 |
| Collage RMiB |
L’Alta Tensió a la Valldigna
En 1991 IBERDROLA va dissenyar un projecte per a fer una Línia d’Alta Tensió que partint de Castelló de la Ribera duguera electricitat de la nuclear de Cofrents, travessant la Ribera , cap a les zones turístiques costaneres de la Safor i la Marina Alta. El seu traçat inicial havia d’anar per Barxeta, el Pla de Corrals i Barx, travessant paratges naturals valuosos com l’Ombria de Barx, el Mondúber i la Marxuquera.
S’alçà una enèrgica oposició popular, principalment al municipi de Barx, que en un primer moment recolzaren
la Generalitat i l’Ajuntament de Gandia. Per a lluitar
contra la desfeta dels millors indrets comarcals els veïns constituïren la Coordinadora Contra l’Alta Tensió de la
Valldigna (CCATV). Va ser l’organització pionera en les reivindicacions contra
les línies d’alta tensió al País Valencià. Presentaren nombroses
al·legacions i aconseguiren la desestimació del projecte.
En 1994 tornà a la càrrega IBERDROLA presentant un nou projecte entre Barx i Marxuquera i automàticament reviscolà el rebuig dels veïns. Un any després Medi Ambient rebutjà el projecte per les afeccions ambientals, entre altres a la Cova del Parpalló. No trigaren a presentar un segon projecte que proposà arribar a Barxeta desviant-se cap a la Valldigna, entre Simat i Benifairó.
En 1998 tragueren el projecte definitiu, es tractava d’un traçat de 17 km
que havia d’instal·lar 47 noves torres, de 40 metres d’altura, que anaven en
paral·lel a dues línies elèctriques preexistents, entre Alzira i Gandia. El
pitjor és que s’acostava molt al paratge prehistòric de la Cova del Bolomor.
Simat, Benifairó i Tavernes
de la Valldigna estaven disposats a acceptar-la a canvi de soterrar 6 km
als llocs més valuosos, però IBERDROLA
es va negar al·legant que els retards l’havien implicat un augment de costos,
dels 500 milions inicialment previstos als 700, a més soterrar un tram els
costaria molt temps i més diners.
 |
| Línia de Molt Alta Tensió, Arxiu RMiB |
En 1999 els propietaris dels terrenys afectats s’organitzaren en l’APALAT (Associació de Propietaris Afectats per la Línia d’Alta Tensió) i s’uniren a la resta de moviments ciutadans per a formar la CCATV, també coneguda com la Plataforma Kontra l’Alta Tensió a la Valldigna (PKAT).
Mentrestant els defensors del territori havien fet innombrables al·legacions
a cadascun dels projectes. Per a secundar-les organitzaren protestes davant les
diferents administracions, convocaren reunions informatives a tots els pobles
de la Valldigna i feren tres manifestacions a Tavernes, els anys 1999, 2001 i 2004,
on es concentraren una mitjana de 6.000
persones en cadascuna.
En 2003 els promotors obtingueren el suport de la Generalitat que va declarar l’obra d’Utilitat Pública, eixa qualificació simplificava l'expropiació forçosa i l’exercici de la servitud de pas, per tant, bona part dels tràmits necessaris per a la seua execució.
El projecte definitiu constava d’una línia de doble circuit de 132 kW. El
més cridaner va ser que no seguia un traçat rectilini, es desviava per no
travessar el Realenc, una gran propietat
privada de 7.000 fanecades que originalment pertanyia a la família Oriol i Urquijo, fundadors d’IBERDROLA.
L’any 2005 els ajuntaments de Barxeta,
Rafelguaraf i l'Ènova presentaren
un recurs judicial. El Tribunal núm. 5 Contenciós Administratiu de València els donà la raó perquè el
projecte mancava l’estudi d’impacte mediambiental obligatori. Tot i que el
jutjat ordenà la paralització de les obres els constructors hi continuaren amb
els treballs.
L’any següent els tribunals estatals feren el més fàcil, donaren la raó a IBERDROLA. Front aquest desficaci els ecologistes demostraren la seua fermesa i el suport de tot el país convocant una gran manifestació a València, l’1 d’abril de 2006. D’eixa mobilització isqué l’impuls per a crear el Fòrum Unitari Contra l’Alta Tensió (FUCAT).
L’única administració disposta a continuar la lluita que quedà va ser l’ajuntament
de Barxeta, el mes de desembre de 2006, el ple acordà denunciar als tribunals
europeus la línia d’Alta Tensió. El
seu eixample despertà la resta de la comarca, en febrer de 2007 signaren el Pacte de Barxeta, juntament amb els 18
ajuntaments afectats i les 3 mancomunitats, tots assolien el compromís donar
suport a la denúncia davant el Tribunal
Ambiental de la Comunitat Europea, a Luxemburg.
Davant la ferma oposició popular, IBERDROLA utilitzà l’antiga tècnica de dividir per a guanyar, signà convenis per separat amb els alcaldes, cadascú pactà el traçat de la línia pels seus municipis. A canvi es van comprometre a retirar-se dels recursos judicials. Finalment, la línia es va finalitzar en 2008, aleshores la població s’adonà que aquest tram, era un més dels que pertanyien a la gegant MAT.
Entre altres activistes que encapçalaren aquesta lluita destacà Vicent Company i Sancho, membre de la PKAT de la Valldigna, que l’any 2006 impulsà el projecte web “la Valldigna Som i Serem”, per a
coordinar els grups de ciutadans i ecologistes de Benifairó.
 |
| Foto de Portal Xàtiva |
L’Alta Tensió a la Vall d’Albaida i
a l’Alcoià
En maig de 2010 IBERDROLA tornà a la càrrega, anuncià el projecte d’una nova línia d’alta tensió de 12 quilòmetres entre la subestació d’Ontinyent i Alcoi. Curiosament, o no, el mes de setembre un gran incendi havia cremat 2.500 hectàrees, entre ells bona part dels boscos per on estava previst passar la nova línia.
 |
| No Alta Tensió de Moixent |
L’any següent es va crear la plataforma No a l’Alta Tensió, entre altres col·lectius es va adherir la Coordinadora Ecologista de la Vall d'Albaida (CEVA). Demanaren la suspensió cautelar de les obres en entendre que calia fer una nova Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) perquè amb l’incendi havien canviat les circumstàncies de la serra. A més la línia travessava espais tan valuosos com el Paratge Natural Municipal del Pou Clar. El Tribunal Superior de Justícia (TSJCV) ho rebutjà, sense que promotors i administracions aturaren les obres.
Per a fer-se escoltar els ecologistes convocaren una gran manifestació a Ontinyent, en juliol de 2007. Els activistes s'encadenaren a les màquines per a intentar aturar les obres i les forces d'ordre públic detingueren quatre activistes. Per sort en la loteria judicial, en novembre de 2017 els tribunals els absolgueren de cap delicte, quan la línia ja s'havia inaugurat. Una altra batalla perduda en la defensa de la nostra terra!
 |
| Infagrafia de Castellón Plaza |
La MAT a Castelló
En 2005 es va publicar l’estudi d’impacte ambiental d’un altre macro projecte de transport elèctric, de l’empresa pública Red Eléctrica Española (REE). Es tractava d’una línia d’alta tensió de 400 kV per a connectar la subestació de Morella amb de la Plana de Castelló. Donat que el circuit preexistent era de 132 kV, el promotor afirmava no poder modificar-la per qüestions tècniques, per tant, 4 anaven a fer-ne una nova en paral·lel.
 |
| Traçat de la MAT a Castelló |
Poc després assabentarem que aquest era part d’un corredor per a transportar Molt Alta Tensió (MAT) des de França cap al Marroc. Els nostres veïns gals volien donar eixida als excedents elèctrics que tenien, en eixe moment, a les seues nuclears. Aquest macroprojecte venia de lluny, en 1994 l’estat espanyol i França signaren l’acord de subministrament elèctric que havia d’unir ambdós països travessant els Pirineus. Aquest projecte comptà des d’un primer moment amb el suport de la declaració d’interés comunitari. Tot i que donades les protestes ciutadanes hagueren d’ajornar-lo fins a 2003 quan, per impulsar-ho, el Consell Europeu va declarar-ho com a prioritari. Els detalls tècnics feien por, es tractava d’una “autopista” amb grans torres per a transportar 400.000 volts, arrasant amb tot el que es ficarà pel mig.
A Castelló el seu recorregut tenia previst un traçat que anava des de Morella cap a Almassora. Mitjançant una inversió de 60 milions d’euros volien alçar 189 torres d’entre 42 i 46, que tallaren 86,7 km de les comarques de l’interior. Aquest corredor tenia previst la construcció de tres línies paral·leles que, donada la seua grandària i amplària, implicaven greus impactes al medi ambient.
Aquesta infraestructura es convertia en una amenaça per a la salut dels
veïns, perquè no respectava les distàncies de seguretat recomanades per l’ONU, d’un metre per cada kilovolt. Els
400.000 volts que anirien per les línies implicaven una distància mínima de 400
m respecte dels habitatges.
Respecte de la seguretat sanitària de les línies elèctriques d’alta tensió, dels seus camps electromagnètics, l'OMS (Organització Mundial de la Salut) argumenta que no hi ha certesa científica que provoquen danys. No pareix tindre en consideració la gran quantitat d’estudis publicats que demostren que poden provocar leucèmia, càncer i altres malalties més lleus com cefalees, insomni, vòmits o pèrdua d'oïda.
També és molt significatiu que el Dr.
Michael Repacholi, el responsable de l'OMS
del projecte internacional del CEM
(Camps Electromagnètics), encarregat màxim de l’informe sobre les teòriques
afeccions a la salut dels camps electromagnètics, va rebre gratificacions de més
150.000 dòlars anuals de les empreses elèctriques. Evidentment per alterar les
conclusions com anys després ho va reconéixer davant una Comissió del Parlament
Australià (2001).
A més el pas de la MAT implica desforestar una ampla franja al seu voltant.
Les línies elèctriques s'alcen molts metres i es converteixen en un obstacle
invisible que matarà moltes aus que no podran vorer els cables amb boira o
a la nit, cal recordar que a més dels brúfols hi ha moltes aus que migren de
nit.
El traçat travessarà molts espais protegits com una zona d'especial protecció per als ocells, paratges naturals, tretze hàbitats d'interés comunitari, cinc microreserves vegetals, una reserva de fauna, una cova catalogada, dues Zones Importants per a la Conservació de les Aus (ZICA), així com a zones de nidificació d'ocells protegits i Llocs d'Interés Comunitari (LIC).
Unes torres tan grans destrossaran el paisatge i malbarataran la
possibilitat d’encetar o mantenir projectes de turisme rural, que és una de les
poques activitats econòmiques que poden mantenir els veïns, que ja han perdut l’explotació
del bosc, el conreu de secà i agreujarà la despoblació de l’interior.
 |
| Torres de la MAT a Castelló |
Sorprén que per a evitar les afeccions de la MAT en el pas per França, es va obrir un diàleg vinculant amb els veïns, després del qual soterraren molts trams de les línies. Mentre a casa nostra, REE no informa clarament ni escolta els precs de la població, malgrat la forta oposició que ha alçat. Les grans empreses i administracions tenen costums franquistes, poden passar per damunt dels interessos de la població per tal d’estalviar-se diners que acabaran en les seues pròpies butxaques.
En 2016 el Secretari Autonòmic de
Medi Ambient, Julià Álvaro va
emetre un informe desfavorable a la MAT
a Castelló, es va basar en el fet
que els promotors no es comprometien a desmuntar la línia preexistent que anava
en paral·lel. Era massa ecologista, molestava i forçaren la seua dimissió.
La bogeria de fer el més senzill, alçar una nova infraestructura sense
tindre en compte les preexistents, comportava que pobles com Vilafamés quedaven totalment envoltats
de línies d’alta tensió. Per a evitar-ho, en 2012, crearen el grup No MAT Vilafamés.
Presentaren la MAT a informació pública en 2018. Evidentment, va rebre una allau d’al·legacions que sols aconseguiren algunes lleugeres modificacions del traçat. L’estudi d'impacte mediambiental es va publicar en 2021, tot i que amb un procediment alleugerit amb l’excusa de l'emergència climàtica. Aquesta infraestructura comptava amb el suport econòmic de la Unió Europea i tenien molta pressa a finalitzar-la.
Els únics beneficats de la MAT eren
els de sempre, els lobbys elèctrics
i els inversors sense escrúpols. Ambdós no tenien cap problema en desfer el
territori a canvi d’alts beneficis econòmics. Per a vendre aquesta bogeria a la
població feren servir les paraules màgiques, anaven a crear molts llocs de
treball i farien grans inversions. Amb eixos gastats arguments de “progrés” obtingueren
el cec suport de la Generalitat. Ho
justificaren venent a l’opinió pública que el traçat anava per àrees no
poblades i sols afecta zones sense importància mediambiental, tot i que cap
dels dos arguments no eren certs.
Els veïns afectats sols demanen el mateix que havien aconseguit els francesos, refer els projectes tècnics per allunyar la MAT de les zones poblades de Castelló o soterrar-la per a salvaguardar els espais d’importància mediambiental, però això implicava més despeses, una minva dels beneficis.
Contra la MAT es van mobilitzar bona part del teixit social
de les comarques del nord, d’entre tots destacà la combativitat del municipi de
Sant Joan de Moró, a la Plana Alta. Molts activistes es van bolcar en aquesta lluita,
entre altres destacaren Vicent Almela,
Jesús Broch i Miguel Ángel Troncho. Comptaren amb el suport del Grup d’Estudi i Conservació dels Espais
Naturals (GECEN) i del seu portaveu Paco
González.
En 2021 el Ministeri per a la
Transició Ecològica i el Repte Demogràfic publicà al BOE la declaració
d'impacte ambiental de la MAT. En
març de 2022 el govern donà el vistiplau per a començar les obres. A hores
d’ara continuen imparables, publicaren l’ampliació de la subestació de Morella que era el darrer pas abans del
començament de les obres, previst per a l’estiu. Sembla que el temps
d’aturar-la s’ha acabat!
Alta Tensió al Baix Vinalopó, la Serrania
i l’Alt Palància.
En 2012 els tentacles de l’Alta Tensió continuaven, anunciaren un nou tram que devia travessar la serra del Cavall a Petrer, un espai declarat com Zona d’Especial Protecció d'Aus (ZEPA) inclosa en el Paisatge Protegit Serra del Maigmó i Serra del Sit. Per a intentar evitar-ho es va crear la Plataforma No a l’Alta Tensió de Petrer encapçalada, entre d’altres, per Juan José Marco.
En 2022 una altra línia d’Alta
Tensió pretén anar de Terol cap
a Llíria travessant, la Serrania i l’Alt Palància, ocupant boscos acabats de cremar eixe mateix estiu.
A l’hora de redactar aquesta entrada, sorprén que mentre Espanya deixa pas franc a l’electricitat francesa, ells es neguen a deixar pas a les canonades de gas cap al centre d’Europa, amb l’excusa de l’impacte ambiental. Tot açò en un moment en el qual les nuclears franceses tenen molts problemes pel seu envelliment, ara són deficitaris en producció elèctrica i necessiten importar-la. El pitjor de tot és que les seues línies de Molt Alta Tensió tallen el nostre País Valencià, desfent una bona part del territori i afectant la salut de molts veïns.
L’experiència ens ensenya als ciutadans que l’oligopoli elèctric és poc menys que invencible, tenen darrere els ingents beneficis econòmics que obtenen gràcies a un mercat europeu trucat. Amb ells poden pagar voluntats, compren tot un exèrcit de polítics als quals col·loquen dins dels consells d’administració, a més compren als mitjans de comunicació que a canvi de publicitat estan dispostos a combatre qualsevol protesta popular.
Referències i Bibliografia:
https://www.boe.es/boe/dias/2022/02/03/pdfs/BOE-B-2022-3056.pdf
https://www.uv.es/lanuza/altatensioValldigna.pdf
http://noaltatensio.blocat.com/
https://elpais.com/diario/1998/12/20/cvalenciana/914185099_850215.html
http://nomatvilafames.blogspot.com/2012/
Informe de Benevent
(2006), Comissió Internacional de la Seguretat Electromagnètica (ICEMS).
Grup d’Investigació sobre
Càncer Infantil de la Universitat d’Oxford (2005).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada