 |
| Collage RMiB |
ANYS VUITANTA: LA LLIBERTAT, L'ECOLOGIA I EL MEDIAMBIENTALISME
ECOLOGISTES
El
Grup Ecologista de Vinaròs tenien seu oberta al carrer del Pont 12. La
Colla Ecologista Molí la Font de Castelló tingueren seu al carrer Benassal
núm. 37 de Castelló. Ricard Colom conduïa un programa anomenat el Molí de la Font, en una ràdio pirata.
Van organitzar una protesta contra la condemna a Xavi Rambla i Ricard
Colom a tres mesos de presó i multa de 100.000 pessetes, a més d’inhabilitació.
 |
| Arxiu RMiB |
La
Coordinadora Antinuclear de València es reunien al carrer Compte
Torrefiel 90, els dies 23 i 24 de febrer acolliren la reunió de la Coordinadora
Antinuclear estatal a la qual assistiren 60 representants de grups. El GEL
presentà una ponència proposant un pla d’actuació coordinat contra la
repressió. Acordaren la convocatòria d’una jornada de lluita antinuclear, tot
que ajornaren la decisió de la data concreta. Aquest grup veterà tenien punt de
trobada al carrer Blanqueries 4 de València. L’Assemblea dels Grups
Ecologistes del País Valencià es va realitzar el 4 de maig.
La
Coordinadora Antinuclear d’Alzira que tenien seu al carrer Major Santa
Caterina organitzà la concentració
antinuclear. Feren una acampada, un
festival amb actuacions musicals,
teatre, debats oberts. Com acte de cloenda,
sota el lema "Parem la Nuclear", organitzaren sense incidents una
manifestació que ajuntà al voltant de 7.000 activistes. Els organitzadors
treballaren de valent per a evitar enfrontaments amb la policia.
 |
| Arxiu RMiB |
Tot mentre els atemptats de la ultradreta no s’aturaven, el 23 d'agost l’Aliança
Apostòlica Anticomunista (Triple A) cremà l'Ateneu Llibertari la Parreta
de Marxalenes. En 1977 obriren seu on
tenien un cine-club, herboristeria, es reunia un col·lectiu de salut naturista i
era seu del Grup Ecològic de l'Ateneu
Llibertari i publicaren la revista Crisalida.
Ompliren el barri amb murals de temàtica ecològica, rentaren solars d'escombraires
i feren un jardí, molt prop d’on hui està el parc de Marxalenes.
AVIAT mantenien casal al carrer Literato Azorín 17 de València que anomenaven la Casa Verda, enguany organitzaren una trobada sobre la destrucció del Mediterrani. El Col·lectiu Ecologista Rosella de Torrent organitzà la primera setmana ecològica, esdeveniment que mantingueren els anys següents.
El mes de desembre a Alboraia es va constituir l'Associació d’Amics de l'Horta per a treballar per la defensa del territori de l'Horta Nord. Principalment, s'oposaren a l'intent de reviscolar el projecte del Tercer Cinturó de Ronda que tallaria una de les zones d'horta més valuoses, al nord de la ciutat de València. A l'Horta Sud, a Alaquàs funcionava el Grup Ecologista Cultural que tingueren casal obert al carrer Sant Cayetano de la mateixa vila.
El
Grup Ecològic d’Elx es reunien al carrer Lope de Vega 24. Van impulsar l’única
platja naturista reconeguda aleshores, a la platja del Carabassí, 500
metres al sud de l’Hotel Los Arenales del Sol.
 |
| Arxiu RMiB |
NATURALISTES
 |
| Racó de l'Olla en 1980 amb l'hipòdrom |
En febrer es van fer unes Jornades sobre la problemàtica de l’Albufera de València organitzades per l’Institut Mèdic Valencià i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la Diputació de València publicà un llibre amb les ponències, la secció d’Ecologia estigué a càrrec de Miquel Gil Corell (València, 1921-2003).
Aquest any estaven actius dos grups locals d’ADENA, el d’Alacant que
s’anomenava “Los Gavilanes” i un altre
a Elx. En ells començaren alguns
dels més destacats naturalistes de les comarques del sud.
En A Corunya, el mes d’octubre
es va fer la primera reunió del Grup Ibèric d’Aus Marines (GIAM). El seu
primer coordinador fou Andrés Bermejo Díaz de Rábago.
PACIFISTES I OBJECTORS
El 25 de juny es va constituir el Col·lectiu Anti-OTAN d’Elx. A partir de 1980 els partits d'esquerres extraparlamentaris se centraren a treballar per l'objecció de Consciència, partits com el Moviment Comunista del País Valencià, el Partit dels Treballadors del País Valencià, la Lliga Comunista Revolucionaria, el Front d'Esquerra Nacionalista i Jove Germani col·laboraren en la difusió del pacifisme i l'antimilitarisme.
 |
| Arxiu RMiB |
CRÒNICA DE 1980
El mes de gener el president
del Consell, Enric Monsonís Domingo (Borriana, 1931-2011) llevà la
senyera quadribarrada amb el seu escut del balcó del palau de la Generalitat,
sense ficar-ne cap altra.
En febrer en un congrés del PSPV
aconseguiren desplaçar a l’expresident Josep Lluís Albinyana
i Olmos (València, 1943) i elegiren a
Joan Lerma i Blasco (València, 15 de juliol de 1951) com a secretari general.
Els partits d'esquerra defensaven per als valencians una autonomia plena mitjançant la via de l'article 151, de la Constitució espanyola. El mes d'abril, Manuel Broseta Pont (Banyeres de Mariola, 1932-1992) de la UCD anuncià que volia per al País Valencià el mateix que per a les autonomies de segona classe, és a dir accedir a l'autogovern mitjançant l'article 143. Tot un detall!
El centralisme de l'estat
considerà que amb autonomia plena per a bascos i catalans, de
retruc també per als gallecs i andalusos. Ja tenien prou! Fer
justícia històrica amb els valencians el consideraren perillós perquè dues
nacions catalanoparlants fortes dins l'estat eren massa perilloses per a
mantenir la unitat d'Espanya.
El 28 de febrer es va fer el
referèndum sobre l’Estatut d’Autonomia Andalús. Era un tràmit obligatori
per accedir a l’autogovern que compliren els gallecs, però més del 60%
de votants andalusos s’abstingueren. Per llei per assolir l’estatut, el
referèndum devien participar en totes les províncies, la meitat més un del cens.
Ni a Jaén amb 49,34% de participació, ni a Almeria amb sols un 42,07%
va ocórrer això. No els importà gens ni mica perquè gràcies als pactes d’UCD
amb un PSOE que tenia el seu corralet al sud, sempre contemplaren un autogovern
de primera per als andalusos. Ambdós partits s’oblidaren de la
Constitució i reformaren una llei orgànica, que era de rang inferior, per a
desactivar la Constitució Espanyola. Als andalusos els regalaren
l’autonomia, a canvi els valencians és quedarem sense autonomia plena.
El mes de febrer el Batlle-president
publicà un edicte anunciant que s’havia aprovat que l’únic nom de la seua ciutat
seria el de Xàtiva.
 |
| Arxiu RMiB |
El Ministeri d’Indústria i Energia autoritzà la nuclear de Cofrents l’emmagatzemament de substàncies nuclears. La nostra seria de les poques nuclears que entraria en funcionament com a resposta a les pressions dels antinuclears i als atemptats d’ETA contra Lemóiz (Lemóniz). El 4 de març el vaixell Desafío descarregà al port de València nou contenidors amb quaranta tones de diòxid d’urani: Aquest era el segon, d’un total de tres enviaments de combustible per a Cofrents que en total sumaven les 115 tones necessàries per a engegar el rector nuclear.
El mes de juny a Algemesí
es va dur a terme una gran manifestació per oposar-se a l'acord dels governs d'Espanya
i el Marroc que comptava amb clàusules secretes, entre altres temes
autoritzava el pas de trens carregats de taronja marroquina. Mentre els
llauradors francesos s'oposaven al pas de camions amb productes agraris
provinents de la Península. Cremaren deu vehicles i feren esclatar altres dos
més que estaven aparcats a Perpinyà. Per agreujar més la situació del
camp valencià, la malaltia vírica coneguda com la tristesa dels cítrics
s'estenia pels camps. Rep aquest nom perquè produeix un marciment de les
plantes.
 |
| Xàbia 1980 |
El 25 de juny esclataren tres
artefactes explosius dos a Xàbia, un a Altea i un altre a Alacant,
ETA reprenia la campanya contra els interessos turístics del País Valencià.
El mes d'agost es va constituir una comissió mixta per a regular l'aplicació del decret d'ensenyament del valencià. Hi hagué fortes pressions perquè destituïren al representant de les universitats, Manuel Sanchis Guarner (València, 1911-1981).
 |
| Arxiu RMiB |
Eixe mateix mes començà un foc que afectà 4.200 hectàrees de pinedes i altres 1.879 de matollar dels termes de Loriguilla, Requena, Xera, Domenyo i Xelva. Les pèrdues es van valorar en 142 milions de pessetes. Va ser el foc més gran d'eixe any a tot l'estat, en ell moriren tres membres de les brigades forestals d'Icona. Dos eren veïns de Xera que se'n van vorer envoltats pel foc. En un altre incendi declarat a Beniarrés el 12 d'octubre moriren el pilot i el mecànic d'un avió amfibi en intentar carregar aigua a l'embassament de la mateixa localitat. Altres focs convertiren en cendres 8.000 hectàrees a Alcoi, Bocairent, Ontinyent, Altea i Gandia. El 13 d'octubre es cremaren 5.000 hectàrees a la pineda d'Aitana, altres focs afectaren part dels termes de Cocentaina, Benimantell, Benicàssim, Dosaigües i Torís. Al País Valencià es van produir un total 454 incendis que provocaren la pèrdua d’un total 28.250 hectàrees, se'n van valorar en 502,51 milions de pessetes.
El 24 de setembre un autobús de l’empresa VASA que feia el trajecte València-Torrent fou envestit pel tren Madrid-València en un pas a nivell en barreres a Xirivella. Moriren vint-i-cinc persones, i vint-i-vuit resultaren ferides greus perquè el guardavies no baixà a temps les barreres del pas a nivell. Aquest accident activà les protestes del veïns que es manifestaren per demanar la supressió dels passos a nivell. El mes de juny moriren quatre persones més i disset resultaren ferides en un altre accident ferroviari produït al xocar dos trens entre les estacions de Vallada i Montesa.
En setembre tancava el Club d'Amics
de la UNESCO d'Alacant que
durant molts anys fou un referent de l'activitat cultural antifranquista a l'Alacantí.
 |
| Arxiu RMiB |
El 9 d'octubre en l'ofrena a Jaume I
insultaren a l'alcalde i al president de la
Diputació. A la vesprada al voltant de la plaça del País Valencià hi hagué enfrontaments entre blavers i valencianistes.
Baixà molt la intensitat de la violència en la Batalla de València, una volta desactivats els socialistes valencians i dimitit Albinyana sols es produïren una
agressió al nacionalista Josep Guia i
Marín (València, 1947) i dispararen contra el bar El Sifó, al carrer del Mar de València.
A València l'11
d'octubre es va calar foc el Saler després de diverses temptatives
fallides. Es calcinaren set hectàrees de la millor pineda que quedava, les
flames s’acostaren fins a un hotel i a diverses torres d'apartaments. On començà
la ignició trobaren set llaunes de gasolina que evidenciaren la intencionalitat
del foc. El consistori qualificà el fet de “terrorisme
polític”, el regidor va dir que res impediria que la ciutat recuperara el
Saler, “encara que no quedara cap pi”.
El mes de novembre Miguel
Ramon Izquierdo (València,
1919-2007), el darrer alcalde franquista formà l’Associació
Unió Valenciana per aglutinar al blaverisme. Temps després es convertiria
en el partit del Blaverisme, Unió Valenciana.
El
17 de desembre tornà a eixir al carrer la capçalera del Diari de València.
Volgué ser una veu independent i valencianista impulsada per l’empresari Joaquín
Maldonado. Comptà per a dirigir-lo amb Joan Josep Pérez Benlloch,
que va romandre en el càrrec uns mesos per a deixar pas a Jesús Montesinos.
Davant la manca de suport econòmic ni de vendes no pogueren aguantar molt i
tancaren el juny de 1982. El Diario de Valencia l’havien fundat Josep
de la Croix i Pascual Marín, l’1 de juliol del 1790, va ser el diari
degà de la premsa de l’estat.
Començaren les obres per enjardinar el vell llit del Túria, en concret feren unes instal·lacions provisionals als sectors compresos entre els ponts de Sant Josep i el de Serrans, les obres les adjudicaren a l’empresa Domingo Horticultores. El mes de desembre aparegué el Diario de Valencia.
 |
| Torrevella en 1980 |
A Torrevella eixe 1980
hi havia censats 12.321 habitants, en 2000 pujaren a 51.000 i en 2015 superaren
els 100.000. A finals de la dècada dels setanta el programa amb més audiència
de TVE, "Un, dos, tres...
responda otra vez" es va dedicar a regalar apartaments d'aquesta vila.
Començà una febre Immobiliària que transformà definitivament un poble costaner
de pescadors i saliners. Però també es va convertir la ciutat més pobra de
l'estat, amb la renda per càpita més baixa, amb una mitjana per llar de 19.202
€, inferior al salari mitjà espanyol i cinc voltes més reduïda que la de la
ciutat més rica, Pozuelo de Alarcón.
Onda que està a
la vora del riu Millars mai havia regat bona part dels seus camps perquè
el riu passa per terme encaixonat a una profunditat de 15 metres. Aquest any es
plantejaven que era injust que sols tingueren 3.007 hectàrees de reg, enfront de
les 6.259 que eren de secà. Demanaren a la Junta d’Aigües de la Plana
que s’acabaren les infraestructures necessàries com la canal Vallat-Onda,
per a poder aprofitar l’embasament d’Arenós i augmentar el rec per
altres 2.500 hectàrees. Al llit de l’embassament quedà el desaparegut municipi
de Camps d’Arenós, ofegat en 1974.
El Municipi de Sinarques es
va canviar de la comarca dels Serrans a la de la Plana d’Utiel,
amb la qual mantenien millors vies de comunicació. Aquesta històrica població
d’arrels serranes sempre havia estat aïllada geogràficament de la resta de la seua
comarca, pel riu Túria, per extensos boscos i abruptes serralades.
 |
| Félix Rodríguez de la Fuente |
CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL
El 14 de març moria Félix Rodríguez
de la Fuente (Poza de la Sal, 1928-1980).
Va traspassar en un accident d’avió a Shaktoolik,
Alaska, mentre estava rodant la
sèrie “El Hombre y la Tierra” de TVE. Deixà orfes a tota una generació
de joves naturalistes.
A Suècia, el 23 de març s’aprovà
un referèndum sobre la construcció de noves centrals nuclears, guanyà el SI amb
58,2% dels vots.
 |
| Rainbow Warrior en 1980 |
El 27 d'abril va haver-hi dues explosions al port de Marín (Vigo) que enfonsaren els baleners Ibsa I i Ibsa II, de l'empresa Indústria Ballenera, S.A, que pertanyien als germans Massó. Tenien dues factories a Cangas i Caneliñas, comptaven amb cinc vaixells i 130 treballadors. Aconseguiren beneficis de fins a 600 milions de pessetes/any comercialitzant productes obtinguts amb els despulls dels cetacis, com pintallavis o menjar per a gats.
Les autoritats acusaren el grup Greenpeace
de l’eco atemptat, per això el 18 de juny la fragata de l'Armada Espanyola Vicente Yáñez Pinzón capturà i immobilitzà
el vaixell de Greenpeace, el Rainbow Warrior. Estava acusat
d'interferir la pesca de balenes i va restar immobilitzat cent quaranta-tres
dies per ordre judicial, al port del Ferrol,
fins que pagarà una multa de més de deu milions de pessetes. El 8 de novembre a
la nit, els tripulants que quedaren retinguts en custòdia del vaixell muntaren una
nova coberta del bloc principal del palier, el thrust block, els coixinets de suport de l'eix motriu i la caixa
d'oli que s'havia dut la policia per immobilitzar l'embarcació. Una volta
habilitades les màquines fugiren a aigües internacionals.
Sembla que el responsable de les explosions fou el canadenc Paul Franklin Watson (Toronto, 1950), un dels fundadors de Greenpeace que havia abandonat l'ONG i fundà en 1977 la Sea Shepherd Conservation Society. Deixà el grup perquè li pareixia que els Guerrers de l'Arc de Sant Martí eren massa blans amb els pirates responsables de la degradació dels oceans. Ell era més partidari de les accions directes, independentment de la seua legalitat. Paul Watson comprà en 1978 un vaixell que batejà com Sea Shepherd. En 1980 va abordar al balener Sierra al port de Leixoes, a Portugal, les autoritats capturaren el vaixell ecologista i preferiren enfonsar-lo abans d'entregar-ho a les autoritats. Tal volta el seu èxit més destacable fou que aconseguiren expulsar la flota balenera japonesa d'aigües antàrtiques, en denunciar que continuaven caçant cetacis amb l'excusa de fer investigacions científiques.
 |
| Fotograma de la pel·lícula “Jocs de Guerra” (1983) |
El 3 de juny estigué a punt d’esclatar la III Guerra Mundial a conseqüència d’un xip defectuós. Un centres de control del comandament militar nord-americà va rebre un avís que alertava sobre un imminent atac nuclear, els ordinadors avisaren que arribaven 200 míssils. Segons després engegar-se es va desactivar i poc després tornà a encendre’s l’alarma. En consultar els radars i satèl·lits s’adonaren que tractava d'una avaria tècnica, no existia cap atac. Es va comprovar que un xip defectuós que costava tan sols 46 centaus, va estar a punt de provocar una guerra nuclear.
 |
| Sitja de míssils de Damascus |
El 18 de setembre un míssil balístic intercontinental Titan II estigué a punt de provocar d’una catàstrofe que hauria
esborrat del mapa bona part de l’estat nord-americà d’Arkansas. Al poble de Damascus
un dels encarregats de la custòdia de la sitja de míssils nuclears, durant una
operació de manteniment ordinària va deixar caure una ferramenta de més de tres
quilos que impactà en la part baixa d’un projectil, li va obrir un forat al seu
casc que provocà una pèrdua de combustible. Com que no tenien protocols
d’actuació al respecte deixaren que continuarà vessant-se el combustible i això
provocà una explosió. Per sort no afectà la càrrega nuclear perquè si no,
podria haver provocat una massacre.
El 22 de setembre començà la guerra entre Iran i Iraq. El líder
laic d'Iraq Saddam Hussein Abd al-Majid al-Tikriti (Tikrit, 1937-2006), pensava
que el seu enemic tradicional estava debilitat per la Revolució dels Aiatol·làs de 1979. A més comptava que tindria el
suport incondicional d'Occident per
a aconseguir el control de regions fronteres en litigi, que eren riques en
petroli. Eixe dia un nombrós exèrcit iraquià va envair la regió de Kaman. El que semblava podria ser una
guerra ràpida es va allargar fins a 1988. Moriren més d'un milió de persones,
altres dos milions resultaren ferits, dos països que eren rics en recursos
s'empobriren encara més. Sols guanyaren els de sempre, els venedors d'armes i
de petroli, que augmentà considerablement el seu preu.
El naturalista Miguel Ángel García Dory (Arriondas, 1939-1994) fou un dels fundadors de l'Associació Asturiana d'Amics de la Naturalesa (ANA). Comença en el naturalisme en ADENA. Va anunciar quaranta anys abans que ocorreguera de la inevitable mort biològica del Mar Menor a causa de la concentració de nitrats agrícoles. Aquest enginyer agrònom publicà treballs científics sobre els cavalls asturcons, el gall salvatge (Tetrao urogallus) i d'altres races de bestiar autòctones. Va ser un històric del moviment ecologista que participà en les primeres reunions de coordinació estatals que s'organitzaren als anys setanta.
La
Llei 52/1980 de 16 d’octubre, va regular el règim econòmic dels transvasaments d’aigua
a la conca del riu Segura. Cada any es feia el següent repartiment: 400 hm³
per a regadius i 110 hm³
per abastiments. D’eixe total a les comarques del sud del País Valencià
sols venien 125 hm³, un 24,5% del total. A casa nostra se’l
repartien entre Riegos de Levante marge dret i esquerre, la Vega
Baixa i els Saladars d’Alacant.
Fonts i referències:
Reunió
Coordinadora Antinuclear. El Ecologista, 1980. Núm. 5. Pp 8.
Urani
al port de VLC per a Cofrents. El Ecologista, 1980. Núm. 5. Pp 9.
Tercer Cinturó i Amics de l’Horta:
José Luis Miralles García (2010) “Economia insostenible i destrucció de l’Horta”. Quaderns de l’Horta. Suplement de Papers de l’Horta.
https://fundaciohortasud.org/descarregues/monografic-2011-2.pdf
PUBLICACIONS
Es va publicar el primer atles ornitològic d'una comunitat autònoma espanyola, va ser el "Atlas ornitológico de La Rioja" d'Eduardo de Juana, de l'editorial Servei de Cultura de la Diputació Provincial.
Música i pel·lícules recomanades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada