Hi ha un esport que practiquen
els caçadors i aficionats a disparar i fer punteria, és el tir al vol. Els practicants
disparen a coloms i guatlles joves procedents de granges de cria,
per tant no es considera caça perquè no utilitzen animals salvatges.
La principal modalitat
consisteix en uns tiradors que armats amb escopetes de dos canons s’ajunten en uns camps específics, dissenyats per
a practicar aquesta modalitat. Els auxiliars col·loquen les aus dins d’un tub
semblant a un canó, també poden llançar-les a braç, mitjançant un braç mecànic,
o obrint gàbies. Sovint abans de llançar els coloms les arranquen les
plomes centrals de la cua, la qual cosa és molt dolorosa per als colomins. Amb
això aconsegueixen que no puguen maniobrar bé en l’aire, i per tant, siga més
difícil disparar-los. El canó de llançament funciona amb aire comprimit, projecta
al colom a l'aire i el caçador té dues oportunitats per fer-lo caure. Si l'au
té sort i pot esquivar els dos primers tirs encara hi ha de passar un cercle
exterior de tiradors que definitivament el mataran.
Hi ha més modalitats de Tir al Vol, a més del canó es poden amollar les aus a mà, des d’una caixa gàbia, o d’una caixa americana automàtica que s’obri aleatòriament. També poden utilitzar coloms artificials de cautxú o plàstic, llançar plats o hèlixs. Els reglaments es refereixen tant als animals com a les eines utilitzades per a disparar-les, com a blancs de tir, utilitzant un llenguatge molt asèptic per referir-se a animals vius que seran massacrats.
Aquest mal anomenat esport es
converteix en tortura quan utilitza éssers vius. A més és una activitat molt
contaminant en omplir de milers de perdigons de plom els voltants de les zones
de tir. Els perdigons triguen entre 100 i 300 anys a descompondre's totalment.
El plom que contenen, a poc a poc va incorporant-se al sòl, és dissolt a
l'aigua, és absort per plantes o ingerit pels animals.
El plom una volta dins de
l'organisme dels animals es concentra als teixits. En cas d'haver-hi molta
quantitat pot provocar la malaltia del plumbisme. Consisteix en un enverinament
que provoca greus afeccions al sistema nerviós, a l'aparell digestiu, ronyons i
fetge. Els animals afectats es queden mig adormits, no poden menjar o
desplaçar-se amb normalitat i acaben morint amb dolors i lentament.
Tot i que és ben conegut que el
rei emèrit, Joan Carles I, prefereix matar animals més grans com els
elefants, és president d'honor de la Real Federació Espanyola de Tir al Vol
(RFETAV), que és la que regula aquesta modalitat de tir esportiu.
 |
| Camps de tir del Grau, foto de Maritimodevalencia.blogspot.com |
L'afició a practicar punteria contra les aus va ser un entreteniment prou arrelat a la València dels segles XIX i XX. Es disparava contra moltes espècies, mataven des de gallines, passant per titots, a coloms o guatlles. La darrera instal·lació oberta a la ciutat estigué al Grau, la va inaugurar en 1909 la Societat de tir al Colom. Va ser una de les millors instal·lacions del continent, en 1968 organitzaren el campionat del món. Romangué oberta fins a 1974 quan hagueren de traslladar-se a Torrent donada la prohibició de disparar a menys d'un quilòmetre de les zones urbanes. Més recentment es traslladà a Paterna i per últim en 1997, se n'anà a Xest.
 |
| Camp de tir de colom del Grau, València |
Amb el pas dels anys aquesta
cruel modalitat ha perdut suport, gràcies a la recent sensibilitat per defensar
els drets dels animals i evitar el seu maltractament. Cada volta més comunitats
autònomes han prohibit aquesta modalitat. El tir al colomí català el van
prohibir l'any 2002, per tant la federació desaparegué.
 |
| Colom domèstic, Arxiu RMiB |
A les Illes Balears el
van prohibir mitjançant la llei de Benestar Animal 9/2017 de 3 d’agost,
que regula les corregudes de bous i la protecció dels animals a les Illes
Balears. Per tant els caçadors illencs hagueren de contractar camps de tir
a casa nostra per a poder celebrar els seus campionats.
 |
| Campanya per l'abolició de l'esport del Tir al Vol amb animals |
Tot i que el Consell Valencià
ha dictat en 2021 una nova llei de Protecció, Benestar i Tinença Responsable
dels Animals de Companyia, no inclou cap referència o prohibició de les
tirades d’aus al vol, per la qual cosa aquesta reprovable activitat
continua sent permesa.
 |
| Guatlles de granga |
Al País Valencià teníem
en 2016 sols 433 llicències. Segons estadístiques de l’associació Acambemos con el Maltrato a las Palomas,
a tot l’estat es maten cada any al voltant de 250.000 coloms i 200.000 guatles.
Només al Camp de Tir d’Alhaurín de la Torre, moriren o feriren 7.000 aus
en quatre dies de competició.
Fonts:
http://www.acabemosconelmaltratoalaspalomas.com/
http://maritimodevalencia.blogspot.com/2016/01/el-tiro-de-pichon_12.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada