 |
| Collage RMiB |
Els adorables gats que viuen a les nostres llars, a les teulades, en
granges i jardins en realitat són uns predadors implacables responsables de bona
part de la pèrdua de biodiversitat, fins i tot són responsables de l’extinció
de moltes espècies. Doncs fem un viatge que començant per la seua història ens
mostre la seua cara oculta, la de matadors molt eficaços.
El gat és un mamífer carnívor i
l’únic fèlid que hem pogut domesticar. Gràcies a la seqüenciació del seu ADN
mitocondrial s’ha comprovat que el gat
salvatge (Felis silvestris) que viu als boscos i el domèstic són la mateixa
espècie, sent el casolà Felis silvestris catus una
subespècie del salvatge.
Tots els gats domèstics deriven de
la subespècie africana del gat salvatge
africà (Felis catus lybica) que començà
a conviure prop dels humans fa deu mil anys, quan s’instal·laren al voltant dels
poblats dels primers grangers del Neolític
Tardà, al Creixent Fèrtil. Aprofitaren
els canvis en l’hàbitat que provocà la nostra espècie quan es va sedentaritzar per
a dedicar-se al conreu. Les restes arqueològiques més antigues de gats relacionats amb nosaltres són
d’una tomba a Xipre, fa 9500 anys. Tot
i que llavors els gats no serien
domèstics, eren comensals ocasionals que aprofitaven les nombroses poblacions
de rosegadors i aus que prosperaven gràcies les reserves d’aliments emmagatzemats.
Amb el pas del temps evolucionaren i passaren a mantenir una relació sinàntropa, en dependre
totalment de la nostra espècie. Mitjançant encreuaments i selecció es produïren
canvis genètics que els van fer més dòcils, la qual cosa els va permetre poder accedir
a l’aliment més fàcilment, augmentà la seua memòria i es tornaren més
poregosos. Es creu que els primers gats totalment casolans foren els de l’Egipte faraònic, al 4000 aC, tot i que per
a trobar els primers gats sagrats caldria esperar fins al 2500 aC (1).
Al voltant del segle VIII els gats s’estengueren per Europa, tot i que entre els segles XIII i XVII l’extremisme
religiós els considerà animals diabòlics, relacionats amb bruixeria. Fins al
segle XVIII no tornaren a ser estimats com animals casolans a casa nostra. Des
d’aleshores el seu èxit poblacional ha sigut meteòric, actualment hi ha al
voltant de 500 milions de gats domèstics al món. Com cada ventrada d’una gata
pot tenir entre 4 i 6 gatets i si els animals troben seguretat i prou aliment, la
seua població es multiplica.
Els gats (Felis silvestris catus) en
funció del seu hàbitat i costums es poden
dividir en tres grans grups, els gats
domèstics que viuen a les nostres llars, els gats de granja que són prou autònoms a l’hora alimentar-se i els gats ferals, són els que s’han allunyat
dels nostres pobles i viuen en completa llibertat, en espais naturals i fugint de
l’home, i sovint creuant-se amb els gats
salvatges.
 |
| Arxiu RMiB |
Predadors molt efectius
Com acabem de vorer els gats, s’han
tornat mansos, són encisadors i es deixen acaronar mentre ronquen de
satisfacció, sovint són melindrosos i sols mengen el que els agrada rebutjant
la resta. Han aprés a pixar i defecar en caixetes amb pedretes el que facilita
molt que puguen viure tancats a casa, sense necessitat d’eixir fora.
El que no ha canviat gens ni mica és el seu instint caçador. Una ximple
mosca provoca un canvi radical en el seu comportament, sobtadament es fiquen en
tensió, paren una emboscada i d’un bot l’agafen i maten, generalment rebutgen
el seu consum fent carasses. Els gats
que no ixen mai i viuen tancats als pisos dels edificis, generalment no poden
accedir a unes altres víctimes i són innocents.
Llavors si els gats tenen la
possibilitat d’eixir a una terrassa o balcó les seues possibilitats de cacera
es multipliquen. Al seu abast apareixen molts insectes diferents, andragons
(Tarentola mauritanica), sargantanes,
pardals, coloms i tórtores, fins
i tot poden capturar rates penades.
Aquest ventall de preses es dispara si els gats
poden allunyar-se pels teulats o baixar a carrers i jardins, llavors la seua
activitat caçadora es torna habitual, perquè per a ells caçar és molt més
interessant que dormir i esperar carantoines. El pitjor és que el seu instint
predador és tan fort que tot i que no tinguen fam, no dubten a practicar les
seues capacitats venatòries, llavors agafen la seua presa i orgullosos tornen a
casa amb ella.
 |
| Colònia felina il·legal a la Muntanyeta dels Sants, Sueca, PN. Albufera. |
Les colònies felines
Els gats abandonats, perduts o
fugits solen agrupar-se i s’assenten en un lloc propici on tinguen refugi, accés
a l’aliment i l’aigua, aquests grups són les colònies felines, generalment estan formades per menys de 15
exemplars (Hand, 2019). La presència d’aquests grups de gats assilvestrats solen provocar conflictes de diversa índole, des
de molèsties als veïns, potencials problemes de salut pública i redueixen la
biodiversitat en caçar espècies silvestres.
En paral·lel part de la nostra societat ha assolit uns ideals animalistes, tal volta mal entesos,
perquè per fugir de la incomunicació i la manca d’estima, en un entorn de
benestar econòmic, alguns ciutadans poden triar com a objectiu vital la protecció
dels gats de carrer. Amb la intenció de defensar als “pobrets” gatets que viuen
“abandonats” es mantenen colònies
felines on les faciliten aliment i aigua, provocant una explosió
poblacional. Els més responsables amb el medi treballen per a obtenir suport de
les administracions i poder implantar el sistema CER (Captura, Esterilització i Retorn), sovint amplien l’atenció
amb la vacunació i desparasitació, amb això garanteixen el benestar dels gats i
eviten la seua proliferació.
Sens dubte els gats són animals
molt fascinants en ajuntar un caràcter independent i una estima pel contacte
físic i les carantoines. No obstant això, poden tenir prou inconvenients i tal
volta el pitjor de tots és el període de cel. Les gates assoleixen la maduresa sexual molt prompte, entre els quatre
o deu mesos i cada any poden tenir diversos períodes fèrtils que duren entre
quatre i set dies. Els gats mascles
s’activen sexualment quan oloren femelles receptives, sense importar-los
l’època de l’any. En eixos períodes fèrtils ambdós sexes es tornen molt
escandalosos i no paren de maular amb molta intensitat. A més els mascles pixen
per tot arreu per a marcar el seu territori, es tornen agressius i no dubten
anar-se’n darrere de qualsevol femella fèrtil. No dubten a enfrontar-se
ferotgement amb la resta de mascles competidors, fins i tot poden arribar a
ferir-se greument o causar-se la mort. Un altre problema és que els gats viuen
fins a vint anys i les nostres vides poden canviar sobtadament, un gatet amorós es pot tornar en un lligam
insuportable, i sovint els alliberen al carrer.
 |
| Collage RMiB |
Sols a l’estat espanyol tenim al voltant de 2,3 milions de gats vivint a les nostres llars, tot i que sols un milió estan enregistrats, el
problema és que cada any s’amollen més de 120.000 exemplars (5). Cal recordar
que les lleis ambientals estatals deixen clar i ras que els gats són animals invasors que deuen ser
controlats, poden viure als nostres llars, però no es poden alliberar ni deixar-los
eixir al carrer. De fet, els gats són
considerats com una de les cent pitjors espècies invasores. Per tant, mantenir colònies felines pot ser una violació
del codi penal, a més de convertir-se en una greu afecció en certs llocs que
tinguen una fauna fràgil, o en perill d’extinció.
Sols a la ciutat de València, en
2016, hi havia censades 500 colònies de
gats que tenien entre 15 i 200 membres. Alguns dels grups de cuidadors estan
al barri de Patraix, a la Creu Coberta, al Cementeri General, Jardí Botànic, Vivers i Montolivet, a més s’han organitzat plataformes com Connexió Felina, Carles Pinazo i l’Associació de Colònies Felines de València
Ciutat i Pedanies.
L’ajuntament aprovà un Pla Colonial
Felí de València (PCFV) en 2021 per a donar suport als voluntaris, a més d’elaborar
un cens, promoure l’adopció, assignar gestors a cada colònia i mediadors per a
solucionar els problemes que puguen produir-se. (9) També ha posat en marxa el Pla d'Esterilització Felina (PEF) sota
el mètode CES. Així mateix, després
de l’esterilització abans de dur als gats a la colònia d'origen, se'ls realitza
una revisió veterinària i desparasita (10).
Problemàtiques sanitàries
Els gats poden patir o transmetre malalties a unes altres espècies, les més freqüents són la insuficiència renal, l'hipertiroïdisme, la diabetis mellitus o infeccions per retrovirus. Algunes poden estendre’s i convertir-se en un greu problema sanitari, com les malalties parasitàries; ectoparàsits com les puces, els àcars, la sarna i les caparres; malalties bacterianes; les provocades per fongs com la tinya o les víriques com la ràbia.
En 2007 els gats que vivien en
llibertat al parc nacional de Doñana contagiaren
la població de linx ibèric (Lynx
pardinus) de leucèmia felina tipus A,
la qual cosa demostrava amb tota certesa que el contagi provenia del contacte amb
gats assilvestrats. Aquest brot provocà
la mort d’onze individus i la majoria eren mascles de linx. Aquesta era una xifra
crítica perquè eixe any la població total de linxs en llibertat era de 160 individus
i la meitat pertanyien a la població afectada, la de Doñana-Aljarafe. Per tant, és evident que els gats ferals i les colònies felines deuen tenir un continu
control veterinari, la qual cosa és
difícil de garantir amb el pas del temps, perquè costa molts diners (5, 6).
 |
| Collage RMiB |
Afeccions a la biodiversitat
Tot i que alguns estudis asseguren que l’afecció dels gats ferals sobre la resta d’espècies està magnificada (Hunter,
2007). Sovint es publiquen més articles científics mesurant les afeccions que
provoquen a la biodiversitat i les dades són molt preocupants. Evidentment, les afeccions que provoquen és molt variable, depenent d’on
estiguen. Doncs farem un xicotet petit repàs de les afeccions que provoquen els
gats a la biodiversitat.
A Nova Zelanda els gats són les mascotes més populars, a
l’arxipèlag hi ha una població d’1,4 milions de gats casolans. On hi ha espècies sensibles està totalment prohibida
la seua presència per a protegir espècies en greu perill d’extinció com el kãkãpo (Strigops habroptilus), en eixos llocs per a erradicar-los s’ha
arribat a donar recompenses de 10 $ per cada pell de gat feral mort.
Als Estats Units es calcula que
hi ha una població de 86 milions de gats
domèstics que maten cada any entre 1 i 3-4 mil milions d'ocells i entre 6,3 i 22,3 bilions de mamífers (Loss et al. 2013). Uns altres
estudis regionals de predació demostren que són responsables del 47% de la
mortalitat d’aus a Washington DC (Balogh et al. 2011,
Blancher 2013, Loss et al. 2014 i Wittig et al. 2017).
S'estimà que a Austràlia hi
havia 6,7 milions de gats en 2019,
que cada any mataven 1.144 milions de mamífers, d’eixes morts el 40% eren
espècies natives australianes. Separaren les afeccions que provocaven els
diferents tipus de gats i
comprovaren que hi havia 2,1 milions de moixos
assilvestrats, cadascun dels quals matava 400 mamífers a l'any. Això feia un total de 815 milions mamífers morts, dels quals el 56% eren
espècies natives. Donada la greu afecció el govern va decidir matar dos milions
de gats assilvestrats. Els gats casolans eren 4 milions, cadascun
dels quals era responsable de la mort de 46 mamífers/any, per tant, en conjunt mataven 180 milions de mamífers/any. Tres anys després un
altre estudi va quantificar l’afecció dels felins sobre els rèptils, dels quals hi ha 1.000
espècies a Oceania. Comprovaren que
depredaven sobre un quart d'aquestes espècies i onze d’elles estaven amenaçades
d'extinció. En total els felins
domèstics serien responsables de la mort 466 milions de rèptils/any (3). El que han demostrat clarament aquests estudis és que
la principal causa de mortalitat dels mamífers
és la depredació dels gats, tot i
que ben segur que també ho serà de les morts d’ocells i dels rèptils
(2).
A Polònia en 2019 demostraren que
els gats que vivien a les granges només
consumien el 28% de les preses que caçaven. Això demostra que no maten per a
menjar, per tant, no importa si estan o no ben alimentats. Aquest comprovà que el
13% dels animals que mataven eren ocells
i d’ells el 40% d'elles eren pollets. De mitjana cada gat duia a casa setze
mamífers menuts i tres aus cada any, tot i que combinant
l’anàlisi amb el que mengen i no duen a casa, indica que cada gat/any mata 200 mamífers i 46 aus. Extrapolant aquestes xifres implicarien que els gats polonesos maten cada any 583,4 milions
de mamífers i 135,7 milions d'ocells (4).
 |
| Arxiu RMiB |
La pitjor afecció dels gats es produeix
a les illes, són els principals responsables de l'extinció de 36 espècies d'ocells, 21 de mamífers i 2 de fardatxos.
Entre els ocells extints es troba el
colom de nakodo-jima (Columba
versicolor) endèmic de les illes
Ogasawara, situades al sud del Japó
i el colom de la Reunió (Nesoenas
duboisi), endèmic d’aquesta illa de l’Índic
que pertany a França. (Marra, P.
2013). Acostant-se més prop, l'Associació
per a la Conservació de la Biodiversitat Canària va denunciar els “greus
danys” que generen els gats
assilvestrats a la biodiversitat de l’illa del Hierro. Quan es van reduir les poblacions de conills els gats
assilvestrats començaren a predar sobre altres espècies. Capturaren aus com els
puputs, guatlles, tórtores, polles
d’aigua, pinsans i, principalment, baldrigues.
Aquestes aus marines niuen en caus a
terra, als quals podien accedir amb facilitat els gats, llavors maten tant als adults que estan covant com als
pollets. A més també maten molts fardatxos
gegants (Gallotia simonyi), un rèptil
endèmic, una espècie molt simbòlica (8).
Tal volta el més sorprenent és que un altre estudi demostrà que els gats
eren més efectius matant que la resta de predadors
salvatges. Mitjançant la Ciència
Ciutadana els autors feren un seguiment de 925 gats domèstics de sis països. Trobaren que tenien territoris menuts
d’entre 3,6 ± 5,6 ha. Un 75% dels gats mostrejats es desenvolupaven per hàbitats
alterats. Els seus propietaris informaren que les seues mascotes havien matat
una mitjana de 3,5 preses/mes, la qual cosa genera un impacte ecològic per gat d’entre 14,2 i 38,9 preses ha/any.
Això és similar o major que l'impacte ecològic per animal que provoquen els carnívors salvatges més efectius, però
l'efecte es veu amplificat per l'alta densitat de les poblacions de gats. Com a
conclusió els gats domèstics de tot
el món provoquen un impacte ecològic major que els depredadors natius, tot i
que la seua afecció es concentra en un radi de 100 m al voltant de les seues
llars (7). Hauríem de plantejar-nos eliminar els gats en llibertat al medi natural i controlar els gats casolans mitjançant
el marcatge amb xips i l’esterilització generalitzada.
Fonts i referències:
(1) Kays, R., Dunn, R.R., Parsons, A.W., Mcdonald, B., Perkins, T., Powers, S.A., Shell, L. McDonald, J.L., Cole, H., Kikillus, H., L. Woods, L., Tindle, H., Roetman, P. (2020) “The small home ranges and large local ecological impacts of pet cats”. Animal Conservation. https://doi.org/10.1111/acv.12563
(2) Brett P. Murphy et al. (2019) “Introduced cats (Felis catus) eating a continental fauna: The number of mammals killed in Australia” Biological Conservation. Vol. 237. Sep 2019, Pp- 28-40.
(3) Woinarski, J.C.Z., Murphy, B.P., Palmer, R., Legge, S.M., Dickman, C.R., Doherty, T.S., Edwards, G., Nankivell, A., Read, J.L., Stokeld, D. (2018). “How many reptiles are killed by cats in Australia?”. Wildlife Research 45(3) 247-266. https://doi.org/10.1071/WR17160
(4) Krauze-Gryz, D., Gryz, J., Żmihorskicd, M. (2019) “Cats kill millions of vertebrates in Polish farmland annually”. Global Ecology and Conservation. Volume 17, January 2019, e00516. https://doi.org/10.1016/j.gecco.2018.e00516
(5) Pérez, O., Zaldivar, J.E., Travieso, M.M., Zumbado, M. (2021). “Control efectivo de poblaciones de gatos en libertad. Parte 1: perspectiva veterinaria”. Journal of Animal Law & Interdisciplinary Animal Welfare Studies 7.
(6) https://avatma.org/2021/06/07/control-de-poblaciones-de-gatos-en-libertad-perspectiva-veterinaria/
(7) Krajcarz, M.,
Krajcarz, M.T., Baca, M., Bocherens, H. (2020) “Ancestors of domestic cats in
Neolithic Central Europe: Isotopic evidence of a synanthropic diet.” PNAS.
Juliol 13. 117 (30) 17710-17719. https://doi.org/10.1073/pnas.1918884117
(8) https://seo.org/2015/02/19/los-gatos-asilvestrados-una-amenaza-para-la-avifauna-canaria/
(10) https://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/nueva-senal-pone-20190220153236-nt.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada