L’Alcora i l’Alcalatén
L’Alcora és una localitat de l’interior castellonenc, capital de
l’Alcalatén que en 2023 tenia 10.526 habitants que en 1727 aprofità la seua
tradició alfarera per a ser la primera vila castellonenca que obrí una empresa ceràmica,
la Reial Fàbrica Ceràmica de l'Alcora. En 2024 té actives 48 empreses dedicades
al sector del taulell.
L’Alcalatén és la comarca que s’estén des de les fronteres d’Aragó, en el
terme de Vistabella del Maestrat, puja al Penyagolosa i va descendint per
Benafigos, Atzeneta del Maestrat, Xodos, Llucena i Figueroles, fins a arribar al
límit amb la Plana Alta i la Baixa, on trobem els termes de les Useres, Costur
i l’Alcora. En la resta de municipis comarcals sols hi ha 3.524 veïns dedicats
principalment al sector primari. L’embassament de Maria Cristina que s’obri al
costat de la capital comarcal de l’antiga Tinença de l’Alcalatén, arreplega les
aigües que baixen de la serra pel riu de Llucena i esdevé la reserva hídrica
del centre de la Plana de Castelló.
Contaminació de l’aire
L’abundància i concentració de fàbriques taulelleres a l’Alcora provoca una
elevada contaminació de l’aire. La provoquen la mescla de partícules sòlides i
gasos que s’introduïsquen artificialment en l’atmosfera. Les principals fonts
són les emissions dels vehicles de combustió, els compostos químics i gasos que
vessen els fumerals de les fàbriques, la pols, el pol·len i les espores que
emeten les plantes. Tots aquests elements formen partícules menudes que queden en
suspensió i modifiquen les característiques de l’aire que respiren els éssers
vius.
Per a poder mesurar la qualitat de l'aire en un lloc concret cal obtenir
els paràmetres de presència de partícules en suspensió PM₁₀ i PM₂,₅ en l'aire, de la quantitat d'ozó troposfèric (O₃),
del diòxid de nitrogen (NO₂), del diòxid de sofre (SO₂) i del monòxid de
carboni (CO). De resultes de les dades obtingudes es classifica la qualitat de l'aire
en sis categories: bona, moderada, dolenta per a la salut per a la població
sensible, dolenta per a la salut, molt dolenta per a la salut i molt arriscat
per a la salut.
Llavors, podríem pensar que tenim una vigilància de la qualitat de l’aire que ens dona tranquil·litat, però feta la llei, feta la trampa, per a evitar resultats negatius moltes administracions traslladaren les estacions de mesura, allunyant-les dels llocs amb més contaminació per a dur-les enmig de jardins prop de les zones més crítiques. A València traslladaren la que mesurava un lloc amb molt trànsit com és l’Albereda, el pont del Real i Sant Pius V per a clavar-la al mig dels Jardins dels Vivers.
Contaminació de l’aire i salut
Molts estudis científics han demostrat la relació directa entre la dolenta
qualitat de l’aire i la salut. Una exposició prolongada a l'aire contaminat produeix
un envelliment accelerat dels pulmons i això provoca una pèrdua de la capacitat
pulmonar. Eixe pitjor funcionament pulmonar afavoreix l’aparició de malalties com l’asma,
bronquitis, emfisema i possiblement càncer. Les principals malalties greus
atribuïbles a la contaminació de l'aire són càncer de pulmó (36%), la malaltia
pulmonar obstructiva crònica (35%), els accidents vasculars (37%) i les cardiopaties
isquèmiques (27%).
Aquest és un seriós problema de salut pública, l’Associació Aliança Europea
de la Salut (EPHA) va demostrar que la pol·lució aèria era responsable directa de
més de 400.000 morts prematures cada any a la Unió Europea, amb un cost de 926
€ per persona i any. Per a obtenir aquesta xifra mesuraren les morts
prematures, el preu dels tractaments mèdics o les baixes laborals provocades
per la pol·lució i el relacionaren amb la qualitat de l’aire. Un altre vessant d’aquest
treball fou que comprovà que les ciutats amb una atmosfera més neta eren les
que prioritzaven el transport públic, en detriment del privat. Llavors una de
les principals palanques per a reduir la contaminació consistia a reduir el
trànsit dels vehicles combustió amb derivats del petroli.
A molts indrets de la Xina, la contaminació de l'aire arriba a ser tan greu
que provoca més d'un milió de morts prematures anuals i redueix seriosament l'esperança
de vida. L'Organització Panamericana de la Salut (OPS) en el seu lloc web
oficial informa que la contaminació de l’aire, sols al continent americà provoca
unes 93.000 morts anuals als països més pobres o d'ingressos mitjans, afegint
una estimació d’una taxa de mortalitat de divuit persones per cada cent mil
habitants a les nacions amb baixos ingressos, i una taxa del set per cada cent mil
habitants en els d'alts ingressos.
Qualitat de l’aire a l’Alcora
Des d’un primer moment a casa nostra destacà la dolenta qualitat de l’aire de
l’Alcora i de l’àrea situada al costat del parc de Capçalera de València. Al
cap i casal la causa era la forta densitat de trànsit mentre que a la capital
de l’Alcalatén la provocava la forta concentració de fàbriques, principalment
les atomitzadores d'argiles que es dediquen a produir pastes roges per a l’empresa
taulellera. A l’Alcora tingueren un registre de fins a 956 indústries i moltes
d'elles pertanyien al sector ceràmic. La solució de la contaminació provocada
pel trànsit era prou senzilla, sols cal reduir-lo.
Mentrestant, a l’Alcora i a la resta de poblacions del triangle del taulell,
l’Alcora, Onda i Vila-real que concentra el 43% de la producció ceràmica de la
Unió Europea i significa al voltant d’un 5% del PIB del País Valencià. En
aquesta zona industrial sols es podia mitigar la contaminació mitjançant la
instal·lació de filtres col·lectors de pols en cadascun dels fumerals més contaminats.
La solució era cara, els filtres que eviten l’expulsió de partícules sòlides a
l’atmosfera tenen un cost elevat, al voltant de 18.000 €/any, 50 € per xemeneia
i dia. A més, sovint cal netejar-los per a retirar la pols acumulada. Això repercuteix
seriosament en el marge de beneficis dels empresaris, agrupats en l'Associació
Espanyola de Fabricants de Taulells i Paviments Ceràmics (ASCER), però la
contaminació afectava un total de 365.760 ciutadans de vint-i-cinc municipis.
Història de la lluita contra la contaminació a l’Alcora
En 1997 un grup de mares que massa sovint es trobaven a la consulta del
metge pels problemes respiratoris dels seus fills van adonar-se que eixe volum
de malalties i la seua freqüència no eren gens normals i demanaren al seu
ajuntament un estudi epidemiològic.
En 2001 la situació es tornà insuportable, llavors un grup de veïns i ecologistes decidiren fundar la Plataforma Ciutadana No a la Contaminació per a denunciar la greu contaminació de l’aire que patien. El grup aviat va créixer fins a arribar als 2.000 membre i es va federar amb Ecologistes en Acció, entre altres destacaren al capdavant de l’associació Toni Albert Montferrer i Víctor Garcia. La pols grossa de contaminants cobria el polígon industrial de les Foies Ferrades d’Alcora i superava deu voltes el límit permés, en arribar als 3.000 mil·ligrams per metre quadrat. Eixe mateix any una de les empreses més contaminants, San Alf Químicas SA (SALQUISA) que es dedicava a la fabricació de frites i esmalts, demanà llicència per a produir residus perillosos i comercialitzar productes fitosanitaris. Anys després, l’empresari Vicente Vilar denuncià que aquesta mateixa empresa pagava al president de la Diputació per assessories amb les quals obtenir llicència per a comercialitzar fitosanitaris, el que després es coneixeria com a “Cas Naranjax”.
L’any 2002, La Plataforma només investigar un poc va descobrir un estudi
del CSIC amb dades que demostraven la presència a les zones taulelleres d’arsènic
i òxid de sílice en unes quantitats que arribaren a superar vint-i-cinc voltes les
permeses per la legislació. Els batles de l’Alcora, Onda, Vila-real,
Ribesalbes, Nules, Sant Joan de Moró i Vilafamés s’organitzaren per acordar
postures conjuntes davant de les empreses ceràmiques. Eixe mateix any
Conselleria es va limitar a multar amb 6.000 € dues vegades a SALQUISA per
l’excés de contaminació. Es va publicar el Reial decret 1073/2002, de 18
d'octubre, sobre l’avaluació i gestió de la qualitat de l'aire ambient. En ell
es va establir la norma UNE-EN 12341 com a mètode de referència per al mostreig
i anàlisi.
En abril de 2003 entraren en funcionament les estacions de mostratge de la
qualitat de l’aire que muntà IBERDROLA, en compliment de la Declaració
d’Impacte Ambiental de la Central Tèrmica de Cicle Combinat de Castelló.
Instal·laren quatre estacions atmosfèriques, a l’Alcora, Almassora, Benicàssim
i Borriana que la Generalitat integrà a la Xarxa Valenciana de Vigilància i
Control de la Contaminació Atmosfèrica que començà a fer-se en 1994.
Mentrestant, es va conéixer un altre estudi del departament de Mineralogia de
la Universitat Jaume I, que tornà a assenyalar que la contaminació per
partícules de l’aire a l’Alcora superava els màxims legals i excepte Benicàssim
les altres tres estacions superaren els nivells permesos per la legislació.
En 2005, una volta que comptaven amb dades científiques que demostraven la dolenta qualitat de l’aire a l’Alcora, davant la manca de respostes concretes per part de les administracions, la Plataforma denuncià davant el SEPRONA a SALQUISA, perquè no havia fet res per a reduir els seus vessaments contaminants. Per a mesurar les magnituds del problema, l'Ajuntament de l'Alcora signà un conveni amb la Universitat Jaume I de Castelló perquè realitzarà un seguiment continuat de la contaminació en el seu terme municipal, estudiant tant la zona industrial com la zona urbana.
Entre 2006 i 2012 s’analitzà la qualitat de l’aire respecte de les partícules PM₁₀ a l’Alcora, Onda, Vila-real i Castelló i comprovaren la millora generalitzada a partir de 2007, gràcies a una reducció de la producció del voltant del 34%, la qual cosa demostrava la relació directa entre l’activitat de la indústria taulellera i la contaminació de l’aire.
De fet, el consistori d’Alcora va
prohibir la instal·lació de més fàbriques d’esmalts i atomitzadores al seu
terme intentant aturar la pujada dels seus nivells de contaminants.
En 2009 l’estació de mesura de l’Alcora tornà a demostrar que la contaminació superava tots els límits permesos i el primer que intentà la Generalitat per a solucionar-lo fou recalibrar els instruments de mesura.
El seguiment que va fer la Jaume I de la contaminació de l’atmosfera a
l’Alcora entre els anys 2006 i 2010 demostrà que en l’estació del polígon
industrial se superaren els límits legals establerts pel Reial decret 1073/2002
en tot el període excepte en l’exercici de 2009. Respecte de l’estació urbana sols
es van superar l’any 2006. A més, aquest treball constatà una reducció
progressiva en tots els paràmetres contaminants estudiats. També va calcular els
costos externs que generaren les partícules atmosfèriques que llançava la
taulellera, oscil·laven entre el màxim de 28,80 M€ de 2006 i el mínim de 2,31
M€ en 2009. Aquesta xifra tornà a pujar lleugerament en 2010 arribant als 2,71
M€. SALQUISA va aconseguir autorització per a obrir una fàbrica de frites, esmalts
i colors ceràmics a Cabanes.
Com no tenien prou a l’Alcora: un abocador de residus pretenia convertir-se
en incineradora!
En paral·lel a la greu contaminació que provocaven els fumerals de les
taulelleres, l’1 de desembre de 2000 l’administració atorgà autorització per a
la gestió de residus perillosos i no perillosos a l’empresa Reyval Ambient S.L.,
a la partida Santa, al Camí de l’Assagador de la Torreta, de l’Alcora. Aquesta
societat es dedicava a la gestió de les frites d’esmalts, es tracta d’un procés
tèrmic que fusiona i solidifica minerals i productes químics a més de colorants
procedents del rebuig de la producció ceràmica.
En 2001 obtingué una Declaració d’Impacte Ambiental positiva i el 25 de
febrer de 2004 l’Ajuntament de l’Alcora donà atorgà la llicència d’obertura per
a un abocador industrial de residus.
Els anys 2007 i 2008 Reyval els va dedicar a presentar el fum de documentació que mancava i, finalment, obtingué el vistiplau de la Generalitat amb l’Autorització Ambiental Integrada (AAI). El problema fou l’obscurantisme de l’administració perquè mai van publicar-lo al Diari Oficial de la C.V., quelcom obligatori. Tampoc es compliren els terminis legals d’informació pública, segons exigeix la llei 2/2006. Per si no fos prou, el projecte que presentaren a l’avaluació ambiental era molt diferent del que es va sotmetre a informació pública. Evidentment, pretenien amagar la nova desfeta ambiental que volien endossar a l’Alcora. Mentrestant en 2007 ampliaren la planta de tractament de residus tòxics que Reyval tenia al polígon de la Torreta, amb la intenció de convertir-la en una potencial incineradora de residus tòxics.
En 2009 la Generalitat donà el vistiplau a una nova redacció del projecte que
pretenia convertir l’abocador en una incineradora i sense traure la
documentació a informació pública. L’any 2010 l’empresa intentà obtenir
autorització per a cremar residus sanitaris del Grup III, tot i que davant la
manca de documentació per a obtenir l’autorització dels diferents departaments
administratius competents, Reyval renuncià a la línia industrial per a la
depuració fisicoquímica i biològica de residus líquids.
El 31 de maig de 2011, mitjançant el silenci administratiu, es va emetre la Declaració d’Impacte Ambiental favorable i el 15 de juny l’administració atorgaren l’Autorització Ambiental Integrada per a la incineració de residus a favor Reyval.
El 22 d’octubre, a València es va celebrar la manifestació més gran fins aleshores convocada per causes mediambientals que tingué la participació de més de 5.000 ciutadans que mostraren el rebuig a la incineració de residus a l’Alcora.
L’any següent, en 2012, la Plataforma Ciutadana No a la Contaminació presentà un recurs administratiu contra l’Autorització Ambiental Integrada (AAI). Al·legaren que l’autorització d’una incineradora i el trànsit i dipòsit de residus implicaven un greu increment de la contaminació a l’Alcora, a més significaven una forta pujada en l’emissió de gasos contaminants, molt per damunt del que es va autoritzar amb el permís d’activitat que presentà l’empresa en 2006. Inicialment, demanaren permís per a tractar 87.000 tones de residus a l’any i ara obtenien autorització per al tractament de 133.800 tones. Respecte dels gasos emesos pels fumerals, el projecte inicial contemplava el vessament de 79.918 m³ per hora, mentre que l’autorització pujava a 179.727 m³ per hora. Malgrat tenir tot molt documentat i que presentaren les al·legacions dins el termini i en la forma escaient, la Secretaria Autonòmica de Territori, Medi Ambient i Paisatge desestimà el recurs. Eixe mateix any, les 200 empreses taulelleres de Castelló equivalien un 96% de la producció ceràmica de tot l’estat, un 43% de tota la producció europea. En agost la Generalitat decretà de forma cautelar l’ordre de tancament de l’abocador que Reyval tenia a l’Alcora per l’amenaça de contaminació de les aigües de l’embassament de Maria Cristina i dels aqüífers de la Plana i per la manca de documentació aportada per l’empresa.
En abril de 2013 la Fiscalia va admetre a tràmit la denúncia que
presentaren l’Ajuntament i la Plataforma, cosa que aprofitaren els ecologistes
per a demanar que s’encarregaren sondatges als terrenys al costat del barranc
del Regatell on estava l’abocador de Reyval, per a comprovar la possible contaminació
i les consegüents filtracions als aqüífers.
El 16 d’agost de 2016 es va incendiar la planta de residus de Reyval, la qual cosa provocà una multa de 50.000 € per part de la Generalitat, per gestió irresponsable. En octubre el Tribunal Superior de Justícia valencià va desestimar el recurs de l’empresa que demanava poder seguir tractant residus a la planta de l’Alcora.
En 2017 quan la capital de l’Alcalatén tenia els pitjors índexs de contaminació de l’aire de tot l’estat (129 ICA) i l’Almassora ocupava el segon lloc (78 ICA), la Generalitat va fer sis inspeccions i denuncià l’empresa Torrecid d’Alcora per superar els límits d’emissions. En recórrer l’empresa i obrir un procés judicial, l’any 2020 van condemnar-la per l’incompliment de les lleis en matèria de qualitat de l'aire i l’imposaren una multa 90.000 euros a més del pagament dels 1.500 euros per les costes del juí, la qual cosa provocà el seu tancament.
En 2018 l’informe de qualitat de l’aire d’Ecologistes en Acció assenyalà que tot i reduir-se les dades de contaminació per partícules i diòxid de carboni, cinc milions de valencians continuaven respirant aire de mala qualitat. En concret les zones eren les àrees metropolitanes de Castelló, Elx, Alacant i València, tot i que al triangle de taulell la situació era molt pitjor.
Eixe any l'ozó era el contaminant més estés i afectava tot el país. Els mesos d'abril i juliol es van produir diversos episodis de contaminació extrema que provocaren una forta pudina que afectà el Grau de Castelló i també es van notar a la ciutat. La Plataforma Ciutadana No a la Contaminació va denunciar que les estacions de mesura que tenia IBERDROLA a Almassora, Benicàssim, Borriana i l'Alcora no funcionaven, però a més hi havia sospites fundades que sempre havien oferit dades fictícies, en ser més reduïdes que les que prenia l'estació que instal·là la Jaume I.
En 2019 la Plataforma denuncià que el 55% de les emissions contaminants de la indústria ceràmica de Castelló els produïen sols vint-i-tres empreses, segons dades del Registre Estatal d’Emissions i Fonts Contaminants (PRTR). Eixes grans empreses eren responsables del vessament a l’atmosfera de 681 tones de partícules, d’un total de 1.249 tones que escampava tot el sector. Per això demanaren a l’administració que els exigirà la instal·lació de les Millors Tècniques Disponibles (MTD) per a limitar la contaminació i amb urgència, a més eixe era un dels objectius contemplats pel Pla de Millora de Qualitat de l’Aire de 2008.
En 2020 Reyval va plegar, tancà portes i va desaparéixer, tot i que en no
res tornà a traure el cap en convertir-se en la mercantil APROCOL. Llavors demanà
permís per a encetar activitat d’emmagatzemament de residus industrials,
sanitaris i per al reciclatge d’envasos. Em canvie la carasseta i continue fent
el mateix!
Segons declaracions en premsa de Miguel Ángel Ceballos, Coordinador de
l’Informe de Qualitat de l’Aire que publicà Ecologistes en Acció l’any 2023, el
47% dels valencians respiràvem aire contaminat que superaven els límits de
qualitat de l’aire que tenia previst exigir la normativa europea per al 2030.
Les àrees més afectades no havien canviat, les pitjors dades s’obtenien en
l’àrea de la indústria ceràmica de Castelló respecte del diòxid de nitrogen (NO₂). Respecte de les partícules PM₁₀ se superaven les dades legals al
centre de Castelló, a la Ribera Baixa, al Baix Segura i a l’Alacantí. Per a les
dades de l’ozó troposfèric se sobrepassaven els límits de l’OMS a tot el país.
Va afegir que a banda de la taulellera, la refineria del polígon del Serrallo era
responsable de l’excés de contaminació per partícules de diòxid de sofre a la
capital de la Plana Alta.
Amb aquesta llarga lluita, el veïnat de l’Alcora donà una lliçó a tot el país. Gràcies a la col·laboració de la ciutadania i un consistori que s’oblidà de les consignes de partit per a defensar el seu poble, foren capaços de reduir la contaminació, tot i que davant tenien grans empreses i propietaris que tenien línia directa amb els principals polítics. També van convertir-se en un bon eixample que les lluites en defensa del territori espenten la consciència mediambiental de la ciutadania, perquè en 2024 el municipi de l’Alcora començà amb la implantació del sistema de recollida de residus urbans porta a porta, en el barri del Camp de Futbol.
Fonts i referències
Autorització Ambiental
Integra a Reyval, 2011:
https://www.ecologistasenaccion.org/wp-content/uploads/adjuntos-spip/pdf/AAI_Reyval.pdf
Contaminació de l’aire en
2019:
Dades contaminació aire del MITECO:
Ecologistes en Acció
Informe de Qualitat de l’Aire:
El polèmic fum del triangle del taulell:
https://www.eltemps.cat/documents/el-temps_2002_09_0954_0084_0086.pdf
Emissions contaminants
2022:
Índex de Qualitat de
l’aire:
L’Alcora i la Ceràmica:
https://www.lasprovincias.es/canal-valentia/lalcora-cuna-industria-20221204233702-ntvo.html
Manifest contra la
incineradora 2011:
https://www.ecologistasenaccion.org/21165/masivo-rechazo-a-la-incineradora-en-lalcora/
Nivells PM₁₀ a Castelló:
VICENTE-FORTEA, A.B., PARDO,
F., SANFELIU-MONTOLIO, T., JORDÁN-VIDAL,
M.M. (2014) Macla nº 18, 109-110. Workshop “Mineralogía Aplicada”.
https://www.semineral.es/websem/PdfServlet?mod=archivos&subMod=publicaciones&archivo=Macla18_109.pdf
No a la Contaminació
Comarques de Castelló:
https://www.facebook.com/groups/161929210556426/user/100008252552436/
Organització Panamericana
de la Salut (OPS):
Pudina contaminant al
Grao i Castelló:
Qualitat de l’aire a les
zones taulelleres:
GARCÍA-ALEIX, J.R. (2012)
“Evolución de la calidad del aire en el cluster cerámico de Castellón (y su
relación con la actividad industrial). Origen y efectos de la contaminación por
partícules en suspensión atmosfèrica”. Tesi Doctoral.
Recalibració de l’estació de l’Alcora:
Recurs de la Plataforma
contra la incineradora:
https://www.ecologistasenaccion.org/wp-content/uploads/adjuntos-spip/pdf/recurso_AAI_Reyval.pdf
Reial Decret 102/2011, relatiu
a la millora de la qualitat de l’aire:
https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2011-1645
Tribunal Suprem anul·la l’AAI de Reyval:
https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/castellon/2017/02/23/58af31d822601d71228b4582.html
Web de qualitat de
l’aire:
Xarxa Qualitat de l’aire:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada