Desgel del permagel

 

Islàndia, Arxiu RMiB

El permagel o pergelisòl, més conegut per la paraula anglesa permafrost, és el subsòl que resta gelat tot l'any a les zones boreals i a les muntanyes més altes del planeta. Permafrost és una paraula que suma el terme "Perma", de permanent amb la paraula "frost", gelat. Aquesta paraula la va encunyar en 1943 el el paleontòleg i geòleg Siemon William Muller (Blagoveshchensk, 1900-1970).

Aquesta franja de sòl congelat està composta per diverses quantitats de matèria inorgànica, roca i arena que estan mesclats amb compostos orgànics i aigua. L'aigua congelada està present en quantitats variables i aquest és un element clau per a determinar la consistència i la perdurabilitat del permagel en el temps. En general es pensa que aquesta franja del subsòl té una edat geològica de més de quinze mil anys.

Varanger, Noruega, Arxiu RMiB

El carboni congelat dins del pergelisòl és el resultat de descomposició de la matèria orgànica atrapada dins, està compost principalment per les plantes mortes acumulades al llarg dels mil·lennis i conservades gràcies al fred.

Aquest subsòl que fins aleshores restava congelat, amb l'augment global de les temperatures s'està descongelant acceleradament, a alguns indrets. És el mateix fenomen que està ocorrent amb els casquets polars o a les glaceres alpines.

Islàndia, Arxiu RMiB

Entre el 20 i el 24% de la superfície terrestre, 19 milions de quilòmetres quadrats, contenen una capa de permagel. Es troba principalment a l’hemisferi nord, a Alaska, Canadà, Groenlàndia, Escandinàvia i Rússia. Aquesta capa de sòl gelat conté entre 1.460 i 1.600 gigatones (mil milions de tones) de carboni orgànic atrapats al gel, és quasi el doble del carboni que hi ha actualment a l’atmosfera terrestre.

Un augment global de la temperatura d'uns 2 °C sobre els nivells preindustrials, suposaria la descongelació d'un 40% del pergelisòl. D’aquí a 2050 la meitat del subsòl gelat de l’hemisferi nord podria desaparéixer i en 2100 podria arribar a fer-ho fins a un 90% del total.

En descongelar-se aquesta massa vegetal es transforma en un fang que fermenta i allibera diòxid de carboni (CO₂) i metà (CH₄). El gas metà és molt més nefast per al calfament atmosfèric, una tona de metà té un efecte sobre el calfament terrestre que és 33 vegades major que el que produeix una tona de diòxid de carboni. Aquest subsòl congelat que fins ara era un important embornal de carboni, en anar calfant-se alliberarà eixos gasos que afectaran greument l’equilibri de l’atmosfera del planeta.

Soil Cryology Laboratory de Puschino, foto de Michael Plewka

Per si no en teníem prou amb l'emissió de carboni i metà, atrapats dins del permagel hi ha una àmplia varietat de bacteris, virus i tota mena de microorganismes que s'han conservat gràcies a les baixes temperatures, la falta d'oxigen i la foscor. Encara que estiguen milers d'anys congelats, s'ha comprovat que alguns poden reviure en desgelar-se. En 2016 es va produir un brot d'àntrax a Sibèria que va afectar huit persones i causà la mort d'un xiquet de dotze anys. Els biòlegs descobriren que el brot el va provocar el consum de carn de ren provinent d'una zona on, en 1941, s'havien enterrat animals infectats pel bacteri. Mantenen la hipòtesi que l'onada de calor va alliberar el Bacillus Anthracis, un microorganisme que pot viure centenars d'anys en mode latent dins del sòl gelat.

Terres Altes d'Escòcia, Arxiu RMiB

Stas Malavin, investigador del Soil Cryology Laboratory de Puschino, a Rússia, en un estudi publicat a la revista Current Biology afirma que trobà viu un cuc al gel del pergelisòl siberià. Aquest investigador que estudia la composició de la neu i gel l’ha anomenat cryptobiosis, creu que té vint-i-quatre anys d'antiguitat.

Una altra de les afeccions del desgel del pergelisòl és que el terreny en desgelar-se es torna inestable i pot provocar enderrocaments d’edificis o altres infraestructures construïdes damunt.

Noruega, Arxiu RMiB