Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Rachel Carson

Fitosanitaris, plaguicides, herbicides

  Els fitosanitaris són els medicaments de les plantes, són substàncies actives amb capacitat per a protegir als vegetals i els seus fruits, influeixen el procés de creixement, poden aturar o evitar la proliferació d'altres éssers vius que les afecten. A més hi ha productes específics per a regular el creixement vegetal. Els plaguicides, herbicides o insecticides són productes químics o biològics utilitzats per a combatre als organismes (plagues) que perjudiquen els cultius, a la ramaderia o fins i tot a les persones. Hi ha molts tipus de plaguicides , es classifiquen en funció de l'objectiu que volen combatre. Al món es gasten més de 1000 tipus de plaguicides, cadascun d'aquests productes té diferents efectes toxicològics, encara que no tots ells són nocius. Un insecticida és un compost químic utilitzat per a matar insectes o controlar les seues poblacions, solen ser més tòxics per a l'ésser humà que els herbicides . Són específics per atacar als diferents tipu

Any 1962

Collage RMiB “L'objectiu de la ciència és descobrir i il·luminar la veritat”. Rachel Carson NATURALISTES L’ornitòleg Lluís Pechuán Albiñana El naturalista valencià Lluís Pechuán Albiñana feia seguiment i anellament dels ardeids de l'Albufera de València i també treballava al Fondo d'Elx. Publicà que hi havia una colònia de martinet (Nycticorax nycticorax) que criava a la pineda de la Devesa del Saler. En 1968 va constatar que en començar la urbanització de la Devesa desaparegueren com a reproductors algunes espècies. Va publicar a la revista ARDEOLA, en el volum 10 (1966) signà l’article "Sobre charranes, fumareles y ardeidas que nidifican en la albufera de valencià" i la nota "Larus ridibundus anidando en el lago de la Albufera", al número de 1969 trobem "Captura d'un Alopochen aegyptiacus en l'Albufera de Valencia". En 1971  aparegué la seua darrera aportació que tornava a reflectir l’evolució de les aus colonials a les mates: "S