“ Estimem les ciutats des de l’amor i l’espant.  I en aqueixa proximitat dels contraris descobrim una ciutat com ara València que és un pou sense fons on desapareixen els somnis com si fóra l’espill de la senyoreta Alícia ”. Alfons Cervera   A finals dels anys vuitanta i principis dels noranta es va estendre el desencant entre la ciutadania progressista valenciana. La causa principal va ser comprovar com el PSOE, el primer partit d’esquerres en el govern estatal després de quaranta anys de franquisme, havia traït a la ciutadania. Els dirigents socialistes començaren imposant, junt amb els hereus del franquisme, un fallit Estatut d’Autonomia de segona que s’oblidava dels nostres trets d’identitat. Continuaren amb el Referèndum de l’OTAN i la construcció de la nuclear de Cofrents. Tot això mentre a l’estat esclataven escàndols financers, descobríem la corrupció d’alts dirigents socialistes o la guerra bruta contra ETA. Aquesta suma de desgavells provocà que bona part dels progr

  “ La humanitat mai ha constituït en la naturalesa un imperi dins d'un altre, més bé, en lloc de quedar al marge o per damunt, està integrada en el seu si més íntim ”. Benedictus de Spinoza (Amsterdam, 1632-1677)     ECOLOGISTES   Ecologia al diari Las Provincias Una bona mostra de les preocupacions de la societat valenciana de 1974 es pot esbrinar dins de l’ Almanaque de Las Provincias , aquest resum de notícies permet comprovar com l'ecologisme hi havia aconseguit obrir-se un espai en la societat. Les veus que parlaren d’ecologia en ell eren foren Trini Simó Terol (València, 1935-2020) que publicà l'article " Ecología y desarrollo industrial. ¿Incompatibles? ", mentre que Vicent Soler i Marco (Rocafort, 1949) va escriure “ Després del Saler, el riu ".   Benidorm, el bressol de l’ecologisme a l’estat, AEORMA El lloc de naixement de l’Ecologisme i del Moviment Antinuclear estatal van ocórrer els dies 14 i 15 de juny a Benidorm, on es va celebrar l’assemblea