Passa al contingut principal

Any 1966



El precursor dels estudis moderns de les rates penades a València fou José Donat Zopo en 1966 amb la publicació del "Catàleg Espeleològic de la província de València". L'any següent Enrique Balcells Rocamora (Barcelona, 1922-2007) publicà "Rates penades i nicteríbids del Llevant Espanyol".

A València durant el bienni 1965-1966, Joan Josep Barral anellà 986 aus i 4.636 Lluís Pechuán Albiñana.

La Reial Societat Espanyola d’Història Natural va enviar un informe a l’Ajuntament de València manifestant la preocupació perquè el Pla Urbanístic de la Devesa del Saler posava en perill els grans valors naturals de l’Albufera.


Racó de l'Olla, foto de Rafa Muñoz


Miquel Gil Corell, interpretació d'una foto de VilaWeb


Miquel Gil Corell (València, 1921-2003) fou un dels pioners en la defensa del Saler. Tingué farmàcia oberta a Massamagrell més de cinquanta anys, fou professor d'Ecologia en la Facultat de Biologia de la Universitat de València (1970-1979) i mestre de diverses generacions d'ecologistes. Va presidir les juntes rectores dels Parcs Naturals del País Valencià entre 1991 i 1996.




Una mostra de la clarividència i saviesa de Gil Corell la trobem en aquest fragment d'un article titulat "Ecologia, paisatge i progrés" publicat en 1980 a la revista l'Espill, que dirigia Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992); 

"A causa de l'omnipresència de la pressió humana en tota la superfície del País Valencià, és urgent l'adopció de qualsevol ideologia bàsica escaient i acceptable per conservar i posteriorment refer el nostre paisatge malmés; és a dir, ens cal, ja que ens enfrontem a profunds canvis ecològics, un pla concret d'objectius i prioritats, una política (en el sentit recte de la paraula, no, per descomptat, en l'actualment vigent), clara per als problemes clau, a més d'un inventari fiable dels recursos i una investigació àmplia i profunda orientada cap a la gestió i tractament de les nostres terres".


Raimundo Manuel Martel de San Gil


Un altre dels intel·lectuals que alçaren la veu per defensar el Saler fou el geòleg Raimundo Manuel Martel de San Gil (Santa Cruz de Tenerife, 1914-2000). Vingué en 1963 per conduir una càtedra de la Universitat de València. A casa nostra a més de defensar la Devesa va promoure la creació del Museu de Geologia de València, l'Institut de Geologia de la Diputació Provincial i el Centre d'Estudis Universitaris de Castelló de la Plana.




A Alacant es va fundar el Club d'Amics de la UNESCO que fou el centre on s'organitzà tota l'oposició antifranquista, alguns dels seus presidents foren: l’escriptor Enrique Cerdán Tato (Alacant, 1930-2013), els historiadors Francisco Moreno Sáez i Maria Teresa Molares Mora (Alacant, 1942). L’enginyer tècnic tèxtil Josep Fuster i Moncho feu el mateix al club d’Alcoi.

Les primeres Associacions de veïns en formar-se a les comarques del sud, foren les de la Tafalera, a Elda que en 1974 reclamaren clavegueres per al seu barri, la Divina Pastora i Verge del Remei a Alacant.


Urbanització de la platja de la Pobla de Farnals


Es vivien moments durs per a la conservació del territori, el mes de febrer de 1966 l'ajuntament de la Pobla de Farnals prohibia el cultiu de l'arròs a la franja costanera, per facilitar la urbanització de la platja.




L’estat aprovà la construcció d’una central nuclear d’Hidroeléctrica Española, S.L. (IBERDROLA des de 1992) a la serra d’Irta. La població es mostrà fermament contrària a una instal·lació que enfonsaria el futur turístic de tota la comarca del Baix Maestrat. L’ajuntament de Peníscola, encapçalà l’oposició i decidí presentar un contenciós administratiu contra l’autorització. 


Ondara


Ondara comença a reivindicar que tragueren de dins de la població l'N-332. Hi hagué moltes reivindicacions, fins i tot organitzaren talls de la circulació, però hagueren d’esperar quaranta anys, perquè en 2006 el Ministeri de Foment inaugurarà una variant de 8,10 km, evitant també al Verger.

 Es va construir el primer observatori d’aus de l’estat a Doñana, el pagà la Royal Society for the Protection of Birds (RSPB).




Francisco Bernis Madrazo (Salamanca, 1916-2003) va publicar “Migración en aves: tratado teórico y práctico” i “aves migradoras ibéricas”.


B-52 repostant


El 17 de gener s'estavellaren dos avions militars nord-americans, un bombarder amb un altre de subministrament de combustible en vol, mentre el nodria. Va ocórrer damunt de Palomares, Almeria. El B-52 soltà quatre bombes termonuclears d'hidrogen d'1,47 megatones cadascuna.


Bomba atòmica recuperada en Palomares


Personal tècnic dirigit pel militar espanyol Guillermo Velarde Pinacho (1928-2018) pogueren arreplegar i analitzar amb cura part del material caigut abans de tornar-lo als americans. La seua anàlisi ajudà a resoldre problemes tècnics que tenien pendents per poder construir un artefacte nuclear espanyol. Descobriren el secret millor guardat dels americans, el mètode Ulam-Teller que servia per a detonar les armes termonuclears, aleshores sols els faltava obtenir urani enriquit. 

Les primeres centrals nuclears espanyoles eren de tecnologia nord-americana i no deixaven enriquir urani, hagueren d'esperar fins a 1972 quan es va construir la central nuclear de Vandellòs I que era de tecnologia francesa i si permetia l'enriquiment d'urani. Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, 1892-1975) tingué por que en descobrir-se que la dictadura tenia bomba nuclear, plourien les econòmiques i decidí ajornar el projecte.


Bany a Almeria de Fraga per demostrar que no hi havia perill radioactiu


Francisco Bernis Madrazo (Salamanca, 1916-2003) impulsà el Centre de Migració de les Aus on es va centralitzar tota l’activitat d’anellament i d'estudi de les migracions. Aquest 1966  publicà el primer dels quatre volums anomenat “Aves Migradoras Ibéricas” que es va completar l’any 1970. En les seues 1.500 pàgines fa una acurada revisió de l’estatus d’unes 300 espècies d’aus i un resum de vora 20.000 recuperacions d’aus anellades. 


Dosis d'LSD, cors rojos

Als Estats Units prohibiren l’LSD i la resta de drogues psicodèliques, eren els estimulants emprats pels joves alternatius dels moviments contraculturals, mentrestant començava la Revolució Cultural a la Xina.



Comentaris