Passa al contingut principal

Any 1972

 

Falcó de la Reina (Falco eleonorae), foto de Rafa Muñoz

Aquest any Lluís Pechuán Albiñana va censar colònia de Falcó de la Reina (Falco eleonorae) de les illes Columbretes i va trobar un total 18-19 parelles reproductores, anellà els polls d’un niu en el mes d’octubre. Cal ressenyar que el primer cens en aquest lloc l’havia fet l’herpetòleg alemany Konrad Gerhardt Klemmer (Fráncfort del Meno, 1930) en 1961, quan trobà 8 parelles, Francisco Bernis Madrazo (Salamanca, 1916-2003) i Javier Castroviejo Bolivar (Bueu, 1940) tornaren l’any 1968 i detectaren 17 parelles. 

El mes de febrer es va formar el Grup Ornitològic del Sud-est (GOSE), els impulsors foren quatre ornitòlegs alacantins i murcians, tot i que sols durà un any. En 1973 crearen l'Associació de Naturalistes del Sud-est (ANSE) amb la mateixa estructura de dues potes, una alacantina i una altra murciana. Ben prompte els alacantins va deixar-ho i ANSE quedà com un dels grups ornitològics més veterans i potents, però íntegrament murcià-cartagener


Començava la construcció de la coneguda aleshores com l'autopista de Barcelona, actualment  és la V-21, l’eixida nord de la ciutat de València que transcorre paral·lela al mar. Suposà l’aïllament dels pobles de l’Horta Nord de la franja costanera dels seus termes, així com la pèrdua de bona part dels aiguamolls i arrossars d’aquesta comarca.





La Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO) va crear el Grup Espanyol de Migració de Rapinyaires (GEMRA) que s’encarregà de fer el primer estudi de la migració de les aus per l’Estret de Gibraltar




Es va publicar “El Libro de las Aves de España” de Francisco Bernis Madrazo (Salamanca, 1916-2003). 


L'Associació Espanyola per a l'Ordenació del Medi Ambient (AEORMA) encetava la lluita antinuclear a l’estat aquest estiu de 1972, concretament a Guipúscoa. Organitzaren un debat per a denunciar el projecte d'IBERDUERO de construir una central nuclear a Deba. Volien muntar dos grups de 1.000 megawatts al mig de la costa basca, entre les localitats de Zumaia i Ondarroa. Aquesta instal·lació haguera ocupat una superfície de 300.000 m² de superfície i tancava 700 m de costa. 



A partir d'eixe moment començaren les mobilitzacions ciutadanes contràries a les nuclears als llocs on s’anunciava la intenció de construir-ne una. Aquestes reivindicacions foren el detonant d'un fenomen nou, l'enfrontament d'EcologistesTreballadors. Els conservacionistes volien tancar les grans indústries contaminants mentre els sindicats consideraven que eren llocs de treball ben remunerats, que augmentaven el nivell de vida dels obrers i els permetia gaudir de la societat de consum.

L'11 de febrer entrava en funcionament la central nuclear de Vandellòs I, al Baix Camp, mentre s'aprovava la construcció de la central nuclear de Cofrents, a la Vall d’Aiora

Es va celebrar la Cimera de la Terra d'Estocolm, fou la primera gran conferència de l'ONU sobre el Medi Ambient, els estats que s'adheriren acordaren una declaració amb 26 principis sobre el Medi Ambient, un Pla d’Acció amb 109 recomanacions i una resolució final. Entre els principis acordats es pot destacar que tenim dret a un Medi Ambient de qualitat i l’obligació de protegir-lo, hem de preservar la biodiversitat, acabar amb els vessaments de substàncies tòxiques, vigilar els oceans, controlar el creixement demogràfic, afavorir l’educació ambiental i lliurar al món de les armes nuclearsAquesta cimera va aconseguir l’any següent que la Comunitat Europea publicarà la primera directriu de Protecció del Medi Ambient

Estocolm intervingueren bona part dels millors dirigents polítics mundials com el primer ministre suec, Olof Palme (Estocolm, 1927-1986) o el secretari general de l’ONU, l’austríac Kurt Waldheim (St. Andrä-Wördern, 1918-2007). Això cridà l’atenció dels mitjans de comunicació que es van fer ressò de les conclusions en totes les televisions, diaris i ràdios, per primera volta el poble senzill sentia parlar d’Ecologia




Davant de la conferència d'Estocolm el govern franquista que volia obtenir legitimitat internacional, va intentar maquillar la seua desídia amb mesures legislatives de “caire verd”, com la creació en 1971 de l’Institut de la Conservació de la Naturalesa (ICONA). El mes de març començaren la publicació de la revista “Vida Silvestre” que va durar fins als anys huitanta.

Una altra conseqüència d'aquesta cimera fou que per primera volta s’emprava dins de l’administració la paraula Medi Ambient. Es va crear la Comissió Delegada del Govern per al Medi Ambient i la Comissió Interministerial del Medi Ambient, amb el Decret 888/1972, de 13 d'abril. Aquestes dues comissions havien d'impulsar mesures per lluitar contra la contaminació de l'atmosfera, de les aigües, la defensa del paisatge i dels recursos naturals, la conservació del patrimoni historicoartístic i en general salvaguardar la qualitat del medi ambient.  





Es va publicar l’informe Els límits del creixement” (Meadows, Meadows i Randers, 1972) on per primera volta s’argumentava científicament el canvi climàtic i l’esgotament dels recursos naturals. Anunciava que els límits del creixement de població i de la producció industrial es traspassarien en el segle XXIEcologia i Medi Ambient foren paraules tan emprades aquest any que fins i tot l’ONU declarà el 5 de juny com el Dia Mundial del Medi Ambient. 


Desert al sud del Marroc, foto de Rafa Muñoz

El Consell d'Europa publicà l'Estatut del Sòl, per promoure la conservació dels sòls fèrtils, els va qualificar com un dels béns més preats de la HumanitatAquestes  directrius de conservació del soler van ser recollides en el Programa d'Acció de les Comunitats Europees del 17 de febrer de 1983. Eren les primeres eines legals per combatre l'urbanisme depredador, però a casa nostra encara haurien de suportar encara molts anys d'especulació i destrucció de terres tan valuoses com l'Horta




La revista anglesa The Ecologist publicà aquest any “A Blueprint for Survival” (Manifest per a la Supervivència) que signà Edward Goldsmith (París, 1928-2009) encapçalant més de quaranta científics. Proposaven controlar la degradació ambiental, retirar bona part dels elements tòxics que ja s’havien vessat, desenvolupar tecnologies verdes que garantiren l’estalvi d’energia i matèries primerenques, descentralitzar l’economia i la política, proposaven la creació menudes comunitats autàrquiques a més d’encetar l’educació verda i estendre-la a tota la població. Aquesta revista la fundà Goldsmith Londres, es va publicar en paper de 1970 fins al 2009, hui continua eixint en versió digital.


Platja del Postiguet, Alacant, anys setanta

Borriana any 1972, Foto de la web de l’Antic Motor Club de Castelló, https://www.anticmotorcastello.org/


Comentaris