Aquest any 1968 s’acabava una dècada de progrés econòmic i començava una forta recessió a França . A la Universitat de París Nanterre , al mig d’un barri de la perifèria, el que començà com unes simples peticions de millores per part dels estudiants i que foren reprimides amb fermesa, derivà en la generalització de les protestes a tots els estudiants, el tancament de les universitats i violents enfrontaments urbans amb les forces de seguretat. Les protestes es van estendre ràpidament als treballadors, en eixe moment a més d’un elevat atur hi havia condicions laborals molt dures i aprofitaren les protestes estudiantils per a convocar una Vaga General que secundaren més de deu milions de treballadors. En unir-se estudiants i obrers es generalitzaren les revoltes, guanyaren pes i s’ocuparen facultats i empreses. Georges Pompidou, maig de 1968 El president de la República, el general De Gaulle , envià al primer ministre Georges Pompidou a negociar amb els treballadors en vaga per d

  Les subcultures  Beat  dels anys cinquanta encapçalades per  Irwin Allen Ginsberg (Newark, 1926-1997), Jean-Louis Lebris de Kérouac “Jack” Kerouac (Lowell, 1922-1969)  i  William Seward Burroughs II (St. Louis, 1914-1997) sembraren una llavor d’inconformisme social als Estats Units . Als anys seixanta prengueren el relleu nous grups socials, primer foren coneguts com a  hipsters  o  beatniks , però aviat tot el món els va conéixer com els  Hippies .  Per primera volta s’ajuntaren els  Hippies  el 14 de gener de 1967 per fer una trobada a l’ Haight-Ashbury , un deprimit barri d’estudiants de  San Francisco . La va organitzar l 'artista Michael Bowen (Beverly hills, 1937-2009) , fou anomenada com l 'Human Be-In ( l'Ésser humà ). Tot i que no tenien autorització assistiren vora 20.000 persones, per sentir xerrades, música i per a protestar contra la il·legalització l’LSD (Dietilamida de l'àcid lisèrgic) , una forta droga psicodèlica que alterava la consciència, també

  Blat a Camporrobles, foto de Rafa Muñoz Es parla de Revolució Verda per a descriure un canvi en la producció agrícola en aprofitar els avanços científics i tecnològics que han permés augmentar la producció d’aliments i ajudar a pal·liar la fam del món. El principal factor que l'impulsà fou la descoberta de noves varietats de cereals d'alt rendiment, juntament amb l'ús de fertilitzants, herbicides i pesticides , amb l'ajut de maquinària i del reg, aquesta suma de factors aconseguí multiplicar la producció d'aliments. Norman Borlaug, foto de David Levy. Començà a instàncies de la Fundació Rockefeller que realitzà una col·laboració amb el govern Mexicà per desenvolupar noves varietats de blat i dacsa amb molta més rendibilitat. El responsable d'aquestes recerques fou Norman Borlaug (Cresco, 1914-2009​), va descobrir varietats de blat com el Gaianes , Pitic 62, Pénjamo 62, Siete Cerros , híbrids als quals afegí gens de la varietat japonesa Norin 10 . Per aque