 |
| Collage RMiB |
En 1998 es va fer públic l’interés de Carlos Fabra Carreras (Castelló de la
Plana, 1945), president de la Diputació de Castelló, per a construir un aeroport
al terme de Vilanova d’Alcolea, la Plana Alta. Justificà la construcció
d’aquesta infraestructura a pesar de tenir ben prop els aeroports de Manises i
Reus amb l’excusa de promocionar el turisme de la província.
Carlos Fabra és un polític molt singular que anys després seria acusat per
tràfic d'influències, suborn i delictes contra la Hisenda Pública. Abans va ser
president de la Diputació de Castelló (1995-2011), diputat i fou cap del Partit
Popular de la província de Castelló durant vint-i-dos anys, fins a 2012.
Fabra ve d’una llarga saga de dirigents al capdavant de les administracions
a Castelló. Son pare: Carlos Fabra Andrés (Castelló de la Plana, 1912-1979) després
de la Guerra era un dels dirigents del Moviment, fou batle de Castelló de la
Plana de 1948 fins a 1955 i procurador a les Corts franquistes. Mentrestant, aprofità
per a promoure el camp de golf Mediterráneo
i de la urbanització veïna, la Coma de Borriol, també fou conseller del Banc
d'Espanya i assessor de la Caixa de Castelló. Amb raó es pot parlar d’una “Família”,
a l’hora de reflectir el poder i la influença d’aquesta saga, perquè a banda de
son pare, uns altres quatre avantpassats seus foren presidents de la Diputació.
L’aeroport de Castelló
L’any 2000 la Diputació de Castelló i la Generalitat signaren el conveni per
a formar l’empresa pública “AEROCAS-Aeropuerto de Castellón SL” i compraren les
terres on havien decidit construir l’aeroport. La Generalitat va assumir el
projecte per imposició del tot poderós Fabra i ho justificà amb estudis que realitzà
la mateixa Diputació de Castelló que presidia Fabra, en els quals asseguraven
l’arribada d’un fum de turistes amb les butxaques plenes, acabaren de daurar la
píndola assegurant que farien un aeròdrom privat, per tant, sense cost per als
valencians. El primer problema vingué quan els primers propietaris de les
terres on anaven a construir l’aeroport denunciaren la compra per part de
l’Administració i demanaren una revisió de preus.
En 2002 el ministeri de Foment encapçalat per Francisco Álvarez-Cascos
Fernández (Madrid, 1947) signà la declaració d’Interés General de l’Estat per a
la instal·lació i l’adjudicaren a AEROCAS. Molt agraïda, l’empresa “pública”
pagà el favor llogant un pis propietat d’un cosí de la dona del president de la
Generalitat, Alberto Fabra Part (Castelló de la Plana, 1964), pel qual pagaren
un lloguer de 420.000 €, per al període de 2005 a 2011.
En octubre de 2003 adjudicaren les obres de l’aeroport a un consorci format
per FCC, Lubasa, Caja Madrid i Bancaixa, els treballs començaren l’any següent. En
març de 2005 finalitzaren el desbrossament de 500 hectàrees de conreus i
matollars mediterranis i començaren les voladures per a aplanar el terreny.
Llavors hagueren d’aturar les obres per a permetre la cria dels arpellots
cendrosos, segons obligava la Declaració d’Impacte Ambiental.
No podia ser un altre, elegiren com a president d’AEROCAS al mateix Carlos
Fabra i estigué al capdavant, entre 2006 i 2011. Crida prou l’atenció que anys abans de la inauguració
de l’aeroport eixa empresa pública signarà patrocinis publicitaris per valor
18,76 milions d’euros amb el Vila-real CF i uns altres 4,42 milions amb dues societats
d’Álex Debón Latorre (la Vall d'Uixó, 1976), el pilot de moto castellonenc.
El més curiós és que després, aquestes empreses agraciades amb els
patrocinis feien “préstecs” a familiars directes o al mateix Carlos Fabra! El
president del Vila-real Fernando Roig Alfonso (Poble Nou, 1947) va fer
ingressos al fill, a Borja Fabra, per valor d’1,4 milions d’euros i Alex Debón
tornà directament a les butxaques de la família un 10% dels patrocinis que
havia rebut.
L’aeroport es va inaugurar oficialment el 25 de març de 2011, dos mesos
abans de les eleccions autonòmiques, però la pista 2.700 metres no va rebre
trànsit aeri fins a setembre de 2015. En eixe impàs costà el manteniment de les
instal·lacions 1,2 milions d’euros a l’any. Eixe mateix 2011, AEROCAS contractà
un falconer i un furoner per a allunyar ocells i conills de la pista, aquest
contracte costà cada any 112.000 €, prou més que el que costava eixe servici en
aeroports més grans i amb trànsit com l’Altet o Manises.
El capritxet de Carlos Fabra costà segons fonts, entre 76,9 i 200 milions
d’euros. El dia de la inauguració quan els periodistes li preguntaren on
estaven els avions, Fabra contestà divertit alhora que burló, que eixe era un
aeroport per a les persones! La realitat era prou més trista, AEROCAS no havia
presentat tota la documentació adient per a obtenir els permisos d’aviació.
Un altre detall de la dubtosa vergonya de Fabra és que enmig de la redona
d’entrada al recinte aeroportuari plantaren una peculiar escultura de 33 tones, feta per Joan Garcia Ripollés (Alzira, 1932), sembla ser la cara de Fabra amb forma de galeta, rematada amb
un avionet com a pinta, aquest desgavell costà als contribuents 450.000 €.
Una volta inauguraren l'aeroport, la gestió l’adjudicaren a l’empresa Edeis, el contracte tenia escrit blanc sobre negre que l’adjudicatària sols hauria de pagar per la concessió si arribava als 1,2 milions de passatgers anuals, en cas contrari seríem els valencians els que hauríem de pagar-los 2,4 milions d’euros cada any. Malauradament, l’aeroport del “abuelito”, com ho va definir Fabra als seus nets el dia de la inauguració, en 2017 quan més trànsit tingué sols sumà 144.000 viatgers, llavors l'antull ens isqué a pagar cada any.
En 2015, amb l’arribada del nou govern del Botànic augmentaren els
passatgers, les connexions internacionals i es va obrir el negoci
d’estacionament, manteniment i desballestament d’avions. Però, l’1 de novembre
de 2019 l’empresa adjudicatària va renunciar a continuar amb la seua gestió, quan
havia cobrat 21,6 milions, un total de 4,9 milions d’euros per cada any. Asseguraren
que perdien massa diners i van demanar més a l’administració, com no va veure atesa la
seua petició renunciaren a la concessió, llavors la titularitat passà a la
Generalitat Valenciana. Poc després, Edeis va denunciar els fets davant els
jutjats, exigint el pagament de 260 milions d’euros per obres
addicionals i pel lucre cessant.
 |
| Mascle d'arpellot cendrós |
L’arpellot cendrós
En el mateix lloc decidiren alçar l’aeroport, entre Vilanova d’Alcolea i Benlloc
es reproduïen un bon nombre de parelles d’arpellot cendrós (Circus pygargus),
de fet eixe indret formava part de la colònia de cria més gran d’Europa en matollars europeus i era la principal zona de cria de l’espècie al
País Valencià.
Des d’un primer moment els ecologistes i naturalistes feren actes divulgatius i manifestacions de protesta per
a intentar que canviaren la ubicació de l’aeroport. L’any 2000 el Grup Vici de
la Bici va organitzar una marxa ciclista per a denunciar-ho. Gràcies a l’esforç preparant al·legacions, aconseguiren que la
declaració d’impacte ambiental (DIA) de l’any 2001 prohibirà fer treballs entre
el 25 de març i 15 de setembre, per a evitar afeccions als rapinyaires en època
de reproducció.
 |
| Collage RMiB |
En 2004 José Vicente Ortiz d’Ecologistes en Acció, va denunciar la troballa d’un pollet d’arpellot mort en el mateix lloc on estaven construint l’aeroport. Un jutjat de Castelló investigà els fets per la possible comissió d’un delicte contra la fauna protegida. Segons declaracions del SEPRONA, la UTE que duia les obres no va respectar la moratòria i encara treballaven el 19 d’abril. De fet, els tribunals aturaren les obres de l’aeroport en diversos moments. Per aquests incompliments el grup GECEN presentà una denúncia davant la Comissió Europea. En 2005 la Plataforma de Ribesalbes i Salvem el Desert exposaren a la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona Ruiz (Madrid, 1951) els seus arguments en contra d’aquesta infraestructura, així com els riscos ambientals que implicava.
L’any següent la Generalitat, mitjançant l’Institut Valencià de Finances va tramitar un crèdit per valor de 18 milions d’euros per a compensar a la constructora pels ajornaments periòdics de les obres, per a permetre la cria dels arpellots. En 2008, quan havien finalitzat el gruix de les obres, GECEN va comprovar que la recentment aprovada com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per a protegir les aus havia quedat greument afectada, s’havien perdut bona part de les parelles nidificants d’arpellot cendrós. Tot i que AEROCAS publicitava en la seua web que treballava per a la protecció de l’arpellot, davant l’administració al·legaven en contra de les mesures per a protegir-lo.
 |
| Collage RMiB |
La grossa de Nadal i els diners
foscos de Fabra
Els problemes judicials de Carlos Fabra començaren aviat, en 2003 Vicente
Vilar, un amic seu li denuncià per cobrar-li sucoses comissions per intermediacions
davant l’administració, per a obtenir llicències de productes fitosanitaris,
que mai es van atorgar. Però no es pogué demostrar res i Fabra fou declarat
innocent. A Castelló és molt conegut el ball de responsables que tingué el jutjat de
Nules on va caure aquest sumari, fins a 2011 “rodaren” pel jutjat nou jutges i
quatre fiscals, una altra casualitat?
Fabra fou tan prepotent que justificà part de la seua fortuna en què li
tocà set voltes la grossa de Nadal. En total va cobrar 2,2 milions d’euros en
deu anys, entre l’any 2000 i 2011. Quan li preguntaren al jutjat va declarar que
era un home molt afortunat i sols el tribunal que el jutjava s’ho va creure. A
més al Codi Penal espanyol no existeix el delicte d’enriquiment il·lícit i no
es pogué demostrar cap assumpte de corrupció. I això que en 2010 un dels xofers de Fabra reconegué davant el jutge que duia sobres amb diners per a ingressar-los
al banc, però no tingué conseqüències.
La seua caiguda no esdevingué fins a 2013, com tantes altres voltes per frau
fiscal per un valor de 693.000 €. Aquesta condemna costà molt perquè l’Audiència
Provincial de Castelló considerà prescrits els delictes, però en 2011 un recurs
de fiscalia davant el Tribunal Suprem ho va desestimar. En 2014 el condemnaren a
quatre anys de presó i a l’abonament d’una multa de prop d’un milió i mig
d’euros per quatre delictes de frau fiscal. Fins a eixe veredicte Fabra havia continuat presidint AEROCAS, la societat pública que gestionava l’aeroport de Castelló.
Sols estigué un any en presó, en 2017 restà en llibertat condicional, però com es va negar a pagar la multa assegurant que era insolvent, en 2021 la Fiscalia Anticorrupció el tornà a investigar per ocultació del seu patrimoni. Al ministeri fiscal el va sorprendre que no tinguera diners i que entre 2007 i 2017 menejarà més de dos milions i mig d’euros, quan sols tenia com ingrés la seua pensió. També era prou significatiu que fera abonaments bancaris de més de 26 milions. En un altre dels casos pendents l’investiguen per comprar terres molt per sota del preu del mercat on després va fer-se el camp de golf i la urbanització de la Coma de Borriol.
Fonts i referències:
https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2013/11/25/52937f4161fd3d3b3b8b4580.html
https://www.20minutos.es/noticia/334022/0/aeropuerto/ecologistas/castellon/
https://internatura.org/estudios/AGUILUCHO-CENIZO-EN-CASTELLON-07-07-2017.pdf
https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/castellon/2019/10/31/5dba909a21efa0653e8b45e1.html
https://www.expansion.com/valencia/2015/09/15/55f85ff046163fbf598b459e.html
https://www.lasprovincias.es/politica/hijo-carlos-fabra-20201130001359-ntvo.html
https://elpais.com/ccaa/2012/04/18/valencia/1334745194_559182.html
https://www.elmundo.es/elmundo/2010/06/01/castellon/1275404212.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada