L’Antropocé i l'Antropocidi

 

Collage RMiB

El Premi Nobel de Química Paul Jozef Crutzen (Amsterdam, 1933-2021) i Eugene Filmore Stoermer (Clay County, 1934-2012) van proposar l'any 2000 un terme que cada volta és més utilitzat, l'Antropocé. Aquest és un neologisme originat a semblança dels usats per a denominar els períodes o temps geològics. Cada volta més científics han donat suport al fet que des de 1950 la Terra ha entrat en un nou Període Geològic: l'Antropocé. Aquests autors afirmaren que la influència humana, expressada pel creixement de les concentracions de gasos d’efecte d’hivernacle, que des de finals del segle XVIII s’havien  depositat a les glaceres, significaven el pas a una nova fase de la història geològica planetària.

Segons la classificació del registre fòssil que serveix per a dividir els diferents períodes que ha tingut la Terra, aquest seria el darrer temps geològic, estaria dins de l’era cenozoica, que aniria des de fa 66 milions d’anys fins a l’actualitat. Per tant, el Cenozoic es dividiria en tres Períodes: el Paleogen, Neogen i el Quaternari.

Al mateix temps, el Període Quaternari se subdivideix en tres Èpoques: la primera seria el Plistocé que hauria començat aproximadament fa 1,7 milions d'anys fins a l'aparició de l'Homo sapiens. La segona Època, l'Holocé aniria des del 9500 aC fins al 1950. La nova Època que proposen aquests autors començaria en 1950 i s'anomenaria Antropocé. Tot i que no hi ha unanimitat científica en què les modificacions del registre fòssil siguen suficients per a poder definir una nova Època, tampoc es posen d’acord en la data del començament. 

Els canvis de l’Antropocé

Aquesta nova Època Geològica estaria caracteritzada perquè l'activitat de la nostra espècie gènera efectes massius a escala mundial. Som responsables de l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle (CO₂, CH₄ i N₂O) i d’aerosols industrials que provoquen el canvi climàtic antropogènic. Aquesta alteració climàtica seria prou semblant a la que s’hauria provocat de forma natural en altres èpoques caracteritzades per tindre una activitat volcànica generalitzada per tot arreu del planeta (Church et al., 2013).

Des de l’any 1900 les nostres emissions han modificat l’atmosfera inferior del planeta, l’han escalfat 1,2 °C i l’augment de temperatures està fonent les glaceres. L’oceà també ha augmentat la seua temperatura accelerant el desgel marí, això ha provocat un augment del seu nivell, que ha ascendit 30 cm i s’ha tornat més àcid (Summerhayes i Cearreta, 2019). Per tant, els principals impulsors del canvi climàtic ja no serien els cicles orbitals de Milankovitx, el conjunt de canvis periòdics de diversos paràmetres orbitals de la Terra que produeixen una variació de la radiació neta que rep el planeta, ara serien les emissions antropogèniques de gasos d’efecte d’hivernacle.

Concentració de CO₂ en l’atmosfera i fites del canvi climàtic 

Un altre indicador del canvi geològic planetari són els isòtops radioactius dipositats per tota la superfície del planeta a partir de 1952, procedents de les explosions d'artefactes termonuclears o pels accidents de les centrals nuclears, que s'han estés per tot arreu. Entre els de curta vida que omplin la capa superior de sediments trobem al Plutoni 239, Plutoni 231, Plutoni 240, l'Estronci 90 i el més abundant de tots, el Cesi 137.

També s'ha demostrat que certes activitats tecnològiques han canviat, fins i tot, la gravetat i la inclinació del planeta. Per eixample el pes de l'aigua embassada en la presa xinesa de les Tres Gorges hauria desplaçat l'eix del planeta i augmentat uns mil·lisegons la quantitat de llum del sol que rebem. Uns altres canvis associats amb l’Antropocé serien la taxa d’extincions o la translocació generalitzada d’espècies per tots els continents, ambdós paràmetres superen en molt la variabilitat natural que hi havia a l’Holocé (Waters et al., 2016).

Les nostres afeccions al medi són tan aclaparadores que alguns autors parlen de la Tecnosfera (Zalasiewicz et al., 2017). Seria un sistema o conjunt que inclou els éssers humans i als seus diferents elements materials, com el consum de recursos i la producció de deixalles. Aquest sistema afectaria profundament les altres esferes del planeta, l’atmosfera, la hidrosfera, la biosfera o la geosfera. No hi ha cap dubte en què la suma d’aquestes afeccions humanes s'estenen per tot el planeta i, de fet, al registre sedimentari ja trobem estrats amb tecnofòssils, com són els restes de materials d'escòries metal·lúrgiques o ceràmiques.

Tot i l'acumulació de proves favorables per a defensar el canvi d'era geològica, alguns científics continuen negant-se i qüestionant els arguments favorables. Per eixample argumenten que els Isòtops artificials com el Plutoni 239 de curta vida, una volta depositats als sediments sols es mantenen al voltant de cent mil anys i eixe és un període temporal insignificant, a escala geològica.

Tecnofòssils a la platja de Tunelboca, Biscaia  

Quan començà l’Antropocé?

Respecte a la data d'inici de l'Antropocé alguns científics proposen el segle XVII que fou el començament de la Revolució Industrial. Es basen en l'increment del CO₂ i d'altres gasos d'efecte d'hivernacle que començarem a vessar-se en 1870, tot i que els seus efectes s'haurien generalitzat a mitjan segle XX (Syvitski et al., 2020). 

Uns altres defensen la data el 16 de juliol del 1945, quan esclatà la primera bomba nuclear, que marcà l’inici de les emissions artificials d’isòtops radioactius. Aquesta opinió s’acosta a les conclusions que obtingué el Congrés Internacional de Geologia, celebrat l'any 2016 a Ciutat del Cap. Recomanaren com a data d'inici l'any 1950 perquè eixe any començaren les explosions termonuclears de les proves armamentístiques. 

El fort increment en la magnitud i la velocitat dels impactes provocats per les activitats humanes a escala planetària és conegut com la «Gran Acceleració», que també es pot datar en 1950 (Steffen et al., 2015) i, curiosament, 1950 coincideix amb la data de començament d'aquesta Història! Will Lee Steffen (Norflok, 1947-2023), professor emèrit de la Fenner School of Environment and Society, encunyà el concepte de la "Gran Acceleració" que marcava l'inici de l’Antropocé. 

Demostrà la singularitat ecològica des de mitjan segle XX, mostrant les sorprenents semblances de les corbes de tendències, totes tenien forma de "pal d'hoquei", tant les "socioeconòmiques" com les del "sistema Terra". Steffen considerava que l’Antropocé i la Gran Acceleració eren el resultat d’una evolució patològica del capitalisme, respecte del medi ambient. En contraposició a com es pensava fins aleshores, que eren resultes del desenvolupament tecnològic i de l'explotació intensiva de combustibles fòssils. Una altra gran aportació seua i de Johan Rockström & Co, fou que encetaren el debat internacional sobre els límits planetaris i la urgent necessitat d'establir d’un "espai operatiu segur" per a la humanitat que estiguera dins d’eixos límits. Establir el concepte dels límits planetaris ha sigut determinant per al desenvolupament de l'economia ecològica.

Hi ha massa senyals d’alarma que ens avisen que estem provocant un Antropocidi! Així es pot qualificar la pròxima gran extinció que provocarà la nostra espècie, si continuem sense modificar el rumb de la nostra civilització, pot ser que també implique la nostra extinció. Tal volta serà la fi de l’Antropocé, una època geològica massa curta.

                                             

Referències i Bibliografía:

CEARRETA, A. (2021). “The Anthropocene perspective. A geological approach to climate change”. “La perspectiva de l’antropocè. Una mirada geològica al canvi climàtic”. Mètode Science Studies Journal, 12. 

https://doi.org/10.7203/metode.12.18741

https://metode.cat/revistes-metode/monografics/la-perspectiva-de-lantropoce.html

https://www.wwf.org.mx/quienes_somos/planeta_vivo/antropoceno/