 |
| Any 1989, Collage RMiB |
PACIFISTES I OBJECTORS
El Moviment d’Objecció de
Consciència començà l’any aplicant l’estratègia de la insubmissió, en un moment que l’estat sols actuava contra el 8,5%
dels que es declaraven insubmisos.
Als pocs que acusaven, els detenien i passaven una mitjana de divuit dies en
presó. Sols van fer un Consell de Guerra,
va ser a Barcelona. L’1 de
desembre, arribà l’amnistia per als més de 27.000 que s’havien declarat objectors
abans que dictaren la norma de la Prestació
Social Substitutòria (PSS).
Cinquanta-set insubmisos que havien d'haver-se incorporat al servei militar en gener, es declararen
insubmisos, dos pertanyien al col·lectiu Mili-KK
de València. Es presentaren davant
les autoritats militars el 20 de febrer i cap d'ells va ser detingut. Els
jutges no desitjaven fer complir la llei, empresonant als objectors, per tant, els
declararen no culpables.
Per a donar suport legal als insubmisos
es va crear l’Associació per a la
Defensa de l'Objecció de Consciència - País Valencià (ADOC). Eren uns joves advocats que ben prompte es
cansaren de no cobrar i abandonaren per a dedicar-se a defenses més productives,
des del punt de vista econòmic.
El mes de març l’estat començà a assignar destí als primers objectors, per
a fer la PSS. Tres d’ells eren valencians,
dos la feren a València i un altre a
Picassent. Acabant l’any es van
declarar quatre insubmisos més, eren de Bocairent,
Gandia, Benissa i Muro del Comtat, fent
la PSS hi havia 24 objectors.
ECOLOGISTES
Deu ecologistes d’Ontinyent formaren la Colla Ecologista l’Arrel, eren tan
joves que al principi es deien la Colla
del Capità Cap de Canoa, en honor a una sèrie d’humor absurd, emesa a la televisió valenciana. Es dedicaren a
denunciar agressions mediambientals com la reforma de la carretera del barranc de Bocairent, el gasoducte que
pretenia travessar la serra de Mariola
o una pedrera de la serra Grossa.
Posaren en funcionament uns vivers municipals que han mantingut actius més de trenta
anys. Multiplicaren llavors forestals amb les quals repoblaren nombrosos
indrets afectats per l’incendi que assolà la meitat de les serres comarcals en
1994. També han instal·lat caixes niu per als ocells. Entre altres membres, es
pot assenyalar al seu president: Ferran
Gandia.
 |
| Col·lectiu Eco-Pacifista l'Arquet de la Vall d'Uixó |
A la Vall d’Uixó es va crear el Col·lectiu Ecopacifista l'Arquet, com a
cap visible estava Pepe de la Rubia.
Publicaren el butlletí Ecopacifista, de
1995 fins al 96 tingueren un espai radiofònic periòdic a la Cadena Ser. Encara hui continuen actius,
tot i que ara estan federats amb Ecologistes
en Acció.
A Castelló formaren el mes de novembre la Coordinadora Antinuclear Unitària. També es va crear la Federació Ecologista de Castelló, que s’integrà en la CODA. La federació la formaven el GER, la Colla Ecologista de Castelló, el Grup Ecologista de Vilafranca, el Col·lectiu Ecopacifista l’Arquet i l’Associació Protectora de la Naturalesa Llevantina APNAL.
Es va formar el Grup Ecologista de
Rossell per a intentar aturar la
construcció d’una carretera entre la seua localitat i Vallibona, aquesta infraestructura tallava alguns dels millors
boscos del País Valencià. Comptaren
amb suport per part del GER de Castelló
que estava clavat en totes les reivindicacions de les terres de Castelló. La carretera l’acabà fent la Diputació.
A l’Alt Millars, el Grup Ecologista de Montanejos estigué
actiu com a mínim fins a 1991. Col·laboraren amb el GER de Castelló en la campanya per a exigir la protecció de la Serra d’Espadà.
A l’Horta Oest va sorgir el Grup d’Educació Ambiental d’Aldaia.
Al cap i casal traslladaren la CASA
VERDA, deixaren el barri de Russafa
per anar al Carme, prop del Portal de la Valldigna.
La Federació d’Associacions de Veïns
de l’Horta rebutjaren l’intent del port
de València d’instal·lar uns grans dipòsits de combustible de l’empresa TOTAL, al costat de Natzaret. Gràcies a les pressions
ciutadanes acabaren fent les instal·lacions allunyades de la ciutat, en el dic
est. Uns mesos abans havien intentat construir-los al port d’Alacant, però la forta pressió
ciutadana ho va evitar.
El mes de desembre a València es
reuniren els 50 grups que pertanyien a la
Coordinadora per a la Defensa del Bosc. Els assistents redactaren el document “Projecte de Defensa del
Patrimoni Forestal Valencià”.
La campanya contra el parany que
havia mamprés l’any anterior AE-AGRÓ, tingué
molt ressò mediàtic i especialment a la Comunitat
Europea que no podien entendre l’autorització de mètodes de cacera no
selectius, que incomplien les lleis europees.
AE-AGRÓ del Camp de Morvedre estaven immersos en la campanya per a intentar
aturar “Puerto Corinto” que pretenia
menjar-se 60 hectàrees de marjal. L’empresa Puerto Europa volia invertir 11.000
milions de pessetes per a fer 800 habitatges de luxe i un port esportiu on els
vaixells atracarien a la porta dels xalets, a més d’un hotel, un centre
comercial i instal·lacions esportives.
 |
| Plataforma Contra l’Alta Tensió a la Valldigna |
Aquest any es
va formar la Plataforma Contra l’Alta
Tensió a la Valldigna, ben prompte aconseguiren el suport de tota la
comarca. Organitzaren quatre manifestacions a la Valldigna, dues a Barxeta
i una València que comptà amb la
participació de 15.000 ciutadans. Asseguraven que el projecte d’IBERDROLA per a dur electricitat de la nuclear de Cofrents cap a les zones
turístiques de la Safor i la Marina Alta ignorava els impactes
ambientals i es va dissenyar amb un projecte tècnic irregular. Aquest corredor
energètic travessa zones naturals molt valuoses on s’acumulen línies d’alta
tensió i el transvasament del Xúquer
al Vinalopó. Això demostra que les
empreses i les administracions prefereixen ocupar i destrossar els espais
naturals abans que zones humanitzades, ja degradades.
La Coordinadora Ecologista de la
Valldigna (COEVA) demanà a la Generalitat
la protecció de la Serra de Corbera,
davant la permanent degradació ambiental que patia, principalment per les
transformacions de boscos en conreus agrícoles citrícoles.
 |
| La Murta |
Els ecologistes de la Ribera Alta es
mobilitzaren per a defensar la vall de
la Murta. L’ajuntament d’Alzira
amb majoria del PSOE i encapçalat
per Francesc Blasco Castany (Alzira,
1931), pretenia reparcel·lar el terreny forestal protegit, segons el pla
d’Ordenació Urbanística de 1984, per a fer més xalets. Anys abans havia comprat
la finca, gastant-se 200 milions de pessetes amb l’excusa de preservar els
valors paisatgístics i naturals de la Murta.
AE-AGRÓ amb suport de la CODA llançaren una campanya per a aturar la dessecació de la marjal de Pego-Oliva, mentrestant la
Conselleria afirmava que a la marjal
sols hi havia terres improductives.
El 6 de maig el grup d’AE-Agró de la
Marina Alta convocà una manifestació a Ondara,
per a reclamar la conservació dels aqüífers de la Vall de Laguar.
La Coordinadora per a la Defensa de
la Serra Mariola (CODEMA) la formaven
grups com la Colla Ecologista la
Carrasca d’Alcoi, el Grup Bekirent de Bocairent, Amics de la
Natura d’Ontinyent, Amics de la
Natura de Cocentaina, el Grup
Ecologista d’Agres, el Grup
Ecologista d’Alfafara, el Grup
Ecologista de Banyeres i el Grup
Ecologista Muro. Tots junts treballaren de valent per donar a conéixer els
valors naturals de la serra i demanar la seua protecció. Costà molt perquè fins
a l’any 2002 no protegiren 17.257 hectàrees de la Mariola.
Davant la manipulació informativa i l’opacitat generalitzada dels governs
sobre l’accident nuclear de Txernòbil, diversos
grups ecologistes europeus crearen una Xarxa
de Vigilància Radioactiva (XARRAD) amb l’objectiu de mantenir punts de control
dels nivells de radioactivitat, al marge dels oficials.
NATURALISTES
A l'Estació Ornitològica de
l'Albufera feren un curs de formació d'anelladors impartit entre altres per José Antonio Peris i Villa o Marcial Yuste Blasco. Assistiren una bona part dels que més avant serien
ornitòlegs assenyalats, com Javier
Armero Iranzo, Francisco Javier Gans i Gans, Carles Dolç Soriano (València, 1949) i José Luis
Echevarria.
L’Estació Ornitològica de l’Albufera
(SEO) publicà el “Anuario Ornitológico 1988 de la Comunidad
Valenciana”, editat i compilat per J.
I. Dies, B. Dies i J. Caletrio, imprés per J.A. Peris.
Es va legalitzar el GER de Castelló
amb el nom de Grup d’Estudi i Protecció
dels Rapinyaires. Aquest any ompliren les comarques del nord amb cartells i
tríptics demanant als caçadors respecte per als rapinyaires, que tot i estar
protegits per llei, continuaven morint tirotejats.
El GER arribà a un acord de
custòdia amb el propietari d’una finca de 400 hectàrees per a tancar un vedat i
fer un refugi de caça. En anunciar la no renovació del vedat començà a rebre
atacs i sabotatges, li mataren gossos, li desferen unes masies, mataren tot un
colomar fet per a facilitar aliment als rapinyaires, trencaren les cadenes
d’accés a la finca i li foteren foc un pinar. Inclòs va rebre amenaces
personals que l’obligaren a retractar-se i tornar a cedir les terres per al
vedat dels caçadors.
El grup Roncadell encetà un
estudi sobre la presència històrica del linx
ibèric (Lynx pardinus) al País Valencià. Repartiren una enquesta
entre la guarderia i les agrupacions de caçadors.
Acció Ecologista-AGRÓ (AE-AGRÓ)
amb l’ajut de la Societat Espanyola
d’Ornitologia (SEO) presentaren
una denúncia als tribunals europeus contra l’autorització del parany i la resta
de tècniques autoritzades a la resta de l’estat, com els ceps i “las perchas” andaluses. Tots aquests
mètodes s’utilitzaven per capturar pardalets que després de fregir, servien com
a tapa en molts bars del sud. Els naturalistes valencians denunciaren davant la
Comissió Europea l’ordre de caça
valenciana perquè autoritzava la captura d’estornells
i fringíl·lids, allargava el període
hàbil de caça d’aus aquàtiques i tords, autoritzaven el visc i l’enfilat, a més permetia la captura en període reproductor de perdius amb reclam i de les aus
migratòries mitjançant la mitja veda.
Segons projeccions estadístiques a tot l’estat es mataven cent milions
d’ocells i el 20% serien tords. Sols al País
Valencià, les autoritats tenien enregistrats 5.000 paranys, cadascú capturava mil tords
per any. Això significava una matança de més cinc milions de tords, sols a casa nostra. El problema
no acabava aquí, perquè per cada tres tords
que atrapaven també agafaven una au insectívora, per tant, cada any morien al
voltant de dos milions d’aus
insectívores.
CRÒNICA DE 1989
El mes de gener la Generalitat
publicà el Decret 3/1989 mitjançant el qual creaven l’Agència del Medi Ambient Valencià, l’objectiu era unificar totes
les competències al respecte. En realitat els ecologistes denunciaren que només
volien complir amb una promesa electoral, perquè no assignaren un pressupost
adequat, les promeses de dotar-la amb 13.000 milions de pessetes es quedaren en
1.200, pocs diners per a aturar les agressions que patia el nostre medi ambient. A més matèries tan
importants com la protecció de la flora, fauna quedaren en mans alienes.
 |
| Foto del Periodico Mediterráneo, enderrocaments a Xilxes 1989 |
En febrer brigades contractades per la Direcció
General de Costas del MOPU van
enderrocar divuit xalets a la platja de
Xilxes, amb la protecció de cent guàrdies civils. Els havien construït entre
els anys 1957 i 1958 dins de la franja de la zona marítim-terrestre, per tant, eren
de titularitat pública. Només es va lliurar el xalet d’un senador del PSOE que
no participà dels litigis judicials i demanà directament permís d’edificació al
MOPU.
El 14 d’abril mentre l’estat construïa l’AVE de Madrid a Sevilla, Pedro Agramunt Font de Mora (València,
1951), president de la Confederació
Empresarial Valenciana convocà una reunió dels poders econòmics valencians
a Oriola. El PP mobilitzà el poder econòmic valencià, hi assistiren les tres cambres
de comerç i les tres patronals empresarials provincials, la borsa de València, les fires de València i Alacant i els grans empresaris. Demanaren a l’estat una autovia i
l’AVE entre Madrid i València. Mentrestant el Molt Honorable
Joan Lerma i Blasco (València, 1951)
no semblava molt reivindicatiu davant Madrid.
El 29 de juny es manifestaren pels carrers de Villena 15.000 veïns de tot l’Alt Vinalopó, per a demanar a la Generalitat i a l’estat millores
socials com evitar el trasllat de l’oficina de la Seguretat Social, la defensa
dels aqüífers i el transvasament d’aigües, entre altres qüestions.
 |
| Collage RMiB |
Per primera vegada el 2 de setembre, encetaven les emissions en proves de la
televisió valenciana, del Canal 9. Un
dels primers espais emesos ens mostraren a l’actor, cantant i presentador Joan Monleon Novejarque (València,
1936-2009), comandava un boig concurs que comptava amb una “paella russa”,
vidrioles i estava envoltat de les acolorides monleonetes.
 |
| Foto del CAE, marjal d'Albuixec |
Eixe mateix setembre, la companyia petroliera CAMPSA començà a aterrar la marjal d’Albuixec, a l’Horta Nord. Anaven a construir una gran planta d’emmagatzemament d’hidrocarburs. Eixa marjal destacava per la qualitat de les seues aigües que mantenien pròsperes poblacions de dues espècies de peixos autòctons en perill d’extinció, el fartet (Aphanius iberus) i el samaruc (Valencia hispanica). Aquest aiguamoll no era desconegut per a l’administració perquè estava catalogat als llistats de zones humides importants del País Valencià de l’Agència de Medi Ambient (AMA). Acció Ecologista AGRO va denunciar-ho i, sorprenentment, trobaren un jutge amb sensibilitat ambiental, Jose María Tomás i Tio. Demanà informes a l’AMA i a Conselleria i una volta analitzades les proves pericials ordenà la paralització dels aterraments. L’empresa petroliera pressionà de valent als polítics, publicant als diaris que la paralització de les obres provocava pèrdues de cinc milions de pessetes diaris. Aleshores aconseguiren un conveni amb l’AMA pel qual l’agència aportava 25 milions de pessetes per a la creació d’un refugi per als peixos endèmics. Una Conselleria amb presses, sense fer cap estudi de les poblacions amenaçades, capturà 1.169 fartets i 302 samarucs. Compraren 35 fanecades a l’interior de la marjal dels Moros i una volta condicionades dugueren els peixets supervivents. Davant d’aquestes actuacions correctores el jutge autoritzà la represa de les obres.
 |
| Vallibona 1994, Arxiu RMiB |
L’asfaltatge d’una pista de 23,5 quilòmetres entre Rossell i Vallibona, amb
un pressupost de 180 milions de pessetes, volia millorar la comunicació entre els Ports i el Baix Maestrat, però tallava alguns dels millors boscos. Això provocà la
ferma oposició dels ecologistes de les comarques del nord, i del GER. La carretera afectà vells
alzinars, amb peus gegants de roures i savines, amb un sotabosc ple d’espècies
valuoses com el margalló, llentiscle, timonet i oliveres bordes, tot ben prop
d’un riu verge, el Cérvol. El seu
traçat afectà paratges singulars com el barranc
de la Font de la Fou i la Teixera.
En eixe vall vivien 11 espècies d’aus
rapinyaires, algunes d’elles amb poblacions molt reduïdes a casa nostra com
l’aufrany comú (Neophron percnopterus).
Aquest any el foc ens va respectar prou, a casa nostra patirem 392 incendis
forestals que cremaren un total de 1.524,2 hectàrees.
Pep Cabrera, regidor d’Ondara
de la Unitat del Poble Valencià (UPV) va
estar de-set dies de vaga de fam per a protestar contra l’extracció d’aigües
del riu Girona, per part de la Diputació d’Alacant i l’Ajuntament de Calp, per a garantir el
subministrament turístic. Furtaven l’aigua que gastaven els llauradors de la Vall de la Rectoria per a omplir les
piscines dels xalets.
 |
| Cullera, Arxiu RMiB |
Cullera era un dels pocs municipis que fins aleshores no havia complit amb l’obligació legal de fer un Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU). Aquest any l’alcalde d’Unió Valenciana, Juan Alfredo Martínez Naya, va decidir fer-ho. Entre altres desfetes pretenia declarar com a urbanitzable tota la franja costanera nord del terme, entre el far i el Mareny de Sant Llorenç. Entre les partides requalificades estaven la platja del Dossel, la del Mareny i el Cabeçol. Aquests espais pertanyien al parc natural de l’Albufera, per tant, eren terres declarades com a Lloc de Protecció Especial Integral. Curiosament bona part del Cabeçol era propietat de la família de l’alcalde. Davant eixe desficaci, la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat es va vorer obligada a subrogar-se les competències de l’ajuntament i hagueren de redactar un nou PGOU.
La Generalitat declarà la protecció
3.293 hectàrees del parc natural del
Desert de les Palmes.
Sota la cobertura legal d’una fundació, alguns ajuntaments i la Diputació d’Alacant fundaren l'Institut d'Ecologia Litoral. El seu
objectiu és contribuir a la conservació dels ecosistemes marins, litorals i terrestres,
mitjançant la investigació, l'assessorament i el foment del respecte al nostre entorn
natural.
CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL
El 2 de març, dotze nacions de la Comunitat
Europea acordaren la prohibició de la producció de tots els clorofluorocarburs (CFC) abans de la
finalització del segle XX.
 |
| Collage RMiB |
El 24 de març a l'Estuari del
Príncep Guillem, un lloc molt valuós ambientalment, on estan els boscos
pluvials més septentrionals del planeta. Un ecosistema en el qual convivien orques, llúdries, àguiles calbes i
desenes d'espècies de peixos comercials com l'areng el salmó o l’halibut. Eixe dia el petrolier Exxon Valdez va encallar en l'escull de
coral i vessà 40,9 milions de litres de cru a les costes d’Alaska. Afectà 2.100 quilòmetres i provocà la mort de més de
250.000 ocells marins, 2.800 llúdries, 300 foques, 247 àguiles calbes
i 22 orques. Aquest desastre va
significar l’obligació que els petroliers tingueren un doble casc per reduir
els vessaments.
El BOE va publicar la Llei 4/1989 de 27 de març, per a la Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre, autoritzava a les comunitats autònomes a l’elaboració de catàlegs propis d’espècies per protegir-les. Entre algunes novetats de la nova norma figurava l’obligatorietat a caçadors i pescadors de fer examen d’aptitud per a obtenir la llicència. Els ecologistes consideraren que va ser una oportunitat perduda de fer una autèntica llei proteccionista.
El 15 d’abril es va produir la revolta de la plaça de Tiananmen, es va desencadenar per una manifestació convocada a la mort del líder reformista xinés, Hu Yaobang (Liuyang, 1915-1989), per a demanar que continuaren les seues reformes.
El mes de maig el cantant britànic Sting
vingué a Espanya per a fer una
campanya de protecció de l’Amazònia.
 |
| Collage RMiB |
L’accident de Txernòbil provocà una revisió dels protocols de seguretat per part del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). En concret exigiren a la Nuclear de Vandellòs que fera una nova valoració de la seguretat i que implantarà modificacions bàsiques que l’empresa encara no tenia implementades el 19 d'octubre. Quelcom tan superflu com la vibració anormal d’un dels eixos de les turbines, provocà el seu calfament, esclatà i provocà un incendi. El foc va fer mal bé bona part del sistema de refrigeració del reactor que, finalment, es va inundar. Bona part dels sistemes vitals de la central quedaren inutilitzats. Els tècnics aconseguiren evitar una catàstrofe per ben poc, pogueren controlar el reactor i no hi hagué cap fugida de radioactivitat fora del segell del nucli. De resultes d’aquest accident li llevaren la llicència d'explotació al grup Vandellòs I. El reactor es va deixar en estat latent, el cost de la seua reparació era inassumible. Entre 1990 i 1997 van traure el combustible i després, en 2003 començà l’enderroc del complex d’edificis. Ara estan esperant que baixe la radiació del nucli del reactor perquè l’Empresa Nacional de Residus (Enresa) s’encarregue del seu desmantellament, previst cap al 2029. El cost estarà al voltant dels 400 milions d’euros, a més cal afegir el pagament de 102 milions més en concepte d’amortitzacions a l’empresa encarregada de la seua explotació. Tota una mostra de la rendibilitat i seguretat de l’energia nuclear!
El
7 d'abril, un curtcircuit prova un incendi en el submarí soviètic K-278
Komsomolets estant submergit a més de 300 metres de profunditat, enfront de
les costes de Noruega. El reactor nuclear que l'impulsava va sofrir una aturada
automàtica d'emergència i la nau es va quedar sense impuls. El capità hagué de
soltar l'astre per a poder eixir a superfície on continuà cremant-se la nau. Finalment,
es va enfonsar en poques hores més, dels 69 tripulants en moriren 42, la major
part d'hipotèrmia. El submarí se n'anà al fons amb els reactors i dos torpedes
nuclears.
 |
| Collage RMiB |
El 9 de novembre la República
Democràtica Alemanya va decidir obrir les fronteres, l’endemà significà la
caiguda del Mur de Berlín.
 |
| Botadura a Cadis del petrolier Aragó |
El 29 de desembre, el petrolier espanyol "Aragón" carregat amb 235.000 tones de cru mexicà, va tindre una
sèrie d’avaries en el sistema de propulsió degudes al mal temps, quan estava prop
de l'arxipèlag de Madeira. Tres dies
després aparegueren grans clivelles al seu casc a l'altura del tanc núm. 1, que
intentaren tapar submarinistes, tot i que no pogueren evitar que abocarà 25.000
tones. El remolcaren cap al port de Tenerife,
pel camí anà deixant taques de cru per tota la costa de l'arxipèlag.
 |
| Konrad Lorenz |
Aquest any traspassà el metge Konrad Lorenz (Viena, 1903-1989) que va obtenir el Premi Nobel en 1973. Està considerat com el pare de l’etologia, la ciència que estudia el comportament animal. Va centrar els seus treballs en l’aprenentatge d’oques i ànecs. Entre altres descobriments es pot destacar la seua descripció del mecanisme de reconeixement entre els pollets nou nascuts i els seus pares, l’anomenat “imprinting”.
 |
| Desenvolupament Sostenible |
Els pensadors Herman
Edward Daly (EUA, 1938) i John Boswell
Cobb, Jr (EUA, 1925) van proposar l’ús de l’Índex de Benestar Econòmic Sostenible (ISEW), per a mesurar el
progrés socioeconòmic, en substitució de l’índex del producte interior brut (PIB). L’economista ecològic Daly des del Banc Mundial va desenvolupar directrius polítiques per a impulsar el
desenvolupament sostenible. Cobb és un teòleg metodista que
proclama la interdependència ecològica, assegura que cada part d’un ecosistema depén de la resta, sosté que
la principal tasca de la humanitat és preservar el món.
 |
| ADENA |
Dos membres d’ADENA: Juan Carlos del Olmo (Madrid, 1966) i l’alacantí Carlos de Aguilera Salvetti (Aranjuez, 1927-2015), van rebre un avís que hi havia una empresa a Madrid que venia ous de guatla enverinats, per a eliminar els predadors dels vedats. Ells mateixos comprovaren que en una nau de l’empresa TEVASA, entraven molts clients que poc després eixien carregats amb cartons d’ous. Dies després tornaren ells mateixos a comprar-ne, però deixaren amagats en el cotxe un notari i una advocada, per a deixar constància. Pagaren 5000 pessetes per cada cartó d’ous i gravaren tot el procés de compra. En analitzar-los a un laboratori comprovaren que estaven enverinats amb aminopiridina, un tòxic molt potent. Amb totes les proves presentaren denúncia al jutjat, entre els documents que van requisar figurava un ample registre de clients, tots ells eren importants vedats de caça. Als responsables els jutjaren per un delicte contra la salut pública.
José Luis Etexbarria
Izurrategi "Porru" (Izurieta, 1957-2022) va ser cap de la policia local d'Arrasate-Mondragón, a partir de
1982 va fer seguiments dels camells que venien heroïna a la seua localitat i
comprovà tots anaven per mercaderia a les casernes de La Salve i Intxaurrondo,
de la Guàrdia Civil. Tot i que ho va denunciar als seus superiors i a
fiscalia ningú no va fer cas. En 1989 la Unitat Central Operativa
(U.C.O.) de la Guàrdia Civil va elaborar l'informe "Navajas" en el qual demostraven la
implicació de membres de la Guàrdia Civil en el narcotràfic d’Euskadi.
En eixe moment el principal responsable era el comandant Enrique Rodríguez
Galindo (Granada, 1939-2021). Per a poder confirmar-lo hagueren d'infiltrar
un agent que en pocs mesos comprovà que els distribuïdors de droga l'obtenien en
les casernes. Van denunciar-ho a Fiscalia, però ningú no ho va voler
investigar, llavors sols era terrorisme la lluita d'ETA, el que feia
l'estat era una altra cosa.
L'Assemblea General de l’ONU acordà: la resolució 44/172 ordenà l'execució del Pla d'Acció per a
combatre la desertificació; la 44/206 relatives als possibles efectes
adversos de l'ascens del nivell de la mar sobre les illes i les zones costaneres,
especialment les zones costaneres baixes;
la 44/207 per a demanar la protecció del clima mundial per a les
generacions presents i futures; i 44/228 sobre la necessitat d’organitzar una Conferència
de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient.
 |
| Collage RMiB |
El
17 de setembre començava la primera emissió en una televisió de l’estat dels
dibuixos nord-americans, els Simpsons. A poc a poc anaren obrint-se pas
en les audiències gràcies a diversos ingredients, un dels més cridaners fou la
crítica social. L’Ecologia sempre estigué entre els seus trets distintius,
començant pel fet que el seu protagonista, Homer Simpson un home sense trellat,
era un animalot de séquia que treballava en la sala de comandament d’una central
nuclear. El pare de la família és un borinot irresponsable que no dubtaria a
fer esclatar el reactor nuclear a canvi d’una bona cervesa. El contrapunt el fica
Lisa Simpson, la filla major, és el personatge més empàtic de la família
i la més “ecologista”. Fins i tot arribà en un capítol a convertir-se en
una mena de Greta Thunberg intentant conscienciar als seus companys d’escola
del Canvi Climàtic. Completen el quadre el fill, Bart Simpson que
és un nano molt trasto i hiperactiu, la mare Marge Simpson que és l’única
equilibrada de la família i la filla menuda, la xiqueta de bolquers Maggie
Simpson.
Fonts i referències:
L’Arrel: http://arrel-ecologista.blogspot.com/p/contacta-amb-nosaltres.html
Memòria del MOC: https://mocvalencia.org/es/historia-del-colectivo
Incendis: https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/estadisticas/Incendios_default.aspx
Portades del PAÍS: https://elpais.com/hemeroteca/elpais/portadas/1989/12/31/
Butlletins de la Casa Verda: 47, 48, 49, 50, 51, 52 i 53
Continuar amb https://issuu.com/faximil/docs/1989-bcv-047
La mesura del benestar en l’àmbit local. Proposta metodològica de la Xarxa d’Observatoris del Desenvolupament Econòmic Local (XODEL)
https://xodel.diba.cat/sites/xodel.diba.cat/files/mesura_benestar.pdf
L'Agenda 2030. Full de ruta per a ciutats i pobles de la Comunitat Valenciana:
Marjal d’Albuixec:
https://www.mediterranea.org/cae/albuixec/albuixec.htm
Enderrocaments a Xilxes:
Desmantellament de Vandellós 1:
https://elpais.com/diario/1990/06/01/espana/644191202_850215.html
PUBLICACIONS
L’ICBP (Consell Internacional per a la Conservació de les Aus) i l’IWRB (International Waterfowl and Wetlands Research Bureau) publicaren “Important Bird Areas i Europe”. Aquest informe recollia 2.400 àrees importants per a les aus (IBAs) de 32 països europeus. La SEO publicà una monografia amb el detall de les zones rellevants a l’estat que recollia 288 llocs valuosos a la Península i les Illes Balears, a més de 64 de Canàries.
Música i pel·lícula recomanades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada