L’any 1973 vam tindre una altra fita important del moviment conservacionista, l’ajuntament de València va crear una comissió per a decidir que fer amb el vell llit del Túria que havia quedat sense ús després de la inauguració del Pla Sud i el desviament del riu. En el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de 1966 les autoritats van preveure aprofitar els més d’un milió de metres quadrats del llit per a la construcció d’una autopista que connectara el port amb l’aeroport de Manises . Seria l’entrada a València de la carretera de Madrid, la futura autopista de “ Levante ”. En arribar al Grau enllaçaria amb l’ autopista del Mediterrani que seguint tota la frontissa marítima espanyola baixaria des de la frontera francesa fins a Algeciras . En eixir del llit del Túria la carretera passaria per damunt del port seguint cap a Castelló, pel traçat de l’autovia de Puçol, el vessant sud travessaria la Devesa del Saler per continuar fins a Alacant . Pont del Real de València anys cinquanta

  El riu Túria transcorria dins del terme de València set quilòmetres, encaixonat per marges de pedra, des de l’Assut de Rovella fins a l’Assut de l’Or , en creuar el pont de Ferro o de Drassanes (1931) moria al mar, entre el port i el barri de Natzaret . Els paredats s’havien construït per defensar la ciutat de les freqüents avingudes del riu que periòdicament la negaven. En les pitjors riuades sols s’havien salvat els terrenys que ocupava l’antiga ciutat romana, fundada dalt d’un alteró d’un illot a la vora del riu, pel cònsol romà: Dècim Juni Brut Galaic el 138 aC. València en 1853, gravat d’Alfred Guesdon  El riu Túria tancava València pel nord, per facilitar el pas s'havien alçat 12 ponts, cinc històrics, altres cinc i dues passarel·les més modernes. Per protegir la ciutat de les avingudes que es repetien periòdicament començaren ben prompte a alçar paredats formats amb grans pedres. En 1956 acabaren els primers que va construir la Junta de Murs i Valls , entre el p

  “ L’ecologia és a l’ecologisme allò que la sociologia és al socialisme ” Ramon Margalef NATURALISTES On construir la Universitat Laboral? El mes d'abril l'Ajuntament de Meliana va oferir una ampla parcel·la prop de la mar, per a la construcció d'una Universitat Laboral, una mena de formació professional. Les Laborals eren centres d’educació que depenien del Ministeri de Treball, es concebien com un lloc d'estudi per als fills dels treballadors, molt sovint en règim d'internat.  Detall del Palauet de Nolla, Meliana, Arxiu RMiB Naturalistes valencians contra la Laboral al Saler El mes de juny decidiren canviar d'ubicació i fer-la al Racó de l'Olla, un dels llocs naturals més valuosos de la Devesa del Saler i el ple de l’Ajuntament de València aprovà regalar eixos terrenys al ministeri. Els naturalistes valencians s'oposaren fermament a cap construcció al mig d'un dels millors racons de biodiversitat de tota l'Albufera. Les veus que s'alça