Passa al contingut principal

Any 1954

Devesa del Saler, Arxiu RMiB


NATURALISTES

El Centre Excursionista de València va organitzar la primera exploració d’espeleòlegs a les Coves de Sant Josep, a la Vall d’Uixó. L’any 1950 s’havia utilitzat dinamita per engrandir la Boca de Forn i ampliar el recorregut amb barques, tot i que la cavitat ja era coneguda i visitada des de molt abans, fins i tot era accessible al públic mitjançant passarel·les. En 1958 acabaren el primer pla topogràfic de la cova. En 1961 tornaren a utilitzar explosius per obrir la galeria dels Sifons, descobriren l’Estany Blau i noves galeries. Hui aquesta cavitat té un recorregut de 2.348 metres.


Foto de la pàgina web de les Coves de Sant Josep

Es va crear el Centre Excursionista d'Ontinyent, en principi fou una secció del Centre Excursionista d'Alcoi, amb els anys va convertir-se en el bressol de grups ecologistes i mediambientalistes de la Vall d'Albaida.




Per intentar conservar Doñana a més, per compartir i estendre l'afició per l'estudi de les aus, 71 socis fundadors crearen la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO), entre eixos primers socis fundadors estaven el valencià Antonio Julià Cabanes i l’alacantí Jose Julio Tato Cumming (Alacant, 1918-1989).

Entre altres noms formaren part dels fundadors de SEO: Francisco Bernis Madrazo (Salamanca, 1916-2003), José Antonio Valverde Gómez (Valladolid, 1926-2003), Mauricio González-Gordon Díez (Hampton Hill, 1924-2013), Luis Hidalgo, Pedro Weickert Molina (1931-2007), Ramón Sáez-Royuela Gómez (Burgos, 1932-2011), Frederic Travé i Alfonso (Barcelona, 1918-1982) o els cosins Joaquim Maluquer i Sostres (Barcelona, 1930-2011) i Salvador Maluquer i Maluquer (Barcelona, 1926).

Els naturalistes ibèrics d’eixos anys cinquanta foren fonamentalment conservadors, els seus objectius se centraren en Doñana, deixant a banda qualsevol reivindicació social, més aviat intentaren atraure’s a l’alta societat franquista. Uns altres fundadors de SEO foren alts càrrecs de la banca, militars o alts funcionaris de l’administració, molts eren caçadors i compartien jornades cinegètiques amb polítics franquistes.



Aquest any es va publicar el primer número de la científica de SEO, ARDEOLA. Francisco Bernis publicà en ella la primera Llista Patró amb els noms de totes les aus en espanyol: “Prontuario de la Avifauna Española”.



Sols cal fullejar els primers ARDEOLA per a descobrir que abundaven cròniques de caçadors i taxidermistes. Cal recordar que després de la Guerra Civil bona part dels intel·lectuals hagueren de fugir del país. Als que no compartien els ideals del moviment els purgaren i els feren fora d’escoles i universitats.


Cuaenlairat (Cercotrichas galactotes), Arxiu RMiB

Aquest estiu el naturalista H. Deejten va fer unes excursions ornitològiques per la província de València visitant l'horta de Cullera, els camps de secans de Llíria, les muntanyes de la Calderona a Serra, l'altiplà de Requena, Xàtiva, Sagunt, Dénia i l'Albufera València. Va trobar espècies sorprenents des del punt vista actual com la presencià de 5 o 6 parelles de xoriguer petit (Falco naumanni) als castells de Sagunt i Xàtiva, cuaenlairat (Cercotrichas galactotes) el 30 de maig a Llíria i quatre o cinc parelles més a Dénia, cinc parelles de bosqueta pàl·lida (Iduna opaca) al Jardí Botànic de València i més a la resta dels jardins de la ciutat. Sols va trobar unes poques parelles d'estornell negre (Sturnus unicolor) a Requena i cap més a la resta del país. Va publicar un llistat a la revista ARDEOLA 2. Després publicà un resum més extens a la revista alemanya Ornithologische MitteiIungen.

El naturalista José Antonio Valverde anà al Congrés Internacional d'Ornitologia de Basilea on va conéixer a Hans Lukas "Luc" Hoffmann (Basilea, 1923-2016) que set anys més tard crearia el WWF.


Alacant nevat en 1954, Foto de http://www.alicantevivo.org/

CRÒNICA DE 1954

Es va declarar un incendi a la Devesa del Saler el 14 d'agost, les flames espentades pel vent cremaren al voltant de dotze quilòmetres quadrats. Era un sinistre que ocorria amb massa sovint i que degradava més encara aquesta zona verda del sud de València.


La Panderola, foto de Denis Trevor Rowe

A Alacant, ElxSanta Pola caigueren fortes nevades aquest hivern, van ser les darreres enregistrades en aquestes viles. El 17 de gener va caure una forta nevada a Castelló que també afectà Almassora, Vila-real, Borriana i Onda. La Panderola, el tramvia a vapor d’Onda al Grau de Castelló va haver de suspendre el seu recorregut pel volum de neu acumulada que a més va fer mal bé tota la collita de taronja.


Grau de Castelló

 

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

Els Estats Units després de la II Guerra Mundial, per ajudar a la reconstrucció d'Europa i estendre les seues influences van llançar el Pla Marshall, foren inversions milionàries. Espanya com havia donat suport a nazis i feixistes italians no pogué participar d’ell.


Parròquia de Nostra Senyora del Rosari al Cabanyal, València. Arxiu RMiB

Entre 1954 i 1968 gràcies al programa "Food for Peace" va rebre productes alimentaris de primera necessitat, el conegut popularment com l'Ajuda Social Americana. El repartiment el va gestionar l'Església catòlica, amb Càritas Espanyola. Aquests productes arribaren fins a quatre milions de persones en els moments més durs de la fam de la postguerra. Significà l'arribada de la llet en pols americana per combatre la malnutrició dels xiquets i xiquetes a les escoles. Una altra part d’aquesta ajuda, convenientment distribuïda a casa nostra, s'utilitzava per ajudar a reimplantar el catolicisme, espentar la castellanització, així com per a obtenir la submissió i el control de les classes populars, perquè oblidaren la República i la llibertat.


Central Nuclear d’Óbninsk. https://www.timetoast.com/

L'URSS va construir la primera central nuclear per a la producció d'energia del món a la vila d'Óbninsk, a l'actual Rússia. Tenia un reactor d'urani i grafit, de tipus AM-1 que generava 5 MWh amb només un 17% de rendiment tèrmic. Totes les nacions es llançaren a una carrera per construir centrals nuclears. Segons el britànic Sir Winston Leonard Spencer-Churchill (Woodstock, 1874-1965), la nuclear anava a ser la font perenne de la prosperitat perquè proporcionaria una electricitat, abundant, barata i segura.

BANDA SONORA RECOMANADA: 




Comentaris