Àlvar, FAPAS-Alcoi i els voltors de la Mariola

Àlvar Seguí i Llopis

Poques voltes l’espenta d’una persona ha pogut aconseguir una fita tan important com va ser la recuperació del voltor comú (Gyps fulvus) a la Serra Mariola, amb Àlvar Seguí i Llopis i amb el FAPAS d’Alcoi tenim un bon eixample. Àlvar fou el pare del Projecte Canyet que presentà l’any 1997, amb el suport del Fons Asturià per la Protecció dels Animals Salvatges (FAPAS), que s’havia format en 1983. Aquest grup l’encapçalaren Roberto Hartasánchez i el naturalista Alfredo Noval Junquera (Villaviciosa, 1929-2001). Ambdós aprofitaren la finestra de la revista naturalista QUERCUS per a donar a conéixer el seu treball de protecció de voltors (Gyps fulvus) i ossos bruns ibèrics (Ursus arctos) i fer créixer la seua associació, que en principi era un grup exclusivament asturià.

En pocs anys aconseguiren encisar un bon grup d'amants la natura, com fou el cas de l'artista Fernando Fueyo. Fins i tot van atraure molts naturalistes que no tenien res a vorer amb Astúries, entre ells estaven els alcoians, que centraren els seus esforços a reintroduir els primers huit voltors a les Pedreres de Sant Cristòfol, el 20 de setembre de 2000 en un espai propietat del consistori alcoià.

Els primers exemplars els va facilitar el Grup de Rehabilitació de la Fauna Autòctona i el seu Hàbitat (GREFA). Els anys següents reforçaren les poblacions de voltors amollant exemplars procedents dels centres de recuperació del País Valencià. Des d’un primer moment el FAPAS Alcoi hagué de dedicar-se a recollir animals morts i dur-los al canyet que construïren per a nodrir als voltors que amollaven, així com uns altres divagants que triaren les serres de l’Alcoià per a viure.

El projecte donà els primers resultats l'any 2005 quan nasqueren els dos primers pollets de voltor, als quals van batejar com Aitana i Mariola. Van ser dues femelles que anellaren amb PVC, amb el codi 42J i 42H respectivament. Eixe mateix any mitjançant l’Ordre de 22 de febrer de la Conselleria de Territori i Habitatge (DOGV 4966, de 15-03-2005) es va declarar la reserva de fauna del Canyet de les Pedreres de Sant Cristòfol i es van aprovar les normes de protecció així com les limitacions d'ús que implicava aquesta reserva.

Voltor, Arxiu RMiB

L’any 2006 nasqueren altres tres cries a les quals els van prendre mostres per a crear un banc d’ADN. El grup alcoià també encetà un projecte per reintroduir conills a Mariola, per afavorir la recuperació d’àguiles molt perjudicades per la pràctica desaparició de les poblacions d’aquesta espècie que és la seua principal font d’alimentació.

Mentrestant a les pedreres s’havia consolidat una població de 80 exemplars de voltors, la pràctica totalitat de les parelles reproductores s’assentaren prop del barranc del Cint, però una va fer niu a l’àrea de Huit Piletes, a Cocentaina. Tot i que parega que naixien pocs polls per a les parelles que iniciaven la cria, cal assenyalar que els voltors de la Mariola eren molt joves, en aquesta espècie és normal que fins a la maduresa no tinguen èxit en el període reproductor.

Cada any els voluntaris de l’Alcoià es despenjaren pels penya-segats amb cordes d’escalada per anellar els pollets que naixien en llibertat i prendre mostres. En 2009 comptabilitzaren una mitjana de 100 voltors que freqüentaven el canyet d’Alcoi per a nodrir-se.

En 2014 iniciaren la reproducció un total de 30 parelles, tot i que sols tiraren endavant tres pollets, des de 2005 havien nascut un total de divuit voltors a la Serra Mariola. En la jornada d’anellament que feren el 28 de novembre de 2015 marcaren quaranta voltors.

Però el pas del temps desgastà massa a Àlvar i als voluntaris alcoians, l’any 2017 en veure’s sense el suport necessari de les administracions, principalment per part de l’Ajuntament d’Alcoi i la Generalitat, junt amb una manca de renovació dels voluntaris, els va obligar abandonar el manteniment del canyet. Àlvar Seguí presentà la seua dimissió i provocà la dissolució definitiva del col·lectiu del FAPAS d’Alcoi. Quan es va dissoldre el FAPAS, freqüentaven la pedrera uns 80 exemplars.

Voltor de Rüppell a Alcoi

Afortunadament, l’ajuntament reaccionà aviat i va dedicar un tècnic extern per a mantenir les entregues de restes de bestiar al canyet. L’encarregat fou Àlvar Seguí i Romà, de l’empresa Màquila. Eixe mateix 10 d’agost detectaren la presència al canyet d’un voltor de Rüppell (Gyps rueppellii), una espècie africana, que aconseguiren anellar.

En 2018 el consistori comprà un vehicle específic per a pujar l’aliment dels voltors a la pedrera i assignaren un tècnic de medi ambient per a dinamitzar el projecte. Entre les fites més recents destaquen l’organització periòdica de visites guiades i la construcció d’un amagatall fotogràfic per a poder assistir a l’espectacular cerimònia d’alimentació dels voltors. En la jornada d’anellament de voltors que feren en novembre de 2020, a més dels habituals voltors comuns, marcaren un voltor negre (Aegypius monachus) que també s’alimentava en les instal·lacions de Sant Cristòfol.

La continuïtat del projecte ha permés que en 2023 continuaren reproduint-se 28 parelles. Des d’aquestes línies enviem un fort agraïment per als voluntaris del FAPAS Alcoi, i especialment per a Àlvar Seguí i Llopis, gràcies a ells, a hores d’ara volen més d’un centenar de voltors per les comarques centrals.