Passa al contingut principal

Any 1989

 

Any 1989, Collage RMiB

PACIFISTES I OBJECTORS

El Moviment d’Objecció de Consciència començà l’any aplicant l’estratègia de la insubmissió, en un moment que l’estat sols actuava contra el 8,5% dels que es declaraven insubmisos. Als pocs que acusaven, els detenien i passaven una mitjana de divuit dies en presó. Sols van fer un Consell de Guerra, va ser a Barcelona. L’1 de desembre, arribà l’amnistia per als més de 27.000 que s’havien declarat objectors abans que dictaren la norma de la Prestació Social Substitutòria (PSS).

Cinquanta-set insubmisos que havien d'haver-se incorporat al servei militar en gener, es declararen insubmisos, dos pertanyien al col·lectiu Mili-KK de València. Es presentaren davant les autoritats militars el 20 de febrer i cap d'ells va ser detingut. Els jutges no desitjaven fer complir la llei, empresonant als objectors, per tant, els declararen no culpables.




Per a donar suport legal als insubmisos es va crear l’Associació per a la Defensa de l'Objecció de Consciència - País Valencià (ADOC).  Eren uns joves advocats que ben prompte es cansaren de no cobrar i abandonaren per a dedicar-se a defenses més productives, des del punt de vista econòmic.

El mes de març l’estat començà a assignar destí als primers objectors, per a fer la PSS. Tres d’ells eren valencians, dos la feren a València i un altre a Picassent. Acabant l’any es van declarar quatre insubmisos més, eren de Bocairent, Gandia, Benissa i Muro del Comtat, fent la PSS hi havia 24 objectors.

 


ECOLOGISTES

Deu ecologistes d’Ontinyent formaren la Colla Ecologista l’Arrel, eren tan joves que al principi es deien la Colla del Capità Cap de Canoa, en honor a una sèrie d’humor absurd, emesa a la televisió valenciana. Es dedicaren a denunciar agressions mediambientals com la reforma de la carretera del barranc de Bocairent, el gasoducte que pretenia travessar la serra de Mariola o una pedrera de la serra Grossa. Posaren en funcionament uns vivers municipals que han mantingut actius més de trenta anys. Multiplicaren llavors forestals amb les quals repoblaren nombrosos indrets afectats per l’incendi que assolà la meitat de les serres comarcals en 1994. També han instal·lat caixes niu per als ocells. Entre altres membres, es pot assenyalar al seu president: Ferran Gandia.


Col·lectiu Eco-Pacifista l'Arquet de la Vall d'Uixó


A la Vall d’Uixó es va crear el Col·lectiu Ecopacifista l'Arquet, com a cap visible estava Pepe de la Rubia. Publicaren el butlletí Ecopacifista, de 1995 fins al 96 tingueren un espai radiofònic periòdic a la Cadena Ser. Encara hui continuen actius, tot i que ara estan federats amb Ecologistes en Acció.

A Castelló formaren el mes de novembre la Coordinadora Antinuclear Unitària. També es va crear la Federació Ecologista de Castelló, que s’integrà en la CODA. La federació la formaven el GER, la Colla Ecologista de Castelló, el Grup Ecologista de Vilafranca, el Col·lectiu Ecopacifista l’Arquet i l’Associació Protectora de la Naturalesa Llevantina APNAL.

Es va formar el Grup Ecologista de Rossell per a intentar aturar la construcció d’una carretera entre la seua localitat i Vallibona, aquesta infraestructura tallava alguns dels millors boscos del País Valencià. Comptaren amb suport per part del GER de Castelló que estava clavat en totes les reivindicacions de les terres de Castelló. La carretera l’acabà fent la Diputació.

A l’Alt Millars, el Grup Ecologista de Montanejos estigué actiu com a mínim fins a 1991. Col·laboraren amb el GER de Castelló en la campanya per a exigir la protecció de la Serra d’Espadà.

A l’Horta Oest  va sorgir el Grup d’Educació Ambiental d’Aldaia.

Al cap i casal traslladaren la CASA VERDA, deixaren el barri de Russafa per anar al Carme, prop del Portal de la Valldigna.

La Federació d’Associacions de Veïns de l’Horta rebutjaren l’intent del port de València d’instal·lar uns grans dipòsits de combustible de l’empresa TOTAL, al costat de Natzaret. Gràcies a les pressions ciutadanes acabaren fent les instal·lacions allunyades de la ciutat, en el dic est. Uns mesos abans havien intentat construir-los al port d’Alacant, però la forta pressió ciutadana ho va evitar.

El mes de desembre a València es reuniren els 50 grups que pertanyien a la Coordinadora per a la Defensa del Bosc. Els assistents redactaren el document “Projecte de Defensa del Patrimoni Forestal Valencià”.

La campanya contra el parany que havia mamprés l’any anterior AE-AGRÓ, tingué molt ressò mediàtic i especialment a la Comunitat Europea que no podien entendre l’autorització de mètodes de cacera no selectius, que incomplien les lleis europees.

AE-AGRÓ del Camp de Morvedre estaven immersos en la campanya per a intentar aturar “Puerto Corinto” que pretenia menjar-se 60 hectàrees de marjal. L’empresa Puerto Europa volia invertir 11.000 milions de pessetes per a fer 800 habitatges de luxe i un port esportiu on els vaixells atracarien a la porta dels xalets, a més d’un hotel, un centre comercial i instal·lacions esportives.

La Coordinadora Ecologista de la Valldigna (COEVA) demanà a la Generalitat la protecció de la Serra de Corbera, davant la permanent degradació ambiental que patia, principalment per les transformacions de boscos en conreus agrícoles citrícoles.


La Murta


Els ecologistes de la Ribera Alta es mobilitzaren per a defensar la vall de la Murta. L’ajuntament d’Alzira amb majoria del PSOE i encapçalat per Francesc Blasco Castany (Alzira, 1931), pretenia reparcel·lar el terreny forestal protegit, segons el pla d’Ordenació Urbanística de 1984, per a fer més xalets. Anys abans havia comprat la finca, gastant-se 200 milions de pessetes amb l’excusa de preservar els valors paisatgístics i naturals de la Murta.

AE-AGRÓ amb suport de la CODA llançaren una campanya per a aturar la dessecació de la marjal de Pego-Oliva, mentrestant la Conselleria afirmava que a la marjal sols hi havia terres improductives.

El 6 de maig el grup d’AE-Agró de la Marina Alta convocà una manifestació a Ondara, per a reclamar la conservació dels aqüífers de la Vall de Laguar.




La Coordinadora per a la Defensa de la Serra Mariola (CODEMA) la formaven grups com la Colla Ecologista la Carrasca d’Alcoi, el Grup Bekirent de Bocairent, Amics de la Natura d’Ontinyent, Amics de la Natura de Cocentaina, el Grup Ecologista d’Agres, el Grup Ecologista d’Alfafara, el Grup Ecologista de Banyeres i el Grup Ecologista Muro. Tots junts treballaren de valent per donar a conéixer els valors naturals de la serra i demanar la seua protecció. Costà molt perquè fins a l’any 2002 no protegiren 17.257 hectàrees de la Mariola.

Davant la manipulació informativa i l’opacitat generalitzada dels governs sobre l’accident nuclear de Txernòbil, diversos grups ecologistes europeus crearen una Xarxa de Vigilància Radioactiva (XARRAD) amb l’objectiu de mantenir punts de control dels nivells de radioactivitat, al marge dels oficials.

 

NATURALISTES

A l'Estació Ornitològica de l'Albufera feren un curs de formació d'anelladors impartit entre altres per José Antonio Peris i Villa o Marcial Yuste Blasco. Assistiren una bona part dels que més avant serien ornitòlegs assenyalats, com Javier Armero Iranzo, Francisco Javier Gans i Gans, Carles Dolç Soriano (València, 1949) i José Luis Echevarria.

L’Estació Ornitològica de l’Albufera (SEO) publicà el “Anuario Ornitológico 1988 de la Comunidad Valenciana”, editat i compilat per J. I. Dies, B. Dies i J. Caletrio, imprés per J.A. Peris.




Es va legalitzar el GER de Castelló amb el nom de Grup d’Estudi i Protecció dels Rapinyaires. Aquest any ompliren les comarques del nord amb cartells i tríptics demanant als caçadors respecte per als rapinyaires, que tot i estar protegits per llei, continuaven morint tirotejats.




El GER arribà a un acord de custòdia amb el propietari d’una finca de 400 hectàrees per a tancar un vedat i fer un refugi de caça. En anunciar la no renovació del vedat començà a rebre atacs i sabotatges, li mataren gossos, li desferen unes masies, mataren tot un colomar fet per a facilitar aliment als rapinyaires, trencaren les cadenes d’accés a la finca i li foteren foc un pinar. Inclòs va rebre amenaces personals que l’obligaren a retractar-se i tornar a cedir les terres per al vedat dels caçadors.




El grup Roncadell encetà un estudi sobre la presència històrica del linx ibèric (Lynx pardinus) al País Valencià. Repartiren una enquesta entre la guarderia i les agrupacions de caçadors.

Acció Ecologista-AGRÓ (AE-AGRÓ) amb l’ajut de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO) presentaren una denúncia als tribunals europeus contra l’autorització del parany i la resta de tècniques autoritzades a la resta de l’estat, com els ceps i “las perchas” andaluses. Tots aquests mètodes s’utilitzaven per capturar pardalets que després de fregir, servien com a tapa en molts bars del sud. Els naturalistes valencians denunciaren davant la Comissió Europea l’ordre de caça valenciana perquè autoritzava la captura d’estornells i fringíl·lids, allargava el període hàbil de caça d’aus aquàtiques i tords, autoritzaven el visc i l’enfilat, a més permetia la captura en període reproductor de perdius amb reclam i de les aus migratòries mitjançant la mitja veda.

Segons projeccions estadístiques a tot l’estat es mataven cent milions d’ocells i el 20% serien tords. Sols al País Valencià, les autoritats tenien enregistrats 5.000 paranys, cadascú capturava mil tords per any. Això significava una matança de més cinc milions de tords, sols a casa nostra. El problema no acabava aquí, perquè per cada tres tords que atrapaven també agafaven una au insectívora, per tant, cada any morien al voltant de dos milions d’aus insectívores.

 

CRÒNICA DE 1989

El mes de gener la Generalitat publicà el Decret 3/1989 mitjançant el qual creaven l’Agència del Medi Ambient Valencià, l’objectiu era unificar totes les competències al respecte. En realitat els ecologistes denunciaren que només volien complir amb una promesa electoral, perquè no assignaren un pressupost adequat, les promeses de dotar-la amb 13.000 milions de pessetes es quedaren en 1.200, pocs diners per a aturar les agressions que patia el nostre medi ambient. A més matèries tan importants com la protecció de la flora, fauna quedaren en mans alienes.


Foto del Periodico Mediterráneo, enderrocaments a Xilxes 1989


En febrer brigades contractades per la Direcció General de Costas del MOPU van enderrocar divuit xalets a la platja de Xilxes, amb la protecció de cent guàrdies civils. Els havien construït entre els anys 1957 i 1958 dins de la franja de la zona marítim-terrestre, per tant, eren de titularitat pública. Només es va lliurar el xalet d’un senador del PSOE que no participà dels litigis judicials i demanà directament permís d’edificació al MOPU.

El 14 d’abril mentre l’estat construïa l’AVE de Madrid a Sevilla, Pedro Agramunt Font de Mora (València, 1951), president de la Confederació Empresarial Valenciana convocà una reunió dels poders econòmics valencians a Oriola. El PP mobilitzà el poder econòmic valencià, hi assistiren les tres cambres de comerç i les tres patronals empresarials provincials, la borsa de València, les fires de València i Alacant i els grans empresaris. Demanaren a l’estat una autovia i l’AVE entre Madrid i València. Mentrestant el Molt Honorable Joan Lerma i Blasco​ (València, 1951) no semblava molt reivindicatiu davant Madrid.




El 29 de juny es manifestaren pels carrers de Villena 15.000 veïns de tot l’Alt Vinalopó, per a demanar a la Generalitat i a l’estat millores socials com evitar el trasllat de l’oficina de la Seguretat Social, la defensa dels aqüífers i el transvasament d’aigües, entre altres qüestions.




Per primera vegada el 2 de setembre, encetaven les emissions en proves de la televisió valenciana, del Canal 9. Un dels primers espais emesos ens mostraren a l’actor, cantant i presentador Joan Monleon Novejarque (València, 1936-2009), comandava un boig concurs que comptava amb una “paella russa”, vidrioles i estava envoltat de les acolorides monleonetes.


Foto del CAE, marjal d'Albuixec


Eixe mateix setembre, la companyia petroliera CAMPSA començà a aterrar la marjal d’Albuixec, a l’Horta Nord. Anaven a construir una gran planta d’emmagatzemament d’hidrocarburs. Eixa marjal destacava per la qualitat de les seues aigües que mantenien pròsperes poblacions de dues espècies de peixos autòctons en perill d’extinció, el fartet (Aphanius iberus) i el samaruc (Valencia hispanica). Aquest aiguamoll no era desconegut per a l’administració perquè estava catalogat als llistats de zones humides importants del País Valencià de l’Agència de Medi Ambient (AMA). Acció Ecologista AGRO va denunciar-ho i, sorprenentment, trobaren un jutge amb sensibilitat ambiental, Jose María Tomás i Tio. Demanà informes a l’AMA i a Conselleria i una volta analitzades les proves pericials ordenà la paralització dels aterraments. L’empresa petroliera pressionà de valent als polítics, publicant als diaris que la paralització de les obres provocava pèrdues de cinc milions de pessetes diaris. Aleshores aconseguiren un conveni amb l’AMA pel qual l’agència aportava 25 milions de pessetes per a la creació d’un refugi per als peixos endèmics. Una Conselleria amb presses, sense fer cap estudi de les poblacions amenaçades, capturà 1.169 fartets i 302 samarucs. Compraren 35 fanecades a l’interior de la marjal dels Moros i una volta condicionades dugueren els peixets supervivents. Davant d’aquestes actuacions correctores el jutge autoritzà la represa de les obres.


Vallibona 1994, Arxiu RMiB


L’asfaltatge d’una pista de 23,5 quilòmetres entre Rossell i Vallibona, amb un pressupost de 180 milions de pessetes, volia millorar la comunicació entre els Ports i el Baix Maestrat, però tallava  alguns dels millors boscos. Això provocà la ferma oposició dels ecologistes de les comarques del nord, i del GER. La carretera afectà vells alzinars, amb peus gegants de roures i savines, amb un sotabosc ple d’espècies valuoses com el margalló, llentiscle, timonet i oliveres bordes, tot ben prop d’un riu verge, el Cérvol. El seu traçat afectà paratges singulars com el barranc de la Font de la Fou i la Teixera. En eixe vall vivien 11 espècies d’aus rapinyaires, algunes d’elles amb poblacions molt reduïdes a casa nostra com l’aufrany comú (Neophron percnopterus).

Aquest any el foc ens va respectar prou, a casa nostra patirem 392 incendis forestals que cremaren un total de 1.524,2 hectàrees.

Pep Cabrera, regidor d’Ondara de la Unitat del Poble Valencià (UPV) va estar de-set dies de vaga de fam per a protestar contra l’extracció d’aigües del riu Girona, per part de la Diputació d’Alacant i l’Ajuntament de Calp, per a garantir el subministrament turístic. Furtaven l’aigua que gastaven els llauradors de la Vall de la Rectoria per a omplir les piscines dels xalets.


Cullera, Arxiu RMiB


Cullera era un dels pocs municipis que fins aleshores no havia complit amb l’obligació legal de fer un Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU). Aquest any l’alcalde d’Unió Valenciana, Juan Alfredo Martínez Naya, va decidir fer-ho. Entre altres desfetes pretenia declarar com a urbanitzable tota la franja costanera nord del terme, entre el far i el Mareny de Sant Llorenç. Entre les partides requalificades estaven la platja del Dossel, la del Mareny i el Cabeçol. Aquests espais pertanyien al parc natural de l’Albufera, per tant, eren terres declarades com a Lloc de Protecció Especial Integral. Curiosament bona part del Cabeçol era propietat de la família de l’alcalde. Davant eixe desficaci, la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat es va vorer obligada a subrogar-se les competències de l’ajuntament i hagueren de redactar un nou PGOU.

La Generalitat declarà la protecció 3.293 hectàrees del parc natural del Desert de les Palmes.




Sota la cobertura legal d’una fundació, alguns ajuntaments i la Diputació d’Alacant fundaren l'Institut d'Ecologia Litoral. El seu objectiu és contribuir a la conservació dels ecosistemes marins, litorals i terrestres, mitjançant la investigació, l'assessorament i el foment del respecte al nostre entorn natural.

 

 

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

El 2 de març, dotze nacions de la Comunitat Europea acordaren la prohibició de la producció de tots els clorofluorocarburs (CFC) abans de la finalització del segle XX.


Collage RMiB


El 24 de març a l'Estuari del Príncep Guillem, un lloc molt valuós ambientalment, on estan els boscos pluvials més septentrionals del planeta. Un ecosistema en el qual convivien orques, llúdries, àguiles calbes i desenes d'espècies de peixos comercials com l'areng el salmó o l’halibut. Eixe dia el petrolier Exxon Valdez va encallar en l'escull de coral i vessà 40,9 milions de litres de cru a les costes d’Alaska. Afectà 2.100 quilòmetres i provocà la mort de més de 250.000 ocells marins, 2.800 llúdries, 300 foques, 247 àguiles calbes i 22 orques. Aquest desastre va significar l’obligació que els petroliers tingueren un doble casc per reduir els vessaments.

El BOE va publicar la Llei 4/1989 de 27 de març, per a la Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre, autoritzava a les comunitats autònomes a l’elaboració de catàlegs propis d’espècies per protegir-les. Entre algunes novetats de la nova norma figurava l’obligatorietat a caçadors i pescadors de fer examen d’aptitud per a obtenir la llicència. Els ecologistes consideraren que va ser una oportunitat perduda de fer una autèntica llei proteccionista.

El 15 d’abril es va produir la revolta de la plaça de Tiananmen, es va desencadenar per una manifestació convocada a la mort del líder reformista xinés, Hu Yaobang (Liuyang, 1915-1989), per a demanar que continuaren les seues reformes.

El mes de maig el cantant britànic Sting vingué a Espanya per a fer una campanya de protecció de l’Amazònia. 


Collage RMiB


El 19 d'octubre hi hagué un greu accident a la Central Nuclear de Vandellós. La vibració d’un eix de les turbines que es va calfar molt, provocant una explosió i un posterior incendi. El foc va fer mal bé bona part del sistema de refrigeració del reactor que en trencar-se es va inundar, afectà diversos sistemes vitals de la central, inutilitzant bona part dels mecanismes de seguretat. Per ben poc aconseguiren evitar una catàstrofe, per sort no hi hagué fugida de radioactivitat fora del segell que tancava el reactor. De resultes d’aquest accident, un any després, li revocaren la llicència d'explotació al grup Vandellós I. El reactor s’ha deixat en estat latent i fins a 2029, quan està previst el seu desmantellament.


Collage RMiB


El 9 de novembre la República Democràtica Alemanya va decidir obrir les fronteres, l’endemà significà la caiguda del Mur de Berlín.


Botadura a Cadis del petrolier Aragó


El 29 de desembre, el petrolier espanyol "Aragón" carregat amb 235.000 tones de cru mexicà, va tindre una sèrie d’avaries en el sistema de propulsió degudes al mal temps, quan estava prop de l'arxipèlag de Madeira. Tres dies després aparegueren grans clivelles al seu casc a l'altura del tanc núm. 1, que intentaren tapar submarinistes, tot i que no pogueren evitar que abocarà 25.000 tones. El remolcaren cap al port de Tenerife, pel camí anà deixant taques de cru per tota la costa de l'arxipèlag.


Konrad Lorenz


Aquest any traspassà el metge Konrad Lorenz (Viena, 1903-1989) que va obtenir el Premi Nobel en 1973. Està considerat com el pare de l’etologia, la ciència que estudia el comportament animal. Va centrar els seus treballs en l’aprenentatge d’oques i ànecs. Entre altres descobriments es pot destacar la seua descripció del mecanisme de reconeixement entre els pollets nou nascuts i els seus pares, l’anomenat “imprinting”.


Desenvolupament Sostenible



Aquest any els pensadors Herman Edward Daly (EUA, 1938) i John Boswell Cobb, Jr (EUA, 1925) van proposar l’ús de l’Índex de Benestar Econòmic Sostenible (ISEW), per a mesurar el progrés socioeconòmic, en substitució de l’índex del producte interior brut (PIB). L’economista ecològic Daly des del Banc Mundial va desenvolupar directrius polítiques per a impulsar el desenvolupament sostenible. Cobb és un teòleg metodista que proclama la interdependència ecològica, assegura que cada part d’un ecosistema depén de la resta, sosté que la principal tasca de la humanitat és preservar el món.


ADENA


Dos membres d’ADENA: Juan Carlos del Olmo (Madrid, 1966) i l’alacantí Carlos de Aguilera Salvetti (Aranjuez, 1927-2015), van rebre un avís que hi havia una empresa a Madrid que venia ous de guatla enverinats, per a eliminar els predadors dels vedats. Ells mateixos comprovaren que en una nau de l’empresa TEVASA, entraven molts clients que poc després eixien carregats amb cartons d’ous. Dies després tornaren ells mateixos a comprar-ne, però deixaren amagats en el cotxe un notari i una advocada, per a deixar constància. Pagaren 5000 pessetes per cada cartó d’ous i gravaren tot el procés de compra. En analitzar-los a un laboratori comprovaren que estaven enverinats amb aminopiridina, un tòxic molt potent. Amb totes les proves presentaren denúncia al jutjat, entre els documents que van requisar figurava un ample registre de clients, tots ells eren importants vedats de caça. Als responsables els jutjaren per un delicte contra la salut pública.

 

Fonts:

L’Arrel: http://arrel-ecologista.blogspot.com/p/contacta-amb-nosaltres.html 

Memòria del MOC: https://mocvalencia.org/es/historia-del-colectivo

Incendis: https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/estadisticas/Incendios_default.aspx

Portades del PAÍS: https://elpais.com/hemeroteca/elpais/portadas/1989/12/31/

Butlletins de la Casa Verda: 47, 48, 49, 50, 51, 52 i 53

Continuar amb https://issuu.com/faximil/docs/1989-bcv-047

La mesura del benestar en l’àmbit local. Proposta metodològica de la Xarxa d’Observatoris del Desenvolupament Econòmic Local (XODEL)

https://xodel.diba.cat/sites/xodel.diba.cat/files/mesura_benestar.pdf

L'Agenda 2030. Full de ruta per a ciutats i pobles de la Comunitat Valenciana:

https://cooperaciovalenciana.gva.es/documents/164015995/164149410/L%C2%B4Agenda+2030%2C%20Full+de+ruta+per+a+ciutats+i+pobles+de+la+Comunitat+Valenciana/bf006b08-090d-4fb6-a184-eaa498600384


BANDA SONORA RECOMANADA:




Comentaris