 |
| Collage RMiB |
NATURALISTES
Els anelladors d’aus a València al
bienni 1965-1966 foren Joan Josep Barral
que marcà 986 ocells i Lluís Pechuán
Albiñana enregistrà 4.636.
La Reial Societat Espanyola
d’Història Natural va enviar un informe a l’Ajuntament de València manifestant la preocupació perquè el Pla Urbanístic de la Devesa del Saler
posava en perill els grans valors naturals de l’Albufera.
 |
| Miquel Gil Corell |
Miquel Gil Corell (València,
1921-2003) fou un dels pioners en la defensa del Saler. Tingué
farmàcia oberta a Massamagrell més de cinquanta anys, fou
professor d'Ecologia en la Facultat de Biologia de
la Universitat de València (1970-1979) i mestre de diverses
generacions d'ecologistes. Va presidir les juntes rectores
dels Parcs Naturals del País Valencià entre 1991 i 1996.
Una mostra de la
clarividència i saviesa de Gil Corell la trobem en aquest
fragment d'un article titulat "Ecologia, paisatge i progrés"
publicat en 1980 a la revista l'Espill, que dirigia Joan
Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992):
"A causa de
l'omnipresència de la pressió humana en tota la superfície del País
Valencià, és urgent l'adopció de qualsevol ideologia bàsica escaient i
acceptable per conservar i posteriorment refer el nostre paisatge malmés; és a
dir, ens cal, ja que ens enfrontem a profunds canvis ecològics, un pla concret
d'objectius i prioritats, una política (en el sentit recte de la paraula, no,
per descomptat, en l'actualment vigent), clara per als problemes clau, a més
d'un inventari fiable dels recursos i una investigació àmplia i profunda
orientada cap a la gestió i tractament de les nostres terres".
 |
| Raimundo Manuel Martel de San Gil |
Un altre dels intel·lectuals que alçaren la veu per a defensar el Saler fou el geòleg Raimundo Manuel Martel de San Gil (Santa
Cruz de Tenerife, 1914-2000). Vingué en 1963 per a conduir una càtedra de
la Universitat de València. Es va
destacar per promoure la creació del Museu
de Geologia de València, l'Institut de Geologia de la Diputació
Provincial i el Centre d'Estudis
Universitaris de Castelló de la
Plana.
Aquest any a Doñana van construir
el primer observatori d’aus de l’estat, el finançà la Royal Society for the Protection of Birds (RSPB).´
CRÒNICA DE 1966
L'estat aprovà la construcció d'una central nuclear d'Hidrola, IBERDROLA des
de 1992, a la desembocadura del torrent d'Irta,
al terme de Peníscola. La població
es mostrà fermament contrària a una instal·lació que enfonsaria el futur
turístic de tota la comarca del Baix
Maestrat. L'ajuntament encapçalà l'oposició i decidí presentar un
contenciós administratiu contra l'autorització, es basaren en el fet que
pretenien construir-la en sòl qualificat urbà, segons el Pla General
d'Ordenació Urbana de 1960. Els costà decidir-se nou anys, però finalment el Tribunal Suprem els donà la raó a
l'Ajuntament en 1973. Aleshores l'empresa presentà com a alternativa el
projecte de fer la nuclear a Cofrents.
L'eixample d'utilitzar el recurs contenciós administratiu l'aprofitaren per a
aturar la nuclear de Vergara-Tudela.
 |
| La Britànica |
L’empresa CAMPSA tancà els dipòsits de la Britànica, per a traslladar-los al moll de ponent del port d'Alacant. La primera referència d’aquestes instal·lacions és de 1836, hui són un vestigi industrial únic a Europa, són propietat de patrimoni de l’estat. L'antiga refineria va ser una de les primeres subministradores de gasolina d'Espanya. Comptava amb unes instal·lacions subterrànies úniques, baix de la Serra Grossa, a més tenia un ric patrimoni en la seua superfície que incloïa una torre defensiva de l'edat mitjana, però també d’altres restes d’èpoques més recents, com trinxeres, garites o defenses antiaèries de la guerra civil. L’ajuntament encara continua reclamant la cessió dels terrenys per a construir un gran espai cultural.
A Alacant es va fundar el Club d'Amics de la UNESCO, va ser el lloc on reunia tota l'oposició antifranquista. Alguns dels seus presidents foren: l’escriptor Enrique Cerdán Tato (Alacant, 1930-2013), els historiadors Francisco Moreno Sáez o Maria Teresa Molares Mora (Alacant, 1942). Obriren clubs a Alcoi on l’enginyer tècnic tèxtil Josep Fuster i Moncho va ser el seu president, també obriren seus a Elx, Callosa del Segura i Mutxamel.
L’escriptor José Vicente Mateo
Navarro (Jumilla, 1931-2001) va ser un dels fundadors del Club
de Amigos de la UNESCO d’Alacant,
va presidir-lo entre 1972 i 1978. Aquest intel·lectual va ser un dels
principals crítics del regionalisme o cantonalisme alacantí que comença a
manifestar-se a l’Alacantí a partir de 1980. Defensaven una segregació del País Valencià per a fer-ne una autonomia
del sud-est, junt amb les províncies de Múrcia
i Almeria.
 |
| Platja de la Pobla de Farnals, Arxiu RMiB |
Es vivien moments durs per a la conservació del
territori, el mes de febrer l'ajuntament de la Pobla de Farnals prohibia
el cultiu de l'arròs a la franja costanera, per facilitar la urbanització de la
platja.
L’11 de setembre als locals lo Rat Penat es reuniren setanta representants de treballadors provinents
del tèxtil de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida; de la construcció i el calcer de l’Alacantí, del Baix i del Mitjà Vinalopó;
de les grans indústries del metall com Macosa,
Elcano, Unió Naval, el moble de València
i l’Horta Sud, la siderúrgia del Camp de Morvedre o el calcer de la Plana Baixa. En aquesta assemblea
clandestina fundaren Comissions Obreres
del País Valencià, entre els promotors hi estava Vicent Ventura i Beltrán (Castelló de la Plana, 1924-1998), Dionisio
Vacas Cosmo (Córdoba, 1934), Antonio Montalbán Gámez (Alcolea, 1946), Miguel
Lluch (Port de Sagunt, 1925-2002), Ginés Zaplana García (1930-2021), César
Llorca Tello (València, 1939) o Pep
Linares (Alcoi, 1918-1995). El 31 de març s’havia publicat a Madrid el Manifest “Ante el Futuro del Sindicalismo”, que va
ser el document constitutiu de CCOO.
L’Ajuntament de València aprovà el 30 de juny l'Adaptació del Pla General d'Ordenació Urbana de València i la seua Comarca a la Solució Sud. Va ser un dels primers intents de planificar ordenadament el creixement d’una gran vila de finals del segle XX. Aquest document reflectia les aspiracions de convertir el cap i casal en una gran urbs, que anomenaren la “Gran València”. Es preveia un increment de sòl urbà del 92% per acollir més d’un milió d'habitants i tot això implicava construir una ampla xarxa viària metropolitana. Entre les infraestructures previstes estaven la creació de les Grans Vies, el III Cinturó de Ronda, una autopista pel vell llit del Túria o la urbanització del Saler. Llevat les Grans Vies, la resta de projectes provocaren un fort rebuig i la mobilització popular que van marcar els darrers anys del franquisme. La ciutadania s’estimava més mantenir l’Horta que fer el III Cinturó, tindre un parc al llit del Túria i salvar l’Albufera de València, tres anhels totalment ecològics!
 |
| Siderùrgia de Port de Sagunt |
A la siderúrgia del Port
de Sagunt es va desenvolupar el conegut com a Pla Sagunt, mitjançant el qual pretenien arribar a una producció d’un
milió de tones anuals. Per aconseguir-ho reconstruïren i renovaren aquest any
l’alt forn número tres. Per a garantir els llocs de treballs i una millora
salarial es va declarar una vaga general que es mantingué vint dies
consecutius, gràcies a la creació de caixes de resistència creades pels
sindicalistes.
 |
| B-52 repostant en vol |
CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL
El 17 de gener s'estavellaren dos avions militars nord-americans, un
bombarder amb un aparell de subministrament de combustible en vol, mentre el
nodria. Va ocórrer damunt de Palomares,
Almeria. El B-52 deixà caure quatre
bombes termonuclears d'hidrogen d'1,47 megatones cadascuna, set dels onze
tripulants moriren.
 |
| Collage RMiB |
Els tres primers artefactes els pogueren recuperar els americans aviat, Els
tres primers artefactes els pogueren recuperar els americans aviat, però
hagueren d’esperar dies perquè Francisco
Simó pescarà la quarta amb les seues xarxes. Això l’aprofità personal
tècnic dirigit pel militar espanyol Guillermo
Velarde Pinacho (1928-2018).
Analitzaren amb cura part del material caigut abans de tornar-lo als
americans, el seu escorcoll ajudà a resoldre problemes tècnics que tenien
pendents per a poder construir una bomba nuclear espanyola. Descobriren el
secret millor guardat dels americans, el mètode Ulam-Teller, que servia per a detonar les armes termonuclears,
aleshores per a fer-ne una sols els calia obtenir urani enriquit.
Les primeres centrals
nuclears espanyoles eren de tecnologia nord-americana i no deixaven enriquir
urani, hagueren d'esperar fins a 1972 quan es va construir la central nuclear
de Vandellòs I que era de tecnologia francesa i aquesta
instal·lació si permetia l'enriquiment d'urani. Francisco Franco
Bahamonde (Ferrol, 1892-1975) tingué por que en descobrir-se que la
dictadura tenia una bomba nuclear, plourien les sancions econòmiques i decidí
ajornar el projecte.
La dictadura convocà un referèndum
sobre la nova Constitució Espanyola
o Llei orgànica de l'Estat que es va
fer el 14 de desembre de 1966, en ell podien votar a tots els ciutadans majors
de vint-i-un anys. La nova "constitució" alleugerava els poders
dictatorials de Francisco Franco en
designar la figura de president del
govern. Sols era maquillatge, el mateix Franco va ser president fins a 1973, sols quan estigué delicat de
salut va anomenar a Luis Carrero Blanco
(Santoña, 1904-1973).
El referèndum va ser una farsa,
segons la revista Mundo Obrero publicada en la primera quinzena de 1967, a Oriola obligaren a votar als gitanos
sota amenaces de pallisses i presó. Els avisaren que l’ajuntament faria una
llista negra amb els que no anaren a votar. En empreses de València ficaren cartells avisant que el que no presentarà el
certificat de vot seria sancionat sense paga extra. Al Port de Sagunt a pesar de totes les amenaces, d'un cens de 17.000
inscrits, 2.700 se'n van abstenir i un miler votaren en contra. A Gandia enviaren a tots els votants les
paperetes de votació amb el SI marcat amb bolígraf. Alhora de la votació els falangistes que estaven en les meses de
votació, obrien totes les paperetes abans d'amollar-les a l'urna per a
comprovar que tingueren marcat el SI.
Es va promulgar la Llei 14/1966 de 18 de març de Premsa i Impremta, popularment l’anomenaren la llei Fraga. Volia significar una lleugera obertura en suprimir
aspectes com la censura prèvia i permetre l’existència d’empreses privades, tot
i que mantenia les sancions a qualsevol que no respectarà els Principis del Moviment. No canvià res,
el 21 de juliol segrestaren tota l’edició del diari ABC per un article que
signà Luis Maria Ansón Oliart (Madrid,
1935) titulat “La monarquia de todos”.
En desembre la censura governamental obligà acomiadar a Joaquín Ruíz Giménez Cortés (Hoyo de Manzanares 1913-2009),
director de la revista “Cuadernos para el
Diálogo”.
Vint-i-set anys després, el govern franquista anuncià l’indult total per a
qualsevol responsabilitat respecte de la Guerra
Civil (1936-1939) amb validesa a partir del 31 de desembre. Alguns dels
republicans que continuaven soterrats en vida, pogueren eixir dels seus
amagatalls.
 |
| Blas Piñar |
Front aquests tímids intents d’aperturisme s’alçaren corrents més
immobilistes que s’organitzaren per a mantenir els ideals del 18 de juliol del
36, el franquisme i la monarquia tradicional. El notari Blas Piñar López (Toledo, 1918-2014) fundà el partit Fuerza
Nueva. Aquest grup estigué molt limitat fins a la mort del dictador, en
1977 sols tenien dos locals oberts a tot l’estat. En avançar la Transició cresqueren
exponencialment, l’any següent pujaren a 32 casals, el seu màxim l’assoliren en
1982 on mantenien 165 seus obertes. Publicaren la revista Fuerza Nueva que arribà a tindre tirades de 45.000 exemplars. Piñar va eixir com a diputat electe en
les legislatives de 1979, en obtenir 380.000 vots.
Impulsats
per les Nacions Unides, en 1926 a Roma es va organitzar el Primer
Congrés Mundial Forestal (WFC). Des d’aleshores, cada sis anys se celebren aquestes
reunions per afavorir l'intercanvi de coneixements i experiències sobre la
conservació, gestió i ús dels boscos del món. Aquest any es va organitzar a Madrid,
sota l’eslògan "El paper de la
silvicultura en l'economia mundial canviant". Es tractaren l’estat dels
recursos existents i les necessitats de fusta, la planificació del seu ús, els
marcs institucionals, el finançament de la silvicultura i l’evolució de les
indústries forestals.
Als Estats Units prohibiren l’LSD i la resta de drogues psicodèliques, eren els estimulants emprats pels joves
alternatius dels moviments contraculturals, mentrestant començava la Revolució Cultural a la Xina.
PUBLICACIONS
El precursor dels estudis moderns de les rates penades a València va ser José Donat Zopo, aquest any publicà el
"Catàleg Espeleològic de la
província de València". Donat
va ser un dels espeleòlegs pioners, en companyia R. Pla, J. Navarro, Rafa Cebrián, J. Sierra, J.L. Viciano, A. Sancho,
Guchi i A. Fornés. Tots elles construïren els fonaments de l’espeleologia valenciana amb el Grup Espeleològic Vilanova i Piera de la
Diputació de València. En 1961 publicaren “Cuadernos valencianos de espeleologia. número 1”. L'any 1967 Enrique Balcells Rocamora (Barcelona, 1922-2007) publicava "Rates penades i nicteríbids del Llevant
Espanyol", va ser una altra aproximació a un grup faunístic molt
desconegut fins aleshores.
Francisco Bernis Madrazo
(Salamanca, 1916-2003)
impulsà el Centre de Migració de les Aus
on es va centralitzar tota l’activitat d’anellament i d'estudi de les
migracions. Aquest 1966 publicà el
primer dels quatre volums anomenat “Aves
Migradoras Ibéricas” que es va completar l’any 1970. En les seues 1.500
pàgines fa una acurada revisió de l’estatus d’unes 300 espècies d’aus i un
resum de vora 20.000 recuperacions d’aus anellades.
Fonts:
Turisme o Nuclears:
La Britànica:
https://alicantepedia.com/empresas/refiner%C3%ADa-de-petr%C3%B3leo-la-brit%C3%A1nica
SELVA, J.R. (2014) “Antecedentes y formación del Plan General de Valencia de 1966”. Ciur 97 Cuadernos de investigación urbanística.
Boletín del Museo de la Espeleología, núm 17, 2011.
Congrés Forestal Mundial a Madrid:
https://hmong.es/wiki/World_Forestry_Congress
Pla Urbanístic de la Gran València:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada