Collage RMiB EL PORT DE VLC: UN OGRE FAMOLENC Comencem repassant la història del port de València . A les platges més pròximes de la ciutat, al nord del  riu Túria , hi havia rudimentàries instal·lacions per a descarregar els vaixells que, per la seua grandària, no podien remuntar el  riu   Túria fins a les muralles de la ciutat. Els rudimentaris pantalans de fusta que alçaven a la platja no duraven gaire a causa de les avingudes del riu o per les tempestes, a més la platja creixia contínuament i ensorrava els pantalans, impedint l’aproximació de barques amb més calat.  Estudis geogràfics com els del professor Juan Piqueras Haba (Campo Arcís, 1946) demostren que el Port de València és un desgavell, perquè no és un port natural. Es pretén aprofitar una costa arenosa, amb poca fondària i sense cap protecció per a resguardar els vaixells, davant dels marejols. Per a protegir les embarcacions calia fer grans espigons que alteraren la dinàmica dels corrents. Una platja plena de b

Collage RMiB NATURALISTES La  Societat de Ciències Naturals Aranzadi  s’havia creat el 1947 per a estudiar la biodiversitat, l’antropologia i la història d’ Euskadi . Un dels seus impulsors fou el naturalista català  Ramon Margalef i López (Barcelona, 1919-2004).  En agost de 1946 amb altres naturalistes catalans viatjaren al refugi d’ Igaratza  per a fer treball de camp, abans contactaren amb el grup  d’Amics d’Aralar  on estaven els fundadors bascs:  Jesús Elósegui Irazusta (Tolosa, 1907-1979)  i  Manuel Laborde Werlinden (Tolosa, 1989-1993) . Colomeres d'Etxalar, Nafarroa (2015). Arxiu RMiB Alfredo Noval Junquera   (Villaviciosa, 1929-2001)  va ser un dels impulsors de l’ Aranzadi,  en 1949 encapçalà la creació de la secció d’ornitologia . L’any següent amb l’objectiu d’estudiar el pas migratori d’aus compraren  todons (Columba palumbus)  i  xixelles (Columba oenas)  que  capturaven vius els caçadors dels colomars  d’Etxalar , als  Pirineus  navarresos. Després de mar