Al Regne Unit en 1984 per primera volta es va detectar el cas d'una vaca infectada per l' encefalopatia espongiforme bovina (EEB) . És provocada per una proteïna desnaturalitzada, anomenada prió , que es comporta com un virus i sols afecta els animals adults. La malaltia coneguda popularment com les vaques boges , es va estendre perquè alimentaren el ramat amb subproductes carnis procedents de restes d'ovins que estaven afectats amb una varietat d' encefalopatia ovona , que no es transmet als humans. Amb els ossos i les vísceres d'animals infectats morts feren pinsos i els donaren a animals sans, que sovint acabaren contagiats. Entre 1986 i 1991 moriren més de 28.000 bòvids, els casos pujaren a 170.000 en 1997. Davant l’expansió el govern britànic decidí prohibir l’ús de restes de carn per a fer pinsos, l’any següent. Fins a l'any 2009 s’havien declarat 182.507 caps de bestiar malalts a tot el món. La pitjor part la dugué el Regne Unit amb 179.441 casos

  Conill (Oryctolagus cuniculus)  La mixomatosi és una malaltia causada pel virus Myxoma que afecta els conills (Oryctolagus cuniculus) . Es caracteritza per la inflamació de les mucoses i els genitals, el deteriorament del pèl, molt sovint el més evident és que tenen el cap unflat i els ulls tancats plens de maganyes provocades per una conjuntivitis aguda. A conseqüència de la infecció els animals deixen de menjar i moren en poc temps. El virus es transmet mitjançant picadures de paràsits, puces, caparres o mosquits. Es va detectar per primera volta en l' Uruguai en 1896, també afectà conills de granja dels Estats Units en 1930. En 1950 la introduïren a Austràlia per combatre les plagues de conills. En 1952 s'escampà per França i en 1955 arribà a casa nostra. Aquesta malaltia delmà el 90% dels lagomorfs . Això va repercutir en les poblacions dels seus predadors especialitzats, sovint estigueren a punt extingir-se en perdre la seua presa principal, com va ser el cas del