Collage RMiB Els adorables gats que viuen a les nostres llars, a les teulades, en granges i jardins en realitat són uns predadors implacables responsables de bona part de la pèrdua de biodiversitat, fins i tot són responsables de l’extinció de moltes espècies. Doncs fem un viatge que començant per la seua història ens mostre la seua cara oculta, la de matadors molt eficaços. El gat és un mamífer carnívor i l’únic fèlid que hem pogut domesticar. Gràcies a la seqüenciació del seu ADN mitocondrial s’ha comprovat que el gat salvatge (Felis silvestris) que viu als boscos i el domèstic són la mateixa espècie, sent el casolà Felis silvestris catus una subespècie del salvatge. Tots els gats domèstics deriven de la subespècie africana del gat salvatge africà (Felis catus lybica) que començà a conviure prop dels humans fa deu mil anys, quan s’instal·laren al voltant dels poblats dels primers grangers del Neolític Tardà, al Creixent Fèrtil. Aprofitaren els canvis en l’hàbitat que provoc

  Les marees negres Es parla de marea negra quan el mar arrossega residus contaminants de derivats del petroli. Els hidrocarburs en contacte amb l’aigua fan una pel·lícula que flota i impedeix el pas de la llum, per tant impedeixen la fotosíntesi i la supervivència de les algues microscòpiques, el fitoplàncton . Això afecta en cascada a tota la resta de la cadena alimentària, a més en estendre’s les marees negres contaminen platges i costes, provocant greus pèrdues econòmiques a pescadors i al sector turístic. En produir-se un vessament de cru, un 30% de l’abocat s’evapora, un 15% es queda flotant a la superfície, un 30% és espentat pels corrents cap a les costes, sols entre un 5 i un 20% es degrada per l’acció dels microorganismes naturals. Aquestes proporcions varien segons el tipus hidrocarbur que hagen llençat al mar. Pingüins petrolejats i morts a l'Uruguai La capa de cru que queda flotant als oceans pot afectar els animals. En 1991 un grup de pingüins de Magallanes

Collage RMiB NATURALISTES La  Societat de Ciències Naturals Aranzadi  s’havia creat el 1947 per a estudiar la biodiversitat, l’antropologia i la història d’ Euskadi . Un dels seus impulsors fou el naturalista català  Ramon Margalef i López (Barcelona, 1919-2004).  En agost de 1946 amb altres naturalistes catalans viatjaren al refugi d’ Igaratza  per a fer treball de camp, abans contactaren amb el grup  d’Amics d’Aralar  on estaven els fundadors bascs:  Jesús Elósegui Irazusta (Tolosa, 1907-1979)  i  Manuel Laborde Werlinden (Tolosa, 1989-1993) . Colomeres d'Etxalar, Nafarroa (2015). Arxiu RMiB Alfredo Noval Junquera   (Villaviciosa, 1929-2001)  va ser un dels impulsors de l’ Aranzadi,  en 1949 encapçalà la creació de la secció d’ornitologia . L’any següent amb l’objectiu d’estudiar el pas migratori d’aus compraren  todons (Columba palumbus)  i  xixelles (Columba oenas)  que  capturaven vius els caçadors dels colomars  d’Etxalar , als  Pirineus  navarresos. Després de mar