 |
| Collage RMiB |
A mesura que el canvi climàtic antropogènic continue, els riscos per a la
biodiversitat augmentaran amb el pas del temps. Projeccions indiquen que la
biodiversitat del planeta està a punt de col·lapsar. Els ecosistemes pateixen múltiples
agressions que deixaran de funcionar de clop i desapareixeran.
El darrer gran canvi del clima va ocórrer fa uns catorze mil anys, el
trenta per cert de la superfície terrestre va perdre la capa de gel que l'havia
cobert durant el darrer període glacial, que havia durat cent mil anys. El canvi
no va ser sobtat, hi hagué un període de transició que es va estendre durant uns
3.300 anys.
Des d’aleshores, el planeta havia mantingut unes característiques climàtiques
prou estables fins a la revolució
industrial, el triomf del capitalisme
i l’explosió demogràfica de la
nostra espècie. Ara caminem acceleradament cap a la sisena extinció massiva,
resultat dels canvis provocats per l'activitat humana.
Estem al final de l’època geològica coneguda com l’Holocé, molts científics creuen que de fet estem en una nova l’Antropocé. A diferència dels canvis climàtics anteriors, els efectes
provocats per les activitats humanes, des de 1850 fins a 2100, amenacen la
continuïtat de més de 30.000 espècies. Provocarem un canvi a tot el planeta, el
pitjor és que la rapidesa d’aquesta alteració climàtica arribarà en sols 250
anys, això agreujarà les conseqüències i la magnitud de la catàstrofe
biològica.
 |
| Collage RMiB |
Que factors han provocat un canvi climàtic
sobtat?
Cinc grans causes han provocat el canvi climàtic: l’augment exponencial de
la població humana, La pèrdua d'hàbitat, la multiplicació de
les espècies invasores, la pèrdua
d’altres provocada per la caça, la contaminació generalitzada i la sobreexplotació dels recursos naturals.
L’augment de la població humana ha implicat la transformació accelerada de
la meitat de la superfície terrestre, gairebé un 43%. Hem destruït ecosistemes
sencers i eliminat bona part de la seua biodiversitat per a crear àrees urbanes
i agrícoles.
Les nostres capacitats tècniques han facilitat la mobilitat de recursos i
poblacions, la Globalització. Això ha
afavorit la mobilitat d’espècies que en arribar a llocs on no tenien predadors
s’han multiplicat i, sovint, han perjudicat o extingit unes altres espècies. Aquest
fenomen ha sigut molt evident en llocs com les illes.
El consum de combustibles fòssils
han elevat la concentració de CO₂ atmosfèric un 35% i ha rebaixat el pH oceànic el
0,05%. Els nostres residus s’han estés per tot el planeta, a més els humans
acaparem un 40% de la producció primària del planeta, per tant, hem limitat
l’accés a eixos recursos a altres espècies.
 |
| Collage RMiB |
El Col·lapse Biològic o la sisena
extinció!
Estudis prospectius afirmen que si la nostra població i el consum continuen
creixent al ritme actual, les conseqüències es notaran cap al 2025, tot i que el
punt crític arribarà cap al 2045.
Per arribar a aquesta conclusió s’han analitzat dades històriques i han fet
projeccions anuals de temperatura i precipitació, des de 1850 fins a 2100. Amb
eixes dades han previst com afectaran aquests canvis a més de 30.000 espècies
marines i terrestres. De resultes han previst en quin moment les diferents
espècies no podran suportar les noves condicions ambientals i s’extingiran.
Han arribat a la conclusió que l’extinció de bona part de les poblacions serà
sobtada perquè tots els éssers vius que viuen en un mateix ecosistema estan
adaptats al seu rang de condicions ambientals, en traspassar els seus límits
l’extinció serà sobtada i generalitzada.
Bona part de les espècies tendeixen a mantenir els nínxols climàtics dels seus ancestres, davant el canvi de les temperatures, algunes espècies
podran adaptar-se amb rapidesa i fins i tot prosperar, però la gran majoria no
podran suportar-ho i s’extingiran. A més la desaparició d'espècies arrossegarà a
les que depenen d'elles, encara que siguen més adaptables o resistents.
Aquesta suma de factors desencadenarà un Efecte Cascada i patirem un col·lapse
sobtat de la biodiversitat. En cas de no aturar aquest procés, sense remei provocarem
una nova gran extinció.
 |
| Collage RMiB |
No tenim massa temps!
Científics han mesurat el punt d’inflexió dels diferents ecosistemes, de resultes de l’anàlisi preveuen
que els oceans tropicals seran els
primers ecosistemes a col·lapsar, ho faran al voltant del 2030. Cap al 2050 aquesta
crisi arribarà als boscos tropicals
i a les regions polars.
El primer a enfonsar-se seran els ecosistemes
tropicals. La regió tropical
s’estén per un 40% de la superfície del planeta, engloba boscos, sabanes,
llacs, rius i els esculls coral·lins que acullen més de tres quartes parts de la
biodiversitat del planeta. En ells es
desenvolupen la gran majoria dels coralls d'aigües poc profundes i més del 90%
de les espècies d'ocells del món.
Dins dels tròpics destaquen els manglars,
són els boscos que creixen entre el medi marí i el terrestre. Són
especialment valuosos perquè entre les seues arrels i els fons arenosos acullen
alevins de moltes espècies marines, aquí troben aigües càlides, aliment i
protecció. L’augment del nivell del mar i la força de les cada volta més
freqüents tempestes amenacen el 25% dels manglars que queden. Estan molt amenaçats
perquè ja han perdut un 75% de la superfície que ocupaven abans de la
industrialització i la seua desaparició implicarà la dràstica reducció de
moltes espècies marines.
Els grups d’animals que primer sofriran el col·lapse són els sèssils, són éssers aquàtics que
creixen adherits al substrat, per tant, no poden fugir. Davant transformacions
sobtades, molts moriran per no poder suportar les noves condicions del medi, ni
fugir. Es perdran bona part dels organismes del bentos, per eixample les esponges,
coralls i alguns mol·luscs bivalves
com les ostres.
Després els seguiran els animals que estan lligats a medis reduïts i amb
mobilitat reduïda, com són els amfibis
i els rèptils. Les granotes ho tindran molt més difícil
que els ocells que poden viatjar lluny, per a intentar trobar condicions
apropiades per al seu desenvolupament vital. A més aquests grups no poden
regular la calor corporal, per tant, són més vulnerables als canvis sobtats de
temperatura.
 |
| Collage RMiB |
Nosaltres no ens lliurarem de la crisi, la pèrdua de productivitat de les
terres de cultiu i per la desaparició de bona part dels recursos pesquers o la
reducció de l’aigua dolça provocaran crisis alimentàries que implicaran guerres
o migracions massives.
Mantindré la biodiversitat possibilita
trobar medicaments i obrir nous camins a la investigació científica. Sols
alguns eixamples, gràcies a l'estudi de les banyes dels cérvols que les canvien cada any s'estan trobant oportunitats per a
fer medicaments contra l'osteoporosi.
Estudis amb un amfibi mexica, l'Ajolote
(Ambystoma mexicanum), poden ajudar a regenerar membres amputats. Hui ja és
una realitat que l'ús de verí de serps
pot desfer coàguls en venes estretes o que estudis d’esquirols terrestres d'Alaska, del Suslic àrtic (Spermophilus parryii) o dels ossos negres americans (Ursus americanus) poden aportar solucions
per desenvolupar la capacitat d'hivernar éssers humans, facilitar curacions o
viatges estel·lars.
Collage RMiB
És l’hora d’actuar!
Tota la comunitat científica està d’acord, els diagnòstics són indubtables
i els canvis ja estan en marxa, ara sols ens queda temps per a cercar solucions
urgents i prendre mesures radicals per a evitar o intentar mitigar els canvis.
Si aconseguim retardar l’augment de les temperatures, podrem guanyar temps,
això facilitarà que algunes espècies puguen adaptar-se i suportar un clima
lleugerament diferent. Com més millores tecnològiques desenvolupem per a reduir
la nostra petjada ecològica, més
espècies salvarem.
Les solucions estan clares, hem d’aturar el creixement demogràfic de la
nostra espècie, reduir els recursos que consumim. Hem de substituir amb
urgència les energies fòssils per fonts renovables. Estem obligats a reduir el
consum, augmentar l’eficiència en la producció d’aliments i garantir el manteniment
de les zones de la Terra que encara
no han estat massa modificades pels humans.
 |
| Collage RMiB |
Quins són els responsables del
col·lapse de la biodiversitat
Científics de la Plataforma
Intergovernamental, Científica i Política sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics
(IPBES) denuncien que els principals sectors responsables de la devastació
actual són la ramaderia, agricultura i pesca industrials. Sols la ramaderia industrial empra un 80% del
total de la superfície agrícola actual per a alimentar al bestiar, a més és la responsable
de la desforestació del 70% de l'Amazones.
Afegeixen que també són responsables la multiplicació de grans
infraestructures, la mineria cada volta més estesa i intensiva, l'extracció de
combustibles, la tala de biomassa a gran escala, juntament amb el creixement
“il·limitat” del capitalisme que afavoreix un consum exacerbat. Estem immersos
en un model de societat basat en el benefici d'uns pocs, davant la multiplicació
de la pobresa, dels conflictes i l’accelerat deteriorament ambiental que afecta
la majoria al planeta.
Alerten que de no mamprendre accions radicals per a canviar el sistema
socioeconòmic, la humanitat haurà d'enfrontar-se al col·lapse ecològic i
l'extinció massiva d'espècies, tal volta, inclús de la nostra.
La nostra espècie s'ha convertit en un càncer maligne que devora el planeta,
estem immersos en un procés de metàstasi accelerada que difícilment podrem
aturar. Jo, tu, tots hem d’actuar ja i exigir que es prenguen mesures radicals
ja!
Fonts:
TRISOS, C., MEROW C., PIGOT, A. (2020). “The projected timing of abrupt
ecological disruption from climate change”. Nature 580, 496–501 (2020). https://doi.org/10.1038/s41586-020-2189-9
https://www.ecoticias.com/sostenibilidad/194395_el-planeta-se-enfrenta-al-colapso-ecologico
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada