Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta boscos

La pluja àcida d'Andorra

  La Central Tèrmica d'Andorra (Terol) comença la seua activitat en 1979 tot i que no entrà en explotació fins a 1981. Ocupava 469,9 hectàrees i comptava amb tres grups de generació que tenien una capacitat total de producció d’energia elèctrica de 1.101,4 MW. Aquesta planta industrial generava electricitat mitjançant el vapor d'aigua que obtenien cremant carbó. Entre els anys 1982 i 1987 utilitzaren lignit que contenia un 10% de sofre. En 1982 es van observar, per primera volta, afeccions als pinars de la muntanya d’Els Carrascals , al terme municipal de Morella. Els arbres de la comarca dels Ports començaren a perdre fulles, les puntes germinals s’assecaven. Quan l’afecció era massa greu tot l’arbre moria, quedava la seua fusta morta en peu, com un record de la contaminació. La pluja àcida s’estenia per 200.000 hectàrees dels boscos de Terol i del nord de Castelló . En 1983 en vorer l’alarmant nombre de peus afectats els tècnics forestals pensaren que patien alguna pl...

Posidònia, els boscos marins

  Praderia de posidònia, Arxiu RMiB La Posidònia (Posidonia oceanica) és una planta fanerògama endèmica del mar Mediterrani. , D’origen terrestre es va adaptar a viure als fons marins, prova d’això és que a pesar de viure baix l’aigua fa flors i fruits. Viu agrupada formant grans praderies que donen refugi a més de 400 espècies vegetals i 1.000 animals. Protegeixen els fons de la plataforma continental de l'erosió i ajuden a millorar la qualitat de les aigües en filtrar-les, per tant la mantenen neta i transparent.  Les praderies de Posidònia són boscos submarins amb una gran capacitat embornal de CO₂ , en termes de lluita contra el canvi climàtic és el conegut com el carboni blau . Un sols metre quadrat d'aquesta planta, produeix tant oxigen com deu metres de bosc tropical. L’únic defecte que té és que la seua taxa de creixement és molt lenta, li costa més de dos-cents anys estendre's per una hectàrea. Es reprodueix mitjançant flors que són pol·linitzades per pol·le...

Desforestació: Carboners i Fornillers

Colla de Llenyaters a Cazorla 1920 Fototeca Forestal Española / INIA  La desforestació és la destrucció del bosc a consqüencia de les activitats humanes. La fusta dels boscos cap a 1900 es necessitava per a quasi tot, amb ella es feien mobles, es gastava a la indústria, als ferrocarrils, a la construcció, com a combustible de les llars, per cuinar i calfar-se o per fer vaixells. L'augment de la població i l'activitat econòmica va provocar una accelerada desforestació que provocà que a principis de segle XX a penes quedaren boscos a Europa . Per regular aquest recurs bàsic es dictaren moltes normes i ordenances municipals per regular la seua explotació i les sancions als que contravenien les normes. Dels boscos s'extreien molts recursos: f usta, llenya, carbó, fornilla, calç, bellotes a més d’aliment per als ramats i persones. El Bosc es va convertir en un recurs important i un medi de vida de nombroses famílies que posseïen poques terres de cultiu o eren jornalers i necessi...