Passa al contingut principal

Els Parcs Nacionals Espanyols

 

Parc Nacional de Picos de Europa, foto de Rafa Muñoz

Governant el Comte de Romanones es va publicar la primera llei de Parcs Nacionals, el 8 de desembre de 1916. El responsable de convéncer a les autoritats de la necessitat de protegir certs espais singulars fou el marqués de Villaviciosa, era un enamorat de la muntanya cantàbrica. Aconseguí la declaració del Parc Nacional, Picos de Europa i poc després protegiren Ordesa Monte Perdido, ambdós en 1918. Espanya es convertia en el segon país del món en protegir espais singulars sota la figura de parc nacional.


Sota la dictadura de Primo de Rivera, mitjançant la Reial Orde 176/1927 es va crear la figura de protecció: Lloc Natural d'Interés Nacional. Amb aquesta figura es protegiren eixe any la Devesa del Moncaio a Saragossa. En 1929 afegiren la Ciutat Encantada de Conca, el Torcal de Antequera i el Picacho de la Verge  de la Serra a Córdoba. En 1930 es declarà la Pedriza del Mazanares i Peñalara a Madrid i la Pineda de l’Acebeda a Segòvia. Just pocs dies abans de la proclamació de la Segona República protegiren a Múrcia: Serra Espuña i el Monte el Valle.

L'article 45 de la Constitució Republicana de 1931 va permetre la creació de la Comissaria de Parcs Nacionals que en tres anys va protegir a Galícia el Monte Curotiña, el Cap Vilan i l’Estaca de Vares, a Albacete protegiren les llacunes de Ruidera. En 1935 declararen a Pontevedra la protecció de Monte Alhoya.

Vingué la dictadura franquista i haguérem d'esperar trenta-sis anys perquè es declararen més parcs nacionals. En 1954 es protegiren els parcs del Teide i la Caldera de Taburiente, en 1955 s'afegí al llistat el parc català d'Aigües Tortes.


Parc Nacional d'Aigües Tortes, fotos de Rafa Muñoz

En 1957 es va derogar la llei de 1916 en promulgar-se la nova Llei de Monts, dins dels seus articles es feia referència als parcs nacionals. Des d'aleshores per declarar nous parcs es valorà més la conservació de les espècies que els valors paisatgístics. L'any 1969 es declarava el Parc Nacional de Doñana, en 1973 las Tablas de Daimiel i en 1974 Timanfaya.


Parc Nacional del Teide, foto de Rafa Muñoz

En 1975 es va promulgar la Llei 15/1975 dels Espais Naturals Protegits que ampliava les figures de protecció a tres més, a banda dels parcs nacionals. Amb aquesta llei es va poder ampliar la superfície de Doñana. Ja en democràcia, l'any 1981, es va declarar el Parc Nacional de Garajonay.


Parc Nacional de Garajonay, foto de Rafa Muñoz

Amb la Llei 4/89 de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre, s'aconseguí homologar la nostra legislació en matèria de protecció d'espais naturals amb les lleis europees i els tractats internacionals als quals s'havia adherit l'estat.


Parc Nacional de Cabrera, foto de Rafa Muñoz

En 1991 es va declarar el Parc Nacional de l'arxipèlag de Cabrera. En 1995 una sentència del Tribunal Constitucional derogà els articles referents a què la gestió dels parcs nacionals eren competència exclusiva de l'estat, perquè considerava ajustat a dret que les comunitats autònomes també podien participar en la seua gestió. Eixe mateix any es declarava el Parc Nacional de Cabanyeros.


Parc Nacional de Monfragüe, foto de Rafa Muñoz


En 1999 es va declarar el Parc Nacional de Serra Nevada i en 2020 el de les illes Atlàntiques de Galícia. L’any 2007 es va promulgar una nova Llei de Parcs Nacionals i es va protegir Monfragüe. El darrer espai declarat fou el Parc Nacional de la Serra de Guadarrama.




El País Valencià no té cap parc nacional, tot i que tenim espais molt importants i necessitats de la màxima protecció, com podrien ser el Fondo d'Elx, les illes Columbretes o l'Albufera de València, entre molts altres.

Per què?

Tal volta les nostres autoritats mediambientals rebutgen assolir una figura màxima de protecció ambiental i el prestigi internacional que li dóna a qualsevol indret natural, perquè valoren més la caça i els privilegis disfressats de tradició d'alguns sectors com són l'agrícola o l'urbanístic. Prefereixen deixar els nostres espais naturals descafeïnats, tot abans que dotar-los amb el paraigua protector legal de Parc Nacional i poder aprofitar l'augment d'inversió per part de l'estat per millorar-los.


Parc Nacional de Timanfaya, foto de Rafa Muñoz




Comentaris