Passa al contingut principal

Any 1969

 

L'Albufera, el Palmar i la Devesa darrere, en 1970.


Aquest any va dimitir l'alcalde de València, Adolfo Rincón d'Arellano (València, 1910-2006) quan ja s'havien encetat les obres de les primeres infraestructures de la urbanització de la Devesa. Estaven construint el Passeig Marítim de la platja del Saler, amb una amplària de huit metres. Segons el Projecte s’urbanitzaria una superfície total de 871 hectàrees, repartides en 150 hectàrees per a l’edificació, 30 quilòmetres de xarxa viària i 20 més per fer els carrers secundaris.




El falangista Rincón d'Arellano no estava d'acord amb la composició del nou govern de l'estat, anomenat el 29 de novembre, perquè assolia molt pes l'OPUS DEI, també conegut com l'Obra. Aquesta institució creada per monsenyor Josemaría Escrivá de Balaguer y Albás (Barbastro, 1902-1975), l’any 1928. Aquesta organització és una elaborada xarxa clientelar creada amb l’objectiu d’aconseguir poder i estendre's, és molt més semblant a una secta que a un orde religiós. La Prelatura ofereix la santedat als seus membres, encara que no siguen religiosos ordenats, tot mitjançant una vida sòbria, regida per l'oració, l'obediència cega als superiors i el treball, "el valor santificador del trabajo ordinario". 

Aquesta mena de "maçoneria blanca" està basada en el fanatisme religiós, en una discriminació sexista, en unes classes socials molt estratificades i en el celibat. Les dones són el darrer escaló social i estan dedicades a servir als homes. Mitjançant un control total de l'individu, gràcies a eines com la confessió, els guies espirituals poden supervisar fins als més inconfessables sentiments dels seus subordinats. Els joves reben una educació als col·legis de l’organització, creixen aïllats de la societat i del "pecat" gràcies a la segregació de sexes. Com els joves són l’escaló més dèbil, mentre realitzen estudis superiors viuen en les seues pròpies residències per poder ser supervisats estretament pels seus guies espirituals. 


Franco envoltat dels tecnòcrates de l'Opus Dei, en 1959


A canvi d’aquest control, els acòlits obtenen un suport total de l’Obra, amb tota mena d’ajuts materials i recomanacions que els permet accedir als millors treballs. Gràcies a les xarxes clientelistes de l’Obra ocupen bona part dels càrrecs més alts de la judicatura, de l’administració o de les notaries. Una volta “col·locats” els socis deuen contribuir al suport econòmic de l’Organització, que amb eixos diners pot ampliar les influències, els seus tentacles controlen, fins i tot, bona part del Vaticà.

Aquesta secta religiosa va encetar el seu creixement exponencial sota el franquisme, gràcies al fet que els tecnòcrates de l’Opus ajudaren a salvar al franquisme del fracàs de l’economia autàrquica, a poc a poc assoliren més quotes de poder, per això es trobaren amb la ferma oposició de la resta de famílies franquistes, en vorers desplaçades per l’Orde.


Silva Muñoz llig la placa d'inauguració del nou llit del Túria, Foto de José Penalba a Las Provincias 


El 22 de desembre de 1969 es va inaugurar el nou llit del Túria, tot i que encara no estava acabat. Hagueren d’esperar fins a 1973, que finalitzaren definitivament totes les obres i les aigües del riu deixaren de pasar pel vell llit del riu. Penjaren una placa de bronze amb aquest texte: «Siendo Caudillo de España Francisco Franco, hoy 22 de diciembre de 1969, Federico Silva Muñoz, ministro de Obras Públicas, pone en servicio este nuevo cauce del Turia». A partir d’eixe moment els dirigents franquistes començaren a pensar qu’in ús podien donar-li al vell llit del Túria i començava un altra de lluites ecologistes de València




José Damián en 1972, foto de l'Arxiu personal d'Abilio Reig-Ferrer

L'ornitòleg murcià José-Damián Navarro Medina, acompanyat de José Navarro García visitaren prou sovint els aiguamolls de les comarques del sud. José-Damián va ser el primer naturalista a publicar cites de presència del serenet (Panurus biarmicus) a Santa Pola i al Fondo d'Elx, entre 1969 i 1972. En 1972 aquests pioners formaren el Grup Ornitològic del Sud-est (GOSE) amb un extens àmbit geogràfic que abastia des d’Alacant fins a Almeria, passant per Múrcia. Anys després també formaren part de la Societat Ornitològica Marmorenetta que tingué seu a Elx i a Múrcia.

Els dos, José-Damián i José Navarro, encetaren un estudi perllongat de la biodiversitat del Fondo, feren 190 visites que sumaren un total de 1.000 hores d'observació i realitzaren set censos els anys 1973, 1975 i 1976. Amb l'Equip d'Anellament del Sud-est (EQASE) del grup murcià l’Associació de Naturalistes del Sud-est (ANSE), hereu murcià del GOSE, anellaren 1.470 aus al Fondo, entre 1972 i 1977, de 32 espècies diferents, també recopilaren els noms valencians de les aus.


Fàbrica de Gas Lebon 1927. Foto de Luis Vidal Corella, Arxiu de Rafael Solza.


Aquest any es va produir una important fita del Moviment Veïnal, sorprenentment dins d’una dictadura, es produïren manifestacions dels veïns del Grau de València, per a protestar de la greu contaminació de l’aire que patien. La provocaven les indústries del polígon industrial del Camí Fondo del Grau, però la principal font contaminant era la fàbrica de Gas Lebon. Els veïns molt sovint havien de tapar-se la cara amb mocadors per què no podien respirar un aire amb molta concentració d'anhídrid sulfurós, s'arribaren a mesurar concentracions de fins a 1.126 mg/m³ quan a partir de 400 mg/m³ es considera perjudicial per a la salut. Fins i tot LAS PROVINCIAS dedicà la portada del 30 de novembre de 1973 a la dolenta qualitat de l'aire al Camí Fondo del Grau.



Registre de subministrament de Gas Lebon als habitatges valencians


El Gas Lebon arribà a València en 1844, s’utilitzava per alimentar els fanals d’enllumenament públic, després també el gastaren en el consum energètic dels habitatges. Per obtenir el gas cremaven hulla de carbó, en ser un mineral de baixa qualitat que estava mesclat amb molt sofre, en el procés gasificador s’emetia molt anhídrid sulfurós. Amb l’aparició del Gas Butà 1950 comença la lenta desaparició d’aquesta indústria insalubre. 



La deficient qualitat del aire per la contaminació industrial era un greu problema eixos anys. Els mesos de setembre i octubre a la vila d'Erandio és produïren fortes protestes del veïnat per les emissions de gasos contaminants de les empreses que envoltaven la localitat de Biscaia. Quan les condicions meteorològiques l'afavorien es produïen densos núvols tòxics que arribaven a dificultar la respiració, provocats principalment per les empreses Remetal i Indumetal. Segons dades sanitàries de 1968 l'índex de càncer de gola al Gran Bilbao era el més alt de tot l'Estat.


Josu Murueta i Anton Fernández

Les manifestacions del conegut com a Moviment del Gas es repetiren dia rere dia fins que el 28 d'octubre la policia va utilitzar les seues armes reglamentàries disparant contra els manifestants. A conseqüències de les ferides, dies després moria Anton Fernández. Això provocà un enduriment de les protestes i les forces de seguretat franquistes tornaren a matar, en aquest cas a Josu Murueta.


Foto de Trevor Rowe. Archiu EuskoTren / Museu Basc del Ferrocarril


El 15 d'abril tancava la línia de ferrocarril Alcoi-Gandia, després de molts anys sense cap inversió les vies havien quedat totalment obsoletes, les locomotores encara eren vapor i acumulaven setanta-sis anys de servici. El remat d’un ferrocarril que s’havia inaugurat en 1893 va ser l'augment dels cotxes particulars que minvaren el nombre d’usuaris i afonaren la rendibilitat, els darrers anys tan sols circulava un tren diari per sentit.

El 22 de desembre es va obrir la nova carretera N-III, en el pas pel port de Contreres que conduïa a Madrid, la nova ruta anava per damunt de la presa de l’embassament, se suprimiren 102 corbes d’una carretera de muntanya molt estreta que a més devia salvar grans desnivells.




En l’anellament científic d'aus començaren a usar-se les anelles metàl·liques proporcionades per l'ICONA, mitjançant l'Oficina d'Espècies Migratòries (OEM) que depenia de la Direcció General per a la Biodiversitat, del Ministeri d’Agricultura. Autoritzaren a quatre grups ornitològics a donar la formació, a avaluar i a controlar als anelladors, cap d'elles del nostre país.




Després de quasi vint anys d’esforços de moltes organitzacions, el 14 d'agost de 1969 es va declarar la protecció del Parc Nacional de Doñana. Bona part del mèrit fou del WWF, que s’anomenava ADENA a l’estat espanyol. Una altra de les fites d’aquesta organització va ser la modificació de la Llei de Caça de 1970 que introduïa per primera volta el concepte d'espècie protegida, anul·lava les recompenses per l'extermini dels animals perjudicials "dañinos" i acabava amb les Juntes Provincials d'Extinció d'Animals Nocius i Protecció de la Caça creades el 1953.


Carlos Borbón-Dos Sicilias

Sota el seu anagrama d'un ós panda obriren delegacions dels anomenats Clubs Lince d'ADENA a les principals viles. A principis dels anys huitanta es va obrir la seu de València a la que s'acostaren alguns joves adolescents que després es convertirien en destacats ecologistes i naturalistes, com Javier Barona. També obriren seu a Alacant on començaren alguns dels ornitòlegs més destacats com Elías Gómis o Alfonso Lario, ambdós estigueren al grup de "los Gavilanes". El principal problema del WWF fou la seua estructura vertical, que estava controlada per grans empresaris com Codorniu o rancis nobles com Carlos Borbón-Dos Sicilias


Luis Miguel Domínguez

Al si de Junta Directiva del WWF hi hagueren assenyalats caçadors de l’alta societat com el príncep Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 1938). En 2012 després de l'accident que va sofrir l'emèrit caçant elefants a Botswana, hagueren de llevar-li la Presidència d'Honor del WWF. Massa tard s’adonaren que una direcció envellida i de l’alta societat no ajudava a encapçalar reivindicacions conservacionistes. Tot i que alguns reconeguts ecologistes intentaren renovar-la des de dins, com Luis Miguel Domínguez Mencía (Madrid, 1963), fracassaren. Als anys huitanta del segle XX l’organització havia quedat com un gran “elefant”, però una ONG amb poc suport ciutadà i amb un sucós pressupost, l’any 2018 la secció espanyola tenia al seu abast set milions d’euros.

Segons l'advocat Carlos Carrasco-Muñoz de Vera (Segovia, 1939) fundador d'AEORMA, el primer grup ecologista espanyol, ADENA utilitzà a Félix Rodríguez de la Fuente (Poza de la Sal, 1928-1980) per a fer campanyes publicitàries a Kodak i Coca-Cola, afegí que “... eixa associació era més un negoci publicitari que una associació de defensa de la fauna”.


El príncep J.C. Borbó a Angola en 1960




Es va crear l'Agrupació Navarra d'Amics de la Natura (ANAN), va ser una de les primeres organitzacions naturalistes de tot l'estat. Foren pioners en la custòdia compartida i en la creació de reserves de fauna i flora a finques particulars. Estudiaren la migració de les aus als Pirineus amb el Projecte LINDUS, salvaren de la dessecació la llacuna de Pitillas, aconseguiren aturar un embassament que haguera negat la Foz de Arbayún i van promoure la creació de canyets per nodrir aus necròfagues.




El 20 de juliol baixava a la superfície lunar el mòdul de l’Apollo 11 amb Neil Alden Armstrong (Wapakoneta, 1930-2012) i Edwin Eugene Aldrin Jr (Glen Ridge, 1930), mentre que Michael Collins (Roma, 1930- 2021) es quedava en òrbita al capdavant de la nau principal. Era la primera volta que l'home petjava un indret fora del nostre planeta.


Explosió demogràfica. Arxiu RMiB


L’enginyer agrònom René Dumont (Cambrai, 1904-2001) fou dels primers a denunciar que la Revolució Verda generava un productivisme per damunt de l’equilibri amb el medi. Es va especialitzar en l’estudi de l’evolució demogràfica i defensà el seu control, avisant en 1969 amb el seu llibre “Nous allons à la famine” (Encaminats a la fam) del greu problema que significaria l’augment accelerat de la població. També fou un visionari en adonar-se que estàvem condemnats a la Globalització i els problemes que això implicaria, una explosió demogràfica, productivisme, contaminació, misèria i desnutrició amb l’agreujament de les diferències entre rics i pobres.


Llit del Túria en 1969

Aquest any s'acabaren les obres de la Laboral de Xest





Comentaris