“Cal apagar la contaminació lumínica
i encendre els estels”
DEFINICIÓ
L'enllumenat exterior públic té innombrables virtuts com és la de crear
belles estampes urbanes, afavorir el comerç, ens permet circular amb més
visibilitat, fer ús de l'espai públic durant més hores o augmentar la sensació
de seguretat als carrers. Però sense una planificació adequada es converteix en
un greu problema, parlem de la contaminació lumínica. El concepte de
"contaminació lumínica" és l'excés d’emissió de fluxos lumínics
nocturns provocat mitjançant fonts artificials, que afecta la foscor que hauria
de dominar les poblacions humanes durant les nits, segons els cicles naturals. A
les nostres poblacions, sovint gastem una llum amb una intensitat excessiva, molta
d’ella és dirigida cap a llocs que no caldria il·luminar, gastem focus que emeten
una llum en rangs espectrals perjudicials, o en horaris innecessaris per a la
realització de les activitats nocturnes. El cel fosc és part del paisatge
natural, puix és un bé immaterial, és un patrimoni comú que cal protegir,
gràcies al qual els nostres avantpassats van aprendre a orientar-se o crearen
tota mena d’històries i mites. A més els
cels nocturns plens d’estels són un important recurs científic, cultural,
mediambiental i turístic.
PROBLEMÀTICA
Més del 80% de la població mundial viu sota un cel nocturn massa il·luminat,
però eixa xifra puja al voltant del 99% dels ciutadans d’Europa i Amèrica del
Nord. La contaminació lumínica és fruit d’una dolenta planificació de
l'enllumenat urbà, que provoca excessos innecessaris de llum, als carrers, als
comerços o a les instal·lacions turístiques. No hi ha una bona planificació de
la ubicació dels fanals i focus, de l’orientació i tenen dissenys poc eficients.
Sovint es produeix un abús de la utilització de projectors i canons làser, de
rètols amb massa lluents o s’il·luminen excessivament façanes singulars, això
com uns altres punts urbans mitjançant focus massa potents.
La contaminació lumínica genera un vel groguenc o blanquinós en l’horitzó
nocturn que amaga i impedeix quasi totalment la visió dels estels del cel.
Aquesta lluentor nocturna del cel de les nostres viles es produeix per la
reflexió i la difusió de la llum en les partícules de pols, aigua i en els gasos
suspesos en l'aire, aquesta aura amaga bona part de la visió del cel nocturn. La
situació s’agreuja exponencialment en intensitat i es multipliquen les tonalitats
lumíniques en èpoques festives o religioses, com és Nadal.
CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES
A l’estat es calcula que hi ha 4,5 milions de lluminàries públiques, que
suposen al voltant del 2% del consum elèctric total, i només el 27% d’elles es
gestionen amb criteris d'eficiència energètica, llavors estem malbaratant
recursos energètics. Un enllumenat nocturn coherent facilita l’estalvi energètic i, per tant, una disminució de les emissions de gasos contaminants que vessem a l’atmosfera, a més l’excés de llum artificial dificulta el trànsit aeri i marítim.
AFECCIONS AL PAISATGE
El cel forma part del paisatge natural i ha de protegir-se, perquè és l’observació
dels estels es tracta d'un patrimoni comú de tots els ciutadans.
CONSEQÜÈNCIES EDUCATIVES I CULTURALS
La manca de visibilitat del cel nocturn provoca la pèrdua d’un patrimoni
històric que cal recuperar en l’etapa educativa del jovent. Els científics
necessiten cels foscos per a la investigació del firmament.
PERJUDICIS A LA SALUT
La contaminació lumínica afecta els bioritmes, perquè per al descans
nocturn necessitem la foscor perquè la llum blava estimula la producció de
melatonina, que és l'hormona que regula el ritme del rellotge biològic (els
ritmes circadiaris). Provoca que a l'hora d'anar a dormir ens activem en compte
de relaxar-nos. S'ha demostrat que l'exposició a llum blava abans de dormir
produeix una seriosa pèrdua de qualitat del somni (Alejandro Sánchez de Miguel,
2022). Una pitjor qualitat del somni té múltiples impactes en la salut perquè
augmenta el risc patir obesitat, diabetis i augmenta l'agressivitat. Fins i tot
l'excés lumínic pot afectar en l'aspecte psicològic, en alterar el descans
nocturn o per la pèrdua de sensació de privacitat per l'intrusisme lumínic en
els domicilis.
AFECCIONS ALS ÉSSERS VIUS
La manca de foscor afecta les rates penades o a les nombroses espècies
crepusculars a les quals provoca canvis en el comportament territorial, en les
pautes reproductives, causa enlluernament i desorientació. La llum nocturna
desorienta a les tortugues marines en el moment de fer les seues postes d’ous.
Hi ha un món d'insectes, papallones, cuques de llum o palometes nocturnes
que poden morir socarrades en acostar-se als fanals. Les arnes es veuen
especialment atretes per la llum blava, amb la qual cosa les poblacions
d'aquests insectes es concentren en zones urbanes on moren deixant sense
aliment a rates penades i ocells en àrees boscoses i despoblades. A la nit hi
ha moltes espècies vegetals que veuen afectats els seus cicles de fotorecepció
per l'excés lumínic. Són espècies adaptades per a obrir les seues flors en la
foscor per atraure els seus pol·linitzadors, que també són nocturns.
Aus marines com les baldrigues i els escaterets, quan abandonen els nius
poden desorientar-se per culpa de les llums de les nostres viles costaneres.
Els ocells que migren de nit poden desorientar-se en perdre la visió dels
estels, especialment quan hi ha núvols baixos o boires que obliguen als estols
d’aus a volar més baix, es poden desorientar i morir per esgotament després de
donar voltes per a intentar reorientar-se. També poden acabar morts en
estavellar-se amb els vidres de les façanes dels edificis. L’excés de llum
nocturna de les grans ciutats, afecta especialment els rapinyaires nocturns que
estan adaptats a caçar en la foscor.
La contaminació lumínica pot canviar els patrons de migració dels ocells,
els comportaments de cerca d'aliment o la comunicació vocal. Segons un estudi
publicat en la revista Global Change
Biology, la contaminació lumínica està reduint la grandària dels ulls dels
ocells. En el nucli urbà de Sant Antoni (Texas), compararen les
característiques físiques de dues espècies d’aus residents com són el cardenal
del nord (Cardinalis cardinalis) i el cargolet de Carolina (Thryothorus
ludovicianus), respecte de dues migratòries com són el cardenal anyil pintat
(Passerina ciris) i el vireó ullblanc (Vireo griseus), així com les diferències
físiques dels ocells urbans respecte d’altres de la mateixa espècie en indrets
naturals. Van descobrir que els ocells residents en àrees urbanes per
adaptar-se a viure en llocs massa il·luminats han reduït un 5% la grandària
dels seus ulls. Uns ulls més menuts els facilitarien fer front a entorn amb una
llum més brillant i constant en el medi urbà (JONES et, al., 2023).
COM OBTENIR UNA IL·LUMINACIÓ
NOCTURNA ÒPTIMA?
Un enllumenat nocturn coherent ha de permetre l’estalvi energètic, per tant,
una disminució de les emissions de gasos contaminants de l’atmosfera. Per a
poder il·luminar de manera adequada cal limitar i dirigir el flux lumínic exclusivament
als llocs necessaris, els caps dels fanals han d’apuntar als llocs que cal
allumenar, als carrers, han d’evitar la pèrdua de llum fora la zona que hagen
de il·luminar. No té sentit il·luminar el cel o les finestres dels pisos alts,
cal mantenir la foscor dels finestrals dels habitatges.
Cal exigir a les corporacions municipals una regulació dels horaris dels
rètols publicitaris, dels aparadors dels comerços, dels edificis monumentals i
de les llums ornamentals. Cal encendre i apagar els fanals en funció de la llum
natural. S'ha d'emprar la quantitat de llum estrictament necessària per a
garantir la visibilitat, s’ha de reduir la intensitat a partir de la mitjanit
per afavorir el descans del veïnat.
Es deuen gastar làmpades amb llum carabassa o blanca càlida. S'han
d'utilitzar fonts lumíniques que conjuminen una alta eficiència energètica, amb
un mínim consum energètic, amb un menor poder contaminant, han de tindre un to
càlid i una temperatura de color per sota de 2700 K. Les llums més eficients
són les que fan les bombetes de vapor de sodi a baixa pressió, perquè generen
més quantitat de lúmens i fan una llum groguenca. Tenen l’inconvenient que
redueixen la percepció dels colors, tot i que tenen una llarga durada, la qual
cosa no agrada gens als fabricants.
A conseqüència de l’excés de consum energètic es va produir una substitució
progressiva de l’enllumenat públic a base de bombetes de sodi d'alta pressió
(en to groguenc) per làmpades LED de color blanc, però que fan moltes emissions
de llum blava. Les bombetes LED, tot i que són molt eficients respecte del
consum elèctric, generen llum blanquinosa en emetre molta llum blava, aquesta
llum d’espectre blau provoca greus alteracions als éssers vius.
S’aconsella gastar aquesta intensitat de llum segons zones:
·
5 luxs en
zones enjardinades.
·
7,5 luxs en
zones per als vianants d'ús nocturn moderat, residencials, aparcaments.
·
10 luxs en centres
urbans per als vianants, carrers comercials.
·
15 luxs en
zones urbanes/comercials/industrials, amb trànsit motoritzat mitjà.
·
20 luxs en
zones urbanes amb trànsit motoritzat intens.
Les làmpades que millor
combinen una alta eficiència energètica amb un millor respecte del medi ambient
són els LEDS ambre de 2200K, i els de descàrrega en vapor de sodi a alta i a
baixa pressió.
|
TIPUS DE LÀMPADES |
EFICIÈNCIA MITJANA (lúmens/wats) |
Temperatura del color |
|
Incandescent |
15 |
2500 |
|
Vapor de Mercuri
d'alta pressió |
50 |
4000 |
|
Vapor d'halur
metàl·lic |
75 |
3000-6000 |
|
LED blanc 4000 K |
100 |
4000 |
|
LED blanc 3000 K |
90 |
3000 |
|
LED blanc 2200 K
amb to ambre |
80 |
2200 |
|
Vapor de sodi
d'alta pressió |
100 |
2100 |
|
Vapor de sodi de
baixa pressió |
150 |
2000 |
Font: Cel Fosc
LA CONTAMINACIÓ LUMÍNICA AL PAÍS
VALENCIÀ
La província d’Alacant és una de les que més contaminació lumínica suporta
de tot l’estat, a més encapçala el rànquing del malbaratament energètic en l’enllumenament
públic. En 2007 Alacant emetia una lluminositat versemblant a la Barcelona. La
ciutat de València tradicionalment ha sigut una de les viles amb més contaminació
lumínica. Arribà a tindre un fanal per cada huit habitants i va ser ciutat que
més electricitat gastava per ciutadà i nit. Això provoca que l’aurèola lumínica
de la franja costanera central del País Valencià es veu a 150 km de distància,
en el Mediterrani. Com el 99% dels valencians viu en la franja costanera ho fan
baix un cel nocturn que ha deixat de ser pur, segons els estàndards autonòmics,
en superar el 10% la lluminositat natural. Això implica que el 67% dels ciutadans
no poden veure la Via Làctia i un 37% és incapaç de percebre res del cel
nocturn. Això implica una gran pèrdua perquè en una nit sense lluna es podrien
albirar fins a 7.000 estels, malgrat que en l’actualitat eixa quantitat es
redueix a unes poques desenes.
LEGISLACIÓ I FITES DE LA
CONTAMINACIÓ LUMÍNICA
La Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local va
establir que la protecció contra la contaminació lumínica i la prestació del
servei d'enllumenat públic, eren competències municipals.
En 1988 es va promulgar la “Llei del cel” (llei 31/1988), pionera en el món
respecte de la protecció del firmament respecte de la contaminació lumínica. Es
va promulgar a petició del parlament canari per a protegir la qualitat del cel
al voltant dels observatoris astronòmics de les illes de La Palma i Tenerife.
El 13 de març publicaren el reglament per a regular aquesta norma (R.D:
243/1992). Aquest va ser un valuós precedent per a estendre normatives similars
en altres àrees del planeta. La legislació abasta quatre aspectes, la
contaminació lumínica, la contaminació radioelèctrica, la contaminació
atmosfèrica i les rutes del trànsit aeri. Va crear l'Oficina Tècnica de
Protecció del Cel (OTPC) com a unitat especialitzada en la vigilància i
assessorament en aquesta matèria.
El professor de la Universitat d’Alacant, Enrique Aparicio Arias, va
proposar el projecte de fer una Ciutat dels Estels, per a poder gaudir de
l’astronomia i de la natura. Comptà amb el suport de l’Associació Astronòmica
Universitària de la Universitat d’Alacant (ASTROINGEO) i el Centre
d’Investigació Astronòmica d’Alacant (C.I.A.A.). Volien construir observatoris
astronòmics, però donada la greu contaminació lumínica de l’Alacantí ara estan
cercant una nova ubicació que estiga més allunyada de la contaminació, enmig la
foscor.
El 2 de juliol de 1992 a París, es va acordar la Declaració de la
IAU/ICSU/UNESCO sobre la Reducció dels Impactes Mediambientals Adverses per a
l’Astronomia, que reconeixia el cel com un patrimoni comú de tots els
ciutadans, un patrimoni de la humanitat.
En 1996 es va formar l’Associació Cel Fosc per a difondre informació sobre
la contaminació lumínica, les causes i conseqüències, amb la finalitat de
conscienciar i aconseguir normatives que regulen aquest problema.
Nou anys després, en 2001 la Generalitat de Catalunya va publicar la Llei
6/2001 d’ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi
nocturn. Eixe mateix any John E. Bortle va publicar una escala de nou nivells
per a mesurar la qualitat del cel nocturn.
Es va promulgar la Llei 4/2004, de 30 de juny per a l’ordenació del
territori i protecció del paisatge que en l’article 5.1 sobre millora d’entorns
urbans assenyala que cal implantar mesures per a aconseguir una major qualitat
de l’ambient urbà, entre altres aspectes, especifica que cal reduir la
contaminació lumínica.
En 2005 el grup municipal d’Esquerra Unida de València va denunciar que el
cap i casal era la vila amb més despeses en consum de l’enllumenat públic per
ciutadà de tot l’estat. Les despeses descontrolades s’estenien al consum
elèctric de les dependències municipals i els centres educatius.
En Nadal de 2006, l’Ajuntament de Polop va instal·lar una potent il·luminació
dirigida cap als penya-segats del Ponoig, malgrat que aquest espai estava
inclòs dins del LIC de la Serra d’Aitana. Allí mateix viuen espècies protegides
com el xoriguer, el falcó, l'àguila calçada i diverses espècies de rates
pennades, a més de rapinyaires nocturns com el mussol i el brúfol entre altres.
Ecologistes en Acció, de la mà de Carlos Arribas Ugarte va denunciar-ho a la
Generalitat que va sancionar amb 1.500 € a la corporació de la Marina Baixa.
Eixe mateix any el Butlletí Oficial provincial de València núm. 253 de
24/X/2006 publicà una ordenança de l’ajuntament del cap i casal per a garantir
la protecció lumínica del parc natural de l’Albufera de València, dins del seu
terme. Tot mentre la ciutat de València es gastava 10 milions d’euros per alimentar
els 82.000 punts de llum del seu terme. La qual cridava l’atenció perquè Barcelona,
amb el doble de població sols gastava 8,5 milions.
Els dies 19 i 20 d'abril de 2007 es va organitzar la Conferència
Internacional Starlight que va impulsar l'Institut d'Astrofísica de Canàries
(IAC), sota el lema “Starlight, a Common Heritage”. Van proposar la necessitat
de protegir el cel nocturn en el nostre planeta i de trobar camins per al seu
gaudi per la societat. Van concloure amb una Declaració sobre la Defensa del
Cel Nocturn i el Dret a la Llum de les Estrelles. El 5 de juny, l’Agència
Valenciana d’Energia (AVEN) aprovà ajuts per a la modificació de lluminàries
públiques, per a reduir el consum i la contaminació lumínica dels ajuntaments
valencians.
La cimera Starlight va impulsar la Llei 34/2007, de 25 de novembre, sobre
qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera. En l’article 3 definia la
contaminació lumínica com:
“La resplendor lluminosa nocturna o
lluentor produïda per la difusió i reflexió de la llum en els gasos aerosols i
partícules en suspensió en l'atmosfera, que altera les condicions naturals de
les hores nocturnes i dificulta les observacions astronòmiques dels objectes
celestes, havent de distingir-se la lluentor natural, atribuïble a la radiació
de fonts o objectes celestes i a la luminescència de les capes altes de
l'atmosfera, de la resplendor lluminosa a causa de les fonts de llum
instal·lades en l'enllumenat exterior”.
Establia que les administracions públiques serien les encarregades de la
prevenció i reducció de la contaminació lumínica, amb la finalitat d'aconseguir
els següents objectius:
a) Promoure un ús eficient de l'enllumenat exterior, sense menyscapte de la
seguretat que ha de proporcionar als vianants, els vehicles i les propietats.
b) Preservar al màxim possible les condicions naturals de les hores
nocturnes en benefici de la fauna, la flora i els ecosistemes en general.
c) Prevenir, minimitzar i corregir els efectes de la contaminació lumínica
en el cel nocturn, i, en particular al voltant dels observatoris astronòmics
que treballen dins de l'espectre visible.
d) Reduir la intrusió lumínica en zones diferents de les que es pretenen
il·luminar, principalment en entorns naturals i interior d'edificis.
El Reial decret 1890/2008, de 14 de novembre, va aprovar el Reglament
d'eficiència energètica en instal·lacions d'enllumenat exterior i les seues
Instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07. A més establia
limitacions a nivells d'il·luminació, resplendor lluminosa nocturna i llum
intrusa o molesta.
El mes d’agost de 2009, la XXVII Assemblea General de la Unió Astronòmica
Internacional (IAU) celebrada a Rio de Janeiro, va aprovar per unanimitat la
Resolució B5 en Defensa d’un Cel Nocturn i del Dret a la Llum de les Estrelles,
reconeixent els principis expressats en la Declaració Starlight.
l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) va crear la Fundació Starlight
per afavorir la difusió de l'astronomia, la promoció, coordinació i la gestió
del moviment per a la defensa dels cels plens d’estrelles. És un programa integrat
per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la
Cultura (UNESCO, està secundada per la Unió Astronòmica Internacional (IAU) i
per l'Organització Mundial de Turisme (UNWTO).
En 2013 Paul Bogard va publicar el llibre “The End of Night: Searching for Natural Darkness in an Age of
Artificial Light”. En ell analitza la desaparició de la foscor, la vinguda
de la il·luminació artificial i els efectes de la contaminació lumínica. La
Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental especificava que les
emissions lluminoses s’havien d'avaluar en els estudis d'Impacte Ambiental.
Els dies 18 i 21 d’abril de 2017 es va celebrar un congrés en la Palma per
commemorar el dècim aniversari de la "Declaració sobre la Defensa del Cel
Nocturn i el Dret a la Llum de les Estrelles".
El 25 novembre de 2019 es va celebrar la IV Jornada sobre contaminació
lumínica de Riba-roja de Túria, organitzada per la Universitat de València, pel
Vicerectorat de Projecció Territorial.
El País Valencià encara hui (2023) no té legislació sobre la contaminació lumínica. El mes de febrer de 2003 el Consell del Botànic aprovà un avantprojecte de Llei de Protecció Lumínica per a reduir la contaminació i augmentar l’eficiència energètica, tot i que la finalització de la legislatura deixà sense aprovar-se per part de les corts valencianes.
Fonts i
Referències:
Afeccions a la salut:
https://www.eldiario.es/sociedad/extiende-europa-alumbrado-publico-nocivo-salud_1_9311481.html
Alejandro Sánchez de
Miguel et al. (2022) “Environmental risks from artificial nighttime lighting
widespread and increasing across Europe”. Sci. Adv. 8, eabl6891. DOI:10.1126/sciadv.abl6891.
https://www.eldiario.es/sociedad/extiende-europa-alumbrado-publico-nocivo-salud_1_9311481.html
Astroingeo:
Cel Fosc:
Ciutat de les Estrelles d’Alacant:
http://www.astroingeo.org/wp-content/uploads/2020/01/Ciudad-de-las-Estrellas_06_2014.pdf
Contaminació lumínica Alacant:
http://www.alicantevivo.org/2009/02/contaminacion-luminica-en-la-provincia.html
https://www.consumer.es/medio-ambiente/contaminacion-luminica-en-espana.html
Contaminació lumínica, afeccions als
animals:
https://news.wsu.edu/press-release/2023/09/20/urban-light-pollution-linked-to-smaller-eyes-in-birds/
JONES, T.M., LLAMAS, A.P., PHILLIPS, J.N. (2023) “Phenotypic signatures of
urbanization? Resident, but not migratory, songbird eye size varies with
urban-associated light pollution levels”. GLOBAL CHANGE BIOLOGY. 20/9/2023. https://doi.org/10.1111/gcb.16935
RICH, C., LONGCORE, T. (2006) “Ecological Consequences of Artificial Night
Lighting”. Ed. Island Press.
SENZAKI, M.,
BARBER, J.R., PHILLIPS, J.N. et al. (2020) “Sensory pollutants alter bird
phenology and fitness across a continent”. Nature 587, 605–609 (2020). https://doi.org/10.1038/s41586-020-2903-7
Contaminació lumínica, Miguel Àngel
Pérez Oca (Plataforma d’Iniciatives Ciutadanes):
http://pic-alicante.blogspot.com/2008/05/informe-sobre-contaminacin-luminica-en.html
Contaminació lumínica, mort d’ocells
Contaminació lumínica València:
https://elpais.com/diario/2007/02/07/cvalenciana/1170879478_850215.html
Fundació Starlight
https://www.fundacionstarlight.org/contenido/44-historia.html
Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de
l'enllumenament de Catalunya:
https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=259200
Llei del cel de Canàries:
https://www.iac.es/es/observatorios-de-canarias/proteccion-del-cielo
Ordenança municipal protecció
lumínica de l’Albufera:
https://www.um.es/cieloscuro/documentos/legislativa/ordenanza_cl_pnalbufera.pdf
Projecte de Llei Valenciana de
Contaminació Lumínica:
https://comunica.gva.es/es/detalle?id=369881006&site=174859734
Xarxa Espanyola d’estudis sobre la
contaminació lumínica:
https://guaix.fis.ucm.es/reecl/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada