Passa al contingut principal

Any 1960

 


Encetàvem nova dècada i demogràficament creixia la nostra societat. Si comparem la població de 1900 amb aquest any 1960, trobem que la població de la província d’Alacant en 1900 era de 470.149 habitants, la de Castelló estava en 314.518 habitants i la de València tenia 807.210 habitants. Seixanta anys després la població d’Alacant era de 711.942, la de Castelló a 341.262 i la de València d’1.434.450 habitants.


Alacant 1960


En seixanta anys havia pujat la població del País Valencià en un 56,2%, tot i que aquest creixement no havia sigut igual de nord a sud. A Castelló sols va haver-hi un augment del 8,5%, a Alacant un del 51,4% mentre que València pujà un 77,7%. El pes demogràfic de Castelló dins del país s’havia reduït del 19,76 al 13,72%, el d’Alacant havia baixat un poc, passant d’un 29,5 a un 28,6% mentre que València hi havia augmentat significativament el seu pes demogràfic passant d’allotjar el 50,7 del total de la població del país al 57,6%.


Fàbrica de mantes Paduana, Ontinyent


La població valenciana havia pujat en poc més de mig segle de 895.777 habitants, en 1900 teníem 1.591.877 habitants que es convertiren en 2.487.654 l’any 1960. Comparant-la amb la resta de l’estat en 1900 hi havia a Espanya una població de 18.616.630 i l’any 1960 havia pujat a 30.582.936 habitants. Per tant la població del País Valencià havia passat de ser un 8,5 del total a un 8,1%, el nostre pes demogràfic s’havia reduït quatre dècimes, enfront del fort augment demogràfic d’altres llocs.




El desenvolupament industrial del nostre país havia crescut, anava canviant el model productiu a molts indrets del país. Un bon eixample el tenim amb el desenvolupament de la Indústria del tèxtil a Ontinyent que aquest any s'havia convertit en una ciutat industrial desplaçant al sector productiu primari, gràcies al fet que la indústria de les mantes havia desenvolupat noves tècniques com l'ús de nous tints, fils i acabats tèxtils que dugueren al llançament de productes com la manta jacquard


Indústria del calcer a Elx en 1957


Altres ciutats amb més pes del sector primari també augmentaren fortament, Villena pujà un 20% la seua superfície urbana per la construcció de nous habitatges que pujà un 650% en la dècada de 1960 a 1970, gràcies a l'arribada d'immigrants, principalment de Castella la Manxa. Aquest al·luvió poblacional obligà a construir un barri nou, el barri de Sant Francesc, que curiosament anomenaren popularment com el "poblat d'absorció". Una altra vila que va créixer amb intensitat fou Elx entre 1950 i 1960 gràcies a convertir-se en una ciutat especialitzada en la indústria del calcer.


Verderol (Chloris chloris) Rafa Muñoz


A poc a poc s'estenia l’ornitologia, l’anellador valencià J. Cubells va recuperar a Puçol un Agró roig (Ardea purpurea) anellat per Salvador Maluquer a l’illa de Buda, al Delta d’Ebre i el murcià M. González va recuperar un Verderol (Chloris chloris) anellat per l’alcoià Miquel Juan Payá el mateix any. Tato Cumming fou el primer ornitòleg en fer una ressenya de les aus d'Alacant a l'ARDEOLA d’aquest any, publicà cites d’aus aquàtiques obtingudes al Fondo d’Elx entre els anys 1959 i 1960. 

La Secció de Migració-Ornitologia de la Societat de Ciències Naturals Aranzadi havia posat fins aquest any un total 5.862 anelles en 57 espècies d’aus diferents i s’havien recuperat un total de 162 anelles posades per aquesta societat, ells havien tramitat 83 anelles estrangeres.




Un dels fundadors de SEO, el taxidermista català Francesc Xavier Palaus Soler, va publicar dues ressenyes a la revista ARDEOLA, als números 6 de 1960 i al 8 de 1962, amb les aus aquàtiques que havia observat a l'Albufera de València i al Fondo d'Elx des de 1958. Prova de la importància històrica del Fondo com vedat amb molts ànecs, és que ja el va descriure el falconer murcià, l'Infant en Juan Manuel en el seu "Llibre de caça" publicat en 1325.

El món de la caça sempre ha tingut un espai dins de SEO, un eixample il·lustratiu el tenim amb Eduardo Trigo de Yarto. S’autoanomenava amb el malnom de “Montero de Somosierra”, va publicar una nota a l'ARDEOLA núm. 6 (1960) amb les espècies singulars que havia caçat. Entre els animals morts al Fondo d’Elx en 1956 assenyala la caça d’un Becadell Gros (Gallinago media) que el diferencià perfectament de l’habitual Bequeruda (Gallinago gallinago). L’any 1959 matà una Rosseta (Marmaronetta angustirostris) i un Ànec capblanc (Oxyura leucocephala), també caçats al Fondo d’Elx. Matà una Avutarda (Otis tarda) a Alacant en 1970, sense especificar el lloc, tot i que ben probablement fora Villena. Sens dubte degué ser tot un personatge singular, caçador i pescador, fabricant de prestigiosos ganivets de caça, escriptor d’articles a “Caza i Pesca” o de llibres com “España, tierra de caza”. Tenia el curiós “amor” a la natura que li permetia matar tota mena d’animals. 




Aquest any la britànica Jane Goodall, primatòloga, etòloga, antropòloga i activista mediambiental, va arribar a treballar al parc nacional Gombe Stream, Tanzània. En 1957 va parlar amb l’antropòleg i paleontòleg Louis Leakey per suggerir-li que l'estudi dels primats podria donar claus importants per entendre als primers homínids, obtingué el seu consell i suport per encetar un estudi de camp. Des d’aleshores ha dedicat la seua vida als estudis dels ximpanzés (Pan troglodytes)


Fossey, Goodall i Galdikas, especialistes en primats

Els seus treballs han permés entendre l'estructura social i el comportament d'aquests primats. Han demostrat que aquests animals no són tan diferents de nosaltres, bàsicament perquè comparteixen un 99% de l’ADN amb l’humà. Va revolucionar la ciència en descobrir  que els ximpanzés són molt més intel·ligents del que suposaven, cada grup té la seua pròpia cultura, fan servir ferramentes, demostren sentiments i saben transmetre coneixements.


Basílica de la Mare de Déu del Lledó, Castelló 1960

Estació d'Autobusos a les Torres de Serrans, València 1960 


Comentaris