Passa al contingut principal

L’Antropocé i l'Antropocidi

 


El premi Nobel de química Paul Jozef Crutzen (Amsterdam, 1933-2021) va proposar l'any 2000 un terme que cada volta és més utilitzat, l'Antropocé. Aquest és un neologisme originat a semblança dels utilitzats per denominar els períodes o temps geològics. Cada volta més científics estan d'acord en el fet que des de 1950 la Terra ha entrat en un nou Període geològic: l'Antropocé.

Segons la classificació del registre fòssil que serveix per a dividir els diferents períodes que ha tingut la Terra, aquest seria el darrer temps geològic, estaria dins de l’Era anomenada Cenozoic que aniria des de fa 66 milions d’anys fins a l’actualitat. El Cenozoic es divideix en tres Períodes: Paleogen, Neogen i Quaternari. Aquest darrer Període se subdivideix en tres Èpoques: la primera seria el Plistocé que hauria començat aproximadament fa 1,7 milions d'anys fins a l'aparició de l'Homo sapiens. La segona Època seria l'Holocé del 9500 aC fins a l'any 1950 i la nova Època proposada començaria en 1950 i s'anomenaria Antropocé


Tecnofòssils a la platja de Tunelboca, Biscaia  


No hi ha unanimitat científica en si tenim suficient registre fòssil diferencial per a poder fer una nova Època i tampoc es posen d’acord en la data del començament. Aquesta nova Època Geològica estaria caracteritzada per què l'activitat de la nostra espècie hauria començat a generar efectes massius a escala mundial com el canvi climàtic antropogènic o l'extinció massiva d'espècies. En el que no tenen dubte és que aquestes afeccions s’estendrien per tot el planeta. Al registre sedimentari ja trobem estrats amb tecnofòssils com són els restes de materials d’escòries metal·lúrgiques o els ceràmics.



Un altre indicador del canvi geològic simultani per tot el planeta són els isòtops radioactius dipositats per tota la superfície del planeta a partir de 1952 procedents de les explosions d'artefactes termonuclears o pels accidents de les centrals nuclears. Una volta alliberats a l'atmosfera eixos isòtops s'han estés per tot arreu, entre aquests Isòtops de vida curta trobem al Plutoni 239, Plutoni 231, Plutoni 240, l'Estronci 90 i el més abundant de tots, el Cesi 137. També s'ha demostrat que certes activitats tecnològiques poden canviar la gravetat de la terra i la inclinació del planeta, per eixample el pes de l'aigua embassada en la presa xinesa de les Tres Gorges hauria desplaçat l'eix del planeta i augmentat uns mil·lisegons la quantitat de llum del sol que rebem.




Alguns científics contraris al fet que estiguem en una nova Època Geològica argumenten que aquests Isòtops artificials com el Plutoni 239 tenen una curta vida, una volta queden atrapats als sediments, al voltant de cent mil anys i aquest període de temps és insignificant a escala geològica.

Respecte a la data d'inici de l'Antropocé mentre uns científics proposen el segle XVII amb el començament de la Revolució Industrial altres defensen la data el 16 de juliol del 1945 per l'explosió de la primera bomba nuclear. Al Congrés Internacional de Geologia celebrat l'any 2016 a Ciutat del Cap, un grup d'experts recomanaren com data d'inici l'any 1950 perquè fou l'inici de les explosions termonuclears de les proves armamentístiques, justament la data de començament d'aquesta Història!




Deixant a banda les classificacions geològiques el que és ben cert és que per primera volta estem davant d’un possible Antropocidi! Tal volta la pròxima gran extinció de la Terra, la sexta, que provocarem amb la nostra activitat i pot ser que també siga el nostre fi, marcant el límit de la finalització d’una Època geològica, tal volta molt curta, l’Antropocé.


Comentaris