De les vaques boges als voltors

Al Regne Unit en 1984 per primera volta es va detectar el cas d'una vaca infectada per l'encefalopatia espongiforme bovina (EEB). És provocada per una proteïna desnaturalitzada, anomenada prió, que es comporta com un virus i sols afecta els animals adults.

La malaltia coneguda popularment com les vaques boges, es va estendre perquè alimentaren el ramat amb subproductes carnis procedents de restes d'ovins que estaven afectats amb una varietat d'encefalopatia ovona, que no es transmet als humans. Amb els ossos i les vísceres d'animals infectats morts feren pinsos i els donaren a animals sans, que sovint acabaren contagiats.

Entre 1986 i 1991 moriren més de 28.000 bòvids, els casos pujaren a 170.000 en 1997. Davant l’expansió el govern britànic decidí prohibir l’ús de restes de carn per a fer pinsos, l’any següent. Fins a l'any 2009 s’havien declarat 182.507 caps de bestiar malalts a tot el món. La pitjor part la dugué el Regne Unit amb 179.441 casos confirmants, per a tallar l’expansió decidiren sacrificar 4,4 milions de vaques. A Espanya el primer cas es va detectar en 2000 i s’informaren un total de 412 casos d'animals infectats, a França hi hagué 900 i a Itàlia 138.

Arxiu RMiB

La malaltia es va transmetre als humans en 1996, fins a 2010 s’havien detectat 220 pacients afectats per la variant coneguda com a Creutzfeldt-Jakob. S’havien infectat per menjar vísceres d’animals contagiats per l’EEB. Afectà més als britànics perquè a més de sofrir més casos d’EEB, els agradava menjar la vaca adulta que és la que desenvolupa la malaltia, mentre que al continent es prefereix consumir la vedella.

El Comité Veterinari de la UE va prohibir en 1996 les exportacions de vaques britàniques així com dels seus productes derivats. Davant la por d’una ràpida extensió de la greu malaltia, l’any 2000 la Comissió Europea va fixar normes molt estrictes en el tractament dels despulls dels animals. Es va prohibir el consum i comercialització de subproductes animals per a l'alimentació dels herbívors de granja, fins i tot de peixos, mesura que continua hui en vigor. Decidiren que tot animal mort en una explotació ramadera s’havia d’incinerar. 

Incinerar tot el bestiar mort implicava la prohibició de dur els despulls als tradicionals canyets, que són els llocs on es deixen i on acudien els voltors per nodrir-se. Davant la minva d’aliment molts voltors hagueren de cercar alternatives alimentàries més dolentes com va ser anar a menjar a femers. El problema d’alimentar-se de fem és que pujà la concentració de Diclofenac als seus organismes. És antiinflamatori i analgèsic molt consumit que ja havia provocat la desaparició de gran part dels voltors a l’Índia. 

Arxiu RMiB

L’any 2001 la Generalitat Valenciana va ser de les primeres autonomies a autoritzar l’obertura d’alguns canyets en llocs amb presència de voltors, perquè hi havia evidències de malnutrició d’aquesta espècie que mantenia poblacions molt precàries a casa nostra.