Passa al contingut principal

Any 1954

Devesa del Saler (2016) Rafa Muñoz

Es va declarar un incendi a la Devesa del Saler el 14 d'agost, les flames espentades pel vent cremaren al voltant de dotze quilòmetres quadrats. Era un sinistre que ocorria amb massa freqüència i que degradava més aquesta zona verda del sud de València


Alacant nevat en 1954, Foto de http://www.alicantevivo.org/

Alacant, Elx i fins i tot a Santa Pola caigueren fortes nevades aquest hivern, van ser les darreres enregistrades en aquestes viles.


La Panderola, foto de Denis Trevor Rowe


El 17 de gener va caure una forta nevada a Castelló que també afectà Almassora, Vila-real, Borriana i Onda. La Panderola, el tramvia a vapor d’Onda al Grau de Castelló va haver de suspendre el seu recorregut pel volum de neu acumulada que a més va fer mal bé tota la collita de taronja.



Grau de Castelló

 



Es va crear el Centre Excursionista d'Ontinyent, en principi fou una secció del Centre Excursionista d'Alcoi, amb els anys va convertir-se en el bressol de grups ecologistes i mediambientalistes de la Vall d'Albaida.


Cuaenlairat (Cercotrichas galactotes) 2016, Rafa Muñoz


L'estiu de 1954 el naturalista H. Deejten va fer unes excursions ornitològiques per la província de València visitant l'horta de Cullera, els camps de secans de Llíria, les muntanyes de la Calderona a Serra, l'altiplà de Requena, Xàtiva, Sagunt, Dénia i l'Albufera València. Va trobar espècies sorprenents des del punt vista actual com la presencià de 5 o 6 parelles de Xoriguer petit (Falco naumanni) als castells de Sagunt i Xàtiva, Cuaenlairat (Cercotrichas galactotes) el 30 de maig a Llíria i quatre o cinc parelles més a Dénia, cinc parelles de Bosqueta pàl·lida (Iduna opaca) al Jardí Botànic de València i més a la resta dels jardins de la ciutat. Sols va trobar unes poques parelles d'Estornell negre (Sturnus unicolor) a Requena i cap més a la resta del país. Va publicar un llistat a la revista ARDEOLA 2 de SEO i un resum més extens a la revista alemanya Ornithologische MitteiIungen.





Per intentar conservar Doñana a més, per compartir i estendre l'afició per l'estudi de les aus, 71 socis fundadors crearen la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO), entre eixos primers socis fundadors estaven el valencià Antonio Julià Cabanes i l’alacantí José Julio Tato Cumming. Aquest 1954 es va publicar el primer número de la científica fundada per SEO, ARDEOLA. Francisco Bernis publicà a l’ARDEOLA la Llista Patró amb els noms de totes les aus en Espanyol: “Prontuario de la Avifauna Española”.



Eixe mateix any José Antonio Valverde va anar al Congrés Internacional d'Ornitologia de Basilea on va conéixer a Luc Hoffman que set anys després crearia el WWF. Entre altres noms formaren part dels fundadors de SEO: Francisco Bernis, Mauricio González-Gordon Díez, Luis Hidalgo, Pedro Weickert, José Antonio Valverde, Ramón Sáez-Royuela, Federico Travé i Salvador i Joaquín Maluquer.

Els naturalistes espanyols d’eixos anys cinquanta foren fonamentalment conservadors, els seus objectius se centraren en Doñana oblidant qualsevol reivindicació social, intentaren atraure’s a l’alta societat franquista. Alguns membres fundadors de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO) eren alts càrrecs en bancs, militars o alts funcionaris de l’administració, molts eren caçadors i compartien jornades cinegètiques amb polítics franquistes. Sols cal fullejar alguns dels articles dels primers ARDEOLA on abundaven cròniques de caçadors i taxidermistes. Cal recordar que després de la Guerra Civil  la gran majoria d’intel·lectuals hagueren de fugir del país, als que no compartien els ideals del moviment els purgaren i els feren fora d’escoles i universitats. 

El mateix José Antonio Valverde mostrà el seu disgust per la creació del Centre d'Estudis Ornitològics de Balears (CEOB) en 1956 i va criticar a Tato Cumming que feren un grup independent en conter d’una delegació de SEO a Mallorca. Valverde fins i tot arribà elogiar l’interés del règim per la natura, l’any que va morir Franco li recordà com el salvador de Doñana. També el WWF ompli els seus quadres directius amb nobles i grans empresaris, tot i que el van justificar en intentar aconseguir donacions per comprar part dels millors espais natural. 


Parròquia de Nostra Senyora del Rosari al Cabanyal, València.


Espanya com donà suport als nazis no va rebre el pla dels Estats Units, després de la II Guerra Mundial, per ajudar a la reconstrucció d'Europa, l'anomenat Pla Marshall. Entre 1954 i 1968, gràcies "Food for Peace", Espanya va rebre productes alimentaris, fou coneguda com l'Ajuda Social Americana. El repartiment el va gestionar l'església catòlica, amb Cáritas Espanyola. Aquests productes arribaren fins a quatre milions de persones en els moments més durs. Popularment significà principalment l'arribada de la llet en pols americana per combatre la malnutrició dels xiquets i xiquetes a les escoles. A casa nostra, aquesta ajuda convenientment distribuïda, s'utilitzava per a reimplantar el catolicisme, l'impuls de la castellanització, la submissió i el control de les classes populars del bàndol republicà.

 

Central Nuclear d’Óbninsk. https://www.timetoast.com/

L'URSS va construir la primera central nuclear per a la producció d'energia del món a la vila d'Óbninsk, a l'actual Rússia. Tenia un reactor d'urani i grafit, de tipus AM-1 que generava 5 MWh amb només un 17% de rendiment tèrmic. Totes les nacions es llançaren a una carrera per construir centrals nuclears. Segons W. Churchill la nuclear anava a ser la font perenne de la prosperitat perquè proporcionaria una electricitat, abundant, barata i segura. 

Comentaris