Passa al contingut principal

El Col·lapse Biològic

 

Collage RMiB


A mesura que el canvi climàtic antropogènic continue, els riscos per a la biodiversitat augmentaran amb el pas del temps. Projeccions indiquen que la biodiversitat del planeta està a punt de col·lapsar. Els ecosistemes pateixen múltiples agressions que deixaran de funcionar de clop i desapareixeran.

El darrer gran canvi del clima va ocórrer fa uns catorze mil anys, el trenta per cert de la superfície terrestre va perdre la capa de gel que l'havia cobert durant el darrer període glacial, que havia durat cent mil anys. El canvi no va ser sobtat, hi hagué un període de transició que es va estendre durant uns 3.300 anys.

Des d’aleshores, el planeta havia mantingut unes característiques climàtiques prou estables fins a la revolució industrial, el triomf del capitalisme i l’explosió demogràfica de la nostra espècie. Ara caminem acceleradament cap a la sisena extinció massiva, resultat dels canvis provocats per l'activitat humana.

Estem al final de l’època geològica coneguda com l’Holocé, molts científics creuen que de fet estem en una nova l’Antropocé. A diferència dels canvis climàtics anteriors, els efectes provocats per les activitats humanes, des de 1850 fins a 2100, amenacen la continuïtat de més de 30.000 espècies. Provocarem un canvi a tot el planeta, el pitjor és que la rapidesa d’aquesta alteració climàtica arribarà en sols 250 anys, això agreujarà les conseqüències i la magnitud de la catàstrofe biològica.

 

Collage RMiB


Que factors han provocat un canvi climàtic sobtat?

Cinc grans causes han provocat el canvi climàtic: l’augment exponencial de la població humana, La pèrdua d'hàbitat, la multiplicació de les espècies invasores, la pèrdua d’altres provocada per la caça, la contaminació generalitzada i la sobreexplotació dels recursos naturals.

L’augment de la població humana ha implicat la transformació accelerada de la meitat de la superfície terrestre, gairebé un 43%. Hem destruït ecosistemes sencers i eliminat bona part de la seua biodiversitat per a crear àrees urbanes i agrícoles.

Les nostres capacitats tècniques han facilitat la mobilitat de recursos i poblacions, la Globalització. Això ha afavorit la mobilitat d’espècies que en arribar a llocs on no tenien predadors s’han multiplicat i, sovint, han perjudicat o extingit unes altres espècies. Aquest fenomen ha sigut molt evident en llocs com les illes.

El consum de combustibles fòssils han elevat la concentració de CO atmosfèric un 35% i ha rebaixat el pH oceànic el 0,05%. Els nostres residus s’han estés per tot el planeta, a més els humans acaparem un 40% de la producció primària del planeta, per tant, hem limitat l’accés a eixos recursos a altres espècies.


Collage RMiB

 

El Col·lapse Biològic o la sisena extinció!

Estudis prospectius afirmen que si la nostra població i el consum continuen creixent al ritme actual, les conseqüències es notaran cap al 2025, tot i que el punt crític arribarà cap al 2045.

Per arribar a aquesta conclusió s’han analitzat dades històriques i han fet projeccions anuals de temperatura i precipitació, des de 1850 fins a 2100. Amb eixes dades han previst com afectaran aquests canvis a més de 30.000 espècies marines i terrestres. De resultes han previst en quin moment les diferents espècies no podran suportar les noves condicions ambientals i s’extingiran.

Han arribat a la conclusió que l’extinció de bona part de les poblacions serà sobtada perquè tots els éssers vius que viuen en un mateix ecosistema estan adaptats al seu rang de condicions ambientals, en traspassar els seus límits l’extinció serà sobtada i generalitzada.

Bona part de les espècies tendeixen a mantenir els nínxols climàtics dels seus ancestres, davant el canvi de les temperatures, algunes espècies podran adaptar-se amb rapidesa i fins i tot prosperar, però la gran majoria no podran suportar-ho i s’extingiran. A més la desaparició d'espècies arrossegarà a les que depenen d'elles, encara que siguen més adaptables o resistents.

Aquesta suma de factors desencadenarà un Efecte Cascada i patirem un col·lapse sobtat de la biodiversitat. En cas de no aturar aquest procés, sense remei provocarem una nova gran extinció.


Collage RMiB

 

No tenim massa temps!

Científics han mesurat el punt d’inflexió dels diferents ecosistemes, de resultes de l’anàlisi preveuen que els oceans tropicals seran els primers ecosistemes a col·lapsar, ho faran al voltant del 2030. Cap al 2050 aquesta crisi arribarà als boscos tropicals i a les regions polars.

El primer a enfonsar-se seran els ecosistemes tropicals. La regió tropical s’estén per un 40% de la superfície del planeta, engloba boscos, sabanes, llacs, rius i els esculls coral·lins que acullen més de tres quartes parts de la biodiversitat del planeta. En ells es desenvolupen la gran majoria dels coralls d'aigües poc profundes i més del 90% de les espècies d'ocells del món.

Dins dels tròpics destaquen els manglars, són els boscos que creixen entre el medi marí i el terrestre. Són especialment valuosos perquè entre les seues arrels i els fons arenosos acullen alevins de moltes espècies marines, aquí troben aigües càlides, aliment i protecció. L’augment del nivell del mar i la força de les cada volta més freqüents tempestes amenacen el 25% dels manglars que queden. Estan molt amenaçats perquè ja han perdut un 75% de la superfície que ocupaven abans de la industrialització i la seua desaparició implicarà la dràstica reducció de moltes espècies marines.

Els grups d’animals que primer sofriran el col·lapse són els sèssils, són éssers aquàtics que creixen adherits al substrat, per tant, no poden fugir. Davant transformacions sobtades, molts moriran per no poder suportar les noves condicions del medi, ni fugir. Es perdran bona part dels organismes del bentos, per eixample les esponges, coralls i alguns mol·luscs bivalves com les ostres.

Després els seguiran els animals que estan lligats a medis reduïts i amb mobilitat reduïda, com són els amfibis i els rèptils. Les granotes ho tindran molt més difícil que els ocells que poden viatjar lluny, per a intentar trobar condicions apropiades per al seu desenvolupament vital. A més aquests grups no poden regular la calor corporal, per tant, són més vulnerables als canvis sobtats de temperatura.


Collage RMiB


 També perilla la nostra espècie!

Nosaltres no ens lliurarem de la crisi, la pèrdua de productivitat de les terres de cultiu i per la desaparició de bona part dels recursos pesquers o la reducció de l’aigua dolça provocaran crisis alimentàries que implicaran guerres o migracions massives.

Mantindré la biodiversitat possibilita trobar medicaments i obrir nous camins a la investigació científica. Sols alguns eixamples, gràcies a l'estudi de les banyes dels cérvols que les canvien cada any s'estan trobant oportunitats per a fer medicaments contra l'osteoporosi. Estudis amb un amfibi mexica, l'Ajolote (Ambystoma mexicanum), poden ajudar a regenerar membres amputats. Hui ja és una realitat que l'ús de verí de serps pot desfer coàguls en venes estretes o que estudis d’esquirols terrestres d'Alaska, del Suslic àrtic (Spermophilus parryii) o dels ossos negres americans (Ursus americanus) poden aportar solucions per desenvolupar la capacitat d'hivernar éssers humans, facilitar curacions o viatges estel·lars.

 

Collage RMiB


És l’hora d’actuar!

Tota la comunitat científica està d’acord, els diagnòstics són indubtables i els canvis ja estan en marxa, ara sols ens queda temps per a cercar solucions urgents i prendre mesures radicals per a evitar o intentar mitigar els canvis.

Si aconseguim retardar l’augment de les temperatures, podrem guanyar temps, això facilitarà que algunes espècies puguen adaptar-se i suportar un clima lleugerament diferent. Com més millores tecnològiques desenvolupem per a reduir la nostra petjada ecològica, més espècies salvarem.

Les solucions estan clares, hem d’aturar el creixement demogràfic de la nostra espècie, reduir els recursos que consumim. Hem de substituir amb urgència les energies fòssils per fonts renovables. Estem obligats a reduir el consum, augmentar l’eficiència en la producció d’aliments i garantir el manteniment de les zones de la Terra que encara no han estat massa modificades pels humans.

 

Collage RMiB


Quins són els responsables del col·lapse de la biodiversitat

Científics de la Plataforma Intergovernamental, Científica i Política sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES) denuncien que els principals sectors responsables de la devastació actual són la ramaderia, agricultura i pesca industrials. Sols la ramaderia industrial empra un 80% del total de la superfície agrícola actual per a alimentar al bestiar, a més és la responsable de la desforestació del 70% de l'Amazones.

Afegeixen que també són responsables la multiplicació de grans infraestructures, la mineria cada volta més estesa i intensiva, l'extracció de combustibles, la tala de biomassa a gran escala, juntament amb el creixement “il·limitat” del capitalisme que afavoreix un consum exacerbat. Estem immersos en un model de societat basat en el benefici d'uns pocs, davant la multiplicació de la pobresa, dels conflictes i l’accelerat deteriorament ambiental que afecta la majoria al planeta.

Alerten que de no mamprendre accions radicals per a canviar el sistema socioeconòmic, la humanitat haurà d'enfrontar-se al col·lapse ecològic i l'extinció massiva d'espècies, tal volta, inclús de la nostra.

La nostra espècie s'ha convertit en un càncer maligne que devora el planeta, estem immersos en un procés de metàstasi accelerada que difícilment podrem aturar. Jo, tu, tots hem d’actuar ja i exigir que es prenguen mesures radicals ja!

 

Fonts:

TRISOS, C., MEROW C., PIGOT, A. (2020). “The projected timing of abrupt ecological disruption from climate change”. Nature 580, 496–501 (2020). https://doi.org/10.1038/s41586-020-2189-9

https://www.ecoticias.com/sostenibilidad/194395_el-planeta-se-enfrenta-al-colapso-ecologico

Comentaris