Passa al contingut principal

Any 1960

 


Encetàvem nova dècada i demogràficament creixia la nostra societat. Si comparem la població de 1900 amb aquest any 1960, trobem que la població de la província d’Alacant en 1900 era de 470.149 habitants, la de Castelló estava en 314.518 habitants i la de València tenia 807.210 habitants. Seixanta anys després la població d’Alacant era de 711.942, la de Castelló a 341.262 i la de València d’1.434.450 habitants.


Alacant 1960


En seixanta anys havia pujat la població del País Valencià en un 56,2%, tot i que aquest creixement no havia sigut igual de nord a sud. A Castelló sols va haver-hi un augment del 8,5%, a Alacant un del 51,4% mentre que València pujà un 77,7%. El pes demogràfic de Castelló dins del país s’havia reduït del 19,76 al 13,72%, el d’Alacant havia baixat un poc, passant d’un 29,5 a un 28,6% mentre que València hi havia augmentat significativament el seu pes demogràfic passant d’allotjar el 50,7 del total de la població del país al 57,6%.


Fàbrica de mantes Paduana, Ontinyent


La població valenciana havia pujat en poc més de mig segle de 895.777 habitants, en 1900 teníem 1.591.877 habitants que es convertiren en 2.487.654 l’any 1960. Comparant-la amb la resta de l’estat en 1900 hi havia a Espanya una població de 18.616.630 i l’any 1960 havia pujat a 30.582.936 habitants. Per tant la població del País Valencià havia passat de ser un 8,5 del total a un 8,1%, per tant el nostre pes demogràfic s’havia reduït quatre dècimes, enfront del fort augment demogràfic d’altres llocs.





Manta jacquard d'Ontinyet


El desenvolupament industrial del nostre país havia crescut, canviant el model productiu a molts indrets del país. Un bon eixample el tenim amb el desenrotllament de la Indústria del tèxtil a Ontinyent, aquest any havia desplaçat al sector productiu primari, convertint-se en una ciutat industrial, gràcies a la producció de mantes mitjançant noves tècniques, com l'ús de nous tints, fils i acabats tèxtils que dugueren al llançament de productes com la manta jacquard.



Indústria del calcer a Elx en 1957


Altres ciutats amb més pes del sector primari també cresqueren, Villena pujà un 20% la seua superfície urbana per la construcció de nous habitatges, que augmentà un 650% en la dècada de 1960 a 1970, gràcies a l'arribada d'immigrants, principalment de Castella la Manxa. Aquest al·luvió poblacional obligà, fins i tot a construir un barri nou, el barri de Sant Francesc, que curiosament anomenaren popularment com el "poblat d'absorció". Una altra vila que va engrandir-se prou fou Elx, gràcies a convertir-se en una ciutat especialitzada en la indústria del calcer entre 1950 i 1960.


Foto d'histobenidorm.blogspot.com


En 1960 l’alcalde de Benidorm Pedro Zaragoza Orts (Benidorm, 1922-2008) va intentar registrar la propietat de l’illa de Benidorm a nom del municipi, per això va ordenar construir la caseta dels guàrdies i destacà en ella a un vigilant amb l’obligació de viure allí. L’illa, tradicionalment havia sigut molt important per als pescadors de la Marina Baixa. Zaragoza pretenia reivindicar la propietat municipal de l’illa en estar habitada, perquè per un decret franquista totes les illes deshabitades restarien en propietat de l’estat. Tot i que després de tants anys la propietat està inscrita al Registre de la Propietat a nom de l’Estat, amb el número 6.896, tom 144, llibre 46 i amb data de 24 de desembre de 1963.


València, gener de 1960, foto de Las Provincias


L'11 de gener bona part del País Valencià quedà cobert per la neu que, fins i tot quallà vora la mar. A la ciutat de València s'acumulà un gruix de 10 cm, va ser la darrera volta que s'aglevava la neu al cap i casal.


Verderol (Chloris chloris) Rafa Muñoz

A poc a poc s'estenia l’ornitologia, l’anellador valencià J. Cubells va recuperar a Puçol un Agró roig (Ardea purpurea) anellat per Salvador Maluquer i Maluquer (Barcelona, 1926) a l’illa de Buda, al Delta d’Ebre. El murcià M. González va recuperar un Verderol (Chloris chloris) anellat per l’alcoià Miguel Juan Payà Barceló (Alcoi, †2020) el mateix any. Jose Julio Tato Cumming (Alacant, 1918-1989) fou el primer ornitòleg a fer una ressenya de les aus d'Alacant a l'ARDEOLA d’aquest any, publicà cites d’aus aquàtiques obtingudes al Fondo d’Elx entre els anys 1959 i 1960. 




Un dels fundadors de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO), el taxidermista català Francesc Xavier Palaus Soler (1934-2014), va publicar dues ressenyes a la revista ARDEOLA, als números 6 de 1960 i al 8 de 1962, amb les aus aquàtiques que havia observat a l'Albufera de València i al Fondo d'Elx des de 1958. Prova de la importància històrica del Fondo com a vedat amb molts ànecs, és que ja el va descriure l'Infant en Juan Manuel de Castella (Escalona del Alberche, 1282-1348) en el seu "Llibre de caça" (1325), senyor entre altres indrets de Villena i Elx.

La Secció de Migració-Ornitologia de la Societat de Ciències Naturals Aranzadi havia posat fins aquest any un total 5.862 anelles en 57 espècies d’aus diferents i s’havien recuperat un total de 162 anelles posades per aquesta societat, ells havien tramitat 83 anelles estrangeres.


Eduardo Trigo de Yarto


El món de la caça sempre ha tingut un espai important dins de SEO, un eixample il·lustratiu el tenim amb Eduardo Trigo de Yarto. S’autoanomenava amb el malnom de “Montero de Somosierra” i publicà una nota a l'ARDEOLA núm. 6 (1960) amb les espècies singulars que havia caçat. Entre els animals morts al Fondo d’Elx en 1956 assenyala la mort d’un becadell Gros (Gallinago media) que el diferencià perfectament de la més freqüent bequeruda (Gallinago gallinago). L’any 1959 matà una rosseta (Marmaronetta angustirostris) i un ànec capblanc (Oxyura leucocephala), també caçà una avitarda (Otis tarda) a Alacant en 1970, sense especificar el lloc tot i que ben probablement fora a Villena. Sens dubte aquest degué ser tot un personatge singular, caçador i pescador, fabricant de prestigiosos ganivets de caça, escriptor d’articles a “Caza i Pesca” o de llibres com “España, tierra de caza” (1993). Tenia el curiós “amor” a la natura que li permetia matar tota mena d’animals encara que foren rars i escassos, per després publicar-lo al butlletí d’una societat ornitològica.




Aquest any la britànica Jane Goodall, primatòloga, etòloga, antropòloga i activista mediambiental, va arribar a treballar al parc nacional Gombe Stream, Tanzània. En 1957 havia parlat amb l’antropòleg i paleontòleg Louis Seymour Bazett Leakey (Nairobi, 1903-1972) per a suggerir-li que l'estudi dels primats podria donar claus importants per entendre als primers homínids. Obtingué el seu consell i suport per encetar un estudi de camp amb dels ximpanzés (Pan troglodytes). Els seus treballs han permés entendre l'estructura social i comportaments d'aquests primats, han demostrat que aquests animals no són tan diferents de nosaltres, bàsicament perquè comparteixen un 99% de l’ADN amb l’humà. Va descobrir que els ximpanzés són molt més intel·ligents del que suposaven, cada grup té la seua pròpia cultura, fan servir ferramentes, demostren sentiments i saben transmetre coneixements als seus fills.


Fossey, Goodall i Galdikas, especialistes en primats


Basílica de la Mare de Déu del Lledó, Castelló 1960

Estació d'Autobusos a les Torres de Serrans, València 1960 


Comentaris