Any 1969

Collage RMiB

“Res està perdut si es reconeix que tot està perdut i cal començar de nou”

Julio Cortázar (Brussel·les, 1914-1984)

NATURALISTES

José Damián en 1972, foto de l'Arxiu personal d'Abilio Reig-Ferrer

Ornitòlegs del sud: José-Damián Navarro i José Navarro García

Els ornitòlegs murcians José-Damián Navarro Medina i José Navarro García visitaren prou sovint els aiguamolls de les comarques de les comarques del sud. José-Damián va ser el primer naturalista a publicar cites de presència del serenet (Panurus biarmicus) a Santa Pola i al Fondo d'Elx, entre 1969 i 1972. En 1972 aquests pioners formaren el Grup Ornitològic del Sud-est (GOSE) amb un extens àmbit geogràfic que abastia des d’Alacant fins a Almeria, passant per Múrcia. Anys després també formaren part de la Societat Ornitològica Marmorenetta que tingué seu a Elx i a Múrcia. Els dos, José-Damián i José Navarro, encetaren un estudi perllongat de la biodiversitat del Fondo, feren 190 visites que sumaren un total de 1.000 hores d'observació i realitzaren set censos els anys 1973, 1975 i 1976. Amb l'Equip d'Anellament del Sud-est (EQASE) del grup murcià l’Associació de Naturalistes del Sud-est (ANSE), hereu murcià del GOSE, anellaren 1.470 aus al Fondo, entre 1972 i 1977, de 32 espècies diferents, també recopilaren els noms valencians de les aus.

Anellament científic d’ocells

En l’anellament científic d'aus començaren a usar-se les anelles metàl·liques proporcionades per l'ICONA, mitjançant l'Oficina d'Espècies Migratòries (OEM) que depenia de la Direcció General per a la Biodiversitat, del Ministeri d’Agricultura. Autoritzaren quatre grups ornitològics a donar la formació, a avaluar i a controlar als anelladors, cap d'ells era del nostre país.

El príncep J.C. Borbó caçant a Angola en 1960

Doñana, ADENA i els Clubs Lince

Després de quasi vint anys d’esforços de moltes organitzacions, el 14 d'agost de 1969 es va declarar la protecció del parc nacional de Doñana. Bona part del mèrit fou del WWF, que s’anomenava ADENA a l’estat espanyol. Una altra de les fites assenyalades d’aquesta organització va ser la modificació de la Llei de Caça de 1970 que introduïa per primera volta el concepte d'espècie protegida, anul·lava les recompenses per l'extermini dels animals perjudicials i acabava amb les Juntes Provincials d'Extinció d'Animals Nocius i Protecció de la Caça creades el 1953.

Sota l’anagrama d'un panda gegant (Ailuropoda melanoleuca) obriren delegacions dels anomenats Clubs Lince d'ADENA a les principals viles. A principis dels anys huitanta van obrir local a València a la qual s'acostaren alguns joves adolescents que després es convertirien en destacats naturalistes, com Javier Barona Fernández.

Elías Gomis

També obriren un altre a Alacant on començaren alguns dels ornitòlegs més destacats, com foren Elías Gomis Martín o Alfonso Lario (Alacant, 1965), ambdós foren membres del grup de "los Gavilanes".

Carlos Borbón-Dos Sicilias

Polèmiques del WWF

El principal problema del WWF era la seua estructura vertical, que controlaven grans empresaris com Codorniu o rancis nobles com Carlos Borbó-Dos Sicilias. Al si de Junta Directiva del WWF hi hagueren assenyalats caçadors de l’alta societat com el príncep Juan Carlos de Borbó (Roma, 1938). En 2012 després de l'accident que va sofrir l'emèrit caçant elefants a Botswana, hagueren de llevar-li la Presidència d'Honor del WWF. Massa tard s’adonaren que una direcció envellida i plena de rancis elements de l’alta societat no ajudava a protagonitzar reivindicacions conservacionistes. Tot i que alguns reconeguts ecologistes intentaren renovar-la des de dins, com Luis Miguel Domínguez Mencía (Madrid, 1963), tots fracassaren.

Luis Miguel Domínguez

Als anys huitanta del segle XX l’organització havia quedat com un gran “elefant”, però era una ONG amb poc suport ciutadà i amb un sucós pressupost, l’any 2018 la secció espanyola tenia al seu abast set milions d’euros. Segons l'advocat Carlos Carrasco-Muñoz de Vera (Segovia, 1939) fundador d'AEORMA, el primer grup ecologista espanyol: “ADENA utilitzà a Félix Rodríguez de la Fuente (Poza de la Sal, 1928-1980) per a fer campanyes publicitàries de Kodak i Coca-Cola”, va afegir que “... eixa associació era més un negoci publicitari que una associació de defensa de la fauna”.

Agrupació Navarra d'Amics de la Natura (ANAN)

Es va crear l'Agrupació Navarra d'Amics de la Natura (ANAN), va ser una de les primeres organitzacions naturalistes de tot l'estat. Foren pioners en la custòdia compartida i en la creació de reserves de fauna i flora a finques particulars. Estudiaren la migració de les aus als Pirineus amb el Projecte LINDUS, salvaren de la dessecació la llacuna de Pitillas, aconseguiren aturar un embassament que haguera negat la Foz de Arbayún i van promoure la creació de canyets per nodrir aus necròfagues.

Vell llit del Túria a València en 1969

CRÒNICA DE 1969

Platja del Postiguet. Foto del diari INFORMACIÓN

Boom turístic a Alacant

Esclatà el “boom” turístic i l’èxit el producte de “sol i platja” va aconseguir que a la província d’Alacant hi haguera enregistrats 826 hotels de totes les categories i 20.000 apartaments turístics, a més es va inaugurar el primer camp de golf. Tot mentre enderrocaven els dos darrers balnearis que quedaven a la platja del Postiguet i llevaven dels carrers el darrer tramvia que quedava a la capital de l’Alacantí, amb ells finalitzava una vella forma d’entendre les platges i la mobilitat d’Alacant.

Alts Forns del Port de Sagunt

La siderúrgia del Camp de Morvedre es va modernitzar amb la implantació de l’acereria LD d’injecció de fuel, un tren estructural, un altre de xapa, així com una fàbrica d’oxigen per a alimentar la nova acereria LD. Acereria d'oxigen bàsic (AOB), també coneguda com a siderúrgia Linz-Donawitz (LD), és un mètode primari de siderúrgia en el qual una mescla de carbó i ferro colat es converteix en acer, insuflant oxigen. En la matèria fosa resultant es disminueix el contingut de carboni de l'aliatge, llavors s’aconsegueix un acer amb poc carboni, de molt bona qualitat.

Dimissió del batle de València

Dimitia Adolfo Rincón d'Arellano (València, 1910-2006), el batle de València, quan ja s'havien encetat les obres de les primeres infraestructures de la urbanització de la Devesa del Saler. Llavors estaven construint el Passeig Marítim de la platja del Saler, amb una amplària de huit metres. Segons el Projecte havien d’urbanitzar una superfície total de 871 hectàrees, repartides en 150 hectàrees per a l’edificació, 30 quilòmetres de xarxa viària i 20 més per fer els carrers secundaris. El falangista Rincón d'Arellano no estava d'acord amb la composició del nou govern de l'estat, anomenat el 29 de novembre, perquè l'OPUS DEI, també conegut com l'Obra, assolia tot el poder en detriment dels falangistes, que fins aleshores havien ocupat els principals càrrecs del govern franquista.

Falleres en la inauguració del nou llit del Túria, Foto de José Penalba a Las Provincias

Inauguració del nou llit del Túria

El 22 de desembre, el ministre d'Obres Públiques va inaugurar l’obra faraònica del nou llit del Túria, tot i que encara no estava acabat. Encara mancaven les obres de modificació de les xarxes de claveguerams i els desguassos de la ciutat, hagueren d’esperar fins a 1973 que finalitzaren definitivament totes les obres i les aigües del riu deixaren de passar pel vell llit del riu. En el pont de Pinedo penjaren una placa de bronze amb aquest text:

«Siendo Caudillo de España Francisco Franco, hoy 22 de diciembre de 1969, Federico Silva Muñoz, ministro de Obras Públicas, pone en servicio este nuevo cauce del Turia».

A partir d'eixe moment els dirigents franquistes començaren a pensar quin ús podrien donar-li al vell llit del Túria i començava a covar-se una altra de lluites ecologistes de València.

Fàbrica de Gas Lebon 1927. Foto de Luis Vidal Corella, Arxiu de Rafael Solza.

Manifestacions veïnals a València contra la contaminació

Es va produir una important fita del Moviment Veïnal en la dictadura, els veïns del Grau de València es manifestaren per a protestar de la greu contaminació de l’aire que patien. La provocaven els fumerals de les indústries del polígon industrial del Camí Fondo del Grau, però la pitjor de totes era la fàbrica de Gas Lebon. Els veïns molt sovint havien de tapar-se la cara amb mocadors per què no podien respirar un aire amb molta concentració d'anhídrid sulfurós. S'arribaren a mesurar concentracions de fins a 1.126 mg/m³ quan a partir de 400 mg/m³ es considera perjudicial per a la salut. Fins i tot LAS PROVINCIAS dedicà la portada del 30 de novembre de 1973 a la dolenta qualitat de l'aire al Camí Fondo del Grau.

Registre de subministrament de Gas Lebon als habitatges valencians

El Gas Lebon havia arribat a València en 1844, el gastaven per alimentar els fanals de l’enllumenament públic. Temps després també el gastaren per al consum energètic dels habitatges. Per obtenir el gas cremaven hulla de carbó, en ser un mineral que estava mesclat amb molt sofre, en el procés gasificador s’emetia molt anhídrid sulfurós. Amb l’aparició del Gas Butà 1950 comença la lenta desaparició d’aquesta indústria insalubre.

Tren d'Alcoi-Gandia per la Reprimala en 1968, Villalonga, foto de John Carter

Tancament del tren Alcoi Gandia

El 15 d'abril tancava la línia de ferrocarril Alcoi-Gandia, després de molts anys sense cap inversió les vies havien quedat totalment obsoletes, les locomotores encara eren vapor i acumulaven setanta-sis anys de servici, la qual cosa provocava continues avaries i retards. El remat d’un ferrocarril que s’havia inaugurat en 1893 va ser l'augment dels cotxes particulars que minvaren el nombre d’usuaris i afonaren la rendibilitat. Els darrers anys tan sols circulava un tren diari per sentit. El seu servici fou molt important i vertebrador, de fet la platja de Gandia era coneguda com la platja dels alcoians, perquè les comarques centrals aprofitaven el tren per a anar a estiuejar.

Laboral de Xest 1969

Universitat Laboral de Xest

El mes de juny s'acabaren les obres de la Universitat Laboral de Xest. Inicialment, es va destinar per fer orientació i formació bàsica a xiquets d'entre 11 i 14 anys, després podien continuar la seua formació en la resta d'universitats laborals. S'impartia Orientació i Selecció, a més del Batxillerat Elemental. Anys després es va impartir la segona etapa d'Educació General Bàsica (EGB), Formació Professional (FP), Batxillerat Unificat Polivalent (BUP) i el Curs d'Orientació Universitària (COU).

El Plàtan de l'Alt Millars

Castelló

El 14 d’octubre es va inaugurar el Col·legi Universitari de Castelló (CUC) on començaren a impartir estudis superiors. Eixe any la província comptava 385.000 habitants i a la capital vivien al voltant 90.000 ciutadans. El transport públic als pobles de l’interior era molt deficient, en l’Alt Millars, a Onda, en Campos d’Arenós, en Montanejos o Cirat prestaven servici l’empresa Autobusos Furió, el seu cotxe era conegut com el Plàtan pel seu color groguet. L’any 1969 a la província es van produir 759 accidents de trànsit en els quals se’n van vorer involucrats 1.235 vehicles, que provocaren 873 ferits i 77 morts. (Diari Mediterrani, 1/1/1969). Castelló de la Plana va patir greus inundacions el mes d’octubre.

Elx, Museu Etnològic Escolar de Pusol

El Museu Escolar de Pusol va néixer com un projecte pedagògic del col·legi de la partida rural de Pusol, al Camp d'Elx. Intentaven salvaguardar i donar a conéixer el valuós patrimoni etnològic que s'estava perdent. El projecte anà creixent i en 1992 la Conselleria de Cultura el va declarar com a museu. Aquell primer museu ocupava els habitatges buits dels mestres, però anà creixent en extensió i en 1998 adquiriren una parcel·la de 8.000 metres quadrats annexa al col·legi on aixecaren unes naus per exposar una xicoteta part dels seus fons museístics que superaven les 90.000 peces. Des de l'any 2009 aquesta iniciativa forma part del Patrimoni Mundial de la UNESCO, en incorporar-se al Registre de Bones Pràctiques de Salvaguarda.

La Fe, Arxiu RMiB

Inauguració de la Fe

El 3 de febrer, el ministre de Treball Jesús Romeo Gorría (Bilbao, 1919-2001) va inaugurar el primer gran edifici del complex de Ciutat Sanitària de la FE. L’hospital es va menjar l’horta que separava el poble de Campanar del cap i casal, i acabà convertint-se en un barri més de la ciutat. El complex sanitari ocupava 6.000 m², tenia capacitat per allotjar 2.000 llits i va costar 1.000 milions de pessetes. En febrer de 1970 començà a operar el Centre de Rehabilitació després d’invertir 184 milions de pessetes més. En abril de 1971 l’ampliaren amb una residència infantil, un hospital matern, l’escola i la residència d’infermeres.

Inauguració de la variant de l’N-III a Contreras

El 22 de desembre es va inaugurar la variant de l’N-III al seu pas pel port de Contreras, en el límit de les províncies de Conca i València. La nova ruta anava per damunt de la presa de l’embassament, amb eixe tram se suprimiren 102 corbes d’una carretera de muntanya molt estreta que a més devia salvar grans desnivells.

Espeleologia

El Centre Excursionista de València va organitzar el IX curset d’espeleologia.

Incendis al País Valencià

Aquest exercici a la província de València hi hagué dos grans incendis que cremaren més de 500 hectàrees. Només hi ha estadístiques provincials, en Alacant hi hagué 21 incendis que cremaren un total de 494,7 ha. A Castelló patiren 30 focs que cremaren un total de 166 ha. A València es comptabilitzaren un total de 22 sinistres que calcinaren 1.661,8 ha.

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

Franco envoltat dels tecnòcrates de l'Opus Dei, en 1969

Franco ho tenia tot ben lligat

22 de juliol Franco anomenà com a successor seu al príncep Juan Carlos de Borbó (Roma, 1938). El general colpista li atorgà provisionalment el títol de príncep d’Espanya. Va ser la culminació de la revolució passiva del dictador que començà l’any 1959. Les Lleis Fonamentals de l'Estat determinaven que a la mort de Franco, el país es convertiria en un regne i el primer rei el designaria lliurement el Generalíssim, amb l'única limitació de triar a un membre de la família dels Borbons. Va ser una certa sorpresa perquè molts pensaven que triaria Alfons Jaume Marcel·lí Manuel Víctor de Borbó i Dampierre (Roma, 1936-1989), més conegut com a Alfons de Borbó, casat amb la neta del dictador, però no devia confiar massa en ell. Els mitjans de comunicació del Moviment posaren l'accent en què es tractava d'una nova monarquia, no una restauració de l'antic règim. En el discurs de Cap d'Any va dir el dictador: “Tot està lligat, molt ben lligat”. I així fou, no sols per la designació de l’hereu, sens dubte també es referia a la futura transició política, després de la seua mort.

D’altra banda, intentant adormir el país amb el benestar del franquisme, segons l’Institut Nacional d’Estadística, el 21% de les famílies espanyoles havien assolit la “trilogia del confort en la llar” que consistia an tindre frigorífic, rentadora i televisió. També feren públic que un 13% de les famílies tenien cotxe i asseguraven que l’analfabetisme, “pràcticament” havia desaparegut del país.

Enrique Ruano Casanova

Tortures i assassinats policials

Enrique Ruano Casanova (Madrid, 1947-1969) era un estudiant de Dret de vint-i-un anys. El 17 de gener el va detenir la policia per llançar paperetes pels carrers de Comissions Obreres. El traslladaren a la comissaria, on el torturaren tres dies seguits, després el conduïren al seu domicili per a fer un escorcoll, d’on caigué per la finestra d’un seté pis. El ministre Manuel Fraga Iribarne va demanar a l’ABC que feren un reportatge aclarint el “suïcidi” de l’activista. El que no van publicar és que un altre detingut eixes mateixes dates, el sindicalista José Luis Úriz, al qual torturava el policia “Billy el Niño”, Antonio González Pacheco (Aldea del Cano, 1946-2020), va sentir com un altre policia li deia al torturador:

“...Ten cuidado que se te va a ir la mano otra vez y lo vas a matar”. El torturador va respondre; “no importa, hacemos como con Ruano, lo tiramos por la ventana y decimos que se quería escapar”.

Interpretació de vaga minera, Arxiu RMiB

Revoltes d’estudiants i miners

El 24 de gener a conseqüència de les protestes estudiantils es va declarar l’estat d’excepció durant un període de tres mesos. Això implicava la supressió de part dels drets del Fur dels Espanyols, en concret els articles 12, 14, 15, 16 i 18. Així aconseguien deixar mans lliures a les forces de seguretat a l’hora d’enfrontar-se a la dissidència política. A Madrid tancaren la universitat i detingueren a més de 300 estudiants. El 22 de febrer 25.000 miners asturians es van declarar en vaga.

Manifestacions contra la contaminació

La deficient qualitat de l'aire per la contaminació industrial era un greu problema eixos anys. Els mesos de setembre i octubre a la vila d'Erandio es produïren fortes protestes del veïnat per les emissions de gasos contaminants de les empreses que envoltaven aquesta localitat biscaïna. Amb certes condicions meteorològiques es produïen densos núvols tòxics que arribaven a dificultar la respiració, provocats principalment per les empreses Remetal i Indumetal. Segons dades sanitàries de 1968, l'índex de càncer de gola al Gran Bilbao era el més alt de tot l'Estat.

Josu Murueta i Anton Fernández

Les manifestacions del que es va denominar com a Moviment del Gas es repetiren dia rere dia fins al 28 d'octubre, quan la policia va utilitzar les seues armes reglamentàries disparant contra els manifestants. A conseqüències de les ferides, dies després moria Anton Fernández. Això provocà un enduriment de les protestes i les forces de seguretat franquistes tornaren a matar, en aquest cas a Josu Murueta.

Fundació dels “Guerrilleros de Cristo Rey”

Part del franquisme davant l’augment de l’oposició i la conflictivitat als carrers, es va mobilitzar per crear grups extremistes amb els quals escometre als dissidents. Mariano Sánchez Covisa (1919-1993) va fundar als “Guerrilleros de Cristo Rey” (GCR). Bona part dels seus membres provenien del carlisme i tingueren ajudes evidents per part de la cúpula franquista per a poder actuar amb impunitat. Es van especialitzar a apallissar als rectors obrers o rojos, en 1970 agrediren retors progressistes en Ondarroa. En 1973, després d’una missa dels moviments apostòlics obrers per a commemorar l’1 de maig, un grup de feixistes del GRC van amenaçar i agredir als participants, a un dels retors l’obriren el cap colpejant-lo amb una barra de ferro. En 1976 se’ls relacionà amb els agressors que provocaren els greus successos de Montejurra, i eixe mateix any mataren a l’estudiant Carlos González Martínez, a Madrid. L’any següent tornaren a matar, en aquest cas a un membre de la Jove Guàrdia Roja, Arturo Ruiz. A principis dels anys vuitanta es van dissoldre.

Primer tram d’autopista de peatge

Als seixanta el Banc Mundial recomanà la construcció d’un corredor mediterrani d’autopistes, però com l’estat mancava de prou liquidesa, un empresari català proposà que les caixes d’estalvi ho feren a canvi de l’explotació dels peatges. El primer tram d’autopista peatge que es va obrir al trànsit fou el tram Montgat-Mataró.

Corrupció del govern franquista, l’escàndol de MATESA.

Matesa (Maquinaria Textil del Norte, S.A.) era una empresa dirigida per Joan Vilà Reyes (Barcelona, 1925-2007) que es dedicava a la producció de maquinària tèxtil, com el teler sense llançadora Iwer. Aquest any la visita del ministre argentí d'Indústria va destapar un cas de corrupció que afectava alguns dels ministeris econòmics del govern franquista, que provocà un forat de més d'onze mil milions de pèrdues per a l'estat. L’estat havia concedit crèdits mitjançant el Banc de Crèdit Industrial per a finançar la venda de telers en l’estranger. Tot es va conéixer quan en la recepció oficial, el ministre espanyol va agrair als argentins la compra de 1.500 telers de Matesa, sorprés el ministre argentí va aclarir que sols en van comprar 120. Aviat van descobrir que la resta de màquines s'havien enviat, però no tenien cap comprador, sols ho van fer per a poder cobrar els crèdits d'ajut a l'exportació. L'afer va provocar una crisi de govern molt important que implicà el cessament, entre altres, de Manuel Fraga Iribarne (Villalba, 1922-2012), llavors ministre d'Informació i Turisme.

Arxiu RMiB

El govern de l’Opus Dei

Aquesta institució de l'Església catòlica que creà monsenyor Jose María Escrivá de Balaguer i Albás (Barbastro, 1902-1975), l’any 1928. El seu nom formal és Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei. L’ordre va prendre protagonisme quan Franco va formar un nou el govern el 26 d’octubre, en el qual entraren: Gregorio López Bravo (Madrid, 1923-1985), Torcuato Fernández-Miranda y Hevia (Gijón, 1915-1980) que més bé era monàrquic i Juan Carlista, José María López de Letona (Burgos, 1922-2018), Alberto Monreal Luque (Madrid, 1928-2014), Enrique Fontana Codina (Reus, 1921-1989), Tomás Garicano Goñi (Pamplona, 1910-1988) i Alfredo Sánchez Bella (Tordesillos, 1916-1999). La pràctica totalitat eren conservadors catòlics vinculats a l'Opus Dei, per la qual cosa aquest gabinet va ser conegut com el «govern monocolor».

Aquesta organització religiosa és una elaborada xarxa clientelar creada amb l’objectiu d’aconseguir poder i estendre's, és molt més semblant a una secta que a un orde religiós. La Prelatura ofereix la santedat als seus membres, encara que no siguen religiosos ordenats, tot mitjançant una vida sòbria, regida per l'oració, l'obediència cega als superiors i el treball, "el valor santificador del trabajo ordinario".

És una mena de "maçoneria blanca" basada en el fanatisme religiós, en una discriminació sexista, en unes classes socials molt estratificades i en el celibat. Les dones són el darrer escaló social i estan dedicades a servir als homes. Mitjançant un control total de l'individu, gràcies a eines com la confessió, els guies espirituals poden supervisar fins als més inconfessables sentiments dels seus subordinats. Els joves reben una educació als col·legis de l’organització on creixen aïllats de la societat i del "pecat" gràcies a la segregació de sexes. Com els joves són l’escaló més dèbil, mentre realitzen estudis superiors viuen en les seues pròpies residències per poder ser supervisats estretament pels seus guies espirituals.

A canvi d’aquest control, els acòlits obtenen un suport total de l’Obra, amb tota mena d’ajuts materials i recomanacions que els permet accedir als millors llocs treballs. Amb el pas del temps, gràcies a les extenses xarxes clientelars de l’Obra, els seus acòlits han aconseguit ocupar bona part dels alts càrrecs de la judicatura, de l’administració o de les notaries. Una volta “col·locats” els seus membres deuen contribuir al suport econòmic de l’organització, que amb eixos ingressos pot ampliar les influències, els seus tentacles controlen, fins i tot, bona part del Vaticà.

Aquesta secta religiosa va encetar el seu creixement exponencial sota el franquisme, gràcies al fet que els tecnòcrates de l’Opus ajudaren a salvar al franquisme del fracàs de l’economia autàrquica, a poc a poc assoliren més quotes de poder. En desplaçar del poder a militars i falangistes es van guanyar la ferma oposició de la resta de famílies franquistes. Mentre els falangistes, des de la Prefectura del Moviment, intentaven cridar l’atenció del dictador per tornar als ministeris, gràcies al control dels mitjans de comunicació del Moviment s’atrevien a dir coses tan curioses en les portades dels diaris com:

“La empresa nacionalsindicalista, superadora de la empresa capitalista y de la empresa socialista”. (Mediterráneo, 30/1/1969)

Jordi Sabater Pi

Jordi Sabater Pi, un primatòleg tant excepcional com desconegut

Aquest naturalista que no tenia cap títol acadèmic, després d'estudiar als ximpanzés als boscos de Guinea Equatorial, va ser el primer que va desarmar la presumpta línia divisòria entre els éssers humans i les altres espècies animals: la capacitat exclusiva per a fabricar eines. Jordi Sabater Pi (Barcelona, 1922-2009) es va fixar en uns bastons d’uns quaranta centímetres que hi havia incrustats en les parets d'un termiter. Va pensar que podien ser dels pigmeus que habitaven la zona, però després de molta observació, va descobrir que eren els ximpanzés (Pan troglodytes) els que tallaven i usaven els palets, per a extreure tèrmits i larves saboroses del termiter. També els gastaven per a recollir un cert tipus de sorra amb propietats terapèutiques. Aquest any va publicar les seues troballes a la revista Nature, assegurant que els primats construïen i utilitzaven ferraments. Això va ser una afirmació massa forta per a molts antropòlegs i filòsofs, perquè esborrava un dels principals arguments que es feien servir per a separar l’home dels animals. Sabater tornà a Barcelona per a treballar al zoo de la ciutat comtal, i dugué un goril·la albí, el famós Folquet de Neu. En 1972 National Geographic li va atorgar una beca per a investigar les vides dels goril·les al costat de Dian Fossey (San Francisco, 1932-1985). En fer-se més gran anà a la facultat per a graduar-se alhora que augmentà la seua militància en defensa dels animals, va dir: “el que la humanitat està fent amb els grans simis és literalment un genocidi”.

Kissinger ordenà bombardejos a civils a Cambodja i Laos

Entre el 18 de març de 1969 i el 26 de maig de 1970, Henry Kissinger organitzà el bombardeig massiu i secret de zones poblades de civils de Cambodja i Laos, en la coneguda com a Operació Menú, amb l’objectiu d’afeblir les línies de subministrament del Front Nacional d'Alliberament del Vietnam (Việt Cộng). Més tard un comité del Senat va descobrir l’aleshores conseller de seguretat de Richard Nixon, els havia entregat informació falsa perquè autoritzaren l’acció militar. Tot es va descobrir gràcies a la denúncia del Major Knight, al qual l’exèrcit van degradar i l’expulsaren de les forces armades.

Nixon bufat estigué a punt de llançar una bomba atòmica

El 16 d'abril, després que avions de combat coreans derrocaren un avió de reconeixement EC-121 dels EUA matant als 31 tripulants, el president Richard Nixon (Yorba Linda, 1913-1994) molt indignat quan anava massa begut, va ordenar a l'Estat Major Conjunt que ataqués Corea del Nord amb armes nuclears. Per sort l'assessor de Seguretat Nacional, Henry Alfred Kissinger (Fürth, 1923), pogué convéncer als generals que esperaren confirmació de l’ordre l’endemà, quan Nixon estiguera sobri.

EUA: Repressió de pacifistes amb gasos tòxics

El 20 de maig a Califòrnia, helicòpters de la Guàrdia Nacional fumigaren pols tòxics per a la pell damunt de ciutadans que es manifestaven contra la guerra del Vietnam. Els governants estaven tan acostumats a utilitzar la guerra química contra el Việt Cộng que no els paregué mal fer-ho contra els seus enemics interns, els Pacifistes nord-americans.

Revolta dels gais nord-americans

28 de juny al bar gai de Stonewall Inn, al barri de Greenwich Village de Nova York, un grup d’homosexuals i transsexuals es resistiren ser detinguts en una batuda policial, de l’esquadra de la Divisió de la Moral Pública. Llavors començaren uns disturbis generalitzats per a reclamar la llibertat sexual, així com la resta dels Drets Civils que mancaven a lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals. Aquest va ser el tret d’eixida de les reivindicacions d’aquests col·lectius. Per a commemorar aquests fets, l’any següent es va convocar el “Christopher Street Liberation Day”, que ha esdevingut en el dia de l’Orgull Gai.

L’home arribava a la Lluna

El 20 de juliol, baixava a la superfície lunar el mòdul de l’Apollo 11, amb els astronautes Neil Alden Armstrong (Wapakoneta, 1930-2012) i Edwin Eugene Aldrin Jr (Glen Ridge, 1930), mentre que Michael Collins (Roma, 1930- 2021) es quedava en òrbita al capdavant de la nau principal. L’endemà feren el primer passeig lunar, era la primera volta que l'home petjava un indret fora del nostre planeta. Es va retransmetre en directe per la televisió espanyola i molts ciutadans es van concentrar a les poques llars que tenien un televisor per a veure-ho, o als bars.

Israel entrava en el club dels països amb bombes atòmiques

El mes de gener, s’ampliava el club de països que tenien bombes nuclears, la cadena de televisió nord-americana NBC va fer públic que, segons els serveis d’intel·ligència dels EUA, Israel tenia bombes nuclears, tot i que mai açò mai s’ha confirmat oficialment.

Els precedents d’Internet

29 d'octubre s'envia el primer missatge a través d'una xarxa electrònica de computadores militars dels EUA, anomenada Advanced Research Projects Agency Network (ARPANET). Va ser el primer prototip que després es convertiria en Internet.

PUBLICACIONS

Explosió demogràfica. Arxiu RMiB

“Nous allons à la famine”

L’enginyer agrònom René Dumont (Cambrai, 1904-2001) fou un dels primers a denunciar que la Revolució Verda generava un productivisme per damunt de l’equilibri desitjable per al medi. Es va especialitzar en l’estudi de l’evolució demogràfica i defensà el seu control, avisant en el seu llibre “Nous allons à la famine” (Encaminats a la fam) (1969) del greu problema que significaria l’augment accelerat de la població. També fou un visionari en adonar-se que estàvem condemnats a la Globalització i els problemes que això implicaria: una explosió demogràfica, productivisme, contaminació, misèria i desnutrició amb l’agreujament de les diferències entre rics i pobres.

“Concepts of Ecology”

El biòleg Edward John Kormondy públicà el llibre “Concepts of Ecology” (1969) que el van traduir a l'espanyol en 1973 (Ed. Aliança). En ell se centra en el desenvolupament de quatre conceptes, inclosos els seus antecedents històrics: el flux d'energia; els cicles de nutrients; l’ecologia de la població; i l'ecologia comunitària.