Any 1954

Collage RMiB

NATURALISTES

El Centre Excursionista de València va organitzar la primera exploració d’espeleòlegs a les Coves de Sant Josep, a la Vall d’Uixó. L’any 1950 s’havia utilitzat dinamita per engrandir la Boca de Forn i ampliar el recorregut amb barques, tot i que la cavitat ja era coneguda i visitada des de molt abans, fins i tot era accessible al públic mitjançant passarel·les. En 1958 acabaren el primer pla topogràfic de la cova. En 1961 tornaren a utilitzar explosius per obrir la galeria dels Sifons, descobriren l’Estany Blau i noves galeries. Hui aquesta cavitat té un recorregut de 2.348 metres.

Foto de la pàgina web de les Coves de Sant Josep

Es va crear el Centre Excursionista d'Ontinyent, en principi fou una secció del Centre Excursionista d'Alcoi, amb els anys va convertir-se en el bressol de grups ecologistes i mediambientalistes de la Vall d'Albaida.

Per intentar conservar Doñana a més, per a compartir i estendre l'afició per l'estudi de les aus, 71 socis fundadors crearen la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO), entre eixos primers socis fundadors estaven el valencià Antonio Julià Cabanes i l’alacantí Jose Julio Tato Cumming (Alacant, 1918-1989). Uns altres fundadors foren: Francisco Bernis Madrazo (Salamanca, 1916-2003), José Antonio Valverde Gómez (Valladolid, 1926-2003), Mauricio González-Gordon Díez (Hampton Hill, 1924-2013), Luis Hidalgo, Pedro Weickert Molina (1931-2007), Ramón Sáez-Royuela Gómez (Burgos, 1932-2011), Frederic Travé i Alfonso (Barcelona, 1918-1982) o els cosins Joaquim Maluquer i Sostres (Barcelona, 1930-2011) i Salvador Maluquer i Maluquer (Barcelona, 1926).

Els naturalistes ibèrics d'eixos anys cinquanta foren fonamentalment conservadors, els seus objectius se centraren en Doñana, deixant a banda qualsevol reivindicació social, més aviat intentaren atraure's a l'alta societat franquista. Alguns dels fundadors de SEO foren alts càrrecs de la banca, militars, funcionaris de l'administració, molts d'ells eren caçadors i compartien jornades cinegètiques amb polítics franquistes. 

Aquest any es va publicar el primer número de la científica de SEO, ARDEOLA on Francisco Bernis publicà la primera Llista Patró amb els noms de totes les aus en espanyol: “Prontuario de la Avifauna Española”.

Sols cal fullejar els primers ARDEOLA per a descobrir que abundaven les cròniques de caçadors i taxidermistes. Cal recordar que després de la Guerra Civil bona part dels intel·lectuals hagueren de fugir del país. Als que no compartien els ideals del "moviment" els purgaren i els feren fora d’escoles i universitats.

Primer a la dreta Navarro Brufal, Félix al fons a l'esquerra, davant Valverde, foto de Navarro Brufal

Per Novelda anà d’excursió un grup de joves naturalistes per a recórrer les seues serres buscant àguiles i falcons, entre ells estaven José Antonio Valverde i Félix Rodríguez de la Fuente (Poza de la Sal, 1928-1980), anys després ambdós serien uns dels naturalistes més destacats de l’estat. 

Manuel Navarro Brufal, mestre de falconers

Els va guiar Manuel Navarro Brufal (Novelda) que va ser el falconer degà d’Espanya, responsable de la recuperació d’aquesta tècnica de caça medieval en 1952. Va ser el mestre falconer de Félix i encapçalà el Grup de Falconeria d’Asp, segurament el primer de l’estat, al segle XX. 

Cuaenlairat (Cercotrichas galactotes), Arxiu RMiB

Aquest estiu el naturalista H. Deejten va fer unes excursions ornitològiques per la província de València visitant l'horta de Cullera, els camps de secans de Llíria, les muntanyes de la Calderona a Serra, l'altiplà de Requena, Xàtiva, Sagunt, Dénia i l'Albufera València. Va trobar espècies sorprenents des del punt vista actual com la presencià de 5 o 6 parelles de xoriguer petit (Falco naumanni) als castells de Sagunt i Xàtiva, cuaenlairat (Cercotrichas galactotes) el 30 de maig a Llíria i quatre o cinc parelles més a Dénia, cinc parelles de bosqueta pàl·lida (Iduna opaca) al Jardí Botànic de València i més a la resta dels jardins de la ciutat. Sols va trobar unes poques parelles d'estornell negre (Sturnus unicolor) a Requena i cap més a la resta del país. Va publicar un llistat a la revista ARDEOLA 2. Després publicà un resum més extens a la revista alemanya Ornithologische MitteiIungen.

Devesa del Saler, Arxiu RMiB

El naturalista José Antonio Valverde anà al Congrés Internacional d'Ornitologia de Basilea on va conéixer a Hans Lukas "Luc" Hoffmann (Basilea, 1923-2016) que set anys més tard crearia el WWF.

CRÒNICA DE 1954

El 14 d'agost es va declarar un incendi a la Devesa del Saler, les flames espentades pel vent cremaren al voltant de dotze quilòmetres quadrats. Era un sinistre que es repetia massa sovint i que degradava més encara aquesta zona verda del sud de València. 

Detall de la portada del Palau del Marqués de Dos Aigües, Arxiu RMiB

El mes de juny es va inaugurar Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries "González Martí", al Palau del Marqués de Dos Aigües de València. La col·lecció inicial va ser una donació del dibuixant i historiador Manuel González Martí (València, 1877-1972) i de la seua companya Amèlia Cunyat.

La Panderola, foto de Denis Trevor Rowe

A Alacant, Elx i Santa Pola caigueren fortes nevades eixe hivern, van ser les darreres enregistrades en aquestes viles. El 17 de gener va caure una altra a Castelló que també afectà Almassora, Vila-real, Borriana i Onda. La Panderola, el tramvia a vapor que anava d’Onda al Grau de Castelló va haver de suspendre el seu recorregut pel volum de neu acumulada que a més va fer mal bé tota la collita de taronja. 

Elx, 1954

L'alcalde d'Alacant entre 1954 i 1963, Agatángelo Soler Llorca (Alacant, 1918-1995), no volgué d'aplicar la llei del sòl de 1954 que obligava justificar la construcció de gratacels de més de deu plantes d'alçada. A la capital de l'Alacantí no actualitzaren les ordenances municipals, per tant, donaven el vistiplau a qualsevol proposta dels promotors amb l'excusa que volien tindre prou espai per a allotjar als turistes.

Grau de Castelló

 

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

La Terra estava poblada per 2700 milions de persones, la concentració de CO₂ en l'atmosfera era de 310 ppm, aleshores ocupàvem un 36% de la superfície del planeta, la resta eren espais naturals verges. Es van declarar els parcs nacionals del Teide i la Caldera de Taburiente.

L'enginyer Eduardo Barreiros (Gundiás, 1919-1992) que havia patentat una modificació del motor de gasolina per a convertir-lo en dièsel, va fundar l'empresa Barreiros Dièsel S.A. Va ser una pròspera indústria que produïa motors, camions, tractors, autobusos i posteriorment automòbils, també va fer furgonetes, carretons elevadors i carrosseries per a camions, estigué activa fins a 1978.

Després de la II Guerra Mundial, els Estats Units per ajudar a la reconstrucció d'Europa i estendre les seues influences van llançar el pla Marshall, foren unes inversions milionàries. Espanya com havia donat suport a nazis i feixistes italians no pogué participar d’ells. 

Parròquia de Nostra Senyora del Rosari al Cabanyal, València. Arxiu RMiB

Gràcies al programa "Food for Peace" vam rebre entre 1954 i 1968 productes alimentaris de primera necessitat, aquest programa de caritat va ser conegut popularment com l'Ajuda Social Americana. El repartiment el gestionà l'Església catòlica, amb Càritas Espanyola. Aquests productes arribaren fins a quatre milions de persones en els moments més durs de la fam de la postguerra. Significà l'arribada de la llet en pols americana per combatre la malnutrició dels xiquets i xiquetes a les escoles. Una altra part d’aquesta ajuda, convenientment distribuïda a casa nostra, s'utilitzava per ajudar a reimplantar el catolicisme, espentar la castellanització, així com per a obtenir la submissió i el control de les classes populars i fer que oblidaren la 2a República i la llibertat.

Central Nuclear d’Óbninsk. https://www.timetoast.com/

L'URSS va construir la primera central nuclear del món per a la producció d'energia, a Óbninsk. Es tractava d'un reactor d'urani i grafit del tipus AM-1 que generava 5 MWh amb només un 17% de rendiment tèrmic. Totes les nacions es llançaren a una carrera per construir centrals nuclears. Segons el britànic Sir Winston Leonard Spencer-Churchill (Woodstock, 1874-1965), la nuclear anava a ser la font de la prosperitat perquè proporcionaria una electricitat, abundant, barata i segura. 

A Londres es va celebrar la primera Convenció Internacional sobre la Prevenció de la Contaminació del Mar per Petroli (OILPOL). En ell la comunitat internacional va reconéixer que la major part de la contaminació provocada pels hidrocarburs al mar era a causa d’operacions rutinàries de manteniment fetes als vaixells, com era la neteja dels tancs de càrrega. Eixos anys era pràctica habitual rentar els tancs de combustible amb aigua del mar i després bombar la mescla resultant directament al mar. Aquest conveni va prohibir l'abocament de deixalles olioses a certa distància de terra i en "àrees especials" on resultarà evident el perill de contaminació per al medi ambient.

Collage RMiB

La nord-americana United Fruit Company va derrocar el govern democràtic de Guatemala

Després de la revolució guatemalenca de 1944, el país va viure una dècada de reformes democràtiques que van incloure la distribució de la terra i un salari mínim. A la classe dominant dels EUA i a les multinacionals bananeres no els va agradar que es dictaren lleis que perjudicaren els seus beneficis. Llavors dedicaren fons per aconseguir que els polítics dels EUA crearen un pretext per a poder intervenir i derrocar al govern democràtic. La CIA va emprendre una campanya de propaganda contra Guatemala en nom de l'oligarquia estatunidenca. Acusaren de comunista a tot el que no estava d'acord amb els seus interessos i van convéncer al món que darrere del govern legítim s'amagava el comunisme soviètic.

A partir de 1950, la CIA es va gastar nombrosos impostos i fons aportats per l’empresa United Fruit Company amb els quals armaren, finançaren i entrenaren soldats per a preparar un exèrcit amb el qual derrocar al president democràtic de Guatemala. Per a guanyar voluntats al país centreamericà encetaren una guerra psicològica i de desinformació. Van muntar emissores de ràdio dedicades a difondre notícies falses i ficar a la gent en contra del seu govern democràtic i atemorir-los. 

El 18 de juny de 1954 van llançar un colp d'estat contra el president Juan Jacobo Árbenz Guzmán (Quetzaltenango, 1913-1971). L'excusa va ser que havien aprovat una reforma agrària que perjudicava els interessos de la multinacional bananera. La CIA va assegurar que eixa reforma la havien preparat comunistes per a fer de Guatemala un país de l'òrbita soviètica, prop de les fronteres i dins de la seua àrea d'influença.

Com a conseqüència del colp d'estat van aconseguir el triomf d'una dictadura militar dirigida per Carlos Alberto Castillo Armas (Santa Lucía Cotzumalguapa, 1914-1957) i el primer que van fer va ser derogar la reforma agrària. El país caigué sota una dictadura militar i continus enfrontaments contra les guerrilles opositores que provocaren quaranta anys de guerra civil. En el cop militar recolzat pels Estats Units i la posterior guerra civil provocaren un genocidi maia. Milers de civils indígenes van ser torturats, violats i assassinats. Al voltant del 95% de les execucions van ser realitzades pel govern que recolzaven els Estats Units. En 1999, el president William Jefferson (Bill) Clinton (Hope, 1946) va demanar disculpes a Guatemala per les ingerències nord-americanes, de poc va servir als milers de morts i a un país enfonsat en la misèria i la corrupció.

Fons i referències: 

http://lahalconera.blogspot.com/2011/03/en-memoria-de-d-manuel-navarro-brufal.html

https://metode.cat/revistes-metode/article/gestionar-la-biodiversitat.html

Música i pel·lícules recomanades: