Els partits verds han intentat presentar una alternativa ecològica a la política tradicional monopolitzada per les  esquerres marxistes  i els  liberals  -  conservadors capitalistes .  La principal errada de la nova esquerra ha sigut caure massa sovint en l'excés de personalisme . Quan un polític verd ha agafat un escó ha fet tot el possible per mantenir-lo, no ha dubtat en trair als seus companys per tal de continuar als parlaments. L’eròtica del poder o la mediocritat de voler viure de la política sense tindre res més a oferir?  Unes voltes els partits i federacions han acabat atomitzats per incompatibilitats de caràcters entre els seus líders. Altres voltes els han separat les estèrils pugnes entre el localisme federalista i el centralisme uniformador. Cal afegir que han patit una greu mancança de recursos i que mai han trobat un lideratge aglutinador que els haja permés atraure els votants.  A les limitacions puerils dels Verds cal afegir que els partits tradicionals han c