Collage RMiB Al llarg de les diferents cròniques anuals tenim el detall de tota la batalla dialèctica que tingueren pacifistes i ecologistes davant el règim de la Transició, respecte de la pertinença al club dels països capitalistes. Per entendre que significà l’entrada en l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) cal tindre una visió general de tot el llarg procés, i això intentarem fer en aquest capítol. Collage RMiB   L’OTAN i el Pacte de Varsòvia . En acabar la II Guerra Mundial , les tensions geopolítiques entre les dues potències que controlaven el món, els Estats Units (EUA) i la Unió Soviètica (URSS), anaren pujant en intensitat fins que desembocaren en el període d’amenaces militars, conegut com la Guerra Freda . L’ URSS va derrotar definitivament a l’ Alemanya entrant a Berlín en 1945 , abans havia alliberat dels nazis a les nacions de l’est d ’Europa i totes acabaren convertint-se en Democràcies Populars, controlades pels comunistes. Els guanyadors

  Els Grups Antiterroristes d’Alliberament (GAL) foren un grup parapolicial que creà l’estat en 1983, governant el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), per a fer la guerra bruta a ETA al seu refugi al País Basc Francés, Iparralde. Davant la forta escomesa d’atemptats d’ ETA i la manca de col·laboració de França, que s’havia convertit en un refugi segur per als independentistes, el director del Centre Superior d'Informació de la Defensa (CESID) , el tinent general Emilio Alonso Manglano (València, 1926-2013), va encarregar al seu segon, el coronel Juan Alberto Perote , un informe sobre com combatre als independentistes bascos.  Amb els informes preparats pel CESID per a tractar com actuar contra els bascos refugiats a França , es reuniren el mes d’abril a Guadarrama; José Barrionuevo Peña (Berja, 1942), Rafael Vera Fernández-Huidobro (Madrid, 1945), Julián Sancristóbal Iguarán (Bilbao, 1952), José María «Txiki» Benegas Haddad (Caracas, 1948-2015), Ramón Jáuregui Atondo