Passa al contingut principal

Any 1966



El precursor dels estudis moderns de les rates penades a València fou José Donat Zopo en 1966 amb la publicació del "Catàleg Espeleològic de la província de València". L'any següent E. Balcells publicà "Rates penades i nicteríbids del Llevant Espanyol".

A València durant el bienni 1965-1966, Joan Josep Barral anellà 986 aus i 4.636 Lluís Pechuán Albiñana.

La Reial Societat Espanyola d’Història Natural va enviar un informe a l’Ajuntament de València manifestant la preocupació perquè el Pla Urbanístic de la Devesa del Saler posava en perill els grans valors naturals de l’Albufera.


Racó de l'Olla, foto de Rafa Muñoz


Miquel Gil Corell, interpretació d'una foto de VilaWeb


El valencià Miquel Gil Corell (1921-2003) fou un dels pioners en la defensa del Saler. Tingué farmàcia oberta a Massamagrell més de cinquanta anys, fou professor d'Ecologia en la Facultat de Biologia de la Universitat de València (1970-1979) i mestre de diverses generacions d'ecologistes, va presidir les juntes rectores dels Parcs Naturals del País Valencià (1991-1996), fou un defensor del territori i de la cultura valenciana.




Una mostra de la clarividència i saviesa de Gil Corell la trobem en un fragment de l'article titulat "Ecologia, paisatge i progrés" publicat al número 8 de la revista l'Espill, dirigida per Joan Fuster, a l'hivern de 1980; "A causa de l'omnipresència de la pressió humana en tota la superfície del País Valencià, és urgent l'adopció de qualsevol ideologia bàsica escaient i acceptable per conservar i posteriorment refer el nostre paisatge malmés; és a dir, ens cal, ja que ens enfrontem a profunds canvis ecològics, un pla concret d'objectius i prioritats, una política (en el sentit recte de la paraula, no, per descomptat, en l'actualment vigent), clara per als problemes clau, a més d'un inventari fiable dels recursos i una investigació àmplia i profunda orientada cap a la gestió i tractament de les nostres terres".


Raimundo Manuel Martel de San Gil


Un altre dels intel·lectuals que alçaren la veu per defensar el Saler fou el geòleg Raimundo Manuel Martel de San Gil (1914-2000) que va vindre en 1963 des de les seues canàries natals, quan el traslladaren a la càtedra de la Universitat de València. A casa nostra a més de defensar la Devesa va promoure la creació del Museu de Geologia de València, l’Institut de Geologia de la Diputació Provincial i el Centre d’Estudis Universitaris de Castelló de la Plana.




A Alacant es va fundar el Club d'Amics de la UNESCO que fou el centre on s'organitzà tota l'oposició antifranquista, alguns dels seus presidents foren Cerdán Tato, Francisco Moreno, Maria Teresa Molares i Josep Fuster. Les primeres Associacions de veïns en formar-se a les comarques del sud, foren les de la Tafalera, a Elda que en 1974 reclamaven clavegueres per al seu barri, la Divina Pastora i Verge del Remei a Alacant.


Urbanització de la platja de la Pobla de Farnals


Es vivien moments durs per a la conservació del territori, el mes de febrer de 1966 l’Ajuntament de la Pobla de Farnals prohibia el cultiu de l’arròs a la franja costanera per facilitar la urbanització de la platja de la Pobla de Farnals

Es va construir el primer observatori d’aus a Espanya, a Doñana, pagat per la Royal Society for the Protection of Birds (RSPB).


B-52 repostant


El 17 de gener es va estavellar un avió militar nord-americà, amb altre avió de subministrament de combustible en vol que el nodria, va ocórrer sobre la localitat de Palomares, Almeria. El bombarder B-52 estava carregat amb quatre bombes termonuclears d'Hidrogen d'1,47 megatones cadascuna. 


Bomba atòmica recuperada en Palomares


Personal tècnic dirigit pel militar espanyol Guillermo Velarde Pinacho pogueren arreplegar i analitzar amb cura part del material caigut abans de tornar-lo als americans. La seua anàlisi ajudà a resoldre problemes tècnics que tenien pendents per poder construir un artefacte. Descobriren el secret millor guardat dels americans, el mètode Ulam-Teller que servia per a detonar les armes termonuclears, aleshores sols els faltava obtenir urani enriquit. Les primeres centrals nuclears espanyoles eren de tecnologia nord-americana i no deixaven enriquir-lo, haurien d'esperar a 1972 quan es va construir la central nuclear de Vandellòs I que era de tecnologia francesa i si permetia l'enriquiment d'urani. Franco tingué por que en descobrir-se al món que Espanya tenia una bomba atòmica ens plogueren sancions econòmiques i decidí ajornar el projecte.


Bany a Almeria de Fraga per demostrar que no hi havia perill radioactiu


Francisco Bernis impulsà el Centre de Migració de les Aus on es va centralitzar tota l’activitat d’anellament i d'estudi de les migracions de les aus. Aquest 1966 va publicar el primer dels quatre volums anomenat “Aves Migradoras Ibéricas” que finalitzà l’any 1970. En les seues 1.500 pàgines revisa l’estatus d’unes 300 espècies d’aus i fa un resum de vora 20.000 recuperacions d’aus anellades.  

Als Estats Units van prohibir l’LSD i la resta de drogues psicodèliques que eren els estimulants dels joves alternatius dels moviments contraculturals, mentrestant començava la Revolució Cultural a la Xina.


Dosis d'LSD, cors rojos

 

Comentaris