Passa al contingut principal

Any 1969

 

L'Albufera, el Palmar i la Devesa darrere, en 1970.


Aquest any va dimitir l'alcalde de València, Adolfo Rincón d'Arellano, quan ja s'havien encetat les obres de les primeres infraestructures de la urbanització de la Devesa. Estaven construint el Passeig Marítim de la platja del Saler, amb una amplària de huit metres. Segons el Projecte General de la Devesa, s’urbanitzaria una superfície total de 871 hectàrees, repartides en 150 hectàrees per a l’edificació, 30 quilòmetres de xarxa viària i 20 més per fer els carrers secundaris.




El falangista Adolfo Rincón d'Arellano no estava d'acord amb la composició del nou govern de l'estat, anomenat el 29 de novembre, perquè assolia molt pes l'OPUS DEI, també conegut com l'Obra. Aquesta institució creada per monsenyor Escrivá de Balaguer en 1928, és una elaborada xarxa clientelar organitzada per aconseguir poder i estendre's, molt més semblant a una secta que a un orde religiós. La Prelatura ofereix la santedat als seus membres, encara que no siguen religiosos ordenats, tot mitjançant una vida sòbria, regida per l'oració i l'obediència cega als superiors i el treball, "el valor santificador del trabajo ordinario".

L'organització d'aquesta mena de "maçoneria blancaestà basada en el fanatisme religiós, en una discriminació sexista i en unes classes socials molt estratificades segons el celibat. Les dones són el darrer escaló social i estan dedicades a servir als homes. Mitjançant un control total de l'individu, gràcies a eines com la confessió, els guies espirituals poden supervisar fins als més inconfessables sentiments dels seus subordinats. Els joves reben una educació als col·legis de l’organització, creixen aïllats de la societat i del "pecat" gràcies a la segregació de sexes. Com els joves són l’escaló més dèbil mentre realitzen estudis superiors viuen en les seues pròpies residències per a poder ser supervisats estretament pels seus guies. 


Franco envoltat dels tecnòcrates de l'Opus Dei, en 1959


A canvi d’aquest control, els acòlits obtenen un suport total de l’Obra, amb tota mena d’ajuts materials i recomanacions que els permet accedir als millors treballs. Gràcies a les xarxes clientelistes de l’Obra copen bona part dels càrrecs més alts de la judicatura, l’administració o les notaries. Una volta “col·locats” els socis deuen contribuir al suport econòmic de l’Organització que amb eixos diners pot ampliar les influènces, els seus tentacles controlen, fins i tot, bona part del Vaticà

Aquesta secta religiosa va encetar el seu creixement exponencial sota el franquisme, gràcies al fet que els tecnòcrates de l’Opus ajudaren a salvar al franquisme del fracàs de l’economia autàrquica i a poc a poc assoliren més quotes de poder, per això es trobaren amb la ferma oposició de la resta de famílies franquistes, en vorers desplaçades per l’Orde.


Silva Muñoz llig la placa d'inauguració del nou llit del Túria, Foto de José Penalba a Las Provincias 


El 22 de desembre de 1969 es va inaugurar el nou llit del Túria, tot i que encara no estava acabat. Hagueren d'esperar fins a 1973 que finalitzaren les obres i les aigües deixaren de passar pel vell llit del riu. En l’últim pont abans de la mar, penjaren una placa de bonze amb aquest text: «Siendo Caudillo de España Francisco Franco, hoy 22 de diciembre de 1969, Federico Silva Muñoz, ministro de Obras Públicas, pone en servicio este nuevo cauce del Turia». A partir d'eixe moment els dirigents franquistes començaren a pensar quin ús podien donar-li al vell llit del Túria i començava una altra de lluites ecologistes de València.



José Damián en 1972, foto de l'Arxiu personal d'Abilio Reig-Ferrer

L'ornitòleg murcià José-Damián Navarro Medina, acompanyat de José Navarro García visitaren prou sovint els aiguamolls del sud d'Alacant. José-Damián va ser el primer naturalista a publicar cites de presència del Serenet (Panurus biarmicus) a Santa Pola i al Fondo d'Elx, entre 1969 i 1972. En 1972 aquests pioners formaren el Grup Ornitològic del Sud-est (GOSE) amb un extens àmbit geogràfic que abastia des d’Alacant fins a Almeria, passant per Múrcia. Anys després també formaren part de la Societat Ornitològica Marmorenetta que tingué seu a Elx i a Múrcia.

Els dos, José-Damián i José Navarro, encetaren un estudi perllongat de la biodiversitat del Fondo, feren 190 visites que sumaren un total de 1.000 hores d'observació i realitzaren set censos els anys 1973, 1975 i 1976. Amb l'Equip d'Anellament del Sud-est (EQASE) del grup murcià l’Associació de Naturalistes del Sud-est (ANSE), hereu murcià del GOSE, anellaren 1.470 aus al Fondo, entre 1972 i 1977, de 32 espècies diferents, també recopilaren els noms valencians de les aus.


Fàbrica de Gas Lebon 1927. Foto de Luis Vidal Corella, Arxiu de Rafael Solza.


Aquest any va produir-se una important fita del Moviment Veïnal perquè sorprenentment dins d’una dictadura, es produïren fortes protestes i manifestacions dels veïns del Grau de València per protestar per la greu contaminació de l’aire que patien. La provocaven les indústries del polígon industrial del Camí Fondo del Grau, però la principal font contaminant era la fàbrica de Gas Lebon. Els veïns molt sovint havien de tapar-se la cara amb mocadors per què no podien respirar un aire amb molta concentració d'anhídrid sulfurós, s'arribaren a mesurar concentracions de fins a 1.126 mg/m³ quan a partir de 400 mg/m³ es considera perjudicial per a la salut. Fins i tot LAS PROVINCIAS dedicà la portada del 30 de novembre de 1973 a la dolenta qualitat de l'aire al Camí Fondo del Grau.


Registre de subministrament de Gas Lebon als habitatges valencians


El Gas Lebon arribà a València en 1844, s’utilitzava per alimentar els fanals d’enllumenament públic, després també el subministraren per al consum energètic dels habitatges. Per obtenir el gas cremaven hulla de carbó, en ser un mineral de baixa qualitat que estava mesclat amb molt sofre, en el procés gasificador s’emetia molt anhídrid sulfurós. Amb l’aparició del Gas Butà 1950 comença la lenta desaparició d’aquesta indústria insalubre. 


Foto de Trevor Rowe. Archiu EuskoTren / Museu Basc del Ferrocarril


El 15 d'abril tancava la línia de ferrocarril Alcoi-Gandia, després de molts anys sense cap inversió les vies s'havien quedat totalment obsoletes, les locomotores encara eren vapor i tenien setanta-sis anys de servici. El remat d’un ferrocarril que s’havia inaugurat en 1893 va ser l'augment dels cotxes particulars que minvaren el nombre d’usuaris i afonaren la rendibilitat, els darrers anys tan sols circulava un tren diari per sentit.

El 22 de desembre es va obrir la nova carretera N-III, en el pas pel port de Contreres que conduïa a Madrid, la nova ruta anava per damunt de la presa de l’embassament, se suprimiren 102 corbes d’una carretera de muntanya molt estreta que a més devia salvar grans desnivells.




En l’anellament científic d'aus començaren a usar-se les anelles metàl·liques proporcionades per l'ICONA, mitjançant l'Oficina d'Espècies Migratòries (OEM) que depenia de la Direcció General per a la Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient. Autoritzaren a quatre grups ornitològics a donar la formació, a avaluar i a controlar als anelladors, cap d'elles del nostre país.




Després de quasi vint anys d’esforços de moltes organitzacions, el 14 d'agost de 1969 es va declarar la protecció del Parc Nacional de Doñana. Bona part del mèrit fou del WWF, que s’anomenava ADENA a l’estat espanyol. Una altre de les fites d’aquesta organització va ser la modificació de la Llei de Caça de 1970 que introduïa per primera volta el concepte d'espècie protegida, anul·lava les recompenses per l'extermini dels animals perjudicials "dañinos" i acabava amb les Juntes Provincials d'Extinció d'Animals Nocius i Protecció de la Caça creades el 1953.


Carlos Borbón-Dos Sicilias

Sota el seu anagrama d'un ós panda obriren delegacions dels anomenats Clubs Lince d'ADENA a les principals viles. A principis dels anys huitanta es va obrir la seu de València a la que s'acostaren alguns joves adolescents que després es convertirien en destacats ecologistes i naturalistes, com Javier Barona. També obriren seu a Alacant on començaren alguns dels ornitòlegs més destacats com Elías Gómis o Alfonso Lario, ambdós estigueren al grup de "los Gavilanes". El principal problema del WWF fou la seua estructura vertical, controlada per grans empresaris com Codorniu o rancis nobles com Carlos Borbón-Dos Sicilias.


Luis Miguel Domínguez

Al si de Junta Directiva del WWF hi hagueren assenyalats caçadors de l’alta societat com el príncep Juan Carlos de Borbó. En 2012 després de l'accident que va sofrir l'emèrit caçant elefants a Botswana, hagueren de llevar-li la Presidència d'Honor del WWF. Molt prompte es va constatar que una direcció envellida i massa poderosa no ajudava a encapçalar reivindicacions conservacionistes. Tot i que alguns membres més ecologistes intentaren renovar-la des de dins, com Luis Miguel Domínguez, fracassaren. Als anys huitanta del segle XX l’organització havia quedat com un gran “elefant”, una ONG amb poc suport ciutadà, però amb un sucós pressupost, l’any 2018 tenien al seu abast set milions d’euros. 

Segons l'advocat Carlos Carrasco-Muñoz fundador d'AEORMA, el primer grup ecologista espanyol, ADENA utilitzà a Félix Rodríguez de la Fuente per a fer campanyes publicitàries a Kodak i Coca-Cola, “... eixa associació era més un negoci publicitari que una associació de defensa de la fauna”.


El príncep J.C. Borbó a Angola en 1960




Es va crear l'Agrupació Navarra d'Amics de la Natura (ANAN), va ser una de les primeres organitzacions naturalistes de tot l'estat. Foren pioners en la custòdia compartida i en la creació de reserves de fauna i flora a finques particulars. Estudiaren la migració de les aus als Pirineus amb el Projecte LINDUS, salvaren de la dessecació la llacuna de Pitillas, aconseguiren aturar un embassament que haguera anegat la Foz de Arbayún i van promoure la creació de canyets per nodrir aus necròfagues.




El 20 de juliol baixava a la superfície lunar el mòdul de l’Apollo 11 amb Armstrong i Aldrin, mentre Collins es quedava en òrbita a la nau principal. Era la primera volta que l'home petjava un indret fora del nostre planeta.


Comentaris