Passa al contingut principal

Els Verds, Ecologistes en política

 


L'Ecologisme pretén un equilibri entre l’espècie humana i l’entorn natural, vol assegurar una qualitat de vida digna a tots dos, cerca l’harmonia ecològica i social de manera justa i democràtica. Pretén un radical canvi social perquè la seua visió està enfrontada amb la concepció política de liberals i socialistes. Com que els ecologistes no veien representats els seus interessos als partits tradicionals decidiren participar del joc polític, obrint l’espectre amb l’aparició dels partits verds.



Els partits verds europeus defensen una economia basada en el benefici social i el respecte a l'entorn. Com els recursos del planeta són limitats, propugnen assolir una economia centrada en la satisfacció de les necessitats vitals, com són una alimentació sana i educació a l’abast de tota la població, sota les premisses de solidaritat global i transgeneracional.


L'Ecologia política pretén ser molt més que una nova forma de distribució econòmica, per això ha de crear unes bases legals que garantisquen una democratització real basada en el respecte a la naturalesa. Aquest nou cos legal s’ha de fonamentar en la vigilància i la denúncia social de la despulla, del control territorial, de la depredació del Medi i de l'acumulació que fan uns pocs enfront de la despossessió de la majoria. Deu crear una organització social que siga antagònica respecte dels blocs dominants en el segle XX, el Capitalisme-liberalisme i el Social-comunisme.





Una nova alternativa política requereix de conceptes novells com és el de Justícia Socioambiental  que aparegué en 1980 als EUA, tot i que no es va consolidar fins a la celebració de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro (1992). Eixe nou tipus de justícia defineix  el Medi Ambient com un bé comú, per tant cal defensar-lo i regular-lo mitjançant lleis. Introdueix altres conceptes nous com són la Responsabilitat Ambiental, la Reducció, la Reparació i la Compensació dels danys ambientals.

En obrir-se un nou camí polític prou exitós comprovarem que amagats sota el color verd, aparegueren alguns partits "curiosos" allunyats de l'ecologia política.




Entre els pares teòrics dels partits verds trobem al filòsof i periodista francés Gerhart Hirsch (1923-2007), que sota el pseudònim d’André Gorz va escriure en 1968 “Adéu al proletariat”. L’autor es va inspirar pels moviments de Maig del 68 i va transitar del marxisme obrerista cap a l’ecologia política. En aquest llibre descriu eixe pas ideològic del roig al verd, un trànsit molt freqüent en la majoria dels ecologistes més veterans.



La major part dels primers militants dels partits verds foren progressistes desencantats d’un comunisme totalitari, d’un anarquisme massa alternatiu o d'un socialisme descafeïnat. Fugiren d’un marxisme proletari que en les societats occidentals havia esdevingut en un contrapés estètic del neoliberalisme, que sols servia per a mantindre una aparença democràtica.  Mentre el poder pertanyia als de sempre i amb el fenomen de la globalització, més encara!


Petra Kelly


En 1970 a Alemanya començaren aparéixer xicotets de grupuscles polítics ecologistes que volien participar en política. En 1979 uns quants s’uniren i presentaren a les eleccions europees a l’activista Petra Kelly (Günzburg, 1947-1992) i a Herbert Gruhl (Doberschau-Gaußig, 1921-1993), tot i que no obtingueren cap escó. Eixe fou l’aparador que va afavorir que continuaren sumant confluències i vots. En 1980 fundaren el partit Die Grünen, a Karlsruhe. Tres anys després, en 1983 aconseguiren entrar al Bundestag en obtenir el 5,6% dels vots que suposaven 27 diputats. 




La figura més mediàtica de Die Grünen fou Petra Kelly, tot i que no durà molt, va morir assassinada d'un tret mentre dormia, a Bonn en 1992. Aparentment la matà la seua parella, l'exgeneral i també polític verd, Gert Bastian (Munic, 1923-1992), després se suïcidava.


Joschka Fischer, foto de Heinrich-Böll-Stiftung


Joschka Fischer (Gerabronn, 1948)  fou un dels primers diputats verds al Bundestag, en 1983. Ell i el seu amic Daniel Cohn-Bendit (Montalban, 1945), un dels líders del Maig de 1968, havien entrat a formar part del partit recentment fundat: Aliança 90/Els Verds, l’any 1982. En 1985 Fischer deixà el parlament federal per a convertir-se en el primer ministre verd, en concret ocupà la cartera de Medi Ambient de l’estat de Hesse, formant part d’una coalició entre Die Grünen i el Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD)


Mur de Berlín, 2014, Arxiu RMiB


Amb la reunificació del país, després de la caiguda del mur de Berlín, s’uniren el partit esquerrà BÜNDNIS 90 (Aliança 90) procedent de l’antiga Alemanya Democràtica amb DIE GRÜNEN. Els seus diputats entraren a formar part del govern federal, en una coalició amb l’SPD. Els mitjans de comunicació els batejaren com el govern “roig-i-verd” o el “meló d'Alger”. En 2017 els Verds aconseguiren els millors resultats en unes eleccions, arribaren al 8,9% dels vots.


Winfried Kretschmann


En les eleccions a l’estat de Baden-Württemberg de 2016, els Verds foren la primera força i presidiren un govern de coalició. Winfried Kretschmann fou el primer ministre Verd, un càrrec equivalent al de president de la Generalitat.




Els Verds alemanys s’han polaritzat en dos blocs, sovint enfrontats, uns s’anomenen Realistes o Realos, són partidaris de pactar amb la resta de partits per assolir més quota de poder, altres són els Fonamentalistes o Fundis, rebutgen pactes amb altres forces polítiques per poder mantindre's fidels als seus principis.


Green Party UK


El primer partit Verd d'àmbit estatal en fundar-se fou The PEOPLE Party, format a Gran Bretanya en 1972, per l’advocat de Coventry, Tony Whittaker (1932-2016). Presentaren sis candidats a les eleccions de 1974, però sols tragueren uns pocs vots en les seues circumscripcions, quedant els seus candidats en tercer o quart lloc. En 1975 canviaren el nom pel d’Ecology Party i una altra volta en 1984, quan s’anomenaren Green Party.




Hi ha més partits verds a la resta del món, cal destacar Mèxic on l’any 1986 es va crear el Partido Verde Mexicano. Són d'ideologia conservadora, defensen la pena de mort i la cadena perpetua. Han protagonitzat uns quants escàndols, però arribaren a ser la quarta força del parlament estatal en 2015, amb 47 diputats.


Ironia gràfica mexicana



Green Party of Aotearoa


En 1990 es va fundar el Green Party of Aotearoa de Nova Zelanda, s'han situat com a tercera força més votada del país.


Antanas Mockus


A Colòmbia el matemàtic d'origen lituà, Antanas Mockus, que abans havia sigut alcalde de Bogotà en dues ocasions, es va presentar amb el partit Alianza Verde. Mockus aconseguí un 27,5% dels vots, forçà la segona volta de les eleccions presidencials de 2010 i quedà en segon lloc, just darrere de Juan Manuel Santos.



Verds d'Àustria

Partit Verd de Brasil



Comentaris