 |
| Collage RMiB |
PACIFISTES I OBJECTORS
Els pacifistes valencians
embarcats en la campanya "OTAN NO,
BASES FORA" feren mobilitzacions contra la setmana de les forces
armades espanyoles. El 25 de maig organitzaren una concentració a la Malva-rosa per demostrar el rebuig a
la presència de la VI FLOTA de
l'armada nord-americana, hi assistiren uns milers de ciutadans. Crearen una
comissió de treball per a promoure l'objecció
fiscal, defensaven descomptar-se de la declaració d'Hisenda la part
dedicada a les despeses militars dels pressupostos generals de l'Estat.
El Col·lectiu d’Educació per a la
Pau, creat en desembre de 1985 es reunien a la Casa Verda de València.
Publicaren el número zero del seu butlletí. Organitzaren una Setmana per la Pau en moltes escoles.
El dimarts 4 de febrer organitzaren una manifestació a la plaça de Sant Agustí de València per a demanar que el referèndum fóra vinculant, el lema de
la concentració va ser “Que ningú decidisca per tu”. A Madrid la
policia detingué una vintena d’Objectors que es van manifestar davant
del Congrés dels Diputats a Madrid.
El dia 9 al cine Olympia
presentaren un manifest en contra de la continuïtat dins de l’OTAN. Estigué signat per més de 1.000
entitats d’arreu tot el país, entre altres personalitats destacades donaren el
seu suport Manuel Vicent Recatalà (la
Vilavella, 1936), Cèlia Amorós Puente (València, 1944), Lola Gaos González-Pola
(València, 1921-1993), Juan Gil-Albert Simón (Alcoi, 1904-1994), Vicent Andrés
Estellés (Burjassot, 1924-1993), Trini Simó Terol (València, 1935-2020), Josep
Vicent Marqués i González (1943-2008) i Lluís García-Berlanga Martí (València, 1921-2010).
El 16 de febrer es convocaren
manifestacions defensant el NO en el referèndum de l’OTAN.
Participaren milers de ciutadans, però l’endemà la premsa sols es va fer ressò
en les portades, dels puntuals enfrontaments amb la violència i utilitzant material
gràfic esbiaixat, on un solitari policia rebia l’agressió de molts manifestants.
Eixe any els carnestoltes dels
barris del Cabanyal-Canyamelar, de Benimaclet i d’Orriols
estigueren centrats en la Pau. El 23 de febrer es va fer la marxa a
Madrid per la Pau.
L’1 de març es va fer el gran concert
Rock & Pau al mercat d’Abastos, amb actuacions de la Polla
Records, l’Ertzainak, R.I.P., La Resistencia, Morcillo el Bellaco, Los Rítmicos
i Pantaix. El dia 9 del mateix mes es va fer un Aplec a l’Albereda de
València, com acte de tancament de campanya, amb actuacions de Maria del
Mar Bonet, Al Tall i Joan Amèric. Hi hagué parlaments de Francisco
Javier Sádaba Garay (Portugalete, 1940), Carlos París Amador (Bilbao, 1925-2014)
i Josep Vicent Marqués. Aquesta trobada l’havien anunciat inicialment a
la plaça de Bous, però en el darrer moment les autoritats els
comunicaren que no li la podien deixar. Va un més dels entrebancs dels “demòcrates”
de la cúpula del PSOE, per a dificultar la tasca dels adversaris.
El 7 d’abril, per a protestar contra els bombardejos a Líbia, activistes de Crida
per la Solidaritat llançaren pintura rosada a la fragata Capadanno de la VI Flora Nord-americana, que restava atracada al port de Barcelona.
A pesar de la gran decepció que
significà la pèrdua del referèndum, l’11 de maig s’ajuntaren 125.000
manifestants en la marxa a Torrejón. Caminaren 12 quilòmetres per
a exigir que es compliren les condicions que el govern ficà en la papereta,
entre elles la reducció de les bases militars nord-americanes.
El 16 de novembre
antimilitaristes organitzaren protestes contra els sortejos de 299.400 reclutes
per al 1987, un terç d’ells resultaren declarats excedents de cup, això
significava guanyar un any de llibertat. Els antiavalots s’empraren amb
contundència reprimint als pacifistes.
ECOLOGISTES
El mes de gener Acció Ecologista
i el Grup Ecologista de Bétera
muntaren una jornada de repoblació forestal a la serra Calderona, a l’Orenet,
un indret que s’havia cremat uns anys abans. Els Serveis Forestals de Conselleria denunciaren als organitzadors per haver
repoblat sense permís.
Arran l’accident de Txernòbil, Acció
Ecologista organitzà una concentració a la plaça de la Mare de Déu de València el
5 de maig i publicaren un dossier d’urgència amb un recull d’articles al
voltant de la perillositat de l’energia nuclear. Convocaren una altra
manifestació el dia 9 a la plaça de Sant Agustí.
Els dies 17 i 18 de maig es va reunir la Coordinadora
Estatal Antinuclear (CEAN) al Cassal d’Esplai del Saler. Hi assistiren 13 grups
ecologistes i antinuclears que analitzaren l’accident de Txernòbil. També abordaren la problemàtica dels parallamps radioactius que havien
passat a ser considerats com a instal·lacions nuclears i, per tant, devien
sotmetre’s a exhaustius controls de seguretat. Els dies 6, 7 i 8 de desembre la CEAN tornà a
València per fer les Terceres Jornades del Moviment per la Pau.
Els Verds es presentaren a les
eleccions generals, en l’espai televisiu gratuït que tenien els verds
valencians, feren una performance, imitant a Orson Welles amb l’atac dels marcians, els ecologistes l’adaptaren
a un accident nuclear. Quan estaven fent
l’espai electoral, fingiren tallar l’emissió perquè s’havia produït un greu
accident nuclear a Cofrents. Les
centraletes telefòniques del govern
civil es van bloquejar per l’allau de cridades demanant informació sobre el
que havien de fer davant de l’accident. El Butlletí
de la Casa Verda denuncià que després de molts anys de militar en l’ecologisme, ningú no coneixia de res
als presumptes candidats verds.
El mes de juliol Greenpeace i Agró anaren amb el vaixell Sirius a les illes Columbretes per a demanar la seua protecció i fer una
arreplegada de fem. El 14 de desembre les dues organitzacions alliberaren 6 tortugues babaues (Caretta caretta) al Portitxol
de Xàbia. Els quelonis els havien agafat ferits després de tragar-se hams, els
recuperaren a l’Institut Oceanogràfic de
Múrcia.
El mes de setembre la Coordinadora
per la Defensa del Bosc i la CNT
arrossegaren un pi cremat fins al palau
de la Generalitat per a denunciar la manca d’una política forestal.
 |
| Dibuix als butlletins de la Casa Verda |
Els col·lectius ecologistes a favor de la mobilitat sostenible i de la promoció de l’ús de la bici: la Colla Bici Ecologista Més Lluny i la Colla Bici Ecologista la Lluna Plena
encetaren campanyes reivindicatives per a la creació d’una xarxa de carrils bici a la ciutat de València. La Colla Més Lluny es reunien al Casal
Joves d’Extramurs, al carrer Túria i la Lluna Plena ho feien a la
Casa Verda al carrer Cura Femenia. Denunciaren que es pretenia fer una
carretera ecològica al barranc de
l’Infern, entre l’Orxa i Vilallonga, per aconseguir la seua
paralització organitzaren una marxa reivindicativa des d’Alcoi.
En octubre va haver-hi una reunió de grups ecologistes per a encetar una
mena de Coordinadora en Defensa de
l’Horta, hi participaren el Col·lectiu
Ecologista Rosella de Torrent, la
Colla Bici-ecologista Més Lluny, l’EDNA de Torrent, Acció Ecologista,
Ecologia i Ciutat, la Colla Bici-ecologista la Lluna Plena, el
Grup Ecologista Llibertari, el Grup Ecologista de Paterna, el Grup Ecologista d’Alcàsser i col·lectius
ecologistes de la Universitat Politècnica de València.
A la Casa Verda començà a
reunir-se un nou grup: ADDA Associació
per la Defensa dels Animals. Anaren a la primera trobada antitaurina
estatal, convocada a Saragossa el
mes d’abril. Pot ser que foren un dels primers grups animalistes en un sentit ample perquè, a més de lluitar contra
les corregudes i els bous al carrer, assenyalaren els mètodes cruels dels
escorxadors, la vivisecció i totes les festes que implicaven patiment per als animals.
A l’Horta Sud es va formar el Grup Ecologista d’Alcàsser. Ecologia i Ciutat fou un altre
col·lectiu nou on es reuniren activistes que volien aconseguir modificacions
del Pla General d’Ordenació Urbana de
València, que s’exposà a informació pública, també es reunien a la Casa Verda. Va néixer l’Associació de Reciclatge el Cuc.
L’Associació Ecologista del Camp de
Morvedre començà mobilitzacions per a intentar aturar el desgavell
urbanístic que significava Puerto Siles, a Canet
d’En Berenguer.
El mes d’octubre es va reunir la CEAN
a la serra de Cameros, anaren cinquanta representants de diferents
grups de tot l’estat, entre ells els valencians Acció Ecologista i el Col·lectiu
Ecologista Rosella. Les reunions se centraren a analitzar en profunditat
l’accident de Txernòbil. El 31 del
mateix mes, i els dies 1 i 2 de novembre es va celebrar la Segona Fira Alternativa d’Alacant.
El Col·lectiu Ecologista La Rosella
de Torrent va aconseguir que
l’alcaldia de Torrent fera un bàndol
recomanant que la ciutadania no comprarà arbres
de Nadal ni grèvol, per a
després abocar-los al fem.
El 10 de desembre començaren els desnonaments dels veïns del poble lleonés
de Riaño, on estaven construint un
gran embassament que va ofegar nou pobles. El projecte venia de l’època franquista,
però el reactivà la Junta de Castella i
Lleó i l’empresa Iberduero. Els
dies 20 i 21 de desembre la CAME
organitzà una concentració per a protestar pels desnonaments i la posterior
demolició dels habitatges. Prepararen la resistència pacífica per a combatre
els enderrocaments de l’any vinent, el que es va conéixer com “la guerra de les teulades”.
NATURALISTES
La Colla Ecologista de Castelló
començà a publicar la revista LIQUEN.
A Castelló es va fundar el grup Amics de la Natura per difondre
l’ecologia i els drets humans. Del 7 al 9 de març organitzaren la primera Fira Alternativa a Castelló. Durant
vint-i-nou anys, aquest col·lectiu ha centrat bona part de la seua activitat en
l’organització de la Fira Alternativa de
Castelló, a les festes de la
Magdalena. L’any 2016 l’Ajuntament
de Castelló va llevar-los l’organització, apropiant-se de la Fira. Organitzaren conferències amb
destacats personatges del món de la cultura i de l’ecologia, exposicions o concerts. Els grups ornitològics enguany
estaven acabant la presa de dades per a l’elaboració de l’Atles Ornitològic de Castelló.
Aquest any es va legalitzar la Colla Naturalista Espígol de Borriol, a hores d'ara encara continuen treballant pel Medi Ambient a la comarca de la Plana Alta. Entre els seus membres va destacar Mercedes Martínez Martínez i Toni Falomir.
AGRÓ va presentar els resultats de l’Atles de la Província de València,
els treballs de camp els havien fet entre 1983 i 1985, van comprovar la
reproducció de 155 espècies d’aus diferents. Presentaren al·legacions contra el
dessecament i transformació que estava fent l’empresa RUSTICAS SA a les marjals
de Xeraco. Reivindicaren la
protecció de tots els aiguamolls de la
Safor. Realitzaren diverses eixides per recórrer els boscos dels Ports, amb l’objectiu de comprovar
la magnitud de les afeccions de la pluja àcida. Del 2 al 5 de juny a l’aula Magna de la Universitat de València organitzaren unes jornades
sobre el Medi Ambient, feren
diferents taules rodones per tractar sobre l’Albufera,
la pluja àcida als Ports o les illes
Columbretes. El 28 de novembre encapçalaren una concentració de protesta a
les portes de la casa gran de València,
contra les tradicionals tirades de caça de Sant
Martí i Santa Caterina, per a
cridar l’atenció de la premsa duien un ànec inflable gegant.
El 22 de febrer José Antonio Peris
i Ximo Galarza Planes van crear el Grup
d'Anellament Marjal del Moro dins de l’estructura de l'Estació Ornitològica de l'Albufera (EOA).
Els dies 12 i 13 d’abril es va fer la III
Trobada de la Coordinadora per la Defensa del Bosc, a la Font Roja, va ser una convocatòria organitzada pel Grup Ecologista la Carrasca. A Alcoi assistiren cent persones i comptaren
amb l’adhesió de cinc nous col·lectius. Es va tractar com anaven les repoblacions
fetes amb anterioritat, la possibilitat de crear una secretaria de la
coordinadora, amb seu a la Casa Verda
i de la publicació d’un informe sobre els incendis de 1985.
El 28 de setembre es va fer públic que al parc nacional de Doñana havien trobat 25.000 aus mortes
per un enverinament massiu provocat pels fitosanitaris
que empraven els arrossers, sembla que havien abusat de la fumigació des
d’avionetes durant tot el mes d’agost, quelcom prohibit.
El 15 de novembre es reuniren a Madrid
una part significativa dels grups naturalistes espanyols per a intentar revifar
la Coordinadora per a la Defensa de les
Aus (CODA) més reivindicativa davant les administracions. Els impulsors
d’aquest intent de reviure la CODA
foren el Grup Ecologista d’Agrònoms (GEDEA) de Madrid, amb suport d’importants zoòlegs del CSIC com Fernando Hiraldo Cano (Almería, 1947) i
Javier Castroviejo Bolivar (Bueu, 1940),
a més d’importants grups com ADENEX,
GOB, ANDALUS, SILVEMA o el FAPAS.
Cal recordar que Societat Espanyola
d’Ornitologia (SEO) no volgué compartir la direcció amb altres
organitzacions que desitjaven una renovació, preferiren la dissolució de la CODA perquè s'integrarà com una secció
més de la seua organització. Els
promotors d'eixa opció van ser Irme de
Borowicseny, Joaquín Araujo Ponciano (Madrid, 1947), Eduardo de Juana Aranzana,
Andrés Bermejo de Rabago i Jesús
Bermejo. Els grups perdedors acusaren SEO
de voler deixar morir la CODA per a
poder gestionar ells a soles la generosa subvenció de la Royal Society for the Proteccition of Birds (RSPB) que havia concedit
a la CODA per finançar la
conservació de les aus.
SEO va fer una aliança amb l’organització britànica RSPB, els anglesos comptaven amb més
d’un milió de socis i els aportaren una generosa subvenció per a defensar les
aus. Utilitzaren eixa injecció econòmica per a alliberar al seu director, el biòleg
Juan Manuel Varela Simó (Madrid, 1950). Començà
la professionalització de l’ONG que després contractà més naturalistes, com
foren Ángel Gómez-Manzaneque (Madrid,
1957), Carlos Martín-Novella, Ramón Martí Montes, Fernando Barrio Fuentenebro,
Alejandro Sánchez Pérez (Madrid, 1961), Miguel Ángel Gandoy o Miguel Ángel Naveso. En 2020 aquest
grup compta amb una plantilla de cinquanta treballadors i un pressupost de
6.150.963 €.
 |
| Vessant sud del Montgó, Arxiu RMiB |
CRÒNICA DE 1986
El mes de febrer l’alcalde de Dénia
per a intentar tallar l’urbanisme que es menjava el Montgó, va proposar que la declaració com a Espai Natural Protegit, segons la Llei d’Espais Naturals de 1975. Amb el PGOU no tenien prou ferramentes per a aturar la construcció de
xalets que creixia dia a dia. El parc natural
del Montgó es va protegir el mes de març de l’any següent.
El mateix dia que se celebraven les eleccions generals, el 22 de juny, van
fer foc la Devesa del Saler. Es
cremaren un milió i mig de metres quadrats, més de 1.000 pins adults i dos mil
joves. Hi hagué diversos focus que s’escamparen amb rapidesa, el desplegament de
la jornada electoral va retardar molt l’actuació dels equips d’extinció i
policia.
El Col·lectiu de Dones 8 de març
organitzà el mes de juny una campanya en defensa de l’avortament lliure i
gratuït, per a mostrar el seu rebuig al projecte de llei del PSOE. El document del govern considerava
l’avortament com un delicte marcant terminis, per tant, restringia la llibertat
de les dones. El mes d’octubre inauguraren seu al carrer Músic Peydró de València.
El 4 d'abril l’Illa de Tabarca va
aconseguir ser declarada com la primera reserva marítim-terrestre de tot
l'estat, la Reserva Marina de l'Illa
Plana o Nova Tabarca. La declaració delimitava un rectangle de 1.400
hectàrees que incloïa tot l’arxipèlag i les aigües al seu voltant. L’Ajuntament
d'Alacant en 1972 va fer intents
perquè l’estat declararà l’illa com a parc nacional submarí, sense èxit. En la
redacció del Pla Especial d'Ordenació de
l'Illa de Tabarca apostaven per la conveniència de crear una reserva
marina.
 |
| Joan Lerma, President de la Generalitat Valenciana |
El 9 de maig es va publicar el decret 1/1986 de la Generalitat Valenciana, per a la regulació de la tutela del Palmerar d’Elx. En novembre li seguí el
decret 133/1986, que desenvolupava l’anterior llei. L’objecte de la llei era la
protecció i el foment de les palmeres
d’Elx.
El 8 juliol el Consell declarà el
parc natural de l’Albufera de València amb el decret 89/1986. 26 de
novembre es va constituir la junta rectora, que constava de 36 membres, un
d’ells en representació de la Casa Verda,
Víctor Navarro Matheu (1953).
L’estat va publicar el Reial decret
1302/1986 pel qual s’establia la necessitat de fer estudis d’impacte ambienta, abans de la construcció de noves
infraestructures, entre altres qüestions establia el procediment de
participació pública mitjançant les al·legacions.
El 10 de novembre de 1986 la Generalitat
creà Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i començà a
gestionar el transport ferroviari de proximitat.
Es va inaugurar el primer tram del jardí
del Túria, que havia dissenyat el català Ricard Bofill i Leví (Barcelona, 1939). Hui s’ha convertit en un
pulmó verd que vertebra la ciutat d’oest a l’est i interconnecta bona part dels
espais culturals i esportius de la vila.
Es va fundar l’Ateneu Llibertari “Al Margen” amb una part dels
militants del desaparegut GEL. En
1991 començaren amb la publicació de la
revista de debat que duia el seu mateix nom.
En la primavera de 1982 començaren a detectar-se problemes de decoloració i
pèrdua de vitalitat de molts arbres dels boscos dels Ports. Es parlà de la sequera, però era quelcom freqüent i mai
s'havien vist aquestes afeccions als arbres. No tots els peus es veien afectats
homogèniament, depenia molt de la ubicació o del tipus de sòl on creixien. En
1983 pensant en alguna possible plaga es talaren els arbres més afectats, però
no va servir de res, la tristor i la sequera del fullatge s’estenia cada volta
més. Ulls acostumats a vorer aquests boscos notaren que l'afecció era més greu
en les parts més exposades als vents, o les copes que més s'elevaven al dosser
del bosc. No fos fins aquest any quan els naturalistes
relacionaren la proximitat de la central tèrmica d'Andorra amb els boscos afectats pel que podria ser plujà àcida.
El parlament espanyol aprovà l’avantprojecte de declaració de parc nacional
marítim terrestre de les Illes
Columbretes. Aquesta era la tercera volta que els polítics a Madrid parlaven de protegir-les, com
les altres dues tampoc es va aconseguir res. Caldria espera dos anys més perquè
la Generalitat aprovarà la
declaració de parc natural.
 |
| Des del Puig de la Llorença, les morres de Benitatxell, Arxiu RMiB |
El robatori del Puig
Llorença i Benitatxell
A instàncies de l’empresa VAPF S.A.,
entre 1986 i 87 autoritzaren la urbanització de la serra del Puig Llorença i les Morres de Benitatxell, la batejaren com "el Cim del Sol", al Poble Nou de Benitatxell. Abans tot era
una muntanya verge amb espectaculars penya-segats que la Generalitat intentà protegir, un dels indrets naturals més valuosos
de la Marina Alta.
Per a evitar la protecció van recórrer als tribunals i en 1988 obtingueren
el vistiplau per a fer-la. Tot i que com una gran urbanització sense platja
quedava coixa i devaluada, per tant, decidiren obrir el cingle amb dinamita per
facilitar l’accés a una cala salvatge, la cala
de Moraig. Hui tot l’indret s’ha degradat en alçar-se 500 habitatges amb
piscina i més de 100 quilòmetres de vials. També intentaren fer un port
esportiu que de moment s’ha pogut aturar.
En 2014 l’alcalde Juan Cardona, l’arquitecte
municipal i un advocat acceptaren penes d'un any i quatre mesos de presó, a més
de nou anys d'inhabilitació i multes de més de 40.000 euros en declarar
culpables d’acceptar suborns d’un empresari per autoritzar requalificacions de
terrenys.
La Coordinadora Eco-pacifista de la Marina treballaren de valent per a evitar la seua destrucció, organitzaren nombroses concentracions. També arreplegaren signatures per a sol·licitar la protecció de la serra de Bèrnia.
 |
| Boscos a Requena, Arxiu RMiB |
Després de publicar el Primer Inventari Forestal en 1975, haguérem d’esperar fins aquest any perquè el govern espanyol publicarà les següents estadístiques sobre la superfície forestal. Llavors el País Valencià comptava amb 1.203.782 ha de superfície forestal, un 51,75% de la seua superfície total que és de 2.325.976 ha. Distingint pel tipus de coberta vegetal teníem que un 25,97% (604.269 ha) del nostre territori eren de boscos, un 22,39% (520.196 ha) matollars i un 3,41% (79.317 ha) uns altres tipus de superfícies arbrades. Baixant al detall respecte del tipus de coberta vegetal dels nostres boscos trobaren que les coníferes cobrien un total de 339.554 ha que es repartien de la següent forma: pi blanc (Pinus halepensis) 278.959 ha, pinastre (Pinus pinaster) 43.323 ha, pinassa (Pinus nigra) 7.701 ha, pins pinyers (Pinus pinea) 5.515 ha, pi roig (Pinus sylvestris) 1.368 ha i 461 hectàrees eren uns altres tipus de coníferes. Respecte als boscos de frondoses teníem un total de 24.328 ha, que es dividien en 22.929 ha de quercines, 298 ha de xops, 638 ha d’eucaliptus i 463 ha d’altres frondoses.
CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL
L’any dels yuppies i Txernòbil
Espanya va entrar a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) l’1 de gener i començà l’aplicació de la taxa de l’IVA, excepte a les illes Canàries. L'entrada al Mercat Comú provocà la incorporació de normativa comunitària en matèria de protecció, com la Directiva d'Ocells de 1979. Una altra conseqüència va ser l’inici d’un segon cicle immobiliari especulatiu, en arribar una allau d’inversions europees que van durar fins a la crisi de 1991 i es resolgué amb la depreciació de la pesseta.
Després d’anys d’estar ajornada la seua finalització i posada en marxa, el
15 de febrer el govern anuncià la intenció de tancar definitivament la central
nuclear de Lemóinz, tot mentre
continuava aturat el primer grup de la nuclear de Valdecaballeros.
Una volta fracassat el referèndum de l’OTAN
amb el qual el PCE havia intentat
capgirar la seua pèrdua d’influença en l’esquerra, el 27 d’abril, es va formar
la Coalició Esquerra Unida, per
amagar-se dins d’una coalició i intentar atraure part dels activistes que
s’havien implicat en la campanya pel NO.
El dimarts 29 d’abril els diaris publicaren un comunicat del govern
soviètic anunciant un accident a la central nuclear de Txernòbil, prop de Kíev.
Els primers a donar la veu d’alarma foren els suecs, situats 2.000 quilòmetres
al nord, enregistraren concentracions de radioactivitat sis voltes més elevades
del que era normal.
L’endemà es va saber que des del dissabte 26, a l’1,23, hora local s’estava
cremant la central nuclear. Trenta-set hores després de l’accident començaren a
evacuar a la població. Segons el diari rus Pravda una explosió a la sala de
màquines va trencar el sostre del reactor que s’incendià, les flames s’alçaren
més trenta metres. El foc es va estendre i afectà el reactor número quatre. Fins
a l’11 de maig estigué en flames el nucli, estigué a punt de fondre’s.
Finalment, després de dues setmanes aconseguiren apagar-ho. El consell de
ministres soviètic va dir que evacuaren a 20.000 persones que vivien en un radi
de 130 quilòmetres al voltant de la nuclear, però la premsa pujà la xifra a
90.000. El 20 de juliol publicaren els diaris un resum de l’informe oficial de
les autoritats soviètiques, concloïen que l’accident el provocaren errors
humans dels treballadors, perquè no compliren amb els protocols de seguretat.
Destituïren quatre als càrrecs i al director de la nuclear. Les pèrdues
econòmiques es valoraren 440.000 milions de pessetes. Les víctimes mortals oficials
pujaren a 28, mentre que 203 ciutadans foren greument afectats per la radiació.
El 28 de setembre reiniciaven l’activitat en la resta de reactors de Txernòbil.
 |
| Collage RMiB |
El món es va quedar traumatitzat perquè sempre s’havia assegurat que les
nuclears eren les instal·lacions més segures, afirmaven sense gens de vergonya
que les possibilitats estadístiques eren d’un accident greu cada vint mil anys.
El 4 de maig es va fer públic que la central nuclear d’Almaraz, a Càceres,
havia patit greus accidents els darrers mesos. En un cas provocaren una pujada al
nivell de prealerta nuclear. El llibre d’operacions demostrava que no es
complien totes les mesures de seguretat exigides per la llei. El dia 6 de maig
el president de la Junta d’Extremadura destituïa
al conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Medi Ambient, a l’agricultor i
ecologista Juan Serna Martín (Villanueva
de la Serena), per haver denunciat les irregularitats.
 |
| Collage RMiB |
El mes d’agost el Consell de
Seguretat Nacional (CSN) decidí
aturar la nuclear d’Ascó 2 i
investigar les reiterades avaries que provocaven aturades automàtiques del
reactor, quatre voltes des de l’1 de juliol, tot això en una nuclear acabada
d’inaugurar. El 6 de setembre en una revisió del reactor 1 es va detectar una
altra avaria en les vàlvules que obligà a aturar-lo també. El greu accident de
la nuclear de Txernòbil provocà que
es revisarà amb molta cura la seguretat de les nuclears espanyoles, a Ascó es van trobar greus deficiències
en els plans d’evacuació.
El 23 de maig el vaixell Sirius
de Greenpace va llançar 40 bidons
plens de formigó i amb ferros clavats, enfront de les costes malaguenyes a una
zona vedada per als pesquers d’arrossegament, que no poden treballar en
profunditats inferiors als cinquanta metres. Al mar d’Alborán abordaren un pesquer dedicat l’extracció de corall,
per aconseguir-ho amollaven una barra que arrossegaven pel fons per arrancar els
coralls i que caigueren dins del copo. Aquest mètode tot ser tradicional és
molt perjudicial perquè destrossa totalment el fons que va agranant. Els
activistes s’acostaren al pesquer i l’abordaren, però el patró ordenà a la
tripulació que continuarà amb les seues tasques, va caure la barra al mar i tombà
un zodíac, un ecologista caigué al mar. L’endemà les autoritats marítimes
prohibiren al Sirius entrar a cap port
espanyol i l’envià una patrullera per a controlar-lo.
 |
| Papereta crítica contra les eleccions del grup anarquista PARRUS |
El govern convocà eleccions generals per al 22 de juny, intentant
capitalitzar l’èxit del referèndum de
l’OTAN. Una Esquerra Unida,
sense Santiago Carrillo, amb el PASOC, PCPE, Partit Humanista, Partit
Carlista i Esquerra Republicana (EU)
aconseguí detenir la caiguda electoral del PCE en 1982, quan sols tragueren 4 escons, aquest any pujaren a 7.
 |
| Collage RMiB |
No
acabaven els desastres nuclears, a pesar dels tecnòcrates que ens asseguraren que
era una energia tan segura que mai patiríem un accident. El 3 d'octubre un submarí
soviètic K-129 de propulsió nuclear, tingué una entada d’aigua en una
de les sitges de míssils, quan activaren les bombes de buidatge d'aigua es va
disparar l’alarma d’acumulació de gasos. El míssil inundat en aigua a pressió, amb
restes de combustible dissolt va començar a tindre fuites, es va produir una explosió
i un incendi posterior que trencà les escotilles de la sitja i buidà al fons del
mar el míssil nuclear. Tot i que pogueren eixir a superfície i rebre ajuda de
vaixells de càrrega soviètics, els danys del submergible eren tan greus que acabà
enfonsant-se amb dos reactors nuclears i, entre quinze i quaranta-set míssils
nuclears, al fons de l’Oceà Pacífic, a 500 milles de les Illes
Bermudes.
L’empresa Sandoz de Basilea va fer vessament tòxic al riu Rin que provocà la desaparició de tota
la vida aquàtica en un tram de 200 km.
El Col·lectiu Lambda se’n va fundar aquest any, des d’aleshores realitzen concentracions per a celebrar l’Orgull Gai, cada 28 de juny.
El mes de gener hi hagué una treva informativa sobre la consulta popular
per a la permanència dins de l’OTAN. El govern socialista donà informacions
tranquil·litzadores dient que respectaria el resultat del referèndum i que
dissoldria les corts en cas de perdre-ho. Tot mentre feien una forta campanya
interna dins del seu partit per aconseguir un suport unànime de les seues bases
i càrrecs. El darrer dia del mes feren pública la pregunta del referèndum, va ser
maquiavèl·lica en ficar que per acord del govern i en afegir tres compromisos
que després no complirien, a més en la papereta no esmentaven l’OTAN.
El mes de febrer pujà la
pressió informativa, el dia 5 el parlament despatxava en un dia el debat sobre
política de seguretat i aprovava la consulta sobre l’OTAN amb el suport del
PSOE i el Grup Mixt.
El dia 16 organitzaren a Barcelona una gran cadena humana per la pau, a la qual participaren
al voltant de 200.000 ciutadans, però la notícia que aparegué en la portada del
diari El País era un solitari antiavalots,
agredit per una multitud de radicals.
Una enquesta publicada pel mateix diari donava un 39% de partidaris del NO enfront
d’un 21% partidaris de continuar dins de l’OTAN.
Segons el mateix medi, a finals de mes les distàncies es retallaven, passaven a
ser un 34,2% partidaris del NO respecte d’un 25,2% de votants del SI.
El govern i tots els medis publicaren que cinquanta intel·lectuals
afirmaven que un vot de càstig al govern en el referèndum “era impropi de qui tinguera un sentit recte de les responsabilitats
ciutadanes”.
L’endemà els van contestar Antonio
Gala Velasco (Brazatortas, 1930), José Luis López-Aranguren Jiménez (Àvila, 1909-1996),
Rafael Alberti Merello (El Puerto de Santa María, 1902-1999), Lluís García-Berlanga
i Manuel Vázquez Montalban (Barcelona,
1939-2003), entre molts més, signaren un document en contra de la
continuïtat dins de l’aliança atlàntica.
El 23 de febrer es repetiren per tot l’estat les multitudinàries
manifestacions pel NO. Les va organitzar la Plataforma Cívica per a l’Eixida de l'OTAN, impulsada pel PCE i per la Coordinadora Estatal d’Organitzacions Pacifistes (CEOP). Defensaven
que seguir en l'OTAN augmentava el perill de guerra, en reforçar un dels dos blocs
militars. Asseguraven que no podríem controlar la instal·lació d'armament
nuclear en les bases, a més limitava la capacitat de maniobra diplomàtica respecte
dels països del Tercer Món. Afavoria
la indústria armamentista en detriment d'altres més necessàries i ens obligava
a incrementar les despeses militars.
 |
| Collage RMiB |
Mentre ministres del govern protagonitzaven petits actes demanant el SI
tenien en Televisió Espanyola el doble
de temps de cobertura que les manifestacions pacífiques de milers de ciutadans.
Per a la premsa de dretes com l’ABC, “la política erràtica del govern havia
aconseguit que l’esquerra radical s’unirà en un front comú per agitar una
crispació innecessària”. Tot mentre omplien la portada amb una foto de
manifestants cremant la bandera dels EUA, sota el titular de “La izquiera radical, contra la OTAN”.
El 25 de febrer començava la campanya per al Referèndum i tres dies després
assassinaven a Estocolm al primer
ministre Olof Palme (Östermalm,
1928-1986). Era el socialdemòcrata europeu amb més prestigi, es manifestà públicament
contrari a l’atlantisme, de fet va manifestar la seua intenció de vindre a Espanya per a manifestar-se en contra
de l’OTAN. Mai es va saber quins
foren els autors materials del magnicidi. Cal recordar que des de 1950 funcionà
a tota Europa una xarxa terrorista
coneguda com a Gladio, finançada per
la CIA per fer actes terroristes contra
els interessos soviètics i als enemics de l’OTAN.
 |
| Collage RMiB |
El mes de març es publicaren els darrers sondejos d’opinió, segons El País, el NO estava entre el 52 i el
56% de vot, mentre que el SI es quedava entre el 40 i el 46%. La por del govern
a perdre es deixava notar en els titulars de la premsa, afirmaven que en cas de
guanyar el No aniríem cap a un carreró sense eixida. El dia 9 hi hagué
concentracions molt nombroses dels partidaris del NO, tots coincidien en desqualificar
els missatges catastrofistes del govern.
En el tancament de campanya, el president Felipe González Márquez (Dos Hermanas, 1942) s’hagué de multiplicar
en televisions, emissores de ràdio i mítings, defensant a la desesperada el SI.
El 12 de març es va fer el Referèndum
de l’OTAN i els titulars dels diaris asseguraven que tota Europa ens
mirava amb atenció. D’un
cens de 29.024.494 electors, votà el 59,42%. Dels vots comptabilitzats el
59,42% foren partidaris de romandre dins de l’organització militar, mentre un
43,15% estigueren en contra. Sorprén com s’equivocaren tots els sondejos que
auguraven la victòria del NO i pocs mesos després encertaren tots en què el
PSOE guanyaria les eleccions generals amb majoria absoluta.
 |
| OTAN NO, Collage RMiB |
Hi ha sospites puntuals que pogué haver-hi joc brut a l’hora del recompte
de paperetes. El periodista Pablo
Sebastián Bueno (Córdoba, 1947), aleshores
dirigia Interviu, va sentir en una
tertúlia a Madrid on participava un dels magistrats de la Junta Electoral Central, que a Galicia desaparegueren del recompte
final 400.000 paperetes amb el NO.
El que és ben cert és que l’estat eixe any no tenia inconvenient en
organitzar actes terroristes contra ETA, mitjançant els GAL. Alliberava de la
presó a militars colpistes i no feren res per a investigar tota la trama dels
intents de colp d’estat. Eixe any els cossos de seguretat de l’estat
realitzaven tortures contra presos civils, com les provocaren la mort del Nani. Respecte de la Justícia,
un jutge del Tribunal Suprem
pressionarà perquè alliberaren a Bardellino,
un important cap mafiós de la Camorra.
No pareix molt més greu ni improbable manipular el resultat electoral d’un
referèndum consultiu, vital per a la continuïtat de la tapadora del règim, la Transició i del govern socialista.
Fonts i referències:
Tabarca:
http://www.alicantevivo.org/2008/05/blog-post.html
Frau Electoral Referèndum OTAN:
https://canarias-semanal.org/art/17792/el-psoe-y-el-referendum-de-la-otan-historia-de-una-extorsion
Pluja àcida als Ports:
Grup OTUS, Mora de Rubielos. “Primeros síntomas de contaminación por lluvia ácida en las sierras de Teruel”. Quercus. núm. 23. pp-50-53.
Butlletins de la Casa Verda, 20-21-22-23-24-26-27-28-29-30 i 31.
Tragèdia del submarí K-129:
https://www.elsnorkel.com/2019/10/La-tragedia-del-submarino-nuclear-sovietico-K-219-1986.html
PUBLICACIONS
Es va publicar el que potser és
el millor llibre d’ecologia per als estudiants que s’inicien en aquesta
ciència. BEGON, M., HARPER, J.L., TOWNSEND, C.R. (1986). “ECOLOGÍA, Individuos, poblaciones y comunidades” Ediciones Omega. Afirma
que; “L’ecologia és probablement la
ciència més antiga, si no la professió més antiga. Poc després de tindre els primers
pensaments, els nostres avantpassats primitius degueren adonar-se de la importància
de saber els llocs on es poden trobar plantes comestibles i animals per a
caçar, on podrien trobar-se sans i estalvis dels enemics que pretenien
atacar-nos”.
Aparegué
l’obra més coneguda de Damià Mollà Beneyto (Bocairent, 1946-2017) i Eduard
Mira i González (València, 1 d'agost de 1945), “De impura natione.
El valencianisme, un joc de poder”. No van
ser els primers a rebatre a Fuster, perquè ja ho havien fet Josep
Vicent Marqués (1974), Ernest Lluch (1976), o Joan Francesc Mira
(1984), tal volta foren els que més clarament defensaren un nou camí. Es
tracta d’un assaig sobre la identitat valenciana que va obrir un nou “Valencianisme
de Conciliació”, gràcies a dubtar de la importància de la catalanitat en la
formació nacional del País Valencià modern. Proposaven que el poble
valencià superarà els efectes de la Batalla de València, que fugirà del
regionalisme espanyol i el regionalisme català per encetar un camí propi.
Per a donar a conéixer els valors ecològics d’un espai natural únic, José Francisco Calvo Sendín i Joaquín Iborra Mateo publicaren “Estudio Ecológico de la laguna de la Mata”
(1986) Ed. Institut d’Estudis Juan Gil Albert. Alacant.
Es va publicar el primer volum d’una obra molt ambiciosa, la catalogació de les 8.000 espècies de flora ibèrica. “Flora ibèrica. Plantas vasulares de la Península Ibérica e islas balerares. Vol. I Lycopodiaceae-Papaveraceae”. Ed. Real Jardín botánico. CSIC. Madrid. (1986).
Música i pel·lícula recomanades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada