 |
| Just Ramírez |
Just Ramirez Palomar
(València, 1948-1994) fou un dels ciutadans que estigueren al capdavant de
la transició a València entre 1970 i
1990. Aquest arquitecte de formació, Ecologista convençut, líder del Moviment Veïnal i dirigent del Moviment Comunista del País Valencià (MCPV) no deixà passar cap oportunitat
per treballar pel canvi polític, per l’Ecologia
i la Justícia Social. Mentre estudiava
arquitectura milità al Sindicat
d’Estudiants Universitaris Valencians (SDEUV)
amb el seu amic Carles Dolç Soriano (València,
1949) amb el qual compartí molts moments al llarg de tota la seua vida.
 |
| Arxiu RMiB |
Encapçalà el Moviment Ciutadà a València fundant l’Associació de Veïns de Torrefiel
al costat de Feliciano Albaladejo
Olmos (Múrcia, 1951) del PCE i Vicente Ferrer el retor de la parròquia de Sant Pancraci. Els acompanyaren un bon grapat de protagonistes de
la vida cultural de la ciutat, com foren Joan Ballester
i Pérez (1944-2010) fundador de l’Associació de Veïns d’Orriols, el
cantant Paco Muñoz i Martínez (València,
1939) que va començar actuant amb la seua guitarra a les associacions de veïns, el retor obrer Honori Pasqual i Martí (Agrés, 1945), Teresa Comorera del Moviment Democràtic de Dones del País
Valencià (MDM-PV), els germans Moya
i Montalbán, María Jesús Artal,
Ángel Guardia Cortes i Julián de Marcelo.
En 1974 va participar en la formació de la Coordinadora d’Associacions de Veïns (AV), es reunien una volta al
mes en alguna de les seus. Entre altres foren membres d’aquesta coordinadora Joaquín Romero Vera del Marítim, Salvador Blanco del Botànic,
el sindicalista Rafael Castellote un
dels impulsors de l’associació d’Orriols,
Dolors Garcia Cantús de la Fonteta
de Sant Lluís i Domingo Laborda
Carrión de Benicalap.
També s’integraren al moviment veïnal molts membres del Partit Comunista d’Espanya (PCE) per estendre
la seua influença. Entre altres estigueren Manuel
Colomina que primer havia militat en Bandera
Roja i després entrà al PCE, Julián
Marcelo, José Fondo Viana de Russafa-Font de Sant Lluís i Dionisio Vacas Cosmo (Córdoba, 1934) ambdós
havien fundat CCOO-PV en 1966. Temps
després la Coordinadora d’Associacions
de Veïns (AV) es convertiria en la Federació
d’Associacions de Veïns i Just Ramírez
també estigué en eixa primera coordinadora.
 |
| Arxiu RMiB |
En un principi el Moviment Veïnal reclamava coses molt bàsiques perquè a molts barris faltava tot, clavegueres,
no hi havia llum, molts carrers no estaven asfaltats i mancaven de zones
verdes, els ciutadans pagaven impostos, però no rebien serveis. Algunes de
les reivindicacions obtingueren molt suport dels veïns com passà amb la reivindicació de l’obertura
del Jardí d’Aiora, a València en 1975. Al mig d’una zona amb alta densitat d’habitatges i sense cap zona verda
hi havia un xalet abandonat amb un gran jardí. La mobilització de les dones del
barri aconseguí que l'ajuntament comprara els terrenys, obrira un parc i rehabilitara
el xalet per a dotacions. Les associacions de la Devesa, Fonteta i Malilla s’uniren per demanar el tancament de les
séquies i evitar els focus d’aigües estancades on creixien olors pudents, rates com conills i molts mosquits.
La columna «Aquí, los barrios» d’Antonio
Luque en Las Provincias fou un altaveu de les reivindicacions veïnals en la València dels anys setanta del segle XX. Una bona mostra d'eixa lluita veïnal la
trobem en l’himne del grup Al Tall: “La
Cançó de la llum” on el diu textualment: “Que vinga, que vinga,
que vinga la llum i que al senyor alcalde li peguen en lo cul”.
Just encapçalà el Moviment Pacifista i les campanyes de reivindicació ciutadana contra l’OTAN, liderà la Coordinadora Pacifista Mili KK i el Grup per la Pau i el Desarmament. Impulsà des del Col·legi d’Arquitectes les principals lluites ecologistes com el Saler per al Poble i el Jardí del Túria, al costat de Trini Simó Terol (València, 1935-2020), l’arquitecte Vicente González Móstoles (Meliana, 1948) o Carles Dolç.
Publicà nombrosos articles, al setmanari Valencia Semanal en juliol de 1979 on explicava la seua assistència al primer Congrés Internacional sobre les problemàtiques de les Centrals Nuclears celebrat a Milà, trobem un fragment que demostra el seu vessant Ecosocialista: "la batalla antinuclear és una batalla de classe. Això és cada dia més indubtable, tot i que el reformisme intenta amagar-ho".
En 1972 Ramírez va ser un dels fundadors Moviment Comunista del País Valencià (MCPV), un dels grups d’esquerra més actius al cap i casal. Entre altres li acompanyaren Cristina Piris López-Doriga (Santander, 1949-2003), Carles Dolç o Eugenio del Río Gabarain (Donosti, 1943). Cristina Piris es va traslladar a València en 1970 on va estudiar Filosofia i Lletres. Organitzà el sindicat tèxtil de Comissions Obreres i estigué al congrés fundacional de CCOO en 1976. També participà del moviment ciutadà, feminista i pacifista, a més de ser fundadora de Ca Revolta.
Aquest partit s'havia creat a Euskadi en 1966 sota el nom de Movimiento Comunista de Euskadi (EMK), fou una escissió d’ETA que anomenaren en primer moment com ETA Berri (Nova), després es transformà en Euskadiko Mugimendu Komunista (EMK). Es van federar amb grups trotskistes i maoistes de la resta de l’estat sota el nom de Movimiento Comunista de España. Va ser un partit d’esquerra radical, feminista, amb una clara aposta nacionalista, arrelat en el maoisme.
A l’Alacantí i al Vinalopó Mitja, a Alacant, Elda i Petrer s'organitzà un altre grup del MCPV molt actiu, encapçalat per Manuel de Juan, Marius Beviá, Álvarez, Ballenilla, Paca Samper, José Mª
Beltrán, Bonifacio Navarro, Santiago Poveda, José Leal i Juan Giner. Bona part dels seus militants després formaren part important del Moviment Ecologista a
Alacant, anys després arribarien al
poder en aconseguir alcaldies i regidories en importants viles.
 |
| Arxiu RMiB |
Un altre dels caps visibles del MCPV fou l’advocat laboralista Vicent Àlvarez i Rubio (Xàtiva, 1941). Primer milità al Moviment Social-Cristià de Catalunya (MOSCA), després passà al Partit Socialista Valencià (PSV) on encapçalà el sector obrerista, En desfer-se formà el Frente de Liberación Popular (FLP). També va col·laborar en la creació del grup Organització d'Esquerra Comunista (OEC) de la que fou secretari general en 1978. El MCPV fou el resultant de la fusió de l'OEC i del Moviment Comunista d'Espanya (MCE).
 |
| Arxiu RMiB |
El MCPV es dissolgué en 1991, tot i que amb alguns militants trotskistes de la Lliga Comunista Revolucionaria (LCR) donaren pas a iniciatives tan interessants com l’Associació cultural Revolta (Revolta), fundada l’any 1991. L'any 2000 obriren seu, l'anomenaren Ca Revolta, va ser un punt de trobada que ajudà a desenvolupar tota mena de moviments ciutadans reivindicatius a l’àrea metropolitana de València. Ca Revolta era un vell edifici que enllestiren amb cura, feren despatxos, llocs de reunió, auditori, sala polivalent i bar.
Just publicà molts articles als mitjans de comunicació, a més del llibre “Una proposta d'ajuntaments democràtics i valencians” (Editorial 3 i 4, 1977) i participà amb Carles Dolç en llibre "Articles Urbans" (Publicacions de la UPV, 1999).
 |
| Just Ramírez |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada