Aristòtil (Estagira, 384-322 aC) fou el primer estudiós a descriure els peixos, va identificar-ne més de cent espècies diferents en la Grècia antiga. L'estudi de la ictiologia hagué d'esperar al segle XVI perquè aparegueren estudiosos com Ippolito Salviani (Città di Castello,1514-1572), Pierre Belon (Cérans-Foulletourte, 1517-1564) i el més destacat d'ells, Guillaume Rondelet (Montpellier, 1507-1564) que publicà De Piscibus Marinum (1554) on descrivia 244 espècies del Mediterrani . El pare de la ictiologia moderna fou Peter Artedi (Örnsköldsvik, 1705-1735) que en el llibre Ichthyologia, sive Opera Omnia de Piscibus (1738) descriu quatre ordres de peixos, 47 gèneres i 230 espècies. Fartet (Aphanius iberus) mascle,  Ha passat molt de temps i s'ha ampliat prou el coneixement, tot i que queda molt per descobrir, al fons oceànic. Molt més propera i singular és la ictiofauna continental ibèrica , és molt especial a causa de la seua composició i història evolutiva a

  Horta d'Almàssera Alimentar a 10.000 milions d'éssers humans serà un seriós desafiament per a l'agricultura i ramaderia els anys vinents. Caldrà produir més assegurant l’adopció de bones pràctiques agronòmiques, respectuoses amb el medi. Hi ha dues opcions de conreu, l' agricultura industrial aposta per la utilització dels progressos de la genètica vegetal, l’ús de la biotecnologia i l’augment dels transgènics,  que hauran de ser acceptats per la societat. L’altra opció és canviar a un model de producció ecològica , molt més respectuós amb el medi ambient, a més garantint un subministrament fiable per a tota la població. L’Agricultura Ecològica és una de les branques de l’ ecologia que cerca la salut dels aliments, de les plantes, la terra, de l’entorn i dels productors, també es denomina Agricultura Biològica. És un sistema de producció i elaboració que té com a objectiu l’obtenció d’aliments de qualitat, lliures de residus i minimitzant l’impacte humà al medi a

Pesca tradicional al rai a Alboraia, foto de Rafa Muñoz Segons estadístiques de la Generalitat Valenciana,  l'any 2019 al País Valencià teníem 588 embarcacions que pescaren 20.771,4 tones de peix per un valor de poc més de 92 milions d'euros. El principal port era el de Santa Pola que comptava amb 85 vaixells que cobraren 2.751 tones per un valor de 19.701.900 €. Li seguien quasi empatats  la Vila Joiosa amb 40 barques i Castelló amb 52 pesquers, ambdues localitats tenien captures per valor de més de nou milions d'euros. Amb pesqueres per un valor superior al milió d'euros anual estaven els ports d' Altea, Calp, Dénia, Xàbia, Torrevella, Alacant, Borriana, Peníscola, Vinaròs, Benicarló, Cullera, Gandia i València . Port de Vinaròs, foto de Rafa Muñoz La principal espècie que capturem és l’Aladroc (Engraulis encrasicolus) amb 8.807,8 tones, amb un valor de deu milions i mig d’euros, seguit de la Gamba rosada (Aristeus antennatus) amb 207 tones, per un valor