Passa al contingut principal

Any 1980

 


ANYS VUITANTA: LA LLIBERTAT, L'ECOLOGIA I EL MEDIAMBIENTALISME 


Arxiu RMiB



ECOLOGISTES


Aquest any la concentració antinuclear es va fer a Alzira, sota el lema "Parem la Nuclear", s’ajuntaren al voltant de 7.000 activistes. Els organitzadors hi hagueren de treball de valent per a evitar enfrontaments amb la policia. Es van fer actuacions musicals, teatre, debats oberts que finalitzaren amb una manifestació sense incidents.




El mes de desembre es va constituir a Alboraia l’Associació Amics de l’Horta per treballar per la defensa del territori a la comarca de l’Horta Nord.


Arxiu RMiB


Continuaven els atemptats de l’ultradreta, el 23 d’agost la Triple A, Alianza Apostólica Anticomunista cremà l’Ateneu Llibertari Marxalenes-Parreta que estava obert des de 1977. Al seu centre tenien cine-club, herboristeria, un col·lectiu de salut naturista, era seu del Grup Ecològic del Ateneu Llibertari que era germà del GEL, havien pintat murals de temàtica ecològica al barri, havien rentat d’escombraires un solar i estaven fent un jardí, publicaven la revista Crisálida.


Arxiu RMiB


Continuaven els atemptats de la ultradreta, el 23 d'agost la Alianza Apostólica Anticomunista (la Triple A) cremà l'Ateneu Llibertari de Marxalenes, la Parreta, que estava obert des de 1977. Al seu centre tenien obert cine-club, herboristeria, es reunia un col·lectiu de salut naturista, era seu del Grup Ecològic de l'Ateneu Llibertari, germà del Grup Ecologista Llibertari GEL, havien pintat murals de temàtica ecològica al barri, rentaren solars d'escombraires per fer un jardí prop d’on hui està el jardí de Marxalenes i publicaren la revista Crisálida.


Racó de l'Olla en 1980 amb l'hipòdrom


NATURALISTES

En febrer es van fer unes Jornades sobre la problemàtica de l’Albufera de València organitzades per l’Institut Mèdic Valencià i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la Diputació de València publicà un llibre amb les ponències, la secció d’Ecologia estigué a càrrec de Miquel Gil Corell (València, 1921-2003).




Aquest any estaven actius dos grups locals d’ADENA, el d’Alacant que s’anomenava “Los Gavilanes” i un altre a Elx. En ells començaren alguns dels més destacats naturalistes de les comarques del sud.




En A Corunya, el mes d’octubre es va fer la primera reunió del Grup Ibèric d’Aus Marines (GIAM). El seu primer coordinador fou Andrés Bermejo Díaz de Rábago.




PACIFISTES I OBJECTORS


El 25 de juny es va constituir el Col·lectiu Anti-OTAN d’Elx.

A partir de 1980 els partits d'esquerres extraparlamentaris se centraren a treballar per l'objecció de Consciència, partits com el Moviment Comunista del País Valencià, el Partit dels Treballadors del País Valencià, la Lliga Comunista Revolucionaria, el Front d'Esquerra Nacionalista i Jove Germani col·laboraren en la difusió del pacifisme i l'antimilitarisme.

 

Arxiu RMiB


CRÒNICA DE 1980

El mes de gener el president del Consell, Enric Monsonís Domingo (Borriana, 1931-2011) llevà la senyera quadribarrada amb el seu escut del balcó del palau de la Generalitat, sense ficar-ne cap altra.

En febrer en un congrés del PSPV aconseguiren desplaçar a l’expresident Josep Lluís Albinyana i Olmos (València, 1943) i elegiren a Joan Lerma i Blasco (València, 15 de juliol de 1951) com a secretari general.




Els partits d’esquerra defensaven assolir una autonomia plena mitjançant la via de l’article 151, de la Constitució Espanyola. El mes d’abril, Manuel Broseta Pont (Banyeres de Mariola, 1932-1992)  de l’UCD anuncià que volia per al País Valencià el mateix que per a les autonomies de segona, accedir a l’autogovern per l’article 143.

El centralisme de l'estat considerà que amb autonomia plena per a bascos i catalans, de retruc també per als gallecs i andalusos. Ja tenien prou! Fer justícia històrica amb els valencians el consideraren perillós perquè dues nacions catalanoparlants fortes dins l'estat eren massa perilloses per a mantenir la unitat d'Espanya.




El 28 de febrer es va fer el referèndum sobre l’Estatut d’Autonomia Andalús. Era un tràmit obligatori per accedir a l’autogovern que compliren els gallecs, però més del 60% de votants andalusos s’abstingueren. Per llei per assolir l’estatut, el referèndum devien participar en totes les províncies, la meitat més un del cens. Ni a Jaén amb 49,34% de participació, ni a Almeria amb sols un 42,07% va ocórrer això. No els importà gens ni mica perquè gràcies als pactes d’UCD amb un PSOE que tenia el seu corralet al sud, sempre contemplaren un autogovern de primera per als andalusos. Ambdós partits s’oblidaren de la Constitució i reformaren una llei orgànica, que era de rang inferior, per a desactivar la Constitució Espanyola. Als andalusos els regalaren l’autonomia, a canvi els valencians és quedarem sense autonomia plena.  




El mes de febrer el Batlle-president publicà un edicte anunciant que s’havia aprovat que l’únic nom de la seua ciutat seria el de Xàtiva. 


Arxiu RMiB


El mes de març arribaren els primers carregaments d’urani a la Central Nuclear de Cofrents. La nostra seria de les poques que es ficà en funcionament.




El mes de juny a Algemesí es va dur a terme una gran manifestació per oposar-se a l'acord dels governs d'Espanya i el Marroc que comptava amb clàusules secretes, entre altres temes autoritzava el pas de trens carregats de taronja marroquina. Mentre els llauradors francesos s'oposaven al pas de camions amb productes agraris provinents de la Península. Cremaren deu vehicles i feren esclatar altres dos més que estaven aparcats a Perpinyà. Per agreujar més la situació del camp valencià, la malaltia vírica coneguda com la tristesa dels cítrics s'estenia pels camps. Rep aquest nom perquè produeix un marciment de les plantes.


Xàbia 1980


El 25 de juny esclataren tres artefactes explosius dos a Xàbia, un a Altea i un altre a Alacant, ETA reprenia la campanya contra els interessos turístics del País Valencià.

El mes d'agost es va constituir una comissió mixta per a regular l'aplicació del decret d'ensenyament del valencià. Hi hagué fortes pressions perquè destituïren al representant de les universitats, Manuel Sanchis Guarner (València, 1911-1981).


Arxiu RMiB


Eixe mateix mes començà un foc que afectà 4.200 hectàrees de pinedes i altres 1.879 de matollar dels termes de Loriguilla, Requena, Xera, Domenyo i Xelva. Les pèrdues es van valorar en 142 milions de pessetes. Va ser el foc més gran d'eixe any a tot l'estat, en ell moriren tres membres de les brigades forestals d'Icona. Dos eren veïns de Xera que se'n van vorer envoltats pel foc. En un altre incendi declarat a Beniarrés el 12 d'octubre moriren el pilot i el mecànic d'un avió amfibi en intentar carregar aigua a l'embassament de la mateixa localitat. Altres focs convertiren en cendres 8.000 hectàrees a Alcoi, Bocairent, Ontinyent, Altea i Gandia. El 13 d'octubre es cremaren 5.000 hectàrees a la pineda d'Aitana, altres focs afectaren part dels termes de Cocentaina, Benimantell, Benicàssim, Dosaigües i Torís. Al País Valencià es van produir un total 454 incendis que provocaren la pèrdua d’un total 28.250 hectàrees, se'n van valorar en 502,51 milions de pessetes.



El 24 de setembre un autobús de l’empresa VASA que feia el trajecte València-Torrent fou envestit pel tren Madrid-València en un pas a nivell en barreres a Xirivella. Moriren vint-i-cinc persones, i vint-i-vuit resultaren ferides greus perquè el guardavies no baixà a temps les barreres del pas a nivell. Aquest accident activà les protestes del veïns que es manifestaren per demanar la supressió dels passos a nivell. El mes de juny moriren quatre persones més i disset resultaren ferides en un altre accident ferroviari produït al xocar dos trens entre les estacions de Vallada i Montesa.

En setembre tancava el Club d'Amics de la UNESCO d'Alacant que durant molts anys fou un referent de l'activitat cultural antifranquista a l'Alacantí.


Arxiu RMiB


El 9 d'octubre en l'ofrena a Jaume I insultaren a l'alcalde i al president de la Diputació. A la vesprada al voltant de la plaça del País Valencià hi hagué enfrontaments entre blavers i valencianistes. Baixà molt la intensitat de la violència en la Batalla de València, una volta desactivats els socialistes valencians i dimitit Albinyana sols es produïren una agressió al nacionalista Josep Guia i Marín (València, 1947) i dispararen contra el bar El Sifó, al carrer del Mar de València.




A València l'11 d'octubre es va calar foc el Saler després de diverses temptatives fallides. Es calcinaren set hectàrees de la millor pineda que quedava, les flames s’acostaren fins a un hotel i a diverses torres d'apartaments. On començà la ignició trobaren set llaunes de gasolina que evidenciaren la intencionalitat del foc. El consistori qualificà el fet de “terrorisme polític”, el regidor va dir que res impediria que la ciutat recuperara el Saler, “encara que no quedara cap pi”.

El mes de novembre Miguel Ramon Izquierdo (València, 1919-2007), el darrer alcalde franquista formà l’Associació Unió Valenciana per aglutinar al blaverisme. Temps després es convertiria en el partit del Blaverisme, Unió Valenciana.




El mes de desembre aparegué el Diario de Valencia.


Torrevella en 1980



A Torrevella eixe 1980 hi havia censats 12.321 habitants, en 2000 pujaren a 51.000 i en 2015 superaren els 100.000. A finals de la dècada dels setanta el programa amb més audiència de TVE, "Un, dos, tres... responda otra vez" es va dedicar a regalar apartaments d'aquesta vila. Començà una febre Immobiliària que transformà definitivament un poble costaner de pescadors i saliners. Però també es va convertir la ciutat més pobra de l'estat, amb la renda per càpita més baixa, amb una mitjana per llar de 19.202 €, inferior al salari mitjà espanyol i cinc voltes més reduïda que la de la ciutat més rica, Pozuelo de Alarcón.




Onda que està a la vora del riu Millars mai havia regat bona part dels seus camps perquè el riu passa per terme encaixonat a una profunditat de 15 metres. Aquest any es plantejaven que era injust que sols tingueren 3.007 hectàrees de reg, enfront de les 6.259 que eren de secà. Demanaren a la Junta d’Aigües de la Plana que s’acabaren les infraestructures necessàries com la canal Vallat-Onda, per a poder aprofitar l’embasament d’Arenós i augmentar el rec per altres 2.500 hectàrees. Al llit de l’embassament quedà el desaparegut municipi de Camps d’Arenós, ofegat en 1974.  

El Municipi de Sinarques es va canviar de la comarca dels Serrans a la de la Plana d’Utiel, amb la qual mantenien millors vies de comunicació. Aquesta històrica població d’arrels serranes sempre havia estat aïllada geogràficament de la resta de la seua comarca, pel riu Túria, per extensos boscos i abruptes serralades.

 

Félix Rodríguez de la Fuente


CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL


El 14 de març moria Félix Rodríguez de la Fuente (Poza de la Sal, 1928-1980). Va traspassar en un accident d’avió a Shaktoolik, Alaska, mentre estava rodant la sèrie “El Hombre y la Tierra” de TVE. Deixà orfes a tota una generació de joves naturalistes.




A Suècia, el 23 de març s’aprovà un referèndum sobre la construcció de noves centrals nuclears, guanyà el SI amb 58,2% dels vots.


Rainbow Warrior en 1980


El 27 d'abril va haver-hi dues explosions al port de Marín, Vigo, que enfonsaren els baleners Ibsa I i Ibsa II, de l'empresa Indústria Ballenera, S.A. Les autoritats acusaren el grup Greenpeace de l’eco atemptat, per això el 18 de juny la fragata de l'Armada Espanyola Vicente Yáñez Pinzón capturà i immobilitzà el vaixell de Greenpeace, el Rainbow Warrior. Estava acusat d'interferir la pesca de balenes i va restar immobilitzat cent quaranta-tres dies per ordre judicial, al port del Ferrol, fins que pagarà una multa de més de deu milions de pessetes. El 8 de novembre a la nit, els tripulants que quedaren retinguts en custòdia del vaixell muntaren una nova coberta del bloc principal del palier, el thrust block, els coixinets de suport de l'eix motriu i la caixa d'oli que s'havia dut la policia per immobilitzar l'embarcació. Una volta habilitades les màquines fugiren a aigües internacionals.




Sembla que el responsable de les explosions fou el canadenc Paul Franklin Watson (Toronto, 1950), un dels fundadors de Greenpeace que havia abandonat l'ONG i fundà en 1977 la Sea Shepherd Conservation Society. Deixà el grup perquè li pareixia que els Guerrers de l'Arc de Sant Martí eren massa blans amb els pirates responsables de la degradació dels oceans. Ell era més partidari de les accions directes, independentment de la seua legalitat. Paul Watson comprà en 1978 un vaixell que batejà com Sea Shepherd. En 1980 va abordar al balener Sierra al port de Leixoes, a Portugal, les autoritats capturaren el vaixell ecologista i preferiren enfonsar-lo abans d'entregar-ho a les autoritats.


Fotograma de la pel·lícula “Jocs de Guerra” (1983)


El 3 de juny estigué a punt d’esclatar la III Guerra Mundial a conseqüència d’un xip defectuós. Un centres de control del comandament militar nord-americà va rebre un avís que alertava sobre un imminent atac nuclear, els ordinadors avisaren que arribaven 200 míssils. Segons després engegar-se es va desactivar i poc després tornà a encendre’s l’alarma. En consultar els radars i satèl·lits s’adonaren que tractava d'una avaria tècnica, no existia cap atac. Es va comprovar que un xip defectuós que costava tan sols 46 centaus, va estar a punt de provocar una guerra nuclear.


Sitja de míssils de Damascus


El 18 de setembre un míssil balístic intercontinental Titan II estigué a punt de provocar d’una catàstrofe que hauria esborrat del mapa bona part de l’estat nord-americà d’Arkansas. Al poble de Damascus un dels encarregats de la custòdia de la sitja de míssils nuclears, durant una operació de manteniment ordinària va deixar caure una ferramenta de més de tres quilos que impactà en la part baixa d’un projectil, li va obrir un forat al seu casc que provocà una pèrdua de combustible. Com que no tenien protocols d’actuació al respecte deixaren que continuarà vessant-se el combustible i això provocà una explosió. Per sort no afectà la càrrega nuclear perquè si no, podria haver provocat una massacre.

El 22 de setembre començà la guerra entre Iran i Iraq. El líder laic d'Iraq Saddam Hussein Abd al-Majid al-Tikriti (Tikrit, 1937-2006), pensava que el seu enemic tradicional estava debilitat per la Revolució dels Aiatol·làs de 1979. A més comptava que tindria el suport incondicional d'Occident per a aconseguir el control de regions fronteres en litigi, que eren riques en petroli. Eixe dia un nombrós exèrcit iraquià va envair la regió de Kaman. El que semblava podria ser una guerra ràpida es va allargar fins a 1988. Moriren més d'un milió de persones, altres dos milions resultaren ferits, dos països que eren rics en recursos s'empobriren encara més. Sols guanyaren els de sempre, els venedors d'armes i de petroli, que augmentà considerablement el seu preu.

El naturalista Miguel Ángel García Dory (Arriondas, 1939-1994) fou un dels fundadors de l'Associació Asturiana d'Amics de la Naturalesa (ANA). Comença en el naturalisme en ADENA. Va anunciar quaranta anys abans que ocorreguera de la inevitable mort biològica del Mar Menor a causa de la concentració de nitrats agrícoles. Aquest enginyer agrònom publicà treballs científics sobre els cavalls asturcons, el gall salvatge (Tetrao urogallus) i d'altres races de bestiar autòctones. Va ser un històric del moviment ecologista que participà en les primeres reunions de coordinació estatals que s'organitzaren als anys setanta.





Es va publicar el primer atles ornitològic d’una comunitat espanyola, va ser el “Atlas ornitológico” de La Rioja d’Eduardo de Juana, de l’editorial Servei de Cultura de la Diputació Provincial.




Comentaris