Passa al contingut principal

Els Esculls Artificials

 


Un escull és un grup de roques que estan prop de la superfície de l'aigua o a poca profunditat. Els esculls són importants perquè modifiquen l’entorn del fons, aporten una superfície sòlida que poden aprofitar animals i vegetals per a protegir-se, per a trobar aliment, per amagar ous o alevins o per fixar-se i viure damunt d’ells.

Hi ha diferents tipus d’esculls: els geogràfics són roques prop de la superfície que deuen conèixer els navegants, els esculls geològics són construccions calcàries formats, principalment, per l’acumulació de coralls, quan són molt extensos formar esculls coral·lins que mantenen tot un ecosistema propi. Els esculls artificials són elements resultants de l’activitat humana que una volta enfonsats poden imitar l’efecte dels esculls naturals.




 

TIPUS D’ESCULLS ARTIFICIALS

Deixant a banda els derelictes, que són les restes d'un artefacte o nau fabricat per l'ésser humà que enfonsat en una massa d'aigua pot arribar a formar un escull, darrerament s’han instal·lat objectes dissenyats deliberadament per a intentar regenerar la biodiversitat o per a protegir les costes o els recursos pesquers.

En un primer moment per a fer esculls artificials s’utilitzaren embarcacions de desguàs o pneumàtics farcits de ciment perquè foren colonitzats de la biodiversitat marina, però es van comprovar efectes negatius sobre el medi marí. Per a evitar-ho s’acordaren convenis internacionals, amb directrius específiques com la London Convention and Protocol / UNEP Guidelines for the Placement of Artificial Reefs (2009).

L’experiència ha anat millorant-los i ara instal·len mòduls o elements formats de formigó i ferro, de diferents formes. En l’actualitat s’utilitzen tres tipus principals d'esculls, en funció de la seua finalitat:




Els esculls de protecció poden ser dissuasius davant de la pesca, estan dissenyats perquè s’enganxen en ells les xarxes d'arrossegament. El model que millor resultat ha donat són les bigues de metall encreuades. També hi ha models dissenyats per a protegir les platges de la força de les ones, s'instal·len en paral·lel a línia de la costa i tenen la funció de trencar les ones en les dites estructures amollades, abans que arriben a la platja i puguen erosionar-la.




Els esculls de producció estan dissenyats per a facilitar l’abric en el seu interior a juvenils i alevins, amb l’objectiu d’afavorir la seua supervivència, donant-los cau per a protegir-los dels seus predadors naturals.




Els esculls mixtos estan formats per agregacions d’esculls de protecció davant les arts pesqueres en l’exterior i dins amollen esculls de producció per a facilitar refugi davant els predadors.

Els mòduls es fabriquen amb superfícies que afavoreixen la fixació d'algues, esponges i altres organismes marins. Un grup d’investigadors de la Universitat d’Alacant ha desenvolupat un prototip d’esculls electrolítics que han provat amb èxit al Port d’Alacant. El seu sistema es basa en una estructura metàl·lica lleugera, la qual s’impregna d’un recobriment calcari porós que afavoreix l’adhesió d’organismes d’invertebrats marins i espores d’algues. Per qüestions d’estalvi s'intenten construir als ports pròxims als llocs on s'han d'amollar i mitjançant uns flotadors els arrosseguen i els enfonsen una volta arriben al seu destí. Com un dels seus objectius és ajudar a regenerar les espècies sobreexplotades per la pesca, la Unió Europea els ha finançat generosament.




 

LEGISLACIÓ

La major part dels esculls artificials instal·lats a l’estat estan destinats a la preservació i l’increment dels recursos pesquers litorals, segons proposà la Llei 3/2001 de Pesca marítima de l'Estat.

L'autorització i instal·lació d'esculls artificials està regulada pel Reial decret 798/1995, que després modificà el Reial decret 2287/1998, de 23 d'octubre, pel qual es defineixen els criteris i condicions de les intervencions amb finalitat estructural en el sector de la pesca, de l'aqüicultura i de la comercialització, la transformació i la producció dels seus productes.

Un escull artificial és una obra marítima, per tant, suposa una instal·lació permanent en el fons marí que implica l'ocupació de domini públic marítim terrestre, quedant doncs regulat per la Llei 22/1988 de Costes.

 


ESCULLS AL PAÍS VALENCIÀ

El projecte d’instal·lar esculls artificials a casa nostra es va encetar en 1988, amb la construcció dels de Santa Pola i Vinaròs, al mes de juliol. Abans d'acabar eixe mateix any amollaren uns altres a Benidorm, Cullera i Tabarca. Per a construir els dos primers ficaren setze estructures preformades de formigó armat amb forma de cub i prisma, que tenien volums al voltant dels huit metres cúbics, invertint 30 milions de pessetes.

En 2006 Conselleria havia instal·lat un total de quaranta-quatre esculls artificials que havien costat al voltant de 12 milions d'euros. A Alacant hi havia un total de vint-i-un esculls distribuïts per aigües de Santa Pola, Tabarca, Clap, Benidorm, Torrevella, el Campello, Guardamar, Altea, i la Vila Joiosa, en total amollaren 4.300 mòduls protegint 5.600 hectàrees. Amb la immersió de 2.445 mòduls a Castelló formaren tretze esculls a les localitats d'Almenara, Benicàssim, Borriana, Cabanes, Moncofa i Vinaròs protegint una àrea de 4.355 hectàrees. A València s'enfonsaren 2.979 mòduls amb els quals formaren deu esculls als termes de Gandia, Sagunt, Cullera, Oliva, al Perellonet i a València, protegint una àrea de 6.488 hectàrees.

Segons dades de la Generalitat, les principals espècies de peixos que augmentaren al voltant dels esculls van ser les orades (Sparus aurata), el moll (Mullus barbatus), el Pagell (Pagellus erythrinus), els polps (Octopus vulgaris) o els calamars (Loligo vulgaris).

L'any 2014 l'ajuntament de València va construir el primer escull esportiu de tot l’estat, a la platja de la Malva-rosa. Amollaren tres mòduls que ocupaven una àrea de 52 metres quadrats, ubicats a 3 metres de profunditat i a una distància de 180 de la platja. L’objectiu era afavorir la regeneració de les platges i alhora preservar la biodiversitat del fons marí. Amb tot això pretenien atraure a aficionats del busseig esportiu. S’anomenà projecte “Esculls València” i el va impulsar la Fundació Esportiva Municipal, el dissenyà la Universitat Politècnica, amb la col·laboració de la Federació d’Activitats Subaquàtiques. Segons la justificació d’aquesta actuació, en certs indrets propers a fons valuosos, la instal·lació dels esculls esportius podia ajudar a desplaçar la pressió dels bussejadors.

El País Valencià és l’autonomia que més esculls artificials havia instal·lat a l’estat, fins a l’any 2006 teníem més de quaranta.

 



SI, PERÒ... SÓN CERTES LES BONDATS DELS ESCULLS ARTIFICIALS?

En un principi, quan els primers els bussejadors visitaren derelictes, comprovaren que amb el pas del temps s’havien convertit en esculls artificials plens de vida, per tant, van deduir que un escull artificial augmentava la biodiversitat en atraure moltes espècies. 

Un estudi sobre derelictes enfonsats a diferents profunditats al Golf de Mèxic comprovà que espècies amenaçades com els corals de profunditat dels gèneres Lophelia i Oculina colonitzaven aquestes estructures. Tot i que en aparença els esculls artificials ajudaven a recuperar o millorar la biodiversitat, mentre protegien els recursos pesquers, estudis científics recents pareixen demostrar que no és així.

Tot i que la colonització dels esculls artificials es produïa aviat, el 74% de les espècies es presentaven en els primers disset mesos de fondeig, això sols demostrava que atreien les espècies del voltant, que es concentraven als esculls. Els esculls d’agregació i producció instal·lats a les Illes Balears generaven una comunitat íctica de fins a 46 espècies, versemblant a la descrita sobre fons rocallosos naturals que tenien al voltant.

Els instal·lats a la badia Palma en un fons marí degradat, van demostrar que els esculls artificials no solucionaven ni la sobreexplotació ni la degradació d’un ecosistema, perquè sols acollien un terç de la biomassa enregistrada en aigües amb bona qualitat, com eren les de Formentera. Simplement, concentraven les mateixes espècies que suportaven les aigües i els fons degradats.

En realitat no afavorien la reproducció, la multiplicació o la regeneració de les espècies, sols augmentaven la concentració de la biodiversitat que abans estava estesa per molta més superfície marina. Eixes concentracions el que semblaven facilitar era la seua captura en atraure els seus predadors naturals que també acudien allí, evitaven haver de cercar les preses per tot arreu, a més facilitaven la sobrepesca humana.

 


FONTS

Esculls d'artifici (marenostrum.org)

Avaluació dels esculls artificials i de les reserves marines com a eines de gestió dels recursos íctics litorals a les Illes Balears:

Microsoft Word - TESICOMPENDI2.doc (uib.cat)

SERRA, J., MEDINA, J.R. (1988) “Arrecifes artificiales en el litoral espanyol. Experiencia Valenciana.” Revista de Obras Públicas. Marzo 1988. P. 211-220.

PEÑA, J.B. “El arrecife artificial de Peñíscola-Torreblanca ya està instalado”.

London Convention and Protocol / UNEP Guidelines for the Placement of Artificial Reefs (2009):

https://www.miteco.gob.es/es/costas/temas/proteccion-medio-marino/Directrices%20Arrecifes%20Artificiales_Conv_Londres_tcm30-157009.pdf

Microsoft Word - OSPAR_Artificial Reefs Guidelines.doc (miteco.gob.es)

“Guía metológica para la instalación de arrecifes artificiales”:

Guía metodológica para la instalación de arrecifes artificiales_tcm30-157012.pdf (miteco.gob.es)

 

Comentaris