Collage RMiB ECOLOGISTES La Coordinadora per la Defensa del Bosc acordà la seua dissolució en una reunió feta al Centre Cultural Al Marge , el 13 d’abril. En la darrera trobada que celebraren el mes de gener a Bétera assistiren representants dels grups: Xoriguer de la Vila-joiosa , la Carrasca d’Alcoi, l’Alguer de Santa Pola, Margalló d’Elx, la Colla Ecologista d’Alacant, Amics de Tabarca, Coscoll de Gandia, l’Assemblea Comarcal Ecologista de l’Horta, Acció Ecologista AGRÓ, el Grup Ecologista de Cullera, el GER de Castelló, la Colla Ecologista de Castelló, l’Associació Naturalista d’Aiora la Valle, Roncadell o APNAL de Vinaròs. En eixe moment hi havia al voltant de quaranta grups ecologistes al País Valencià . Intentaren convertir-se en la Federació Ecologista del País Valencià que tinguera, entre altres, una comissió del bosc. Triaren com seu la Casa Verda, seu d 'AE-Agró i feren poc més, donades les reticències a la pèrdua d’independència defensada per la Carrasca d’Alco

  El 23 d’octubre de 1968 Richard Nixon en guanyar les eleccions anuncià la retirada de tropes nord-americanes de Vietnam, tot i que continuaren donant suport al Vietnam del Sud fins a la signatura de la pau definitiva en 1973, el Moviment Pacifista s’apuntava una gran victòria. Richard Nixon. U.S. National Archives and Records Administration Els americans entraren en combat en 1963 en un conflicte que del que ja havien fugit els francesos . Molt aviat la tecnologia nord-americana i els ingents mitjos humans i econòmics es quedaren estancats per una natura tropical i la fermesa del poble vietnamita . En un intent de guanyar una guerra interminable que provocava moltes baixes, els nord-americans autoritzaren l'ús de productes químics defoliants . Amb ells pretenien eliminar les selves on s'amagaven els soldats del Front Nacional d'Alliberament del Vietnam (els Việt Cộng ). L'abús d'aquests productes canvià el paisatge del país, causaren malalties, malformac

  Collage RMiB   “Només hi ha dues coses infinites: l'univers i l'estupidesa humana. I no estic molt segur de la primera.” Albert Einstein (Ulm, 1879-1955) CRÒNICA DE 1955 La Urbanització del Saler Aquest any començava la història d’un dels principals atemptats contra la natura del país, s’encetava el llarg procés d’urbanització de la Devesa del Saler. L'Ajuntament de València va decidir urbanitzar el Saler, una estreta franja de dunes i pinedes que separa el llac de l’Albufera de la Mediterrània i el Consell de Ministres el va autoritzar sense demores. Llavors per poder construir sense gastar-se molts diners van preveure l’obertura de canals de desguàs anomenats anguileres, amb els quals “sanejarien” les mallades a més de la pavimentació dels tallafocs per a facilitar l’accés de vehicles. Pensaren que podrien canviar les pinedes i dunes per hotels, restaurants i xalets, i que el consistori sols hauria de pagar la millora dels accessos, la creació d'una xarxa d'