“L’objectiu vital de la nostra espècie hauria de ser convertir-nos en conreadors
i guardians de la biodiversitat. Que millor tasca que defensar-la al nostre món
i estendre-la pels planetes erms.”
Rafa Muñoz i Bastit, febrer 2023.
ECOLOGISTES
Grup d'Amics de la Natura (GAN)
Mitjançant un conveni de custòdia del territori, signat amb l'Ajuntament de Cocentaina i per a un termini de deu anys, el GAN va adjudicar-se la gestió de la conservació, i l’ús públic de la finca municipal Mas de Llopis.
Associació Cultural Grévol de Vistabella
El grup de l’Alt Maestrat continuà organitzant eixides com la que feren a
la Serra del Boi per a cercar cova del Sec. Treballaren l’homologació de la
ruta circular del Pla de Vistabella, del Pla d’Avall i la del Pla d’Amunt. Organitzaren
les primeres jornades mediambientals sobre l’agricultura ecològica. En elles
oferiren conferències sobre la recuperació de la biodiversitat agrícola,
enquadrades dins del projecte “Llavors vives”, sobre les plantes aromàtiques i
medicinals. També feren les setenes jornades culturals de la pedra seca, per a
continuar insistint en la posta en valor de la cultura de les construccions de
pedra en sec. Per si no fos prou, també organitzaren unes Jornades de Maçoneria
i un taller d’ocupació al paratge de l’Ermita del Calvari.
Associació Vilanenca d’Amics de la Naturalesa (Aviana)
Aquest grup es va formar en 1990 per a estendre per l’Alt Vinalopó l’estima
per la natura i promoure una relació harmoniosa amb el medi. Aquest exercici, organitzaren
excursions a Carrícola, a la Vall d’Albaida, a l’Embassament d’Elx i al Cabeçó
d’Or.
Marfull Acció Ecologista Agró
En febrer, en col·laboració amb Compromís pel Territori, els activistes aprofitaren
la fira urbanística d’INMUBIS 2008, per a despenjar una gran pancarta per la
façana de la plaça de bous de València. En ella exigien: Moratòria Urbanística,
Ja!
El mes de març, en col·laboració amb el col·lectiu el Cigronet, ficaren una gran pancarta a la pedrera il·legal que tenia l'empresa Terres Castelló, en l'ombria del Mollet, Castelló. En ella exigien la seua restauració, en compliment de la sentència judicial que havia dictaminat la il·legalitat d’aquesta explotació. Cal recordar que, abans, allí creixia un alzinar molt valuós.
Colla Ecologista la Carrasca, Ecologistes en Acció
La Colla continuava sent un dels grups més actius del nostre país, aquest
exercici descobriren que la síndica de greuges, es prenia en serio la seua
feina i li presentaren un fum de queixes, totes elles perfectament fundades. La
majoria eren per l’incompliment de l’obligació de resposta de les
administracions a qualsevol escrit de la ciutadania, en compliment del dret
d’informació. La síndica atenia totes les reclamacions que rebia, les
transmetia a l’administració corresponent i supervisava que respongueren d’acord
amb les lleis, en cas d’incompliment els retreia públicament. Van demanar resposta
sobre les obres del camí de Dubots, pel recurs de reposició al Pla Especial del
Sistema General Aeroportuari d'Alacant. Al Servei Territorial de Planificació
li van retreure sobre la declaració d'interés comunitari d'un centre d'alt
rendiment esportiu, i al consistori, el PAI de l’Hostal Mas de Pau, tot això al
terme de Penàguila.
Denunciaren el Servei Territorial de Medi Ambient per l'ocupació temporal
de les vies pecuàries del sector Serelles, d’Alcoi. L’omissió de resposta de l’Ajuntament
sobre la petició d'informació de les obres de la zona verda de l'accés nord de la localitat, perquè
no contemplaven els riscos d'inundació. Exigiren resposta sobre els tràmits
mediambientals per les actuacions al polígon de la Canal, o sobre l'aprovació
de l'estudi d'integració paisatgística de l'Estambrera. Denunciaren el silenci
de la Diputació d'Alacant davant a la petició d'informació sobre l'estimació
d'impacte ambiental del projecte d’ampliació de la carretera CV-780, a la Torre
de les Maçanes, del tram del port de Benifallim. A banda, enviaren un escrit a Confederació
Hidrogràfica del Xúquer denunciant la construcció d’una zona verda, en un lloc amb
perill d'inundació, en l'accés nord d'Alcoi, no hi havia millor guardià
ambiental que la Colla, per a supervisar l’urbanisme comarcal. També s’oposaren
a la construcció de dos dics al riu Polop, al paratge dels Canalons.
Presentaren un recurs contenciós administratiu al consistori contra la
concessió a un McDonald’s de l’ús privatiu de part d’una zona verda de la
capital alcoiana.
L’Ajuntament, amb el suport de la Diputació d’Alacant, presentaren i licitaren
la construcció d’un hotel dins del cor del parc natural de la Font Roja. Eixa
agressió al seu espai més estimat, es va convertir en declaració de guerra
contra la Carrasca. Presentaren al·legacions contra l’estudi de viabilitat,
sense obtenir resposta per part de les administracions. Per a guanyar suport
formaren una plataforma en contra de l’Hotel i presentaren un recurs demanant
que es fera públic l’estudi d’impacte ambiental. Obtingueren un ampli suport
del veïnat quan convocaren una concentració el 28 de juliol, a la qual
assistiren més de 3000 alcoians.
Eixe negoci turístic, enmig d’un parc natural, el van atorgar a l’empresa Promociones Hoteleras Vacacionales.
Pretenien construir un edifici de 4 plantes per fer 55 habitacions. No contents
amb això, volien ampliar-lo amb 75 places d’alberg, fer dues cafeteries, un
restaurant, un gimnàs i una piscina termal. A més, per a facilitar l’accés dels
vehicles al cor del parc, pretenien obrir un túnel per donar accés a un
aparcament, cosa que implicava tallar bona part de les carrasques més velles
del parc. Els ecologistes al·legaven que aquesta gran obra provocaria un greu
impacte al cor del parc i l’aqüífer no donava per a subministrar tota l’aigua
que caldria per a donar servici a eixe volum d’instal·lació. Els ecologistes
estaven convençuts que no hi havia demanda que justificarà eixa inversió, ni
molt menys la desfeta paisatgística. Afortunadament, el 17 de desembre de 2013 es
publicà la Resolució de la Direcció Territorial d'Alacant de la Conselleria
d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, amb l’arxivament definitiu de
l'expedient d'autorització ambiental integrada, per al projecte d'hotel al Parc
Natural de la Font Roja, i això significava el desistiment d’aquest desgavell
mediambiental.
Un altre vessant del seu activisme fou la participació en la 1a Trobada
d'Intercanvi de Llavors Tradicionals, a Turballos (Muro), organitzada per
l’associació Llavors d’Ací. Col·laboraren amb l’Associació Opció Aitana i
l’Ajuntament de Castell de Guadalest, en l’organització d’unes jornades per
analitzar els impactes de la carretera Alcoi-Benidorm. Participaren en les
diferents convocatòries per a exigir la recuperació de la línia de tren
València-Xàtiva-Alcoi, dins de la campanya “Salvem el tren”.
Presentaren al·legacions a l’ampliació de la xarxa de Zones d'Especial
Protecció per a les Aus (ZEPA) del País Valencià. S’implicaren en la campanya per
a impulsar l’objecció fiscal, respecte de les despeses militars. S’oposaren a
la pretensió d’obrir una pedrera als termes municipals de Benimassot, Fageca i
Tollos. Seguiren molt a prop qualsevol actuació respecte de les concessions
administratives dels recursos hídrics, com fou el cas de l’adjudicació d'aigües
subterrànies a l’empresa Luxender SL. Obtingueren victòries judicials com va
ser el dictamen del Tribunal Constitucional que rebutjà el recurs de cassació
presentat per l'Ajuntament d'Alcoi contra la sentència que declarava il·legal
l'aparcament construït en la zona verda de la Rosaleda.
Respecte de la Federació d’Ecologistes en Acció, per a donar suport al
nombrós grup d’associats valencians, els dies 5 i 8 de desembre, va celebrar a
València el seu Congrés estatal. Un dels principals temes que centrà els seus
treballs, fou l'urbanisme i la mobilitat urbana.
ADENE
Arribaren temps difícils per al grup ecologista d’Énguera, que provocaren discrepàncies
en el si de la junta directiva. ADENE feia molts anys que comptava amb suport
econòmic molt ferm, per part del consistori i de la Generalitat. Ara,
comprenien que alçar la veu per a defensar el territori implicava guanyar-se
enemics entre les administracions poc democràtiques, que els tallaren o
retardaren la concessió de les subvencions, ofegant-los econòmicament.
L’aleshores president, José María Simón Díez, va presentar la dimissió per
no compartir part de les decisions defensades per la majoria de la Junta
Directiva, llavors, en primera instància, va ser substituït per Manuel Tomás
Sarrión Aparicio, tot i que pocs dies després, també presentà la seua dimissió,
llavors, anomenaren a Miguel Teodoro Chirlaque García. Malgrat que les raons no
estan explícites en el seu butlletí, pareix deduir-se que l’oposició del grup a
la invasió del Pla Eòlic, que volia omplir les serres d’Énguera de molins, així
com el rebuig a la pretensió d’instal·lar un abocador de residus a Canyada
Molina, enmig de 146 hectàrees de boscos que eren zona LIC, com a càstig
provocaren la paralització de les subvencions que ja els havien concedit. Això implicà
una sobtada penúria econòmica que obligà el grup a demanar un préstec de 6.000
€ per a poder continuar mantenint la seua activitat. Això va desestabilitzar prou
un col·lectiu de voluntaris acostumats a treballar debades, que mai s’havien preocupat
pel pagament de préstecs per a protegir la natura, menys encara enmig d’una
greu crisi econòmica.
Oposició al Pla Eòlic Valencià
Grups ecologistes i representants de les associacions valencianes es manifestaren en contra del Pla Eòlic valencià perquè implicava fortes afectacions a la Xarxa Natura 2000. Entre els activistes que es destacaren en la lluita contra aquest pla d’industrialització de les nostres muntanyes.
 |
| Debat eòlic al Club Levante EMV |
Van destacar:
Fernando Ramia Blasco de CÀDEC Taller de Gestió Ambiental, Mª Carmen Martínez
Herrero d’AVAFES-València, Luis Suller Estevan d’Ecologistes en Acció de La
Serrania, Francisco Díez Carrión del Centre de Estudis de la Serrania, Jaume
Varó i Reig de la Colla Muntanyenca, Miguel Teodoro Chirlaque García
d’ADENE-Associació per a la Defensa de la Naturalesa d’Énguera, Vicent Cubells
i Peña de la Colla de Dimonis de Massalfassar, José Miguel Canet Más d’Ibérica
2000, Fernando Belda Hernández de l’Associació Naturalista d’Aiora la Vall
(ANAV), Francisco Javier Quesada Ferre de la Colla Ecologista "L'Arrel",
Joan Belda Sanchís del Centre Excursionista d'Ontinyent, Alfons Olmo Boronat de
VerdCel, Josep Bort Cubero del Grup d'estudi i protecció dels rapinyaires (GER
EA), Francisco González Babiloni del Grupo para el Estudio y Conservación de
los Espacios Naturales (GECEN), Ernesto García García de la Plataforma Rural
del País Valencià, Mª Jesús Vilches Latorre de Noguera A.D.R. Coop. V., Diana
d’Ecologistes en Acció-La Serranía, el Grup Ecologista GELIBRE de l’Atzuvia,
Xúquer Viu, GECEN Castelló, Colla Ecologista La Carrasca - Ecologistes en Acció
Alcoi, Centre Excursionista de València, Pedro Luego Cervera i Ramón Diago del
GAM-Ecologistes en Acció de Requena, Miquel Àngel Perpinyà Raga de la Colla
Excursionista i Ecologista d'Anar per Casa d'Alcàsser i de la Societat
Valenciana d’Ornitologia Pedro del Baño i Rafa Muñoz.
El mes de gener AE-Agró va comprar dues fanecades d’erms a la Llosa, a la
partida de la Palafanga, on adés estava l’Ullal de Quartons, per 9.000 €. Els
diners els obtingueren venent abonaments, per valor de sis euros, als seus socis.
Una volta materialitzaren la compra del sòl, amb cura de no cridar l’atenció, començaren
a furgar un toll menut, aprofitant un projecte de reintroducció del tòtil
(Alytes obstetricans), un gripau menut, que comptà amb finançament del Projecte
Europeu LIFE Amfibis. Amb prou esforç, aconseguiren tornar a obrir l’ullal i
després plantaren al seu voltant oms negres (Ulmus minor), lledoners (Celtis australis), àlbers (Populus alba), dos exemplars de pi blanc (Pinus
halepensis) i fleix valencià, també conegut com a freixe de flor (Fraxinus
ornus).
La crisi aturava moltes desfetes urbanístiques, com fou el cas del Xilxes
Golf Resort que anava pegat al LIC de la Marjal d’Almenara. Fou una oportunitat
que aprofitaren els ecologistes d’Acció Ecologista Agró del Camp de Morvedre
per aconseguir aturar el PAI Mansegar de Quartell. Enviaren un l’allau d’al·legacions
ben bé argumentades, a més, aconseguiren atemorir l’alcalde i el vicepresident
de la Diputació, Francesc Huguet, gràcies a la presentació d’una denúncia per
prevaricació.
En col·laboració amb la Plataforma en Defensa del Litoral, denunciaren
davant els tribunals de Brussel·les els projectes del port de Benitatxell i l’ampliació
del de Xàbia. El portaveu ecologista, Joan Sala va explicar que aquestes obres
afectarien 15 exemplars de Silene
hifacensis i nombroses praderies de posidònia oceànica. El mes de desembre,
organitzaren un acte de protesta, bloquejant el canal d’accés al Veles e Vents.
Uns bussejadors estengueren pancartes denunciant les obres del circuit de Fórmula
1 i les contínues ampliacions del port.
Grup Ecologista la Costera / Acció Ecologista Horta Nord
En 2007, a Puçol, s’havia format el Grup Ecologista la Costera, encapçalat,
entre altres, per Miguel Crespo. Aquest exercici, quan el dirigia Lucas Marín, decidiren
integrar-se en Acció Ecologista AGRÓ, convertint-se en AE-Agró Horta Nord. Treballaren
de valent col·locant caixes niu i mantenien un hivernacle de planta autòctona que
gastaven en repoblacions. Van organitzar uns tallers de bioconstrucció en
col·laboració amb el Col·lectiu Trellat.
GECEN
Els seus esforços de conservació se centraren en el complicat vessant
judicial. Van tenir en el seu objectiu el projecte del vial sud, que anava
d’Orpesa a Cabanes, per les seues afeccions al parc natural del Desert de les Palmes.
Continuaren impulsant les denúncies en contra de l’aeroport de Castelló.
D’altra banda, exigiren a la Generalitat que es designarà la junta rectora del
parc natural de la Tinença de Benifassà, al·legant la seua sospita, que el
retard es devia a l’intent d’afavorir els interessos urbanitzadors. Els
promotors i els polítics venuts, volien tindre les mans lliures per als PAI que
estaven tramitant a la Pobla de Benifassà, per a tenir-los preparats abans de
la declaració de protecció.
No oblidaren denunciar les malifetes de les plantes d’incineració, o la
mortalitat de rapinyaires protegits als parcs eòlics, que va encapçalar
Francisco González Babiloni. Dugueren davant els tribunals al consistori de Borriana
pel PAI de Sant Gregori, per ocupar part d’una zona humida, la construcció
d’una planta solar a l’Atzúbia, els aterraments il·legals al Prat de Cabanes,
edificacions fora de normes de la marjaleria de Castelló o la contaminació del
polígon industrial del Serrallo.
També van remetre a Fiscalia dues construccions il·legals dins de la zona
humida de la desembocadura del riu Millars, quelcom massa habitual en les zones
costaneres de les comarques del nord. Continuaren molt pendents dels intents de
l’administració valenciana per a convéncer Europa, que tornarà a permetre la
pràctica del parany. De fet, presentaren una denúncia contra el director
territorial de Medi Ambient, Jorge Traver, per paralitzar la tramitació de les multes
contra els paranyers que continuaven practicant aquesta modalitat de cacera.
València en Bici
El grup publicà la “Guia de la Bici de la ciutat de València”, cosa que va propiciar el desenvolupament de la tercera fase d'ampliació del carril bici i la posada en marxa dels primers carrers limitats a una velocitat de 30 km/h, també denominats com a ciclocarrers. També reivindicaren la construcció d'infraestructures ciclistes als ponts del llit del Túria, així com millores a les passarel·les per als vianants, per sobre les vies del tren.
La Ribera en bici
Es va formar el col·lectiu la Ribera en Bici per a treballar en l’àmbit de
la mobilitat sostenible a la Ribera del Xúquer. Van presentar-lo en la granja
ecològica la Peira de Benifaió, i remataren l’acte amb un dinar de germanor.
Una de les primeres iniciatives fou una recollida de signatures per a demanar a
la Mancomunitat i els Ajuntaments comarcals una xarxa de carrils bici que
connectarà totes les localitats, a més de la recuperació de la Via Verda del
tren Carcaixent/Tavernes. Sol·licitaren als consistoris la creació d’una xarxa
de carrers per a vianants i bicicletes, a més d’exigir implementar controls dels
límits de velocitat, dins dels nuclis urbans. El mes de juny, coincidint amb el
Dia Mundial del Medi Ambient, entregarem les signatures recollides en suport a
les seues peticions a la Mancomunitat. Tot mentre mantenien l’organització
d’excursions en bici, com a principal activitat social.
Associació pel Medi Ambient i Contra el Canvi Climàtic (AMA)
A València, coincidint que presentaren el 4t informe de l’IPPC, va impulsar
un grup d’ecologistes per a formar l’Associació pel Medi Ambient i Contra el
Canvi Climàtic (AMA). Es va dedicar a la divulgació i conscienciació ciutadana
sobre els problemes del medi ambient en general, i del canvi climàtic en
particular. En 2020, després de comprovar que a escala global poc s’havia
aconseguit, tancaren la seua etapa inicial, per a reconvertir-se en
Colapso.org.
Xarquia Alternatives-Ecologistes en Acció
En la darrera sessió del Consell Local de Medi Ambient d’Alzira, van
denunciar l’ocupació urbanística del barranc de Vilella, just abans de la
confluència amb el barranc de la Casella. Ningú en l’administració volgué fer
cas dels avisos previs de Confederació Hidrogràfica del Xúquer, llavors ompliren
tot el llit del barranc amb sorres d’una pedrera. Es manifestaren en contra del
PAI del Medievo, per a exigir la protecció de la Serra de les Agulles, del
ciment que engolia tot el terme d’Alzira.
Ecologistes en Acció de la Serrania
Organitzaren la Segona Marxa en Defensa de la Serrania. Partiren de Figueroles
de Domenyo amb l’objectiu de donar a conéixer alguns espais amenaçats pels
especuladors, que pretenien rentar els diners negres invertint en projectes d’energies
renovables, cosa que anava a destruir alguns dels millors racons naturals que
quedaven en la comarca dels Serrans.
Atacs contra Salvem Catarroja
El desgavell urbanístic de malnom "Nou Mil·lenni" amenaçava esborrar
el teixit social, el paisatge i la personalitat de bona part de l’Horta Sud. La
Generalitat i la Constructora Llanera, amb el suport de l’Institut Valencià de
la Vivenda (IVV) tenien entre mans la construcció de 12.000 habitatges d’amunt
d’horts, cosa que implicava duplicar la població de Catarroja.
Una de les primeres actuacions que mamprengueren fou l’enderrocament de l’Hort
dels Mestres, aprofitant la foscor de la nit. Era una alqueria protegida sota
la figura de Bé d’Interès Cultural (BIC), que datava del s. XVIII. Els jutjats
i les autoritats de la Generalitat, mai feren res per a trobar als responsables.
Contra eixa agressió, Salvem Catarroja organitzà manifestacions, cercaviles,
cadenes humanes i fins i tot plantaren un campament en l’Hort dels Mestres, per
a evitar l’enderrocament definitiu del poc que havien deixat en peu.
Com a resposta dels intolerants, entre altres, del Grup d’Acció Valencianista (GAV), el 3 de gener, mentre els activistes celebraven una assemblea, els llançaren una mena de bomba de salfumant. Afortunadament, rebotà en la porta i no va provocar danys. Eixa mateixa nit, el campament que tenien a l’Hort dels Mestres fou atacat i parcialment destrossat, com a signatura dels fets, els feixistes deixaren pintades de "Warros" i "Sí al Nou Mil·lenni".
Ecologistes de la Vall d’Albaida
El mes de gener, els ecologistes de la Vall d’Albaida van mamprendre tasques
de reforestació del paratge natural municipal del Pou Clar, activitat que
complementaren amb un passeig en bicicleta. L’acte el convocaren ADEA-Ecologistes
en Acció, la Colla Ecologista l’Arrel i el Col·lectiu Ontinyent en bici, amb la
col·laboració de l’Ajuntament d’Ontinyent.
Abusos Urbanístics No (AUN)
El president d’AUN, Enrique Climent, va recordar que el mèrit per
l’obertura d’una investigació per part dels tribunals de la Unió Europea contra
la política urbanística de la Generalitat va ser d’un escrit de denúncia que
presentà AUN, l’any 2004. Davant la premsa, hagué d’aclarir que aquest grup estava
per damunt dels interessos del bipartidisme, perquè ambdós partits dominants veien
en l’urbanisme l’oportunitat per a recaptar diners especulant amb el nostre
territori. Entre molts més activistes d’AUN, destacaren Charles Svoboda i
Stewart Muir. Un bon grup dels membres d’AUN eren propietaris originaris del
nord d’Europa, establerts feia anys a l’Alfàs del Pi, que des d’un primer
moment participaren l’associació Veïns de l’Alfàs, encapçalats per Marco
Perotti.
El PAI del Pla de la Serra pretenia enderrocar cent habitatges consolidats
per la Llei Urbanística Valenciana (LUV) per a alçar-ne una nova urbanització
formada per 2.000 segones residències. Volien expropiar a preus ridículs el sòl
i habitatges de les finques rústiques, per a després enriquir-se alçant una
nova urbanització. Un detall important era que part d’eixos agents
urbanitzadors, estaven estretament vinculats amb dos regidors i el batle, tots
elles electes del Partit Popular de l’Alfàs. Els propietaris afectats per
aquesta corruptela, foren els que impulsaren la denúncia de l’urbanisme
valencià, davant la Comissió Europea.
Grup d’Estudis Mediambientals de la Safor (GEMAS)
Josep M. Ferrairó, membre del GEMAS, va rebre el premi Circ de la Safor per
la seua trajectòria en defensa del Medi Ambient comarcal. Fou un reconeixement
a la tasca en defensa del Medi Ambient que protagonitzà aquest grup, que encetà
camí en 1984.
Col·lectiu Vall de Vernissa
El mes de setembre, els portaveus dels “pobles silenciosos”, van obrir un
bloc a internet. Entre altres estaven al capdavant, Miquel Camarena, José María
Peiró, Rebeca Pascual, Paco Orts, Francesc Sastre.
Plataforma pels Pobles de la Safor
El mes d’octubre, dins del quart cicle de Xarrades de Tardor, organitzaren
una taula redona per donar un repàs a l’estat del projecte de línia d’Alta
Tensió que pretenia construir IBERDROLA pel mig de la Valldigna. L’ampliaren
amb l’anàlisi d’altres obres públiques, com eren la laminació del riu Vaca o el
PGOU de Vilallonga. Llavors, convocaren una roda de premsa per a denunciar públicament
l’Alta Tensió.
Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria i els avions de Manises
Eixe any, els ecologistes i bona part dels consistoris de la vora del
Túria, estigueren centrats en la denúncia de la contaminació acústica que
provocaven els avions de l’Aeroport de Manises. Molt sovint, els avions no
respectaven o desviaven de les rutes d’aproximació, llavors sobrevolaven a
baixa altura localitats com l’Eliana, Llíria, Paterna, i les innombrables
urbanitzacions com la Canyada i Montesol. Els veïns i consistoris presentaren
denúncia davant la Fiscalia de Medi Ambient de València, que va obrir
diligències en contra Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA). Els més
afectats eren els veïns dels Pujols de Sant Antoni de Benaixeve i de l'Eliana,
que entre les 6:30 i les 24:00 hores, de cada jorn, havien de suportar el pas
de més de 50 avions. Al·legaven que bona part d’eixes aeronaus feien
l’aproximació a l’aeroport, volant a baixa altura i emetent un soroll excessiu.
En novembre es va conéixer que AENA va decidir instal·lar dispositius per a
mesurar el soroll i alhora, identificar els avions responsables, per a
sancionar els que incompliren la normativa.
Oriola sense Muralles
La Plataforma Ciutadana Oriola sense Muralles, protestaven per la
proximitat del traçat de l’AVE als seus habitatges i anava dins d’una trinxera,
ells demanaven el soterrament. En desembre organitzaren una manifestació que
convocà 15.000 ciutadans. Finalment, aconseguiren que ADIF acceptarà cobrir la
trinxera per a reduir els impactes. El tren d’alta velocitat aplegà a la
capital del Baix Segura, l’1 de febrer de 2021. El seu portaveu era Quintín
Gómez.
Rentomar
Des de 1994 estava actiu el grup Rentomar per a treballar per la defensa de la natura, el patrimoni i la cultura, a Torre de les Maçanes, a l'Alacantí. Després de l'incendi que patiren en 2005, es mobilitzaren per treballar per la recuperació de la seua serra. Mamprengueren repoblacions forestals, manteniment de dreceres i travesses. Organitzen excursions, conferències, viatges, tenen una secció de muntanya. En 2013 participaren en l'organització del Primer Aplec de la Mariola.
WWF
L’organització ecologista internacional va fer balanç negatiu d’aquest
exercici, a causa de la pèrdua accelerada dels boscos tropicals, la reducció de
la superfície gelada al pol nord, la crisi mundial de la pesca, l'increment
d'emissions de CO₂ i la guerra de l'aigua. Presentaren l'Informe Planeta Viu
2008, document que concloïa que estàvem consumint un 30% més, dels que generava
la Terra. Aquest malbaratament de recursos es traduïa en reducció accelerada de
la biodiversitat, en els últims trenta-cinc anys havíem perdut gairebé un terç
de la vida silvestre de la Terra, com ho demostrava l'Índex Planeta Viu.
WWF Grup Alacant
En col·laboració amb la Universitat d’Alacant, participaren en l’organització de la III Setmana Mediambiental Universitària i en una campanya de restauració ambiental dels tolls d’Orito per als amfibis, a la serra de les Àguiles. El Grup d’Alacant fou un dels primers de la Xarxa estatal de WWF, per a celebrar el seu tretzé aniversari, feren una setmana d’activitats que van culminar amb una visita a l’illa de Tabarca.
Traspàs de dos fundadors de l’ecologia valenciana
El 4 de juny moria Josep Vicent Marqués i González (1943-2008), quan
comptava amb seixanta-quatre anys. Aquest escriptor, jurista i sociòleg fou un
dels pares de l'ecologisme i dels moviments antinuclears de València. Bon
viatge, company! Podeu consultar l'entrada específica que li dedica aquesta
crònica i teniu l'enllaç en la bibliografia.
Antonio
Estevan Estevan (Madrid, 1948-2008) fou un ecologista i enginyer industrial que
vingué al País Valencià en 1986, per a estiuejar a Ondara. Era un dels
fundadors del primer grup ecologista de l’estat AEORMA. Va crear la consultora
Gea 21, que es dedicà a treballar sobre el transport, l'urbanisme i la
sociologia des d'una perspectiva ecologista, amb la intenció de col·laborar en
la transformació social. Estigué des dels seus inicis en L’Associació Espanyola
de Defensa de la Natura (AEDENAT), per a continuar sent un dels fundadors
d’Ecologistes en Acció.
En
aplegar a casa nostra, aviat es va integrar en els cercles dels ecologistes
locals i a mitjans dels anys noranta-un va fundar una tertúlia de reflexió
crítica a Dénia, sota el nom de "la tertúlia dels dimecres". Estevan
vingué i arrossegà darrere un bon grapat de verds madrilenys que tenien la seua
pròpia tertúlia a la capital de l’estat. Però, en conéixer la Marina Alta,
decidiren refugiar-se prop de la mar i del Montgó. A Dénia muntaren “la Maloka
del Montgó". Una maloka és una casa comunal dels indígenes amazònics. És
una finca amb uns bancals plens de fruiters de tota classe que conreaven en
ecològic, on es reunien per a debatre tota classe d'assumptes, des de
l'enginyeria genètica, passant per la problemàtica del Tercer Món, tot i que el
principal focus era la cura del medi ambient.
Només
vindre, va fer seua la lluita per a la protecció de la "muntanya
màgica", participant en la fundació de la Coordinadora de Defensa del
Montgó. En 1996 va publicar el llibre "Hacia
la reconversión ecològica del transporte en España", on en companyia
de Alfonso Sanz platejaven la necessitat que abans de construir una nova
infraestructura de comunicacions calia fer una rigorosa anàlisi de l'impacte
ambiental que provocava, enfront de les presumptes millores econòmiques que
devia implicar. Per això, res millor que calcular matemàticament que l'A-3 sols
aconseguia reduir una mitjana de 5 minuts el trajecte en cotxe entre Madrid i
València.
En
2003 estigué entre els impulsors de la Plataforma Xúquer Viu, que van fundar a
Alzira. Allí aportà la seua visió sobre l’aigua i els transvasaments, argumentant
que significaven la mort ecològica dels rius, passant a convertir-se en un
referent intel·lectual i científic dels que defensaven l’opció d’eixida del
transvasament Xúquer-Vinalopó des de l’assut de la Marquesa. Estevan amb els
seus treballs es va convertir un dels principals ideòlegs de l’ecologisme, als
quals aportà arguments científics per a enfrontar-se als grans projectes que
destruïen el territori. Bon viatge, mestre!
NATURALISTES
Societat
Espanyola d’Ornitologia SEO/BirdLife
Els va sorprendre que el nou govern de José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 1960) substituirà Cristina Narbona Ruiz (Madrid, 1951) al capdavant del nou Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, que unificava el medi ambient amb l’agricultura i la pesca. La nova ministra que trià el PSOE fou Elena Espinosa Mangana (Ourense, 1960), que la legislatura anterior encapçalà la cartera d’agricultura. Els naturalistes s’havien entés prou bé amb Narbona i, aleshores, constataren que Espinosa sempre intentava frenar o descafeïnar les propostes conservacionistes, per la qual cosa sospitaven que aquest nou superministeri significaria més una defensa del sector primari que del medi ambient.
Respecte de la designació de Zones Especials de Protecció de les Aus (ZEPA), els ornitòlegs manifestaren que sols entenien que es protegirà en funció de la defensa dels ocells amenaçats, no pas per criteris econòmics o socials. La Generalitat proposava la declaració de 13 noves ZEPA, a més de modificacions en la superfície de 17 de les 18 ZEPA que ja estaven declarades. Constataren que certes zones molt valuoses quedaven excloses del llistat presentat per l’administració perquè pretenien construir parcs eòlics en elles. Una altra malifeta consistia a pretendre reduir àrees ja protegides, per a no entrar en conflicte amb el Pla Eòlic Valencià, cosa que consideraven molt greu.
 |
| SEO Ardea anellant |
SEO-Ardea i el Grup d’Estudi i Anellament l’Albufera, amb la col·laboració de l’Ajuntament de València, presentaren el llibre “Avifauna urbana y periurbana de la ciudad de València”, de Francisco Javier Garcia i Gans i Francisco José Català Iborra. En ell fan un recorregut per la diversitat d’aus, constatant la presència de 179 espècies, així com la seua distribució, en el període transcorregut entre 1985 i 2008.
Associació d’Amics del Aiguamolls del sud d’Alacant (AHSA)
Eixe
any estigueren molt centrats en l’oposició al projecte de construcció d’un
hotel i un càmping en el perímetre de protecció de les Salines de Santa Pola, a
sols cent metres de distància dels tolls del Pinet. Feren un viatge a la costa
atlàntica del Marroc per fer censos de gavina corsa (Ichthyaetus audouinii). A
l’Alacantí i al Baix Vinalopó feren un cens per a confirmar la presència de
poblacions de camaleó comú (Chamaleo chamaleon) que tingué èxit, comprovant la
seua presència en 3 quadrícules 10x10 km.
Aquest
any es va fer pública una sentència judicial sorprenent, en 1998, després
d'analitzar el fang que s'acumulava al llit del riu, denunciaren davant els
tribunals la greu contaminació del riu Segura, a l'altura d'Oriola i Rojals.
Els tribunals imputaren a Confederació Hidrogràfica del Segura i a una
subcontracta seua. En 2003 un jutjat d'Oriola dictà sentència condemnatòria que
poc després l'anul·là l'Audiència Provincial. Llavors, aquest any, dictaminaren
que els ecologistes devien pagar les costes, al voltant de 30.000 €, anul·lant
la condemna inicial.
En
començar a aplicar-se el Pla de Conservació del Fondo, els seus propietaris,
Recs de Llevant, van cancel·lar l'acord que tenien amb Medi Ambient, llavors
prohibiren l'accés de la guarderia. El detonant fou l'obligació de mantenir un
cabal mínim en els estanys, per a permetre la supervivència d'una espècie en
seriós perill de supervivència, com era l'ànec capblanc (Oxyura leucocephala).
Eixos anys de sequera generalitzada en la península Ibèrica, el Fondo s'havia convertit
en el principal refugi per aquest ànec. Els propietaris no tingueren cap
problema a incomplir el PRUG, que els obligava a mantenir uns nivells mínims
d'aigua.
El
13 d’abril participaren en l’organització d’una manifestació que recorria
l’assagador del barranc del Llop, a la Serra d’Escalona, per a reclamar la seua
protecció. Malauradament, el camí públic
estava tallat per la tanca d’una finca particular que envoltava eixe tram, per
la qual cosa els ecologistes ho denunciaren al SEPRONA. També hagueren de denunciar
les sospites que un incendi que cremà 15.000 m² de la reserva dels
Carrissars, fou intencionat. Aquest bassal l’havien comprat i l’estaven
recuperant, quan uns intolerants li calaren foc, just al començament de l’època
de reproducció de les aus.
GER-Ecologistes
en Acció
Van
fer un seguiment de les aus marines marcades amb anelles de lectura a
distància, a Borriana. Participaren en el primer Cens Nacional del falcó pelegrí
(Falco peregrinus), que organitzà la Societat Espanyola d’Ornitologia, així com
en els censos d’aus marines RAM. Continuaren amb els seus seguiments habituals
de les poblacions de rapinyaires a Castelló i del seguiment de la migració
postnupcial. Mantingueren la seua tasca de control dels paranys i els enfilats provincials
que, tot i estar prohibits, continuaven actius, sense que l’administració fera
res per a sancionar-lo. Respecte de les activitats conservació i cura del medi,
van remetre escrits a l’administració sobre la construcció de pistes i
tallafocs en la Serra del Turmell. Presentaren al·legacions al projecte d’ampliació
de les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA). Publicaren l’Anuari
Ornitològic de Castelló de l’any 2006.
No
descuidaren l’activisme en contra dels parcs eòlics ni les denuncies sobre les
electrocucions dels ocells en les línies elèctriques. Feren públic que, malgrat
normes com el Reial decret 1432/2008, la correcció de suports perillosos avança
a un ritme insuficient i amb un escàs control institucional, perquè no es prioritzava
la correcció dels punts negres, que el GER tenia detectats i que, oportunament,
els havia comunicat a Medi Ambient.
Societat
Valenciana d’Ornitologia
Els
ornitòlegs, valencians van organitzar cursos sobre el coneixement de les aus a
Venta Mina, un altre d'Iniciació a la informàtica aplicada a l'ornitologia, el
quart curs d'Identificació d'Aus Rapinyaires en Migració a Montpicaio (Sagunt),
fent les jornades pràctiques al Garbí (Estivella). Dins de la campanya Volant
per la Calderona organitzaren diverses jornades d'observació d'aus. Aprofitaren
la cessió dels locals de Fundar, a València, per a impartir diverses
conferències, dins del cicle "Apropat al Medi Ambient". Organitzaren
una excursió ornitològica a les Illes Columbretes. No descuidaren el vessant
conservacionista, denunciant la troballa d’una altra àguila de panxa blanca
morta. Aquest cas era especialment greu perquè va morir ofegada en una de
basses contra incendis del terme de Requena, que era propietat de la mateixa
Generalitat, la mateixa administració que devia vetlar per protegir aquesta
espècie en perill crític d’extinció. Segons dades de Conselleria, sols entre
1999 i 1998 van trobar sis individus ofegats, entre 1999 i 2006, uns altres 3.
El més greu de tot, era que amb quatre xavos es podien haver fet unes rampes a
la vora dels dipòsits per a permetre l’eixida dels animals que caigueren dins. Estigueren
molt implicats en les plataformes i participaren en nombrosos actes per a
denunciar el desgavell que significava industrialitzar les muntanyes valencianes.
El grup de Requena Utiel col·laborà en les activitats de les Jornades
Mediambientals del parc de Xera-Sot de Xera. Organitzaren jornades divulgatives
sobre les aus insectívores en el parc de les Gorgues del Cabriol.
Grup
d’Anellament Llebeig
Obtingueren
una subvenció del Programa VOLCAM per a encetar un estudi de la importància
dels punts d'aigua per als ocells en una serra l’Alt Túria, amb la qual
anellaren tot l’estiu en abeuradors.
Grup
d’Anellament Marjal dels Moros
Ximo
Galarza i Juan Carlos Ibáñez, encapçalaren nombroses sessions d'anellament a
Massamagrell i a la Marjal dels Moros, enquadrades dins del projecte PASER (Pla
d'Anellament per al Seguiment d'Espècies Reproductores).
Grup
d’Anellament Pit-roig
Dirigides
per José Luis Greño, van organitzar diverses jornades d’anellament al Jardí
Botànic de València.
Grup
d’Estudi i Anellament Albufera
Per
tercer any consecutiu, participaven en el programa Calidris que havia dissenyat
el Centre de Migració de les Aus per a estudiar la migració dels ocells limícoles
en el pas postnupcial. La singularitat d’aquesta tasca era que es feia a la
nit, quelcom prou complicat, perquè calia treballar enmig d’un aiguamoll,
xafant el fang a fosques. Entre altres, estava encapçalat per Francisco Javier
García Gans.
Birding
Albufera
El
mes de febrer, els germans Bosco i Nacho Dies, van crear el portal d’internet
Birding Albufera, aviat es va convertir en una pàgina web imprescindible per a conéixer
el dia a dia de les aus a l’Albufera de València. Entre molts més
col·laboradors, al llarg dels anys han destacat per les seues aportacions: Toni
Alcocer, Yanina Maggiotto, Pedro Marín, Pablo Vera, Joan Balfagon, Eduardo
Pascual, Víctor París, Virgili Beltrán, Luis i Mateo Aleixos, José Luis
Terrasa, Héctor Gadea i Vicent Llorens.
Grup
GOTUR
Començaren
les tasques d’anellament del grup GOTUR, que encapçalava Pedro Marín. En 2015
publicaren el bloc “Gotur anillamiento y
algo más”, que estigué funcionant un any.
Plataforma per a la Defensa i els Drets dels Animals
El mes de maig es va fundar a València una plataforma animalista en la qual participaven membres del PACMA com Eva Benet, Manel Macià i Debby Parris. Lluís Altés representava ACTYMA-Associació contra la Tortura i el Maltractament Animal, per part de ANPBA-Associació Nacional per a la Protecció i el Benestar dels Animals, estigué Marta Murria i per part de l'Associació SITAR de Paterna participà Rosa Villora, va completar Encarna Canet, especialista en violència de gènere.
En les comarques del sud la formaren els Verds-Esquerra Ecologista, ACTYMA, ASOKA (alberg d'animals), Defensa animal, equanimal i ASANDA. Convocaren el seu primer acte reivindicatiu sota el lema per "unes fogueres sense sang", coincidint amb les fetes majors d'Alacant, que culminaren amb una manifestació, el dissabte 21 de juny, a la capital de l'Alacantí.
El
Grup d'Estudis Mediambientals, una de les seccions del Centre d'Estudis del
Camp de Morvedre, va organitzar un cicle d'activitats per a commemorar el Dia
Europeu dels Parcs, que impulsa la Federació Europea de Parcs Nacionals i
Naturals (EUROPARC). El títol fou “Natura sense fronteres: Espais protegits i
territori al Camp de Morvedre”.
Van fer diverses conferències-col·loqui i una jornada d’eixida a la natura. Entre els ponents que participaren estaven José García Muñoz, Ignacio Lacomba, Juan B. Ors, Dr. Joan Mateu Bellés o els directors dels parcs naturals de la Serra Calderona, Vicente Diago, i el de la Serra d’Espadà, Antonio J. Cases. L’excursió la feren a la Marjal dels Moros, que estigué guiada per l'ornitòleg Marcial Yuste.
Grup Ecologista Xoriguer
El grup de la Marina Baixa, amb el suport de SEO/BirdLife i del WWF/Adena
van exigir a l’Ajuntament del Campello que desestimarà la construcció del port
esportiu de cala Baeza, per les seues afeccions a les colònies d’aus marines i
a les praderies de posidònia oceànica.
Plataforma per a la Protecció i Conservació de la Serra de Xiva
Els naturalistes de la Foia de Bunyol, denunciaren davant el SEPRONA
l’inici d’obres per fer la pista de karts que devia convertir-se en la més gran
d’Europa, malgrat que encara no havien complit amb tots els requisits legals
per a legalitzar l’actuació. Part de la instal·lació ocupava el barranc Gran,
un espai mediambientalment molt valuós.
Greenpeace
El grup ecologista internacional va aconseguir la fita històrica d’assolir
els 100.000 socis a l’estat espanyol, en total tenien al voltant de 3 milions
d’afiliats a tot el món. En eixe moment, el seu president, per a l’estat, era Juan
Antonio López Uralde Garmendia (Sant Sebastià, 1963).
PACIFISTES,
OKUPES I ATENEUS ANARQUISTES
Marxa per la desmilitarització de la Serra d’Aitana
El 25 de maig es va celebrar la Cinquena Marxa per a la Desmilitarització
de la Serra d’Aitana. Fou organitzada per la Colla Ecologista la Carrasca-Ecologistes
en Acció, el Col·lectiu per la Cultura de Pau i No-Violència del Comtat i
l’Alcoià, el Grup Antimilitarista Tortuga, el MOC, el PCPE, Maulets d’Alcoi,
Ecologistes de la Marina Baixa i el Centre Cultural Ovidi Montllor.
Sisena inspecció de la Base de l’OTAN
El 18 de maig, es va fer la sisena inspecció ciutadana de la base de l’OTAN
a Bétera. Participaren un miler d’activistes que els organitzadors repartiren
en diferents grups, gràcies a una acurada estratègia, una desena d’activistes
aconseguiren accedir dins del perímetre de la caserna, on estengueren pancartes
exigint el seu tancament i que eixe espai tornarà a ser d’ús públic. Els
pacifistes denunciaven que, tot i que sense voler, amb el pagament d’impostos la
ciutadania estava afavorint la guerra. Eixe any, l’estat es va gastar 18.829
milions d’euros en el pressupost de Defensa. Al País Valencià es mantenien
actives la caserna de Rabassa, la de Marines-Bétera i la caserna de la Força de
Resposta Ràpida de l’OTAN, a Quart de Poblet.
No a la Guerra
El mes de març s’organitzaren manifestacions contra la guerra a Alacant,
Elx i València, a més de la resta de les grans ciutats de l’estat, en les quals
es commemorava el cinqué aniversari de la Guerra de l’Iraq.
CSO La Closka de Tavernes Blanques
El mes de juny es va ocupar un edifici de tres plantes que estava abandonat
més de vint anys i habilitaren el CSO La Closka de Tavernes Blanques, que gestionava
el col·lectiu Caragol Rabiós. Aviat organitzaren xerrades i un sopar per a
donar suport a en Jona (Jonathan Ivorra), un jove alternatiu acusat de
desordres públics, d’atemptat contra l’autoritat i de manifestació il·lícita a
Barcelona. La fiscalia li demanava 8 anys de presó, afortunadament, en 2011 els
tribunals el van absoldre. Aquest acte l’organitzà l’Assemblea de Joves de
Benimaclet.
La Closka desenvolupà una intensa activitat cultural, els dijous a la
vesprada feien un debat que remataven amb un sopar vegà, els dissabtes els
dedicaven a fer festes temàtiques que complementaven amb presentacions de
llibres. Organitzaren un bon grapat de concerts de grups com: Burning Brains,
los Refuerzo, Crimental, Mistkäfer, Colisión, Rekolecta pa una birra, Infame
Derrota, Mostar, el Domador del Ácido, Hermanastra, Tercer Grado, Muñecas Putas
o Grupo de Riesgo. Malauradament, el centre tingué una curta vida, perquè el 20
de febrer de 2009, la policia va desallotjar-los en reclamar la propietat que
l’havia tingut abandonat tota la vida.
CSA la Quimera
La Quimera estava situat al carrer Felip Bellver de Mislata. Els dijous
feien tapes veganes i cerveses a 1 €, mantenien obert el típic café teteria. Muntaren
un rocòdrom, un gimnàs i organitzaven eixides a la muntanya, partits de futbol
o, fins i tot, una lliga d’escacs. Tenien oberta una biblioteca, un centre de
documentació i una ludoteca, muntaven sessions de cine, partides de jocs de
rol, principalment de Warhammer i Mag/vampir, també facilitaven als visitants connexió
a internet. Els divendres muntaven sopars vegans i festes temàtiques.
CSO el Niu
El Niu es trobava al carrer Carreres Puchalt de València. Els divendres
muntaven una taverna psycobilly, “festons” o projeccions de documentals. Feren
sessions de música complementades amb video-perfomances, “Jams”
(improvisacions) literàries, actuacions musicals, exposicions de còmics, a més
d’un freqüentat karaoke-punk.
Projecte Mayhem
El centre ocupat del carrer Pavia de València continuà desenvolupant una
ampla i variada agenda. Sovint organitzaven concerts en els quals actuaven
grups com Grupo de Riesgo, Zona Cero, Alergia, Rekolecta pa una birra,
Primates, Cacho Tierno, Tocando los Cojones, Astal Kueyo, Kostra Nostra, Si no
te mato no cenas. Tenien actiu un menjador vegà, un punt de debat, a les
vesprades feien les típiques cafetes i tenien a l’abast dels visitants un bon
grapat de tapes i cerveses a preus populars.
Ateneus Llibertaris
Els grups anarquistes tenien obert l’Ateneu Llibertari al Marge, situat al
carrer Palma, al barri del Carme de València i l’Ateneu Llibertari del
Cabanyal, ubicat al carrer Barraca. El centre Samaruc estigué al carrer José
Benlliure del Cabanyal. Tot ells impulsaven una intensa vida cultural per al
jovent alternatiu, tot i que mai descuidaren l’activisme revolucionari.
Eixe any s’organitzaren concentracions antifeixistes, com la que feren el 7
de juny a Torrent, per a contraprogramar una concentració nazi. Tots els
dimecres es concentraven al Cabanyal per a protestar contra els plans
municipals d’enderrocar el barri, per ampliar l’avinguda de Blasco Ibáñez,
també s’ajuntaven els dissabtes al matí per a pintar els murs dels habitatges
mig enderrocats, intentant combatre la degradació del barri. Eixe any, organitzaren
una agenda publicada en xarxes socials, i pel correu electrònic que recollia
totes les activitats quinzenals dels centres ocupats i dels ateneus
llibertaris, s’anomenà INFOPUNT.
CRÒNICA
DE 2008
Climatologia
Eixe any fou el quart seguit de sequera, es va produir una reducció de les
precipitacions en la conca mediterrània, un 20% menys que la mitjana dels
darrers trenta anys. A les conques del Segura i del Xúquer, en primavera dictaminaren
restriccions per als regadius. Això l’aprofitaren els defensors dels
transvasaments per a tornar a demanar la reactivació del de l’Ebre. El govern
autoritzà una transferència d’urgència entre Tarragona i Barcelona, perquè el
Barcelonés s’havia vist obligat aprovar mesures restrictives en el
subministrament. Automàticament, alçaren la mà les administracions valenciana i
murciana, perquè també volien rebre aigua de l’Ebre. Malgrat que les pluges
abundants del mes maig aconseguiren donar per desactivat el cicle de
sequera, llavors van desistir del
transvasament cap a Barcelona.
El 23 de setembre hi hagué inundacions a Sueca, el cel amollà fins a 341,5
l/m², en sols una hora s’enregistraren 144,4 5 l/m². Tot fou provocat per una
turmenta estàtica que descarrega un diluvi que afectà bona part de la Ribera
Baixa, fins i tot, un ciutadà va morir a Riola. El 18 d’octubre caigueren pluges
torrencials a Benicarló, que deixaren 175,5 l/m². Deu dies després caigué neu a
l'interior de la província de Castelló, on s’acumularen gruixos de 22 cm a
Morella i 13 a Vilafranca del Cid.
Aigua embotellada o de l’aixeta?
Donada la dolenta qualitat de l’aigua de l’aixeta i enmig del canvi
climàtic, molts valencians acostumen a comprar aigua embotellada en plàstic.
Tot i que molts informes asseguren la qualitat de l’aigua corrent és perfecta
per al consum, preferim gastar diners en aigües, a voltes de qualitat dubtosa,
tot i que tenen bon sabor. A casa nostra tenim una aigua dura, a més té un alt
component mineral, cosa que potència el sabor. Com per a garantir la
salubritat, cal tractar-la amb clor, l'aigua sap molt a clor, cosa prou
dolenta. Amb un filtratge s'aconsegueix millorar molt el seu sabor, però
filtrar tota l'aigua que passa pel nostre comptador és un malbaratament
excessiu, perquè el 90% el gastem a l'excusat, a la rentadora o al rentaplats.
A més, els filtres de carbó no eliminen la calç, tot i que redueixen prou el
sabor a clor. Els sistemes d'osmosi, lleven el sabor del clor, però també
retenen els minerals naturals que van dissolts, produint una aigua molt blana,
a més, el procés consumeix molta quantitat d'aigua que cal rebutjar.
En canvi, bona part de la ciutadania prefereix comprar aigües embotellades.
El problema de gastar aigua embotellada és el preu, si una persona beu dos
litres d’aigua al dia, això fa un total 0,73 m³/any per persona. Si un litre d’aigua embotellada
està al voltant de 0,30 €/litre, això fa una despesa de 213 €/any, mentre que
si beguérem de l’aixeta pagaríem 0,73 €/any. Cal recordar que suprimir el
consum d’aigua embotellada implicaria una reducció radical d’envasos de
plàstic, gastem prop de 500 botelles d’1,5 litres/any per ciutadà. A casa
nostra, gairebé tots els pobles tenen aigües potables contaminades per nitrats,
amb una concentració de més 50 mg/l. Això converteix el que ix de l'aixeta en
quelcom potencialment perillosos per a dones embarassades i lactants. Ben
segur, que per aquesta raó, eixes aigües devien considerar-se com a no potables
perquè, una volta ingerits els nitrats, es poden transformar en nitrits,
afavorint l'aparició de malalties com el càncer. Per si no tenim prou
problemes, uns altres residus perillosos van dissolts en l'aigua de l'aixeta,
sovint es presenten traces de pesticides, de metalls pesants o bacteris fecals,
tot i que són ínfimes, es queden dins dels organismes i s'acumulen, augmentant
la seua perillositat per a la salut a mesura que més quantitat acumulem dins.
Estalvis i eficiència en el Transvasament Tajo-Segura
En 2005, el govern de Zapatero, mitjançant per la Llei 11/2005, de 22 de
juny, va desestimar el transvasament de
l’Ebre i el substituïren pel Projecte AGUA (Actuacions per a la Gestió i la
Utilització de l'Aigua). En eixe document, el govern es comprometia impulsar
una nova política hídrica, d’acord amb els criteris de la Unió Europea.
L’objectiu consistia a garantir equitat, eficiència i sostenibilitat dels
recursos. En aquest context, Confederació Hidrogràfica del Segura va invertir
26 milions d'euros en la localització i reparació de pèrdues d'aigua en els 300
quilòmetres del traçat del Tajo-Segura i en la xarxa de distribució posterior. Aconseguiren
reduir les pèrdues en un 2,5% en el canal i respecte de les fuites en la xarxa
de distribució, un 33%. Van calcular que el percentatge total de les pèrdues del
líquid era d’un 10,45%, en l’any hidrològic 2002-2003, mentre que en període
2007-2008, aconseguiren baixar-lo al 7%, això implicava un estalvi de 2.400.000
m³. Dit d’una
altra forma, els regants en 2002-2003 van rebre 25,9 hm³, mentre que en
2007-2008 els aplegaren 28,3 hm³.
L’Embassament d'Elx i l’aigua contaminada del Vinalopó
El riu Vinalopó neix amb aigües netes, malgrat que en aplegar a la
depuradora de la Vall del Vinalopó, rep nombrosos vessaments de residus de níquel
i seleni, provinents dels polígons industrials d’Elda, Petrer, Monòver i Saix.
A més, li apleguen aigües contaminades per carbonats i bicarbonats, procedents
de les abundants pedreres que gasten aigua per a tallar la pedra. Per a regular
el seu cabal, en el segle XVII (1632-1647), es va construir l'Embassament d'Elx,
situat entre la Serra d'Elx i la lloma del Castellar. El 18 de febrer de 1995 li
rebentà la comporta que regulava l’eixida de les aigües, provocant una allau de
fangs que inundà el tram final del Vinalopó. Malgrat les promeses de reparació
per part de l’administració, l’obra quedà oblidada als calaixos. Aquest 2008,
finalment, l’arreglaren, tot i que algú va obrir les comportes buidant-lo de
nou. Després d’unes obres per reforçar el sistema d’obertura, l’any següent s’aconseguí
tornar a omplir-lo.
Pla de Recuperació del Xúquer
El mes de juliol es va aprovar el Pla de Recuperació del Xúquer, amb l’objectiu
de millorar la qualitat de les aigües de la conca, tant les superficials com les
subterrànies. Volia defensar els regadius tradicionals i el camp valencià,
elements fonamentals del nostre poble, per això calia elaborar un nou Pla de Conca,
d’acord amb els principis i exigències de la Directiva Marc de l’Aigua.
Tancats de la Pipa i de l’Illa
El Ministeri de Medi Ambient,
Medi rural i Marí, mitjançant la Confederació Hidrogràfica del Xúquer,
compraren 40 hectàrees de camps d’arròs, on van construir el primer aiguamoll
artificial, el Tancat de la Pipa. Pretenia crear un nou sistema de depuració,
un filtre verd. El seu funcionament és bassa en l'efecte de filtre i depuració
que fa la vegetació aquàtica. El procés és prou senzill i efectiu, sols cal fer
circular l'aigua contaminada per diferents bassals, on es filtra i es deixa que
la vegetació aquàtica vaja absorbint els excessos de nutrients i part dels
contaminants dissolts en les aigües contaminades, tot mentre aconsegueixen
oxigenar-les. En eixos bassals es planten amb macròfits emergents que, a més
del filtratge, donen suport un ample espectre d'animals, que van des dels
insectes, passant pels amfibis i peixos, per a després acollir aus i mamífers.
Una volta s'ha aconseguit netejar i millorar l'aigua que aplega a l'Albufera,
s'amolla al llac.
 |
| Macròfits |
Gràcies a un acord de custòdia
signat en 2011, el tancat era gestionat pels grups ecologistes, Acció
Ecologista-Agró i la SEO/BirdLife i les instal·lacions es van obrir al públic,
l’any següent. Es va convertir en un sistema molt eficient que, a més, afavoria
la biodiversitat, per això es va replicar i feren dos filtres més, el Tancat de Mília i el Tancat de l'Illa. Segons
dades de la publicació Albuferabio, de juny de 2018, el filtre verd del Tancat
de Mília reduïa un 61% fòsfor i un 81% del nitrogen de l'aigua que li aplegava,
mentre que el Tancat de l'Illa baixava la concentració de fòsfor en un 75% i el
nitrogen en un 83%. Després
del trànsit de les aigües pels tancats, també es reduïen significativament
uns altres contaminants, segons dades de 2022, Mília eliminava un 44% del fòsfor i un 60% del
nitrogen, a més de bona part dels fàrmacs i pesticides que anaven dissolts en
les aigües que aplegaven al llac.
Donada l’efectivitat, aquest mateix any començaren la construcció del tancat de l’Illa. Van situar-lo aprofitant el tram final de la Gola de Perelló, just al costat de la reserva de l’Estany de la Plana, que formen els canals de la Carrera de la Reina i la Carrera de la Junça. Aquest canal és una de les goles que facilita el desaigüe al mar. Les entitats que van promoure la seua construcció foren ACUAMED, una empresa pública creada per a gestionar les conques fluvials mediterrànies, i la Fundació Global Nature. Van actuar sobre 16 hectàrees, que es dividiren en tres sectors, pels quals feien circular l’aigua, mentre la depuraven. A més, muntaren una connexió amb la depuradora de Sueca per poder donar suport a les seues tasques de depuració.
Desnonament i enderrocament a la desembocadura del riu Palància
Al terme de Sagunt, al delta del riu Palància, feia molts anys que alguns
veïns, amb recursos precaris, per a estiuejar o fer-se la paella dels
diumenges, s'havien construït unes casetes enmig d'una zona inundable i fora de
qualsevol regulació urbanística. Aquest any, Confederació Hidrogràfica del
Xúquer començà l'enderrocament de les més de 200 casetes il·legals que ocupaven
el llit del riu. Això provocà la indignació dels propietaris, que no entenien
que a ells els enderrocaren, mentre que grans hotels o xalets de gent
important, que també incomplien les normes, es respectaren.
Pujada del nivell del mar a Alacant
La pujada de les temperatures del planeta fa témer un augment del desglaç
de bona part dels continents gelats, l’Antàrtida i l’Àrtic, cosa que implicaria
un augment del nivell del mar. Es tem que eixe impacte afectarà greument una
economia basada en el turisme que explota les zones costaneres. Aquest exercici
es va calcular que el mar pujava una mitjana de 3 mm cada any, en conjunt.
Malgrat que eixa pujada no era igual per tot arreu, a l’estat van comprovar que
la mar creixia entre 2,5 i 10 mil·límetres anuals. Per si no fos prou, menys
gel als casquets polars implica una menor reflexió de la radiació solar, per
tant, accelerarà l'augment de la temperatura global del planeta.
L’Institut d’Oceanografia, amb dades preses des de l’any 1948, va publicar
un estudi sobre l’impacte del canvi climàtic al litoral espanyol, en el qual va
concloure que el Mediterrani havia pujat 8 cm, en els darrers cinquanta anys.
També havia pujat la salinitat, passant de 0,03 a 0,009 unitats, i la
temperatura havia augmentat entre 0,12 i 0,5 graus. A més, identificà que les
zones més amenaçades eren el Delta de l’Ebre, la Mànega del Mar Menor i les
platges més planes, com les nostres. Un altre estudi va mesurar una pujada de
16 centímetres en el període comprés entre 1990 i 2008. Si continuava aquest
ritme, patirem una crescuda d'entre 12,5 centímetres i mig metre, en cinquanta
anys. El pitjor de tot és que, molt probablement, eixe augment serà
exponencial, a mesura que es materialitze aquest avanç.
No estem davant d’un fenomen nou, en l'últim període interglacial que
visqué el planeta, fa entre 130.000 i 116.000 anys, la temperatura de l’Àrtic
pujà fins a 3 graus centígrads, cosa que provocà la fosa del gel de bona part Groenlàndia.
Això provocà una pujada dels oceans de 3,5 metres. Mentre que el desgel de part
de l'Antàrtida occidental va sumar un augment del nivell del mar d’uns 2,5
metres més. En total, es calcula que el nivell dels oceans pujà al voltant de 6
metres.
Les repercussions d’una pujada dels oceans serien catastròfiques, al
voltant de 150 milions de persones viuen a menys d'un metre d’alçada respecte
de la línia costanera, i uns 250 milions ho fan a menys de cinc metres, tots
ells haurien d’emigrar. Per a preparar aquest esdeveniment, el Ministeri de
Medi Ambient recomana augmentar la
franja de 100 metres de protecció de la costa, on està prohibit edificar. De
fet, per fer aquest càlcul, es pren com a referència per a mesurar l'altitud
del nivell de la mar la ciutat d’Alacant, data que és coneguda com la Cota 0.
La nova política energètica de la UE, que presentaren a principis de 2007,
avaluava que els danys per la pujada del mar significarien per la Unió Europa,
fins a 42.500 milions d'euros anuals, per a l'any 2080, si no es prenien
mesures per a mitigar l'ascens de les temperatures. Especificava que la zona
costanera valenciana queda seriosament afectada, pronosticant que els turistes
haurien de buscar noves destinacions.
A més, una pujada del nivell de les aigües i de la seua temperatura
repercutirà en els corrents marins, que són els regulen les temperatures de les
costes que banyen, també influirà molt en la magnitud i freqüència dels
temporals marítims, cosa que multiplicarà els efectes de l’erosió de costes, i
especialment de les platges. Les previsions d’augment de les temperatures a la
província d’Alacant, per a finals del segle XXI, són d’uns 5 °C. Llavors, les
extrapolacions de les repercussions per a línia costanera, a les comarques del
sud, fan por. Una pujada de sòls mig metre del nivell de la mar, seria
catastròfica per a tota la costa valenciana, tot i que seria més greu per a les
comarques del sud.
Una teòrica pujada d’uns tres metres implicaria que tota l’illa de Tabarca
s’enfonsaria, com si fora una nova Atlàntida, deixaria fora de servici tot el
port d’Alacant. En cas que les aigües pujaren quatre metres, la zona de la
Marina es convertiria en una illa, es connectarien les salines de Santa Pola, el
Fondo d'Elx, i la desembocadura del Segura, a Guardamar, tornant a renàixer
l’antiga Albufera d’Elx. Les tempestes marines aplegarien fins a l'Aeroport de
l’Altet. El nostre país seria totalment diferent, un món desconegut i ple de
reptes, tot gràcies al sistema econòmic descontrolat, de la nostra
civilització.
Biodiversitat
Projecte Emys
Va començar a desenvolupar-se el projecte Emys, dirigit per Jorge Bonet d’Acció
Ecologista-AGRÓ, consistia a reintroduir la tortuga d’estany europea (Emys orbicularis).
Tres anys després, pogueren comprovar l’èxit, en trobar els primers jovenets nou
nascuts en la natura.
Parany
Continuaven els intents
polítics de trobar una excepció que poguera convéncer Europa, perquè tornarà a autoritzar
aquesta cacera no selectiva d’aus migratòries. El responsable de l'àrea de Medi
Ambient de la Diputació de Castelló, Vicent Aparici Moya (la Vall d'Uixó, 1954),
va exigir la seua legalització, argumentant que es tractava d’una tradició, que
no es podia perdre. Aparici Moya encapçalà la mobilització dels diputats
provincials del Partit Popular de Castelló que feren servir la documentació que
els va enviar l'Associació de Paranyers de Castelló (APAVAL). Bàsicament, intentava
vendre que tenien un visc biodegradable que permetia alliberar les espècies que
no foren objecte dels seus esmorzars de tords, com eren els menuts ocells
insectívors.
No volien explicar que els
paranyers es mengen tot el que es queda pegat a les varetes, fins al pit-roig
més menut i prim, tots ells acaben dins dels perols. Molts paranys es deixen actius
sense estar atesos, això implica la mort per esgotament dels pardalets, intentant
desenganxar-se. Si aconsegueixen alliberar-se, cauen a terra, amb el plomatge
totalment desfet, tan destrossat que els impedeix el vol i desapareix l’aïllament
tèrmic, llavors o moren a mans dels predadors o de fred. Pretendre, com defensa
APAVAL, que amb un lleuger bany en dissolvent poden rentar el plomatge del visc,
i que quede en bones condicions per a permetre la supervivència de l’ocell amnistiat,
és tot un acte de fe. En resum, tot eren excuses i mentides per a intentar
vendre a Europa que el parany era una cacera selectiva i respectuosa amb la
biodiversitat.
Vint anys del Centre de
Recuperació de Fauna de la Granja del Saler
El Centre de recuperació va celebrar
el vint aniversari fent públic un resum del seu treball. Des de la seua
inauguració havia rebut més 48.378 exemplars, de 547 espècies diferents. Les dades
assenyalen que ingressaven morts o morien en el tractament un 37%. Després de
la seua recuperació, un 54% s’allibera-ven al medi. Un 9% acabaven traslladats a
uns altres espais, donada la incapacitat per a tornar a viure en llibertat, o per
la seua vàlua, es decidia dedicar-los a projectes de reproducció en captivitat.
Un nou insecte àlien per a la
ciència, a la Serra Gelada
Cada any es descobrien una
mitjana de dotze espècies al País Valencià, per a la ciència. Eixe va ser el
cas d’un insecte hexàpode (de sis potes) que aparegué dins de la cova del Far,
al parc natural de la Serra Gelada, l'Alfàs del Pi. Van descobrir-lo endinsant-se
en una cavitat als peus dels penya-segats, a la vora de la mar. Van aparéixer
gràcies a les tasques de recerca de la III Setmana de la Biodiversitat. Després
de moltes anàlisis, van comprovar que aquest ésser desconegut, pertanyia a
l'ordre Diplura, a la família Projapygidae i al gènere Projapyx, doncs, es
tractava d'una espècie molt primitiva. Són uns insectes ametàbols (que no tenen
metamorfosi), poc coneguts, que viuen en la foscor i són cecs, tenen uns pocs
mil·límetres de grandària i un aparell bucal amagat dins del cap, a més d'un
abdomen dividit en deu segments visibles, dels quals, dos tenen forma de pinça
i estan fortament armats amb dents. Una mena de xicotet àlien amagat en les
cavitats valencianes.
Microreserves de flora
Amb l’Ordre d’11 de març de 2008, [2008/4091], es
van declarar catorze noves microreserves vegetals i es va ampliar una altra. Des
del llançament d’aquesta figura de protecció s’havien declarat un total de 273
reserves, 114 a València, 84 a Alacant i 75 a Castelló.
Mort de voltors als parcs
eòlics
El Cap del Servei de
Biodiversitat de la Generalitat, va respondre un escrit d'ADES afirmant que, en
data de 12 de febrer, als parcs eòlics actius en la zona 1, 2 i 3, des de la
seua entrada en funcionament, havien mort per col·lisions amb els generadors un
total 177 voltors (Gyps fulvus), 1 àguila serpera (Circaetus gallicus), 1
calçada (Hieraaetus pennatus), 1 gamarús (Strix aluco), 1 milà negre (Milvus
migrans) i un altre milà que no es pogué especificar.
Mentrestant, el portaveu de la
Colla ecologista de Castelló, José Vicente Ortiz, denunciava que des de la
inauguració dels primers parcs eòlics als Ports i al Maestrat, en octubre de 2006,
i després d’haver instal·lat 260 aerogeneradors, ara delmaven les poblacions de
rapinyaires, totes ells protegits per llei. Els més mortífers eren els aerogeneradors
del parc de Torremiró, a Morella. Els ecologistes asseguraven que la decisió de
no protegir les serres d’aquestes comarques, fou precisament per a poder
omplir-les d’aerogeneradors. No tingueren en compte que en aquestes serres es
reproduïa l’única població de milà negre (Milvus migrans) i el 60% de les
milopes (Neophron percnopterus), del País Valencià. Afirmaren que la minva de parelles
reproductores de voltor era conseqüència de la gran mortalitat provocada per la
col·lisió amb les aspes dels molins, havien baixat de 68 a 57 parelles en
aquesta zona, una reducció del 16,18%. A més, havien provocat la pèrdua de les
postes de tres parelles d’àguiles daurades (Aquila chrysaetos).
El mes d’abril d’aquest any,
fou GECEN els que denunciaren l’accelerada mortalitat de voltors, les baixes
havien pujat a 220. Com a resposta proposaven tancar l’abocador de Vilafranca
del Cid, perquè eixe era un dels principals punts d’alimentació, allí s’arribaven
a concentrar fins a 300 voltors, que al baixar devien esquivar els molins. La
situació es tornà tan greu que Conselleria es va veure obligada a dictar la
paralització dels parcs eòlics més mortífers, el d’Arriello i Folch II, als
termes de Vilafranca del Cid, Ares del Maestrat i Castellfort.
 |
| Colomar barrera al Desert de les Palmes, foto de Foto de Florenci Vallcanera a Wikiloc |
Colomars barrera
La Generalitat encetà un
projecte de conservació, per a evitar les repercussions del conflicte entre els
colombaires i els rapinyaires. La columbicultura és una tradició convertida en
esport, es dediquen a la cria i selecció genètica de coloms per a promoure
aspectes com l’èxit en el festeig dels mascles. Els seus practicants, sovint, han
tingut problemes per la predació dels seus animals més estimats, per part dels
rapinyaires. Després de comprovar que una manera d’evitar les pèrdues dels
coloms o la mort dels rapinyaires, com a venjança dels colombaires, consistia a
crear i mantenir colomars per a nodrir els predadors i evitar que acudiren a
caçar a les instal·lacions dels colombaires. Llavors es va obrir una línia de
finançament per a contribuir a mantenir eixos colomars-barrera, mitjançant una subvenció
de 12.000 € atorgada a la Federació de Columbicultura. Van instal·lar-se
diferents colomars-barrera mòbils a Estivella, Beniarjó, Almoradí, Macastre i
Almenara.
Falaguera aquàtica invasora
A poc a poc, s’estenien les
poblacions d’una falaguera aquàtica flotant i invasora, l’Azolla filiculoides. Aquest exercici hi havia taques d’aquesta
planta a la marjaleria del Grau de Castelló, a la marjal de Massamagrell i a la
desembocadura del Barranc del Carraixet, Alboraia.
Espais
naturals
Incendis forestals
Segons dades de l’Anuari
d’Estadística Forestal 2008, a casa nostra teníem un 38,94% de la superfície
total, emparada per les diferents figures de protecció. Eixe any, el País
Valencià tenia 1.267.042 hectàrees forestals, de les quals 747.825 eren superfície
arbrada (59,02%) i 519.217 eren matollars i zones sense arbrar (40,97%). Vam
patir un total de 375 focs que cremaren, un total d’11.708,72 ha. Gràcies a les
pluges de primavera, el nombre d'incendis enregistrats va ser baix (-2,73%),
enfront del 5,44% que presentà la mitjana nacional d’eixe mateix any, o el 4,38%
que teníem de mitjana al País Valencià, per al període 1991-2008. Març fou el
que enregistrà més sinistres, en cremar-se un total de 321,99 ha. Per
províncies, a Alacant es calcinaren 151,16 ha, a Castelló tingueren la pitjor
part, van perdre 10.949,25 ha, mentre que a València es cremaren 608,31 ha.
 |
| La Mata, Torrevella |
La Mata de Torrevella
Mitjançant el projecte LIFE
08/NAT/E/000077 s’invertiren 396.622 euros per a construir un circuit de
decantació dels residus saliners, prevenint el rebliment de la llacuna de la
Mata de Torrevella. Per això es va repoblar amb espart bord (Lygeum spartum),
cirialera vera (Sarcocornia fruticosa), granereta (Salsola genistoides) i
ballester (Arhtrocnemum macrostachyum).
 |
| Ullal de Baldoví, Sueca |
Albufera de València
Aquest exercici, el Pla
d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) de l’Albufera, que s’havia aprovat en
1995, va ser suspés parcialment per una sentència del Tribunal Superior de
Justícia valencià. Això implicava una redacció del Pla d'Usos i Gestió (PRUG). Es
tracta d’un document que serveix per a ordenar i protegir els recursos d’un
espai natural i de la seua àrea d'amortiment. Estableix un marc normatiu que
regula les activitats permeses per cada tipus d’indret.
 |
| Bagra (Squalius pyrnaicus) |
Es va recuperar l’Ullal de Baldoví,
gràcies a uns treballs que s’estengueren entre 2004 i 2008. Van regenerar 5,6 hectàrees
al terme de Sueca, amb una inversió d’1.061.972 €. Entre altres objectius, afavoriren
l’hàbitat per a millorar la presència d’aus, de peixos com el samaruc (Valencia
hispanica) i la bagra (Squalius pyrnaicus) o rèptils com la tortuga d’estany
(Emys orbicularis) i plantes com la trencadalla (Kosteletzkya pentacarpa), una
malva relicta. A les dunes i les mallades del Saler, l’Ajuntament de València
va plantar 55 hectàrees amb mil peus de càdec de mar (Juniperus oxicedrus ssp.
macrocarpa), amb una despesa de 3.278.216 €. S’aprofitaren les actuacions per a
afavorir les poblacions de fartet (Lebias ibera) i samaruc.
 |
| Marjal del Moros, Sagunt |
Marjal dels Moros
La Confederació Hidrogràfica
del Xúquer encetà un pla de millora valorat en 1.703.712 €. En ell es va afavorir
la inundació de les llacunes costaneres, ensorrant les goles que drenaven
l’aiguamoll, milloraren la xarxa de canals per distribuir l’aigua que arribava
a l’aiguamoll. Es va preparar el sòl de les llacunes excavant depressions, s’eliminaren
séquies i unes altres infraestructures de formigó, a més desferen part dels
talussos de les motes del Parc Sagunt.
Restauració d’hàbitats
d’amfibis
Entre 2005 i aquest exercici, la
Generalitat va desenvolupar un programa de restauració d’hàbitats per als
amfibis, per un import d’1.047.748 €. Es van recuperar 55 punts d’aigua
importants per a la conservació dels amfibis, i es crearen 23 reserves de fauna.
Com a eixample, actuaren a la basa de la Masia Ull de Banyeres, la Bassa Blanca
d’Énguera i en Quatre Tolls, a la Pobla de Sant Miquel.
Pla d'Acció Territorial de Protecció de l'Horta (PATH).
Estant de conseller de Medi Ambient, José Ramón García Antón (Sant Vicent
del Raspeig, 1948 - 2009), el 23 de juny, es va presentar l’esborrany del
document jurídic que pretenia ser el punt de partida per a debatre la protecció
efectiva de l’Horta de València, davant la invasió urbanística que s’estenia
per tot el nostre país.
Aquesta proposta va néixer en maig del 2000, quan el que el Consell
Valencià de Cultura, va reclamar la intervenció urgent del Consell perquè
legislarà la protecció d’aquest espai agrícola singular. Aviat va rebre
l’impuls principal en la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que es va
presentar l'any 2001 a les Corts Valencianes, amb el suport de 118.000 signatures
que demanaven protegir el que consideraven un patrimoni. Després, vingué el
manat legislatiu, que fou la Llei valenciana 4/2004, de 30 de juny, d’Ordenació
del Territori i Protecció del Paisatge, que en el seu article 22.6, exigia la
necessitat de materialitzar aquesta protecció mitjançant la redacció d’un pla
específic.
En 2006, Conselleria encetà la redacció de la proposta, i aquest any
es va presentar a debat el primer esborrany, amb la intenció d'obrir el
document a la participació ciutadana. Immediatament, es va obrir un intens
debat que provocà una allau de reaccions, cosa que significà un gran avanç per
a, primer, conéixer de la realitat i, després, per a consensuar la urgent
necessitat de protecció de la poca horta que ens quedava.
Els primers a assenyalar crítiques raonades foren Xúquer Viu, Per l’Horta,
Acció Cultural del País Valencià, i Comissions Obreres, tots ells criticaren
que mancava ambició per a legislar una protecció efectiva. Demanaren ampliar el
perímetre, eixint fora de l’abast de les aigües de rec del Túria, incorporant
zones com l’Horta històrica del Safranar de Torrent. Consideraven que el pla se
centrava massa parlant del paisatge, deixant a banda aspectes centrals com eren
els usos del sòl, l’habitatge, la mobilitat, les xarxes de transport per la
invasió d’infraestructures sobredimensionades o la fragmentació de l’Horta.
Pensaven que sols es podien afrontar amb una visió metropolitana i proposaren
la creació d’un ens supramunicipal que comptarà amb competències efectives per
a exercir tasques de direcció estratègica, de coordinació, que estiguera basat en la participació i sota el control
ciutadà.
Foren especialment crítics amb les zones que el PATH definia com a
“reserves d’estudi”. Eren els espais condemnats per l’amenaça d’actuacions
urbanístiques en tràmit, com eren el PAI del Nou Mil·lenni de Catarroja o
l’Horta de Vera, que devia rebre l’hipermercat de l’Alcampo. També creien
imprescindible dotar el PATH amb un pla de viabilitat econòmic, sense ell la
protecció seria paper banyat. Unes altres propostes concretes, i no per això
menys importants, foren que s’inclogueren mesures que garantiren millores reals
en les condicions de vida dels llauradors i que afavoriren la rendibilitat dels
conreus. Tot sense descuidar les tasques de sensibilització de la ciutadania respecte
dels valors de l’Horta i del valor d’una alimentació basada en productes de
proximitat i de qualitat. Finalment, exigiren que mentre no es materialitzarà
la protecció, era necessari declarar una moratòria de les llicències
urbanístiques, això com dels PAI que estaven en tramitació o en les fases
inicials.
 |
| Serra del Negret, Utiel |
ZEPA de l’Alt Túria i Serra del Negret
Davant l’eixida a informació pública del projecte legislatiu de la
Generalitat (2008/487), relatiu a l’ampliació
de la Xarxa de Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), bona part dels
ecologistes i naturalistes dels Serrans i de la Plana d’Utiel, presentaren
al·legacions. Sol·licitaren la seua ampliació, basant-se en la IBA 157 de l’Alt
Túria, a la qual volien afegir la Serra del Negret. Cal recordar que, amb data
de gener d’eixe any, la Generalitat sols havia declarat com a superfície ZEPA
268.666 hectàrees, un 27,6% del que Europa ens exigia, en funció de la nostra
grandària. Doncs, l’administració estava obligada a protegir moltes més
hectàrees.
Noves Reserves de Fauna
Mitjançant l’Ordre 12 de febrer, es van declarar quatre reserves de fauna, gràcies
a l’acord els propietaris. Foren el Toll
de la Camamilla (Elx), la Cova dels Mosseguellos (Vallada), la Bassa Verda (Ares
del Mestre) i el Pou de l'Astor (Xodos).
Enderrocament d’habitatges en primera línia de la costa
El mes de març, el Ministeri de Medi Ambient va enderrocar sis barraques en
primera línia de la platja de la Babilònia, a Guardamar del Segura, perquè
volia recuperar 5.000 m² de dunes. El mes d’agost, enfonsaren unes altres onze a
Guardamar i Elx. Totes elles mancaven de cap llicència d’ocupació. El ministeri
va pressupostar 3.000 milions d’euros per a la restauració de cinc quilòmetres
del sistema dunar, a la desembocadura
del riu Segura. També anaven a gastar tres milions d’euros en la restauració de
les dunes, entre el moll de la Mata i la platja del Moncayo.
Custòdia del Territori
El mes de setembre a Gandia es
va organitzar una jornada sobre la Custòdia del Territori al País Valencià.
Entre altres, participaren: Josep Nebot, president AVINENÇA; José M. Peiró i
Rebeca Pascual, directora tècnica de l'Ecomuseu, Vernissa Viu; Enric Amer,
d'Acció Ecologista Agró; Xavier Ródenas, de Patrimoni Verd; a més de Raül
Abeledo, del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat de València.
Indústries
Énguera, una pedrera il·legal i un cap de servei massa espavilat
A casa nostra teníem un caldo de cultiu que afavoria l’especulació, la
corrupció estava tan estesa que semblava que el no participava d’aquest
robatori generalitzar, era un babau. En aquest cas, comprovarem com alguns alts
càrrecs de l’administració valenciana, també volien la seua part del pastís. El
cap tècnic del Servei de Medi Ambient de la Diputació de València,
compatibilitzava el seu càrrec amb el de conseller delegat i accionista de
l’empresa Áridos Enguera SL. Aquesta societat es dedicava, des de
1996, a extraure material d’una pedrera il·legal, que no disposava de cap
permís ni llicència d’activitat. El cap tècnic s’excusava dient que no traïen
res, sols estaven netejant, perquè per arreplegar quatre pedres, no cal demanar
cap permís.
Explotació il·legal a Orxeta
Els jutjats imputaren aquest l’alcalde de la Marina Baixa, per un presumpte
delicte de prevaricació, per permetre el funcionament d’una planta d’àrids i
formigons en la Foieta Blanca, a la qual, el mateix consistori havia negat els
permisos i les llicències d’obertura. Curiosament, els terrenys de l’explotació
se’ls havia venut el mateix batle a l’empresa que els explotava, i feia quinze anys
que estaven treballant.
Castor
Eixos anys hi havia molta
preocupació pels preus fluctuants dels hidrocarburs, i algun enginyer
il·luminat pensà que res millor que comprar gas quan estiguera barat,
injectar-lo dins d’una bossa subterrània de gasos i aigua, per a després
gastar-lo quan pujarà molt de preu. En 1996, el ministeri va concedir permís
per a la investigació d’uns dipòsits d’hidrocarburs del jaciment Castor, a la
societat España-Canadà Resources, Inc.,
que, després d’una pròrroga, es va allargar fins a 2004. Després vengueren els
drets a l’empresa Escal UGS, S.L., la
qual, en data 31 de gener de 2006, va sol·licitar concessió administrativa per començar
amb l’emmagatzematge subterrani de gas natural, en la denominada plataforma “Castor”.
Aquesta activitat estava regulada per l'article 25 de la Llei 34/1998, de 7
d'octubre, del Sector d'Hidrocarburs. En 2008, mitjançant el Reial decret
855/2008, van donar-los els vistiplau per a injectar gas, dins de la bossa que
estava situada a 21 km de la costa del Baix Maestrat, que tenia una amplària
equivalent a 6.519 hectàrees. Aquesta activitat podrien exercir-la entre 30 i 50
anys. Malauradament, aquest desgavell es va convertir en un negoci ruïnós per
als pressuposts generals de l'Estat, i per a tots els consumidors que haguérem
de pagar indemnitzacions copioses. Tot i que haurem d'esperar a la crònica de
2013 per assabentar-nos dels detalls d'aquest negoci redó, principalment per a un
empresari molt conegut pel merengue, que era propietari d’una de les
innombrables filials de l'administrador únic d'ACS Servicios Comunicaciones y Energía SA: Florentino Pérez
Rodríguez (Madrid, 1947).
 |
| Pont de l'Assut de l'Or, València |
Obres
públiques
Es va inaugurar el pont de
l’Assut de l'Or, en la Ciutat de les Ciències de València, dissenyat pel
controvertit Santiago Calatrava Valls (València, 1951), que costà 60 milions
d’euros. Donada la seua forma, aviat el batejaren com el “perniler”. Una altra
gran obra que finalitzaven fou el Viaducte de Bunyol, que salvava una forta
costera per a pujar cap a la Plana d’Utiel. Un dels seus pilars de sustentació
tenia 130 metres, cosa el va convertir en la columna més alta de l’estat.
El 28 de febrer, obria portes el
Bioparc, un zoològic construït en sòl municipal. Fou part de les compensacions
socials, per les expropiacions, per alçar el barri de Nou Campanar. Van
dissenyar un parc que seguia l’innovador concepte de zoo-immersió, en el qual
se substituïen les gàbies i els espais reduïts dels zoològics decimonònics, per
espais més amples, enllestits en cartó-pedra, imitant els hàbitats de les
espècies captives. La seua construcció i gestió s’adjudicà a l’empresa Rain
Forest S.A. En el conveni havien inclòs els camps del Pouet, a més de les
alqueries del Rei i Figuerol, que estaven catalogades com a Bé d’Importància
Local. L’empresa es comprometia a restaurar-les i dedicar-les a dotacions per
al barri de Nou Campanar. Rain Forest, una volta va construir el zoològic,
s’oblida de la resta del contracte i deixà que les velles alqueries es
degradaren. El consistori no volgué assabentar-se de l’incompliment, perquè el
jardí de cartó pedra de les instal·lacions per als animals empresonats, quedaren
molt lluïdores. En eixa fase inicial, el parc comptava amb una superfície de
100.000 m², on mantenien 3.258 animals de 158 espècies diferents, enmig de
reproduccions dels seus hàbitats i amb una variada representació d'espècies
vegetals.
 |
| Castielfabib, Nacional Conca-Terol |
El Racó d’Ademús es va estalviar
la cicatriu de l’autovia Conca-Terol
El govern va dictar una
declaració d’impacte ambiental negativa respecte de la prevista autovia entre
Conca i Terol que travessava el Racó d’Ademús, partint-lo en dos. Eixa
infraestructura afectava 180 espais naturals molt valuosos, que es van salvar
gràcies al rebuig d’aquest projecte.
Una presó a Set Aigües
Els veïns d'aquesta localitat,
de la Foia de Bunyol, s'oposaren al projecte de fer una presó al seu terme.
Formaren una plataforma que, entre altres, estigué encapçalada per Joaquín
Rodrigo. Al·legaven que el punt on volien fer-la era una àrea molt valuosa per
la seua biodiversitat. A més, asseguraven que la presó estava dins del
perímetre de seguretat de la nuclear de Cofrents, això implicava un greu
problema, en cas que s'hagueren d'evacuar les instal·lacions. Les obres
començaren desfent la zona afectada, tot i que mai les acabaren, ara són una
gran àrea tancada i vigilada per seguretat privada, enmig d'una natura violada.
Callosa de Segura i Coix, es plantaren davant les vies de l’AVE
El traçat de l’AVE provocà fortes protestes per part del veïnat que el
veien passar per davant dels seus nassos a tota velocitat, sense aturar-se i
tallant-los el seu territori. En novembre es va convocar una manifestació a
Callosa i també participaren veïns de Coix, la plataforma la Serra No Es Toca
ajuntà 5.000 veïns demanant que per la rodalia de les poblacions soterraren les
vies. Entre els eslògans que omplien les pancartes estaven: “El vostre progrés,
la nostra destrucció” o “vies soterrades, serra alliberada”. Les afectacions
del traçat eren molt greus, perquè per a mantenir l’horitzontalitat de les
vies, tenien previst alçar talussos, alguns dels quals tenien fins als 14
metres d’alçada. Al Baix Segura tenien por que els talussos es convertiren en
una presa, i que quan caigueren quatre gotes es convertiren en dics que provocaren
greus inundacions.
Via Parc Nord de València
Durant el procés de revisió del PGOU de València es volgué fer reviscolar
el conegut com a Tercer Cinturó. Era un projecte versemblant a l’anteriorment
conegut com a Corredor Comarcal Nord, que intentaren impulsar en 1993. Llavors,
com calia donar-li un nou nom per a intentar amagar una vella idea, triaren el
de Via Parc Nord de València. Pretenia crear una infraestructura viària de gran
capacitat que devia circumdar pel nord, tancant l’àrea metropolitana de
València fins a la mar. La Conselleria d’Infraestructures i Transport el va
treure a exposició pública l’any 2006. Per a donar-li una capa de pintura verda,
intentaren vendre l’autovia assegurant que, a més dels dos carrils per sentit, dedicats
als automòbils, tindria un altre exclusiu per al transport públic, un carril
bici i de vianants, tot rematat amb l’etiqueta de corredor verd, escrit en
lletres cridaneres. Per aturar aquest nou intent de crear una infraestructura
pensada exclusivament per a promoure el trànsit del vehicle privat, aquest
2008, el veïnat, ecologistes i entitats dels pobles afectats s’organitzaren
creant la Coordinadora Horta Viva Sense Autovia Inter Pobles. La Via Parc Nord
finalment no es va executar, gràcies a les discrepàncies entre els ajuntaments
afectats, l’oposició veïnal, la crisi econòmica i els canvis de govern, però,
sols l’adjudicació perquè el redactaren, ens va costar 3,5 M €, que en 2013
s’havien convertit en 4 milions.
Política
La crisi econòmica ens esclatà damunt en el pitjor moment, quan teníem uns
dirigents que sols sabien omplir-se les butxaques. Com una taca d’oli s’havia
estés la corrupció per bona part de l’administració i pels consells
d’administració de les grans empreses, que eren conscients que uns pocs diners
negres arreglaven tots els entrebancs. Una gestió incompetent, si no delictiva,
havia provocat greus forats en els comptes de consistoris i de la Generalitat.
Llavors, la crisi es va convertir una fallida generalitzada del món
immobiliari, que esguità els bancs. Després vingueren els acomiadaments de
molts treballadors, l’atur i la misèria per a moltes famílies. Els afectats
hagueren d'intentar malvendre per a pagar préstecs i hipoteques, molts tancaren
portes directament, traslladant el forat comptable als bancs, i entre les més
perjudicades estaven les principals entitats bancàries valencianes, el banc de
València, Bancaixa i la Caixa d'Estalvis del Mediterrani.
Tot mentre institucions massa crescudes en els anys de la riquesa, com era
Fira València, es gastaven cabassos de diners sense fer res per evitar que
Madrid els furtarà les grans fires, que fins aleshores havien impulsat la
indústria i el comerç. Mentrestant, la gran majoria dels polítics sols havien
estat preocupats en construir tota la franja costanera, com més prompte millor,
per a poder quedar-se amb un tant per cent de cada operació. A canvi, havien venut
a la ciutadania el circ romà, en forma de grans esdeveniments que sols servien
per a fer-se fotos publicitàries i tornar a guanyar eleccions, gastar-se diners
públics que no teníem, i de pas, continuar omplint el compte corrent del
partit, dels amiguets i el propi.
El deute de la Generalitat era monumental, i érem i encara som l’autonomia
amb pitjor finançament de tot l’estat, perquè molts anys de bipartidisme havien
preferit continuar ofrenant glòries a Espanya. Per a rematar la fosca situació,
teníem una de les pitjors execucions d’inversions estatals, perquè els
forasters ens continuaven considerant el “Levante
Feliz”. Entre els exercicis 2008 i 2022, cada valencià va rebre 8.200 € menys
del que li corresponia, respectant la mitjana estatal. Això implicava que els
impostos que recaptava l’estat a casa nostra, anaven a enriquir uns altres
territoris, mentre nosaltres sols augmentaven el deute, però, això sí, teníem
bones platges per a omplir-les en estiu de castellans i centreeuropeus.
Resurrecció dels feixistes violents, hi
havia molt per apallissar!
Els
feixistes intolerants s'havien tornat a activar per a detindre la descomposició
del missatge del Partit Popular, feia massa temps que estaven al capdavant i,
per tot arreu, eixien escàndols de corrupció. Llavors, la dreta i el seu entorn
empresarial, decidiren que calia tornar a donar llenya al mico i prepararen un
any calent. Rescataren de l’oblit el GAV per a gastar-lo com a braç armat en
contra dels moviments alternatius i nacionalistes. El dia 20 de gener atacaren
un local del Bloc a Benicàssim i el 21 actuaren contra el Casal Jaume I de
Monòver i el Centre Social Terra de
Benimaclet. El dia 26 van retindre tres diputats d’Esquerra Republicana de
Catalunya quan presentaven un llibre a València, a la nit completaren la festa
eixint de cacera de rojos i LGTBI, a Benimaclet, apallissaren un jove i com a
fi de festa, un altre a Meliana.
El
dia 27, uns skinheads Yomus-futbolers, com el partit no degué saciar-los, apunyalaren
un jove a la plaça del Cedre, del cap i casal. El mes de febrer agrediren als
antiracistes de Castelló de la Plana i l’endemà a un ciutadà xinés. El 26
assaltaren el Casal Popular de Castelló i feriren un altre jove amb arma
blanca. Com no passava res a xap dels agressors, decidiren ressuscitar més
reforços, el dia 29, uns membres d’Espanya 2000 atacaren un acte d’Esquerra
Republicana a Silla. El mes març ampliaren horitzons i atacaren la seu d’ERC a
Gandia. En maig, l’objectiu fou la seu del PCPV a València. Després d’un estiu
tranquil, perquè en tots els treballs es descansa, en començar setembre
tornaren a la càrrega.
El
GAV boicotejà el pas de la flama del Correllengua, a Gandia. Enmig de la brega,
llançaren una pedrada que va obrir el cap d’una regidora del Bloc Nacionalista
Valencià. Els responsables foren identificats per la policia, tot i que com era
habitual des de la Transició, sols van rebre una multa de consolació, de 301 €.
Els feixistes amb placa mai actuaven contra els que no la tenien. En octubre
agrediren la seu del Bloc Jaume I de Castelló i la del Bloc Nacionalista
Valencià, al cap i casal. El dia 13 pintaren la façana del Bloc a Gandia,
mentre que Intersindical Valenciana va rebre dos atacs al seu casal.
Corrupció al País
Valencià
La corrupció s’havia convertit en una epidèmia que havia contaminat tots
els escalons de l’administració del País Valencià. Doncs, fem un repàs dels
principals assumptes que aplegaren als jutjats. José Luis Olivas Martínez
(Motilla del Palancar, 1952), expresident de la Generalitat i aleshores
president de BANCAIXA, va cobrar una comissió de 500.000 d’euros de l’empresa SEDESA,
propietat de la família de Juan Cotino Ferrer
(Xirivella, 1950-2020). SEDESA tenia
un 25% de la societat de Projectes Eòlics Valencians SA i la van vendre a
IBERDROLA. Gràcies a la mediació d’Oliva, els Cotino guanyaren 39 milions de
plusvàlues. Com eren molt agraïts, li donaren mig milió al “molt honorable”
banquer. Aquests fets els van reconéixer davant els tribunals, amb la intenció
de reduir les seues condemnes.
Mentrestant, el president de la Diputació de Castelló continuava ocupant
portades de premsa. El 26 de setembre es va publicar que Carlos Fabra Carreras
(Castelló de la Plana, 1945) havia ingressat als seus comptes particulars 6
milions d’euros sense cap justificant. Eixe any tenia obert un juí per frau
fiscal en 1999, i sense despentinar-se, que gastava gomina de bona qualitat, ingressà
prop d’un milió d’euros, tot i que sols en va declarar 75.000..., i dos ous
durs!
Compliment de sentència per delictes contra la marjal de Pego Oliva
Les conseqüències judicials dels excessos del que fora alcalde de Pego
entre 1995 i 2003, Carlos Pascual i Sastre, continuaven materialitzant-se. Des
de 2007 complia sentència de presó per delicte ecològic i agressions. La
novetat va ser que els jutjats decretaren l’embargament d’uns immobles i dos
vehicles de la seua propietat, per fer front a les indemnitzacions pendents.
Però la sentència va afegir que el consistori era responsable subsidiari,
llavors devia pagar el que no cobrirà el patrimoni de Pascual. Això significà
que el poble hagué de pagar prop d’un milió d’euros. Per a cobrir eixes
despeses, hagueren de recórrer a vendre patrimoni.
Societat
A data d’1 de gener teníem una població de 5.094.675, un 10,89% del total
de l’estat. D’ells 134.957 eren empresaris, dels quals 25.069 (18,57%) es
dedicaven a la construcció i tenien 30.130 assalariats. Hi havia 66.944
professionals, dels quals 7.514 (11,22%) eren del sector de la construcció i
tenien 1.120 assalariats. El nombre d’assalariats totals era de 173.618, doncs
els dedicats a la construcció eren un total de 31.250 (17,99%). Respecte del
tractament i la recollida de residus, un 68,8 % sols disposaven de punt de
recollida
Urbanisme
Les lleis urbanístiques valencianes, sols estaven pensades per a facilitat
tot el contrari al creixement sostenible, estaven dissenyades per a omplir tot el
territori costaner, de ciment i, a canvi obtenir cabassos de diners, molts
d’ells negres.
Per a il·lustrar la radical diferència entre les bones intencions que
pregonaven les nostres lleis i la realitat de l’epidèmia de l’urbanisme
depredador que patíem, farem servir un fragment de la conferència que va
impartir el president d’AUN, Enrique Climent Laguarda, a l’Alfàs del Pi, en agost
d’aquest any:
"Tant la LRAU de 1.994 en el
seu moment, com la LUV de 2.006 que la va substituir (són les lleis urbanístiques valencianes), en el seu preàmbul diuen que la necessitat
de crear una ciutat més sostenible es converteix així en un dels majors reptes
als quals s'enfronten els poders públics del segle XXI, repte que la present
llei afronta decididament, dotant a la nostra Comunitat el mecanisme legal
necessari..." i més endavant afegia que "...de manera que s'arribe a conjugar les necessitats de creixement, amb
els imperatius del desenvolupament sostenible."
A finals d’aquest any va esclatar la bombolla urbanística, a conseqüència
de les fallides de constructores i promotors, a més dels impagaments
d’hipoteques de moltes famílies, els bancs es van convertir en els grans
tenedors d’habitatge. Les mateixes entitats, que anys enrere concedien crèdits
hipotecaris d’un 120% sobre el preu de compra, ara tancaren l’aixeta del crèdit
i traslladaren la seua manca de liquiditat al mercat immobiliari.
En poc més de sis mesos, acumularen més d’un milió de cases, moltes d’elles
a mig fer. Llavors, bona part no es podien vendre, el problema era que
continuaven entrant-los i no venien, quasi res. Encara que hi havia pisos que
no s’havien venut en quatre anys, els preus no baixaven, sols en el tercer
trimestre caigueren un 1,3%. En canvi, als Estats Units, els preus s’enfonsaren
un 12,3%, segons l’índex Case-Shiller. Van fer fallida grans immobiliàries com
Martinsa-Fadesa, Hábitat, Reyal Urbis, Colonial, Metrovacesa que va baixar les
vendes un 58%, mentre unes altres que aguantaren, com Sacyr van tindre una
baixada de vendes del 71,8% i Acciona un 86,8%. S’enfonsaren els comptes dels
bancs i, aleshores, van socialitzar les pèrdues que pagarem tota la ciutadania
de l’estat.
Doncs, farem un repàs de les malvestats de l’urbanisme d’aquest exercici i
la situació de les principals localitats valencianes, respecte de l’esclat de
la construcció. Mentre tot aquest desastre econòmic s’estenia, els polítics
intentaven desviar el focus de la problemàtica de la urbanització de tota la
franja costanera, nostra. Ells continuaven fent declaracions, omplint-se la
boca de paraules buides i promeses fantàstiques, per amagar el robatori,
l’espoli i la destrucció de moltes àrees naturals, conreus valuosos o espais
amb singularitats paisatgístiques, històriques o culturals, per a fer camps de
golf, segones residències amb piscines i hotels. Ara molts d’elles es quedaren
a mig fer o no començaren mai.
De fora vindran i de casa et trauran
Un dels principals problemes de les lleis valencianes, era que, per a
beneficiar els promotors, agredien salvatgement els drets dels propietaris que
tenien la desgràcia, que un PAI es fixarà en les seues terres o propietats. Si
els consistoris aprovaven una actuació urbanitzadora, els propietaris devien
cedir un percentatge del seu sòl gratuïtament, per a dedicar-ho a les dotacions
comunitàries que pertocaren, com eren carrers, rodones, zones verdes i
dotacions socials, col·legis, edificis municipals, etc. A més, devien pagar una
taxa tributària del 10% de les parcel·les que els quedaren lliures d'obligacions.
Després devien afrontar les despeses de les obres d'urbanització,
incloent-hi el tant per cent del benefici que s'assignarà a l'agent
urbanitzador. Per si no fos prou, devien pagar les despeses de demolició i d’indemnització
dels habitatges que s'hagueren d’enderrocar, fins i tot, si les que es devien enfonsar
eren les seues. El resultat d’aquest destarifo, era una forma d'urbanitzar
convertida en una estafa legal.
Els agents urbanitzadors, a canvi de detectar sòl susceptible de
requalificar i polítics disposats a autoritzar-lo, compraven terrenys rústics a
preus minsos i aconseguint beneficis immensos. A més de les agressions al
patrimoni dels propietaris, la resta del veïnat també resultava greument
perjudicat per la degradació del medi ambient, dels recursos hídrics, del
paisatge, tot mentre s’augmentava la generació de residus de manera exponencial.
En resum, tots perdien, sols guanyaven els promotors i els polítics, que
cobraven recompenses en negre o mitjançant informació privilegiada, que els
permetia comprar sòl rústic barat i vendre-ho com a terreny apte per a
urbanitzar.
Denúncia Europea contra l’urbanisme valencià
El robatori era tan descarat, que a conseqüència de diverses denúncies per
part de la ciutadania, el 28 d'agost, la Comissió Europea va obrir una
investigació contra la Llei Urbanística Valenciana (LUV). També es qüestionava la
Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística (LRAU) 6/1994, el gegantí Reglament
d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, 67/2006, la Llei d'Avaluació
Ambiental Estratègica (abril de 2006), la Llei del Sòl (maig de 2007) o la Llei
d'Ordenació del Territori (LOT) de 2004. En resum, el gruix de la legislació
urbanística del País Valencià. Al cap de poc que els responsables comunitaris
investigaren un poc, s'adonaren que totes eixes normes incomplien diverses
directives europees. Entre altres, les relatives a les adjudicacions dels
contractes públics d'obres i serveis.
Un dels punts que més preocupava a la Comissió Europea eren els plans
urbanístics, que no tenien garantit el subministrament hídric, per part de les
confederacions hidrogràfiques, perquè vulneraven la Directiva Marc de l'Aigua
(2000/60/CE). A casa nostra van detectar un total de 129 projectes urbanístics
sense documentació o amb informe negatiu, emés per les confederacions
respectives. De fet, entre 2005 i 2008, el govern espanyol, ja havia impugnat
80 plans urbanístics perquè s'havien aprovat, sense tenir informe de
confederació positiu.
Per a defensar el negoci, el conseller d’Urbanisme, José Ramón García Antón
(Sant Vicent del Raspeig, 1948-2009), es gastà un fum de diners contractant tres
catedràtics experts en dret administratiu i urbanisme. Possiblement, l’estrés
d’intentar evitar una condemna que implicarà desmuntar el gran negoci immobiliari,
li afectà la salut, i va traspassar sobtadament l’any 2009. Li va substituir
Juan Cotino Ferrer (Xirivella, 1950), que amagat darrere d’una creu integrista,
es considerava capaç de fer front qualsevol dimoni nòrdic.
Els experts: José María Baño León, Rafael Gómez-Ferrer Morant (València,
1937) i Luciano Parejo Alfonso (Santa Cruz de Tenerife, 1947), presentaren un
informe que deixà bocabadats els responsables jurídics de la Generalitat. Van
concloure que les diferents lleis valencianes estaven fermament
interrelacionades, però, massa sovint, es contradeien entre elles. L'única
explicació que trobaven era que en realitat sols les havien redactades per a
evitar entrebancs legals a l'ocupació urbanística del territori i per a
facilitar el paper jurídic dels promotors. De fet, els mateixos experts, els
que devien armar una defensa, van aconsellar la Generalitat que reduirà el
poder dels promotors, i que limitarà el creixement urbanístic. Proposaren eines
legals com establir un termini de caducitat per als PAI. En realitat, van
concloure que l’urbanisme valencià era il·legal i que calia reformar-lo, de
dalt a baix. Evidentment, en llegir les conclusions de l’informe dels experts
de la defensa, la Generalitat entraren en pànic, s’oblidaren d’intentar cap
defensa jurídica i, es dedicaren a seure per a esperar la sentència europea. Mentrestant,
se centraren a impulsar els projectes que tenien en tràmit.
El mes de desembre es va conéixer el text previ de l’informe, emés per la
Comissió de Peticions del Parlament Europeu 2008/2248(INI), que defensà la
ponent danesa: Margrete Helle Auken (Aarhus, 1945).
En les seues conclusions coincidia amb l’informe dels experts contractats
per a la defensa, demanava al Govern espanyol i a les autonomies afectades, que
dugueren una revisió en profunditat de tota la legislació que afectava els
drets dels propietaris particulars, amb l’objectiu de posar fi als abusos i que
es respectaren els tractats europeus.
Dirigint-se específicament als governs autònoms, demanaren que es declarara
una moratòria per a tots els plans urbanístics que no respectaren rigorosament,
la sostenibilitat mediambiental, les responsabilitats socials, i que vulneraren
els drets dels propietaris.
Els recordaren l’obligació de respectar les lleis relatives a l'adjudicació
de contractes urbanístics, les
relacionades amb la sostenibilitat dels recursos hídrics, i la protecció del medi ambient. Comminaren totes les
administracions a establir salvaguardes judicials i administratives que
permeteren un accés efectiu a la justícia i que pagaren les indemnitzacions que
pertocaren a les víctimes dels abusos urbanístics, i concretament els afectats
per la Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística (LRAU) i la Llei Urbanística
Valenciana (LUV). Nyas, coca, en tota la boca!
 |
| PAI sense recursos hídrics garantits |
Ador
En 2007, el PAI del Pinaret, aconseguí justificar la disponibilitat de
recursos hídrics i alçaren la suspensió cautelar d’obres, que havia decretat el
Tribunal Superior de Justícia. En canvi, l’any 2008 va recórrer la CHX i el
tribunal va resoldre que era obligatori l’informe positiu de les confederacions
hidrogràfiques. En canvi, en 2009 la Conselleria de Medi Ambient, aprovà
definitivament l’actuació, perquè l’ajuntament va obrir un pou en la serra
d’Ador i va garantir la disponibilitat hídrica per subministrar la
urbanització.
Albaida
Hi hagué uns pocs casos que els intents de fer un PAI foren bloquejats per
la Generalitat, perquè no els consideraren "d'especial interés". Eixe
fou el cas dels Barranquets d'Albaida, on pretenien alçar 3.000 xalets, un camp
de golf i un hospital privat, tot s'hagué d'oblidar i hui continuen sent
conreus.
Alboraia
En 2007 vam veure que el consistori xufero i Alcampo acordaren traslladar
l’hipermercat, damunt de 82.000 m² de l’horta de Vera, mentre que a la vora de la
mar, al sud de Port Sa Platja, volien construir 1.000 habitatges de luxe al
voltant d’una marina. Van signar una clàusula de salvaguarda per la qual, si
abans de 2012, qualsevol de les dues part no complia, hauria d’indemnitzar a
l’altra amb 100 milions d’euros. A més, pactaren que el supermercat no hauria
de tancar portes fins que no li hagueren entregat el nou local.
Contra aquest espoli s’alçà l’oposició d’esquerres i l’associació Salvem
l’Horta de Vera-Alboraia. El problema va ser que el consistori per a validar
aquesta modificació no va aprovar cap revisió urbanística ni PAI per a donar-li
cobertura legal. A més, és important assenyalar que el sòl on volien muntar el
nou hipermercat, era horta protegida. Després comprovaren que molts llauradors
no volien vendre, cosa que impulsà al consistori i als promotors a oferir
accions del futur centre comercial, o fins i tot pagar en metàl·lic, quelcom
habitual en les transaccions del món rural, tot i que poc freqüent en
transaccions urbanístiques. La frenada de la crisi immobiliària es va notar, principalment,
al PAI Vera II, que s’havia aprovat en 1991 i redactaren en 2002. A finals
d’aquest any tenia a mig fer 1.237 habitatges.
Alcàsser, Alfara del Patriarca, Picassent, Paiporta, Massanassa, Montcada i
Godella tenien parades diverses construccions a conseqüència de la crisi.
Alcoi
La capital de l'Alcoià tenia en tràmits el PAI del Xirillent Golf, que
impulsava l'empresa "La Española". En 2006, Confederació del Xúquer
va emetre el segon informe negatiu respecte del projecte, perquè no es podia
garantir el subministrament hídric per aquesta actuació que volien fer a la
partida de Polop Baix. Volien ocupar 98 hectàrees per fer 560 habitatges, un
hotel de luxe i un complex esportiu que incloïa el típic camp de golf, en plena
serra Mariola, ocupant la zona d'esmortiment, en una zona considerada com a
ZEPA i LIC. Segons la Colla Ecologista la Carrasca, aquesta actuació implicava
un consum d'aigua de 400.000 litres que pretenien traure dels pous de Barxell.
Respecte al rec del golf, asseguraven que els farien amb aigües depurades dels
Algar, cosa que no es podia fer perquè tenien molt baixa qualitat, a més calia
bombejar-les i això implicava un cost molt alt. Els ecologistes presentaren més
de 2.000 al·legacions i van convéncer la Generalitat, que també va rebutjar el
projecte i aconseguiren aturar-lo. Llavors, en 2007, el PRUG del parc de la
Serra Mariola va bloquejar aquesta proposta urbanística. En 2011, el promotor
intentà reactivar el projecte, que no prosperà, encara que els empresaris de la
Española, amenaçaren que marxarien d'Alcoi si no els autoritzaven l'actuació.
Alacant
El ciment ho envaïa tot
El PGOU d’Alacant pretenia multiplicar la població de la ciutat, passant de
300.000 a 500.000 veïns. Aquest creixement es pretenia fer ocupant totes les
zones rurals que quedaven al terme. Per això, en desembre, l’arquitecte
Quesada, la batlessa Castedo i el regidor Sobrino van presentar un DVD a
l’opinió pública. Assegurarem que, després de recórrer tot el terme durant cent
dies i cent nits, havien redactat un nou Pla General d’Ordenació Urbana
d’Alacant. Reconegueren que el gran volum del treball implicava que podia
contenir alguns errors. Algunes de les errades més cridaneres eren que no
apareixia el traçat d'entrada de l'AVE. Sols tenia previst deixar com a reserva
de sòl la pedania, el Bacarot i el llogaret de l'Alcoraia devia desaparéixer
per a convertir-se en zona inundable.
Els responsables d'aquest gran negoci foren l'alcalde d'Alacant, Luís
Bernardo Díaz Alperi (Oviedo, 1945) i a la seua successora, Sònia Castedo Ramos
(Ribadeo, 1971), que compliren amb totes les exigències del principal empresari
que manipulava bona part de les decisions urbanístiques de l'Alacantí. El cap,
el tractant i principal beneficiari de tot aquest gran negoci fou d’Enrique
Ortiz Selfa (Grañén, 1960). Ell es reservava els millors espais que, una volta
requalificats, es devien convertir en ciment, que després es tornaven en or.
Ortiz era propietari de l'Hèrcules CF, i va propiciar que els voltants del camp
d'entrenament es convertien en un barri d'altes torres d'apartament. També
controlava el millor i més gran tros del pastís Rabassa.
Ecologistes en Acció denuncià que mancava l'informe de sostenibilitat
ambiental, el dels recursos hídrics, l'estudi d'impacte ambiental, el del
paisatge i l'acústic. Llavors, el tràmit d'exposició i presentació
d'al·legacions d'aquest gran negoci, no respectava les lleis. Per als
promotors, tot això sols eren tràmits mandrosos, que se solucionaven pagant
algú que redactarà un informe.
El Pla Rabassa
Alacant aprovà en 2006 un PAI que pretenia desenvolupar el programa
urbanístic més gran mai plantejat, a casa nostra. En un tros de sòl degradat, allunyat
del centre i de la mar, decidiren alçar 13.503 noves llars, dels quals 8.047
devien ser habitatges de protecció pública. Aquest detall és important, des del
punt de vista dels beneficis empresarials, és molt més productiu que no pas que
foren de protecció oficial, tot i que el públic corrent pensava que això
demostrava altruisme de l’actuació per afavorir la ciutadania amb menys
recursos econòmics. En realitat, eixa etiqueta de protecció pública implicava
que els preus d’eixos habitatges serien prou pareguts a les del mercat lliure,
doncs, mai podrien accedir les famílies més humils. Com Ortiz no en tenia prou,
en el moment de l'adjudicació, quan el consistori estableix l'import que deu
pagar al promotor del PAI, van pujar-ho un 28%, passant de 149 a 185 milions
d'euros. No caigueren que, per llei, això obligava a convocar un nou procés de
concurrència pública, tot i que ningú ho va fer.
Un altre detall important és que aquesta actuació gegantina no s’havia
contemplat en el moment de redactar el PGOU d’Alacant. Cosa que alçà sospites
que tot fou una ocurrència sobtada d’Enrique Ortiz. Com controlava tots els
fils de l’urbanisme de la capital de l’Alacantí, evitant el PGOU es garantia no
haver de sotmetre’s a cap planificació. Per això, el Pla Rabassa tenia cura de
no detallar les dotacions públiques a les quals es comprometia per a eixe bon
grapat d’edificacions.
Sorprenentment, aquest gran negoci va comptar amb el vistiplau de
l'oposició municipal, del PSOE, que llavors comandava Blas Bernal. Sembla que
els tentacles del "padrí" tenien cura de tocar totes les tecles del
poder municipal per a garantir-se l'èxit de l'espoli. L'escàndol obligà el
partit de la rosa, a exigir la dimissió de Bernal. Malgrat que, en 2006, només
tancar la porta política, Ortiz el va nomenar Bernal com a director de
l'Hèrcules CF. Quan la indignació pública es va estendre cremant al batle Díaz
Alperi, la seua successora, Sònia Castedo, també va assumir la regidoria
d'Urbanisme, per a controlar de prop tot el "negociet" del senyor
Ortiz.
Per a intentar aturar aquest guirigall, es va formar la Plataforma
d’Iniciatives Ciutadanes (PIC) i el jurista Manuel Alcaraz Ramos (Alacant,
1958) va ser un dels seus dirigents, més assenyalats. No estigueren a soles, Ecologistes
en Acció d’Alacant demanà còpia del PGOU, un dret reconegut per les lleis. Manco,
els caps de l’Ajuntament eren tan roïns i descarats, que els va entregar una
còpia en format pdf de baixa resolució, cosa que impedia la seua lectura.
Qualsevol alacantí, amb un poc de seny, entenia el que estaven intentant
els polítics que servien els interessos d'Ortiz, fins i tot, un senyor tan poc
sospitós de ser un antisistema, com el catedràtic de Dret Processal de la
Universitat d'Alacant, José María Asencio Mellado (Alacant, 1988), es
manifestava al diari (Opinión, 16/12/2008) assegurant que aquest projecte
urbanístic estava dissenyat per a acontentar els interessos dels constructors,
i per a produir, en poc temps, sucosos beneficis econòmics per al consistori.
Recordava que tota aquesta actuació quedava molt allunyada dels interessos de
la societat alacantina o del disseny d'una ciutat raonable.
Per la seua banda, el govern de l'estat, intentant tapar les vergonyes dels
socialistes alacantins i en desembre, va recórrer davant els tribunals el Pla
Rabassa. Els arguments eren que no es podien garantir els recursos hídrics per
als 40.000 nous alacantins, per això Confederació Hidrogràfica del Xúquer havia
emés un informe desfavorable, que era vinculant. A més, el projecte no
detallava com anaven a garantir la protecció de les llacunes de Rabassa, i el
ministeri de Medi Ambient també ho va denunciar.
Albalat dels Tarongers
El batle s’enfrontà amb bona part del veïnat per a intentar impulsar un PAI
amb 4.000 habitatges, de fet el van denunciar davant la fiscalia per intentar
eliminar els opositors del cens electoral per a garantir-se la reelecció i
poder aprovar l’actuació immobiliària.
Alberic
Per la crisi hagueren de paralitzar el PAI dels Rosers, que volia fer una
urbanització de 2.500 xalets, damunt d’1,4 milions de metres quadrats.
Alcàsser
Tenien diversos PAI acabats i un bon grapat de bungalows a mig fer, però no
es venia res. A Picassent, Paiporta, Massanassa, Montcada, Godella i Alfara del
Patriarca, estaven igual, les vendes s’enfonsaren del tot.
Alfafar
Des de 2003, la localitat de l’Horta Sud tenia paralitzat per la crisi el
PAI de Sant Jordi, una promoció que en la fase inicial constava de 270
habitatges de Protecció Oficial, i que tenia la peculiaritat de ser
exclusivament per fer habitatges de lloguer per als joves, d’entre 18 i 35
anys.
Alfara de la Baronia, Estivella i Torres Torres
Aquesta localitat del Camp de Morvedre va obrir les portes a l'empresa
Grupo Corporativo Roig, del polèmic Francisco Roig Alfonso (Poble Nou, 1940).
Volia fer una promoció urbanística que anomenà Baronia golf, que també
s'estenia pels termes de Torres Torres i Estivella. Aquest any la van sotmetre
a informació pública, pretenien construir cinc milions de metres quadrats, per
fer 3.600 xalets de luxe, una acadèmia de golf amb tres camps de 18 clots, a
més d'un centre esportiu d'alt rendiment i un hotel de luxe. Una ràpida lectura
de la publicitat que tragueren en la premsa per a vendre el projecte, serveix
per a adonar-se de la quantitat de mentides verdes, per a intentar fer creure
que era un projecte molt sostenible des d'un de vista mediambiental, tot i que
res més fals. En 2016, la Generalitat va anul·lar el pla parcial, perquè
ocupava molts metres d'espai protegit de la Serra Calderona i perquè no
obtingueren el vistiplau de confederació hidrogràfica. Finalment, en 2018, van
liquidar la societat. El gran negoci de Paco Roig implicà unes pèrdues de 6,5
milions d’euros
Alzira
Eixe exercici estigué marcat pel PAI de la finca de Sos, on volien alçar
780 xalets i un camp de golf. Contra aquest projecte s’alçà la veu la
plataforma Salvem la Casella, que denunciaren els fets davant la Comissió de
Peticions del Parlament Europeu. Els respongueren confirmant que anaven a
estudiar el cas, afegint-lo al procediment d’infracció per l’incompliment de
les Directives 93/37/CE i 92/50/CEE, sobre contractes públics d'obra i serveis.
Per la seua part, la batlessa Elena Maria Bastidas Bono (Alzira, 1969), menyspreant
la polèmica, va respondre que la Unió Europea no tenia competències en aquest
cas. A més tenien previst fer 3.000 habitatges a la Garrofera, encara que la
Generalitat els obligà a ampliar els habitatges de protecció oficial, a més d’unes
1.400 cases a la Barraca.
Anna, Bèlgida, Benissuera, Bocairent, Canals, Fontanars dels Alforins, la
Font de la Figuera, l’Olleria i Ontinyent.
Aquestes localitats tenien diverses urbanitzacions sense vendre, com eren
el PAI Anna Golf. Benissuera tenia 1.500 xalets penjats i, sense col·locar, al
voltant d'un altre camp de golf. A Bèlgida volien fer 1.200 cases i un altre
campet de pilotetes. Pensant malament, pot ser que eixe any, al País Valencià,
tinguérem més camps de golf que valencians federats. Per sort, n'hi ha molts
que no es van materialitzar per l'oposició ciutadana o perquè els consistoris
rebutjaren les propostes d'urbanització que els feren els promotors, amb xalets
de luxe envoltant un camp de golf. Eixos foren els casos de la Font de la
Figuera, l'Olleria, Canals, Bocairent, Fontanars dels Alforins i Ontinyent.
Ares del Oms
Tenien entre mans el PAI de la Foia, contemplat en el PGOU, des de 2001. En
2007 la Generalitat els atorgà la cèdula d’urbanització, però van deixar-la
caducar.
Benaguasil
A finals d’any tenia un PAI en tràmits, que mai es va fer.
Benetússer
Sols hagueren de paralitzar a mig construir un promoció de 30 pisos, encara
que diversos plans urbanístics que sumaven al voltant de 140 habitatges, i que
tenien llicència d’obres concedida, mai començaren a fer-se.
Benidorm
Una de les irregularitats més generalitzades dels governs de la dreta era
la cessió indefinida de parcel·les de propietat pública a col·legis privats, perquè
construïren espais esportius, que en realitat eren els patis d’esplai de l’alumnat.
Un eixample fou la cessió d’una parcel·la de 10.159 m², que el consistori benidormer
que presidia Manuel Pérez Fenoll (Benidorm, 1957), va fer al centre d’educació
privat Lope de Vega. A més, l’autoritzava al cobrament pel lloguer de les
instal·lacions a la resta de la ciutadania. Dona la “casualitat”, que Pérez
Fenoll va estudiar en eixe mateix centre i per si no fora prou regalet, el
consistori es va comprometre a invertir un milió d'euros en canalitzar un
barranc que provocava inundacions cada volta que plovia i a assumir el pagament
de l'IBI.
Benissa
La vila de la Marina Alta, pretenia urbanitzar la Llobella, el darrer tram
de costa verge que quedava entre Altea i Moraira. Volien construir 172 xalets
de luxe, amb zones comercials i hoteleres.
Benitatxell
Aquesta localitat, governada per un partit independent, volia rematar els
penya-segats que ja s'havien urbanitzat, amb un port esportiu. Tanta presa
tenia els promotors, que constituïren la mercantil Real Club Náutico Pesquero y
Deportivo de Benitatxell, SL, el mateix dia que el consistori presentava el
projecte. Tampoc es preocuparen de demanar autorització a les administracions
competents d'autoritzar un port. Evidentment, tampoc no presentaren cap estudi
d'impacte ambiental, en canvi, van prometre que, per accedir a la cala dels
Testos, farien l'obra menys agressiva possible. Malgrat que habilitar una
baixada enmig de les parets verticals que s'alçaven directament de la mar, era
quelcom impossible i, el pitjor de tot, es tractava d'un Lloc d'Interés
Comunitari (LIC), pels seus valors naturals.
El mes de juliol, la Guàrdia Civil va detenir l'alcalde Juan Cardona i la
primera tinenta d'alcalde, l'austríaca Hannelore Rheindorf, perquè havien
demanat a un promotor 50.000 € per a mantenir l'edificabilitat d'una parcel·la.
També estava implicat un administrador de finques d'origen alemany, Kai Oliver
Wagner i l'arquitecte municipal.
Bétera
Aquest localitat era una de les més actives fent requalificacions, a finals
de 2008 tenia aprovats 21 PAI, dels quals acabaven d’entregar 2, construïen uns
altres 2, i la resta no s’havien començat.
Bigastre
A Bigastre, una xicoteta població de 7.000 veïns, el batle socialista José
Joaquín Moya Esquiva, amb el malnom del califa d’Alacant, va entrar a la presó,
acusat per cinc delictes. Un d'ells era acceptar el regal d'un cotxe valorat en
60.000 €, que li donà un promotor que resultà beneficiat per una permuta
urbanística. Encara que, com el primer regidor no volia aparentar massa, va
canviar eixe model luxós model per un altre més normal i s'embutxacà la
diferència. Finalment, en 2012 el condemnaren a set anys d'inhabilitació per a
exercir càrrecs públics. Tot mentre els tribunals d'Oriola es queixaven de
l'allau de denúncies per qüestions de corrupció al voltant de l'urbanisme, cosa
que provocava retards en la gestió judicial, i acabava beneficiant als acusats.
Borriana, magnífic ajuntament!
Crida l'atenció que una ciutat gran i amb prou recursos municipals fora tan
maldestra preparant els plans urbanístics, tots els d'aquest any els tiraren
arrere els tribunals per no estar ajustats a les lleis. Anul·laren el PAI Torre
d'Onda perquè el consistori va aprovar modificacions que sols podia autoritzar
la Conselleria. A més, la memòria que presentaren per a obtenir el vistiplau
d'urbanisme de la Generalitat, no era la mateixa que finalment aprovà el
consistori. Per a manifestar la seua disconformitat, els veïns afectats per
aquest projecte, hagueren d'anar als plens municipals de presoners, cosa que
motivà la seua expulsió. En desembre d'aquest any no tingueren més remei que
anul·lar el PAI en compliment de les diferents sentències judicials. Per la
seua part, els veïns afectats pel PAI industrial de Llombai-Monges presentaren
escrits de recusació contra l'alcalde, perquè era part interessada i llavors,
no podia participar en les votacions al respecte. De fet, un dels regidors del
partit governant, conduïa un cotxe propietat d'un administrador de l'empresa
urbanitzadora. El Tribunal Superior de Justícia va anul·lar-lo per no complir
els requisits de la Llei de contractes.
Bugarra
Tenia en projecte fer una zona industrial de 40.000 m² i acabà executant.
Cabanes
El PAI de Torre la Sal, venia de llarg. Tot començà en 2002, amb la seua
eixida a informació pública, que el consistori l’aprovà l’any següent. La
Conselleria donà el seu vistiplau en 2005, publicant-lo al BOP. Malgrat que 2006
el consistori aprovà una modificació de reparcel·lacions voluntàries, mentre
començaven les obres. En 2007 les vendes s’havien estancat, quan el
constructor, el mateix Jesús Ger García (Barcelona, 1946), propietari de Marina
d’Or, sol·licitava un acompte de les llicències d’obres que li donaren sense haver
rebut autorització de Confederació Hidrogràfica. El problema fou que quan
aplegà era negativa, per la manca de recursos hídrics en la zona, i això
implicava que no podien concedir les llicències d’ocupació, ni es podien
vendre.
La manca de liquiditat provocà els nervis dels promotors i de les empreses
constructores, llavors s'arriscaven a incomplir els procediments i els terminis
establerts per a intentar acabar, com més prompte millor, per a vendre, fer
caixa i fugir aviat, per a evitar posteriors reclamacions per defectes.
Començar obres sense obtenir els permisos adients per part d'ADIF, perquè
podien afectar les vies del ferrocarril, encara que eixe era sols era un més,
dels vint contenciosos administratius que tenien oberts. Aparegueren més
entrebancs a conseqüència de la invasió d'un assegador, inclús trobaren un
poblat i una necròpolis ibèrica. L'empresa adjudicatària com a agent
urbanitzador, Construcciones Castellón
2000 SAU, no contents amb un projecte ple de problemes, en 2009 demanaren
més modificacions del projecte, respecte dels jardins, del passeig marítim per
a vianants, i reclamaven mantenir un espai per a un restaurant en la platja,
que havien llevat en la darrera modificació. Van aconseguir les llicències
d'ocupació, gràcies al silenci administratiu del consistori, tot i que era un
acte totalment il·legal, i així ho va reconéixer el Tribunal Superior de
Justícia en 2014.
 |
| Calp |
Calp
La Fiscalia va obrir diligències contra l'alcalde per una requalificació
que multiplicà per deu el seu valor, beneficiant una família molt coneguda en
el poble, amb la qual el consistori estava negociant la compra d'una parcel·la
on muntaven el tendal de les festes. Per si no fos prou, el consistori calpí
pagà un milió més del pactat per unes obres a la xarxa d'aigües. El desori anà
molt més lluny, un canvi de propietat d'un solar xicotet en primera línia de
platja, on s'havia autoritzat la construcció d'un edifici de vuit plantes, en
un tres i no res, es va convertir en un monstre de 23 pisos. Tenia tan poc
espai disponible per a créixer que quan començaren a fer els pilars provocaren
greus esquerdes en els edificis veïns. Davant les reclamacions dels afectats,
la resposta del consistori fou salomònica, digueren que la llicència s'havia
aprovat per silenci administratiu i no podien fer res.
Calles
El PAI Camp Club Golf que volia alçar 400 habitatges, requalificant 1.000.000
m², tot al voltant d’un camp de golf, estava en estudi per part de comissió
d'urbanisme de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge.
Canet d’en Berenguer
Les obres del PAI Abadia contemplaven un total de 560 habitatges, en dos
grans edificis de 20 altures. A més, tenien previst construir 174 adossats i
una zona d'ús hoteler de 27.000 metres quadrats. Aviat començaren els
problemes, no es tractava d'un PAI de desenvolupament, sinó reclassificatori,
perquè anava lligat a l'aprovació autonòmica d'un Pla parcial de millora. En
canvi, els promotors començaren obres en 2005 sense esperar la redacció i aprovació
dels projectes d'urbanització i de reparcel·lació. Després vingueren les
sorpreses, el pla de millora incloïa pagar la construcció d'una mota que
evitarà inundacions del riu Palància. Llavors, l'any 2008, quan estaven mig
fer, s'aturaren les obres i començà la crisi, deixaren l'esquelet dels dos
grans edificis de luxe, com a record.
 |
| Castalla Internàcional, sense golf i agües brutes pels carrers |
Castalla
La localitat de l'Alcoià, tenia en tramitació una promoció per a construir
4.932 xalets i un camp de golf, de 18 clots, que volien fer als Campellos i
Forcall. Des de 2005 havien crescut molt, fent més de 500 cases, totes
enfocades a la segona residència, i moltes d'elles les compraven estrangers.
Aquest any la localitat tenia censats 10.021 veïns, en cas de culminar-se
tantes promocions multiplicarien la seua població. A final, en 2019, feren la
urbanització Castalla Internacional, i s'oblidaren del camp de golf, per manca
d'aigua. Després, els nous veïns es queixaven de l'abandó del consistori, que
no mantenia les zones públiques, la depuradora tenia fuites i sovint, inundava
els carres de la urbanització o manca de seguretat.
Castelló
El Tram pel parc Ribalta i Sos Ribalta
Aquesta actuació urbanística des d’un primer moment no va complir el
requisit d’exposició pública. El problema va consistir la construcció d’un tram
de la línia de troleibús (Tram) pel mig del parc de Ribalta. Es tracta d’un
jardí tradicional, molt estimat per tota la ciutadania de la capital de la
Plana, de fet, era considerat un bé d’interés cultural (BIC). Fer una via pel mig
del jardí, implicava construir una plataforma de formigó de 22 metres
d’amplària per 297 de llarg, tot un desgavell en un lloc d’esplai, ple de
xiquets i gent gran. Bona part dels informes pertinents foren negatius, el del Col·legi
d’Arquitectes de Castelló, la Comissió de patrimoni, tampoc estaven d’acord els
tècnics que redactaven el Pla Especial de Protecció del parc, ni el Consell
Valencià de Cultura. Aleshores, les autoritats municipals intentaren emprar el
comodí de moda, aplicaren la política dels fets consumats, mort el gos,
s’acabava la ràbia. El mes d’agost començaren les obres, abans que finalitzaren
tots els tràmits administratius i aprofitant que bona part del veïnat estava fora
estiuejant.
El PAI de Mestrets i les obres faraòniques
Aquesta actuació començà camí en 2003, en la qual planificaren els quatre
sectors, dins de la ronda, on devien fer el nou Castelló. El consistori, que
encapçalava Alberto Fabra Part (Castelló de la Plana, 1964) i els promotors,
s'inventaren la malvestat d'intentar traslladar el sòl dotacional que devien
fer en el PAI de Mestrets, a una altra zona. Era una jugada mestra, així
deixaven molts més metres per a construir, on el metre quadrat era molt més
car, mentre que traslladaven les dotacions públiques, lluny del centre, on els
preus del sòl eren molt més barats. No era quelcom minso, perquè les dotacions
inicials previstes eren fer un Centre de Convencions, el Rectorat de la
Universitat Internacional Valenciana (VIU) i la ronda de circumval·lació,
incloent-hi més de 3000 habitatges, hotels, restaurants, cine, balneari-spa,
locals per a espectacles. Evidentment, fer les dotacions en la rodalia, i
duplicar el nombre d’apartaments a les zones més cèntriques, on pretenien
fer-ne 4.500 pisos, era una sucosa injecció de beneficis per als promotors, i
ben segur que també hi hauria alguns beneficiats, portes endins de
l'Ajuntament. Per si no fos prou, volien desallotjar 40 famílies del camí dels
Mestrets, obligant-los a pagar la seua part d’un PAI amb un cost astronòmic.
Aprofitaren aquesta actuació per a omplir la llista de promeses electorals.
Anunciaren que molts dels habitatges serien de protecció oficial, i afegiren un
parell de projectes cridaners. Pensaven fer un centre de convencions dissenyat
per Santiago Calatrava Valls (València, 1951), que devia comptar amb una torre
de 150 metres. Sols per fer el dibuix cobrà 2,7 milions d’euros, i no el
tornaren a veure mai més. De retruc, volien que Frank Gehry (Owen Goldberg,
1929), signarà el disseny de l’edifici del rectorat de la Universitat
Internacional de València (VIU). Per acabar de rematar la desfeta, el batle de
Castelló de la Plana entropessà amb el Tribunal Superior de Justícia valencià,
que acabà anul·lant les actuacions urbanístiques del PAI, en 2016. Cap d’eixes
obres faraòniques es va materialitzar, per culpa de la crisi, i Castelló es
quedava fora de la festa de les grans obres. Hui, entre els solars abandonats i
plens d’enderrocs de part de Mestrets, hi ha fins a un poblat de barraques
precàries.
Catarroja, Nou Mil·lenni
En febrer d'aquest any, el Consell aprovà el PAI a Catarroja, que
impulsaven l'empresa Llanera, que estava en suspensió de pagaments afectada per
la crisi, i l'Institut Valencià de l'Habitatge (IVV). Els promotors
aconseguiren un augment significatiu de 22 milions en la concessió, perquè els
demanaren noves exigències. L'administració volia construïen una línia de
tramvia fins a Catarroja i un l'enllaç directe a la Pista de Silla. Per la seua
banda, els veïns de Catarroja i Massanassa, que eren propietaris del sòl,
s'organitzaren i interposaren un recurs contenciós administratiu en contra. El
mes d'abril, l'advocacia de l'Estat va interposar un recurs contenciós
administratiu perquè no hi havia disponibilitat de recursos hídrics.
Cullera
La localitat tenia aprovat el projecte del Manhattan al marge esquerre de
la desembocadura del Xúquer, però les obres no van començar. Calien molts calés
per a construir 33 torres de 25 altures, amén senyor! Com no en tenien prou,
també estaven tramitant uns PAI, al Brosquil i al Marenyet, ambdós pretenien
fer 18.000 habitatges i dos camps de golf.
Dénia
Entre 1996 i aquest exercici, Dénia havia multiplicat per set la seua
superfície urbanitzada, passant de 240 hectàrees a 1.173. Això implicà que
s'havia multiplicat la seua població, en 1960 tenia 12.185 veïns i en 2008 eren
44.464, un augment del 265% en quaranta-vuit anys. Des del PGOU de 1990, que va
declarar tota la franja costanera com a urbanitzable. El volum d'habitatges
autoritzats cada any oscil·lava entre els 2010 del període 2000-2002, quan
governava el PP, i mentre que entre 2004 i el 2007, quan encapçalaven el
municipi el PSPV i el Bloc, foren 1.150 cada any.
Aquest any, amb la col·laboració d’un trànsfuga socialista, va prosperar una
moció de censura a l’Ajuntament que tombà el consistori progressista. Van
elaborar un pla que incloïa la construcció de 20.000 xalets a les Marines,
encara que tingueren detalls com intentar protegir la platja de les Deveses,
l’únic indret de costa que quedava amb un cordó dunar, lliure d’urbanitzar. També
protagonitzaren alguns capítols vergonyosos, com fou la venda d’un camí públic,
que partia pel mig la propietat d’una mercantil, on després anaven a fer una
urbanització. El mes de febrer d’aquest any, a les Marines hi havia al voltant
de 10.000 habitatges pendents de rebre la cèdula d’habitabilitat.
Ara, amb les dretes, es podia activar tot el que estava paralitzat per diferents
qüestions. Tornà a activar-se la urbanització de les Marines i les
irregularitats començaren aviat. Es va saber que l'arquitecte i l'enginyer
triats pel nou consistori tenien estretes relacions amb les empreses que havien
obtingut l'adjudicació del PAI d'Almadrava-Molins. A pas de tortuga, els
tribunals continuaven donant una de calç i, una d'arena. Aquest 2008, el
Tribunal Superior de Justícia va anul·lar el Pla de les Marines per un problema
de forma, perquè l'havien aprovat sense tenir tots els informes legals adients,
amb la intenció d'accelerar la urbanització. Davant la crisi, com més prompte
construïren, millor. En canvi, al mes de desembre, el mateix tribunal va
anul·lar el Pla Transitori, que intentava regular l'edificació en el tram nord de
la costa deniera, cosa que implicà el vistiplau per a construir 20.000 segones
residències.
Les fallides de les constructores també els afectaren, a finals d’any Nou
Temple deixà sense acabar 61 habitatges. A les Marines 7 que tenien a mig fer
51 apartaments quan el constructor va desaparéixer. També tenien aturada la
Urbanització del Residencial San Marcos, als Poblets, i a Jesús Pobre, la
promotora Nou Temple deixà parats 20 habitatges més.
Dolors
La Generalitat aprovà el PAI Dolores
Golf, mentre l’advocacia de l’estat presentà un recurs contenciós
administratiu per la manca de recursos hídrics. Volien ocupar 1,6 milions de
metres quadrats d’horts per a construir un camp de golf envoltat de 2.600
habitatges. L’alcalde Gabriel Gascón no entenia els arguments en contra del
projecte, assegurant que amb la dessaladora tindrien aigua de sobres. També els
ecologistes d’Amics dels Aiguamolls del Sud d’Alacant (AHSA) presentaren
al·legacions en contra per les afectacions que provocaria al parc natural del
Fondo d’Elx i perquè bona part de l’actuació urbanística ocupava zones
d’inundació, segons el PATRICOVA. Cal recordar que aquest document és el Pla
d’Acció Territorial sobre els Riscos d’Inundació, redactat per la mateixa Generalitat
que ara donava el vistiplau al PAI. Ens governava gent sense escrúpols i sense
trellat!
 |
| Colla Muntanyenca el Campello |
El Campello
La Colla Muntanyenca del Campello es manifestà en contra dels dos que
amenaçaven el consistori de l’Alacantí. Volien fer més de 5.000 habitatges, un
camp de golf i una àrea comercial al costat de la vila romana, un jaciment que
tenia pendents de fer els sondejos arqueològics adients. L’any anterior ja
havien destruït un 80% del jaciment amb les obres de circumval·lació de la
localitat de l’Alacantí. De fet era conegut el tracte de favor que rebien els
projectes urbanístics per part del consistori, després de 20 anys d’estar
obert, volien regularitzar l’hotel Pueblo
Acantilado, que va excedir el volum d’edificabilitat. Un altre eixample era
l’edifici Moro Blanc, que es va deixar alçar, tot i que no tenia el vist i pla
de Costes, ni el de la Generalitat. Els responsables municipals no responien
davant la ciutadania, van rebutjar 3.100 al·legacions presentades per la
Plataforma contra l’Amerador. Una empresa volia fer un col·legi privat i
obtingué una modificació del PGOU que els va requalificar 42.000 m² d’equipament públic per a
regalar-les a una empresa, amb l’excusa d’afavorir la llibertat educativa.
El Castell de Guadalest
El mes de setembre, el Tribunal Superior de Justícia valencià va anul·lar
el PGOU de Castell de Guadalest, a la Marina Baixa, per la manca de protecció
del conjunt històric, artístic. En contra d’aquest desficaci urbanitzador,
s’alçà l’Associació Cultural Ventpluig, que no entenien com una localitat de
sols 200 veïns pretenia construir urbanitzacions per acollir més 2.000
estiuejants. Els donà la raó l’alt tribunal que obligà el consistori a tancar
abans la tramitació i aprovació de l’expedient de protecció (BIC), del seu
nucli històric, per a respectar el paisatge i el valor històric del nucli urbà.
El Verger
A finals de 2008 tenien paralitzades tres promocions de la constructora
Llanera, que havia fet fallida, la més gran era la del Portisel.
Elda
El Tribunal Superior de Justícia Valencià es va enfadar molt amb el
consistori d’Elda, perquè encara que havien dictaminat que s’aturaren les obres
del Sector 9, no li feren cas i reprengueren les obres. Per això, l’alt
tribunal hagué de dictar la immediata paralització d’uns treballs que estaven
pegats al nucli urbà. El més trist de tot és que el conflicte era per
l’adjudicació de les obres de 1.000 habitatges de protecció oficial. Els
litigants eren una constructora que va perdre l’adjudicació i els que la
guanyaren, una agrupació de propietaris del sòl. A més, com ocorria massa
sovint, part l’actuació anava sobre zona inundable i no tenien garantit el
subministrament d’aigua. Menys problemes tingueren en aprovar el PAI de les
Canyades, que volia fer 7.200 xalets i un altre camp de golf. Tot mentre mantenien
barris molt degradats, com eren Tafalera, Numancia i la Verge del Cap, que
patien la pobresa extrema a conseqüència de la crisi. Contra les desfetes
urbanístiques s’organitzà la Plataforma per un Urbanisme Sostenible
Elda-Petrer, que formaven el grup Ecologista Tarai, Un Altre Món és Possible,
el Grup de Muntanya Gregal i Mosaic.
Elx
Les normes urbanístiques valencianes eren tot un laberint creat per a
permetre l’espoli dels xicotets propietaris. Un bon eixample, el tenim en el
cas del PAI del sector MR-10 de la Marina, un llogaret d’Elx, situat a la vora
de la mar, prop de la gola del riu Segura. Un bon dia, els veïns s’assabentaren
que una notaria tenia en exposició pública una actuació urbanística que els
afectava, proposada per un agent urbanitzador. Eixe “intrús” havia decidit
construir damunt dels seus camps i casetes una urbanització de 1.200
habitatges.
Els veïns de la Marina havien viscut allí des de 1948, quan el consistori
il·licità els va autoritzar fer unes barraques en primera línia de la platja
del Pinet, just abans de començar el cordó dunar, com ho permetia la llei de
Ports de 1928, en estar prou allunyats de la línia del mar. En pujar el nivell
del mar, les barraques quedaren fora d'ordenació, per això en 1962, el
consistori les considerà a extingir, tot i que autoritzà que es traslladaren a
l'altra banda de la carretera, al peu de la pineda que creixia just darrere de
les dunes.
Tornant al PAI, urbanitzar 460.643 m² afectats pel
PAI suposava un cost d’1,2 milions d’euros, i fer els habitatges de la promoció,
uns altres 26 milions més. Això
implicava que cada metre quadrat tindria un cost urbanitzador de 56,44 euros,
llavors, un propietari que tinguera 2.000 m², devia pagar 112.800 euros al promotor, sols per les despeses
de la urbanització, a canvi obtindria 594 m² edificables, que estarien repartits en una bossa
conjunta amb la resta de propietaris afectats.
Doncs, si el propietari afectat disposava de prou capital podria pagar la
seua part, però si no en tenia prou, hauria de pactar amb l’agent urbanitzador
un tant per cent de l’obra resultant, i això implicava una pérdua de molts
menys metres. Traduït, hauria de canviar el seu campet de 2.000 metres i la
casseta, per un apartamentet xicotiu, o amb sort per dos. Perdrien les seues
terres i la caseta, i obtindrien un apartament enmig d’una urbanització d’edificis
lletjos.
Evidentment, els afectats no acceptaren aquest xantatge i ajuntaren 10.000
signatures per oposar-se. A més, presentaren una petició al Parlament Europeu,
que acceptà investigar els fets. Malgrat que hui la Marina és un bosc d’edificis
lletjos, al voltant d’una graella de carrers rectilinis sense gens ni mica de
gràcia. Alguns especuladors ompliren els seus comptes corrents especulant amb
propietats que no eren seues, i l’única complicació que tingueren fou convéncer
els responsables municipals, cosa no massa difícil si hi ha compensacions
ocultes.
Favara
A finals d’aquest any estaven tramitant un PAI per fer 2.200 nous
habitatges.
Fontanars dels Alforins
A finals d’any, el consistori de la Vall d’Albaida aprovà un PAI per fer en
sòl rústic 800 xalets, al voltant d’un camp de golf. Tot això ben prop d’una
zona amb valors naturals que mereixien la seua consideració com a zona LIC i
ZEPA.
Gandia
El terme de Gandia estava pràcticament, totalment urbanitzat, aleshores el
consistori degué fer una modificació del PGOU per a traure un poc de sòl amb el
qual especular. En tota la Safor, des de 1997, s'havien projectat més de 36.000
habitatges, que devien crear 21.848.000 m² nous de sòl urbà. Això suposava que,
de materialitzar-se tots els PAI previstos, la comarca augmentaria en un 44% la
seua superfície urbanitzada. En les jornades del Fòrum del Diàleg, que
celebraren a la capital de la Safor, en la presentació de l’Informe sobre la
destrucció de la costa, la delegada de Greenpeace, Pilar Marcos, demanà a les
administracions encetar una estratègia de sostenibilitat, per a aturar la
destrucció ambiental. D’altra banda, Xavier Ròdenas, membre del Fòrum XXI, reivindicà
la vàlua del paisatge, com a sinònim de qualitat de vida. D'altra banda,
recordà la problemàtica dels ports esportius, cosa que, junt amb els camps de
golf, era l'aspiració més desitjada dels nostres dirigents. Segons els plans de
la Generalitat, pretenien ampliar els 46 ports esportius que, aleshores, teníem
al País Valencià, pujant la capacitat d'amarraments a 14.000. Entre ells volien
recréixer el de Gandia, i això implicaria la pèrdua de les platges al sud de la
instal·lació, així com dels pocs bancs de tellines que quedaven.
Respecte del creixement urbanístic de la capital de la Safor, des de 2003,
tenien pendent de fer el PAI de les Foies, que devia construir-se al marge
esquerre del Grau de Gandia i el riu Serpis, al costat de Venècia. En 2018
aconseguiren reactivar-lo per fer 500 unifamiliars de fins a 3 altures, 250
habitatges protegits i 850 plurifamiliars en blocs de fins a cinc altures.
Encara que en 2025 no s'ha fet.
A l'altra banda del Serpis, mitjançant el Pla de Reformes Interior (PRI)
anava la urbanització dels Marenys de Rafalcaid. Aquesta urbanització la
paralitzaren en 2007 els tribunals, per no tenir el vistiplau de Conselleria de
Territori, els mancaven els dissenys dels serveis bàsics com eren
electrificació, l'il·luminat públic, la telefonia i les zones verdes, llavors,
hagueren de refer tots els tràmits. Poc després no van preveure fer el
col·lector de recollida de pluvials, en un lloc inundable. A més, aquestes
edificacions amenaçaven la finestra al mar, un concepte establert pel PATIVEL,
que intentava garantir corredors lliures de ciment per a permetre la connexió
de les zones naturals, entre la serra i les zones agrícoles, amb la mar. Fins
al 2017 no tornaren a rescatar el projecte, tot i que llavors, mitjançant la
figura del PAI. L’actuació contemplava la construcció de 1.600 habitatges,
encara que ja s’havien fet alguns edificis, sense esperar l’autorització
administrativa pertinent. Finalment, s’acabà fent, la regularitzaren i deixaren
un espai sense urbanitzar, fins al límit del terme de Daimús.
Gata de Gorgos
El municipi de la Marina Alta duia des de 1994 autoritzant la construcció
de nombrosos xalets al voltant del nucli urbà, tots ells sense gens ni mica de
planificació, no important-li la normativa urbanística i sense necessitat
d'atorgar cap llicència. Enguany, intentaren fer un PGOU per a regularitzar la
desfeta, aprofitant el suport de la Generalitat a tot el que fora ciment.
Estaven tan convençuts que ningú s'oposaria que no prestaren atenció a la
protecció dels abundants jaciments històrics. Ells sols tingueren en compte els
tres de l'època romana i el castell del Tossal del Moro. Aleshores, es deixaren
fora 16 més, com eren les tres coves prehistòriques, o el centre històric de la
localitat, fundat en el segle XI. En canvi, prestaren molta més atenció a
deixar una reserva de sòl industrial. En concret, pretenien fer un nou polígon
a la partida Costeres, reservant 364.000 m². No tingueren en compte que eixe
indret era considerat com a àrea d'amortiment del Montgó, per tant, estava
regulat pel PORN.
Gilet
La vila del Camp de Morvedre havia crescut exponencialment, de 2003 a 2007
havia atorgat llicència a més de 2000 unifamiliars, xalets i pisos. En canvi
havien descuidat les dotacions públiques, cosa que intentaren remediar
mitjançant el PAI del Plá de la Venta i el del Camí del Convent.
Guadassuar
Aquesta localitat de la Ribera Alta, s’havia fartat de tant de suc de
taronja. Feia tres anys que pretenia fer una gran urbanització de 6.000 xalets
i dos camps de golf, afortunadament, continuaven entrant els collidors als
tarongerars.
Iàtova
Al paratge verge de la vall del riu Mijares intentaren fer el Mijares
Resort on volien fer 400 xalets, un camp de golf, una hípica i un hotel
balneari. Afortunadament, els promotors no pogueren presentar l’aval de 34
milions d’euros i això implicà l’enfonsament del projecte.
La Llossa del Bisbe
Aquesta localitat dels Serrans era la que més estava creixent de tota la
comarca, gràcies a la construcció de l’autovia CV-35. A finals de 2008 van
traure a informació pública revisions del PGOU, en el qual tenien diversos PAI
en tràmits, uns eren residencials i uns altres industrials, encara que sols
havien executat els que aprovaren en el PGOU de 2001. Tot i que mai volgueren
tancar les portes a les explotacions mineres. Segons l’article 451 del Reglament
d’Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, es desenvolupava l’article 24
de la Llei del Sòl no Urbanitzable, les pedreres, les extraccions d’àrids, i
els recursos geològics, miners o hidrològics, establien un perímetre de 500
metres al seu voltant, on no es podia construir per a l’ús residencial. A més,
l’activitat minera es considerava compatible amb la classificació del sòl, no
importava que fora zona protegida, agrícola o forestal.
L’Alcora
Els veïns denunciaren a l’alcalde per vendre 10.000 m² de sòl municipal al promotor
del PAI Santa, a un preu molt per davall del mercat.
L’Alfàs del Pi
Aquesta localitat fou el bressol de l’Associació Abusos Urbanístics NO
(AUN). Es convertiren en un dels principals responsables que prosperaren les
denúncies del desgavell urbanístic valencià, davant els tribunals europeus. La
vila de la Marina Baixa tenia pendent d’executar la construcció de 10.000 nous
habitatges, que alçar-se en quatre milions de metres quadrats, cosa que
implicava passar de 29.000 veïns a més de 70.000. El mes d’agost, l’Associació
de Veïns de l’Alfàs, celebrà la primera Conferència Europea sobre els abusos
urbanístics. La va dirigir Marco Perotti i el vicepresident fou David Byrne.
L’acte fou tot un èxit, hi assistiren representants de les ambaixades del Regne
Unit, Noruega i Holanda. També anà tota la cúpula d’AUN, Ecologistes en Acció,
professors de la Universitat d’Alacant i dirigents de moltes associacions de
veïns, com les de la Nucia i Altea.
La Font d’en Carròs
Tenien en tràmit la urbanització de la partida Valier, en la qual volien
fer 450 habitatges, tot i que no comptaven amb recursos hídrics.
La Pobla de Vallbona
Les malifetes dels agents urbanitzadors i constructors eren de tots els
colors. En aquest municipi del Camp de Túria, el promotor del sector SRC-IBM va
desaparéixer, quan les empreses que havia contractat per a la construcció dels
projectes tancaren portes. Fadesa i Tremon, deixaren penjades al voltant de 200 famílies. Eixos
compradors tingueren molt mala sort, a més de la fallida a mig construir, bona
part de les actuacions estaven fetes en sòl inundable i no trigaren molt a
comprovar-lo. En les pluges de tardor de 2007 tot es va convertir en una
llacuna. No sols no havien fet el col·lector i el sistema de clavegueres, és
que tenien tot ple de residus de les obres i materials de construcció
amuntegats de mala manera. Davant la desfeta i els diners que implicava
solucionar el panorama, les empreses constructores plegaren trastos i van fugir,
just després ho va fer el promotor. En desembre d’eixe any, tenien pendent de
fer el PAI del Sector Sud, que tenia previst fer 3.300 xalets i un camp de
golf.
La Vila Joiosa
El consistori viler es negà a ordenar la demolició de l’excés de volumetria
de l’hotel Atrium Beach, més aïna, li va concedir una altra llicència. Una
altra regularització que mamprengueren fou la de Montobioli 2, els 1.000 veïns
afectats estaven deu anys sense servei de llum i aigua per la suma de malifetes
dels constructors i les incompetències municipals. El consistori anterior, del
Partit Popular, havia cobrat acomptes als urbanitzadors que tenien projectes en
tramitació i sense aprovar, per a solucionar la manca de liquiditat, amb la
qual afrontar les obres del final de legislatura. En entrar, el nou govern es
trobà amb regalet dels deutes d’1,5 milions d’euros i compromisos urbanístics amagats
dins dels calaixos. No només això, en entrar hagueren de fer front a dotze
sentències d’anul·lació de projectes urbanístics aprovats en la legislatura de
2003 a 2007.
L’Eliana, la Vallesa i els comtes de Trénor
Abans de la declaració del parc natural del Túria hi hagué un bon grapat de
fosques maniobres especuladores per aconseguir evitar la protecció i edificar,
com més millor. Molts d'eixos intents, especulatius, acabaren davant els
tribunals. Alguns hereus de bones famílies, que es creien molt poderosos, van
pensar que pagant unes comissions il·legals a funcionaris de la Conselleria de
Territori i Habitatge, accelerarien les requalificacions per a convertir els
boscos en urbanitzacions. La Vallesa és traca d’una finca de més de 452
hectàrees, propietat dels germans Gómez-Trénor-Aguilar, i representava prop
d'un 50% de la superfície del futur parc natural. Per a intentar evitar la
protecció de la finca i defensar els seus interessos urbanístics, van presentar
cinc recursos judicials en contra de la declaració del parc. En 2006 es van fer
públiques les seues pretensions, volien una requalificació del 60% d’eixos
boscos a la vora del Túria, per a convertir-los en urbanitzables. A canvi,
oferien la resta per al futur parc.
Malauradament, es trobaren amb la forta oposició de la ciutadania, cosa que va
fer por a Conselleria i desestimà la permuta. Enmig d’aquest procés, s’hauria
produït un intent de suborn als funcionaris. El cas va destapar-se quan una
funcionària va denunciar que un missatger li havia deixat damunt la taula un
sobre amb 3.000 €. Els investigadors s'adonaren que era un intent d'accelerar
els tràmits de requalificació, a més, van descobrir que uns altres membres de
l'administració havien cobrat suborns d'unes altres promocions urbanístiques,
que haurien propiciat empresaris d'Alacant i Castelló.
En 2011, el Tribunal Superior de Justícia va desestimar els recursos que
havien presentat els Trénor i autoritzaren la declaració del parc natural.
Malgrat que no s’acabaren els conflictes jurídics. En eixa mateixa zona van
morir enverinats diversos gossos dels visitants de la Vallesa. El Seprona trobà
restes de pollastre amb boles de verí de la marca Aldicarb. En conseqüència
denunciaren als propietaris dels terrenys, els Trénor, perquè havien signat un
conveni amb la Generalitat per a permetre l’accés del visitants, a les seus
boscos, ara protegits i perquè l’ús del verí és considerat un delicte greu.
Llauri
Tenien empantanats un PAI amb 3.700 xalets i una ciutat geriàtrica amb
2.200 apartaments, que també ocupava part del terme de Favara.
Llíria
Aquest exercici tenia pendent de començar a construir el PAI del Vedat del
Català, que el varen aprovar en 2003. Pretenia alçar 3.000 xalets al voltant
d’un camp de golf. A més, tenien uns altres 900 habitatges pendents de
construir als sectors SR-4 i al UE-14. Fer créixer els municipis fent
urbanitzacions, tenia greus inconvenients, un dels principals és que s’havia d’allargar
les xarxes de subministraments, com l’aigua i la llum, però molt més complicat
i car era fer la xarxa de clavegueres. Llíria té un municipi de grandària
mitjana i havia crescut molt mitjançant la creació d’urbanitzacions, que donada
la seua proximitat a València es van ocupar aviat.
El creixement accelerat i compartir problemàtiques urbanístiques va conduir
a la formació d’un Consell d’Urbanitzacions, on els nous veïns volien
participar de les decisions municipals. El mes de setembre presentaren una denúncia
davant la Fiscalia, reclamant les infraestructures que els faltaven. Molts
xalets enviaven les aigües negres a fosses sèptiques i això implicava problemes
de contaminació dels aqüífers i pudina. Davant l’allau de reclamacions, el
consistori hagué de contraatacar, exigint als reclamants que pagaren les
despeses de les infraestructures pendents. Evidentment, es negaren argumentant que
els servicis comunitaris eren responsabilitat municipal. Aquest fou clar cas de
com l’avarícia inicial dels consistoris, autoritzant expansions urbanístiques
per a omplir caixa, pot acabar implicant nombroses despeses inassumibles per
als pressuposts. Conclusió, aquesta febre urbanística, podia enfonsar la caixa dels
municipis.
Manises
En acabar aquest 2008, tenien pendent de rebre autorització del ministeri
de Foment i el de recursos hídrics, per a poder sol·licitar l’aprovació
definitiva l’actuació immobiliària del Gran Manises, que pretenia construir
10.000 pisos.
Moncofa
Alguns polítics socialistes també volien omplir-se les butxaques, van
denunciar el batle moncofí, José Vicente Isach, per autoritzar més volumetria
de la permesa en una construcció a l’avinguda de la Diputació. Aquesta només fou
una de les quatre querelles que hagué de fer front. Aquestes malifetes les va denunciar
l’Associació per la Justícia i els Drets Civils. A finals d’eixe any tenien
aturat el PAI Belcaire Sud, pendent que els tribunals validaren la reserva de
sòl per a zones verdes, l’havien reduït tant per a poder edificar més que ara
ho tenien empastrada la construcció de 3.000 apartaments en la platja. En 2025
encara estaven barallant-se amb IBERDROLA perquè finalitzarà la xarxa de
distribució elèctrica.
Monòver
El consistori de dretes intentà desenvolupar el PAI de la Ciutat Esportiva,
cosa que amagava una cessió gratuïta de sòl, en forma de dotacions. Això
implicava unes pèrdues patrimonials, de nou milions d'euros, a les arques
municipals. Per sort, el tribunal ho van reconéixer i anul·là l'acord municipal
que validava aquesta actuació urbanística. Per llei, les dotacions han de ser
cedides gratuïtament pels promotors als consistoris, en canvi, el govern de
Monòver pretenia augmentar l'edificabilitat en un 10% per a compensar la cessió
d'una ciutat esportiva.
Montserrat
El consistori de la Ribera Alta, intentà justificar el subministrament
d’aigua per al PAI Vertix XXI, que contemplava la construcció d’un camp de golf
i 1.200 habitatges nous, mitjançant la modificació d’un contracte previ amb
l’empresa Aquagest Levante SA. Afortunadament, la Junta Superior de
Contractació de la Conselleria d’Economia, detectà que això, en realitat, era
un contracte alterat que, a més, no havia respectat les lleis sobre
contractació pública i adjudicació.
Nàquera
El consistori naquerà tingué problemes i li paralitzaren el PGOU, això
implicà que a finals d’aquest 2008 tenia en aturats una dotzena de PAI. El més
gros era el de Fontanelles, que volia fer 2.000 xalets i un camp de golf.
Novelda
Des d'un principi, la promoció de Serreta Golf tingué la ferma oposició de
bona part del veïnat, perquè no estava garantit el subministrament d'aigua per
a les 2.500 cases que volien fer i alhora poder regar un camp de golf. A més,
s'havia tramitat sense comptar amb el PGOU de la localitat. Aquesta promoció
sols beneficiava al propietari del sòl, que era el mateix que la volia impulsar
i construir. Amics dels Aiguamolls del Sud d'Alacant, qüestionaren la legalitat
d'aquestq iniciativa, llavors presentaren un informe justificant-lo. Entre
altres arguments, asseguraven que s'incomplia la Llei d'Ordenació del Territori
i Protecció del Paisatge (LOTPP).
Oliva
En 2005, la mercantil Torrescámara y
Compañía de Obras, SA, va demanar que es tramités el PAI Espai d'Oci.
Malgrat que, aquest any, les exigències de la Generalitat, que volia que els
promotors i Oliva pagaren els sis milions d'euros que costava el túnel per a
soterrar el futur ferrocarril Gandia-Dénia, feren desistir l'actuació. Una
altra promoció que acabaven d'aprovar fou el PAI del Camí de la Mar II, que
devia alçar 1.200 apartaments.
Olocau, fallides de les constructores
Aquí passà el mateix que a la Pobla de Vallbona, la constructora Vanguard,
plegà deixant cent cases a mig fer. També tenien pendent de finalitzar els
tràmits d’un altre PAI que contemplava fer 12.000 xalets que, finalment, no es
van fer.
Ontinyent, regularitzant amb el silenci administratiu
El nou consistori merut del Partit Popular, només aplegar, va deixar caducar 53 expedients de sancions urbanístiques, tota una amnistia! Amb la bombolla urbanística, unes 5.000 casetes dels camperols, s’havien convertit en bons xalets, molts d’ells amb piscina, tot sense gens de respecte de la legalitat urbanística. Com la cosa era prou grossa i hi havia molta gent afectada, cap govern volgué ficar ordre. Llavors, la nova corporació que havia fet bandera electoral de la regularització, com no podien fer-la legalment, optaren per la via del silenci administratiu i deixaren caducar els expedients sancionadors.
Oriola, el país dels regalets!
Els jutjats no consideraren delicte, l'ús d'un Rolls-Royce, un Audi A-8 i
un xalet, per part del batle, José Manuel Medina Cañizares (Oriola, 1944). Tots
eixos luxes eren propietat de promotors involucrats en requalificacions
urbanístiques que els cedien com a mostra d'agraïment. Aquest exercici, Medina
tenia obertes onze causes judicials, obertes per presumptes irregularitats
comeses exercint l'alcaldia. Les investigacions descobriren que l'interventor municipal
s'havia quedat amb 30.000 € del consistori.
Orpesa, el regne dels desficacis
urbanístics
Orpesa feia anys que s'havia convertit en el regne de les promocions urbanístiques,
en 1999 publicitaven que serien la ciutat de vacances més gran d’Europa. En
canvi, es convertiren en el regne de la coentor i l’especulació. Aquest any,
tenien paralitzada la construcció del parc temàtic Món Il·lusió, que devia ocupar
una superfície de 800.000 m² i que mai es va finalitzar. Sols un eixample de
l’especulació: el consistori autoritzà la construcció de l'edifici Mar, de 600
apartaments, tot i que anava en sòl qualificat de sòl terciari, on estava
previst fer un càmping. Evidentment, la cosa anà als tribunals, que van dictar
sentències oposades. En una confirmaren la prevaricació, mentre que en l'altra
van sobreeixir les actuacions, llavors entraren al calvari dels recursos
judicials interminables. La coentor era a conseqüència de la seua grandària i
d’un baixa qualitat. Tant havia crescut la urbanització que semblava un
Benidorm de cartó, perquè havien alçat edificis gegants i apartaments que
pareixien caixes de mistos, amb dotacions de molt baixa qualitat. Els espais
públics tenien vial estrets, la platja era tan estreta que no es podia estendre
una tovallola. El balneari d’aigua marina era un piscina lletja on feia molta
pudor a clor i la decoració semblava ser la d’una falla roïna.
Amb l'arribada de la crisi immobiliària, tot s'ensorrà com si fora un
castell de cartes. L'empresa presentà un ERO que afectava 214 treballadors,
l'equivalent a un 15% de la plantilla. Això implicà que s'estenguera la pigota
de la por, per les finestres s'estengué una erupció de cartells amb "es
ven". La manca de criteri a l'hora de planificar el territori havia
convertit aquestes grans urbanitzacions en llocs massificats sense cap
atractiu, cosa que provocà la llangor dels propietaris, que havien demanat
préstecs per a pagar-se el seu trosset de paradís, que ara s’havia convertit en un purgatori de deutes,
puix preferiren vendre abans de perdre-ho tot.
Quart de Poblet
Tenien en tràmit el projecte urbanístic de la Gran Poma, al barri de Sant
Onofre. En 2023 treien a la venda els habitatges de la segona fase. Mentre el
PAI de Faitanar, que va eixir a la venda en 2004 i devien entregar les claus en
2005, aquest 2008 encara estava construint-se.
Quartell
Volien convertir 700.000 milió de metres quadrats d’horts i aiguamolls del
Mansegar, en una urbanització, prop de la platja. Acció Ecologista Agró va
denuncia que això implicava ocupar 500.000 m² de marjal, que estaven dins del LIC Marjal
d’Almenara.
Palma de Gandia
Estaven intentant autoritzar una urbanització d'uns 1.700 habitatges.
Parcent assentà doctrina, fou el primer triomf
El consistori de la Marina Alta tenia en tràmit tres plans urbanístics, el
Replà, la Solana i el Cantalar. En 2006 els aprovaren, això implicava construir
1.800 nous habitatges, multiplicant la població per deu, de 900 veïns volien
passar a 10.000. Aquesta agressió al teixit social d'un poble tranquil, provocà
que el veïnat s'alçarà en contra d'aquest desgavell. Una volta analitzaren la
documentació, trobaren innombrables il·legalitats i presentaren una denúncia
que acabà en mans de la Comissió Europea. Afortunadament, els donaren la raó,
llavors dictaminaren la suspensió del PAI del Replà. A més, el Tribunal
Superior de Justícia Valencià dictà una sentència històrica, que va ser
coneguda com la "doctrina Parcent", que assentà jurisprudència, en
declarar la nul·litat de projectes urbanístics que desvirtuaren l'estructura
social d'un poble, per multiplicar la seua població inicial.
Paterna
El consistori paterner aprovà urbanitzar el Pla del Retor amb 1.785
habitatges, encara que no comptava amb el vistiplau de Confederació
Hidrogràfica del Xúquer, per manca de recursos hídrics. Com era una vila
important, la urbanització acabà fent-se. El consistori es va quedar amb les
promocions a mig fer i s’encarregà d’acabar-les i vendre-les, cosa que també va
fer Alaquàs.
Pego
En desembre d’aquest any, Martin-Fadesa deixà penjats 2.500 habitatges a
Penya Roja. En 2025, la lloma té fets els carrers que són cicatrius de la
muntanya, els xalets ni estan ni s’esperen.
Requena
A finals d'any tenien entre mans diversos PAI, el més avançat era el de la
Font de Baldomero, que volia fer 1.083 habitatges, dels quals 653 devien ser de
protecció oficial. N'hi hagué un altre a Casas Nuevas que volia fer un camp de
golf de 650.000 metres quadrats i 1.035 xalets de vora 1,6 milions de metres.
El PAI de Casablanca volia urbanitzar 2 milions de metres i fer 4.500
habitatges, a més intentaren fer un Parc Logístic a Sant Antoni, tots ells es
van desestimar a conseqüència de la crisi.
Riba-roja de Túria, el paradís dels xalets!
El PAI de Porxinos s’havia aprovat en 2007, i un any després no havien començat
les obres. Allí pretenien fer 2.000 xalets i la ciutat esportiva del València
CF. Quelcom molt paregut passava amb el PAI de Masia de Traver II, que anava a
fer 1.620 habitatges, el del Calvari, amb 650 cases, o el del Mas d’Escoto, amb
400 habitatges més.
Sagunt
A la capital del Camp de Morvedre, va quedar oblidat el PAI Fusió, que
anava al nord del Palància, prop de la muntanya de Sant Cristòfol. L’aprovaren
gràcies al silenci administratiu i, en mig milió de metres quadrats, pretenien
fer 2.500 habitatges, però la promotora va fer fallida i tot quedà aturat.
Sant Antoni de Benaixeve, sense compradors!
A finals de desembre d'aquest any, tenien al voltant de cent habitatges
finalitzats i sense vendre'ls. Demanaven massa diners i la crisi feia por als
compradors. El consistori no volgué assabentar-se'n, tenia aprovats i sense
començar obres uns altres PAI a Montesano i Sant Vicent.
Sant Fulgenci
El mes d’octubre, una gran operació policial va detindre la batlessa socialista
de la localitat del Baix Segura, quatre regidors, el cap de la policia i
l’advocat municipal. El detonant fou la difusió, en setembre, d’un vídeo en el
qual, enmig d’un dinar amb representants d’un grup inversor, un dels regidors
arreplegava un sobre amb 5.000 €. Les sospites se centraren sobre el PAI de la
Pedrera, que pretenia construir 4.000 xalets, un camp de golf, un casino,
hotels i un port fluvial en la gola del riu Segura.
Sant Jordi i Sant Rafel del Riu
El mes de novembre, la Generalitat donà el vistiplau al PAI de Sant Jordi
Golf, que implicava la construcció de 2.200 habitatges, dels quals 220 serien
de protecció oficial, tots ells anaven al voltant d’un camp de golf. En total
pretenien ocupar més de 2 milions de metres quadrats de sòl rústic. Cal
recordar que aquest municipi ja tenia un camp de golf actiu des de 1995.
A més, s’aprovà un altre ben prop, a Sant Rafel del Riu, que abastava
2.388.629 m², on anaven a fer 2.700 habitatges de baixa densitat, dels quals un
10% (270) serien de protecció oficial. El seu camp de golf seria de 18 clots, i
la macrourbanització disposaria de més de 300.000 m de zones verdes. El més
curiós, és que l’any següent es va autoritzar la construcció d’una plantar per
a tractar els excrements de gallines, just al costat del golf i dels xalets de
luxe.
Sant Vicent del Raspeig
Les autoritats santvicenteres no volien quedar-se sense el seu propi camp
de golf, llavors van requalificar la vall del Savinar, per a fer-ne un envoltat
d’una urbanització de 600 habitatges de luxe i un hotel, ocupant 159 hectàrees.
Des d’un primer moment, bona part del veïnat es mostrà en contra i ho
denunciaren davant els tribunals. El promotor volgué xafar l’accelerador i,
sense esperar tenir tots els permisos, el 18 d’agost ordenà l’entrada de les
màquines per a arrabassar amb tota la vegetació. Mort el gos, morta la ràbia!
Es dona el fer que aquesta requalificació envaïa l’assagador de Palamó, a
Penyes Roges. Es tractava de sòl públic i protegit per les lleis. Per sort, les
sentències judicials i la crisi, aturaren aquesta desfeta i, en 2016, el nou
consistori de Sant Vicent va desestimar el PAI. D’altra banda, Ecologistes en
Acció denunciaren el conveni entre l’ajuntament i l’empresa CEMEX, que volia
tancar la cimentera per fer 500 habitatges. El problema és que ningú no havia
previst la descontaminació del sòl.
Serra
Tenia pendent a mig tramitar un PAI en l’àrea d’influença del parc natural
de la Calderona, des de 2006, que contemplava la construcció de 4.000 xalets.
Tavernes de la Valldigna
Tenien tenia en diverses fases un total de quinze PAI, però tots
presentaven el mateix problema, no hi havia recursos hídrics per a tots. Els més
grans, que implicaven la requalificació de 6,7 milions de metres quadrats, eren
la Vall de la Mar, devia fer 4.000 habitatges, i el Granata Golf, que a més del
camp, estava envoltat de 2.000 xalets.
Torrebaixa
La localitat del Racó d’Ademús volia fer un complex esportiu que devia tenir
un camp de golf de 18 clots, un centre hípic, un de pesca i camps de tenis. Tot
adobat amb un hotel, habitatges, apartaments turístics i un observatori astronòmic
i un centre d’interpretació de la natura. Tot quedà en un no res, sols fou un
altre conte de la lletera.
Torreblanca
Tenien empantanat el Golf Donya Blanca, que es va presentar en 2003.
Pretenia fer 4.400 habitatges i un hotel al voltant del perceptiu camp de golf,
ocupant més de dos milions de metres quadrats. La manca de recursos hídrics ho
paralitzà tot i en 2024, la premsa assegurava que havien aconseguit
desbloquejar el projecte i que podrien acabar-ho en 2028.
Torrent
Acabaren aquest any, amb la construcció del Parc Central a mig fer, tenien
previst fer un total de 2.700 apartaments, i sols se n’havien ocupat 600.
Tenien molts més acabats, però esperaven compradors. De fet, el consistori
torrentí va proposar als promotors, comprar-los per a després traure’ls de
lloguer.
Torrevella i el batle espavilat!
L’espavilat batle, Pedro Ángel Hernández Mateo, presumptament guanyà 5,2
milions d’euros per l’obtenció de plusvàlues per la compra d’una finca de 18
hectàrees de sòl rústic per 180.000 €, a Almoradí. Dos anys després la va
vendre per 5,4 milions d’euros a una mercantil que tenia adjudicats diversos
concursos urbanístics.
Eixe no va ser l’únic negoci sospitós, en setembre el consistori modificà
el PGOU per a permetre la construcció de gratacels de fins a trenta altures,
cosa que beneficiava als promotors en perjudici del veïnat. Finalment,
Hernández Mateo fou condemnat per prevaricació i falsedat documental per
l’adjudicació de la recollida del fem, un contracte que pujà a 97,8 milions d’euros.
La seua condemna fou de tres anys de presó, inhabilitació per a set anys, multa
de 10.500 €, a més devia indemnitzar al consistori de Torrevella, per un valor
de 12.000 €.
Ecologistes en Acció denunciaren el projecte de “restauració” de Punta
Prima, el darrer espai costaner sense degradar de tot el seu terme, a més
considerat com a Lloc d’Interés Comunitari (LIC). El consistori pretenia
construir un passeig marítim que afectaria les praderies de posidònia i
espècies amb poblacions molt reduïdes, com l’Helianthemum caput-felis, inclosa
en el catàleg de la flora vascular amenaçada.
València
El 13 de març d'aquest any, el Tribunal Suprem va autoritzar
l'enderrocament de més de 1.600 habitatges del barri del Cabanyal, que estaven
afectats per l'ampliació de l'Avinguda Blasco Ibáñez. El consistori volia
allargar l'avinguda fins al mar, alçant al seu costat grans edificis,
versemblants als que escoltaven el tram ja fet. Repassem les principals fites
d'aquest gran negoci immobiliari que estigué a punt d'engolir un dels barris
més típics de la capital del Túria.
En 1998, el consistori del Partit Popular va aprovar el Pla Especial de
Protecció i Reforma Interior (PEPRI) que modificava el PGOU del cap i casal i
que fou confirmat per la Generalitat, el 2 d'abril de 2001 (Butlletí Oficial de
la Província de València, núm. 142. 16-IV-2001). Davant l'oposició veïnal, que
presentà prop de 73.000 al·legacions, les autoritats encetaren una campanya de
degradació del teixit social del barri, per a convéncer a vendre als
propietaris i espentar fora als veïns, era la mateixa estratègia que els donà
molt bons resultats a Nou Campanar i al Pouet.
En un principi, els propietaris van centrar-se a combatre unes expropiacions
que oferien preus de misèria. Mentrestant, les autoritats obrien la porta del
Cabanyal a toxicòmans i traficants, perquè ocuparen algunes cases del barri. La
degradació de la convivència es va accelerar, calaren foc als habitatges que es
devien expropiar, només apagar-los, entrava l’empresa Cabanyal 2000 per a
ensorrar les poques runes que havien quedat en peu.
Aquest any 2008, sols quedava oberta una reclamació davant els tribunals
europeus que havia presentat Salvem el Cabanyal-Canyamelar i van recórrer contra
una sentència desfavorable de l'Audiència Provincial. Aquesta associació es va
crear en 1998 per a intentar salvar el traçat urbà d'un barri, que en el seu
origen fou la llar dels pescadors de València, que, donades les seues
peculiaritats urbanes, en 1993 es va declarar com a Bé d'Interés Cultural
(BIC).
Auditoria dels comptes
Es va fer públic que una auditoria dels comptes del cap i casal, assenyalava
que el 71,3% dels diners dedicats a inversió, els adjudicaven sense concurs
públic! A més, el 49,4% de les despeses en béns i servicis, amb factures
superiors als 3.000 €, tenien defectes. Per si no fos prou, tenien un calaix de
sastre, el compte 413, on amagaven les factures que no podien pagar i les
traslladaven als comptes de l’any següent. Eixa partida aplegà a tindre un
pendent de 105 milions d’euros, l’any 2010.
PAI de Benimaclet
La crisi també tingué coses bones, aturà l’espoli de l’horta del barri de
Benimaclet, a València. En 1991 van presentar el projecte d’urbanitzar el que
quedava sense ciment. Van requalificar com a sòl urbanitzable una superfície
superior a 200.000 m², per a la construcció d’aproximadament 1.350 habitatges. En
1995, es va aprovar un conveni amb la mercantil Benimaclet Est, S.A., formada
per Urbem, Edival i Cobasa, que devia encarregar-se de la urbanització.
Afortunadament, la crisi immobiliària va paralitzar el procés constructiu i en 2014
el consistori va declarar la caducitat del projecte, ja que després de vint
anys, l’agent urbanitzador no havia aconseguit posar en marxa la urbanització. Llavors,
l’Associació de Veïns de Benimaclet muntà uns horts socials, mentre que els
col·lectius alternatius ocuparen una alqueria abandonada i fundaren el CSO
l’Horta.
Nou Mestalla
A finals d'any, la Fiscalia va obrir diligències per les sospites sobre la
legalitat de les permutes dels terrenys on s'alçava el camp de Mestalla, del
València CF. Els dubtes es devien a la volumetria que s'aprovà en la permuta,
que excedia la Llei Urbanística Valenciana i el PGOU del cap i casal, al·legant
l'interés general. On estava l'estadi, volien alçar tres edificis de 30 pisos,
quan els del costat sols tenien 16 altures. Malgrat que, arribat el moment de
traure a la venda el sòl, la crisi provocà que ningú volguera acceptar un preu
de 4.800 euros el metre quadrat. El conte de la lletera del propietari del
club, Juan Bautista Soler Luján (València, 1956), s'enfonsà en un tres i no
res, provocant una crisi esportiva i la fallida de l'empresari i les seues
empreses familiars.
Patraix i les Moreres
El barri de Patraix també hagué de suportar un PAI que implicava la
construcció de 3.000 nous habitatges, que s'aprovà en 2002. Engany l'anul·lava
una sentència del Tribunal Superior de Justícia per vulnerar la lliure
concurrència. Nombrosos recursos es presentaren en contra d'aquesta adjudicació
que obtingué Juan Soler, bona part d'ells coincidien en el fet que s'havien
incomplit les lleis de transparència i les de lliure competència, a més el
guanyador no estava degudament qualificat per a contractar amb l'administració.
El PAI del barri de les Moreres, tenia previst alçar 2.000 habitatges més.
La Fórmula 1
Aquest any es va celebrar la primera carrera de Fórmula 1, a un circuit urbà al voltant del port de València, que anomenaren Gran Premi d’Europa, ningú va pensar en la promoció del cap i casal o del nostre país. Per a materialitzar-lo, van construir un circuit de 5,4 km, amb una amplària de 14 metres i 25 corbes, en el qual els cotxes feien una velocitat mitjana 201,3 quilòmetres/hora. El traçat el va dissenyar Hermann Tilke, cosa que costà 50 milions d’euros. El president de la Generalitat, Francisco Enrique Camps Ortiz (València, 1962), justificà la festa assegurant que s’obtindrien 70 milions de beneficis, a més obtindríem un gran un impacte publicitari per la ciutat, que s’ompliria de turistes. Després es va saber que no feren cap estudi de viabilitat econòmica.
Per a intentar mitigar les afectacions al veïnat, la Federació d’Associacions de Veïns i la Plataforma Fórmula Verda, exigiren a les administracions que solucionaren els greus problemes que provocaren les obres. De fet, demanaren que traslladaren l’esdeveniment al circuit de Xest. El president de l’Associació de Veïns de Natzaret, Julio Moltó, va exigir que es milloraren els accessos al barri. Les obres tallaven massa sovint el pont de les Drassanes, dificultant l’accés al barri. A més, la proximitat del circuit als habitatges implicava un soroll insuportable. Per si no en tenien prou, van muntar un heliport per mitjans de comunicació i per a l’organització, que estava pegat als habitatges.
La gestió de l'esdeveniment l’assignaren a l'empresa Valmor Sport, que era propietat de Fernando Roig Alfonso (Poble Nou, 1947), Bancaixa i l’expilot de motociclisme Jorge Martínez Salvadores “Aspar” (Alzira, 1962). Eren responsables de cobrir totes les depeses de l’esdeveniment i, a canvi, devien intentar obtenir beneficis de les carreres. Sols pogueren pagar els 26 milions d'euros pels drets de la primera carrera, a Bernard Charles "Bernie" Ecclestone (Suffolk, 1930), propietari Formula One Management. Quan devien preparar l’organització del gran premi de 2009, com no tenien diners per a pagar els drets, la Generalitat la que hagué d'assumir el pagament, mitjançant la Societat Parcs Temàtics de la Comunitat Valenciana (SPTCV). En 2010, Valmor, no tingué més remei que declarar-se en fallida i la Generalitat hagué de comprar-la per un euro, assolint un deute aproximat als 30 milions d’euros. El conseller Moragues declarà després que compraren Valmor optant per l’alternativa menys dolenta per a la caixa de la Generalitat.
Això demostrava que totes les promeses del molt honorable, sobre que l’F1 era molt bon negoci per als valencians, sols eren castells de la lletera en l’aire, just enmig de l’esclat de la crisi. Aleshores, cap empresa volgué invertir a mantenir eixa festa, llavors les autoritats hagueren de renunciar a organitzar la següent carrera, just quan tenien un deute total de 308 milions. Amb tot, aquesta xifra ben segur fou parcial, perquè anys després continuaven apareixent més factures pels calaixos de les diferents administracions. Algunes de les quals les protagonitzà la televisió Canal 9, pagaren 16 milions d’euros pels drets de retransmissió dels grans premis que no es van celebrar i, per tant, no es van emetre. Pagaren 378.000 € al presentador estrella, Antonio Lobato Porras (Oviedo, 1965), que havien contractat per a retransmetre-les dos anys.
No tan sols patirem el malbaratament de diners que no teníem, la festa dels cotxes implicà aturar la finalització del jardí del llit del Túria, a més paralitzà les tasques de descontaminació del sòl. Tampoc s’aprofita l’esdeveniment per a solucionar el tradicional aïllament i oblit dels barris del Grau, Natzaret, la Punta i les Moreres, que continuaren sent barris degradats i marginals.
Vilafamés
El PAI de la Foia de Vilafamés va ser anul·lat pel Tribunal Superior de
Justícia, el mes d'octubre. La causa fou la manca de l'informe sobre la
disponibilitat de recursos hídrics, que per llei devien redactar les
confederacions hidrogràfiques afectades.
Vilallonga
Volien impulsar la promoció del Pla de la Font, que devia construir 4.000
habitatges.
Vilamarxant
La localitat del Camp de Túria, a finals d’aquest any tenia paralitzats
quatre PAI que sumaven 7.200 nous habitatges.
Xalans
L’únic PAI en tràmit a tota la Vall d’Aiora la tenien paralitzada, un poble
amb 1.059 veïns, pretenia fer 900 noves cases, al voltant d’un camp de golf de
18 clots, urbanitzant un total de 350.000 m². Amb la crisi, tot quedà suspès.
Xàtiva
El consistori de Xàtiva tenia entre mans el conegut com el Projecte
Taronja, sense executar estava el PAI del Carraixet, i pendent de
reparcel·lació el sòl on adés estava la Paperera de Sant Jordi. Aquest devia
ser un negoci redó, perquè convertiren sòl industrial en residencial, generant
una plusvàlua de 7 milions d’euros. Allí pretenien fer 400 adossats, tot i que
no havien començat les obres.
Xeraco
Tenien en tràmits un PAI que devia fer 1.800 habitatges i les normes
d’edificació del sòl industrial.
Xest
A finals d’any tenien paralitzat un projecte urbanístic que volien
urbanitzar 1,3 milions de metres quadrats, on volien fer 1.100 habitatges.
Xilxes
El municipi de la Plana Baixa, en 2005, adjudicà dos PAI amb camp de golf
inclòs, el Xilxes Golf Resort i Costa Malvarrosa. Aquest any van declarar
concurs de creditors, això va evitar que el consistori ingressarà 11,4 milions
d’euros, en concepte d’avals.
Xiva
El municipi de la Foia de Bunyol volia créixer per arribar als 50.000
habitants, el problema fou que hagué de paralitzar bona part dels plans
urbanístics a conseqüència de la crisi. El PAI més ambiciós que tenia en
tràmits era el Perenchiza Golf que volia actuar en 1,3 milions de metres
quadrats.
Zarra
L’exalcalde Juan José Rubio i el seu fill van ser detinguts per comprar sòl
rústic i després autoritzar la construcció de 73 xalets a l’empresa
constructora del seu fill. A més, es dedicaren a vendre a ciutadans britànics
xalets i parcel·les que eren construccions il·legals.
Estratègia Valenciana davant el Canvi Climàtic
Es va publicar un document per a establir com devíem lluitar contra el
canvi climàtic al País Valencià, per al termini de 2008 a 2012. En ell es
proposaven 125 mesures per a afrontar eixe repte. D’acord amb les conclusions
del IV informe d’avaluació del Grup Intergovernamental d’Experts del Canvi Climàtic,
el País Valencià està en un espai geogràfic que podria veure’s molt afectat, d’ací
fins al final del segle XXI. Els principals problemes que implicarà l'augment
de les temperatures, seran la disminució dels recursos hídrics, la regressió de
la costa, les pèrdues de biodiversitat biològica i de molts ecosistemes
naturals, i l'increment dels processos d'erosió del sòl. Aquests fets tindrien uns
efectes molt negatius sobre l'economia i podrien comprometre un percentatge
molt elevat del PIB. A més, les modificacions ambientals repercutirien
seriosament, provocant un greu augment de problemes de salut pública, que ara
mateix són més propis de latituds tropicals.
Cal recordar que la Unió Europea i els seus estats membres van ratificar la
seua adhesió al Protocol de Kyoto mitjançant la Decisió del Consell 2002/358/CE.
El mes de desembre d’aquest any 2008, van fer públic el seu compromís de reduir
les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GH) en un 20%
per sota de les emissions que tenien en 1990, tot i que Kyoto sols exigia un 8%, amb l’objectiu
d’aconseguir-lo l’any 2020. Per
assolir eixa fita, es proposaren incrementar fins a un 20% la quota d’energies renovables
en el consum energètic, augmentar un 20% l’eficiència energètica, emprar un
mínim d’un 10% de biocombustibles en el sector del transport i reduir les
emissions provinents de sectors difusos un 10% respecte a les emissions de
l’any 2005. Per això es va proposar assolir per al període 2008-12 unes emissions
anuals per càpita no superiors a 8,5 MtCO₂ i que es deixaren d’emetre 7,9 milions de tones anuals
de CO₂ equivalent.
Una altra fita important fou que aquest exercici començava a funcionar el
mercat dels drets d’emissions (Sistema Europeu de Comerç de Drets d'Emissió MTS)
de GH, que va acordar la Comissió Europea, mitjançant la directiva 2003/87/CE,
que es materialitzà en la legislació estatal amb la Llei 1/2005, de 9 de març. També
va establir la necessitat d’elaborar uns plans nacionals d’emissions (PNA), que
es defineix com el nombre total d’unitats d’emissió que s’assignen en cada
període de comercialització i el procediment per assignar-los.
El sector productiu valencià que més gasos d'efecte hivernacle vessava a
l'atmosfera era l'industrial, que emetia 42,2% del total, el principal
responsable era el sector del taulell (2,41 Mt CO₂ eq.). Per empreses, les més
contaminants en 2008 eren la central tèrmica de Sagunt (1,62 Mt CO₂ eq.), la
tèrmica de Castelló (2,02 Mt CO₂ eq.), la refineria de petroli de BP-Oil del
Grau de Castelló (0,91 Mt CO₂ eq.), Cemex Alacant (0,8 Mt CO₂ eq.),
LafargeHolcim de Sagunt (0,92 Mt CO₂ eq.), Cemex Bunyol (0,83 Mt CO₂ eq.) i la
química UBE Chemical Europe del Serrallo de Castelló (0,14 Mt CO₂ eq.).
El sector productiu valencià que més gasos d’efecte hivernacle vessava a la
atmosfera era l’industrial, que emetia 42,2% del total, el principal
responsable era el sector del taulell (2,41 Mt CO₂ eq.). Per empreses les més contaminants en 2008 eren la
central tèrmica de Sagunt (1,62 Mt CO₂ eq.), la tèrmica de Castelló (2,02 Mt CO₂ eq.), la refineria de petroli
de BP-Oil del Grau de Castelló (0,91 Mt CO₂ eq.), Cemex
Alacant (0,8 Mt CO₂ eq.), LafargeHolcim de Sagunt
(0,92 Mt CO₂ eq.), Cemex Bunyol (0,83 Mt CO₂ eq.) i la
química UBE Chemical Europe del Serrallo de Castelló (0,14 Mt CO₂ eq.). Li seguia el trànsit, que era responsable d’un 30,3%.
Després estava el sector energètic, que havia pujat un 58%, ara emetien un
10,3% del total valencià. El sector primari (agricultura i la ramaderia) emetia
un 7,3%, tot i que cal reconéixer que havien reduït les seues emissions un
53,67%. El sector residencial representava un 5,2%, el d’altres mitjans de
transport representava un 3,1% i, finalment, el tractament de residus
significava un 2,7%. Respecte dels GH, la proporció d’emissions a casa nostra, l’any
2005, era la següent: el diòxid de carboni (CO₂) era el 86% del total valencià; l'òxid de
dinitrogen (N₂O)
pujava un 7,6%; el metà 4,7%; mentre que els fluorocarbonis hidrogenats (HFC)
representaven l’1,4% i tant el perfluorocarbur (PFC) com l’hexafluorur de sofre
(SF₆) tenien un
percentatge testimonial. En percentatge, les emissions valencianes havien
crescut més que les de la resta de l’estat, tot i que si es comparava amb
l’evolució del Producte Interior Brut (PIB) i la població, havíem tingut un
creixement més moderat que la mitjana estatal. El PIB/població del País
Valencià, respecte de l’estatal, estava en l’entorn del 10%, mentre que les
nostres emissions es quedaven al voltant del 7%.
Aquest document va concloure que calia centrar-se en 125 actuacions per a
intentar aconseguir l'objectiu europeu, i això, per als valencians, implicava
una inversió estimada superior als 10.000 milions d'euros. Entre totes eixes
propostes destacarem algunes força cridaneres per la manca de cap intent
d'implantar-les. Fomentar el transport de mercaderies per ferrocarril, el
transport públic en àrees metropolitanes, la mobilitat sostenible,
l'arquitectura bioclimàtica i l'eficiència energètica dels habitatges. Impulsar
la disminució del consum de l'aigua i de la generació de residus, foment del
xicotet comerç de proximitat, incorporar el criteri d'eficiència energètica en
les subvencions del sector primari i a l'industrial, evitar la crema de
restolls, potenciar el reciclatge i l'ús d'envasos reutilitzables, reforestar
els conreus abandonats, protegir les praderies de fanerògames marines.
En 2007, l'estat espanyol va assolir el màxim d'emissions per càpita de GH,
amb una xifra de 354 Mt CO₂ eq. Respecte del període 2008-2012, els valencians
devíem aconseguir unes emissions anuals per càpita, no superiors a 8,51 tCO₂
eq., i en tinguérem 5,8. En 2020, l'estat va aconseguir passar de 20,7 Mt CO₂
eq., emesos en 1990 a 16,47 Mt CO₂ eq., això implicava una reducció d'un
20,43%. Sorprenentment, havíem reduït més d'un 20% les emissions de GH respecte
de la data objectiu de 1990. Malauradament, l'escalfament global no minvà, més
aïna, continuà pujant, perquè a escala mundial les emissions de CO₂ d'origen
fòssil (any 2022), no havia deixat de pujar des de 1970, l'única excepció fou
el 2020 per la crisi de la COVID, per càpita i per a tot el món teníem 4,8 tCO₂
eq., en 2022.
Fundació Enrique Montoliu (FUNDEM)
La Fundació Enrique Montoliu (FUNDEM) es va constituir a València en 1996
per afavorir la conservació de la fauna i la flora, posant el focus,
especialment, en les espècies autòctones de jardineria i en la gestió
responsable del territori. Es dediquen a comprar sòl d'espais mediambientalment
valuosos, i aquest any tenia dos acords de custòdia actius, un a Benimantell,
que gestionava 4 ha, i a Fredes tenien el Mas del Peraire, sobre 226 ha.
Enrique Montoliu sembla ser un dels pocs casos d'inversors d'èxit, que tenen
sensibilitat mediambiental, per això dediquen una part dels seus beneficis per
a comprar terrenys, protegir-los. Aconseguiren convertir el Mas del Perarire en
refugi de caça.
CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL
Biodiversitat
Recuperació de l’ibis ermità com a reproductor
Per primera volta criava l’ibis ermità (Geronticus eremita) a un
penya-segat de Barbate. En eixe moment, la població mundial d'aquest ocell, que
restava en llibertat, era de sols 300 individus. Els ibis protagonistes van
nàixer en captivitat, al Zoo-botànic de Jerez. La darrera reproducció de
l'espècie a l'estat va ocórrer cinc-cents anys enrere.
Projecte LIFE+ Indemares
Va començar a desenvolupar-se el projecte LIFE Indemares (Inventari i
designació d'àrees marines de l'Estat espanyol), amb l'objectiu d'estudiar la
biodiversitat del medi marí. En un període de sis anys, de 2009 fins a 2014, es
volia estudiar els fons marins, les espècies pelàgiques i els ocells marins,
amb l'objectiu de conéixer les seues poblacions, el seu estat de conservació i
definir les àrees més valuoses per a poder protegir-les amb la figura de Xarxa
Natura 2000. El coordinador del projecte fou la Fundació Biodiversitat i fou
finançat al 50% entre el ministeri i de la Unió Europea, amb un total de 15,4
milions d'euros.
Els seus resultats es poden resumir en la identificació de 10 Llocs
d'Importància Comunitària (LIC) que finalitzaran sent declarades Zones
Especials de Conservació i s'han determinat 39 Zones d'Especial Protecció per a
les Aus (ZEPA). La seua superfície és de més de 7 milions d'hectàrees,
l'equivalent a un 8% de les aigües territorials de l'estat. Respecte de les
aigües i costes valencianes, cal destacar la identificació com zona preferent per
a protegir, a l'espai marí de les illes Columbretes.
Abolició dels experiments amb els grans simis
En 1999, Nova Zelanda va ser el primer país a prohibir qualsevol
experimentació amb els grans simis, des d'aleshores, 29 països havien establert
prohibicions d'experiments científics amb aquests grans primats. El 25 de juny
d'aquest exercici, el Parlament Espanyol va aprovar una proposició no de llei,
instant al govern, a sumar-se al projecte Gran Simi, malgrat que en data
d'octubre de 2025 encara no s'ha aprovat. A Europa, sols aquest any es
gastaven, al voltant de 12 milions, en experiments amb animals vertebrats. La
meitat es gastaven per fer estudis en el desenvolupament de medicaments, un
terç per a estudis biològics i la resta per a proves de cosmètics,
toxicològiques i diagnòstic de malalties. Un 80% eren rosegadors, mentre que
sols un 0,1% eren primats, tot i que sumaven uns 12.000 individus.
Caça, manifestació del món cinegètic
L’1 de març es va fer una manifestació a Madrid convocada pel món cinegètic
per a protestar contra la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni
Natural i de la Biodiversitat. Al voltant de 40.000 ciutadans de tot l’estat
s’ajuntaren al passeig de la Castellana per a protestar contra la norma
impulsada per Cristina Narbona i els ecologistes. La convocaren la Federació de
Caça i l’organització agrària ASAJA. El lema que triaren fou: “Pel camp, la
caça i la conservació”. Crida l’atenció dels teòrics conservacionistes, que exigien
aturar l’afany expropiatori, que era com entenien el fet de declarar espais
protegits i prohibir la caça en ells. Una altra de les seues peticions estava
anul·lar la prohibició de l’ús del plom als aiguamolls o les normes per a
garantir la tinença i el transport dels gossos de caça en unes mínimes condicions.
A més exigien normes per a permetre la legalitat de modalitats de cacera
tradicionals, prohibides per no ser selectives com era el cas del parany o
l’enfilat. Cridaren l’atenció eslògans tan aclaridors de les seues intencions,
com eren: “Queremos pegar tiros, Narbona
date el piro” o “Zapatero, pájaro de
mal agüero”.
Delmaven les darreres tonyines roges, en la seua principal àrea de
reproducció
El mes de maig, l’Associació Oceana va documentar una concentració de 25
vaixells tonyiners en aigües de Formentera, just on es produeix la concentració
de tonyina roja (Thunnus Thynnus) per a fresar, just en la principal zona de
reproducció d’aquesta espècie.
Canvi Climàtic
Coalició pel Clima
Es va formar Coalició pel Clima, que fou una plataforma d'ecologistes per a
exigir a la societat un pacte d'estat davant el Canvi Climàtic. La fundaren 24
organitzacions d'àmbit estatal, entre les quals estaven Amigos de la Tierra
WWF, Ecologia i Desarrollo, Ecologistes en Acció i SEO/BirdLife, també
participaren col·lectius com Intemon Oxfam, associacions de consumidors,
sindicats, ATTAC a més de nombrosos científics. El 28 d'abril de 2009 van
presentar les seues propostes al Congrés dels Diputats.
Tim Lenton i els punts d’inflexió climàtica
Timothy Michael Lenton (1973), és professor de la Universitat d’Exeter,
catedràtic de Canvi Climàtic i de Ciències del Sistema Terrestre. Amb James
Lovelock, és un dels principals teòrics de la modelització del funcionament del
Sistema Terrestre. Aquest any va ser el primer a definir i avaluar els nou
punts d’inflexió que marcaven el canvi del clima del planeta Terra. A partir
d’una situació estable, Lenton defineix un punt d’inflexió com el llindar
crític, a partir del qual es materialitza un canvi de tendència d’un sistema, a
partir del qual s’evoluciona cap a un estat dinàmic que dona pas a una etapa
diferent.
La història del nostre planeta ha patit canvis sobtats del seu clima i
s’han produït per diverses causes. Alguns foren sobtats, a conseqüència
d’accidents com l’impacte del meteorit, que provocaren canvis catastròfics com
l’extinció dels dinosaures, malgrat que gran part foren progressius i van
permetre l’adaptació de molts organismes a la nova situació climàtica. Ara, les conseqüències de l’acceleració de
l’activitat industrial, al costat de l’augment exponencial de la població
humana, estan accelerant un altre canvi, tot i que serà molt sobtat, això
implicarà manca de temps per a permetre l’adaptació de bona part de la
biodiversitat, provocant una gran extinció, com la del meteorit.
Lenton va identificar uns punts d’inflexió que desencadenaran el canvi
climàtic del segle XXI:
La superfície de la capa de gel a Groenlàndia, el gel en l’estiu a l’Àrtic
i el de l’Antàrtida occidental.
La circulació termohalina atlàntica, que és el moviment de les masses
d’aigua oceàniques provocades per la diferent densitat, temperatura o
salinitat.
El Niño – Southern Oscillation, que és l’oscil·lació d’un fenomen meteorològic que
afecta els corrents marins i les marees de l'oceà Pacífic Sud. El monsó d’estiu
a l’Índia i el monsó de l’Àfrica Occidental sobre el Sàhara i el Sahel.
Les precipitacions al bosc amazònic.
El clima del bosc boreal i els canvis sobre el bioma.
La circulació de l’aigua del fons antàrtic, la relació entre la precipitació i l’evaporació, a més de l’emmagatzematge de
carboni.
Grau de creixement dels arbres de la tundra a conseqüència de l’escalfament
i els canvis en el seu bioma.
El volum del permagel, respecte de les emissions del metà (CH₄) i del diòxid de carboni (CO₂).
El volum d’hidrats de metà marí als sediments.
L’anòxia oceànica i l’aportació de fòsfor a l'oceà, que provocarà una
extinció massiva en la biodiversitat marina.
L’ozó àrtic, amb la formació de núvols estratosfèrics polars i l’augment de
la radiació UV a la superfície.
Posteriorment, Lenton va declarar que “des que vaig avaluar per primera
vegada els punts d'inflexió climàtics en 2008, la llista ha crescut i la nostra
avaluació del risc que representa ha augmentat dramàticament”.
Contaminació, indústria i residus
Núvol tòxic de sofre
Es va produir una fuita d’àcid de sofre a una planta de fertilitzants de
l’empresa Chemastur a Avilés, que provocà un núvol tòxic.
Residus
Segons dades de WWF, cada ciutadà espanyol produïa 524,5 quilos/any de
residus urbans, incloent-hi els que es generaven als domicilis, comerços,
oficines i serveis. Eixa xifra era més baixa que la mitjana europea, que era de
567 quilos per habitant. En 2007, els 45 milions d'espanyols produïren un total
de 24,75 milions de quilos de residus urbans.
A les comarques del nord continuaven les polèmiques al voltant dels abocadors de residus. En concret, els Ports i el Maestrat demanaren poder enviar els camions del fem fora del País Valencià. Fins i tot demanaren que la Generalitat pagarà el transport i l'abocament a Múrcia. L'allau d'al·legacions en contra de la instal·lació de l'abocador de la Bassa, a Cervera, havia paralitzat la seua obertura. A més, passava el de sempre, el femer anava a l'extrem més allunyat del terme, com a conseqüència, estava més prop de Peníscola que del nucli urbà de Cervera.
Economia
Any negre en números rojos
El president del govern intentava minimitzar la gravetat de la crisi, mentre el Partit Popular en l'oposició, encapçalat per Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostela, 1955), començava a llevar-se de damunt els càrrecs que anomenà l'expresident José María Alfredo Aznar López (Madrid, 1953). Va acomiadar Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro (Cartagena, 1956) com a portaveu parlamentari, després que periodistes del grup PRISA denunciaren que Pedro J. Ramírez Codina (Logronyo, 1952) i Federico Jiménez Losantos (Orihuela del Tremedal, 1951), havien sigut els principals suports mediàtics de Zaplana. Tot mentre la crisi econòmica s'estenia com una gegantina taca d'oli i ho impregnava tot, fins i tot el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez (Madrid, 1945), va definir la situació com a una paràlisi total. Va constatar que la població sols consumia el mínim, els empresaris no aconseguien contractes, els inversors es guardaven els diners i els bancs no prestaven diners.
El rescat d’Europa i el regal als bancs
Segons un informe d’Eurostat, l'organisme encarregat de les estadístiques
en la Comissió Europea, hagué d’injectar prop de 90.000 milions d’euros per a
salvar els bancs espanyols. Diners que després deguérem tornar la ciutadania
mitjançant pujades d’impostos. Eixa despesa suposà un augment del dèficit públic,
equivalent a cinc punts del PIB (Producte Interior Brut). Aquest regalet l’estiguérem
pagant fins a 2025, perquè l’estat sols va recuperar 16.000 milions dels bancs,
resultat de les vendes de les propietats que es va quedar la SAREB. Aquest
organisme es va crear en 2012 per a gestionar i liquidar els actius deteriorats
(préstecs i immobles) procedents d'entitats financeres que van necessitar
ajudes públiques.
Crisi i estafa immobiliària
Un dels fets econòmics més greus d’eixe any negre fou la fallida del
filantrop, l’inversionista jueu de Wall Street, Bernard L. Madoff (Queens, 1938-2021).
Havia muntat una gran estafa piramidal, gràcies a la manca de control de les
autoritats supervisores. Ell a soles, fou responsable de provocar una pèrdua de
més de 50.000 milions d’euros, a tot el món. Segons el ministre d’Economia i
Hisenda, Pedro Solbes Mira (el Pinós, 1942-2023), les inversions perdudes en
tot l’estat espanyol, pujaven als 18.000 milions d’euros. Clients del banc de
Santander van perdre 2.330 milions d’euros i del BBVA, uns altres 300, tot i
que també resultaren perjudicats diversos fons d’inversió i tres asseguradores
espanyoles.
Naixement de les criptomonedes
El fenomen de les criptomonedes va néixer arran de la crisi financera d’aquest
any i aviat, es van convertir en punt d'inflexió en la història de l'economia
global. La fallida de Lehman Brothers, juntament amb la por a la recessió
econòmica global, van crear una manca de confiança en el sistema financer
tradicional. Enmig d'aquest caos econòmic, va emergir un manifest anònim que
proposava un nou tipus de moneda, que pretenia ser digital, independent i descentralitzada:
el bitcoin.
Del pare de les criptomonedes sols es coneix un pseudònim: Satoshi Nakamoto
i que en octubre d’aquest any va publicar el document: “Bitcoin: A Peer-to-Peer
Electronic Cash System”. En ell esbossava una nova forma per a les transaccions
financeres, utilitzava un sistema peer-to-peer
(P2P), de xarxes entre iguals. Es caracteritza per estar format per grup de
nodes interconnectats per internet, es comporten com a servidors d’uns altres
nodes d’una xarxa superior, encara que no hi ha màquines ni servidors fixos,
són màquines que comparteixen informació, d’igual a igual. No cal la gestió de
cap autoritat o node central, cosa que garanteix l’anonimat i la seguretat.
El bitcoin, com a moneda virtual, no es va materialitzar fins al 3 de gener
de 2009. Aleshores, Nakamoto, va crear el conegut com a Bloc #0, o bolc gènesi,
allotjat en un simple ordinador personal, poc després s'afegiren més blocs o
nodes (blockchain). L'èxit fou sorprenent, enmig d'una economia mundial en
runes, i l'aspiració dels capitals, de fugir de cap mena de control aliè, va
ser la clau de l'èxit. Aviat, grans inversors, especuladors, i blanquejadors de
diners, mots d'ells d'origen delictiu, abraçaren aquesta moneda anònima
digital.
La confiança sorprén, perquè sense tenir cap suport material ni garantia,
com eren les teòriques, reserves d'or que deuen tindre les monedes de curs
legal, en els seus bancs centrals. El negoci va créixer i es va estendre i
aparegueren moltes més monedes digitals. El volum de transaccions no ha parat
de créixer, en paral·lel, al valor de moltes d'elles. Encara que també s'han
produït grans robatoris, així com moviments especulatius que feien créixer un
valor, i sobtadament el feien caure, provocant grans pèrdues dels inversors.
Energia
Nuclear
La pretesa seguretat nuclear era molt deficient. El mes d’abril, furtaren una
maleta groga, amb material radioactiu, al polígon industrial Les Neus, a
Móstoles. L'equip pertanyia a l'empresa ICAES, en ell hi havia dues fonts
radioactives de baixa activitat. Pocs dies després trobaren el maletí, davant
les portes d'un col·legi, al costat d’un contenidor de fem. Tot mentre a les
obres de l'AVE, a Vilanova del Vallés, furtaren una altra maleta i una caixa
amb fonts radioactives. L’equip pertanyia a l'empresa Geocisa, afortunadament,
dies més tard, les trobaren en un descampat. El mes de juny i juliol
s’acumularen les avaries de les centrals espanyoles, les patiren Ascó I i II,
Vandellòs i Cofrents.
El mes d'agost, un incendi obligà a aturar el reactor de Vandellós dues
setmanes a conseqüència d'un incendi. Davant les contínues avaries, el Consell
de Seguretat Nuclear (CSN) va exigir les empreses propietàries de les centrals
que invertiren més en seguretat. Tot mentre, el 22 de setembre, la ministra de
Medi Ambient, Elena Espinosa Mangana (Ourense, 1960), va declarar que per
primera volta la producció d'electricitat, provinent d'energies renovables,
superava la de les nuclears. El 13 de novembre es va conéixer que Ascó es tornà
a apagar perquè detectaren problemes de corrosió d'un tipus molt agressiu i en
llocs no visibles.
L’Uruguai i la independència energètica, gràcies a les renovables
Enmig de la crisi internacional, el professor de física Ramón Méndez Galain
(Montevideo, 1960) va proposar als governants del país sud-americà una
transició energètica accelerada. Partien d’una generació elèctrica que depenia
totalment del petroli, el gas i el carbó, tots ells importats per un país menut
i cap recurs propi. La factura de les importacions energètiques equivalia al
35% de les importacions totals del país. Aconseguiren un pacte entre tot
l’espectre polític, considerant el repte com a una tasca de país, encara que
mai s’havia assajat una transformació d’eixa envergadura. En poc temps
aconseguiren una producció elèctrica basada en l’energia eòlica, solar,
hidroelèctrica i en la biomassa quan, en eixe moment, sols Dinamarca tenia un
33% de la seua producció elèctrica, basada en l’eòlica. En 2014, l’Uruguai
produïa un 95% de tota l’electricitat que consumien amb producció d’origen
renovable i això significava reduir a la meitat els costos de producció.
Deu anys després, en 2024, el 99% del consum elèctric del país era de fonts
renovables. Van desmuntar els mites de la impossibilitat de gestionar la
intermitència i la variabilitat de la producció, o de l’estabilitat de la
latència de les xarxes de distribució, cosa que es pensava que tècnicament no
era superable. Produïen la meitat de l’electricitat amb la hidràulica, entre un
30 i 35% és eòlica, un 10% de la biomassa i la resta solar. A més, no
necessitaren muntar cap mena de sistema d’emmagatzemament amb bateries, ni
centrals de bombeig. Van crear 50.000 llocs de treball, l’equivalent a un 3%
del total de la força laboral del país, i a canvi obtingueren la sobirania
energètica. Deixaren d’importar matèries primeres amb preus volàtils i passaren
a exportar energia, obtenint divises equivalents a 1% del PIB, tot mentre
reduïen un 40% les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Per si no fora prou,
aconseguiren una reducció del preu de l’electricitat d’un 50%, cosa que va
impulsar tota l’economia.
Legislació
S'aprovà el Reial decret (RD) legislatiu 1/2008, d'11 de gener, presentant
un text refós de la Llei d'Avaluació d'Impacte Ambiental de projectes. El
2/2008, de 20 de juny, aprovà una reunificació i correcció de la llei de sòl.
Entre altres novetats, destacava l'article 13.4, que prohibia les
reclassificacions de sòl no urbanitzable protegit, sense que abans es
justificarà els canvis amb proves científiques. El Reial decret 9/2008, d'11 de
gener, modificà el reglament sobre el domini públic hidràulic.
El RD 105/2008, d'1 de febrer, regula la producció i gestió dels residus de
construcció i demolició, mentre que 106/2008, d'1 de febrer, especifica les
normes sobre piles, acumuladors i la gestió ambiental dels seus residus. El RD.
263/2008 va establir les mesures tècniques per a previndre l’electrocució i
l’impacte de les aus amb les línies elèctriques, dins dels espais protegits
designats com a ZEPA. Aquest exercici, a casa nostra, es van trobar 192 animals
electrocutats que pertanyien a 26 espècies diferents. D'ells, un 90% eren
rapinyaires, i els més afectats foren els ducs (Bubo bubo) dels quals
aparegueren 59 exemplars morts. El més preocupant, era que les espècies més
amenaçades continuaven morint, es van trobar una cigonya negra (Ciconia nigra),
una àguila real (Aquila chrysaetos) i cinc àguiles de panxa blanca (Aquila
fasciata). Dades del Ministeri barallaven la xifra de 25.000 aus mortes cada
any en Espanya a conseqüència de les línies elèctriques, tot i que eixa dada es
considerava molt optimista, fent extrapolacions dels estudis publicats al
respecte. En trenta anys, en una sola línia de sis quilòmetres a Navarra,
s’havien comptabilitzat un total de 3.400 ocells. Els científics consideren que
aquesta és la principal causa de mortalitat no natural dels ocells.
El RD 1424/2008, de 14 d'agost, va determinar la composició i les funcions
de la Comissió Estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat, dictant les
normes que regulaven el seu funcionament i establien comités especialitzats.
El RD 1432/2008, va determinar un grup de mesures per a la protecció de
l'avifauna davant la col·lisió i l'electrocució en línies elèctriques d'alta
tensió. El problema és que sols volia cobrir unes certes zones, i que els
treballs els pagarà l’estat. En realitat, aquesta norma va blindar les empreses
elèctriques davant la correcció d’aquest greu problema per a la biodiversitat.
El RD 2090/2008, de 22 de desembre, aprovà el Reglament de desenvolupament
de la Llei 26/2007, de 23 d'octubre, de Responsabilitat Mediambiental.
Mitjançant l’Ordre ITC/1389/2008, de 19 de maig, es regulaven els
procediments de determinació de les emissions dels contaminants atmosfèrics,
com el diòxid de nitrogen (SO₂), els òxids de nitrogen
(NOx), partícules en suspensió i diòxid
de carboni (CO₂) procedents de les grans instal·lacions de combustió. Amb l’Ordre PRE/1402/2008,
de 20 de maig, es modificaven els límits màxims de residus de plaguicides i el
seu control en determinats productes d'origen vegetal.
La Directiva europea 2008/98, de 19 de novembre de 2008, regulava la gestió
dels residus urbans. La Directiva 2008/99, de 19 de novembre, versa sobre la
protecció del medi ambient mitjançant el Dret Penal. Reglament (CE) núm.
1005/2008 del Consell, de 29 de setembre de 2008, va establir un sistema
comunitari per a eliminar la pesca il·legal, modificant els reglaments
anteriors. Entre moltes més mesures, destacava que prohibia l’entrada de
productes procedents de pràctiques de pesca considerades il·legals per la
normativa europea. Per aconseguir-lo exigia mesures de control en la
traçabilitat de la pesca que s’importava. Una altra decisió important fou la
decisió de protegir ecosistemes marins que estigueren amenaçats, prohibint les
xàrcies de profunditat.
Custòdia del territori
El govern de l’estat publicà el primer inventari de custòdia del territori
a l’estat, volgué ser una eina per a recopilar i sistematitzar les dades
existents sobre les entitats de custòdia del territori i els acords que
s’havien tancat. Segons dades del 6é Inventari d'Iniciatives de Custòdia del
Territori a Espanya publicat en 2019, aquest 2008, al País Valencià teníem tancats
dos acords actius de custòdia sobre 2 hectàrees.
Guerra a Geòrgia
Rússia volia recuperar el seu imperi perdut després de l’enfonsament de la
Unió Soviètica, per això aprofitaren l’excusa de la persecució de les minories
ètniques de llengua russa que s’havien quedat en els països que s’havien
independitzat, per a desestabilitzar els territoris perduts. Hi havia minories russos
parlants a l’Ossètia del Sud i Abkhàzia, i els impulsaren a enfrontar-se contra
el govern georgià. S’alçaren en armes subministrades pels russos i, el mes
d’agost, després de cinc dies de lluita, derrotaren les forces governamentals.
Amb el suport de tropes russes, van ocupar les ciutats georgianes de Poti i
Gori. Llavors, signaren un alto el foc el 12 d'agost de 2008, pel qual els
rebels prorussos mantenien el control dels guanys territorials i, d’altra
banda, es retiraven les tropes russes que amenaçaven conquerir tota Geòrgia.
PUBLICACIONS
L’Editorial Bromera va publicar “El planeta i tu”, de Maria Josep Picó. Es
tracta d’un recull d’idees pràctiques per a tenir cura del medi ambient.
Es va publicar: “Observaciones de
campo del Lince Ibérico" de Gabriel Llorens. Aquest naturalista
valencià va plasmar algunes de les seues innombrables jornades de natura,
espiant els costums de l’aleshores, felí més amenaçat, el linx ibèric (Lynx
pardinus).
Víctor J. Hernández Navarro fundà l’editorial valenciana TUNDRA,
especialitzada en publicacions relacionades amb la natura. Encetan el seu
catàleg amb la publicació d’un llibre seu: “La Comunidad de Aves de un Humedal
Litoral Mediterràneo”.
Va eixir: “Anuari Ornitològic de Castelló. Volum IV. Any 2006” coordinat
per Miguel Tirado i Vicent Esteller Turlo.
L’enginyer tècnic forestal, Roger Cremades publicà: “Macrourbanisme i
agressions al paisatge mediterrani. El medi ambient i la societat valenciana”.
Es tracta d’uns anàlisi del paisatge que estaven deixant eixos anys, que alguns
definiren com “del terrorisme del ciment”. S’imposava un monocultiu d’urbanisme
turístic i de les segones residències. Entre moltes més coses, ens descobreix
que sols a la Safor, havien previst fer més de deu camps de golf.
"El Dorado", de Robert Juan Cantavella és una obra de ficció
basada en la cridanera història de l'especulació immobiliària, centrada en un
dels més grans destarifos, Marina d'Or. Aquest gran complex de cartó pedra, que
segons els diferents punts de vista podria ser el temple de la caspa o el
paradís en la terra, quan, tal volta, siga ambdues coses alhora.
Fonts i referències:
Abusos Urbanístics No:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/08/la-denuncia-que-ha-acabado-en-los.html
http://www.abusos-no.org/Activities/2008/aun.comunicado.25.3.2008.htm
Acció Ecologista AGRÓ:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/10/la-ue-investigar-el-nuevo-puerto-de.html
ADENE:
https://adene.es/categoria/adene/page/47
Ador:
https://elpais.com/diario/2007/03/11/cvalenciana/1173644280_850215.html?outputType=amp
Aigua embotellada o de l’aixeta?
Alacant, PGOU i Rabassa:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/12/alicantepgou-una-chapuza-la-medida.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/10/alicante-denuncian-que-el-pgou-carece.html
https://www.iustel.com/diario_del_derecho/noticia.asp?ref_iustel=1243823
https://www.casos-aislados.com/
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/12/el-pgou-y-rabasa.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/12/una-plataforma-asegura-que-el-plan.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/12/aburridos-del-plan-rabassa.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/09/el-gobierno-acude-los-tribunales-para.html
Albalat dels Tarongers:
Alberic:
https://www.levante-emv.com/ribera/2014/07/19/alberic-anula-pai-2-500-12750625.html
Alboraia:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/10/alboraia-un-pelotazo-convertido-en.html
Alcoi i el Xirillent Golf:
https://www.levante-emv.com/alacant/2006/03/10/chj-bloquea-xirillent-golf-justificar-13753093.html
https://www.carrasca-ecologistesenaccio.org/_antiga/xirillent1.html
https://www.informacion.es/alcoy/2011/07/22/espanola-vuelve-revindicar-proyecto-campo-6964742.html
https://www.carrasca-ecologistesenaccio.org/_carrasca/2005/10/01/butlleti-infoverd-2-tardor-2005/
Alfafar:
https://www.crein.es/wp-content/uploads/2021/09/Alfafar-13-jun.-2006.pdf
https://www.crein.es/wp-content/uploads/2021/09/2.-El-Mundo-12-nov.-2003.pdf
Alfara de la Baronia Golf:
https://www.levante-emv.com/comarcas/2006/07/12/golf-resort-verde-fuera-rojo-13696134.html
https://www.levante-emv.com/comarcas/2016/04/09/baronia-despide-traumas-macro-pai-12421566.html
AMA:
Antonio Estevan:
https://vientosur.info/antonio-estevan-1948-2008/
Anuari d’Estadística Forestal 2008:
Associació Cultural Grèvol de
Vistabella:
https://grevol.es.tl/Mem%F2ria-d-h-activitats-Gr%E8vol.htm
Atacs contra Salvem Catarroja:
https://blocs.mesvilaweb.cat/xavisarria/catarroja/
https://mauletshs.blogspot.com/2007/10/
AVIANA:
https://avianavillena.blogspot.com/
Alzira:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/11/la-ue-investiga-el-pai-de-780-chals-y.html
Benidorm:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/08/benidorm-cede-en-exclusiva-una.html
Benissa:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/11/benissa-edifica-la-ltima-zona-virgen-de.html
Benitatxell:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/10/el-crculo-urbanstico-se-cierra-sobre-el.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/10/benitatxell-avala-un-puerto-privado-en.html
https://www.elmundo.es/elmundo/2008/07/09/valencia/1215623806.html
Bernard Madoff, una fallida
piramidal:
https://elpais.com/hemeroteca/elpais/portadas/2008/12/16/
Bétera:
https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2008/12/14/paisajes-crisis-13355409.html
Bigastre:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/11/los-jueces-investigan-en-la-vega-baja.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/11/un-promotor-regal-al-alcalde-de.html
https://elpais.com/diario/2008/10/29/cvalenciana/1225311478_850215.html
Borriana:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/12/el-tsj-anula-el-pai-torre-donda-de.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/09/vecinos-del-llombai-monges-recusan.html
https://www.levante-emv.com/castello/2010/05/06/burriana-anula-pleno-pai-torre-13146687.html
https://www.levante-emv.com/castello/2008/10/01/tsj-anula-pai-industrial-llombai-13382729.html
Cabanes, Torre la Sal:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/09/adif-paraliza-el-pai-torre-la-sal-por.html
https://www.datadista.com/playa-burbuja/demolicion-edificio-marina-dor/
Calp:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/12/el-fiscal-indaga-al-pp-de-calp-por-una.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/10/aguas-de-calpe-pag-790000-e-por.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/08/vecinos-de-calpe-critican-las-obras-de.html
Callosa d’en Sarrià i Cox, davant
les vies de l’AVE:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/11/una-histrica-marcha-en-callosa-exige.html
Castelló:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/11/el-tsj-pone-en-jaque-el-urbanismo-de.html
Castor:
https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2008-9760
Centre Recuperació Granja del Saler:
“Centre Recuperació de Fauna la
Granja del Saler, 20 aniversari”. Revista Electrónica del Servei de
Biodiversitat. Número 6.
Climatologia:
https://www.levante-emv.com/ribera/2020/09/24/trece-anos-diluvio-sueca-14098823.html
Coalició pel Clima:
https://alianza-clima.blogspot.com/p/coalicion-clima.html
https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda106.pdf
https://www.wwf.es/?7440/En-2008-se-recrudece-la-crisis-ambiental
https://alianza-clima.blogspot.com/p/coalicion-clima.html
Col·lectiu Vall de Vernissa:
https://valldevernissa.wordpress.com/category/noticies/page/2/
Colla Ecologista la Carrasca AE:
http://fontrojadetots.blogspot.com/
https://fontrojadetots.blogspot.com/
Compliment de sentència per delictes
contra la marjal de Pego Oliva:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/11/la-audiencia-embarga-al-ex-alcalde-por.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/11/pego-vender-patrimonio-para-pagar-un.html
Coordinadora Horta Viva Sense
Autovia Interpobles
https://perlhorta.info/via-parc-nord-de-valencia/
https://perlhorta.info/horta-viva-sense-autovia/
https://viaparcnord.blogspot.com/
Coordinadora en Defensa dels Boscos
del Túria:
https://coordinadorabosquesturia.blogspot.com/2008/
Comptes de l’Ajuntament de València:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/10/valencia-disimula-sus-contratos-dedo.html
Criptó-monedes:
https://economia3.com/como-nacen-las-criptomonedas/
CSO La Closka de Tavernes Blanques:
Custòdia del Territori:
https://vernissaviu.org/wp-content/uploads/2008/12/jornadacustodiagandia3.pdf
Dénia:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/12/el-tsj-levanta-el-veto-al-ladrillo-en.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/11/la-ex-alcaldesa-de-dnia-imputada-tras.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/10/las-promotoras-de-dnia-vinculadas.html
https://www.levante-emv.com/alacant/2008/07/11/ex-alcaldesa-permitido-5-anos-13411393.amp.html
https://elpais.com/diario/2008/07/08/cvalenciana/1215544678_850215.html
https://www.levante-emv.com/alacant/2008/02/09/asociacion-estima-10-000-viviendas-13472780.html
https://lamarina.eldiario.es/2017/11/12/las-decadas-que-han-cambiado-a-denia-para-siempre/
https://www.levante-emv.com/alacant/2008/01/27/ultimo-gobierno-pp-denia-autorizo-13478432.html
Denuncia Europea per promocions
urbanístiques amb manca d’aigua:
https://elpais.com/diario/2008/06/30/cvalenciana/1214853481_850215.html?outputType=amp
Desnonament a la desembocadura del
riu Palància:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/11/la-chj-inicia-los-derribos-en-el-delta.html
DIA negativa autovia Conca-Terol:
https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda104.pdf
Doctrina Parcent
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/10/la-movilizacin-vecinal-de-parcent.html
Dolors:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/08/el-gobierno-pide-al-tsj-que-anule-el.html
Ecologistes de la Vall d’Albaida:
https://www.arrel.org/qui-som/
Eficiència del Transvasament
Tajo-Segura:
El Campello:
https://rentonar.blogspot.com/search/label/Colla%20Muntanyenca%20de%20El%20Campello
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/08/el-campello-el-ayuntamiento-legaliza-el.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/08/el-campello-vecinos-denuncian.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/08/el-campello-el-pleno-aprueba.html
https://www.informacion.es/alacanti/2006/12/20/colla-asegura-villa-romana-abarca-7710879.html
El Castell de Guadalest:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/09/el-tsj-anula-el-pgou-de-guadalest-y.html
Elda:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/11/elda-el-tsj-ordena-al-ayuntamiento-la.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/09/elda-el-tsj-ratifica-la-suspensin-del.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/07/elda-el-pp-aprobar-las-7200-casas-con.html
https://www.informacion.es/elda/2008/07/31/acusan-concejal-collados-asumir-pai-7476296.html
https://www.informacion.es/elda/2008/06/13/elda-pierde-ayuda-13-5-7495324.html
Elx, la Marina:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/11/la-comisin-europea-abre-una.html
file:///E:/00%20hist%20ecol/2008/La_ocupacion_del_dominio_publico_maritimo-terrestr.pdf
Embassament d'Elx:
https://www.estoeselche.es/el-pantano-de-elche-un-espacio-protegido-con-historia-y-biodiversidad/
Enderrocament d’habitatges en
primera línia de la costa:
Énguera, una pedrera i un espavilat:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/12/el-jefe-de-medio-ambiente-de-la.html
Esborrany de l’informe del Parlament
Europeu contra els abusos urbanístics:
http://www.abusos-no.org/Activities/2009/Informe.Borrador.htm
Estratègia Valenciana davant el
Canvi Climàtic, 2008-2012:
https://www.ecoticias.com/sostenibilidad/108733_descubre-quien-contamina-pais-valenciano
https://www.construible.es/2012/09/14/cada-valenciano-emite-dos-toneladas-de-co2-menos-que
https://www.worldometers.info/es/emisiones-co2/
Fontanars dels Alforins:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/12/el-pgou-de-fontanars-prev-un-plan.html
Fórmula 1:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2013/10/valencia-se-queda-sin-formula-1-tras.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2013/01/la-formula-1-le-ha-costado-ya-valencia.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2014/12/el-fiscal-acusa-camps-de-crear-una.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2014/09/barbera-debe-50-millones-fabra-por-el.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2012/08/valencia-admite-que-no-hizo-estudios.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2012/04/el-consell-paga-35-millones-mas-por-la.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2012/03/valencia-se-alquila-mi-centro-por-la.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/12/f1-valencia-se-estrella.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/09/valencia-que-fue-del-coste-cero-del.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/06/la-generalitat-lleva-gastados-mas-de.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/03/valencia-valmor-sport-perdio-125.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2009/08/valencia-la-trastienda-de-la-formula-1.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/08/valencia-el-caos-llega-al-martim.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/07/asociaciones-de-vecinos-afectados-por.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/09/valencia-street-circuit.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/08/valencia-decenas-de-vecinos-de-los.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/08/por-qu-nos-oponemos-al-circuito-urbano.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/12/gobierno-y-propietarios-de-suelo-llevan.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/12/protesta-ecologista-en-el-puerto-contra.html
Gandia:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/12/greenpeace-reclama-gandia-que-no.html
Gata de Gorgos:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/11/gata-legaliza-una-urbanizacin-en-suelo.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/09/el-nuevo-pgou-slo-protege-4-de-los-20.html
GECEN:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/08/castell-los-tribunales-y-la-fiscala.html
https://elpais.com/diario/2008/09/30/cvalenciana/1222802290_850215.html
https://www.levante-emv.com/castello/2008/01/22/gecen-llevara-juzgado-pai-afecten-13480997.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/10/cerco-las-viviendas-ilegales-en-el.html
GOTUR:
https://pajaroenmanoalbufera.blogspot.com/
Grup d’Estudis Mediambientals de la
Safor (GEMAS):
https://www.radiopego.com/josep-maria-ferrairo-premiat-per-la-plataforma-dels-pobles-de-la-safor/
Grup d’Estudis
Mediambientals del Camp de Morvedre:
https://sedumnews.blogspot.com/2008/05/dia-europeu-dels-parcs-sagunt.html
Grup Ecologista Xoriguer:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/10/la-ue-investigar-el-nuevo-puerto-de.html
Hotel Font Roja:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/08/alcoy-exigen-travs-de-un-recurso-el.html
Iàtova:
https://jaime-desietensiete.blogspot.com/2016/01/la-burbuja-inmobiliaria-tambien-pincha.html
Ibis ermità:
https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda102.pdf
Incendis forestals:
Inspecció de la Base de l’OTAN:
https://www.antimilitaristas.org/IMG/pdf/diptic_inspeccio2008c.pdf
Josep Vicent Marqués:
https://historiaecologistapv.blogspot.com/2021/03/josep-vicent-marques-pioner-de.html
L’Alcora:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/09/el-alcalde-de-lalcora-declara-por.html
L’Alfàs del Pi:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/08/el-urbanismo-salvaje-obliga-los.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/08/los-vecinos-de-lalfs-se-movilizan-para.html
https://elpais.com/diario/2008/08/13/cvalenciana/1218655086_850215.html
https://www.informacion.es/benidorm/2008/10/07/alfaz-modifica-pai-evitar-demolicion-7447657.html
https://www.informacion.es/benidorm/2006/06/17/alfaz-aplaza-recalificar-pai-vinculados-7750465.html
L’Horta de la Vega Baixa:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/09/la-huerta-tradicional-pierde-9000.html
La Pobla de Vallbona:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/10/el-consell-permiti-el-pai-sin-urbanizar.html
https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2008/12/14/paisajes-crisis-13355409.html
La Ribera en bici:
https://www.ecologistasenaccion.org/11230/la-ribera-primavera-amb-bicis/
La Vallesa:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/11/valencia-un-juez-investiga-sobornos.html
https://www.levante-emv.com/comarcas/2011/05/07/tsj-aborta-planes-urbanisticos-familia-13063984.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/11/un-juez-investiga-una-presunta-trama-de.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/12/investigan-el-urbanismo-de-la-marina.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/12/el-ex-alcalde-de-paterna-el-de-riba.html
La Vila Joiosa:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/12/la-vila-dio-al-atrium-otra-licencia-con.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/09/sale-concurso-urbanizacin-del-montboli.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/08/el-pp-de-la-vila-cobr-15-millones-en.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/07/la-vila-joiosa-doce-sentencias.html
LIFE Indemares:
https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda108.pdf
https://www.indemares.es/proyecto/descripcion
https://www.indemares.es/sites/default/files/informe_layman_2.pdf
Llíria:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/10/el-fiscal-abre-diligencias-penales-por.html
https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2008/12/14/paisajes-crisis-13355409.html
Marfull AE Agró:
http://marfull.blogspot.com/2008/
Millora de la qualitat de l’aigua
gràcies als filtres verds:
https://x.com/AlbuferaBio/status/1004701126988623872
https://x.com/AlbuferaBio/status/1598733676660998144/photo/1
Moncofa
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/12/isach-acumula-otra-querella-urbanstica.html
Monòver:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/10/el-juzgado-anula-el-acuerdo-plenario.html
https://www.informacion.es/elda/2008/06/06/psoe-considera-amanada-nueva-adjudicacion-7498883.html
Montserrat PAI:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/08/economa-ve-ilegal-el-contrato-para-dar.html
Nou insecte a la Serra Gelada
“Els projapígids, una família
d'invertebrats nova per a Europa, trobada a una cavitat del Parc Natural de la
Serra Gelada (Alacant)”. Revista Electrónica del Servei de Biodiversitat.
Número 7.
file:///E:/00%20hist%20ecol/2008/Sendra_Moreno_Montagud_2004.pdf
Nou Mestalla:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/12/fiscala-investiga-irregularidades-en-la.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/10/el-ayuntamiento-y-el-valencia.html
Novelda:
Núvol tòxic de sofre:
https://www.lne.es/aviles/2008/06/16/principado-cierra-chemastur-fuga-acido-21683622.html
Oliva:
https://www.levante-emv.com/comarcas/2010/02/07/9-000-viviendas-proyecto-safor-13168806.html
Olocau:
https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2008/12/14/paisajes-crisis-13355409.html
Ontinyent:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/12/la-fiscala-insta-la-alcaldesa-de.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/11/el-fiscal-hurga-en-el-avispero-de.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/11/investigada-por-prevaricacin-urbanstica.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/11/insa-da-por-caducados-los-expedientes.html
Oriola:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/11/la-declaracin-del-ex-alcalde-basta-al.html
Oriola sense Muralles:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/12/orihuela-sin-murallas-se-plantea-ms.html
https://cronistesdelregnedevalencia.com/2021/02/el-ave-se-poso-en-orihuela/
Orpesa:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/10/la-audiencia-se-contradice-en-un-caso.html
Orxeta, explotació il·legal:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/11/el-juzgado-imputa-al-alcalde-de-orxeta.html
Parany:
Parc Ribalta i SOS Ribalta:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/12/los-tcnicos-redactores-del-plan.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/12/el-pp-lleva-al-pleno-un-plan-de-ribalta.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/09/la-federacin-de-colectivos-vecinales-se.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/08/el-pp-aprovecha-agosto-para-iniciar-las.html
https://www.levante-emv.com/castello/2007/11/28/20-colectivos-promueven-sos-ribalta-13502128.html
Parcent, doctrina jurídica:
https://www.levante-emv.com/comarcas/2008/08/29/veins-parcent-recalca-pai-repla-13395692.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/10/la-movilizacin-vecinal-de-parcent.html
Paterna:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/08/urbanismo-aprueba-un-pai-de-1785-pisos.html
PATH l’Horta:
GÓMEZ-FERRI, J. (2008) “Viviendo una ILP (Per L'Horta): Etnografía de un
movimiento social patrimonializador”, dins O. BELTRÁN, J. J. PASCUAL i I.
VACCARO, Patrimonialización de la naturaleza. El marco social de las políticas
ambientales. XI Congreso de Antropología: retos teóricos y nuevas prácticas,
2008, pàg. 181-197.
https://www.uv.es/cultura/c/docs/expprotecciohortacast08.htm
Patraix i les Moreres:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/11/los-jueces-anulan-un-pai-de-valencia.html
https://elpais.com/diario/2008/11/16/cvalenciana/1226866678_850215.html
Plataforma Protecció Serra de Xiva:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/09/los-vecinos-denuncian-las-obras-en.html
Prohibició d’experiments amb els
grans simis:
https://cadenaser.com/ser/2008/11/06/sociedad/1225941205_850215.html
https://elpais.com/sociedad/2008/06/25/actualidad/1214344806_850215.html
Pujada del nivell del mar a Alacant:
http://www.alicantevivo.org/2008/06/la-subida-del-nivel-del-mar-en-la.html
Quartell:
https://www.levante-emv.com/comarcas/2007/07/22/agro-alega-quartell-apruebe-pai-13559707.html
Reglament UE contra la pesca il·legal:
https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda102.pdf
Requena:
Rescat dels Homes de Negre:
Residus:
https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda101.pdf
Riba-roja de Túria:
https://elpais.com/diario/2008/11/16/cvalenciana/1226866678_850215.html
Salvem el Cabanyal-Canyamelar:
https://www.facebook.com/SalvemCabanyal/
Sant Antoni de Benaixeve:
https://elpais.com/diario/2008/11/16/cvalenciana/1226866678_850215.html
Sant Fulgenci:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/10/detenida-la-alcaldesa-de-san-fulgencio.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/10/mejor-en-billetes-grandes-ocupan-menos.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/10/el-primer-teniente-de-alcalde-de-san.html
Sant Jordi i Sant Rafel del Riu:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/11/urbanismo-da-luz-verde-al-segundo-pai.html
Sant Vicent del Raspeig:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/08/polmica-en-sant-vicent-por-el-uso-de.html
https://www.informacion.es/alacanti/2010/02/14/construccion-campo-golf-sabinar-paraliza-7213037.html
https://rutasyvericuetos.blogspot.com/2016/10/el-sabinar-de-la-familia-ghiglione.html
Tancats de la Pipa i de l’Illa:
http://www.albufera.bio/index.php/es/ct-menu-item-25/ct-menu-item-31
https://riunet.upv.es/server/api/core/bitstreams/2b6f1a5d-8624-43f4-b810-3b88776ab956/content
Tim Lenton i els punts d’inflexió
climàtica:
LENTON, T.M., HELD, H., KRIEGLER, E., SCHELLNHUBER, H.J. (2008) “Tipping
elements in the Earth's climate System”. Harvard University, Cambridge, MA. February
12, 2008. 105 (6) 1786-1793. https://doi.org/10.1073/pnas.0705414105
Tonyines roges:
Quercus número 269, pàgina 65.
Torrevella:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/11/el-caso-del-alcalde-de-torrevieja-lleva.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/09/el-equipo-de-gobierno-de-torrevieja.html
Un troleibús pel mig del parc de Ribalta:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/12/los-tcnicos-redactores-del-plan.html
Urbanisme, el gran esclafit
immobiliari:
https://www.expansion.com/2008/05/15/empresas/inmobiliario/1123858.html
Laura Ballester (2005) “El laberinto urbanístico sin fin”. Levante EMV.
22/05/11.
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2011/05/el-laberinto-urbanistico-sin-fin.html
Uruguai: l’autonomia energètica gràcies
a les renovables:
Javier Peña “Hope” @hope_enpie. A la xarxa X. 21/10/25.
https://www.youtube.com/watch?v=lfocIijHS20
https://ens.dk/en/press/electricity-consumption-went-2010?utm_source=chatgpt.com
Vilafamés:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/10/el-tsj-anula-el-pai-la-foya-de-vilafams.html
Vilamarxant:
https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2008/12/14/paisajes-crisis-13355409.html
WWF Grup Alacant:
https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda101.pdf
Xàrquia Alternatives-Ecologistes en
Acció:
https://www.ecologistasenaccion.org/12502/ocupacio-de-la-desembocadura-del-barranc-de-vilella/
Xilxes:
Zarra:
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/10/detienen-los-alcaldes-de-zarra-y.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/11/el-juez-cita-como-imputados-4-ediles-de.html
https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/10/el-alcalde-de-zarra-permita-su-hijo.html
https://elpais.com/diario/2008/10/29/cvalenciana/1225311478_850215.html
Música i pel·lícules recomanades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada