Un escull és un grup de roques que estan prop de la superfície de l'aigua o
a poca profunditat. Els esculls són importants perquè modifiquen l’entorn del
fons, aporten una superfície sòlida que poden aprofitar animals i vegetals per
a protegir-se, per a trobar aliment, per amagar ous o alevins o per fixar-se i
viure damunt d’ells.
Hi ha diferents tipus d’esculls: els geogràfics són roques prop de la
superfície que deuen conèixer els navegants, els esculls geològics són
construccions calcàries formats, principalment, per l’acumulació de coralls,
quan són molt extensos formar esculls coral·lins que mantenen tot un ecosistema
propi. Els esculls artificials són
elements resultants de l’activitat humana que una volta enfonsats poden imitar
l’efecte dels esculls naturals.
TIPUS D’ESCULLS ARTIFICIALS
Deixant a banda els derelictes, que són les restes d'un artefacte o nau
fabricat per l'ésser humà que enfonsat en una massa d'aigua pot arribar a
formar un escull, darrerament s’han instal·lat objectes dissenyats deliberadament
per a intentar regenerar la biodiversitat o per a protegir les costes o els
recursos pesquers.
En un primer moment per a fer esculls
artificials s’utilitzaren embarcacions de desguàs o pneumàtics farcits de
ciment perquè foren colonitzats de la biodiversitat marina, però es van
comprovar efectes negatius sobre el medi marí. Per a evitar-ho s’acordaren convenis
internacionals, amb directrius específiques com la London Convention and Protocol / UNEP Guidelines for the Placement of
Artificial Reefs (2009).
L’experiència ha anat millorant-los i ara instal·len mòduls o elements formats
de formigó i ferro, de diferents formes. En l’actualitat s’utilitzen tres tipus
principals d'esculls, en funció de la seua finalitat:
Els esculls de protecció poden
ser dissuasius davant de la pesca, estan dissenyats perquè s’enganxen en ells les
xàrcies d'arrossegament. El model que millor resultat ha donat són les bigues de
metall encreuades. També hi ha models dissenyats per a protegir les platges de
la força de les ones, s'instal·len en paral·lel a línia de la costa i tenen la
funció de trencar les ones en les dites estructures amollades, abans que
arriben a la platja i puguen erosionar-la.
Els esculls de producció estan
dissenyats per a facilitar l’abric en el seu interior a juvenils i alevins, amb
l’objectiu d’afavorir la seua supervivència, donant-los cau per a protegir-los
dels seus predadors naturals.
Els esculls mixtos estan formats
per agregacions d’esculls de protecció davant les arts pesqueres en l’exterior
i dins amollen esculls de producció per a facilitar refugi davant els predadors.
Els mòduls es fabriquen amb superfícies que afavoreixen la fixació
d'algues, esponges i altres organismes marins. Un grup d’investigadors de la Universitat d’Alacant ha
desenvolupat un prototip d’esculls electrolítics que han provat amb èxit al Port d’Alacant. El seu sistema es basa
en una estructura metàl·lica lleugera, la qual s’impregna d’un recobriment
calcari porós que afavoreix l’adhesió d’organismes d’invertebrats marins i
espores d’algues. Per qüestions d’estalvi s'intenten construir als ports
pròxims als llocs on s'han d'amollar i mitjançant uns flotadors els arrosseguen
i els enfonsen una volta arriben al seu destí. Com un dels seus objectius és
ajudar a regenerar les espècies sobreexplotades per la pesca, la Unió Europea els ha finançat
generosament.
LEGISLACIÓ
La major part dels esculls artificials instal·lats a l’estat estan
destinats a la preservació i l’increment dels recursos pesquers litorals,
segons proposà la Llei 3/2001 de Pesca
marítima de l'Estat.
L'autorització i instal·lació d'esculls artificials està regulada pel Reial decret 798/1995, que després modificà
el Reial decret 2287/1998, de 23
d'octubre, pel qual es defineixen els criteris i condicions de les
intervencions amb finalitat estructural en el sector de la pesca, de
l'aqüicultura i de la comercialització, la transformació i la producció dels
seus productes.
Un escull artificial és una obra marítima, per tant, suposa una instal·lació
permanent en el fons marí que implica l'ocupació de domini públic marítim
terrestre, quedant doncs regulat per la Llei
22/1988 de Costes.
ESCULLS AL PAÍS VALENCIÀ
El projecte d’instal·lar esculls
artificials a casa nostra es va encetar en 1988, amb la construcció dels de
Santa Pola i Vinaròs, al mes de juliol. Abans d'acabar eixe mateix any amollaren
uns altres a Benidorm, Cullera i Tabarca. Per a construir els dos
primers ficaren setze estructures preformades de formigó armat amb forma de cub
i prisma, que tenien volums al voltant dels huit metres cúbics, invertint 30
milions de pessetes.
En 2006 Conselleria havia instal·lat
un total de quaranta-quatre esculls artificials que havien costat al voltant de
12 milions d'euros. A Alacant hi
havia un total de vint-i-un esculls distribuïts per aigües de Santa Pola, Tabarca, Clap, Benidorm,
Torrevella, el Campello, Guardamar, Altea, i la Vila Joiosa, en total amollaren 4.300 mòduls protegint 5.600
hectàrees. Amb la immersió de 2.445 mòduls a Castelló formaren tretze esculls a les localitats d'Almenara, Benicàssim, Borriana, Cabanes, Moncofa i Vinaròs protegint una àrea de 4.355 hectàrees. A València s'enfonsaren 2.979 mòduls amb
els quals formaren deu esculls als termes de Gandia, Sagunt, Cullera, Oliva, al Perellonet i a València, protegint
una àrea de 6.488 hectàrees.
Segons dades de la Generalitat,
les principals espècies de peixos que augmentaren al voltant dels esculls van
ser les orades (Sparus aurata), el moll (Mullus barbatus), el Pagell (Pagellus erythrinus), els polps (Octopus vulgaris) o els calamars (Loligo vulgaris).
L'any 2014 l'ajuntament de València
va construir el primer escull esportiu
de tot l’estat, a la platja de la Malva-rosa.
Amollaren tres mòduls que ocupaven una àrea de 52 metres quadrats, ubicats a
3 metres de profunditat i a una distància de 180 de la platja. L’objectiu era afavorir
la regeneració de les platges i alhora preservar la biodiversitat del fons marí.
Amb tot això pretenien atraure a aficionats del busseig esportiu. S’anomenà
projecte “Esculls València” i el va impulsar
la Fundació Esportiva Municipal, el dissenyà
la Universitat Politècnica, amb la
col·laboració de la Federació
d’Activitats Subaquàtiques. Segons la justificació d’aquesta actuació, en
certs indrets propers a fons valuosos, la instal·lació dels esculls esportius
podia ajudar a desplaçar la pressió dels bussejadors.
El País Valencià és l’autonomia
que més esculls artificials havia instal·lat a l’estat, fins a l’any 2006
teníem més de quaranta.
SI, PERÒ... SÓN CERTES LES
BONDATS DELS ESCULLS ARTIFICIALS?
En un principi, quan els primers els bussejadors visitaren derelictes,
comprovaren que amb el pas del temps s’havien convertit en esculls artificials
plens de vida, per tant, van deduir que un escull artificial augmentava la
biodiversitat en atraure moltes espècies.
Un estudi sobre derelictes enfonsats a diferents profunditats al Golf de Mèxic comprovà que espècies
amenaçades com els corals de profunditat dels gèneres Lophelia i Oculina
colonitzaven aquestes estructures. Tot i que en aparença els esculls
artificials ajudaven a recuperar o millorar la biodiversitat, mentre protegien
els recursos pesquers, estudis científics recents pareixen demostrar que no és
així.
Tot i que la colonització dels esculls
artificials es produïa aviat, el 74% de les espècies es presentaven en els
primers disset mesos de fondeig, això sols demostrava que atreien les espècies
del voltant, que es concentraven als esculls. Els esculls d’agregació i producció instal·lats a les Illes Balears generaven una comunitat
íctica de fins a 46 espècies, versemblant a la descrita sobre fons rocallosos naturals
que tenien al voltant.
Els instal·lats a la badia Palma
en un fons marí degradat, van demostrar que els esculls artificials no solucionaven ni la sobreexplotació ni la
degradació d’un ecosistema, perquè sols acollien un terç de la biomassa
enregistrada en aigües amb bona qualitat, com eren les de Formentera. Simplement, concentraven les mateixes espècies que
suportaven les aigües i els fons degradats.
En realitat no afavorien la reproducció, la multiplicació o la regeneració
de les espècies, sols augmentaven la concentració de la biodiversitat que abans
estava estesa per molta més superfície marina. Eixes concentracions el que semblaven
facilitar era la seua captura en atraure els seus predadors naturals que també acudien
allí, evitaven haver de cercar les preses per tot arreu, a més facilitaven la sobrepesca
humana.
FONTS
Esculls d'artifici
(marenostrum.org)
Avaluació dels esculls artificials i de les reserves
marines com a eines de gestió dels recursos íctics litorals a les Illes
Balears:
Microsoft Word -
TESICOMPENDI2.doc (uib.cat)
SERRA, J.,
MEDINA, J.R. (1988) “Arrecifes artificiales en el litoral espanyol. Experiencia
Valenciana.” Revista de Obras Públicas. Marzo 1988. P. 211-220.
PEÑA, J.B. “El
arrecife artificial de Peñíscola-Torreblanca ya està instalado”.
London Convention
and Protocol / UNEP Guidelines for the Placement of Artificial Reefs (2009):
Microsoft
Word - OSPAR_Artificial Reefs Guidelines.doc (miteco.gob.es)
“Guía metológica para la instalación de arrecifes
artificiales”:
Guía
metodológica para la instalación de arrecifes artificiales_tcm30-157012.pdf
(miteco.gob.es)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada