Posidònia, els boscos marins

 

Praderia de posidònia, Arxiu RMiB

La Posidònia (Posidonia oceanica) és una planta fanerògama endèmica del mar Mediterrani., D’origen terrestre es va adaptar a viure als fons marins, prova d’això és que a pesar de viure baix l’aigua fa flors i fruits. Viu agrupada formant grans praderies que donen refugi a més de 400 espècies vegetals i 1.000 animals. Protegeixen els fons de la plataforma continental de l'erosió i ajuden a millorar la qualitat de les aigües en filtrar-les, per tant la mantenen neta i transparent. 

Les praderies de Posidònia són boscos submarins amb una gran capacitat embornal de CO₂, en termes de lluita contra el canvi climàtic és el conegut com el carboni blau. Un sols metre quadrat d'aquesta planta, produeix tant oxigen com deu metres de bosc tropical. L’únic defecte que té és que la seua taxa de creixement és molt lenta, li costa més de dos-cents anys estendre's per una hectàrea.

Es reprodueix mitjançant flors que són pol·linitzades per pol·len arrossegat pels corrents. Després desenvolupen fruits que una volta madurs s'allunyen flotant mentre deixen caure llavors amb ales. La Posidònia també es pot reproduir per clonació. A Formentera s'ha trobat una praderia de clons del mateix exemplar de més de 10 quilòmetres que podria tindre al voltant de cent mil anys de vida.

Posidònia (Posidonia oceanica), Arxiu RMiB

Les praderies són especialment importants per a milions de xicotetes petxinetes que viuen amagades dins, una volta mortes les seues closques s’incorporen a l’arena que forma les nostres blanques platges. Les tiges i arrels de la planta ajuden a protegir els fons perquè fan un efecte escull que ajuda a retenir i fixar el substrat. 

La degradació ambiental front a les costes del Saler, principalment provocada pel creixement del port, provocà que desaparegueren la major part dels prats de posidònia que retenien part de l’arena. Sense els boscos marins protectors, s’esvaí gran part de la biodiversitat marina de la costa. Eixa pèrdua és un factor més dels que agreugen la regressió de la línia costanera del Parc Natural de l’Albufera, que no fa més que minvar acceleradament, any rere any.

Restes de fulles mortes de posidònia a la platja d'Alboraia, Arxiu RMiB

Quan les tempestes arrosseguen les fulles mortes de Posidònia a les platges, els seus amuntegaments fan de matalàs amortidor enfront l’erosió de l’onatge.

Un estudi recent d'Anna Sánchez-Vidal (2021) ha demostrat que la Posidònia s'encarrega de lliurar el mar dels plàstics que arriben a les praderies i els torna a les costes. Una volta que els residus baixen a les praderies es queden atrapats per les fulles, després s'emboliquen amb les boles de Neptú o egagròpiles, després es desprenen de la planta quan hi ha tempestes, per tant aquesta planta sàvia ens torna els residus a la costa, cabdellats dins les boles.

Boles de Neptú a la Vila Joiosa, Arxiu RMiB

Un ésser viu tan complex és molt sensible a les afeccions antròpiques, quasi tot el que fem al medi marí va contra aquests boscos submarins. Els embassaments retenen els sediments que els rius arrossegaven al mar. Els ports tallen els corrents marins que distribueixen els sediments que formaven les platges. Per regenerar les platges fem aportacions artificials d’arena, el vent i les tempestes s'enduen bona part d’eixa arena que és molt inestable, entra al mar enterbolint les aigües, soterra i ofega a la Posidònia.

Fondeig de barques damunt d'una praderia a Eivissa, Arxiu RMiB

L’afecten la concentració de fondejos d’embarcacions per l’acció de les àncores, la pesca d'arrossegament, els vessaments dels emissors submarins, els abocaments de salmorra de les dessalinitzadores i l’onatge reiteratiu provocat pel trànsit freqüent de grans vaixells. Sols un, o la suma d’aquests factors pot fer mal bé praderies senceres de Posidònia oceànica. 

Aquest ésser singular està protegit per la Directiva 92/43/CEE relativa a la conservació d'hàbitats naturals i fauna i flora silvestre. Recordeu: la salut del nostre benvolgut Mediterrani depén en bona part de la supervivència de la Posidònia. 

Fons viu al Mediterrani, Arxiu RMiB