Any 1955

 

Finalització d’obres d’Ordenació de la Devesa del Saler, al sud de El Pujol, anys seixanta (Font www.arquitectura.net)

 

CRÒNICA DE 1955

Aquest any començava la història d’un dels principals atemptats contra la natura, s’encetava el llarg procés d’urbanització de la Devesa del Saler. Al mateix temps s’accelerava una altra substancial modificació del territori, amb l’impuls definitiu del monocultiu de la taronja en detriment de la gran varietat de cultius que conreaven els valencians.

Interpretació de foto de la Devesa, al sud de la Gola de El Pujol, abans de l'urbanització en 1970 (O. T. Devesa Albufera)

L'Ajuntament de València va decidir urbanitzar el Saler, és l’estreta franja de dunes i pinedes que separa el llac de l’Albufera de la Mediterrània, el Consell de Ministres el va autoritzar sense demores. Llavors per poder construir sense gastar-se molts diners van preveure la construcció de canals de desguàs, anomenats anguileres, amb els quals “sanejarien” les mallades, buidant les aigües embassades, a més de la pavimentació dels tallafocs per facilitar l’accés de vehicles.

Pensaren que podrien omplir les dunes amb hotels, restaurants i xalets, per part del consistori les inversions sols consistirien a millorar accessos, la creació d'una xarxa d'aigua potable i clavegueres. També haurien de millorar la guarderia forestal a la qual podrien encarregar els treballs de repoblació en les zones cremades. Sol·licitaren al Ministeri l'emplaçament d'un Parador Nacional en la Devesa que es va inaugurar l’any 1966 i dos anys més tard obriren el camp de golf.

Camping Bahia, Albufereta, Alacant

El primer càmping de província d'Alacant s'inaugurava el mes d'abril, estava davant mateix de la platja de l'Albufereta, el va promoure el ciutadà suís Juan Gerbert Jaegler. Llavors s’anomenava Campament de Turisme Bahia, ocupava 50.000 m² i comptava amb praderies intercalades amb oliveres i eucaliptus per a donar ombratge.

A Alacant hi havia grans borses de pobresa, aquest any encara hi havia 1.400 families vivint de la beneficiència, a les escoles encara es repartien 9 tones de llet en pols provinents de l’ajuda nord-americana.

Taronger a Borriana (2016) Rafa Muñoz

El cultiu de la taronja l'introduïren els àrabs al segle X, huit segles després, en 1829 s'iniciaven les exportacions des de les platges de Vila-real i Borriana cap a França. En 1834 el País Valencià exportà poc més de 73.000 arroves de taronja, la major part a Marsella i li seguia a molt lluny com destinació Londres. El port més actiu era el de Cullera seguit de lluny per València. 

Aquest 1955 el port de València va exportar 8.819.163 caixes de taronges, 58.419 fardells i 15.013 safates de mandarines, 11.975 caixes americanes de pomelos i 1.741.638 caixes de cebes. L’any següent el País Valencià tenia plantades 73.000 hectàrees de taronges i les principals comarques productores eren la Ribera amb 21.600 ha, la Plana de Castelló amb 17.700 ha i la Safor amb 10.600 ha. En 1954 i 1956 caigueren fortes gelades que feren mal bé la majoria de la collita de taronja valenciana. 

Foto del Museu del Ferrocarril

A València s’inaugurava el primer ferrobús de l’estat, entrà en servei el dia 17 de gener en les línies que unien el cap i casal amb Xàtiva i amb Castelló. Es tractava d'un tren Dièsel de construcció alemanya amb tres unitats. Tenia una capacitat per a 174 viatgers asseguts i altres 105 passatgers que devien anar drets.

La Cartoixa de Valldecrist d’Altura del segle XIII la comprà aquest any la Diputació de Castelló per salvar-la de la ruïna total, quan quasi no quedava res en peu des de l’exclaustració de 1835. En 1966 feren una primera intervenció de restauració de l'església de Sant Martí. Va ser declarada Monument Històric Artístic el 10 de febrer de 1984 pel Consell.

Espeleòlegs catalans a l’Avenc Montserrat Ubach, 1963, Foto Félix Alabart.

La Verge Blanca de la Cova Santa d'Altura es va declarar aquest 1955 patrona dels espeleòlegs espanyols gràcies a l'empenya franquista de recristianitzar tota la societat espanyola després del parèntesi republicà. Aquesta cova era coneguda d'antic com refugi de ramaders amb el nom de la cova del Latonero, nom local del lledoner. En 1502 es trobà dins la cavitat una xicoteta talla d'una Verge que veneraren ramaders i veïns. Amb el pas dels anys aconseguí fama de fer miracles, principalment afavoria pluges. 

En 1726 el país patia una forta sequera i baixaren la Verge a la catedral de Sogorb mentre a terres de parla valenciana deien que "no plourà fins que no isca la palometa", Blanca Paloma o Palometa eren alguns noms populars d'aquesta Verge. Cròniques asseguren que l'endemà de baixar-la començà a ploure mentre la gent cantava als carrers "Que llueva, que llueva, la Virgen de la Cueva". Des d'aleshores molts llauradors de la Serrania i l'Alt Palància anaven a la cova demanant la fi de les sequeres mentre la cançoneta s'estengué per les escoles valencianes.

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

Espanya va ingressar a l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) i a l’Organització de les Nacions Unides (ONU), començava a trencar-se l’aïllament internacional de la dictadura franquista.

Escut del Pacte de Varsòvia

Començà la Guerra de Vietnam tot i que fins a 1964 els Estats Units no enviaren tropes per aturar l’avanç dels comunistes de Vietnam del Nord, això provocà la reacció de la societat nord-americana contra aquesta guerra que va impulsar al Moviment Pacifista.

Es va signar el tractat de creació del Pacte de Varsòvia on els països comunistes encapçalats per la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) i els seus aliats es comprometien a defendre's militarment de qualsevol atac del bloc capitalista.  

TBO d'Eduardo Vañó 1955

El palmerar d'Elx en 1955, foto de l'Etnomuseu d'Elx

Plaça de la Mare de Deu de València, 1955

Fonts i referències:

https://alicantepedia.com/fotografias/camping-bah%C3%ADa-en-la-albufereta

 

Musica i pel·licules recomanades: