Collage RMiB EL PORT DE VLC: UN OGRE FAMOLENC Comencem repassant la història del port de València . A les platges més pròximes de la ciutat, al nord del  riu Túria , hi havia rudimentàries instal·lacions per a descarregar els vaixells que, per la seua grandària, no podien remuntar el  riu   Túria fins a les muralles de la ciutat. Els rudimentaris pantalans de fusta que alçaven a la platja no duraven gaire a causa de les avingudes del riu o per les tempestes, a més la platja creixia contínuament i ensorrava els pantalans, impedint l’aproximació de barques amb més calat.  Estudis geogràfics com els del professor Juan Piqueras Haba (Campo Arcís, 1946) demostren que el Port de València és un desgavell, perquè no és un port natural. Es pretén aprofitar una costa arenosa, amb poca fondària i sense cap protecció per a resguardar els vaixells, davant dels marejols. Per a protegir les embarcacions calia fer grans espigons que alteraren la dinàmica dels corrents. Una platja plena de b

  El riu Túria transcorria dins del terme de València set quilòmetres, encaixonat per marges de pedra, des de l’Assut de Rovella fins a l’Assut de l’Or , en creuar el pont de Ferro o de Drassanes (1931) moria al mar, entre el port i el barri de Natzaret . Els paredats s’havien construït per defensar la ciutat de les freqüents avingudes del riu que periòdicament la negaven. En les pitjors riuades sols s’havien salvat els terrenys que ocupava l’antiga ciutat romana, fundada dalt d’un alteró d’un illot a la vora del riu, pel cònsol romà: Dècim Juni Brut Galaic el 138 aC. València en 1853, gravat d’Alfred Guesdon  El riu Túria tancava València pel nord, per facilitar el pas s'havien alçat 12 ponts, cinc històrics, altres cinc i dues passarel·les més modernes. Per protegir la ciutat de les avingudes que es repetien periòdicament començaren ben prompte a alçar paredats formats amb grans pedres. En 1956 acabaren els primers que va construir la Junta de Murs i Valls , entre el p