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/02/rus-desvia-300000-euros-una-fundacion.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/01/valencia-rus-paga-14-millones.html
https://elpais.com/diario/2010/08/08/cvalenciana/1281295080_850215.html?outputType=amp
https://www.infolibre.es/politica/caso-diputacion-ultima-bomba-corrupta-pp-valenciano_1_1112656.html
Amenaça atòmica als EUA:
Amics de la Marjal de Pego Oliva Meridià Zero:
https://associaciomeridiazero.com/
Amics de Serra Escalona:
https://margallo.org/ca/salida-de-amigos-de-sierra-escalona-ase/
Ampliació del port esportiu de Pilar de la Forada:
https://ceice.gva.es/auto/xlpv/Noticias-de-Orihuela-y-Comarca/2010/01%20Enero/15-01-2010.pdf
Aprovaren obres per al barranc de Poio:
Associació de Biòlegs i Ambientòlegs Mediambientals d'Alacant BioMA:
Associació Mediambiental Reserva del Llacuna del Corralot:
https://albuhayra.blogspot.com/2009/02/la-laguna-el-corralot-de-la-pobla.html
Ateneu de Bétera:
https://ateneudebetera.org/nosaltres/
Augment de les temperatures a Europa:
AVE Madrid-València:
https://margallo.org/ca/concentracio-per-un-tren-per-a-tots-i-totes-a-valencia/
Benetússer, contra una subestació elèctrica al costat de les escoles:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/09/benetusser-rechaza-una-subestacion.html
Benicàssim i el Quadro de Santiago:
https://ayto.benicassim.es/dms/ayuntamiento/participacion/BENICASSIM-GOLF-PARTICIPACIO.pdf
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/03/el-supremo-suspende-benicasim-golf-por.html
Benidorm, la complexitat de la tramitació equivalia a una paralització
de l’urbanisme:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/08/los-planes-parciales-de-benidorm-estan.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/06/benidorm-aprueba-23-torres-de-hasta-29.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/05/benidorm-un-promotor-pide-74-millones.html
Mª Nieves Higueras-López. (2012).
“Benidorm, estudio de su modelo urbanístico”. Universitat d’Alacant.
https://enclaveproyectos.com/descargas/Benidorm_estudio_de_su_modelo_urbanistico.pdf
https://www.ine.es/dynt3/inebase/index.htm?type=pcaxis&path=/t11/e162eoh/a2011&file=pcaxis
Biodiversitat de l’estat:
Revista: “El Correo del Medio
Ambiente”. Núm. 40. Pàg. 6.
Bloqueig de l’energia eòlica per als consumidors:
https://margallo.org/ca/el-gobierno-bloquea-la-energia-minieolica/
Bombolla especulativa de la generació solar:
https://cincodias.elpais.com/cincodias/2010/03/04/empresas/1267713587_850215.html?outputType=amp
https://www.solarix.es/blog/impuesto-al-sol/
BP Deepwater Horizon:
https://mx.oceana.org/comunicados/15-anos-despues-de-devastador-derrame-petrolero/
https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda112.pdf
Caça de l’arruí:
https://ceice.gva.es/auto/xlpv/Noticias-de-Orihuela-y-Comarca/2010/01%20Enero/19-01-2010%20(I).pdf
Calp i el negoci del fem:
https://www.eltemps.cat/article/1385/el-fill-del-fem
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/11/calp-o-la-teoria-de-que-la-basura-se.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/11/el-ex-alcalde-de-calp-autorizo-en-1998.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/11/la-trama-brugal-factura-calp-el-triple.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/09/entrega-de-fajos-de-billetes-de-un.html
Callosa Sostenible:
https://socdepoble.net/2010/10/14/marxa-reivindicativa-a-la-serra-bernia/
https://www.ecologistasenaccion.org/wp-content/uploads/adjuntos-spip/pdf/sentencia_tsj_callosa.pdf
https://www.callosasostenible.com/?p=328
Carlos Fabra, massa sort o...
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/12/jueces-y-fiscales-se-acusan-del-error.html
Cas Emarsa:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cas_Emarsa
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/12/valencia-los-gestores-de-lodos-de.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/12/una-de-las-firmas-que-trataba-los-lodos.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/11/la-firma-de-la-familia-del-alcalde-de.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/11/el-edil-de-urbanismo-de-moncada-cobro.html
Castelló:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/09/el-tsj-emite-una-cuarta-sentencia.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/02/jaque-al-urbanismo-ilegal-en-castello.html
Catral, embolic jurídic per l’urbanisme il·legal:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/05/el-consell-es-responsable-civil-en-el.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/04/catral-reclama-hasta-20000-euros-para.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/03/aecu-se-querella-contra-todos-por-las.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2009/07/catral-recupera-el-urbanismo-y-demolera.html
Cementeri Nuclear a Zarra:
https://www.ecologistasenaccion.org/17092/masiva-manifestacion-contra-el-cementerio-nuclear/
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2011/12/camps-y-sebastian-pactaron-en-junio-la.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2011/01/la-plataforma-contra-el-almacen-nuclear.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/11/unas-7000-personas-rechazan-en-almansa.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/10/arrecia-la-oposicion-al-silo-en-zarra.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/09/zarra-entre-el-almacen-nuclear-y-la.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/09/la-guardia-civil-detiene-25-personas.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/09/siguen-las-protestas-en-zarra.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/09/cadenas-en-el-valle-de-ayora-contra-el.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/09/el-atc-zarra-la-sombra-de-la-corrupcion.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/05/cambiamos-la-formula-1-por-cementerio.html
https://archivo-es.greenpeace.org/espana/es/news/2010/November/100609-01/
https://elpais.com/sociedad/2010/09/20/actualidad/1284933609_850215.html
https://www.ecologistasenaccion.org/18116/el-atc/
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/12/valencia-cerca-de-400-personas-piden.html
Cens d’ocells hivernants:
BIOdiversitat. Revista
electrònica del Servei de Biodiversitat. Número 12. Any 2010.
Cercle Obert de Benicalap:
https://elpais.com/diario/2010/02/14/cvalenciana/1266178685_850215.html
Clolt de Galvany:
https://margallo.org/ca/el-clot-se-queda-sin-agua-de-la-edar-y-peligra-la-nidificacion/
Col·lectiu el Runar:
Colla Ecologista l’Arrel:
https://arrel-ecologista.blogspot.com/
file:///E:/00%20hist%20ecol/1990/picat1011.pdf
Condemna per la transformació il·legal de terres a Doñana:
https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda112.pdf
Conferència protecció dels boscos i FSC:
https://margallo.org/wp-content/uploads/2010/04/pdf_conferencia_bosques.pdf
https://margallo.org/ca/fracasa-la-conferencia-europea-sobre-proteccion-de-bosques/
COP10:
http://www.conama10.conama.org/web/index.php
http://www.conama10.vsf.es/download/bancorecursos/Informe%20Conama%2010.pdf
http://www.conama10.conama.org/web/es/fondo-documental/documentos.html
Cranc de riu europeu a la serra Mariola:
Creixement sostenible, un desori:
RULL, V. “El mito del desarrollo
sostenible”. (2010) Collectanea Botanica vol. 29. Pàgs: 103-10. ISSN:
0010-0730. doi: 10.3989/collectbot.2010.v29.011
Crisi de la Biodiversitat:
www.millenniumassessment.org/es/
BENÍTEZ, H. (2010) “Comisión
Nacional para el Conocimiento y Uso de la Biodiversidad. México”. Revista
Ambienta, nº 91. Juny de 2010
Cullera, Manhattan i demés desfetes:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/08/el-pais-valenciano-ya-cuenta-con-su.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/08/cullera-37000-euros-por-no-ver-el-mar.html
Decreixement econòmic:
SCHNEIDER, F., KALLIS, G.,
MARTINEZ-ALIER, J. (2010). “Crisis or opportunity? Economic degrowth for social
equity and ecological sustainability. Introduction to this special issue”.
Journal of Cleaner Production. Volum 18, Problema 6. Pàgines: 511-518-
Dénia:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/10/una-urbanizacion-de-denia-sin-pluviales.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/10/trescientos-vecinos-de-denia-claman.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/09/denia-desafia-costas-y-dara-licencias.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/09/mas-de-200-casas-de-denia-estan.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/09/mas-de-la-mitad-de-las-viviendas-de.html
Desenvolupament sostenible, un mite:
RULL DEL CASTILLO. V. (2010) “El mito del desarrollo sostenible”.
Collectanea Botanica. Barcelona, vol. 29. Pp 103-109.
Dessaladores a Alacant:
https://ceice.gva.es/auto/xlpv/Noticias-de-Orihuela-y-Comarca/2010/01%20Enero/17-01-2010%20(2).pdf
Ecologista, revista d’Ecologistes
en Acció, números 64-65-66:
https://www.ecologistasenaccion.org/revista/
Ecologistes de Gandia:
Ecologistes en Acció País Valencià:
El Campello, Cala d’or pudenta pels fems:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/08/el-campello-vecinos-bloquean-la-entrada.html
El fem a Dublín, una nova experiència:
El fem de Castelló, d’excursió!
El Gabre:
http://elgabre.blogspot.com/2010/
El Llevant:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/06/barbera-recalificara-el-estadio-del.html
Energies renovables:
https://www.ree.es/sites/default/files/downloadable/inf_sis_elec_ree_2010_elsectorelectrico.pdf
Enduriment del delicte ecològic:
https://www.uria.com/documentos/publicaciones/3195/documento/art11.pdf
Estadístiques Canvi Usos del Sòl CORINE Land Cover:
https://www.ign.es/web/resources/docs/IGNCnig/OBS-Ocupacion-Suelo.pdf
https://centrodedescargas.cnig.es/CentroDescargas/corine-land-cover
Febre hemorràgica de Crimea-Congo:
https://www.ricet.es/noticias/fiebre-hemorragica-de-crimea-congo
Febre pels horts solars:
https://www.ecologistasenaccion.org/20004/las-renovables-en-el-punto-de-mira/
Fem d’excursió:
https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/ladrillo-basura-201011070000_noticia.html
https://www.informacion.es/alacanti/2010/01/28/valencia-cerrara-planta-aguas-negocia-7221372.html
https://elpais.com/diario/2010/02/21/cvalenciana/1266783478_850215.html
https://elpais.com/diario/2010/01/20/cvalenciana/1264018680_850215.html
https://www.informacion.es/elda/2010/10/26/verdes-pedira-pleno-rechace-llegada-7102320.html
https://ceice.gva.es/auto/xlpv/Noticias-de-Orihuela-y-Comarca/2010/01%20Enero/24-01-2010%20(I).pdf
FERTIBERIA: contamina i després ves als tribunals!
https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda113.pdf
Fondo d’Elx:
https://margallo.org/ca/cuatro-incendios-calcinan-cerca-de-dos-mil-metros-en-el-entorno-de-el-hondo/
Fòrum Reaccionem Castelló:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/05/castello-un-colectivo-ciudadano-crea-un.html
Fundació l’Assut per a la Sostenibilitat dels Sistemes Litorals:
GECEN:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/09/gecen-lleva-fiscalia-las-construcciones.html
https://www.levante-emv.com/castello/2010/07/16/gecen-insta-consell-potenciar-zonas-13129533.html
https://www.levante-emv.com/castello/2010/12/08/gecen-denuncia-tala-200-carrascas-13097203.html
https://www.elmundo.es/elmundo/2010/05/13/castellon/1273747945.html
https://www.elmundo.es/elmundo/2010/02/03/castellon/1265188632.html
GELIBRE:
GER:
https://internatura.org/hemeroteca.php
Greenpeace:
https://sedumnews.blogspot.com/2010/01/anim-juantxo.html
https://archivo-es.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/other/100709-04.pdf
https://archivo-es.greenpeace.org/espana/es/news/2010/November/100609-01/
Greu descens del fitoplàncton oceànic:
BOYCE, D.G., LEWIS, M.R., WORM, B. (2010). “Global
phytoplankton decline over the past century”. Nature Jul. 29; 466-591. PMID:
20671703 DOI: 10.1038/nature09268.
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/20671703/
https://www.bbc.com/mundo/ciencia_tecnologia/2010/07/100729_plancton_calentamiento_lp
Grèvol:
https://grevol.es.tl/Mem%F2ria-d-h-activitats-Gr%E8vol.htm
Grup d’Amics de la Natura Cocentaina:
Grup d’Anellament l’Horta:
https://massamagrellpardalet.wordpress.com/2010/03/
Grup d’Anellament Pit-roig:
https://grupodeanillamientopitroig.blogspot.com/2010/12/naquera-primeros-luganosgavatxets.html
Grup d’Anellament Reiet:
https://www.informacion.es/alcoy/2010/12/08/anillamiento-aves-albufera-gaianes-7076335.html
https://grupodeanillamientopitroig.blogspot.com/2010/12/x-macroanillamiento-albufera-de-gaianes.html
Grup ecologista les Tosquetes:
https://www.aramultimedia.com/ca/un-sender-al-costat-del-riu-albaida-fomentara-el-turisme-dinterior
Grup Muntanyeta dels Sants AE-Agró:
https://muntanyetasants.blogspot.com/2009/11/?m=0
Grup Naturalista Universitat Miguel Hernández:
https://www.umhsostenible.com/el-area-ambiental-y-desarrollo-sostenible/
https://www.instagram.com/p/CtMuEFrIwgw/
https://microcosmosumh.wordpress.com/2010/01/
Grup Tortuga, encapçalant l’activisme europeu:
https://margallo.org/ca/gran-bloqueo-en-aldermaston/
Grups ADDAR, AMTARAFA i Carduelis:
https://aspe.es/wp-content/uploads/2013/05/2018-11-PUP-PNM-ALGEZARES-2.pdf
https://www.facebook.com/amatarafa
https://www.facebook.com/p/Addar-Aspe-100080641457217/
Guardamar delicte contra el Medi Ambient:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/05/condenan-al-ex-alcalde-de-guardamar-por.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/05/guardamar-los-tecnicos-no-cuentan.html
Hyla, Societat d’Estudi i Divulgació de la Natura:
https://www.facebook.com/HylaSociedad
Hongria, 20 milions sense aigua potable:
https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda112.pdf
Incendis forestals:
http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/estadisticas/
https://lacotorradelavall.blogspot.com/2010/09/nou-incendi-simat.html
https://www.auntirdepedra.com/2010/09/incendis-la-vall-dalbaida-i-la-safor.html
https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/estadisticas/forestal_anuarios_todos.html
Informe Planeta Viu 2010 WWF:
https://wwfint.awsassets.panda.org/downloads/informe_planeta_vivo_2010.pdf
Invasió de les costes, Torre de la Sal, Cabanes:
https://perjudicadosporlaleydecostas.blogspot.com/2010/06/cabanes-declara-torre-la-sal-bien-de.html
Jardins de Monfort, sense arrels!
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/12/valencia-arrancan-las-obras-de-monforte.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/12/valencia-la-audiencia-insiste-en-que.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/10/valencia-el-fiscal-pide-procesar.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/07/el-juez-imputa-26-empleados-municipales.html
L’Atzúbia:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/04/el-juez-reactiva-el-caso-de-latzuvia.html
La Carrasca EA:
https://www.carrasca-ecologistesenaccio.org/_antiga/resum-10.html
La Leishmaniosi s’estenia:
https://clinicaelpalau.es/leishmaniosis/
https://www.san.gva.es/documents/d/salut-publica/protocolo-leishaniasis
La Nucia, el regne dels xalets!
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/05/el-fiscal-ve-cohecho-en-la-compra-del.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/03/la-nucia-resucita-tres-grandes.html
La Pobla de Farnals:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/10/ocho-imputados-por-el-fraude.html
La Ribera en Bici:
https://www.lariberaenbici.net/
La Ribera en defensa del Xúquer:
La Vall de Laguar:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/03/urbanismo-no-encuentra-la-documentacion.html
La Vila Joiosa:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/10/villajoyosa-primer-municipio-ahogado.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/08/hacienda-investiga-el-urbanismo-de-la.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/01/un-promotor-se-apropia-de-suelo-publico.html
Llavors d'Ací:
https://sedumnews.blogspot.com/2010/09/nova-trobada-dintercanvi-de-llavors.html
https://socdepoble.net/2010/02/23/trobada-dintercanvi-de-llavors-tradicionals/
Llei contra el interés cultural del Cabanyal:
https://dogv.gva.es/va/resultat-dogv?L=1&sig=003691%2F2010&url_lista
Llíber, estafant jubilats estrangers!
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/12/un-imputado-por-la-estafa-de-las-300.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/04/el-ex-alcalde-de-lliber-intento-crear.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/04/la-trama-corrupta-de-lliber-amaso-un.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/01/el-cerebro-del-caso-lliber-extendio-su.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/01/el-cabecilla-de-la-trama-de-lliber-dijo.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/01/el-cabecilla-de-la-trama-admitio-dar-en.html
Llíria, de la caseta al xalet:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/03/el-ts-anula-el-plan-urbanistico-coto.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/03/casi-30000-casas-ilegales-entre-el.html
file:///E:/00%20hist%20ecol/1992/adminojs,+37719.pdf
https://www.lliria.es/sites/www.lliria.es/files/panelGENERAL.pdf
Luis Bárcenas:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/12/el-ex-tesorero-del-pp-gestiona-cuentas.html
Marfull AE-Agró:
http://marfull.blogspot.com/2010/
https://www.aramultimedia.com/ca/senderisme-i-torrada-de-carn-alternativa-ecologista-al-bou-en-corda
Margalló Ecologistes en Acció:
https://margallo.org/ca/soler-aparca-el-mirador-del-palmeral-y-decide-esperar-tiempos-mejores/
https://margallo.org/ca/el-consell-da-otro-ano-para-aprobar-el-plan-de-proteccion-del-palmeral/
Microreserves de flora:
Quercus número 287. Gener de
2010. Pàgina 12.
Mig país sense abocadors:
https://ceice.gva.es/auto/xlpv/Noticias-de-Orihuela-y-Comarca/2010/01%20Enero/22-01-2010%20(2).pdf
Monfort del Cid:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/06/monforte-del-cid-el-tsj-anula-el.html
Montroi, la fi de la impunitat!
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/10/la-audiencia-ve-indicios-de-delito.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/02/el-juez-busca-responsables-politicos-en.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/02/territorio-avalo-las-casas-ilegales-de.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/02/los-jueces-condenan-la-promotora-de.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/02/montroy-el-consell-hallo.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/02/detenido-el-ex-alcalde-de-montroi-y.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/02/la-guardia-civil-registra-el.html
Morrut roig:
Natura i Gent de Castalla:
https://naturaigent.blogspot.com/
https://petreraldia.com/mundo-natural/plataforma-no-a-la-zona-15-el-viento-que-movio-un-pueblo.html
Naturalicante:
https://www.naturalicante.com/noticias.htm
No voleu abocadors? tindreu incineradores:
https://ceice.gva.es/auto/xlpv/Noticias-de-Orihuela-y-Comarca/2010/01%20Enero/23-01-2010%20(II).pdf
Nou escarabat per a la ciència:
BIOdiversitat. Revista
electrònica del Servei de Biodiversitat. Número 12. Any 2010.
Nuclear de Golfech:
https://www.sortirdunucleaire.org/Centrale-de-Golfech-EDF-S-A-hors
Nules, envaint la marjal:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/09/nules-permitio-304-construcciones.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/05/gecen-el-derribo-de-las-casas-del.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/02/el-fiscal-acusa-mas-de-cien.html
Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC):
Onda:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/10/el-tsj-obliga-onda-pagar-mas-de-2.html
Ontinyent, el consistori valent:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/12/ontinyent-notifica-multas-de-hasta.html
Orpesa, una de cal i moltes d’arena:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/11/orpesa-derriba-su-patrimonio.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/07/vecinos-de-orpesa-y-gecen-recurren-al.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/06/orpesa-primer-derribo-por-orden.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/06/el-gecen-denuncia-al-consell-por.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/03/el-urbanismo-de-orpesa-en-los.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/02/la-justicia-obliga-orpesa-tirar-los.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/02/orpesa-agiliza-el-derribo-de-una-finca.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/01/la-audiencia-reabre-el-caso-por-un.html
https://masdeconill.blogspot.com/
PAI a la Serra de Bèrnia:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/01/el-tsj-anula-la-adjudicacion-de-un-pai.html
Parany:
Parc Central de VLC:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/12/valencia-el-ave-deja-sin-espacio-el.html
Peníscola, terra de camps de golf:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/07/piden-anular-el-pgou-de-peniscola-por.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/06/bruselas-investigara-la-revision-del.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/06/la-chj-rechaza-el-pai-alt-fardatxo-de.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2009/02/el-tsj-paraliza-la-construccion-de-300.html
Pèrdua de platges:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/10/el-temporal-engulle-la-arena.html
Pla d’Acció Territorial (PAT) de l’Horta:
https://rocaicuiper.wordpress.com/2010/01/
Pla Eòlic Valencià:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/10/valencia-otra-sentencia-del-tsj-situa.html
Plataforma pels Drets dels Animals Carles Pinazo:
https://www.animanaturalis.org/n/carta-de-un-sacerdote-al-arzobispo-de-valencia
https://www.facebook.com/PlataformaCarlesPinazo/
Plataforma Serra de Xiva:
https://sedumnews.blogspot.com/2010/09/exposicio-sobre-les-garroferes-xiva.html
https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/09/04/nubes-negras-garroferas-13120749.html
http://www.zorruno.blogspot.com
https://sedumnews.blogspot.com/2010/09/exposicio-sobre-les-garroferes-xiva.html
https://www.plataformasierrachiva.org.es/
Plataforma SOS Ribalta i el TRAM:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/02/sos-ribalta-pide-la-paralizacion-de-la.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2009/11/el-fiscal-descarta-delitos-penales-en.html
Plataforma Velluters contra el pàrquing del teatre Princesa:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/05/valencia-la-plataforma-de-velluters.html
Polèmica per la “plaga” d’esquirols:
https://iberica2000.org/art/130.html
https://iberica2000.org/art/44.html
https://www.icoval.org/es/1-Noticias/334-Las-ardillas-invaden-Mariola.htm
Polop, un assassinat per l’urbanisme:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/12/imputan-al-ex-alcalde-de-polop-por.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/10/la-juez-indaga-seis-planes-urbanisticos.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/02/el-cerebro-del-caso-polop-cobraba.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/02/polop-cano-financio-el-negocio-familiar.html
Pressupost per a Biodiversitat, Ministeri Medi Ambient. Espanya:
DE JUANA, E. (2010).
“Conservación sin dinero”. Aves y Naturaleza. Núm. 4. Tardor 2010. Pàg. 50.
SEO/BirdLife.
Producció elèctrica Espanya 2010, segons la tecnologia de generació:
https://public.flourish.studio/visualisation/26800152/
Projecte Emys:
https://metode.es/noticias/protejamos-a-las-tortugas-autoctonas.html
https://metode.cat/noticies/voluntariat_conservacio.html
https://accioecologista-agro.org/tag/projecte-emys/
Protocol contra la bio-pirateria de Nagoya:
SEO/BirdLife (2010). “Aprobado al
fin el protocolo de Nagoya contra la biopirateria”. Aves y Naturaleza. Núm. 4.
Tardor 2010. Pàg. 38.
Recuperació de la migració piscícola al riu Penobscot:
https://www.nrcm.org/programs/waters/penobscot-river-restoration-project/
Recuperar la Vieta:
https://mauletslamarina.blogspot.com/2010/02/comunicat-manifestacio-i-repressio-pel.html?m=0
https://laccent.cat/milers-de-persones-demanen-el-tren-gandia-denia/
Rentonar Natura i Patrimoni:
https://rentonar.blogspot.com/2010/08/?m=0
https://socdepoble.net/2010/04/18/milers-de-persones-es-manifesten-contra-els-transgenics/
Riba-roja i Porxinos:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/12/el-valencia-cf-pide-la-reparcelacion.html
https://www.levante-emv.com/deportes/2010/07/16/pai-porxinos-costara-84-millones-13130969.html
Roncadell:
https://cuadernomurcielagos.blogspot.com/search/label/aliados%20en%20la%20noche
https://roncadell.jimdofree.com/
Salvar el Cabanyal:
Salvaterra:
https://salvatierravillena.blogspot.com/2010/05/salvatierra-contra-el-descontrol-de-los.html
Salvem la Valleta:
https://socdepoble.net/2008/11/24/salvem-la-valleta-no-a-lautovia-villena-muro/
https://www.informacion.es/alcoy/2013/12/16/plataforma-salvem-valleta-desactiva-olvido-6536080.html
https://socdepoble.net/2011/03/11/iii-marxa-reivindicativa-de-salvem-la-valleta/
https://socdepoble.net/2011/03/28/salvem-la-valleta-3a-marxa-reivindicativa/
https://socdepoble.net/2010/04/12/salvem-la-valleta/
Sancions per l’ús de verins:
SEO/BirdLife (2010). “Lucha
contra el veneno”. Aves y Naturaleza. Núm. 4. Tardor 2010. Pàg. 42.
QUERCUS (2010) número 289. Pàg.
60-61.
Sant Fulgenci:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/07/imputada-de-nuevo-la-alcaldesa-de-san.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/06/san-fulgencio-citan-declarar-como.html
Societat d’Amics de la Serra Espadà:
https://www.serra-espada.org/presentacio/
Societat, atur desbocat, Reforma Laboral i supervisió europea:
https://www.elblogsalmon.com/economia/huelga-general-de-2010-29s-por-la-reforma-laboral-de-zapatero
Som Energia:
https://www.lariberaenbici.net/docs/000%20Estat%20MA.pdf
Sueca, l’experiment fallit:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/02/sueca-cierra-la-empresa-municipal-de.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2009/02/el-tsj-rechaza-su-propio-informe.html
Tabarca:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/05/los-promotores-de-los-bungalos-ilegales.html
Tanquem Cofrents:
http://marfull.blogspot.com/2010/02/accion-plataforma-tanquem-cofrents.html
https://margallo.org/ca/masiva-manifestacion-contra-el-cementerio-nuclear/
Torrevella, gratacels al nucli urbà:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/02/torrevieja-lleva-al-consell-el-plan-que.html
Tren si, AVE no:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/12/valencia-cerca-de-400-personas-piden.html
Urbanisme a Callosa d’en Sarrià:
https://ceice.gva.es/auto/xlpv/Noticias-de-Orihuela-y-Comarca/2010/01%20Enero/11-01-2010.pdf
Urbanisme caòtic a la Safor:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/02/el-ladrillo-burla-la-ley-en-la-safor.html
Urbanisme de Pepe Gotera i Otilio:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/06/si-lo-se-no-compro.html
Urbanitzacions de Serelles i Xirillent:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/05/alcoy-la-entrega-de-las-viviendas-de.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/04/alcoy-el-tsj-desestima-el-recurso-de-la.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/01/el-tsj-multa-la-edil-de-urbanismo-de.html
Utiel i el tren a Madrid:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/11/cientos-de-personas-piden-en-utiel-que.html
Utiel, un PAI a la vora del riu Magre:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2009/02/las-denuncias-vecinales-revelan-planes.html
València contra la recuperació dels jardins del Palau Ripalda:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/09/el-lucrativo-derribo-del-palacio-de.html
València en Bici, les bicis blanques i Valenbisi:
https://www.lasprovincias.es/v/20101107/valencia/valencia-aprende-pedalear-20101107.html
https://www.levante-emv.com/valencia/2010/01/28/bicicleta-blanca-jenifer-13175715.html
https://www.levante-emv.com/valencia/2010/02/17/bici-blanca-protesta-ayuntamiento-13170328.html
València i la fàbrica de Bombes Gens:
https://bombasgens.com/Bombas-Gens-1930-2019.pdf
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/08/valencia-cercle-obert-denuncia-la.html
Villena, sorpreses urbanístiques!
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/07/el-consell-reclasifico-la-central-de.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/07/la-fiscalia-ve-indicios-de-delito-en-el.html
Xàbia:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/12/el-ex-alcalde-de-xabia-vende-pisos-de.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/08/una-obra-en-xabia-amenaza-su-ultima.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/07/las-promotoras-acechan-el-futuro.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/01/urbanismo-con-mal-de-altura.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/10/denia-y-xabia-deben-pagar.html
Xeresa, el batle a presó:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/09/el-ex-alcalde-de-xeresa-ingresara-en.html
Xúquer Viu:
https://www.intersindical.org/salutlaboral/mediambient.htm#2212
MÚSICA I PEL·LÍCULES RECOMANADES:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada