Passa al contingut principal

Any 1964

 


NATURALISTES

El mes d'abril l'Ajuntament de Meliana va oferir una ampla parcel·la prop de la mar, per a la construcció d'una Universitat Laboral. Les Laborals depenien del Ministeri de Treball, es concebien com un lloc d'estudi dels fills dels treballadors, molt sovint en règim d'internat. El mes de juny decidiren canviar d'ubicació i fer-la al Racó de l'Olla, un dels llocs naturals més valuosos de la Devesa del Saler. El ple de l’Ajuntament de València aprovà regalar eixos terrenys al ministeri.


Detall del Palauet de Nolla, Meliana, Arxiu RMiB

Els naturalistes valencians s'oposaren fermament a cap construcció al mig d'un dels millors racons de biodiversitat de tota l'Albufera. Les veus que s'alçaren per a protegir aquest indret foren: José Julio Tato Cumming (Alacant, 1918-1989), Miquel Gil Corell (València, 1921-2003), Raimundo Manuel Martel de San Gil (Santa Cruz de Tenerife, 1914-2000), el professor Ignacio Docavo Alberti (Madrid, 1922-2016), Antoni Mira Franco i Lluís Pechuán Albiñana.


Julián Sorell Huxley


Els valencians obtingueren suport de Ramon Margalef López (Barcelona, 1919-2004), del biòleg Julián Sorell Huxley (Londres, 1887-1975) i de Francisco Bernis Madrazo (Salamanca, 1916-2003). Afortunadament el ministeri va canviar i decidí fer la Laboral a Xest, a la Foia de Bunyol, les obres començaren l'any 1968 i acabaren en 1969.

 

CRÒNICA DE 1964

Maqueta del Pla del Saler


L'Ajuntament de València tenia uns altres plans per a la Devesa, la corporació aprovà el Pla d'Ordenació del Saler, ratificant-lo el ministeri l’any següent. El pla reservava el 75% de la superfície com a pineda verda, però al 25% restant volien construir 4000 casetes de bany, hotels, restaurants i bars per a 100.000 persones i 4.000 vehicles, piscines, dos camps de futbol per 10.000 espectadors, bolera, pista d'atletisme, una venda taurina, un teatre per a 5.000 espectadors, una capella, un heliport, un port per 200 embarcacions, cinquanta torres de 15 plantes i set de 10, habitatges unifamiliars, un palau de congressos, un hipòdrom i una gran autopista per comunicar-ho tot amb la capital. Nyas coca, quasi res! Tot mentre començaven les obres del Parador Nacional, a l’extrem sud de la Devesa.


Resum de dades tècniques del Pla del Saler



Parador del Saler


La ciutat de València creixia acceleradament, es van licitar les obres del Pla Sud, s'estava construint la carretera d’accés nord al cap i cassal, l’N-340, es reformava la ronda de Trànsits, s'havia inaugurat la Piscina de València i estava en marxa el projecte de la construcció de Fira València. Remodelaren la plaça del Caudillo i l’1 d’abril clavaren l’estàtua eqüestre del dictador, popularment rebé el malnom del burro i l’haca,  aguantaren allí fins a 1983.


Segell del Pla Sud

El conegut popularment com el Trenet de València fou una xarxa de ferrocarrils de via estreta que connectava la ciutat de València amb bona part de la seua àrea metropolitana. El primer servici entrà en funcionament en 1888. En el seu moment més àlgid arribà a estar composta per cinc línies radials amb finalització a Llíria, Bétera, Rafelbunyol, el Grau i Vilanova de Castelló. En total sumaven una longitud total de cent vint quilòmetres de vies i comptava amb seixanta-nou estacions. La Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de València (CTFV) fou l'encarregada de la seua explotació entre 1917 i 1964, la saviesa popular li ficà el malnom de "Cacaus, Tramussos, Faves i Vi".


Cacaus, Tramussos, Faves i Vi

L’1 de novembre d’aquest 1964, després d'haver electrificat tota la xarxa la companyia entrà en fallida i hagueren de revertir la concessió anticipadament a l'estat, no podien fer front a les nombroses pèrdues. Aleshores els trenets passaren a RENFE, mentre que els tramvies i els autobusos passaren a la Societat Anònima Laboral de Transports Urbans de València (SALTUV), la companyia de transports públics de l'Ajuntament de València.


Autobús de la SALTUV



Autobús de Vistabella a Castelló

Eixos anys el transport públic i les carreteres eren molt deficients, els accidents eren massa freqüents. El 23 de febrer l’autobús que anava de Vistabella del Maestrat cap a Castelló van mig eixir-se de la carretera, no caigué al precipici de miracle. Els passatgers hagueren d’eixir, sans i estalvis, per la porta de darrere, en quedar la roda baix la porta davantera penjant al precipici.


Estatua del dictador a València


El franquisme va decidir aturar les inversions en ferrocarrils i apostar per la xarxa de carreteres. Es va paralitzar sense acabar, la construcció de la via fèrria que havia d'unir Baeza i Utiel. L’havien començat en la dictadura de Miguel Primo de Rivera Orbaneja (Jerez de la Frontera, 1870-1930), l'any 1926. Eixe era un dels trams que havien d’unir l'Estret amb la frontera francesa. Passava per Utiel i després devia continuar fins a Lleida, per a finalitzar a localitat occitana de Sent Gironç, prop d'Andorra. Eixe traçat haguera ajudat a vertebrar el país, bona part del seu recorregut transcorre per l’actual Espanya Buidada.

Obres de la pista d'Ademús 1964

L’illa de Tabarca es va declarar com a Conjunt Històric Artístic. Aquest any compraren els terrenys per a construir l'aeroport de l'Altet (Alacant-Elx), que obrí al trànsit en 1967. Abans les comarques del sud utilitzaven la base aèria de Rabassa.


Tabarca, Arxiu RMiB


El que fou la Reial Escola de Panys d'Alcoi en la segona meitat del segle XVIII que impulsà la industrialització de la vila, es convertí aquest any en l'Escola d'Enginyeria Tècnica Industrial. En 1972 s'incorporaria a la Universitat Politècnica de València i en 1998 seria el Campus Universitari d'Alcoi.


Escola de Panys d'Alcoi

A Sogorb hagueren de tancar el mercat de porcs per una soca de la pesta porcina africana.




L'alcalde de Benidorm, Pedro Zaragoza Orts (Benidorm, 1922-2008) amb la col·laboració de l'ajuntament de Bilbao i la Caixa d'Estalvis de Biscaia, van convidar a 150 parelles de novençans a passar dotze dies de vacances a Benidorm, per 5.000 pessetes tot inclòs. El 2 de maig de 1964 arribaren els autobusos amb les parelles, els va rebre el batle amb focs artificials i els convidà un gran sopar que incloïa caviar. Tot va eixir al NODO i això ajuda a promocionar la ciutat de la Marina Baixa com a destí del turisme nacional.

 

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL




Aquest any el franquisme celebrà l'efemèride del que anomenaren com a “XXV Anys de Pau” i generosament llevaren l’impost als que posseïen un aparell de ràdio. A més l'1 de gener de 1964 iniciavem el Primer Pla de Desenvolupament que dissenyà el tecnòcrata de l’OPUS DEI, Laureà López Rodó (Barcelona, 1920-2000).




S’aprovà la Llei d’Energia Nuclear que elaboraren els tècnics de la Junta d’Energia Nuclear (JEN).



Aquest any es va promulgar la llei d’Associacions del Moviment mitjançant la qual pretenien legalitzar-se les associacions de veïns, tot i que sota el peculiar nom de Asociaciones Vecinales de Cabezas de Familia.



Sols fou un intent més del franquisme per a tindre controlada la població. En l’article primer reconeixia que el Fuero de los Españoles (1945), una mena de constitució franquista, reconeixia el dret d’associació, però sols per promoure fins lícits i determinats!

En el dos explicava que els fins d'una associació devien estar clarament reflectits en els seus estatuts, sense cap mena de dubte. Rematava en l'article tres que els fins il·lícits eren tots els que anaven en contra dels principis fonamentals del Moviment. En resum, era una mena d’embarbussament per no legalitzar cap associació que no volgueren, per a permetre sols les que els agradaren.


Observatori del Teide, Arxiu RMiB


L’observatori astronòmic del Teide el fundà la Universitat de la Llacuna, en 1959. Aquest 1964 instal·laren el primer telescopi professional al massís d'Izaña, a 2400 metres d'altitud, en l'illa de Tenerife.

PUBLICACIONS




El mes de gener es va publicar a València el primer número de la Cartelera Turia que fundaren uns joves per dinamitzar la vida cultural del Cap i Casal, encara hui continuen fent-ho. L’escriptor Manuel Vázquez Montalban (Barcelona, 1939-2003) per a definir-los, digué que eren...: “Exterminadores, cultos, polícromos, rojos, verdes, colorados, los de Cartelera Turia constituyen una extraña y reducida secta que cada semana nos envía la botella del náufrago con sus críticas de espectáculos que rompen los moldes de los mensajes obvios”.




El cine significà moltes més coses als darrers anys del franquisme, va ser una finestra oberta al món que mostrava el que no podíem tindre aquí. A partir de 1960 es començaren a organitzar cinefòrums o cine-clubs, amb l’excusa reunir-se per vorer una pel·lícula i comentar-la després, es feien intensos debats que s’aprofitaven per a parlar de tot en temps de censura.




Francisco Bernis publicà “Información espanyola sobre anátida y fochas (Época Invernal)”, editat per la Sociedad Española de Ornitología

 

FONTS:

TEMES, V., VIVANCO, L.F., CANO, J., OCHOA, C. (1964) “Proyecto de Ordenación Turística de la Albufera y las playas de Saler”.Revista de Arquitéctura. NÚM. 65, 13-21

https://www.coam.org/media/Default%20Files/fundacion/biblioteca/revista-arquitectura-100/1959-1973/docs/revista-articulos/revista-arquitectura-1964-n65-pag13-21.pdf

Los Trolebuses de Valencia (1951-1976); https://www.busvalencia.com/indextrolebuses.htm

RAMOS, A. (2020) “Història d’un cine-club (II)´.50 anys del CC Ausiàs March de la Normal (1968-1971)”. SAÓ.

https://revistasao.cat/historia-dun-cine-club-ii-50-anys-del-cc-ausias-march-de-la-normal-1968-1971/


EL PAÍS VALENCIÀ EN 1964


Dénia 1964

Guardamar del Segura, 1964


Finestrat en 1964




BANDA SONORA RECOMANADA: 






Comentaris