Passa al contingut principal

Any 1966



NATURALISTES

Els anelladors d’aus a València al bienni 1965-1966 foren Joan Josep Barral que marcà 986 ocells i Lluís Pechuán Albiñana enregistrà 4.636.

La Reial Societat Espanyola d’Història Natural va enviar un informe a l’Ajuntament de València manifestant la preocupació perquè el Pla Urbanístic de la Devesa del Saler posava en perill els grans valors naturals de l’Albufera.


Miquel Gil Corell 


Miquel Gil Corell (València, 1921-2003) fou un dels pioners en la defensa del Saler. Tingué farmàcia oberta a Massamagrell més de cinquanta anys, fou professor d'Ecologia en la Facultat de Biologia de la Universitat de València (1970-1979) i mestre de diverses generacions d'ecologistes. Va presidir les juntes rectores dels Parcs Naturals del País Valencià entre 1991 i 1996.

Una mostra de la clarividència i saviesa de Gil Corell la trobem en aquest fragment d'un article titulat "Ecologia, paisatge i progrés" publicat en 1980 a la revista l'Espill, que dirigia Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992):

"A causa de l'omnipresència de la pressió humana en tota la superfície del País Valencià, és urgent l'adopció de qualsevol ideologia bàsica escaient i acceptable per conservar i posteriorment refer el nostre paisatge malmés; és a dir, ens cal, ja que ens enfrontem a profunds canvis ecològics, un pla concret d'objectius i prioritats, una política (en el sentit recte de la paraula, no, per descomptat, en l'actualment vigent), clara per als problemes clau, a més d'un inventari fiable dels recursos i una investigació àmplia i profunda orientada cap a la gestió i tractament de les nostres terres".


Raimundo Manuel Martel de San Gil 


Un altre dels intel·lectuals que alçaren la veu per a defensar el Saler fou el geòleg Raimundo Manuel Martel de San Gil (Santa Cruz de Tenerife, 1914-2000). Vingué en 1963 per a conduir una càtedra de la Universitat de València. Es va destacar per promoure la creació del Museu de Geologia de València, l'Institut de Geologia de la Diputació Provincial i el Centre d'Estudis Universitaris de Castelló de la Plana.

Aquest any a Doñana van construir el primer observatori d’aus de l’estat, el finançà la Royal Society for the Protection of Birds (RSPB)


 

CRÒNICA DE 1966

L'estat aprovà la construcció d'una central nuclear d'Hidrola, IBERDROLA des de 1992, a la desembocadura del torrent d'Irta, al terme de Peníscola. La població es mostrà fermament contrària a una instal·lació que enfonsaria el futur turístic de tota la comarca del Baix Maestrat. L'ajuntament encapçalà l'oposició i decidí presentar un contenciós administratiu contra l'autorització, es basaren en el fet que pretenien construir-la en sòl qualificat urbà, segons el Pla General d'Ordenació Urbana de 1960. Els costà decidir-se nou anys, però finalment el Tribunal Suprem els donà la raó a l'Ajuntament en 1973. Aleshores l'empresa presentà com a alternativa el projecte de fer la nuclear a Cofrents. L'eixample d'utilitzar el recurs contenciós administratiu l'aprofitaren per a aturar la nuclear de Vergara-Tudela.


La Britànica


L’empresa CAMPSA tancà els dipòsits de la Britànica, per a traslladar-los al moll de ponent del port d'Alacant. La primera referència d’aquestes instal·lacions és de 1836, hui són un vestigi industrial únic a Europa, són propietat de patrimoni de l’estat. L'antiga refineria va ser una de les primeres subministradores de gasolina d'Espanya. Comptava amb unes instal·lacions subterrànies úniques, baix de la Serra Grossa, a més tenia un ric patrimoni en la seua superfície que incloïa una torre defensiva de l'edat mitjana, però també d’altres restes d’èpoques més recents, com trinxeres, garites o defenses antiaèries de la guerra civil. L’ajuntament encara continua reclamant la cessió dels terrenys per a construir un gran espai cultural.




A Alacant es va fundar el Club d'Amics de la UNESCO, va ser el lloc on reunia tota l'oposició antifranquista. Alguns dels seus presidents foren: l’escriptor Enrique Cerdán Tato (Alacant, 1930-2013), els historiadors Francisco Moreno Sáez o Maria Teresa Molares Mora (Alacant, 1942). Obriren clubs a Alcoi on l’enginyer tècnic tèxtil Josep Fuster i Moncho va ser el seu president, també obriren seus a Elx, Callosa del Segura i Mutxamel.

L’escriptor José Vicente Mateo Navarro (Jumilla, 1931-2001) va ser un dels fundadors del Club de Amigos de la UNESCO d’Alacant, va presidir-lo entre 1972 i 1978. Aquest intel·lectual va ser un dels principals crítics del regionalisme o cantonalisme alacantí que comença a manifestar-se a l’Alacantí a partir de 1980. Defensaven una segregació del País Valencià per a fer-ne una autonomia del sud-est, junt amb les províncies de Múrcia i Almeria.


Platja de la Pobla de Farnals, Arxiu RMiB


Es vivien moments durs per a la conservació del territori, el mes de febrer l'ajuntament de la Pobla de Farnals prohibia el cultiu de l'arròs a la franja costanera, per facilitar la urbanització de la platja.

L’11 de setembre als locals lo Rat Penat es reuniren setanta representants de treballadors provinents del tèxtil de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida; de la construcció i el calcer de l’Alacantí, del Baix i del Mitjà Vinalopó; de les grans indústries del metall com Macosa, Elcano, Unió Naval, el moble de València i l’Horta Sud, la siderúrgia del Camp de Morvedre o el calcer de la Plana Baixa. En aquesta assemblea clandestina fundaren Comissions Obreres del País Valencià, entre els promotors hi estava Vicent Ventura i Beltrán (Castelló de la Plana, 1924-1998), Dionisio Vacas Cosmo (Córdoba, 1934), Antonio Montalbán Gámez (Alcolea, 1946), Miguel Lluch (Port de Sagunt, 1925-2002), Ginés Zaplana García (1930-2021), César Llorca Tello (València, 1939) o Pep Linares (Alcoi, 1918-1995). El 31 de març s’havia publicat a Madrid el Manifest “Ante el Futuro del Sindicalismo”, que va ser el document constitutiu de CCOO.




Es va publicar l'Adaptació del Pla General d'Ordenació Urbana de València i la seua Comarca a la Solució Sud, aprovada per la corporació el 30 de juny. Aquest pla va ser un document que reflectia les aspiracions de convertir València en una gran ciutat. L’anomenaren la “Gran València” perquè preveia un increment de sòl urbà del 92% per a una ciutat de més d’un milió d'habitants. Vist amb perspectiva se li pot acusar de ser un projecte megalòman per les seues ambicions desenvolupistes, però va ser un dels primers intents de planificar ordenadament el creixement d’una gran vila de finals del segle XX. Els redactors arribaren a preveure el nombre d’habitatges que es construirien en el període 2040-2050. En alguns aspectes foren innovadors en parlar d’una gran àrea metropolitana i dissenyaren la futura xarxa arterial de comunicacions, amb la creació de les Grans Vies, el principal defecte és que tot aquest creixement es va fer en detriment de l’Horta.


Siderùrgia de Port de Sagunt


A la siderúrgia del Port de Sagunt es va desenvolupar el conegut com a Pla Sagunt, mitjançant el qual pretenien arribar a una producció d’un milió de tones anuals. Per aconseguir-ho reconstruïren i renovaren aquest any l’alt forn número tres. Per a garantir els llocs de treballs i una millora salarial es va declarar una vaga general que es mantingué vint dies consecutius, gràcies a la creació de caixes de resistència creades pels sindicalistes.


B-52 repostant en vol

 

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

El 17 de gener s'estavellaren dos avions militars nord-americans, un bombarder amb un aparell de subministrament de combustible en vol, mentre el nodria. Va ocórrer damunt de Palomares, Almeria. El B-52 deixà caure quatre bombes termonuclears d'hidrogen d'1,47 megatones cadascuna, set dels onze tripulants moriren.




Els tres primers artefactes els pogueren recuperar els americans aviat, Els tres primers artefactes els pogueren recuperar els americans aviat, però hagueren d’esperar dies perquè Francisco Simó pescarà la quarta amb les seues xarxes. Això l’aprofità personal tècnic dirigit pel militar espanyol Guillermo Velarde Pinacho (1928-2018).  Analitzaren amb cura part del material caigut abans de tornar-lo als americans, el seu escorcoll ajudà a resoldre problemes tècnics que tenien pendents per a poder construir una bomba nuclear espanyola. Descobriren el secret millor guardat dels americans, el mètode Ulam-Teller, que servia per a detonar les armes termonuclears, aleshores per a fer-ne una sols els calia obtenir urani enriquit.




Les primeres centrals nuclears espanyoles eren de tecnologia nord-americana i no deixaven enriquir urani, hagueren d'esperar fins a 1972 quan es va construir la central nuclear de Vandellòs I que era de tecnologia francesa i aquesta instal·lació si permetia l'enriquiment d'urani. Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, 1892-1975) tingué por que en descobrir-se que la dictadura tenia una bomba nuclear, plourien les sancions econòmiques i decidí ajornar el projecte.




La dictadura convocà un referèndum sobre la nova Constitució Espanyola o Llei orgànica de l'Estat que es va fer el 14 de desembre de 1966, en ell podien votar a tots els ciutadans majors de vint-i-un anys. La nova "constitució" alleugerava els poders dictatorials de Francisco Franco en designar la figura de president del govern. Sols era maquillatge, el mateix Franco va ser president fins a 1973, sols quan estigué delicat de salut va anomenar a Luis Carrero Blanco (Santoña, 1904-1973).




El referèndum va ser una farsa, segons la revista Mundo Obrero publicada en la primera quinzena de 1967, a Oriola obligaren a votar als gitanos sota amenaces de pallisses i presó. Els avisaren que l’ajuntament faria una llista negra amb els que no anaren a votar. En empreses de València ficaren cartells avisant que el que no presentarà el certificat de vot seria sancionat sense paga extra. Al Port de Sagunt a pesar de totes les amenaces, d'un cens de 17.000 inscrits, 2.700 se'n van abstenir i un miler votaren en contra. A Gandia enviaren a tots els votants les paperetes de votació amb el SI marcat amb bolígraf. Alhora de la votació els falangistes que estaven en les meses de votació, obrien totes les paperetes abans d'amollar-les a l'urna per a comprovar que tingueren marcat el SI.




Es va promulgar la Llei 14/1966 de 18 de març de Premsa i Impremta, popularment l’anomenaren la llei Fraga. Volia significar una lleugera obertura en suprimir aspectes com la censura prèvia i permetre l’existència d’empreses privades, tot i que mantenia les sancions a qualsevol que no respectarà els Principis del Moviment. No canvià res, el 21 de juliol segrestaren tota l’edició del diari ABC per un article que signà Luis Maria Ansón Oliart (Madrid, 1935) titulat “La monarquia de todos”. En desembre la censura governamental obligà acomiadar a Joaquín Ruíz Giménez Cortés (Hoyo de Manzanares 1913-2009), director de la revista “Cuadernos para el Diálogo”.




Vint-i-set anys després, el govern franquista anuncià l’indult total per a qualsevol responsabilitat respecte de la Guerra Civil (1936-1939) amb validesa a partir del 31 de desembre. Alguns dels republicans que continuaven soterrats en vida, pogueren eixir dels seus amagatalls.


Blas Piñar


Front aquests tímids intents d’aperturisme s’alçaren corrents més immobilistes que s’organitzaren per a mantenir els ideals del 18 de juliol del 36, el franquisme i la monarquia tradicional. El notari Blas Piñar López (Toledo, 1918-2014) fundà el partit Fuerza Nueva. Aquest grup estigué molt limitat fins a la mort del dictador, en 1977 sols tenien dos locals oberts a tot l’estat. En avançar la Transició cresqueren exponencialment, l’any següent pujaren a 32 casals, el seu màxim l’assoliren en 1982 on mantenien 165 seus obertes. Publicaren la revista Fuerza Nueva que arribà a tindre tirades de 45.000 exemplars. Piñar va eixir com a diputat electe en les legislatives de 1979, en obtenir 380.000 vots.




Als Estats Units prohibiren l’LSD i la resta de drogues psicodèliques, eren els estimulants emprats pels joves alternatius dels moviments contraculturals, mentrestant començava la Revolució Cultural a la Xina.




 

PUBLICACIONS

El precursor dels estudis moderns de les rates penades a València va ser José Donat Zopo, aquest any publicà el "Catàleg Espeleològic de la província de València". Donat va ser un dels espeleòlegs pioners, en companyia R. Pla, J. Navarro, Rafa Cebrián, J. Sierra, J.L. Viciano, A. Sancho, Guchi i A. Fornés.  Tots elles construïren els fonaments de l’espeleologia valenciana amb el Grup Espeleològic Vilanova i Piera de la Diputació de València. En 1961 publicaren “Cuadernos valencianos de espeleologia. número 1”. L'any 1967 Enrique Balcells Rocamora (Barcelona, 1922-2007) publicava "Rates penades i nicteríbids del Llevant Espanyol", va ser una altra aproximació a un grup faunístic molt desconegut fins aleshores.




Francisco Bernis Madrazo (Salamanca, 1916-2003) impulsà el Centre de Migració de les Aus on es va centralitzar tota l’activitat d’anellament i d'estudi de les migracions. Aquest 1966  publicà el primer dels quatre volums anomenat “Aves Migradoras Ibéricas” que es va completar l’any 1970. En les seues 1.500 pàgines fa una acurada revisió de l’estatus d’unes 300 espècies d’aus i un resum de vora 20.000 recuperacions d’aus anellades. 

 

Fonts:

Turisme o Nuclears:

https://dequevaisloseconomistas.com/2016/06/21/decidiendo-el-modelo-de-pais-cuando-el-turismo-se-impuso-a-las-nucleares/

La Britànica:

https://alicantepedia.com/empresas/refiner%C3%ADa-de-petr%C3%B3leo-la-brit%C3%A1nica

https://alicanteplaza.es/alicante-acelera-la-cesion-de-la-britanica-y-lanza-el-primer-plan-para-convertirla-en-espacio-cultural

SELVA, J.R. (2014) “Antecedentes y formación del Plan General de Valencia de 1966”. Ciur 97 Cuadernos de investigación urbanística.

Boletín del Museo de la Espeleología, núm 17, 2011.

 

BANDA SONORA RECOMANADA: 




Comentaris