![]() |
L'Albufera, el Palmar i la Devesa darrere, en 1970. |
NATURALISTES
![]() |
José Damián en 1972, foto de l'Arxiu personal d'Abilio Reig-Ferrer |
L'ornitòleg murcià José-Damián
Navarro Medina, acompanyat de José
Navarro García visitaren prou sovint els aiguamolls de les comarques del
sud. José-Damián va ser el primer naturalista a publicar cites de
presència del serenet (Panurus
biarmicus) a Santa Pola i al Fondo d'Elx, entre 1969 i 1972. En 1972
aquests pioners formaren el Grup
Ornitològic del Sud-est (GOSE) amb un extens àmbit geogràfic que abastia
des d’Alacant fins a Almeria, passant per Múrcia. Anys després també formaren
part de la Societat Ornitològica
Marmorenetta que tingué seu a Elx
i a Múrcia.
Els dos, José-Damián i José Navarro, encetaren un estudi
perllongat de la biodiversitat del Fondo,
feren 190 visites que sumaren un total de 1.000 hores d'observació i
realitzaren set censos els anys 1973, 1975 i 1976. Amb l'Equip d'Anellament del Sud-est (EQASE) del grup murcià l’Associació de Naturalistes del Sud-est
(ANSE), hereu murcià del GOSE,
anellaren 1.470 aus al Fondo, entre 1972 i 1977, de 32 espècies diferents,
també recopilaren els noms valencians de les aus.
En l’anellament científic d'aus començaren a usar-se les anelles metàl·liques proporcionades per l'ICONA, mitjançant l'Oficina d'Espècies Migratòries (OEM) que depenia de la Direcció General per a la Biodiversitat, del Ministeri d’Agricultura. Autoritzaren a quatre grups ornitològics a donar la formació, a avaluar i a controlar als anelladors, cap d'elles del nostre país.
![]() |
El príncep J.C. Borbó caçant a Angola en 1960 |
Després de quasi vint anys d’esforços de moltes organitzacions, el 14
d'agost de 1969 es va declarar la protecció del Parc Nacional de Doñana. Bona part del mèrit fou del WWF, que s’anomenava ADENA a l’estat espanyol. Una altra de
les fites assenyalades d’aquesta organització va ser la modificació de la Llei de Caça de 1970 que introduïa per
primera volta el concepte d'espècie
protegida, anul·lava les recompenses per l'extermini dels animals perjudicials i acabava amb les Juntes Provincials d'Extinció d'Animals
Nocius i Protecció de la Caça creades el 1953.
Sota el seu anagrama d'un ós panda obriren delegacions dels anomenats Clubs Lince d'ADENA a les principals viles. A principis dels anys huitanta es va obrir la seu de València a la que s'acostaren alguns joves adolescents que després es convertirien en destacats naturalistes, com Javier Barona Fernández.
![]() |
Elías Gomis |
També obriren
seu a Alacant on començaren alguns
dels ornitòlegs més destacats com Elías
Gomis Martín o Alfonso Lario (Alacant, 1965), ambdós
estigueren al grup de "los Gavilanes".
El principal problema del WWF fou la
seua estructura vertical, que estava controlada per grans empresaris com Codorniu o rancis nobles com Carlos Borbón-Dos Sicilias.
![]() |
Carlos Borbón-Dos Sicilias |
Al si de Junta Directiva del WWF
hi hagueren assenyalats caçadors de l’alta societat com el príncep Juan Carlos Alfonso Víctor Maria de Borbón
i Borbón-Dos Sicilias (Roma, 1938). En 2012 després de l'accident que va
sofrir l'emèrit caçant elefants a Botswana,
hagueren de llevar-li la Presidència
d'Honor del WWF. Massa tard s’adonaren que una direcció envellida i de
l’alta societat no ajudava a encapçalar reivindicacions conservacionistes. Tot
i que alguns reconeguts ecologistes intentaren renovar-la des de dins, com Luis Miguel Domínguez Mencía (Madrid, 1963),
fracassaren. Als anys huitanta del segle XX l’organització havia quedat com un
gran “elefant”, però una ONG amb poc suport ciutadà i amb un sucós pressupost,
l’any 2018 la secció espanyola tenia al seu abast set milions d’euros.
![]() |
Luis Miguel Domínguez |
Segons l'advocat Carlos
Carrasco-Muñoz de Vera (Segovia,
1939) fundador d'AEORMA, el
primer grup ecologista espanyol, ADENA
utilitzà a Félix Rodríguez de la Fuente
(Poza de la Sal, 1928-1980) per a
fer campanyes publicitàries de Kodak
i Coca-Cola, va afegir que “... eixa
associació era més un negoci publicitari que una associació de defensa de la
fauna”.
Es va crear l'Agrupació Navarra
d'Amics de la Natura (ANAN), va ser una de les primeres organitzacions naturalistes de tot l'estat. Foren
pioners en la custòdia compartida i en la creació de reserves de fauna i flora
a finques particulars. Estudiaren la migració de les aus als Pirineus amb el Projecte LINDUS, salvaren de la dessecació la llacuna de Pitillas, aconseguiren aturar un embassament que haguera
negat la Foz de Arbayún i van promoure la creació de canyets per nodrir aus necròfagues.
![]() |
Llit del Túria a València en 1969 |
CRÒNICA DE 1969
![]() |
Franco envoltat dels tecnòcrates de l'Opus Dei, en 1959 |
Aquest any va dimitir Adolfo Rincón
d'Arellano (València, 1910-2006), l'alcalde
de València, quan ja s'havien encetat les
obres de les primeres infraestructures de la urbanització de la Devesa. Estaven construint el Passeig Marítim de la platja
del Saler, amb una amplària de huit metres. Segons el Projecte s’urbanitzaria
una superfície total de 871 hectàrees, repartides en 150 hectàrees per a l’edificació,
30 quilòmetres de xarxa viària i 20 més per fer els carrers secundaris. El
falangista Rincón d'Arellano no
estava d'acord amb la composició del nou govern de l'estat, anomenat el 29 de
novembre, perquè assolia molt pes l'OPUS
DEI, també conegut com l'Obra.
![]() |
Silva Muñoz llig la placa d'inauguració del nou llit del Túria, Foto de José Penalba a Las Provincias |
El 22 de desembre de 1969 es va inaugurar el nou llit del Túria, tot i que encara no estava
acabat. Hagueren d’esperar fins a 1973, que finalitzaren definitivament totes
les obres i les aigües del riu deixaren de pasar pel vell llit del riu.
Penjaren una placa de bronze amb aquest texte: «Siendo Caudillo de España Francisco Franco, hoy 22 de diciembre de
1969, Federico Silva Muñoz, ministro de Obras Públicas, pone en servicio este
nuevo cauce del Turia». A partir d'eixe moment els dirigents franquistes
començaren a pensar quin ús podrien donar-li al vell llit del Túria i començava una altra de lluites ecologistes de València.
![]() |
Fàbrica de Gas Lebon 1927. Foto de Luis Vidal Corella, Arxiu de Rafael Solza. |
Es va produir una important fita del Moviment Veïnal, sorprenentment dins d’una dictadura, es produïren
manifestacions dels veïns del Grau de
València, per a protestar de la greu contaminació de l’aire que patien. La
provocaven les indústries del polígon industrial del Camí Fondo del Grau, però la principal font contaminant era la
fàbrica de Gas Lebon. Els veïns molt
sovint havien de tapar-se la cara amb mocadors per què no podien respirar un
aire amb molta concentració d'anhídrid sulfurós, s'arribaren a mesurar
concentracions de fins a 1.126 mg/m³ quan a partir de 400 mg/m³ es considera
perjudicial per a la salut. Fins i tot LAS
PROVINCIAS dedicà la portada del 30 de novembre de 1973 a la dolenta
qualitat de l'aire al Camí Fondo del
Grau.
![]() |
Registre de subministrament de Gas Lebon als habitatges valencians |
El Gas Lebon arribà a València en 1844, s’utilitzava per alimentar els fanals d’enllumenament públic, després també el gastaren en el consum energètic dels habitatges. Per obtenir el gas cremaven hulla de carbó, en ser un mineral de baixa qualitat que estava mesclat amb molt sofre, en el procés gasificador s’emetia molt anhídrid sulfurós. Amb l’aparició del Gas Butà 1950 comença la lenta desaparició d’aquesta indústria insalubre.
![]() |
Tren d'Alcoi-Gandia per la Reprimala en 1968, Villalonga, foto de John Carter |
El 15 d'abril tancava la línia de ferrocarril
Alcoi-Gandia, després de molts anys sense cap inversió les vies havien
quedat totalment obsoletes, les locomotores encara eren vapor i acumulaven setanta-sis
anys de servici. El remat d’un ferrocarril que s’havia inaugurat en 1893 va ser
l'augment dels cotxes particulars que minvaren el nombre d’usuaris i afonaren
la rendibilitat, els darrers anys tan sols circulava un tren diari per sentit. De
fet la platja de Gandia era coneguda
com la platja dels alcoians, perquè era molt freqüentada pels que baixaven i pujaven aprofitant el tren.
![]() |
Embassament de Contreres, Arxiu RMiB |
El 22 de desembre es va obrir la nova carretera N-III, en el pas pel port de Contreres que conduïa a Madrid, la nova ruta anava per damunt de la presa de l’embassament, se suprimiren 102 corbes d’una carretera de muntanya molt estreta que a més devia salvar grans desnivells.
![]() |
La Fe, Arxiu RMiB |
Es va inaugurar la Residència General La Fe de la Seguretat Social, on poc abans hi havia horts que separaven Campanar de la capital. Va ser primer gran edifici del complex de Ciutat Sanitària La Fe de València. Ocupà 6.000 m², amb 1.000 milions de pessetes construïren instal·lacions per allotjar 2.000 llits.
![]() |
Laboral de Xest 1969 |
El mes de juny s'acabaren les obres de la Universitat Laboral de Xest. Inicialment es va destinar per fer orientació i formació bàsica a xiquets d'entre 11 i 14 anys, després podien continuar la seua formació en la resta d'universitats laborals. S'impartia Orientació i Selecció, a més del Batxillerat Elemental. Anys després es va impartir la segona etapa d'Educació General Bàsica (EGB), Formació Professional (FP), Batxillerat Unificat Polivalent (BUP) i Curs d'Orientació Universitària (COU).
El ministre d'Obres Públiques va inaugurar el nou llit del Túria amb tots els seus ponts i serveis, tot i que
encara no pogueren donar pas a les aigües del riu fins que s’acabaren de
modificar les xarxes de clavegueram i els desguassos de la ciutat.
![]() |
Foto del diari INFORMACIÓN |
Aquest any s’enderrocaren els últims dos balnearis de la platja del Postiguet, d’Alacant.
El 14 d’octubre es va inaugurar el Col·legi
Universitari de Castelló (CUC), començaven a impartir-se estudis superiors en
les comarques del nord. Eixe any la província comptava 385.000 habitants i a la
capital vivien al voltant 90.000 ciutadans.
![]() |
El Plátano de l'Alt Millars |
El transport públic als pobles de l’interior era molt deficient, entre Onda i fins a Campos d’Arenoso, Montanejos o Cirat, per l’Alt Millars anava la línia d’Autobusos Furio, més conegut pels veïns com el Platano, pel seu color groguet.
CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL
![]() |
Interpretació de vaga minera, Arxiu RMiB |
El 24 de gener per les protestes estudiantils es va declarar l’estat
d’excepció a Madrid, tancaren la
universitat i detingueren a més de 300 estudiants.
El 22 de febrer 25.000 miners asturians es van declarar en vaga.
El 20 de maig a Califòrnia, helicòpters de la Guàrdia Nacional fumigaren pols tòxics per a la pell damunt de
manifestants contra la guerra del
Vietnam. Els governants estaven tan acostumats a utilitzar la guerra
química contra el Việt Cộng que no
els paregué mal fer-ho contra els enemics interns, els Pacifistes nord-americans.
28 de juny al bar gai de Stonewall
Inn, a Nova York, un grup d’homosexuals
i transsexuals es resistiren ser detinguts en una batuda de la policia. Començaren
disturbis generalitzats per a reclamar
la Llibertat Sexual i la resta dels Drets Civils. Des d’aquest dia se
celebra a tot el món el Dia de l'Orgull
Gai.
El 20 de juliol baixava a la superfície lunar el mòdul de l’Apollo 11 amb Neil Alden Armstrong (Wapakoneta, 1930-2012) i Edwin Eugene Aldrin Jr (Glen Ridge, 1930), mentre que Michael Collins (Roma, 1930- 2021) es
quedava en òrbita al capdavant de la nau principal. L’endemà feren el primer
passeig lunar, era la primera volta que l'home petjava un indret fora del
nostre planeta. Es va retransmetre en directe per la televisió espanyola i
molts ciutadans es concentraren en les poques cases que tenien alguna o als
bars, per a assistir a l’esdeveniment.
22 de juliol les Corts franquistes designaren a Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 1938) com a successor del dictador Franco, al cap de l'Estat Espanyol. El general colpista li atorgà provisionalment el títol de príncep d’Espanya. Les Lleis Fonamentals de l'Estat determinaven que a la mort de Franco, el país convertiria en un regne i el primer rei el designaria lliurement el Generalíssim, amb l'única limitació de triar a un membre de la família dels Borbons. Va ser una certa sorpresa perquè molts pensaven triaria a Alfons Jaume Marcel·lí Manuel Víctor de Borbó i Dampierre (Roma, 1936-1989), més conegut com a Alfons de Borbó, casat amb la néta del dictador. Els mitjans de comunicació del Moviment posaren l'accent en què es tractava d'una nova monarquia, no una restauració de l'antic règim.
La deficient qualitat de l'aire per la contaminació industrial era un greu problema eixos anys. Els mesos de setembre i octubre a la vila d'Erandio es produïren fortes protestes del veïnat per les emissions de gasos contaminants de les empreses que envoltaven la localitat de Biscaia. Quan les condicions meteorològiques l'afavorien es produïen densos núvols tòxics que arribaven a dificultar la respiració, provocats principalment per les empreses Remetal i Indumetal. Segons dades sanitàries de 1968 l'índex de càncer de gola al Gran Bilbao era el més alt de tot l'Estat.
![]() |
Josu Murueta i Anton Fernández |
Les manifestacions del conegut com a Moviment del Gas es repetiren dia rere dia fins que el 28 d'octubre la policia va utilitzar les seues armes reglamentàries disparant contra els manifestants. A conseqüències de les ferides, dies després moria Anton Fernández. Això provocà un enduriment de les protestes i les forces de seguretat franquistes tornaren a matar, en aquest cas a Josu Murueta.
29 d'octubre s'envia el primer missatge a través d'una xarxa electrònica de
computadores militars dels EUA,
anomenada Advanced Research Projects
Agency Network (ARPANET). Va ser el primer prototip que després es
convertiria en Internet.
L’Opus Dei
![]() |
Arxiu RMiB |
Aquesta institució la creà monsenyor Josemaría
Escrivá de Balaguer i Albás (Barbastro,
1902-1975), l’any 1928. Aquesta organització és una elaborada xarxa
clientelar creada amb l’objectiu d’aconseguir poder i estendre's, és molt més
semblant a una secta que a un orde religiós. La Prelatura ofereix la santedat als seus membres, encara que no
siguen religiosos ordenats, tot mitjançant una vida sòbria, regida per l'oració,
l'obediència cega als superiors i el treball, "el valor santificador del trabajo ordinario".
Aquesta mena de "maçoneria
blanca" està basada en el fanatisme religiós, en una discriminació
sexista, en unes classes socials molt estratificades i en el celibat. Les dones
són el darrer escaló social i estan dedicades a servir als homes. Mitjançant un
control total de l'individu, gràcies a eines com la confessió, els guies
espirituals poden supervisar fins als més inconfessables sentiments dels seus
subordinats. Els joves reben una educació als col·legis de l’organització,
creixen aïllats de la societat i del "pecat"
gràcies a la segregació de sexes. Com els joves són l’escaló més dèbil, mentre
realitzen estudis superiors viuen en les seues pròpies residències per poder
ser supervisats estretament pels seus guies espirituals.
A canvi d’aquest control, els acòlits obtenen un suport total de l’Obra, amb tota mena d’ajuts materials i
recomanacions que els permet accedir als millors treballs. Gràcies a les xarxes
clientelistes de l’Obra ocupen bona
part dels càrrecs més alts de la judicatura, de l’administració o de les
notaries. Una volta “col·locats” els socis deuen contribuir al suport econòmic
de l’Organització, que amb eixos
diners pot ampliar les influències, els seus tentacles controlen, fins i tot,
bona part del Vaticà.
Aquesta secta religiosa va
encetar el seu creixement exponencial sota el franquisme, gràcies al fet que
els tecnòcrates de l’Opus ajudaren a
salvar al franquisme del fracàs de l’economia autàrquica, a poc a poc assoliren
més quotes de poder, per això es trobaren amb la ferma oposició de la resta de
famílies franquistes, en vorers desplaçades per l’Orde.
PUBLICACIONS
![]() |
Explosió demogràfica. Arxiu RMiB |
L’enginyer agrònom René Dumont
(Cambrai, 1904-2001) fou dels primers a denunciar que la Revolució Verda generava un productivisme
per damunt de l’equilibri amb el medi. Es va especialitzar en l’estudi de l’evolució demogràfica i defensà el seu
control, avisant en el seu llibre “Nous
allons à la famine” (Encaminats a la fam) (1969) del greu problema que
significaria l’augment accelerat de la població. També fou un visionari en
adonar-se que estàvem condemnats a la Globalització
i els problemes que això implicaria, una explosió demogràfica, productivisme,
contaminació, misèria i desnutrició amb l’agreujament de les diferències entre
rics i pobres.
![]() |
Ademús 1969 |
BANDA SONORA RECOMANADA:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada