 |
| Collage RMiB |
A mesura que el canvi climàtic antropogènic continue, els riscos per a la biodiversitat augmentaran amb el pas del temps. Projeccions indiquen que la biodiversitat del planeta està a punt de col·lapsar. Els ecosistemes pateixen múltiples agressions, molts deixaran de funcionar de clop i desapareixeran.
El darrer gran canvi del clima va ocórrer fa uns catorze mil anys quan el
trenta, per cert, de la superfície terrestre va perdre la capa de gel que
l'havia cobert durant el darrer període glacial, que havia durat cent mil anys.
El canvi no va ser sobtat, hi hagué un període de transició que es va estendre
durant uns 3.300 anys.
Des d’aleshores, el planeta havia mantingut unes característiques climàtiques
prou estables fins a la revolució
industrial, el triomf del capitalisme
i l’explosió demogràfica de la
nostra espècie. Ara caminem acceleradament cap a la sisena extinció massiva,
resultat dels canvis provocats per l'activitat humana.
Estem al final de l’època geològica coneguda com l’Holocé, molts científics creuen que, de fet, estem en una nova, l’Antropocé. A diferència dels canvis
climàtics anteriors, els efectes provocats per les activitats humanes, des
de 1850 fins aleshores, amenacen la continuïtat de més de 30.000 espècies. Estem
Provocant un canvi per tot el planeta i el pitjor és que la rapidesa d’aquesta
alteració climàtica arribarà en sols dos-cents cinquanta anys, per tant, això
agreujarà les conseqüències i la magnitud de la catàstrofe biològica.
 |
| Collage RMiB |
Que factors han provocat un canvi climàtic sobtat?
Cinc grans causes han provocat aquest canvi: l’augment exponencial de la població humana, La pèrdua d'hàbitat, la multiplicació de les espècies invasores, la pèrdua d’altres provocades per la caça, la contaminació generalitzada i la sobreexplotació dels recursos naturals.
L’augment de la població humana ha implicat la transformació accelerada de
la meitat de la superfície terrestre, gairebé un 43%. Hem destruït ecosistemes
sencers i eliminat bona part de la seua biodiversitat per a crear àrees urbanes
i agrícoles.
Les nostres capacitats tècniques han facilitat la mobilitat de recursos i
poblacions, la Globalització. Això
ha afavorit la mobilitat d’espècies que en arribar a llocs on no tenien enemics
o predadors s’han multiplicat i, sovint, han perjudicat o extingit unes altres
espècies. Aquest fenomen ha sigut molt evident en llocs com les illes.
El consum de combustibles fòssils
han elevat la concentració de CO₂ atmosfèric un 35% i ha rebaixat el pH oceànic el
0,05%. Els nostres residus s’han estés per tot el planeta, a més els humans
acaparem un 40% de la producció primària del planeta, per tant, hem limitat
l’accés a eixos recursos a altres espècies.
 |
| Collage RMiB |
El Col·lapse Biològic o la sisena
extinció!
Estudis prospectius afirmen que si la nostra població i el consum continuen creixent al ritme actual, les conseqüències es notaran cap al 2025, tot i que el punt crític arribarà cap al 2045.
Per arribar a aquesta conclusió analitzaren dades històriques amb les quals
s’han fet projeccions anuals de temperatura i precipitació, des de 1850 fins a
2100. Amb eixes dades s’ha previst com afectaran els canvis a més de 30.000
espècies marines i terrestres i en quin moment s’extingiran, per no poder
suportar les noves condicions ambientals. La conclusió és que l’extinció de
bona part d’eixes poblacions serà sobtada, perquè tots els éssers vius que
viuen en un mateix ecosistema estan adaptats al seu rang de condicions
ambientals, en traspassar els límits de tolerància la mortalitat serà sobtada i
generalitzada.
Bona part de les espècies tendeixen a mantenir els nínxols climàtics dels seus ancestres, davant el canvi de les temperatures, algunes espècies
podran adaptar-se amb rapidesa i fins i tot prosperar, però la gran majoria no
podran suportar-ho i s’extingiran. A més la desaparició d'espècies arrossegarà les
que depenen d'elles, encara que siguen més adaptables o resistents.
Aquesta suma de factors desencadenarà un Efecte Cascada i patirem un col·lapse
sobtat de la biodiversitat. En cas de no aturar aquest procés, sense remei
provocarem una nova gran extinció.
La quantitat d'animals vertebrats del planeta s’ha desplomat un 69% des de 1970, segons la revisió de poblacions animals que han fet el WWF i la Societat Zoològica de Londres. Han estudiat 32.000 poblacions de 5.230 espècies d’amfibis, rèptils, mamífers i aus. Aquesta reducció de l'abundància de la biodiversitat no és homogènia. El declivi és del 18% a Europa i Àsia central, a Nord-amèrica del 20%, però és particularment greu en Àsia i Oceania amb una reducció del 55%, a Àfrica un 66% i el pitjor el tenim a Sud-amèrica i Carib on ha caigut un 94%. Per tant, a la crisi climàtica, sens dubte hem d'afegir una crisi de biodiversitat.
 |
| Reducció d'insectes |
La reducció dels insectes és significativament preocupant, segons les conclusions d’un article (1) que analitza setanta-tres informes de l’estat de les poblacions dels invertebrats d’Europa i Amèrica del Nord, principalment. Més del 40% d’espècies d’insectes estan en perill d’extinció. Els grups més afectats als ecosistemes terrestres són els lepidòpters (papallones), els himenòpters (abelles) i els coleòpters (escarabats) copròfags. Les principals causes són la destrucció d’habitats que provoca l’agricultura intensiva amb l’ús de contaminants agroquímics, les espècies invasores i el canvi climàtic.
 |
| Collage RMiB |
No tenim massa temps!
Els científics han mesurat el punt d’inflexió dels diferents ecosistemes, de resultes de l’anàlisi preveuen que els oceans tropicals seran els primers ecosistemes a col·lapsar, ho faran al voltant del 2030. Els grups d’animals que primer sofriran el col·lapse són els sèssils, són éssers aquàtics que creixen adherits al substrat, per tant, no poden fugir. Davant les transformacions sobtades, molts moriran per no poder suportar les noves condicions del medi, ni fugir. Es perdran bona part dels organismes del bentos, per eixample les esponges, coralls i alguns mol·luscs bivalves com les ostres.
Cap al 2050 s’enfonsaran els ecosistemes
tropicals i les regions polars. La
regió tropical s’estén per un 40% de
la superfície del planeta, engloba boscos, sabanes, llacs, rius i els esculls
coral·lins que acullen més de tres quartes parts de la biodiversitat del planeta. En ells es desenvolupen la gran majoria
dels coralls d'aigües poc profundes i més del 90% de les espècies d'ocells del
món.
Dins dels tròpics destaquen els manglars,
són els boscos que creixen entre el medi marí i el terrestre. Són
especialment valuosos perquè entre les seues arrels i els fons arenosos acullen
alevins de moltes espècies marines, aquí troben aigües càlides, aliment i
protecció. L’augment del nivell del mar i la força de les cada volta més
freqüents tempestes amenacen el 25% dels manglars que queden. Estan molt amenaçats
perquè ja han perdut un 75% de la superfície que ocupaven abans de la industrialització
i la seua desaparició implicarà la dràstica reducció de moltes espècies
marines.
En els ecosistemes emergits els primers animals a desaparéixer seran els lligats
a medis reduïts i que tinguen mobilitat reduïda, com són els amfibis i els rèptils. Les granotes ho
tindran molt més difícil que els ocells que podran viatjar lluny, per a
intentar trobar condicions apropiades per al seu desenvolupament vital. A més
aquests grups són de sang freda, no poden regular la calor corporal, per tant,
són més vulnerables als canvis sobtats de temperatura.
 |
| Collage RMiB |
No ens deslliurarem de la crisi a conseqüència de la pèrdua de productivitat de les terres de cultiu, per la desaparició de bona part dels recursos pesquers o per la reducció de l'aigua dolça. Això provocarà crisis alimentàries que implicaran guerres o migracions massives, si no mamprenem accions radicals, tal volta, la crisi també provocarà la nostra extinció.
Mantenir la biodiversitat possibilitarà
trobar nous medicaments i obrir camins a la investigació científica. Sols
alguns eixamples, gràcies a l'estudi de les banyes dels cérvols que les canvien cada any s'estan trobant oportunitats per a
fer medicaments contra l'osteoporosi.
Estudis amb un amfibi mexica, l'ajolote
(Ambystoma mexicanum), sembla que poden
ajudar a regenerar membres amputats. Hui ja és una realitat que l'ús de verí de serps pot desfer coàguls en
venes estretes o que esquirols terrestres d'Alaska, com el suslic àrtic
(Spermophilus parryii) o els ossos
negres americans (Ursus americanus) poden aportar solucions per
desenvolupar la capacitat d'hivernar éssers humans, la qual cosa podria facilitar
curacions o llargs viatges estel·lars.
 |
| Collage RMiB |
És l’hora d’actuar!
Tota la comunitat científica està d’acord, els diagnòstics són indubtables i els canvis ja estan en marxa. Sols ens queda temps per a cercar solucions urgents i prendre mesures radicals per a evitar o intentar mitigar els canvis.
Si aconseguim retardar l’augment de les temperatures, podrem guanyar temps,
això facilitarà que algunes espècies puguen adaptar-se i suportar un clima
lleugerament diferent. Com més millores tecnològiques desenvolupem per a reduir
la nostra petjada ecològica, més
espècies salvarem.
Les solucions estan clares, hem d’aturar el creixement demogràfic de la
nostra espècie, reduir els recursos que consumim. Hem de substituir amb
urgència les energies fòssils per fonts renovables. Estem obligats a reduir el
consum, augmentar l’eficiència en la producció d’aliments i garantir el
manteniment de les zones de la Terra
que encara no han estat massa modificades pels humans.
 |
| Collage RMiB |
Quins són els responsables del
col·lapse de la biodiversitat
Científics de la Plataforma Intergovernamental, Científica i Política sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES) denuncien que els principals sectors responsables de la devastació actual són la ramaderia, agricultura i pesca industrials. Sols la ramaderia industrial empra un 80% del total de la superfície agrícola actual per a alimentar al bestiar, a més és la responsable de la desforestació del 70% de l'Amazones.
S’afegeix la multiplicació de grans infraestructures, la mineria cada volta
més estesa i intensiva, l'extracció de combustibles, la tala de biomassa a gran
escala, juntament amb el creixement “il·limitat” del capitalisme que afavoreix
un consum exacerbat. Estem immersos en un model de societat basat en el
benefici d'uns pocs, davant la multiplicació de la pobresa, dels conflictes i l’accelerat
deteriorament ambiental que afecta tot el planeta, s’ha tornat massa menut.
La nostra espècie s'ha convertit en un càncer maligne que devora el planeta,
estem immersos en un procés de metàstasi accelerada que difícilment podrem
aturar. Jo, tu, tots hem d’actuar ja i exigir que es prenguen mesures radicals
ja!
Fonts:
(1) Sánchez-Bayo, F., Wyckhuys, K.A.G. (2019). “Worldwide decline of the
entomofauna: A review of its divers”. Biological Conservation. Núm. 232. Pp 8-27.
https://doi.org/10.1016/j.biocon.2019.01.020
Trisos, C., Merow C., Pigot, A. (2020). “The projected timing of abrupt
ecological disruption from climate change”. Nature 580, Pp 496–501.
https://doi.org/10.1038/s41586-020-2189-9
https://www.ecoticias.com/sostenibilidad/194395_el-planeta-se-enfrenta-al-colapso-ecologico
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada