Any 1966

Collage RMiB

"La ciència pot ensenyar-nos a no buscar ajudes imaginàries, a no inventar aliats celestials, sinó mes bé a fer amb els nostres esforços que aquest món siga un lloc més habitable."

Bertran Arthur William Russell (Trellech, 1872-1970)

NATURALISTES

Mitjançant les sèries a la televisió espanyola, molt jovent va descobrir un planeta ple de meravelles naturals. Un dels èxits d’audiència el tingué Clarence, un lleó estràbic que protagonitzava la sèrie Daktari i ens apropava a les meravelles naturals d’Àfrica.

Miquel Gil Corell

Miquel Gil Corell i Raimundo Martel, la defensa del Saler

Miquel Gil Corell (València, 1921-2003) fou un dels pioners en la defensa del Saler. Tingué farmàcia oberta a Massamagrell més de cinquanta anys, fou professor d'Ecologia en la Facultat de Biologia de la Universitat de València (1970-1979) i mestre de diverses generacions d'ecologistes. Va presidir les juntes rectores dels Parcs Naturals del País Valencià entre 1991 i 1996. Una mostra de la clarividència i saviesa de Gil Corell la trobem en aquest fragment d'un article titulat "Ecologia, paisatge i progrés" publicat en 1980 a la revista l'Espill, que dirigia Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992):

"A causa de l'omnipresència de la pressió humana en tota la superfície del País Valencià, és urgent l'adopció de qualsevol ideologia bàsica escaient i acceptable per conservar i posteriorment refer el nostre paisatge malmés; és a dir, ens cal, ja que ens enfrontem a profunds canvis ecològics, un pla concret d'objectius i prioritats, una política (en el sentit recte de la paraula, no, per descomptat, en l'actualment vigent), clara per als problemes clau, a més d'un inventari fiable dels recursos i una investigació àmplia i profunda orientada cap a la gestió i tractament de les nostres terres".

Raimundo Manuel Martel de San Gil

Un altre dels intel·lectuals que alçaren la veu per a defensar el Saler fou el geòleg Raimundo Manuel Martel de San Gil (Santa Cruz de Tenerife, 1914-2000). Vingué en 1963 per a conduir una càtedra de la Universitat de València. Es va destacar per promoure la creació del Museu de Geologia de València, l'Institut de Geologia de la Diputació Provincial i el Centre d'Estudis Universitaris de Castelló de la Plana.

Els defensors del nostre patrimoni aconseguiren el suport de Reial Societat Espanyola d’Història Natural que, fins i tot, va enviar un informe a l’Ajuntament de València manifestant la preocupació perquè el Pla Urbanístic de la Devesa del Saler posava en perill els grans valors naturals de l’Albufera.

Anellament d’aus

Els anelladors d’aus a València al bienni 1965-1966 eren Joan Josep Barral que marcà 986 ocells i Lluís Pechuán Albiñana en registrà 4.636.

“Doñana” i “Las Tablas de Daimiel”

Aquest any es va construir el primer observatori d’aus de tot l’estat a Doñana, gràcies a Herbert Ernest "Bert" Axell (Rye, 1915-2001) i al finançament de la Royal Society for the Protection of Birds (RSPB). “Las Tablas de Daimiel” es van declarar com a Reserva Nacional de Caça.

CRÒNICA DE 1966

Una nuclear a Peníscola!

L'estat aprovà la construcció d'una central nuclear d'Hidrola (IBERDROLA des de 1992) a la desembocadura del torrent d'Irta, al terme de Peníscola. La població es mostrà fermament contrària a una instal·lació que enfonsaria el futur turístic i el de tota la comarca del Baix Maestrat. L'Ajuntament encapçalà l'oposició i va decidir presentar un contenciós administratiu contra l'autorització, es basaren en el fet que pretenien construir-la en sòl declarat com a urbà, segons el Pla General d'Ordenació Urbana de 1960. Als tribunals els costà decidir-se nou anys, però finalment el Suprem donà la raó a l'Ajuntament en 1973. Aleshores l'empresa presentà com a alternativa el projecte de fer la nuclear a Cofrents. Aquest va un eixample de com utilitzar el recurs contenciós administratiu i aconseguir una nuclear, com també ho van aconseguir en la que estava prevista fer a Vergara-Tudela.

La Britànica

Alacant

Les primeres Associacions de veïns en formar-se a les comarques del sud foren: la Tafalera d’Elda que en 1974 reclamaren clavegueres per al seu barri, a més de la Divina Pastora i Verge del Remei a Alacant.

L’empresa CAMPSA tancà els dipòsits de la Britànica, per a traslladar-los al moll de ponent del port d'Alacant. La primera referència d’aquestes instal·lacions es remunta a 1836, hui són un vestigi industrial únic a Europa, propietat de patrimoni de l’estat. L'antiga refineria va ser una de les primeres subministradores de gasolina d'Espanya. Comptava amb unes instal·lacions subterrànies úniques, baix de la Serra Grossa, a més tenia un ric patrimoni en la seua superfície que incloïa una torre defensiva de l'edat mitjana, però també altres restes d’èpoques més recents, com trinxeres, garites o defenses antiaèries de la guerra civil. L’ajuntament encara continua reclamant la cessió dels terrenys per a construir un gran espai cultural.

Es va fundar el Club d'Amics de la UNESCO, va ser el lloc on reunia tota l'oposició antifranquista. Alguns dels seus presidents foren: l’escriptor Enrique Cerdán Tato (Alacant, 1930-2013), els historiadors Francisco Moreno Sáez o Maria Teresa Molares Mora (Alacant, 1942). Obriren clubs a Alcoi on l’enginyer tècnic tèxtil Josep Fuster i Moncho va ser el seu president, també obriren seus a Elx, Callosa del Segura i Mutxamel. L’escriptor José Vicente Mateo Navarro (Jumilla, 1931-2001) va ser un altre dels fundadors del Club de Amigos de la UNESCO d’Alacant, va presidir-lo entre 1972 i 1978. Aquest intel·lectual va ser un dels principals crítics del regionalisme o cantonalisme alacantí que comença a manifestar-se a l’Alacantí a partir de 1980. Defensaven una segregació del País Valencià per a fer-ne una autonomia del sud-est, junt amb les províncies de Múrcia i Almeria.

El transport públic a Alacant era un caos, quan va agafar la vara de comandament el nou batle José Abad Gosálbez (Alacant, 1915-1976), els tramvies depenien directament del municipi, els autobusos eren de companyies privades que arrendava el municipi per a la seua explotació directa, però també hi havia autobusos d'empreses particulars que tenien concessions administratives precàries, mentre que autobusos de línies interurbanes també feien serveis urbans.

Un brot de pesta equina provocà la mort de 1000 èquids.

Platja de la Pobla de Farnals, Arxiu RMiB

La Pobla de Farnals, urbanitzar arrossars

Es vivien moments durs per a la conservació del territori, el mes de febrer l'ajuntament de la Pobla de Farnals prohibia el cultiu de l'arròs a la franja costanera, per facilitar la urbanització de la platja.

Fundació de Comissions Obreres del País Valencià

L’11 de setembre als locals lo Rat Penat es reuniren setanta representants de treballadors provinents del tèxtil de l’Alcoià, del Comtat i la Vall d’Albaida; de la construcció i el calcer de l’Alacantí, del Baix i del Mitjà Vinalopó; de les grans indústries del metall com Macosa, Elcano, Unió Naval i del moble de València i de l’Horta Sud, la siderúrgia del Camp de Morvedre o el calcer de la Plana Baixa. En aquesta assemblea clandestina fundaren el sindicat de Comissions Obreres del País Valencià, entre els promotors hi estava Vicent Ventura i Beltrán (Castelló de la Plana, 1924-1998), Dionisio Vacas Cosmo (Córdoba, 1934), Antonio Montalbán Gámez (Alcolea, 1946), Miguel Lluch (Port de Sagunt, 1925-2002), Ginés Zaplana García (1930-2021), César Llorca Tello (València, 1939) o Pep Linares (Alcoi, 1918-1995). Prèviament, el 31 de març s’havia publicat a Madrid el Manifest “Ante el Futuro del Sindicalismo”, que va ser el document constitutiu de CCOO.

València

L’Ajuntament de València aprovà el 30 de juny l'Adaptació del Pla General d'Ordenació Urbana de València i la seua Comarca a la Solució Sud. Va ser un dels primers intents de planificar el creixement d’una gran vila de finals del segle XX. Aquest document reflectia les aspiracions de convertir el cap i casal en una gran urbs, que anomenaren la “Gran València”. En ell es preveia un increment de sòl urbà del 92% per acollir més d’un milió d'habitants, tot i que això implicava construir una ampla xarxa viària metropolitana. Vist amb perspectiva se’l pot acusar de ser un projecte megalòman per les seues ambicions desenvolupistes. Fou un document tan exhaustiu que preveia el nombre d’habitatges que es construirien en el període 2040-2050. Parlava d’una gran àrea metropolitana i dissenyava una xarxa arterial de comunicacions, amb la creació de les Grans Vies, el III Cinturó de Ronda, una autopista pel vell llit del Túria o la urbanització del Saler. El principal defecte és que tot aquest creixement es feia en detriment de l’Horta, ocupant el llit del riu Túria i urbanitzant el Saler, no hi havia cap sensibilitat cap a la necessitat d’espais verds i d’esbarjo per a la ciutadania.

Siderùrgia de Port de Sagunt

Ampliació de la siderúrgia del Port de Sagunt

A la siderúrgia del Port de Sagunt es va desenvolupar el conegut com a Pla Sagunt, mitjançant el qual pretenien arribar a una producció d’un milió de tones anuals. Per aconseguir-ho reconstruïren i renovaren aquest any l’alt forn número tres. Per a garantir els llocs de treballs i una millora salarial es va declarar una vaga general que es mantingué vint dies consecutius, gràcies a la creació de caixes de resistència creades pels sindicalistes.

B-52 repostant en vol

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

L’estat va acabar l’any amb una població de 32.434.123 habitants, estàvem immersos en l’etapa coneguda com el “miracle econòmic espanyol”. Teníem creixements al voltant del 7% anuals basats en la inversió pública en infraestructures, complementada pels ingressos pel turisme. Tot mentre l’exèrcit era totalment fidel al franquisme, Carrero Blanco i els tecnòcrates de l’OPUS DEI feien pressió perquè el dictador reconeguera al príncep Juan Carlos com a successor seu, per davant de son pare. Al “legítim” Comte de Barcelona, Joan de Borbó i Battenberg (La Granja de San Ildefonso, 1913-1993) sols li restaven fidels com Luis María Anson Oliart (Madrid, 1935) i José María Gil-Robles y Quiñones (Salamanca, 1898-1980). Mentre el Moviment Obrer cada volta estava més organitzat, CCOO creixia exponencialment en els entorns industrialitzats. Va finalitzar el Segon Concili Ecumènic del Vaticà i entre milers de documents de teòrica renovació, tal volta, destaca la introducció de l’ús del clergyman, l’alçacoll blanc per als sacerdots! En realitat a l’estat es feia més gran l’escletxa entre la cúpula eclesiàstica i els joves capellans obrers més preocupats per donar suport al poble, i no tan sols al seu esperit. També començaven les primeres manifestacions populars per la defensa del territori, com les que provocà la construcció de l'embassament de Castrelo do Miño, a la comarca de Ribeiro. A la localitat de Barral, en assabentar-se que arribaven els topògrafs, van tocar les campanes a sometent convocant a tres-cents veïns que van destrossar les instal·lacions de les obres a pedrades i les calaren foc després de desallotjar als treballadors.

Collage RMiB

Les bombes nuclears de Palomares

El 17 de gener s'estavellaren dos avions militars nord-americans, un bombarder amb un aparell de subministrament de combustible en vol, mentre el nodria. Va ocórrer damunt de Palomares, Almeria. El B-52 deixà caure quatre bombes termonuclears d'hidrogen d'1,47 megatones cadascuna, set dels onze tripulants moriren. Els tres primers artefactes els pogueren recuperar els americans aviat, Els tres primers artefactes els pogueren recuperar els americans aviat, però hagueren d’esperar dies perquè Francisco Simó pescarà la quarta amb les seues xarxes. Això l’aprofità personal tècnic dirigit pel militar espanyol Guillermo Velarde Pinacho (1928-2018). Analitzaren amb cura part del material caigut abans de tornar-lo als americans, el seu escorcoll ajudà a resoldre problemes tècnics que tenien pendents per a poder construir una bomba nuclear espanyola. Descobriren el secret millor guardat dels americans, el mètode Ulam-Teller, que servia per a detonar les armes termonuclears, aleshores per a fer-ne una sols els calia obtenir urani enriquit.

Inici de construcció de la primera central nuclear espanyola

En paral·lel es començava a construir la primera central nuclear espanyola promoguda per Unión Eléctrica Madrileña. La Nuclear José Cabrera obtingué l’autorització 1963, van triar un model de reactor nord-americà de Westinghouse, de 160 MW. Per a muntar-la triaren la localitat d’Almonacid de Zorita, a Guadalajara. Les obres pogueren començar en rebre permís per a enriquir urani espanyol als Estats Units. La tecnologia d’aquesta central no permetia enriquir urani, haguérem d'esperar a fer-ho fins a 1972, quan es va construir la central nuclear de Vandellòs I que era de tecnologia francesa, que ho permetia fer.

Referèndum de la Llei Orgànica de l’Estat

La dictadura convocà un referèndum sobre la nova Constitució Espanyola o Llei orgànica de l'Estat que es va fer el 14 de desembre de 1966, en ell podien votar a tots els ciutadans majors de vint-i-un anys. La nova "constitució" alleugerava els poders dictatorials de Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, 1892-1975) en designar la figura de president del govern. Es tractava de maquillatge, el mateix Franco va ser president fins a 1973, sols quan estigué delicat de salut va anomenar com a successor a Luis Carrero Blanco (Santoña, 1904-1973).

El referèndum va ser una farsa, segons la revista Mundo Obrero publicada en la primera quinzena de 1967. Com a un dels múltiples eixamples, a Oriola obligaren a votar als gitanos sota amenaces de pallisses i presó, els atemoriren avisant-los que l’ajuntament faria una llista negra amb els que no anaren a votar. En empreses de València penjaren cartells avisant que el que no presentarà el certificat de vot seria sancionat sense paga extra.

Al Port de Sagunt a pesar de totes les amenaces, d'un cens de 17.000 inscrits, 2.700 se'n van abstenir i un miler votaren en contra. A Gandia enviaren a tots els votants les paperetes de votació amb el SI marcat amb bolígraf. Alhora de la votació els falangistes que estaven en les meses de votació, obrien totes les paperetes abans d'amollar-les a l'urna per a comprovar que tingueren marcat el SI.

Llei de Premsa i Impremta

Es va promulgar la Llei 14/1966 de 18 de març de Premsa i Impremta, popularment anomenada la llei Fraga. Volia significar una lleugera obertura en suprimir aspectes com la censura prèvia i permetre l’existència d’empreses privades, tot i que mantenia les sancions a qualsevol que no respectarà els Principis del Moviment. No canvià res, el 21 de juliol segrestaren tota l’edició del diari ABC per un article que signà Luis Maria Ansón Oliart (Madrid, 1935) titulat “La monarquia de todos”. En desembre la censura governamental obligà acomiadar a Joaquín Ruíz Giménez Cortés (Hoyo de Manzanares 1913-2009), director de la revista “Cuadernos para el Diálogo” per un article signat per Elías Díaz titulat “Estado de Derecho y Sociedad democràtica”.

Pla Nacional de Sanejament i Abastiment d’Aigües

Es va publicar el Pla Nacional de Sanejament i Abastiment d’Aigües, amb l’objectiu que en vint anys arribarà l’aigua potable a tota la geografia de l’estat, però com en la resta de legislació mediambiental, el franquisme no va fer res per aconseguir-ho perquè va transferir la competència de qualitat de les aigües als municipis.

Llei General de la Seguretat Social

Es va promulgar la Llei General de la Seguretat Social de 1966 que significà la universalització de la protecció sanitària a l’estat espanyol. Desenvolupava la base teòrica que significà la Llei de Bases de la Seguretat Social (1963) que tingué com a objectiu la implantació d'un model unitari i integrat de protecció social, amb una base financera de repartiment, sota gestió pública i amb participació de l'Estat en el finançament.

Indult total als perseguits per la Guerra Civil

Vint-i-set anys després, el govern franquista anuncià l’indult total per a qualsevol responsabilitat respecte de la Guerra Civil (1936-1939) amb validesa a partir del 31 de desembre. Alguns dels republicans que continuaven “soterrats en vida”, pogueren eixir dels seus amagatalls. Es van declarar les primeres vint reserves de caça mitjançant la Llei 37/1966 de 31 de maig.

Blas Piñar

Fuerza Nueva, la creació d’un nou partit feixista

Front aquests tímids intents d’aperturisme s’alçaren corrents més immobilistes que s’organitzaren per a mantenir els ideals del 18 de juliol del 36, el franquisme i la monarquia tradicional. El notari Blas Piñar López (Toledo, 1918-2014) fundà el partit Fuerza Nueva. Aquest grup estigué molt limitat fins a la mort del dictador, en 1977 sols tenien dos locals oberts a tot l’estat. En avançar la Transició cresqueren exponencialment, sens dubte perquè tingueren un suport financer, l’any següent pujaren a 32 casals. La seua màxima expansió l’assoliren en 1982 on tenien 165 seus obertes. Publicaren la revista Fuerza Nueva que arribà a tindre tirades de 45.000 exemplars. Piñar va eixir com a diputat electe en les legislatives de 1979, en obtenir 380.000 vots.

Primer Congrés Mundial Forestal

Impulsats per les Nacions Unides, en 1926 a Roma es va organitzar el sisé Congrés Mundial Forestal (WFC). Des d’aleshores, cada sis anys se celebren aquestes reunions per afavorir l'intercanvi de coneixements i experiències sobre la conservació, gestió i ús dels boscos del món. Aquest any es va organitzar a Madrid, sota l’eslògan "El paper de la silvicultura en l'economia mundial canviant". Es tractaren l’estat dels recursos existents i les necessitats de fusta, la planificació del seu ús, els marcs institucionals, el finançament de la silvicultura i l’evolució de les indústries forestals.

EUA: Prohibició de les drogues psicodèliques

Els Estats Units prohibiren l’LSD i la resta de drogues psicodèliques, eren els estimulants emprats pels joves alternatius dels moviments contraculturals, mentrestant començava la Revolució Cultural a la Xina.

PUBLICACIONS

José Donat Zopo i les rates penades

El precursor dels estudis moderns de les rates penades a València va ser José Donat Zopo, aquest any publicà el "Catàleg Espeleològic de la província de València". Donat va ser un dels espeleòlegs pioners, en companyia R. Pla, J. Navarro, Rafa Cebrián, J. Sierra, J.L. Viciano, A. Sancho, Guchi i A. Fornés. Tots ells formaren el Grup Espeleològic Vilanova i Piera de la Diputació de València. En 1961 publicaren “Cuadernos valencianos de espeleologia. Número 1”. L'any 1967 Enrique Balcells Rocamora (Barcelona, 1922-2007) publicava "Rates penades i nicteríbids del Llevant Espanyol", va ser una altra aproximació a un grup faunístic molt desconegut fins aleshores.

Enric Valor i l’ensenyament de la nostra llengua

Un fita molt important per a la recuperació de la nostra cultura, va ser la publicació del "Curs de Llengua Valenciana" del mestre Enric Valor i Vives (Castalla, 1911-2000).

“El que crega que en un món finit, el creixement pot ser infinit o és un boig o és un economista”.

Kenneth Boulding, els recursos limitats del planeta

L’economista Kenneth Boulding publicà un pioner escrit ecologista “The Economics of the Coming Spaceship Earth”. Va centrar la seua l’atenció en la relació entre el creixement econòmic, el desenvolupament i la degradació ambiental. Per primera volta va identificar la necessitat que el sistema econòmic s'adaptarà al nostre sistema ecològic que té recursos limitats. Es va basar en l'economia dels astronautes que es caracteritza per la gestió de manera eficient de recursos limitats, que sobreviuen amenaçats per la sobreexplotació i la contaminació.

Considera que la Terra és una nau espacial encarrega de transportar a milions de vides a través de la immensitat de l'espai, dins d’un sistema tancat, d'on no poden eixir els residus i al qual no poden arribar més recursos. Llavors tenim el que tenim, i és el nostre deure gestionar-lo d'una manera adequada per a poder garantir el futur funcionament de la nostra “nau”. L'èxit de la nostra missió dependrà de la implementació de models com l'economia circular. Un sistema d'aprofitament de recursos que imite el funcionament cíclic de la naturalesa, on el més important és la reducció d’elements. És a dir, minimitzar la producció al mínim indispensable, i quan siga necessari fer ús del producte, apostar per la reutilització dels elements que per les seues propietats no puguen tornar al medi ambient.

Francisco Bernis, els ocells i la migració

Francisco Bernis Madrazo (Salamanca, 1916-2003) impulsà el Centre de Migració de les Aus on es va centralitzar tota l’activitat d’anellament i d'estudi de les migracions. Aquest 1966 publicà el primer dels quatre volums anomenat “Aves Migradoras Ibéricas” que es va completar l’any 1970. En les seues 1.500 pàgines fa una acurada revisió de l’estatus d’unes 300 espècies d’aus i un resum de vora 20.000 recuperacions d’aus anellades i “Migración en aves: tratado teórico y práctico”.

Fonts i referències:

La Britànica:

https://alicantepedia.com/empresas/refiner%C3%ADa-de-petr%C3%B3leo-la-brit%C3%A1nica

https://alicanteplaza.es/alicante-acelera-la-cesion-de-la-britanica-y-lanza-el-primer-plan-para-convertirla-en-espacio-cultural

Congrés Forestal Mundial Madrid:

https://hmong.es/wiki/World_Forestry_Congress

Embassament de Castrelo do Miño:

https://www.laregion.es/articulo/ourense/castrelo-pie-de-guerra-1966-muchos-lloraron-ver-agua/20160702000918632716.html

L’Espanya de 1966:

file:///E:/00%20hist%20ecol/1966/suplemento-octubre-1966.pdf