Passa al contingut principal

Any 1972

 

Falcó de la Reina (Falco eleonorae), Arxiu RMiB


NATURALISTES

Aquest any Lluís Pechuán Albiñana va censar colònia de Falcó de la Reina (Falco eleonorae) de les illes Columbretes i va trobar un total 18-19 parelles reproductores, anellà els polls d’un niu en el mes d’octubre. Cal ressenyar que el primer cens en aquest lloc l’havia fet l’herpetòleg alemany Konrad Gerhardt Klemmer (Fráncfort del Meno, 1930) en 1961, quan trobà 8 parelles, Francisco Bernis Madrazo (Salamanca, 1916-2003) i Javier Castroviejo Bolivar (Bueu, 1940) tornaren l’any 1968 i detectaren 17 parelles.

El mes de febrer es va formar el Grup Ornitològic del Sud-est (GOSE), els impulsors foren quatre ornitòlegs alacantins i murcians, tot i que sols durà un any. En 1973 crearen l'Associació de Naturalistes del Sud-est (ANSE) amb la mateixa estructura de dues potes, una alacantina i una altra murciana. Ben prompte els alacantins va deixar-ho i ANSE quedà com un dels grups ornitològics més veterans i potents, però íntegrament murcià-cartagener.



La Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO) va crear el Grup Espanyol de Migració de Rapinyaires (GEMRA) que s’encarregà de fer el primer estudi de la migració de les aus per l’Estret de Gibraltar.

 

ECOLOGISTES

 

L'Associació Espanyola per a l'Ordenació del Medi Ambient (AEORMA) encetava la lluita antinuclear a l’estat aquest estiu de 1972, concretament a Guipúscoa. Organitzaren un debat per a denunciar el projecte d'IBERDUERO de construir una central nuclear a Deba. Volien muntar dos grups de 1.000 megawatts al mig de la costa basca, entre les localitats de Zumaia i Ondarroa. Aquesta instal·lació haguera ocupat una superfície de 300.000 m² de superfície i tancava 700 m de costa. 

A partir d'eixe moment començaren les mobilitzacions ciutadanes contràries a les nuclears als llocs on s’anunciava la intenció de construir-ne una. Aquestes reivindicacions foren el detonant d'un fenomen nou, l'enfrontament d'EcologistesTreballadors. Els conservacionistes volien tancar les grans indústries contaminants mentre els sindicats consideraven que eren llocs de treball ben remunerats, que augmentaven el nivell de vida dels obrers i els permetia gaudir de la societat de consum.


L'11 de febrer entrava en funcionament la central nuclear de Vandellòs I, al Baix Camp, mentre s'aprovava la construcció de la central nuclear de Cofrents, a la Vall d’Aiora.

 

CRÒNICA DE 1972


Arxiu RMiB


Començava la construcció de la coneguda aleshores com l'autopista de Barcelona, actualment  és la V-21, l’eixida nord de la ciutat de València que transcorre paral·lela al mar. Suposà l’aïllament dels pobles de l’Horta Nord de la franja costanera dels seus termes, així com la pèrdua de bona part dels aiguamolls i arrossars d’aquesta comarca.

El 4 de febrer hi hagué violents enfrontaments quan els antiavalots entraren a la facultat de Medicina per a disoldre una assemblea. Detingueren a 67 estudiants i a la vesprada la Universitat de València decidí tancar totes les facultats. Multaren als detinguts i feren un Consell de Guerra a quatre d’ells.

Aquest any a València l’avingua de Castella canvià de nom i es transformà en l’Avinguda del Cid, ampliaren els vials i construiren els passos elevats. També obriren el pas elevat, popularment conegut com l’Escalextric, sobre les vies entre Peris i Valero i Giorgeta.


Aigües a l'Ullal de Baldoví. Arxiu RMiB

 

La crisis de les aigües de l’Albufera de València.

Entre octubre de 1971 i la primavera de 1972 s'alterà greument la qualitat de les aigües de l'Albufera de València. L'augment de l’entrada d'aigües contaminades sumat a una forta reducció de l'entrada d'aigües netes provinents del riu, mitjançant la séquia reial del Xúquer, provocaren un canvi irreversible. Aquesta conjunció de factors provocà una eutrofització que significà una ràpida pèrdua de la vegetació aquàtica i un augment de l'enterboliment de les aigües que dispararen les poblacions d'algues microscòpiques, el fitoplàncton.

Abans del sobtat augment de contaminació el fons del llac estava entapissat de plantes macrófites i carófites arrelades al substrat, junt amb plantes fanerògames flotants. Les praderies de macròfits submergits estaven formades per espècies com la barrella (Chara fragilis), asprella (Chara hispida), asprella pudenta (Chara foetida), volantí (Miriophyllum verticillatum), volantí espigat (Miriophyllum espicatum), tres tipus de coleta (Potamogeton natans, fluitans i perfoliatus), dos de pa de granota (Lemna gibba i Lemna trisulca), i també altres espècies dels géneres Ceratophyllum, Equisetum i Ranunculus. La vegetació era tan espessa que als canals calia marcar els passos amb estaques perquè les barques pogueren arribar als portets. La vegetació aquàtica retenia el substrat reduint la terbolesa a la volta que reciclava l'excés de nutrients. Les plantes evitaven l'entrada de llum i afavorien al zooplàncton que controlava al fitoplàncton.


Arxiu RMiB


El canvi en l'equilibri de les aigües el provocà l'augment de l'ús de plaguicides, de pesticides i d'adobs químics, juntament amb els vessaments d'aigües d'origen urbà i industrial que venien contaminades amb residus orgànics, detergents, pesticides i metalls. Eixos anys es vessaven directament al llac els residus de 150.000 persones de l’Horta Sud i la Ribera Baixa.

Se sobrepassà la capacitat d'autoregeneració del llac que desencadenà un canvi sobtat de la qualitat de les aigües i de l'equilibri biològic. En poc temps moriren les plantes superiors que eliminaven l'excés de nutrients, mantenien les aigües transparents alhora que tamisaven la llum que entrava a l'aigua. El buit l'omplí el fitoplàncton que disparà les seues poblacions.


Arxiu RMiB


Quan desaparegueren les plantes, deixaren de subjectar el fang del fons i augmentà la terbolesa de l'aigua que accelerà més encara la mort de la vegetació aquàtica més resistent. Altres plantes macròfites moriren enverinades en acumular DDT mentre que els insecticides organofosforats s'acumularen a l'organisme dels peixos i les aus. Els detergents s'encarregaren de rematar als peixos més sensibles a la qualitat de les aigües. Els ànecs que menjaven vegetació subaquàtica, com que no tenien aliment, no tornaren mai més.

Aquesta Albufera plena d'aigües dolces netes, amb molta biodiversitat de plantes, peixos i aus desaparegué, molt probablement per a sempre. Tal volta hauríem d'aspirar que les aigües dolces tornaren a entrar netes de contaminació i a poc a poc tornarà la vegetació i els animals que vam perdre.

Font:

MONDRIA, M., (2010) “Infraestructuras y eutrofización en l’Albufera de València. El modelo Cabhal” Tesis Doctoral del programa de doctorado de Ingeniería de la Construcción y Gestión Ambiental. Universitat Politècnica de València.

https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/10527/tesisUPV3500.pdf

 

Arxiu RMiB

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL


Es va celebrar la Cimera de la Terra d'Estocolm, fou la primera gran conferència de l'ONU sobre el Medi Ambient, els estats que s'adheriren acordaren una declaració amb 26 principis sobre el Medi Ambient, un Pla d’Acció amb 109 recomanacions i una resolució final. Entre els principis acordats es pot destacar que tenim dret a un Medi Ambient de qualitat i l’obligació de protegir-lo, hem de preservar la biodiversitat, acabar amb els vessaments de substàncies tòxiques, vigilar els oceans, controlar el creixement demogràfic, afavorir l’educació ambiental i lliurar al món de les armes nuclearsAquesta cimera va aconseguir l’any següent que la Comunitat Europea publicarà la primera directriu de Protecció del Medi Ambient.

Estocolm intervingueren bona part dels millors dirigents polítics mundials com el primer ministre suec, Olof Palme (Estocolm, 1927-1986) o el secretari general de l’ONU, l’austríac Kurt Waldheim (St. Andrä-Wördern, 1918-2007). Això cridà l’atenció dels mitjans de comunicació que es van fer ressò de les conclusions en totes les televisions, diaris i ràdios, per primera volta el poble senzill sentia parlar d’Ecologia.



Davant de la conferència d'Estocolm el govern franquista que volia obtenir legitimitat internacional, va intentar maquillar la seua desídia amb mesures legislatives de “caire verd”, com la creació en 1971 de l’Institut de la Conservació de la Naturalesa (ICONA). El mes de març començaren la publicació de la revista “Vida Silvestre” que va durar fins als anys huitanta.

Una altra conseqüència d'aquesta cimera fou que per primera volta s’emprava dins de l’administració la paraula Medi Ambient. Es va crear la Comissió Delegada del Govern per al Medi Ambient i la Comissió Interministerial del Medi Ambient, amb el Decret 888/1972, de 13 d'abril. Aquestes dues comissions havien d'impulsar mesures per lluitar contra la contaminació de l'atmosfera, de les aigües, la defensa del paisatge i dels recursos naturals, la conservació del patrimoni historicoartístic i en general salvaguardar la qualitat del medi ambient


PUBLICACIONS


Es va publicar “El Libro de las Aves de España” de Francisco Bernis Madrazo (Salamanca, 1916-2003).



Es va publicar l’informe Els límits del creixement” (Meadows, Meadows i Randers, 1972) on per primera volta s’argumentava científicament el canvi climàtic i l’esgotament dels recursos naturals. Anunciava que els límits del creixement de població i de la producció industrial es traspassarien en el segle XXIEcologia i Medi Ambient foren paraules tan emprades aquest any que fins i tot l’ONU declarà el 5 de juny com el Dia Mundial del Medi Ambient.


Desert al sud del Marroc, Arxiu RMiB

El Consell d'Europa publicà l'Estatut del Sòl, per a promoure la conservació dels sòls fèrtils, els va qualificar com un dels béns més preats de la HumanitatAquestes  directrius de conservació del soler van ser recollides en el Programa d'Acció de les Comunitats Europees del 17 de febrer de 1983. Eren les primeres eines legals per combatre l'urbanisme depredador, però a casa nostra encara haurien de suportar encara molts anys d'especulació i destrucció de terres tan valuoses com l'Horta.



La revista anglesa The Ecologist publicà aquest any “A Blueprint for Survival” (Manifest per a la Supervivència) que signà Edward Goldsmith (París, 1928-2009) encapçalant més de quaranta científics. Per a poder perviure com a espècie proposa assolir quatre pilars: Pertorbació mínima dels processos ecològics; Conservació prioritària de les matèries primerenques i de l'energia; Aturar el creixement demogràfic; Crear un nou sistema social amb l'objectiu que tots els individus puguen gaudir dels tres primers pilars. Eixos pilars s’aconseguiran amb set objectius: Aturar la degradació ambiental; Aturar les tendències actuals; Retirar els elements tòxics que s’havien vessat al medi; assolir tecnologies que feren malbé a la biosfera; Aplicar tecnologies que estalviaren energia i matèries primerenques; Descentralitzar l’economia i la política creant comunitats menudes que foren fortament autàrquiques i autogestionades; Educar a eixes comunitats. The Ecologist  es va publicar en paper de 1970 fins al 2009, hui continua eixint en versió digital.


Platja del Postiguet, Alacant, anys setanta

Borriana any 1972, Foto de la web de l’Antic Motor Club de Castelló, https://www.anticmotorcastello.org/

BANDA SONORA RECOMANADA: 






Comentaris