La Riuà de València

 

Portada del diari LEVANTE 15 d'octubre de 1957

El mes d'octubre es va produir la riuada, coneguda a casa nostra com la “riuà de València” tot i que a més de la capital es van inundar les planes litorals de la Plana Alta, la Plana Baixa, el Camp de Morvedre, l’Horta Nord, l’Horta Sud, la Ribera Baixa i la Ribera Alta, la Safor i la Marina Alta.

Els dies 11 i 12 d'octubre van caure fortes pluges, les més fortes a la conca mitjana del riu Túria, a la Serra Calderona i a les comarques del sud. Durant dos dies s'acumularen més de 500 litres per metre quadrat en moltes localitats. Llavors les muntanyes estaven desforestades, sense coberta vegetal, això provocà que l'aigua s’aboqués amb rapidesa a barrancs i rambles arrossegant canyes, pedres i sediments.

Centre de València, foto publicada a l'Especial del diari LEVANTE octubre 1957

El diumenge 13 les autoritats avisaren del risc de riuada, la gent es gità al llit amb por mentre  els rius baixaven plens d’aigua. A les quatre de la nit el Túria al seu pas per València no pogué més i es desbordà, aquesta primera onada, segons estimes, va ser de 2.700 m³/s i l’aigua duia una velocitat de 3,25 m/s.

Els Poblats Marítims, foto de l'Especial del LEVANTE en octubre de 1957

L'endemà, el dia 14 a les dues de la vesprada el riu tornà a eixir-se negant quasi tota la ciutat. L'aigua pujà fins als tres metres al centre de València. Es va calcular que el cabal màxim instantani arribà eixe dia fins als 3.700 m³/s amb una velocitat de 4,16 m/s. Sols la Ciutat Vella es deslliurà de les inundacions, als llocs més baixos com al carrer Dr. Oloriz, al Pla de la Saïdia, l'aigua pujà fins als cinc metres. Els ponts de Campanar i de l'Exposició s'ensorraren per la fúria de les aigües. Les xifres oficials no són massa fiables però el recompte parlà de 81 víctimes mortals, la majoria al barri de Natzaret i més d'un milió de tones de fang que soterraren la ciutat.

Detall de l'Especial publicat pel diari LEVANTE, octubre 1957

A Castelló les pluges caigueren amb força a l'Alt Palància entre el 12 i 16 d'octubre arribant als 300 l/m² encara que a Begís i El Toro superaren els 400 l/m² però el record el tingué Altura amb 500 l/m². El riu Palància es va desbordar per Sogorb, botà la línia de ferrocarril València Saragossa i per Sagunt el riu duia dos metres d'alçada. El riu Millars va abocar a  l'embassament de Sitjar una avinguda de 3000 m³/s que pogué laminar desaiguant el màxim que donaren les comportes, uns 1.300 m³/s però que inundà tota la plana de Castelló.

El Barranc del Carraixet suportà un cabal de 1300 m³/s negant tota l'Horta Nord. Al poble de Marines li caigué damunt la muntanya que l’abraçava i moriren sis persones, per sort va ocórrer el dia 14 quan quasi tot el poble havia fugit per l'aigua. S'hagué de refer el poble lluny de la muntanya, el poble de Marines Nou.

Gràfic de l'Especial publicat pel diari LEVANTE octubre 1957

Pot sorprendre el que es pareixen les zones inundades en la riuà del 57 amb la reconstrucció de com devia ser la plana de València als segles I i II dC, en temps dels romans.

Interpretació d’un mapa de José H. Ferrero.

Però hi hagué més, el riu Magre es desbordà a Carlet. El barranc del Poyo i el de Catarroja arreplegaren les pluges del nord de la Foia de Bunyol i també es desbordaren, es va unir les aigües de l'Albufera amb les del Túria i el Xúquer inundant tot des de Cullera fins a Sagunt, al nord entre Sagunt a Castelló passà el mateix amb el Palància i el riu Millars. La pluja acumulada eixe mes va batre tots els registres històrics, a Xàbia caigueren 1278 l/m², a Dénia 1104 l/m², el Verger 901 l/m², Domenyo 608 l/m² i a Pego 606 l/m².