Passa al contingut principal

Any 1979


 

NATURALISTES

Al món de l'ornitologia valenciana per a trobar referències dels pioners de la dècada dels setanta cal consultar llibres com "La Albufera de Valencia: sus aves y sus peces" del professor Ignacio Docavo Alberti (Madrid, 1922-2016). Docavo fou doctor en biologia i catedràtic d'entomologia de la Universitat de València, va ser director del Jardí Botànic, però és més recordat perquè en 1965 fundà el zoològic dels Jardins del Reial de València, el va dirigir fins al seu tancament en 2008. 



D’aquesta publicació la part que tractava l'avifauna comptava amb assenyalades aportacions del mestre d'anelladors Antoni Mira Franco a més del fotògraf i també anellador Lluís Pechuán Albiñana. Pechuán va estudiar els ardeids de l'Albufera entre els anys 1964 i 1970, també va fer un dels primers reportatges fotogràfics de Doñana que li encarregà José Antonio Valverde Gómez (Valladolid, 1926-2003) i publicà reportatges a la revista PERIPLO.


Mascarell, Arxiu RMiB

Aquest any es va celebrar a l’Alcúdia, Mallorca, la cinquena Jornada Ornitològica Espanyola. S’adonaren del desconeixement generalitzat que hi havia sobre les aus marines, per això decidiren formar un grup de treball específic sobre elles. 



La Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO) va fer el primer cens de colònies de cria de voltor (Gyps fulvus) a l’estat. Al País Valencià els encarregats de fer-ho foren Enric Errando, José Antonio Gil-Delgado Alberti (Madrid, 1950), J.B. Miguel, J. Segarra, A. Andruñán i M. Nieto,  pertanyien a la Facultat de Ciències, al departament de Ciències de Burjassot. Sols trobaren una colònia amb 14 parelles a Sorita del Maestrat, al Baix Maestrat. L’ús generalitzat de verí havia exterminat quasi totes les aus carronyaires a casa nostra. Eixe any començà el Projecte Grusamb l’objectiu de fer un seguiment perllongat en el temps i comprendre la migració de les grues (Grus grus).

 

ECOLOGISTES



Sota el nom de la Colla Ecologista Margalló es va legalitzar un grup d’activistes d’Elx que passat el temps es federarien amb Ecologistes en Acció. Són un dels grups més veterans del País Valencià perquè començaren en 1977, amb el paraigua del Centre Cultural el Margalló. Aquest espai fou un punt de trobada d’ecologistes, pacifistes, objectors de consciència, feministes, homosexuals, en resum, de tots els alternatius del Baix Vinalopó. Feren publicacions i mantingueren una emissora de ràdio que ajudà a estendre les seues inquietuds. Entre molts més destaquen el fundador Manuel Domingo López “Manolo el Andaluz”, Gaspar Agulló, Pere Vicente Agulló (Elx, 1956) o activistes més joves com Mariló Antón, Adolfo Quiles, Álvaro Bellón Vanesa Cano.


Full del GEL, Arxiu RMiB


Un altre dels grups ecologistes que encetaren camí aquest any fou el Col·lectiu Ecologista La Rosella de Torrent, tingueren seu oberta a la plaça Sant Roc. De 1979 fins a 1982 publicaren el butlletí la Formiga. Estigueren molt preocupats per la problemàtica dels residus i fundaren una plataforma per treballar en la seua reducció. Els darrers anys s’han anomenat Colla la Rosella i continuaven actius en 2020.

El que degué ser el primer local ecologista a la ciutat València, estigué al carrer Cadis, era un sisé pis al barri de Russafa que facilitaren els germans Eugeni i Joan Josep Senent Moreno (València, 1945) per a l’ús d’AVIAT.


Full del Grup Ecologista Llibertari, Arxiu RMiB


El dia 11 març la Coordinadora de Grups Ecologistes del País Valencià organitzà una manifestació antinuclear a València, a la qual assistiren vora 10.000 persones. Un cotxe va envestir als assistents que respongueren l'agressió cercant el vehicle, dins descobriren a Fernando Abril Martorell (València, 1936-1998), vicepresident Segon del govern i ministre d’Economia de l'UCD! Els concentrats sofriren l’assetjament de militants ultradretans de Fuerza Nueva, un d’ells arriba a traure una pistola amb la qual disparà a l'aire.

El diari LAS PROVINCIAS feu la seua tasca manipulant la informació i acusà els ecologistes de violents, d'anar armats amb pistoles i destrals, a més de disparar tirs a l'aire. En realitat un dels manifestants duia una destral que havia furtat a un altre conductor que els va amenaçar amb l’aixa. El mateix dia es feia la primera manifestació antinuclear convocada pel CANC i grups ecologistes a Barcelona, a la qual assistiren més de 50.000 persones que demanaren una moratòria nuclear i la paralització del "Plan Enegético Nacional".


Arxiu RMiB

El 3 de juny amb motiu de la Diada Internacional contra l'Energia Nuclear es va fer la manifestació antinuclear més nombrosa de les convocades a València. Els ecologistes anaren a la Vall d’Aiora, on s'ajuntaren més 20.000 manifestants. Aquest mateix dia altres 100.000 persones es manifestaren pels carrers de Barcelona contra la nuclearització del país. El mes d’octubre es va fer una altra manifestació antinuclear molt nombrosa a Elx.


Arxiu RMiB


El grup ecologista AEPDEN va substituir al seu secretari José Manuel de Pablos Coello (Tenerife, 1945) per Humberto Amaral da Cruz Mora (†2008). Segons afirmaren alguns membres directius, com Santiago Abad o Eladio Fernández-Galiano Ruiz, fou per l’excés de personalisme i per l’ocultació d’informació rellevant a la resta de la directiva. A conseqüències del canvi, poc després es va dissoldre el grup.




Els dies 28 i 29 d’abril s’ajuntaren una bona part dels membres dissidents d’AEPDEN en una trobada a Navacerrada amb representants d’altres 16 grups de Naturalistes. En octubre de 1978 AEPDEN havia assistit al VIII Congrés de la Federació Internacional d'Amics de la Terra, a Frankfurt, on van formalitzant la seua integració i assumiren el compromís d'informar a la resta de grups de l'Estat, amb la intenció de crear una federació ibèrica. Aquest compromís es va dur a terme a Navacerrada, on es fundà la Federación de Amigos de la Terra de los Pueblos de España (FAT). La resta de grups estatals que s’adheriren foren ADEGA, ANDALUS, AGADEN, ADENEX, DALMA, MEVO (Moviment Ecologista Canari), SEESMEG (Moviment Ecologista Gadità), ASECA (Associació Ecologista Castellana) ADES (Associació per a la Defensa Ecològica de Salamanca). Publicaren la revista Oxígeno.


Arxiu RMiB


En una reunió del sector més ecologista a Casp, Saragossa, legalitzaren la Coordinadora Estatal Antinuclear (CEAN), tot i que ja l’havien creat a Sòria el maig de 1977, impulsada per organitzacions com el Comité Antinuclear de Catalunya (CANC), o la Comissió de Defensa d'una Costa Basca No Nuclear. La CEAN fou organització de tipus assembleari que mai tingué una estructura estable, no solien alçar actes, era continua l'entrada i eixida de grups en cada reunió. Un col·lectiu designat prèviament es feia càrrec d’organitzar la següent reunió, de facilitar l'allotjament i la intendència de la trobada que anà girant per tot l'estat.


Gladys del Estal

Eixe dia 3 de juny, en la Diada Internacional contra l'Energia Nuclear convocada per a protestar per l’accident de Harrisburg, la Guàrdia Civil assassinà a Gladys del Estal Ferreño (Caracas, 1956-1979) a la manifestació de Tudela. Eixe mateix mes ETA ficà una bomba a la central nuclear de Lemóniz.


El MOC a Capitania de València en 1978

PACIFISTES I OBJECTORS

Aquest any estaven actius el Col·lectiu Antimilitarista Llibertari i el Grup de Recolzament a l'Objecció de Consciència de València, tots junts formaren el Moviment d'Objecció de Consciència de l'Horta de València. Presentaren una carta blanca a la revista Valencia Semanal per a demanar l’alliberament de l'objector Albert Pujol, estava empresonat a Melilla per l'aplicació d'un article en desús del codi militar, el 383. Una norma del Ministeri de Defensa publicada en gener de 1978, recomanava concedir als objectors la incorporació ajornada perquè era un dret reconegut per l'article 30 de la Constitució Espanyola, tot esperant una futura llei que regularà l’objecció de consciència.




CRÒNICA DE 1979

Arxiu RMiB

Obrirem l’any a Sollana, amb un accident del tren de Gandia-València que provocà quatre morts i divuit ferits, es va estavellar amb un altre tren de mercaderies. El mes de setembre tornarem a patir un altre accident ferroviari en el qual dues persones van perdre la vida a Cocentaina, en descarrilar el tren de València Alcoi, un dels vagons va caure per un precipici de seixanta metres.



El mes de febrer un atemptat amb un quilo goma-2 cremà la seu de Fuerza Nueva a València, va ser reivindicat per una desconeguda Organització Antifeixista Secreta del País Valencià (OASPV). Les autoritats no detingueren a ningú i mai més tornaren a actuar! Fins aleshores cap organització d’esquerres valenciana havia demostrat capacitat d’atemptar amb explosius. Tal volta sols fou una excusa per a justificar el que esdevingué poc després!

El dia 3 de març es van celebrar les eleccions generals a l’estat, a casa nostra el PSPV i l’UCD empataren amb 13 diputats mentre que el PCE obtingué 3.

El dia 31 arribà per primera volta l’aigua del Transvasament del riu Tajo al Baix Segura, mitjançant un canal a cel obert d’una longitud de 292 quilòmetres, les obres havien començat l’any 1969.



El 3 d’abril es van fer les primeres eleccions municipals de la democràcia. A l’ajuntament de València els resultats deixaren un empat a 13 regidors entre la UCD i el PSPV, el PCE obtingué 6 i Unió Regional Valenciana un altre més. L’alcalde que trià el ple fou Ferran Martínez Castellano (València, 1942) del PSPV, gràcies al suport dels regidors del PCE. Castellano era un destacat militant del Partit Socialista Valencià (PSV) que havia defensat amb fermesa el manteniment del Marxisme al XXVIII Congrés del PSOE.

El congrés el guanyaren els “socialdemòcrates” partidaris de renegar del marxisme, encapçalats per Felipe González Márquez (Dos Hermanas, 1942). González era el cap visible dels joves advocats andalusos que controlaren amb mà de ferro el partit. Una de les primeres iniciatives que mamprengueren fou expulsar a Castellano, l’acusaren d'haver deixat un dèficit de 16 milions de pessetes al partit, tot i que passat el temps els tribunals el van absoldre. Ja era massa tard, havia perdut l’alcaldia i havia deixat el pas franc a Ricard Pérez Casado (València, 1945). Eixos anys els socialdemòcrates no feien presoners!


Arxiu RMiB

El Moviment Comunista del País Valencià va presentar a les eleccions de València la candidatura de Just Ramírez Palomar (València, 1948-1994). Obtingueren 4.131 vots, un 1,22% que els va convertir en la força més votada de les que quedaren fora de l’ajuntament. Foren la candidatura de les associacions de veïns i dels ecologistes, comptaren amb el suport de; Josep Vicent Marqués i González (1943-2008); Carme Alborch Bataller (Castelló de Rugat, 1947-2018) o Vicent Ventura i Beltran (Castelló de la Plana, 1924-1988), entre molts altres intel·lectuals.


Arxiu RMiB

Eixe mateix mes d'abril els artificiers hagueren de desactivar dues bombes als portals de la llar del president del Consell, Josep Lluís Albinyana i Olmos (València, 1943) i en la de l'alcalde Martínez Castellano.

Sis muntanyers de Gandia moriren en abril, sepultats per una allau de neu a la serra de Gredos, foren; José Camarena; Ignacio Hernández; Joaquín Martínez; Juan José Martínez; Carlos Román i María Teresa Vilaplana.


Arxiu RMiB

El 25 d'abril membres del Grup d’Acció Valencianista GAV assaltaren als assistents a una missa en commemorativa de la pèrdua dels Furs. Altres “desconeguts” cremaren les senyeres del Consell que hi havia a la Fira del Llibre de València i agrediren diverses persones. Al plenari autonòmic s'aprovà el nom de País Valencià i la senyera quadribarrada amb l’escut del Consell.


Arxiu RMiB


El 24 de juny es va celebrar la primera manifestació de l'orgull LGBT València que convocà el Moviment d'Alliberament Sexual del País Valencià (MASPV), assistiren vora 5.000 persones. L'any següent el govern civil no va autoritzar la manifestació que convocà el Moviment d'Alliberament Gai del País Valencià (MÁGPV), tot i que no feren cas i es concentraren a la plaça de la Mare de Déu de València


Arxiu RMiB

La situació legal de gais i lesbianes estava regulada per la Llei de Perillositat Social de 4/8/70. Eixa norma deia textualment que: “Serán declarados en estado peligroso y se les aplicaran las correspondientes medidas de Seguridad y Rehabilitación a los mayores de 16 años que probablemente hayan realizado actos homosexuales”. Aquesta norma contemplava la possibilitat d’internar als “desviats” en centres de reeducació, entre quatre mesos i cinc anys, a més donava la possibilitat de desterrar fins a un màxim de cinc anys. La mateixa llei justificava l’aplicació d’aquestes penes sense més proves que la sospita de les autoritats.


Foto de lambda

El 25 de juny a València mataren a Valentín González, un jove treballador de vint anys, militant de la CNT. Fou víctima d’una pilota de goma disparada a boca de canó quan els antiavalots reprimiren una vaga al Mercat d’Abastos. El dia de l’enterrament es va convocar una vaga general que tingué molt suport. 


Arxiu RMiB

Eixe mateix mes esclataren dos artefactes explosius a Benidorm i en juliol dos més a Castelló. Començava la campanya d'ETA contra el turisme en un intent de donar visibilitat internacional al conflicte basc.

El 17 de juliol per culpa d'una turmenta seca, es van cremar més de 28.000 hectàrees als termes d'AioraÉnguera, Teresa de Cofrents, Xarafull, Bicorb, Quesa i Moixent, les pèrdues es valoraren en 621 milions de pessetes. El 30 del mateix mes desaparegueren per culpa del foc altres 8.000 hectàrees als termes de Cortes de Pallars, Millars i Cofrents, les pèrdues pujaren als 73 milions de pessetes. Un altre gran incendi cremà 800 hectàrees del vessant nord del Montgó. Respecte de l’any anterior pujà la superfície cremada pels incendis forestals, vam perdre un total de 78.483 hectàrees.


Josep Lluís Albinyana


El 3 de setembre agrediren al president Josep Lluís Albinyana i a Manuel Girona Rubio a Quart de Poblet, quan assistien a un ple per demanar l’autonomia segons l'article 151 de la Constitució espanyola.

Arxiu RMiB

A la tardor es posaren d’acord Fernando Abril Martorell (València, 1936-1998), president de la UCD valenciana, i Alfonso Guerra González (Sevilla, 1940), vicesecretari general del PSOE, per a bloquejar el procés d’autonomia plena per al País Valencià mitjançant la via de l’article 151.


Arxiu RMiB

El nou d’octubre es concentraren els extremistes blavers d’avant l’ajuntament de València i cremaren la senyera del balcó, el foc es va estendre a la bandera d’Espanya. Poc després en la processó cívica un grup d’extremistes furtaren la reial senyera mentre una torba boixa aconseguia agredir al president de la diputació, Manuel Girona i Rubio (Sagunt, 1939) i al nou alcalde de València, Ricard Pérez Casado (València, 1945), quan intentaven anar a l’ofrena al monument de Jaume I.



La mateixa vesprada del 9 d'octubre uns feixistes ficaren dues botelles amb detonador, plenes de gasolina i metralla amagades en dues borses de plàstic, a la plaça dels Furs de València. Un dels explosius estava baix de la furgoneta del grup musical Carraixet. A eixa plaça devia arribar la Marxa per l'Autonomia i el Dret a l'Autodeterminació del País Valencià. Hi havia un escenari on devien actuar el grup de Tavernes Blanques i Lluís el Sifoner. Quasi estava plena la plaça quan algú s'adona del contingut d'una de les borses. La policia desactivà els explosius i, per a variar, s'oblidà d'investigar res. El governador civil, José María Fernández del Río (Cármenes, 1938), continuà fent d'escut al terrorisme blaver i espanyolista.


Arxiu RMiB

Es multiplicaren les agressions dretanes, al Café de la Seu de València, on sovint es feien tertúlies de nacionalistes progressistes, entrà un grup de matons dels Guerrilleros de Cristo Rey. Anaven armats amb una pistola amb la qual amenaçaren als presents, mentre a colps de cadenades destrossaren el local. També atacaren la seu del Partit Comunista del País Valencià PCPV i la del Sindicat Lliure de Marina Mercant.



A diferència del que passava amb els grups ultradretans, no costava molt trobar als extremistes d’esquerra. Al barri Torrefiel de València, la policia secreta detingué a José María Sánchez Casas (Cadis, 1942-2001), era el cap del Grupo Antifascista Primero de Octubre (GRAPO). El torturaren sense treva durant deu dies, després amb les confessions obtingudes l’acusaren de més trenta assassinats i el condemnaren a quasi mil anys de presó.



El 30 d’octubre el parlament de l’estat aprovà la creació de la Universitat d’Alacant. El seu antecedent havia sigut el Centre d'Estudis Universitaris (CEU) que encetà camí el 4 de novembre de 1968.


Enric Monsonís Domingo

El 17 de desembre del 1979 aconseguiren paralitzar definitivament al Consell i forçaren la dimissió del president, Josep Lluís Albinyana. Desenganyat per les fosques maniobres dels seus propis "companys" socialistes, lliurà el carnet del PSPV i l'acta de diputat del PSOEEnric Monsonís Domingo (Borriana, 1931-2011) de l'UCD es va autoproclamar president en funcions, en contra del que disposava el Reial decret de creació del Consell del País Valencià i del seu reglament de Règim interior. Ambdós obligaven a convocar l'assemblea de parlamentaris perquè triaren un successor. Els objectius de les dretes centralistes estaven aconseguits, havien aturat l'autogovern dels valencians i havien pres el control polític de la Generalitat.

 

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

El 28 de març es va produir l'accident nuclear de Three Mile Island, prop de Harrisburg, a l'estat nord-americà de Pennsilvània. L’avaria d’una comporta del circuit d’aigua primària no va permetre refredar el nucli del reactor que es va fondre parcialment, per sort la tercera barrera de tancament va funcionar i sols deixà passar una mica de radioactivitat fora.

El 17 d'abril a Catalunya començaren les emissions d’Ona Lliure, la primera ràdio lliure de l’estat.


Plataforma IXTOC

El 3 de juny el pou petrolífer “IXTOC I” que l’empresa PEMEX tenia en aigües de Campeche, Mèxic, mentre estava perforant en proves va rebentar i vessà a la badia 530.300 tones de cru, durant 280 dies. 


Atlantic Empress

El 3 d’agost dos superpetroliers de matrícula liberiana, l’Atlantic Empress i l’Aegean Captain, xocaren davant les costes de Tobago i abocaren al Mar Carib més de 500.000 tones de cru.

Suïssa obtingué un escó el primer diputat verd d’un parlament estatal, Daniel Brélaz (Lausanne, 1950) del partit Les Verts - Parti écologiste Suisse

A la vila de Berna es va signar un conveni internacional relatiu a la conservació de la vida silvestre i del medi natural d'Europa. Aquest conveni va establir les bases del que després seria la Xarxa Natura 2000. L’objectiu era protegir una ampla varietat d’espais singulars per a garantir la conservació de la flora, de la fauna silvestre i dels seus hàbitats naturals, així com protegir les espècies migratòries amenaçades d'extinció. Aquesta filosofia es va recollir a la Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació dels ocells silvestres, la coneguda com la Directiva d’Aus.

Natura 2000 és una xarxa ecològica europea a la qual han de contribuir tots els estats membres aportant aquells espais que tinguen destacats hàbitats naturals o espècies rellevants. L’objectiu final és que la biodiversitat mantinga un estat de conservació favorable en tota Europa. Els espais que conformen aquesta xarxa són les Zones Especials de Protecció per a les Aus (ZEPA), els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) i les Zones Especials de Conservació (ZEC).

 

PUBLICACIONS

 

Aquest any el científic multidisciplinari J. E. Lovelock va publicar "Gaia: A New Look at Life on Earth". Aquest llibre és la narració d'un recorregut cercant proves per demostrar que el nostre planeta en realitat és un sistema complex semblant al d'un organisme individual. Segons l'autor; Gaia o la biosfera, ambdós són mateix, és una entitat autoregulada que pretén mantenir la salut del planeta mitjançant un control químic i físic. Lovelock al costat de A. J. P. Martin dissenyaren el detector de captura d'electrons que va permetre a Rachel Carson confirmar la presència de pesticides per tot arreu del món, de la llet materna fins als pingüins de l’Àrtic, això li impulsà a escriure “Silent Spring”.

Es va publicar el primer número de la revista El Ecologista que continuaria eixint fins a l’any següent, impulsat per un grup de madrilenys sota la direcció d’Alfonso del Val. Després canviaren el nom i es convertiren en GAIA. L’any 1999 d’Ecologistes en Acció va tornar a publicar-la amb el nom original. 


BANDA SONORA RECOMANADA: 




Comentaris