NATURALISTES
El mes d'abril l'Ajuntament de Meliana
va oferir una ampla parcel·la prop de la mar, per a la construcció d'una Universitat Laboral. Les Laborals
depenien del Ministeri de Treball, es
concebien com un lloc d'estudi dels fills dels treballadors, molt sovint en
règim d'internat. El mes de juny decidiren canviar d'ubicació i fer-la al Racó de l'Olla, un dels llocs naturals més
valuosos de la Devesa del Saler. El
ple de l’Ajuntament de València
aprovà regalar eixos terrenys al ministeri.
 |
| Detall del Palauet de Nolla, Meliana, Arxiu RMiB |
Els naturalistes valencians s'oposaren fermament a cap construcció al mig
d'un dels millors racons de biodiversitat
de tota l'Albufera. Les veus que
s'alçaren per a protegir aquest indret foren: José Julio Tato Cumming (Alacant, 1918-1989), Miquel Gil Corell (València, 1921-2003), Raimundo Manuel Martel de
San Gil (Santa Cruz de Tenerife, 1914-2000), el professor Ignacio Docavo Alberti (Madrid, 1922-2016), Antoni Mira Franco i Lluís Pechuán Albiñana.
 |
| Julián Sorell Huxley |
Els valencians obtingueren suport de Ramon
Margalef López (Barcelona, 1919-2004), del biòleg Julián Sorell Huxley (Londres, 1887-1975) i de Francisco Bernis Madrazo (Salamanca, 1916-2003). Afortunadament el
ministeri va canviar i decidí fer la Laboral
a Xest, a la Foia de Bunyol, les obres començaren l'any 1968 i acabaren en
1969.
CRÒNICA DE 1964
 |
| Maqueta del Pla del Saler |
L'Ajuntament de València tenia uns altres plans per a la Devesa, la corporació aprovà el Pla d'Ordenació del Saler, ratificant-lo el ministeri l’any
següent. El pla reservava el 75% de la superfície com a pineda verda, però al
25% restant volien construir 4000 casetes de bany, hotels, restaurants i bars
per a 100.000 persones i 4.000 vehicles, piscines, dos camps de futbol per
10.000 espectadors, bolera, pista d'atletisme, una venda taurina, un teatre per
a 5.000 espectadors, una capella, un heliport, un port per 200 embarcacions,
cinquanta torres de 15 plantes i set de 10, habitatges unifamiliars, un palau
de congressos, un hipòdrom i una gran autopista per comunicar-ho tot amb la
capital. Nyas coca, quasi res! Tot mentre començaven les obres del Parador Nacional, a l’extrem sud de la Devesa.
 |
| Resum de dades tècniques del Pla del Saler |
 |
| Parador del Saler |
La ciutat de València creixia acceleradament, es van licitar les obres del Pla Sud, s'estava construint la
carretera d’accés nord al cap i cassal, l’N-340,
es reformava la ronda de Trànsits,
s'havia inaugurat la Piscina de València
i estava en marxa el projecte de la construcció de Fira València. Remodelaren la plaça del Caudillo i l’1 d’abril clavaren l’estàtua eqüestre del dictador, popularment
rebé el malnom del burro i l’haca, aguantaren
allí fins a 1983.
 |
| Segell del Pla Sud |
El conegut popularment com el Trenet
de València fou una xarxa de
ferrocarrils de via estreta que connectava la ciutat de València amb bona part de la seua àrea metropolitana. El primer
servici entrà en funcionament en 1888. En el seu moment més àlgid arribà a
estar composta per cinc línies radials amb finalització a Llíria, Bétera, Rafelbunyol, el Grau i Vilanova de Castelló. En total sumaven una longitud total de cent
vint quilòmetres de vies i comptava amb seixanta-nou estacions. La Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de
València (CTFV) fou l'encarregada de la seua explotació entre 1917 i 1964,
la saviesa popular li ficà el malnom de "Cacaus, Tramussos, Faves i Vi".
 |
| Cacaus, Tramussos, Faves i Vi |
L’1 de novembre d’aquest 1964, després d'haver electrificat tota la xarxa la
companyia entrà en fallida i hagueren de revertir la concessió anticipadament a
l'estat, no podien fer front a les nombroses pèrdues. Aleshores els trenets
passaren a RENFE, mentre que els tramvies i els autobusos passaren a la Societat
Anònima Laboral de Transports Urbans de València (SALTUV), la companyia de
transports públics de l'Ajuntament de
València.
 |
| Autobús de la SALTUV |
 |
| Autobús de Vistabella a Castelló |
Eixos anys el transport públic i les carreteres eren molt deficients, els accidents eren massa freqüents. El 23 de febrer l’autobús que anava de Vistabella del Maestrat cap a Castelló van mig eixir-se de la carretera, no caigué al precipici de miracle. Els passatgers hagueren d’eixir, sans i estalvis, per la porta de darrere, en quedar la roda baix la porta davantera penjant al precipici.
 |
| Estatua del dictador a València |
El franquisme va decidir aturar les inversions en ferrocarrils i apostar
per la xarxa de carreteres. Es va paralitzar sense acabar, la construcció de la
via fèrria que havia d'unir Baeza i Utiel. L’havien començat en la
dictadura de Miguel Primo de Rivera
Orbaneja (Jerez de la Frontera, 1870-1930), l'any 1926. Eixe era un dels
trams que havien d’unir l'Estret amb
la frontera francesa. Passava per Utiel i després devia continuar fins a Lleida, per a finalitzar a localitat
occitana de Sent Gironç, prop d'Andorra. Eixe traçat haguera ajudat a
vertebrar el país, bona part del seu recorregut transcorre per l’actual Espanya
Buidada.
 |
| Obres de la pista d'Ademús 1964 |
Tabarca és l'única illa habitada de tot el litoral valencià, aquest any la van declarar Conjunt Històric Artístic. L’estat va comprar els terrenys per a construir l'aeroport de l'Altet (Alacant-Elx), que obrí al trànsit en 1967. Abans les comarques del sud per a les connexions aèries utilitzaven la base aèria de Rabassa.
 |
| Tabarca, Arxiu RMiB |
El que fou la Reial Escola de Panys
d'Alcoi en la segona meitat del
segle XVIII que impulsà la industrialització de la vila, es convertí aquest any
en l'Escola d'Enginyeria Tècnica
Industrial. En 1972 s'incorporaria a la Universitat Politècnica de València i en 1998 seria el Campus Universitari
d'Alcoi.
 |
| Escola de Panys d'Alcoi |
A Sogorb hagueren de tancar el
mercat de porcs per una soca de la pesta porcina africana.
L'alcalde de Benidorm, Pedro Zaragoza Orts (Benidorm, 1922-2008) amb la col·laboració de l'ajuntament de Bilbao i la Caixa d'Estalvis de Biscaia, van convidar a 150 parelles de novençans a passar dotze dies de vacances a Benidorm, per 5.000 pessetes tot inclòs. El 2 de maig de 1964 arribaren els autobusos amb les parelles, els va rebre el batle amb focs artificials i els convidà un gran sopar que incloïa caviar. Tot va eixir al NODO i això ajuda a promocionar la ciutat de la Marina Baixa com a destí del turisme nacional.
Aquest any es va convocar l'Aplec a la Vall d'Uixó i tornaren les dificultats. Per això per al següent diumenge, el darrer d'octubre, es va convocar una marxa a peu des de València cap al Puig. Les processons cíviques cap al monestir continuaren fins a 1968, quan el governador civil tornà a prohibir-les i tancà la població. Haguérem d'esperar fins a 1977 per a tornar a fer l'Aplec al Puig, que sols durà un any. L'únic que mantingué la tradició fou el PSAN, fins a 1991 quan l'Assemblea per l'Autodeterminació va tornar a recuperar-les.
CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL
Aquest any el franquisme celebrà l'efemèride del que anomenaren com a “XXV
Anys de Pau” i generosament llevaren l’impost als que posseïen un aparell de ràdio.
A més l'1 de gener de 1964 iniciavem el Primer Pla de Desenvolupament que
dissenyà el tecnòcrata de l’OPUS DEI, Laureà López Rodó (Barcelona, 1920-2000).
S’aprovà la Llei d’Energia Nuclear que elaboraren els tècnics de la Junta d’Energia Nuclear (JEN).
El govern promulgà la Llei 191/1964 de 24 de desembre d’Associacions mitjançant la qual pretenien legalitzar-les. Les veïnals tingueren el peculiar nom d’Associacions Veïnals de Caps de Família per aprofitar la figura associativa creada pels falangistes.
Foren un intent més del franquisme per a tindre controlada la població. En l’article primer reconeixia que el Fuero de los Españoles (1945), una mena de constitució franquista, reconeixia el dret d’associació, però sols per promoure fins lícits i determinats!
En el dos explicava que els fins d'una associació devien estar clarament
reflectits en els seus estatuts, sense cap mena de dubte. Rematava en l'article
definint els fins il·lícits, eren tots els que anaven en contra dels principis
fonamentals del Moviment. En resum
era una mena d’embarbussament per no legalitzar cap associació que no volgueren,
per a permetre sols les que els agradaren.
 |
| Observatori del Teide, Arxiu RMiB |
L’observatori astronòmic del Teide
el fundà la Universitat de la Llacuna,
en 1959. Aquest 1964 instal·laren el primer telescopi professional al massís d'Izaña, a 2400 metres d'altitud, en l'illa
de Tenerife.
PUBLICACIONS
El mes de gener es va publicar a València
el primer número de la Cartelera Turia que fundaren uns
joves per dinamitzar la vida cultural del Cap i Casal, encara hui continuen
fent-ho. L’escriptor Manuel Vázquez
Montalban (Barcelona, 1939-2003)
per a definir-los, digué que eren...: “Exterminadores,
cultos, polícromos, rojos, verdes, colorados, los de Cartelera Turia
constituyen una extraña y reducida secta que cada semana nos envía la botella
del náufrago con sus críticas de espectáculos que rompen los moldes de los
mensajes obvios”.
El cine significà moltes més coses als darrers anys del franquisme, va ser
una finestra oberta al món que mostrava el que no podíem tindre aquí. A partir
de 1960 es començaren a organitzar cinefòrums
o cine-clubs, amb l’excusa
reunir-se per vorer una pel·lícula i comentar-la després, es feien intensos debats
que s’aprofitaven per a parlar de tot en temps de censura.
Francisco Bernis publicà “Información espanyola sobre anátida y fochas (Época Invernal)”,
editat per la Sociedad Española de Ornitología.
FONTS:
TEMES, V., VIVANCO, L.F., CANO, J., OCHOA, C. (1964) “Proyecto de Ordenación
Turística de la Albufera y las playas de Saler”.Revista de Arquitéctura. NÚM.
65, 13-21
Los Trolebuses de Valencia (1951-1976); https://www.busvalencia.com/indextrolebuses.htm
RAMOS, A. (2020) “Història d’un cine-club (II)´.50 anys del CC Ausiàs March
de la Normal (1968-1971)”. SAÓ.
https://revistasao.cat/historia-dun-cine-club-ii-50-anys-del-cc-ausias-march-de-la-normal-1968-1971/
ALGARRA, J. (2017) “Història de la Marxa a peu de València al Puig del darrer diumenge d’octubre” LEVANTE EMV. 27/10/17
EL PAÍS VALENCIÀ EN 1964
 |
| Dénia 1964 |
 |
| Guardamar del Segura, 1964 |
 |
| Finestrat en 1964 |
BANDA SONORA RECOMANADA:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada