 |
| Collage RMiB |
ECOLOGISTES
AVIAT i el Manifest Ecologista del País Valencià
Aquest va ser un any molt
important per a l‘ecologisme valencià perquè es va publicar el “Manifest
Ecologista del País Valencià, proposta de mides urgents”, va ser el
document de constitució de l’Associació Valenciana d’Iniciatives i
Accions en Defensa del Territori (AVIAT) que va fundar Miquel
Gil Corell (València, 1921-2003) i presidí Joan Olmos Llorens
(Massamagrell, 1947).
Va ser un document clar i
ambiciós en defensa del medi ambient valencià, incloïa un
primer inventari dels punts negres, espais amenaçats o les necessitats de
protecció, així com una sèrie de mesures a curt termini per a detenir la
degradació del territori. Feia referència a la privatització del Saler,
al bombardeig militar de les illes Columbretes, la nuclear de Cofrents,
la planta d’amoníac a la Plana, la urbanització
salvatge de les costes, la contaminació de rius i aigües subterrànies, la
pèrdua de les millors terres de conreu i l’afecció dels fitosanitaris, la
despoblació de les comarques de l’interior i la degradació de la vida dels
obrers als barris i a les viles dormitori.
 |
| Arxiu RMiB |
Assenyalaven amb claredat que teníem un territori agredit per les xarxes de comunicació i per la urbanització sense planificació ni cap control, a més la contaminació i la insalubritat amenaçaven la població. No dubtaren a denunciar quins eren els responsables que es beneficiaven econòmicament d’aquesta depredació del medi, industrials sense escrúpols, promotors del turisme de masses, a més dels que manipulaven als consumidors. Tot el diagnòstic es podia resumir en una paraula; el Capitalisme. Per a combatre’l demanaven una ferma resposta popular, allunyada de manipulacions per part d’elits culturals o tècniques.
A l’administració l’exigien claredat i publicitat de totes les actuacions que afectaren el territori, que sempre es triaren les alternatives menys malbaratadores dels recursos naturals i econòmics. Pensaven que era obligatori consultar i debatre amb els veïns, abans de les actuacions. Reclamaven la realització d’inventaris dels recursos naturals així com un pla de conservació per als indrets més valuosos. Consideraven que els administradors es devien exigir responsabilitats als que havien protagonitzat les majors desfetes ambientals, com la del Saler. Calia paralitzar la construcció de la nuclear de Cofrents, a més demanaven la implantació de l’educació ecològica a les escoles. Tot mentre exigien l’autonomia per al País Valencià.
 |
| Aviat 1979, Arxiu RMiB |
En l’annex 2 detallaven vuit propostes correctores per a afrontar en curt termini, calia detenir la degradació de la qualitat de vida urbana, el camp i les poblacions rurals devien convertir-se llocs habitables amb els mateixos recursos de les grans poblacions, la defensa del paisatge era un valor de qualitat, calia racionalitzar les activitats turístiques, controlar el malbaratament de recursos i la producció de deixalles, així com planificar l’ordenació del territori.
 |
| Aviat 1979, Arxiu RMiB |
Aquest document el van signar bona part dels millors intel·lectuals valencians del moment: el poeta Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924-1993), l’ecòleg Miquel Gil Corell (València, 1921-2003), el sociòleg Josep Vicent Marqués i González (1943-2008), Marcial Martínez López (Palomera, ¿-2013) president de la Coordinadora d’Associacions de Veïns, el senador independent per Alacant Josep Vicent Mateo i Navarro (Jumella, 1931-2001), l’antropòleg Joan Francesc Mira i Castera (València, 1939), l’arquitecte Just Ramírez Palomar (València, 1948-1994), l’urbanista Josep Lluís Ros, Ferran Sanchis Cardona (Castelló, 1935) president del Centre Excursionista de Castelló, Joan Senent Moreno (València, 1945) president del Centre Excursionista de València, la historiadora Trini Simó Terol (València, 1935-2020) i Hector Lillo de DANA, Alacant. Per desgràcia un grup amb les idees tan clares i amb una visió encertada dels problemes del medi ambient i del territori sols pogué treballar fins a l’any 1981.
 |
| Arxiu RMiB |
El GEL i la Nuclear de Cofrents
El mes de desembre es va crear el Grup Ecologista
Llibertari (GEL), es reunien al local de la CNT al carrer Blanqueries de València. Entre
molts altres destacaren Miguel Ángel Ferris, Rafael Medina,
Manolo “Bigotes”, Progreso Fernández, Juan Parreño, Marisa Juan, Vicente
Sánchez el “folla”, Pepe “Iàtova”, “Bobi”, Emilio García, Roberto “el niño”,
Ángel “Braso”, Carmen “la mora”, Carlos J. Sánchez-Pescador i Luis
Caballo. Una volta es va desfer el
Col·lectiu Margarida hi entraren al GEL Carles Arnal Ibàñez
(Vila-real, 1957), Quique Messeguer, Juan Orts i Ricard Almenar “Richi”.
La major part dels seus membres provenien del sindicalisme,
no volien afilats, ni quotes, s’organitzaven mitjançant assemblees convocades
pel telèfon. El GEL va ser molt combatiu i des del primer
moment no volgueren participar del joc polític ni del parlamentarisme, eren
autèntics hereus del sindicalisme anarquista de la CNT. Ho
deixaren ben clar en la publicació de pamflets sota el malnom de La
Traca. El GEL no tenia afiliats ni quotes,
eren llibertaris assemblearis, mai estigueren més de 36 activistes
junts en una reunió, però les seues convocatòries tenien molt ressò i suport. En
1981 publicaren la revista “Malahierba, periódico de
libre expresión crítica i libertaria" que incloïa articles amb
molta informació ecologista, de la qual van treure setze números. Centraren la seua lluita a aturar la
construcció de la Nuclear de Cofrents, no els interessava res el valencianisme.
 |
| Pamflet ecologista a València sense data ni signatura, possiblement del GEL. Arxiu RMiB |
Entre els seus membres tenien a l’enginyer José A. Abascal que treballava en la construcció de la nuclear de Cofrents. Tenia accés a molta informació crítica sobre les malifetes que estaven fent en la construcció de la central, amb ella el GEL publicà informes exhaustius i fulles informatives plenes de detalls tècnics que demostraven que estaven molt bé informats i que sabien ben bé el que estaven denunciant. Aconseguiren que s’estengueren sospites fundades sobre la mancança de seguretat de la central nuclear, així com els continus malencerts de la construcció.
El GEL publicà
un informe en 1979 a la revista El
Ecologista, en el qual afirmaven que durant la construcció aquell mateix
any, s’havien soldat malament les
carcasses del reactor, perquè havien gastat elèctrodes OK 48.17 de corrent
altern en compte dels OK 48.00 de corrent continu que figuraven en el Pla
d’Instal·lació del Reactor. Això provocà l’aparició de milers de micros
porus que impedien l’estanquitat del nucli del reactor, per tant, hi hagueren
de refer-les totes.
La central tenia uns altres problemes crítics; quan anaren a instal·lar el MSR, el tub de conducció del vapor des del reactor fins a la turbina, s’adonaren que no encaixava. Demanaren la seua substitució a l’empresa nord-americana, però com que no van rebre ni resposta ni elements alternatius hagueren de solucionar-lo fent més soldadures, a més per a poder ajustar-ho tot hagueren d’improvisar un anell intern perquè dispersarà la pressió. Eixes modificacions estaven en el punt més crític i febles de la central, el reactor. Davant de qualsevol avaria que provocaren condicions de funcionament extrem, es multiplicarien les possibilitats d’una fallida crítica. Un altre punt crític era el sacrifical o blindatge del reactor que devia resistir les fortíssimes vibracions i pressions, provocades per les vàlvules, que en les purgues periòdiques provocaven un fort onatge del líquid de refrigeració, augmentant la pressió sobre l’escut protector del reactor.
Per a rematar les malvestats de les instal·lacions, el GEL tenia informadors que asseguraven que la cimentació sobre la qual descansava el reactor nuclear s’havia inclinat, això havia provocat la necessitat de fer moltes modificacions. Entre elles destacaven la complexitat dels sistemes d’aspersió i els separadors de vapor de damunt el nucli. Quelcom tan greu feia sospitar de la resistència del reactor davant qualsevol emergència. El sacrifical resistiria les condicions extremes en cas d’emergències no estant ben assentat el nucli del reactor?
Llavors
els responsables de la nuclear, per a tapar les fuites d’informació sobre les
deficiències de construcció i les mancances de seguretat ordenaren el trasllat
a una altra obra allunyada de l’enginyer ecologista. Davant la sanció, Abascal
es va negar a signar els parts de validació de resolució de les 50 anomalies que
figuraven en els registres de deficiències. El mateix director de la nuclear, Manuel
Acero, hagué de fer declaracions públiques per a intentar desmuntar les
denúncies de mancança de seguretat de la instal·lació del GEL. Abascal
no dubtà i tornà a contradir al seu director, negà en premsa
que en la construcció s’hagueren seguit les instruccions del Codi ASME, les
que regulen la normativa de soldadura de recipients a pressió.
 |
| Arxiu RMiB |
Finalment la nuclear acomiadà al treballador
ecologista. Davant dels jutjats el va defensar l’advocat que anys després
encapçalaria les llistes d’Esquerra Unida,
Ricardo Peralta Ortega (Belvís de la Jara, 1951). Aconseguiren quatre
milions de pessetes d’indemnització pel despatxament de l’enginyer, aleshores Abascal desaparegué espantat per la
repercussió mediàtica del seu cas, així com del disbarat de la construcció i de
la manca de seguretat de la nuclear de Cofrents.
A diferència del Col·lectiu
Margarida que utilitzava un llenguatge reivindicatiu de caràcter festiu, el
GEL preferien gastar termes més
radicals, propis de l'esquerra revolucionària. No dubtaren a fer servir eslògans
com "demolició de Cofrents"
o "Centrals nuclears, terrorisme
d'Estat". La mort de l'ecologista Gladys
del Estal Ferreño (Caracas, 1956-1979) víctima de les forces de seguretat
finalitzà amb l'estil bohemi de les mobilitzacions antinuclears. La ràbia donà
pas a xicotetes accions de guerrilla urbana, l’intent de sabotatges, a més no
dubtaren enfrontar-se directament amb els antiavalots.
En 1984 el grup es va desfer
definitivament quan un grup dels components més actius se n'anaren per a
formar una comuna a Riba-Roja de Túria. Sense ells, la resta van perdre impuls i decaigué. Arnal i Messeguer
se centraren a representar
al col·lectiu en la Coordinadora Estatal Assembleària del Moviment
Ecologista (CAME) mentre la resta de membres emprengueren diferents
camins sempre al voltant de l’ecologia. Gent del GEL estigué en la formació de la Coordinadora Ecològica Radical (ECORAD), en la Federació
Ecologista del País Valencià (FEPAV), en els Ateneus Llibertaris "Al
Margen" i "Progrés".
Els més irreverents formaren el Col·lectiu
la Traca que ompliren els carrers amb les seues mítiques paperetes de “Vota
P.A.R.R.U.S.”
AVIAT i GEL foren grups antagonistes en molts aspectes, els primers eren gent més gran, professionals assentats que volien crear un grup ecologista potent que aconseguirà influir als polítics progressistes i obtenir millores ambientals, mentre els segons eren més joves, anarquistes i més partidaris de les accions revolucionàries per a canviar la societat.
 |
| “Chapuza Nuclear”. El Ecologista núm 2. 1979. |
Es va crear la secció d'Ecologia del
Centre Excursionista de València, entre molts altres hi estigueren Carles Gabriel Ferrís Gil, Maria Àngels Ull
Solis (València, 1951) i Enric Roncero i Ventura. Participaren en la formació de la Federació Coordinadora per a la Defensa de les Aus CODA i del Moviment Antinuclear.
El 27 de febrer es va crear el Col·lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya per denunciar el deteriorament de la qualitat de vida i els desequilibris ecològics que sofria Catalunya. Afirmaven que la manca d’informació ecològica era deguda a les pressions econòmiques que volien amagar-la. La seua espenta va aconseguir que aparegueren seccions de medi ambient als principals diaris. El Diario de Barcelona, El Noticiero Universal, El Correo Catalán, La Hoja del Lunes, Tele-Exprés, Mundo Diario i fins i tot La Vanguardia dedicaren redactors al Medi Ambient. El nucli inicial el formaren Santiago Vilanova, Xavier Garcia, Jaume Reixach, Josep Català, Alfons Ribera i Xavier Borràs. Col·laboraren experts com els enginyers Pep Puig i Joaquim Coromines, en Territori comptaren amb Jordi Fortuny, Salvador Balcells, Ramon Farré, Xavier Icart, el vessant Eco-feminista el defensà Pilar Sentís. Entre 1977 i 1982 publicaren dotze números de la revista Userda dedicada a l’ecologisme que va dirigir Santiago Vilanova.
 |
| Pla Nuclear estatal |
El Comité Anti Nuclear de Catalunya (CANC) es va constituir el 14 d'abril. El formaven la Comissió d'Investigació del Col·legi de Llicenciats de Catalunya i les Illes Balears; Comissió d'Apoderats de la Ribera d'Ebre (CARE); Comunitat de Veïns de l'Ametlla de Mar (COVEAMAR); Comité Antinuclear del Casal de la Pau; Tècniques Alternatives i Autogestionades (TARA); el Col·lectiu de Periodistes Ecològics; Estudiants de la Facultat de Biològiques i el Departament d'Ecologia de les Nacions Unides. Una de les primeres manifestacions públiques del CANC va ser la denúncia de l'anomenat Partit Ecològic, de caràcter governamental, en el qual estava implicat el conegut com l'ecologista oficial, Rodríguez de la Fuente. Denunciaven el caràcter oportunista de la seua creació per intentar manipular el "vot verd".
El mes de maig hi hagué una reunió a Sòria
a la qual assistiren 23 delegacions de tot l'estat, totes les que formaven
el Comité Antinuclear de Catalunya-CANC,
la Comissió de Medi Ambient del
Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències de
Madrid; ALBE-Madrid; ALBE Galicia; COA-CINCA Hosca; DEIBA de Saragossa; DEIBA-T de Terol; Comissió de Defensa Costa Basca No
Nuclear; Comissió d'afectats de
Trillo, Guadalajara; Comissió d'afectats Santillán, de San Vicente de la Barquera; AEORMA Soria; AEORMA Cuenca del Duero, de Valladolid; Comunitat de regants de
Badajoz; Grup d'estudiants de Santiago de Compostela; Grup de No Violents de
Bilbao; Mendilur de Tudela; Estudis
Belagua de Pamplona i AEORMA Aragó.
D'AEPDEN anaren representants del
País Valencià així com un Grup
d'Estudiants de la Facultat d'Econòmiques de València.
Acordaren fer la Coordinadora Estatal Antinuclear (CEAN)
per aturar la proliferació de centrals nuclears per tot el país que pretenia
fer Pla Energètic Nacional de 1975.
Volien fer en deu anys 25 centrals amb 38 reactors nuclears. Començava el Moviment Antinuclear que va ajudar a
estendre i difondre l’ecologisme entre la població.
El mes de juny es van reunir al pinar de Valsaín, Segovia, prop de trenta grups ecologistes de diferents
racons de l’estat. Decidiren tornar a fer una nova convocatòria més ampla per
poder fer un congrés constituent d’una
Federació del Moviment Ecologista. Fernando González Bernaldez (Salamanca,
1936-1990), catedràtic d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Madrid, va ser el principal suport
intel·lectual d’aquesta federació. Anys després va ser responsable del Comité de Participació Pública del
ministeri d’agricultura, que era el responsable del Medi Ambient.
Com a les eleccions europees els ecologistes
o verds obtingueren un paper
destacat, un grup d’oportunistes es van presentar sota el nom de “Partido Ecologico Español”.
L’organitzaren el mes d’abril a Barcelona,
l’advocat José Damián Téllez de
Peralta, el biòleg i periodista Fernando
Xavier Enebral Casares i Juan Pedrol
Salvadó. Eren d’ideologia conservadora i com que no aconseguiren representació
parlamentària, en 1978 s’integraren en Coalición
Democràtica. Ningú dins del Moviment
Ecologista els coneixia i per denunciar-ho feren públic un comunicat, abans
dels comicis, avisant que eixe partit no tenia res a veure amb l’ecologisme. Tot i les advertències el
partit verd “fantasma” tingué 42.000
vots. Amb el pas dels anys Téllez de
Peralta es va dedicar a impulsar els cultius sota plàstic a Almeria, darrerament ha acabat en l’òrbita de VOX, que també gasten el verd com color corporatiu.
L’assemblea constituent Federació
del Moviment Ecologista es va fer els dies 17 i 18 de setembre a Cercedilla, Madrid. Van acordar els
estatuts i redactaren un manifest ideològic fundacional. Assistiren 500
activistes representants de 38 associacions i triaren un secretari provisional,
membre dels catalans de DEPANA. L’esdeveniment
el patrocinà el Col·legi d'Enginyers de
Camins, Ports i Canals.
Entre els grups que assistiren estaven els valencians Col·lectiu Margarida, de la resta de l’estat es pot destacar al Comité Antinuclear de Cataluña (CANC), la
Sociedad Gallega de Historia Natural (SGHN),
Defensa Alcarreña del Medio Ambiente
(DALMA), Ekologisten Taldea, Defensa del Medio Ambiente de Málaga (DEMA),
Comisión de Afectados por la Central
Nuclear de Valdecaballeros, Defensa
de los Intereses del Bajo Aragón (DEIBA), Colectivo de Periodistas Ecologistas de Cataluña, Asamblea de Defensa del Medio Ambiente de
la Ribera Navarra (ADMAR), Asociación
Gaditana de Defensa de la Naturaleza (AGADEN).
El secretari d’AEORMA, l’advocat
Carlos Carrasco-Muñoz de Vera (Segovia, 1939) denuncià la mort,
suposadament per irradiació radioactiva d’un obrer de la nuclear de Sorita. Segons declaracions del secretari d’AEORMA, a l’Assemblea de Cercedilla hi assistiren grups Naturalistes encapçalats per biòlegs,
geògrafs i altres professionals mentre altres se sentien més ecologistes, estaven més preocupats per
desenvolupar el Moviment Ciutadà i
la salubritat dels barris, hi havia un altre grup d’antinuclears subdividit en dues famílies polítiques, uns eren
pròxims al Moviment Comunista i
altres es consideraven llibertaris.
Amb quatre tendències i prioritats diferents, va ocórrer el normal en els aplecs progressistes, hi hagué enfrontaments dialèctics que no ajudaren a consolidar la Federació del Moviment Ecologista. Aquest intent de coordinar les diferents sensibilitats de l'estat, sols durà un any. La secretaria es queixà que no rebien les aportacions econòmiques a les quals s'havien compromés els grups i per això poc pogueren fer. En la reunió de seguiment que feren l'any següent, a Daimiel, decidiren dissoldre's perquè la federació no funcionava.
MOVIMENT VEÏNAL
 |
| Marcial Martínez López |
Marcial Martínez López
(Palomera, ¿-2013) fou un
dels principals activistes del Moviment
Veïnal a València. Aquest dominic fundà i dirigí l’Associació de Veïns de Natzaret,
després va espentar la formació de la Coordinadora
d’Associacions de Veïns de l’Horta i
també la va presidir. Va dirigir la Càtedra
Tres Religions de la Universitat de
València durant deu anys. Als anys vuitanta deixà els hàbits, però no
l’activisme al Moviment Ciutadà. En
1988 fou un dels principals impulsors de la Federació d’Associacions de Veïns del País Valencià.
 |
| Arxiu RMiB |
Gràcies a l'impuls del rector obrer Julio Ciges Marín (Anna, ?) s'organitzà l'Associació de Veïns de Sant Marcel·lí de València, es va legalitzar aquest any. Publicaren el butlletí el Barri i organitzaren les primeres festes populars. Aquest nucli de població va començar a alçar-se en 1954, estaven aïllats enmig de l'horta sense cap servei, per tant se centraren a demanar els serveis bàsics com llum o places escolars. Les primeres places escolars foren les de l'escola parroquial en 1959 i l'escola pública hagué d'esperar fins a 1975. Un altre dels barris que va registrar-se aquest any fou l'Associació de Veïns del Cabanyal. En 1982 començava la seua llarga lluita per a oposar-se a l'ampliació de l'avinguda de Blasco Ibáñez cap a la mar.
CRÒNICA DE 1977
 |
| Arxiu RMiB |
En març es va legalitzar el dret de vaga i l'1 d'abril es va derogar la censura de premsa i impremta a l'estat, però estàvem molt lluny de tindre llibertat d'expressió.
El 6 d’agost els parlamentaris valencians crearen el Plenari de Parlamentaris del País Valencià i acordaren la creació del Règim Preautonòmic, la seua tasca devia ser sol·licitar al president del govern i al rei l’Estatut d’Autonomia i la recuperació de la Generalitat Valenciana.
Es va declarar un incendi a Aiora que es va estendre ràpidament i arribà a cremar 44.000 hectàrees en els sis dies que estigué actiu, a conseqüència de la persistent ponentà. Es va cremar bona part dels termes de Cofrents, Énguera, Bicorb, Quesa, Xarafull i Teresa de Cofrents, es van perdre pràcticament tots els boscos de la Reserva de la Mola de Corts. També es va declarar un altre foc a Ontinyent.
A Alacant el dia 6 d’octubre mentre pegava cartells cridant a la participació en la Diada, mataren a Miquel Grau i Gómez (Rafal, 1957-1977), militant del Moviment Comunista del País Valencià (MCPV). El membre d’un grup feixista Fuerza Nueva, Miguel Ángel Panadero Sandoval, li llançà un atovó al cap. El condemnaren a dinou anys de presó però l’alliberaren en 1982 gràcies a un indult concedit per l’Unidad de Centro Democràtico (UCD).
 |
| Arxiu RMiB |
El 9 d’octubre es va fer la manifestació cívica que secundaren 600.000 ciutadans per a exigir l’Estatut d’Autonomia del País Valencià. La gentada anava darrere d’una gran quadribarrada i tot va transcórrer sense incidents. Entre altres eslògans es va cridar: “Suárez cabut, volem l’Estatut”; “Volem, volem l’estatut!”; “País Valencià, País Valencià”; “IA, IA, IA, Autonomia”; “Vosaltres mirons, baixeu dels balcons”.
El diari Las Provincias va publicar eixe dia en portada el text íntegre del poema “Poble” de Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924-1993).
 |
| Arxiu RMiB |
 |
| Arxiu RMiB |
En novembre d'aquest any a la revista SAÏDIA publicaren un article titulat "¡Viva la República!" demanant la fi de la monarquia. El van signar Miguel Romero de la Lliga Comunista Revolucionaria (LCR), Eugenio del Río i Andoni Hernández del Moviment Comunista (MCPV), Carlos Tuya del Partit Comunista dels Treballadors (PCT) i el periodista Miguel Bayona. Els van jutjar a Madrid acusats d'injúries al cap de l'Estat i els demanaren sis anys de presó.
Després de les eleccions de 1977 els nacionalistes valencians no tragueren cap escó, mentre començà a unflar-se el blaverisme. Per donar veu als valencianistes progressistes va néixer La revista Valencia Semanal. Els seus impulsors foren Amadeu Fabregat i Manyes (Torreblanca, 1948), Ernest Sena, José Luís Guardiola Gilabert i Francisco Carrasco. En les seues pàgines sempre tingué espai l’ecologia i la defensa del territori de la mà de periodistes com Josep Vicent Marqués i González (València, 1943-2008), Rosa Solbes López (Alacant, 1950), Josep Lluís Torró Micó (Ontinyent, 1950), Rafael Ventura Melià (Riola, 1948-2020), Josep Lluís Sirera Turó (València, 1954-2015), María del Carmen Raneda, Ferran Belda (Xàtiva), Javier Valenzuela (Granada, 1954), Miguel Ángel Villena (València, 1956), Jesús Sanz, Salvador Barber Font (Valencia, 1947), Enrique Cerdán Tato (Alacant, 1930-2013), Ernest Lluch i Martín (Vilassar, 1937-2000), Antoni Beneyto Mestre (Altea, 1942-2006), Josep Piera Rubio (Beniopa, 1947), Pilar López, José Manuel Gironés Guillem (Ontinyent, 1945) o Pere Miquel Campos (1950). Aquest setmanari es va publicar entre desembre de 1977 i juliol de 1980.
 |
| Arxiu RMiB |
CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL
El 24 de gener un comando feixista va entrar al despatx dels lletrats laboralistes de Comissions Obreres i del PCE, situat al carrer Atocha 55 de Madrid. Assassinaren als advocats Enrique Valdevira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz i Francisco Javier Sahuquillo Pérez del Arco; a l'estudiant de dret Serafín Holgado de Antonio; i a l'administratiu Angel Rodríguez Leal.
El 18 de febrer el govern espanyol va legalitzar el Partido Socialista Obrero Español (PSOE), mentre denegaven la del Partido Comunista de España (PCE), hagueren d’esperar fins al 9 d’abril.
 |
| Arxiu RMiB |
El 15 de juny es van fer les primeres eleccions
generals espanyoles després del franquisme.
Els valencians triarem 41
representants a Corts Generals, 15
diputats per València, 9 per Alacant i 5 per Castelló, a més de quatre senadors per cada província. El PSPV obtingué una sorprenent majoria
amb 21 dels 41 escons.
 |
| Arxiu RMiB |
Tota l'esquerra rupturista continuà sent il·legal, sols van permetre la participació als partits d’esquerra moderada que havien pactat la Reforma amb Adolfo Suárez González (Cebreros, 1932-2014). La major part va decidir no participar amb un altre nom i feren campanya a favor de l’abstenció.
 |
| Arxiu RMiB |
El mes de juliol a Bilbao es va fer una de les manifestacions antinuclears més grans, participaren més de 200.000 persones.
 |
| Arxiu RMiB |
El 29 de setembre es va restaurar la Generalitat de Catalunya i el 17 d’octubre es va nomenar com a president provisional a Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 1899-1988).
Mentres tant l'Espanya franquista va fer públic que tenia capacitat i tecnologia suficient per a produir 23 bombes nuclears a l’any.
 |
| Arxiu RMiB |
El 15 d’octubre es va promulgar la llei d’Amnistia dels Presos Polítics, era una demanda de la societat. El problema és que pocs activistes progressistes quedaven empresonats. A canvi d'alliberar als pocs que quedaven tancats va exonerar a tots els responsables dels crims de la dictadura. Fins i tot va permetre mantenir en els seus llocs als policies torturadors que havien dirigit la Brigada Polític-social, que fundà Gestapo i encapçalà el comissari Roberto Conesa Escudero (Madrid, 1917-1994), entre altres.
 |
| Arxiu RMiB |
A Kènia es va fer la Conferència sobre la Desertificació de Nairobi, en ella aprovaren un pla d'acció per a lluitar contra aquest greu problema. Eixe pla va ser fracàs i els països africans insistiren perquè es tornarà a tractar aquest greu problema en la Cimera de la Terra que es va fer en 1992 a Rio de Janeiro. Finalment en 1994 aprovaren un altre pla més ambiciós en la reunió de París, crearen una estructura per a impulsar la seua implantació i es va facilitar una línia de finançament a l'abast dels països. Aprovaren quatre annexos específics, un per a cada regió, Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina i el Mediterrani.
 |
| Caparra (Ixodes ricinus) |
La malaltia de Lyme, també coneguda com a borreliosi de Lyme, la provoca el bacteri Borrelia burgdorferi que es transmet mitjançant la picadura de les caparres, principalment les del gènere Ixodes. Afecta principalment a rosegadors salvatges com els ratolins (Apodemus spp.), talpons i musaranyes que són el seu principal reservori, tot i que també s’ha detectat en eriçons i cèrvids. A Espanya es van confirmar les primeres infeccions en rosegadors aquest any. En 1998 es va detectar per primera volta un pacient infectat. A casa nostra començà a diagnosticar-se massa sovint en les comarques de la Plana Alta, principalment al terme de Torreblanca i al Baix Maestrat.
 |
| Collage RMiB |
El 22 de febrer la central nuclear de Bohunice, a l’actual Eslovaquia, estaven canviant les barres de combustible sense parar el reactor. Per errada no llevaren alguns dels protectors de sílice que cobrien les barres per al seu transport, es va produir un sobrecalfament i l’aigua pesant entrà dins del reactor. Es va contaminar el refrigerant primari i bona part del secundari. Finalment, l’aigua i els vapors radioactius contaminaren rierols i bona part del territori circumdant.
Fonts i Referències:
SOLER, V. (2019) “Sant Marcel·lí: El barri que vam imaginar”. Nucli Antic. Revista cultural de Burjassot, 20 40-41.
ESTRELA, F. (2019) “Cabanyal un poble que ha lluitat, lluita i seguirà lluitant”. Nucli Antic. Revista cultural de Burjassot, 20 42-44.
Carlos
J. Sánchez Pescador (Grup Ecologista Llibertari). “Chapuza Nuclear”. El
Ecologista núm 2. 1979. Pp 10-11
https://issuu.com/ecologistasenaccion/docs/el_ecologista_2
GUERRERO, A. (2001) “Borreliosis de Lyme en España”. Enferm Infecc Microbiol Clin2001; 19: 244-246.
El mes de novembre els anarquistes tragueren el primer número de la revista Bicicleta (Boletín Informativo del Colectivo Internacionalista de Comunicaciones Libertarias y Ecológicas de Trabajadores Anarcosindicalistas), dirigit a estendre l’anarquisme, a capitalitzar l’ecologisme i el pacifisme. A finals de 1978 l'edició es va traslladar a València, que era un altre lloc amb forta implantació de l'anarquisme ibèric on estigué eixint cada mes fins a primers de l'any 1982. Es tornaren a traslladar, en aquest cas a Barcelona, tot i que sols pogueren continuar fins a mitjan any.
Els tribunals militars obriren un procés judicial contra Bicicleta per publicar unes declaracions i contra l'objector José Luis Navazo Gancedo que eixiren publicades en la revista del mes d'abril. A l'insubmís l’acusaren i condemnaren per injúries greus per ironitzar contra la justícia i l’exèrcit. Fins a l’any 1988 no aconseguí que el Tribunal Constitucional li anul·larà les dues sentències condemnatòries que havien dictat l’Audiència Provincial de Madrid i la de Sala Segona del Tribunal Suprem.
Una altra publicació ecologista que
aparegué aquest any va ser ALFALFA "Revista crítica ecológica y
alternativas".
Carlos Carrasco-Muñoz de Vera (Segovia, 1939) va publicar “Introducción a una ecologia política: medio ambiente y centrales nucleares.” D’edicions de la Torre, Madrid.
L’Ecologista i sociòleg urbà Mario Gaviria Labarta (Cortes de Navarra, 1938-2018) va publicar “Benidorm, ciudad nueva”. Era una anàlisi de l’urbanisme i el turisme de masses, en ell defensava que Benidorm mereixia ser Patrimoni de la Humanitat, per ser la millor mostra de la materialització de l’Estat del Benestar per al poble, a la volta que es convertia en la ciutat més sostenible del món.
Gaviria en tornar d’una estada als EUA en 1973, va ser el primer antinuclear que publicà articles ecologistes en la premsa estatal. En 1976 al programa de TVE “A Fondo” de Joaquim Soler va dir “todo mi esfuerzo va destinado a poder conseguir una sociedad confortable, que no gaste mucha energía, que no polucione mucho, que no se exploten unos a otros, y que sea bastante armónica, es un sueño”.
El filòsof i polític francés Alain de Benoist de Gentissard (Saint-Symphorien, 1943) va ser un dels fundadors de la Nova Dreta (Nouvell Droite) basada en l'etnonacionalisme. Al seu llibre "Vu de droite" (1977) va afirmar que el perill més gran del món consistia en la desaparició de la diversitat, en un sentit ample perquè incloïa la diversitat de cultures, de pobles i d’animals. Començà defensant l'Apartheid i el Racisme, tot i que va evolucionar per a tornar-se crític amb la Globalització. El que no evolucionà fou el seu rebuig de la Immigració i l'Igualitarisme. Rebutjà el concepte d’Estat Nació i el Nacionalisme, es declarà neopagà i assegurava que els Drets de l'Individu, no tenien gens d'importància.
Música i pel·lícula recomanades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada