Passa al contingut principal

Any 1969

 

L'Albufera, el Palmar i la Devesa darrere, en 1970.


NATURALISTES

José Damián en 1972, foto de l'Arxiu personal d'Abilio Reig-Ferrer

L'ornitòleg murcià José-Damián Navarro Medina, acompanyat de José Navarro García visitaren prou sovint els aiguamolls de les comarques del sud. José-Damián va ser el primer naturalista a publicar cites de presència del serenet (Panurus biarmicus) a Santa Pola i al Fondo d'Elx, entre 1969 i 1972. En 1972 aquests pioners formaren el Grup Ornitològic del Sud-est (GOSE) amb un extens àmbit geogràfic que abastia des d’Alacant fins a Almeria, passant per Múrcia. Anys després també formaren part de la Societat Ornitològica Marmorenetta que tingué seu a Elx i a Múrcia.

Els dos, José-Damián i José Navarro, encetaren un estudi perllongat de la biodiversitat del Fondo, feren 190 visites que sumaren un total de 1.000 hores d'observació i realitzaren set censos els anys 1973, 1975 i 1976. Amb l'Equip d'Anellament del Sud-est (EQASE) del grup murcià l’Associació de Naturalistes del Sud-est (ANSE), hereu murcià del GOSE, anellaren 1.470 aus al Fondo, entre 1972 i 1977, de 32 espècies diferents, també recopilaren els noms valencians de les aus.



En l’anellament científic d'aus començaren a usar-se les anelles metàl·liques proporcionades per l'ICONA, mitjançant l'Oficina d'Espècies Migratòries (OEM) que depenia de la Direcció General per a la Biodiversitat, del Ministeri d’Agricultura. Autoritzaren a quatre grups ornitològics a donar la formació, a avaluar i a controlar als anelladors, cap d'elles del nostre país.


El príncep J.C. Borbó caçant a Angola en 1960


Després de quasi vint anys d’esforços de moltes organitzacions, el 14 d'agost de 1969 es va declarar la protecció del Parc Nacional de Doñana. Bona part del mèrit fou del WWF, que s’anomenava ADENA a l’estat espanyol. Una altra de les fites assenyalades d’aquesta organització va ser la modificació de la Llei de Caça de 1970 que introduïa per primera volta el concepte d'espècie protegida, anul·lava les recompenses per l'extermini dels animals perjudicials i acabava amb les Juntes Provincials d'Extinció d'Animals Nocius i Protecció de la Caça creades el 1953.



Sota el seu anagrama d'un ós panda obriren delegacions dels anomenats Clubs Lince d'ADENA a les principals viles. A principis dels anys huitanta es va obrir la seu de València a la que s'acostaren alguns joves adolescents que després es convertirien en destacats naturalistes, com Javier Barona Fernández


Elías Gomis


També obriren seu a Alacant on començaren alguns dels ornitòlegs més destacats com Elías Gomis Martín o Alfonso Lario (Alacant, 1965), ambdós estigueren al grup de "los Gavilanes". El principal problema del WWF fou la seua estructura vertical, que estava controlada per grans empresaris com Codorniu o rancis nobles com Carlos Borbón-Dos Sicilias.


Carlos Borbón-Dos Sicilias

Al si de Junta Directiva del WWF hi hagueren assenyalats caçadors de l’alta societat com el príncep Juan Carlos Alfonso Víctor Maria de Borbón i Borbón-Dos Sicilias (Roma, 1938). En 2012 després de l'accident que va sofrir l'emèrit caçant elefants a Botswana, hagueren de llevar-li la Presidència d'Honor del WWF. Massa tard s’adonaren que una direcció envellida i de l’alta societat no ajudava a encapçalar reivindicacions conservacionistes. Tot i que alguns reconeguts ecologistes intentaren renovar-la des de dins, com Luis Miguel Domínguez Mencía (Madrid, 1963), fracassaren. Als anys huitanta del segle XX l’organització havia quedat com un gran “elefant”, però una ONG amb poc suport ciutadà i amb un sucós pressupost, l’any 2018 la secció espanyola tenia al seu abast set milions d’euros.


Luis Miguel Domínguez

Segons l'advocat Carlos Carrasco-Muñoz de Vera (Segovia, 1939) fundador d'AEORMA, el primer grup ecologista espanyol, ADENA utilitzà a Félix Rodríguez de la Fuente (Poza de la Sal, 1928-1980) per a fer campanyes publicitàries de Kodak i Coca-Cola, va afegir que “... eixa associació era més un negoci publicitari que una associació de defensa de la fauna”.



Es va crear l'Agrupació Navarra d'Amics de la Natura (ANAN), va ser una de les primeres organitzacions naturalistes de tot l'estat. Foren pioners en la custòdia compartida i en la creació de reserves de fauna i flora a finques particulars. Estudiaren la migració de les aus als Pirineus amb el Projecte LINDUS, salvaren de la dessecació la llacuna de Pitillas, aconseguiren aturar un embassament que haguera negat la Foz de Arbayún i van promoure la creació de canyets per nodrir aus necròfagues.


Llit del Túria a València en 1969

 

CRÒNICA DE 1969


Franco envoltat dels tecnòcrates de l'Opus Dei, en 1959

Aquest any va dimitir Adolfo Rincón d'Arellano (València, 1910-2006), l'alcalde de València,  quan ja s'havien encetat les obres de les primeres infraestructures de la urbanització de la Devesa. Estaven construint el Passeig Marítim de la platja del Saler, amb una amplària de huit metres. Segons el Projecte s’urbanitzaria una superfície total de 871 hectàrees, repartides en 150 hectàrees per a l’edificació, 30 quilòmetres de xarxa viària i 20 més per fer els carrers secundaris. El falangista Rincón d'Arellano no estava d'acord amb la composició del nou govern de l'estat, anomenat el 29 de novembre, perquè assolia molt pes l'OPUS DEI, també conegut com l'Obra.


Silva Muñoz llig la placa d'inauguració del nou llit del Túria, Foto de José Penalba a Las Provincias 

El 22 de desembre de 1969 es va inaugurar el nou llit del Túria, tot i que encara no estava acabat. Hagueren d’esperar fins a 1973, que finalitzaren definitivament totes les obres i les aigües del riu deixaren de pasar pel vell llit del riu. Penjaren una placa de bronze amb aquest texte: «Siendo Caudillo de España Francisco Franco, hoy 22 de diciembre de 1969, Federico Silva Muñoz, ministro de Obras Públicas, pone en servicio este nuevo cauce del Turia». A partir d'eixe moment els dirigents franquistes començaren a pensar quin ús podrien donar-li al vell llit del Túria i començava una altra de lluites ecologistes de València.


Fàbrica de Gas Lebon 1927. Foto de Luis Vidal Corella, Arxiu de Rafael Solza.

Es va produir una important fita del Moviment Veïnal, sorprenentment dins d’una dictadura, es produïren manifestacions dels veïns del Grau de València, per a protestar de la greu contaminació de l’aire que patien. La provocaven les indústries del polígon industrial del Camí Fondo del Grau, però la principal font contaminant era la fàbrica de Gas Lebon. Els veïns molt sovint havien de tapar-se la cara amb mocadors per què no podien respirar un aire amb molta concentració d'anhídrid sulfurós, s'arribaren a mesurar concentracions de fins a 1.126 mg/m³ quan a partir de 400 mg/m³ es considera perjudicial per a la salut. Fins i tot LAS PROVINCIAS dedicà la portada del 30 de novembre de 1973 a la dolenta qualitat de l'aire al Camí Fondo del Grau.


Registre de subministrament de Gas Lebon als habitatges valencians


El Gas Lebon arribà a València en 1844, s’utilitzava per alimentar els fanals d’enllumenament públic, després també el gastaren en el consum energètic dels habitatges. Per obtenir el gas cremaven hulla de carbó, en ser un mineral de baixa qualitat que estava mesclat amb molt sofre, en el procés gasificador s’emetia molt anhídrid sulfurós. Amb l’aparició del Gas Butà 1950 comença la lenta desaparició d’aquesta indústria insalubre.


Tren d'Alcoi-Gandia per la Reprimala en 1968, Villalonga, foto de John Carter


El 15 d'abril tancava la línia de ferrocarril Alcoi-Gandia, després de molts anys sense cap inversió les vies havien quedat totalment obsoletes, les locomotores encara eren vapor i acumulaven setanta-sis anys de servici. El remat d’un ferrocarril que s’havia inaugurat en 1893 va ser l'augment dels cotxes particulars que minvaren el nombre d’usuaris i afonaren la rendibilitat, els darrers anys tan sols circulava un tren diari per sentit. De fet la platja de Gandia era coneguda com la platja dels alcoians, perquè era molt freqüentada pels que  baixaven i pujaven aprofitant el tren.


Embassament de Contreres, Arxiu RMiB


El 22 de desembre es va obrir la nova carretera N-III, en el pas pel port de Contreres que conduïa a Madrid, la nova ruta anava per damunt de la presa de l’embassament, se suprimiren 102 corbes d’una carretera de muntanya molt estreta que a més devia salvar grans desnivells.


La Fe, Arxiu RMiB

Es va inaugurar la Residència General La Fe de la Seguretat Social, on poc abans hi havia horts que separaven Campanar de la capital. Va ser primer gran edifici del complex de Ciutat Sanitària La Fe de València. Ocupà 6.000 m², amb 1.000 milions de pessetes construïren instal·lacions per allotjar 2.000 llits.


Laboral de Xest 1969

El mes de juny s'acabaren les obres de la Universitat Laboral de Xest. Inicialment es va destinar per fer orientació i formació bàsica a xiquets d'entre 11 i 14 anys, després podien continuar la seua formació en la resta d'universitats laborals. S'impartia Orientació i Selecció, a més del Batxillerat Elemental. Anys després es va impartir la segona etapa d'Educació General Bàsica (EGB), Formació Professional (FP), Batxillerat Unificat Polivalent (BUP) i Curs d'Orientació Universitària (COU).

El ministre d'Obres Públiques va inaugurar el nou llit del Túria amb tots els seus ponts i serveis, tot i que encara no pogueren donar pas a les aigües del riu fins que s’acabaren de modificar les xarxes de clavegueram i els desguassos de la ciutat.


Foto del diari INFORMACIÓN


Aquest any s’enderrocaren els últims dos balnearis de la platja del Postiguet, d’Alacant.

El 14 d’octubre es va inaugurar el Col·legi Universitari de Castelló (CUC), començaven a impartir-se estudis superiors en les comarques del nord. Eixe any la província comptava 385.000 habitants i a la capital vivien al voltant 90.000 ciutadans.


El Plátano de l'Alt Millars

El transport públic als pobles de l’interior era molt deficient, entre Onda i fins a Campos d’Arenoso, Montanejos o Cirat, per l’Alt Millars anava la línia d’Autobusos Furio, més conegut pels veïns com el Platano, pel seu color groguet.

 

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL


Interpretació de vaga minera, Arxiu RMiB

El 24 de gener per les protestes estudiantils es va declarar l’estat d’excepció a Madrid, tancaren la universitat i detingueren a més de 300 estudiants.

El 22 de febrer 25.000 miners asturians es van declarar en vaga.

El 20 de maig a Califòrnia, helicòpters de la Guàrdia Nacional fumigaren pols tòxics per a la pell damunt de manifestants contra la guerra del Vietnam. Els governants estaven tan acostumats a utilitzar la guerra química contra el Việt Cộng que no els paregué mal fer-ho contra els enemics interns, els Pacifistes nord-americans.

28 de juny al bar gai de Stonewall Inn, a Nova York, un grup d’homosexuals i transsexuals es resistiren ser detinguts en una batuda de la policia. Començaren disturbis generalitzats per a  reclamar la Llibertat Sexual i la resta dels Drets Civils. Des d’aquest dia se celebra a tot el món el Dia de l'Orgull Gai.


El 20 de juliol baixava a la superfície lunar el mòdul de l’Apollo 11 amb Neil Alden Armstrong (Wapakoneta, 1930-2012) i Edwin Eugene Aldrin Jr (Glen Ridge, 1930), mentre que Michael Collins (Roma, 1930- 2021) es quedava en òrbita al capdavant de la nau principal. L’endemà feren el primer passeig lunar, era la primera volta que l'home petjava un indret fora del nostre planeta. Es va retransmetre en directe per la televisió espanyola i molts ciutadans es concentraren en les poques cases que tenien alguna o als bars, per a assistir a l’esdeveniment.

22 de juliol les Corts franquistes designaren a Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 1938) com a successor del dictador Franco, al cap de l'Estat Espanyol. El general colpista li atorgà provisionalment el títol de príncep d’Espanya. Les Lleis Fonamentals de l'Estat determinaven que a la mort de Franco, el país convertiria en un regne i el primer rei el designaria lliurement el Generalíssim, amb l'única limitació de triar a un membre de la família dels Borbons. Va ser una certa sorpresa perquè molts pensaven triaria a Alfons Jaume Marcel·lí Manuel Víctor de Borbó i Dampierre (Roma, 1936-1989), més conegut com a Alfons de Borbó, casat amb la néta del dictador. Els mitjans de comunicació del Moviment posaren l'accent en què es tractava d'una nova monarquia, no una restauració de l'antic règim.


La deficient qualitat de l'aire per la contaminació industrial era un greu problema eixos anys. Els mesos de setembre i octubre a la vila d'Erandio es produïren fortes protestes del veïnat per les emissions de gasos contaminants de les empreses que envoltaven la localitat de Biscaia. Quan les condicions meteorològiques l'afavorien es produïen densos núvols tòxics que arribaven a dificultar la respiració, provocats principalment per les empreses Remetal i Indumetal. Segons dades sanitàries de 1968 l'índex de càncer de gola al Gran Bilbao era el més alt de tot l'Estat.


Josu Murueta i Anton Fernández

Les manifestacions del conegut com a Moviment del Gas es repetiren dia rere dia fins que el 28 d'octubre la policia va utilitzar les seues armes reglamentàries disparant contra els manifestants. A conseqüències de les ferides, dies després moria Anton Fernández. Això provocà un enduriment de les protestes i les forces de seguretat franquistes tornaren a matar, en aquest cas a Josu Murueta.

29 d'octubre s'envia el primer missatge a través d'una xarxa electrònica de computadores militars dels EUA, anomenada Advanced Research Projects Agency Network (ARPANET). Va ser el primer prototip que després es convertiria en Internet.

 

L’Opus Dei

Arxiu RMiB


Aquesta institució la creà monsenyor Josemaría Escrivá de Balaguer i Albás (Barbastro, 1902-1975), l’any 1928. Aquesta organització és una elaborada xarxa clientelar creada amb l’objectiu d’aconseguir poder i estendre's, és molt més semblant a una secta que a un orde religiós. La Prelatura ofereix la santedat als seus membres, encara que no siguen religiosos ordenats, tot mitjançant una vida sòbria, regida per l'oració, l'obediència cega als superiors i el treball, "el valor santificador del trabajo ordinario".

Aquesta mena de "maçoneria blanca" està basada en el fanatisme religiós, en una discriminació sexista, en unes classes socials molt estratificades i en el celibat. Les dones són el darrer escaló social i estan dedicades a servir als homes. Mitjançant un control total de l'individu, gràcies a eines com la confessió, els guies espirituals poden supervisar fins als més inconfessables sentiments dels seus subordinats. Els joves reben una educació als col·legis de l’organització, creixen aïllats de la societat i del "pecat" gràcies a la segregació de sexes. Com els joves són l’escaló més dèbil, mentre realitzen estudis superiors viuen en les seues pròpies residències per poder ser supervisats estretament pels seus guies espirituals.

A canvi d’aquest control, els acòlits obtenen un suport total de l’Obra, amb tota mena d’ajuts materials i recomanacions que els permet accedir als millors treballs. Gràcies a les xarxes clientelistes de l’Obra ocupen bona part dels càrrecs més alts de la judicatura, de l’administració o de les notaries. Una volta “col·locats” els socis deuen contribuir al suport econòmic de l’Organització, que amb eixos diners pot ampliar les influències, els seus tentacles controlen, fins i tot, bona part del Vaticà.

Aquesta secta religiosa va encetar el seu creixement exponencial sota el franquisme, gràcies al fet que els tecnòcrates de l’Opus ajudaren a salvar al franquisme del fracàs de l’economia autàrquica, a poc a poc assoliren més quotes de poder, per això es trobaren amb la ferma oposició de la resta de famílies franquistes, en vorers desplaçades per l’Orde.


PUBLICACIONS


Explosió demogràfica. Arxiu RMiB

L’enginyer agrònom René Dumont (Cambrai, 1904-2001) fou dels primers a denunciar que la Revolució Verda generava un productivisme per damunt de l’equilibri amb el medi. Es va especialitzar en l’estudi de l’evolució demogràfica i defensà el seu control, avisant en el seu llibre “Nous allons à la famine” (Encaminats a la fam) (1969) del greu problema que significaria l’augment accelerat de la població. També fou un visionari en adonar-se que estàvem condemnats a la Globalització i els problemes que això implicaria, una explosió demogràfica, productivisme, contaminació, misèria i desnutrició amb l’agreujament de les diferències entre rics i pobres.


Ademús 1969



BANDA SONORA RECOMANADA: 



Bayou Country, Creedence Clearwater Revival



Comentaris