La Mort del Mar d’Aral

 

NASA. Collage by Producercunningham. Aral sea 1989 and 2014 (Wikipedia)

Estem davant d'un dels pitjors desastres ecològics provocats per la nostra espècie. En 1959 la Unió Soviètica va decidir transformar les estepes i deserts d'Àsia Central en camps de cotó, melons, cereals i arròs per tant necessitaven molta aigua de reg. Desviaren els cabals dels rius tributaris del Mar d'Aral, el riu Amu Daria i el Sir Daria, i construïren una gran xarxa de canals per distribuir-la als nous cultius.

Foto de Christopher Staecker, Kazakhstan (2003) Public domain at English Wikipedia. 

L’Aral era el quart llac més gran del món amb una superfície de 68.042 km² i un volum d'aigua de 1.100 km³, ara sols queda un 10%. Vivien trenta espècies de peixos i ara sols queden quatre, s'ha perdut una important indústria pesquera però a més en abaixar el volum d'aigua ha pujat la salinitat i la contaminació en acumular-se al llit del llac els fertilitzants utilitzats als cultius arrossegats per les pluges. 

En assecar-se el mar canvià el clima de la regió, baixaren les pluges i les temperatures es van fer extremes en desaparéixer l'efecte moderador de l'aigua. En l'actualitat el govern de Kazakhstan ha construït un dic per controlar el flux de les aigües i a poc a poc està aconseguint que torne a augmentar el volum d'aigua d'una petita part, la resta és una planura on sols hi ha un pols salat i contaminat amb fertilitzants. En l'actualitat el sud del Mar d'Aral que pertany a Uzbekistan està totalment sec.