Les marees negres Es parla de marea negra quan el mar arrossega residus contaminants de derivats del petroli. Els hidrocarburs en contacte amb l’aigua fan una pel·lícula que flota i impedeix el pas de la llum, per tant impedeixen la fotosíntesi i la supervivència de les algues microscòpiques, el fitoplàncton . Això afecta en cascada a tota la resta de la cadena alimentària, a més en estendre’s les marees negres contaminen platges i costes, provocant greus pèrdues econòmiques a pescadors i al sector turístic. En produir-se un vessament de cru, un 30% de l’abocat s’evapora, un 15% es queda flotant a la superfície, un 30% és espentat pels corrents cap a les costes, sols entre un 5 i un 20% es degrada per l’acció dels microorganismes naturals. Aquestes proporcions varien segons el tipus hidrocarbur que hagen llençat al mar. Pingüins petrolejats i morts a l'Uruguai La capa de cru que queda flotant als oceans pot afectar els animals. En 1991 un grup de pingüins de Magallanes

  Blat a Camporrobles, foto de Rafa Muñoz Es parla de Revolució Verda per a descriure un canvi en la producció agrícola en aprofitar els avanços científics i tecnològics que han permés augmentar la producció d’aliments i ajudar a pal·liar la fam del món. El principal factor que l'impulsà fou la descoberta de noves varietats de cereals d'alt rendiment, juntament amb l'ús de fertilitzants, herbicides i pesticides , amb l'ajut de maquinària i del reg, aquesta suma de factors aconseguí multiplicar la producció d'aliments. Norman Borlaug, foto de David Levy. Començà a instàncies de la Fundació Rockefeller que realitzà una col·laboració amb el govern Mexicà per desenvolupar noves varietats de blat i dacsa amb molta més rendibilitat. El responsable d'aquestes recerques fou Norman Borlaug (Cresco, 1914-2009​), va descobrir varietats de blat com el Gaianes , Pitic 62, Pénjamo 62, Siete Cerros , híbrids als quals afegí gens de la varietat japonesa Norin 10 . Per aque