NATURALISTES
Lluís Pechuán Albiñana va censar
colònia de falcó de la Reina (Falco eleonorae) de les illes
Columbretes i va trobar un total 18-19 parelles reproductores, anellà
els polls d’un niu en el mes d’octubre. Cal ressenyar que el primer cens en
aquest lloc l’havia fet l’herpetòleg alemany Konrad Gerhardt Klemmer
(Fráncfort del Meno, 1930) en 1961, trobà 8 parelles. Francisco Bernis
Madrazo (Salamanca, 1916-2003) i
Javier Castroviejo Bolivar (Bueu, 1940) tornaren l’any
1968 i detectaren 17 parelles.
El mes de febrer es va
formar el Grup Ornitològic del Sud-est (GOSE), els impulsors
foren quatre ornitòlegs alacantins i murcians, tot
i que sols durà un any. L’any següent crearen l'Associació de Naturalistes
del Sud-est (ANSE) amb la mateixa estructura de dues potes, una alacantina i
una altra murciana. Ben prompte els alacantins va abandonar i ANSE quedà
com un dels grups ornitològics més veterans i potents, però íntegrament murcià.
La Societat Espanyola d'Ornitologia
(SEO) va
crear el Grup Espanyol de Migració de Rapinyaires (GEMRA) que
s’encarregà de fer el primer estudi de la migració de les aus per l’Estret
de Gibraltar.
![]() |
Falcó de la Reina (Falco eleonorae), Arxiu RMiB |
ECOLOGISTES
L'Associació Espanyola per a l'Ordenació
del Medi Ambient (AEORMA) encetava la lluita antinuclear a l’estat espanyol
aquest estiu, a Guipúscoa. Organitzaren un debat per a
denunciar el projecte d'IBERDUERO de construir una central
nuclear a Deba. Pretenien
muntar dos grups de 1.000 megawatts al mig de la costa basca, entre les
localitats de Zumaia i Ondarroa. Aquesta
instal·lació haguera ocupat una superfície de 300.000 m² de superfície, o 700 m de costa.
A partir d'eixe moment començaren les
mobilitzacions ciutadanes contràries a les nuclears
quan s’anunciava la intenció de construir-ne una. Aquestes reivindicacions
foren el detonant d'un fenomen sociològic nou, l'enfrontament entre Ecologistes i Treballadors. Els conservacionistes
volien tancar les grans indústries contaminants mentre els sindicats consideraven que eixes
indústries proporcionaven llocs de treball ben remunerats, que augmentaven el
nivell de vida dels obrers.
L'11 de febrer entrava en
funcionament la central nuclear de Vandellòs I,
al Baix Camp, mentre s'aprovava la construcció de la central
nuclear de Cofrents, a la Vall d’Aiora.
![]() |
Arxiu RMiB |
CRÒNICA DE 1972
Començava la construcció de la coneguda aleshores com
l'autopista de Barcelona, actualment la V-21, l’eixida nord de la ciutat de València que
transcorre paral·lela al mar. Suposà l’aïllament dels pobles de l’Horta
Nord de la seua franja costanera, així com la pèrdua de bona part dels
aiguamolls i arrossars d’aquesta comarca.
El 4 de febrer hi hagué violents enfrontaments entre els
antiavalots que entraren a la facultat de Medicina per a dissoldre una
assemblea i detingueren 67 estudiants. A la vesprada, la Universitat de València decidí tancar totes les facultats. Les
autoritats multaren als detinguts i dugueren a un Consell de Guerra a quatre
d’ells.
A València
l’avinguda de Castella canvià de nom i es transformà en l’avinguda del Cid,
ampliaren els vials i construïen els passos elevats. Obriren el pas elevat,
popularment conegut com l’Escalèxtric
sobre les vies, entre les avingudes de Peris i Valero i Giorgeta.
Aquest any finalitzaren les obres de construcció de l'embassament de Contreras, a Villargordo del Cabriel. El creixement del nivell de les aigües comportes amunt, significà que molts conreus i llogarets quedaren anegats.
Un grup d'aficionats i estudiosos de l'astronomia van considerar que era necessària la divulgació d'aquesta ciència i fundaren la Societat Valenciana d'Astronomia.
![]() |
Aigües a l'Ullal de Baldoví. Arxiu RMiB |
La crisi de les aigües de l’Albufera de València
Entre octubre de 1971 i la primavera de 1972 s'alterà greument la qualitat de les aigües de l'Albufera de València. L'augment de l’entrada d'aigües contaminades sumat a una dramàtica minva de l'entrada d'aigües netes per la séquia reial del Xúquer, provocaren un canvi irreversible. Aquesta conjunció de factors provocà una sobtada eutrofització de les aigües que significà la mort de la vegetació subaquàtica i un augment de l'enterboliment de les aigües que dispararen les poblacions d'algues microscòpiques, el fitoplàncton.
Abans de la crisi el fons del llac estava entapissat de plantes macròfits i caròfits arrelades al substrat, junt amb plantes fanerògames flotants. Les praderies de
macròfits submergits estaven formades per espècies com la barrella (Chara fragilis), asprella (Chara
hispida), asprella pudenta (Chara foetida), volantí (Miriophyllum
verticillatum), volantí espigat (Miriophyllum espicatum), tres tipus de coleta (Potamogeton natans, fluitans i
perfoliatus), dos de pa de granota
(Lemna gibba i Lemna trisulca), i també hi havia altres espècies dels gèneres
Ceratophyllum, Equisetum i Ranunculus.
![]() |
Arxiu RMiB |
La vegetació era tan espessa que als canals calia marcar els passos amb estaques perquè les barques pogueren arribar als portets. La vegetació aquàtica retenia el substrat reduint la terbolesa, a la volta que reciclava l'excés de nutrients. Les plantes filtraven l'entrada de llum i afavorien al zooplàncton que s’alimentava de fitoplàncton i evitava la seua proliferació.
El canvi en l'equilibri de les aigües el provocà l'augment de plaguicides,
pesticides i d'adobs químics, juntament amb els vessaments d'aigües d'origen
urbà i industrial que venien contaminades amb residus orgànics, detergents, més
pesticides i metalls. Eixos anys vessaven directament al llac els residus de
150.000 persones de l’Horta Sud i la Ribera Baixa.
Es va sobrepassar la capacitat de regeneració del llac i es va desencadenar
un canvi de la qualitat de les aigües, per tant, de l'equilibri biològic. En
poc temps moriren les plantes superiors
que eliminaven els excessos de nutrients. En desaparéixer les plantes, deixaren
de subjectar el fang del fons i augmentà la terbolesa de l'aigua que accelerà
més encara la mort de la vegetació aquàtica més resistent. El buit que deixaren
l'omplí el fitoplàncton que disparà
les seues poblacions.
![]() |
Arxiu RMiB |
Algunes plantes macròfits moriren enverinades en acumular DDT, mentre que els insecticides organofosforats s'acumularen a l'organisme dels peixos i les aus. Els detergents s'encarregaren de rematar als peixos més sensibles a la qualitat de les aigües. Els ànecs que menjaven vegetació subaquàtica com que no tenien aliment, se n’anaren i no tornaren mai més.
![]() |
Arxiu RMiB |
Desaparegué una Albufera d'aigües dolces netes, amb molta biodiversitat de plantes i peixos, molt probablement per a sempre. Els ecologistes encara tenim el somni de poder regenerar-la, fent arribar aigües netes i, a poc a poc, ajudar perquè tornarà la vegetació i els animals que vam perdre.
CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL
Collage RMiB |
El 12 de juny, per primera volta en la història, es feia una conferència internacional sobre el Medi Ambient. Les Nacions Unides reuniren representants de 113 països, a Estocolm. La cimera la van inaugurar el primer ministre suec, Sven Olof Joachim Palme (Estocolm, 1927-1986), i el secretari general de l’ONU, Kurt Waldheim (St. Andrä-Wördern, 1918-2007). Acordaren una declaració que conté 26 principis sobre el medi ambient i el desenvolupament, a més d’un pla d'acció amb 109 recomanacions i una resolució que reconeixia que la humanitat vol aturar la degradació del Medi Ambient.
Entre els 109 principis que acordaren es pot destacar que la humanitat que tenim dret a un Medi Ambient de qualitat i l’obligació de protegir-lo, hem de preservar la biodiversitat, acabar amb els vessaments de substàncies tòxiques, vigilar els oceans, controlar el creixement demogràfic, afavorir l’educació ambiental i lliurar al món de les armes nuclears. Aquesta cimera va aconseguir l’any següent que la Comunitat Europea publicarà la primera directriu de Protecció del Medi Ambient.
A Estocolm intervingueren
bona part dels millors dirigents polítics i això cridà l’atenció dels mitjans
de comunicació que es van fer ressò de les conclusions en totes les
televisions, diaris i ràdios, per primera volta el poble senzill sentia parlar
d’ecologia.
Per a centralitzar els treballs en matèria mediambiental van crear el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) que va ser concebut per a supervisar l'estat del medi ambient i coordinar les respostes als reptes ambientals del món. Tres eixos centren els seus treballs: la lluita contra el canvi climàtic, la pèrdua de la biodiversitat i la contaminació del planeta.
Davant de la cimera internacional el govern franquista que volia obtenir legitimitat internacional es va preparar, intentà maquillar la seua desídia fins a eixe moment amb mesures legislatives de “caire verd”, com la creació en 1971 de l’Institut de la Conservació de la Naturalesa (ICONA).
Una altra conseqüència d'aquesta cimera fou que per
primera volta dins de l’administració espanyola, s’emprava la paraula Medi
Ambient. Es va crear la Comissió Delegada del Govern per
al Medi Ambient i la Comissió Interministerial del Medi
Ambient, amb el Decret 888/1972, de 13 d'abril. Aquestes dues comissions
havien d'impulsar mesures per lluitar contra la contaminació de l'atmosfera, de
les aigües, la defensa del paisatge i dels recursos naturals, la conservació
del patrimoni historicoartístic i en general salvaguardar la qualitat del medi
ambient.
L’economista
James Tobin (Champaing, 1918-2002), Premi Nobel d'Economia en 1981, va
proposar la creació d’un impost, la “Taxa Tobin” per a gravar els canvis entre
diferents monedes, en realitat pretenia gravar l’especulació monetària especulativa,
a curt termini. La va suggerir per a amortir les fluctuacions del canvi
monetari, per a dissuadir als especuladors.
PUBLICACIONS
Es va publicar “El Libro de las Aves
de España” de Francisco Bernis Madrazo
(Salamanca, 1916-2003).
Per primera volta una publicació argumentava
científicament el canvi climàtic i l’esgotament dels recursos
naturals. L’informe “Els límits del creixement”
(Meadows, Meadows i Randers, 1972) pronosticava que els límits del
creixement de població i de la producció industrial es traspassarien en el
segle XXI, encetant una època de crisi climàtica i de recursos. Ecologia i Medi
Ambient foren paraules tan emprades aquest any que fins i tot l’ONU declarà
el 5 de juny com el Dia Mundial del Medi Ambient.
![]() |
Desert al sud del Marroc, Arxiu RMiB |
El Consell d'Europa publicà l'Estatut
del Sòl, per a promoure la conservació dels sòls fèrtils. Els van descriure
com un dels béns més preats de la Humanitat.
Aquestes directrius de conservació del sòl van ser recollides en el Programa d'Acció de les Comunitats Europees, publicat el 17 de
febrer de 1983. Aquestes van ser les primeres eines legals per a combatre
l'urbanisme depredador, però a casa nostra encara haurien de suportar molts
anys d'especulació i destrucció de terres tan valuoses com l'Horta.
La revista anglesa The
Ecologist publicà aquest any “A Blueprint for Survival”
(Manifest per a la Supervivència) que signà Edward Goldsmith (París,
1928-2009) encapçalant a més de quaranta científics. Perquè poguérem perviure
com a espècie va proposar assolir quatre pilars:
Una pertorbació mínima dels processos
ecològics; Conservació prioritària de les matèries primerenques i de l'energia;
Aturar el creixement demogràfic; Crear un nou sistema social amb l'objectiu que
tots els individus pogueren gaudir dels tres primers pilars.
Hauríem d’aconseguir
assolir set objectius:
Aturar la degradació ambiental; aturar les tendències actuals; Retirar els elements tòxics que s’havien vessat al medi; Assolir tecnologies que feren malbé a la biosfera; Aplicar tecnologies que estalviaren energia i matèries primerenques; Descentralitzar l’economia i la política creant comunitats menudes que foren fortament autàrquiques i autogestionades; Educar a eixes comunitats.
The Ecologist
es va publicar en paper de 1970 fins al 2009, hui continua eixint en versió
digital.
Fonts:
MONDRIA, M., (2010) “Infraestructuras y eutrofización en l’Albufera de
València. El modelo Cabhal” Tesis Doctoral del programa de doctorado de
Ingeniería de la Construcción y Gestión Ambiental. Universitat Politècnica de
València.
https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/10527/tesisUPV3500.pdf
EL PAÍS VALENCIÀ EN 1972
![]() |
Platja del Postiguet, Alacant, anys setanta |
![]() |
Borriana any 1972, Foto de la web de l’Antic Motor Club de Castelló, https://www.anticmotorcastello.org/ |
Xixona 1972 |
BANDA SONORA RECOMANADA:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada