“L’ecologia és a l’ecologisme allò que la sociologia és al socialisme”
Ramon Margalef
NATURALISTES
On construir la Universitat Laboral?
El mes d'abril l'Ajuntament de Meliana va oferir una ampla parcel·la prop
de la mar, per a la construcció d'una Universitat Laboral, una mena de formació
professional. Les Laborals eren centres d’educació que depenien del Ministeri
de Treball, es concebien com un lloc d'estudi per als fills dels treballadors,
molt sovint en règim d'internat.
 |
| Detall del Palauet de Nolla, Meliana, Arxiu RMiB |
Naturalistes valencians contra la Laboral
al Saler
El mes de juny decidiren canviar d'ubicació i fer-la al Racó de l'Olla, un
dels llocs naturals més valuosos de la Devesa del Saler i el ple de l’Ajuntament
de València aprovà regalar eixos terrenys al ministeri. Els naturalistes
valencians s'oposaren fermament a cap construcció al mig d'un dels millors
racons de biodiversitat de tota l'Albufera. Les veus que s'alçaren per a
protegir aquest indret foren: José Julio Tato Cumming (Alacant, 1918-1989),
Miquel Gil Corell (València, 1921-2003),
Raimundo Manuel Martel de San Gil (Santa Cruz de Tenerife, 1914-2000), el
professor Ignacio Docavo Alberti (Madrid, 1922-2016), Antoni Mira Franco i
Lluís Pechuán Albiñana. Els valencians obtingueren suport de Ramon Margalef
López (Barcelona, 1919-2004), del biòleg Julián Sorell Huxley (Londres,
1887-1975) i de Francisco Bernis Madrazo (Salamanca, 1916-2003).
Per sort acabaren fent la Universitat Popular a Xest, a la Foia de Bunyol,
les obres començaren l'any 1968, acabaren en 1969 i la inauguraren en 1970.
 |
| Julián Sorell Huxley |
CRÒNICA DE 1964
 |
| Maqueta del Pla del Saler |
Pla d'Ordenació del Saler
L'Ajuntament de València tenia uns altres plans per a la Devesa, la corporació aprovà el Pla d'Ordenació del Saler, ratificant-lo el ministeri l’any següent. El pla reservava el 75% de la superfície com a pineda verda, però al 25% restant volien construir 4000 casetes de bany, hotels, restaurants i bars per a 100.000 persones i 4.000 vehicles, piscines, dos camps de futbol per 10.000 espectadors, bolera, pista d'atletisme, una venda taurina, un teatre per a 5.000 espectadors, una capella, un heliport, un port per 200 embarcacions, cinquanta torres de 15 plantes i set de 10, habitatges unifamiliars, un palau de congressos, un hipòdrom i una gran autopista per comunicar-ho tot amb la capital. Nyas coca, quasi res! Tot mentre començaven les obres del Parador Nacional, a l’extrem sud de la Devesa.
 |
| Resum de dades tècniques del Pla del Saler |
 |
| Obres de la pista d'Ademús 1964 |
El creixement de València
La ciutat de València creixia acceleradament, es van licitar les obres del
Pla Sud, s'estava construint la carretera d’accés nord al cap i cassal, l’N-340,
es reformava la ronda de Trànsits, s'havia inaugurat la Piscina de València i estava
en marxa el projecte de la construcció de Fira València.
El burro i l’haca al mig de la plaça!
Després de refer la plaça del “Caudillo”,
l'1 d'abril van col·locar l'estàtua eqüestre de Franco a València. L’obra
la van encarregar a l'escultor José Capuz Mamano (València, 1884-1964), per a
celebrar els 25 anys de finalització de la Guerra Civil i l’original el ficaren
a Madrid, la del cap i casal era una còpia que haguérem d’aguantar fins a 1983.
 |
| Cacaus, Tramussos, Faves i Vi (CTFV) |
La fi dels “trenets” i del tram de Baeza a Utiel
El conegut popularment com el “trenet” de València va ser una xarxa de
ferrocarrils de via estreta que connectava la ciutat de València amb bona part
de la seua àrea metropolitana. El primer servici entrà en funcionament en 1888.
En el seu moment més àlgid arribà a estar composta per cinc línies radials amb
finalització a Llíria, Bétera, Rafelbunyol, el Grau i Vilanova de Castelló. En
total sumaven una longitud total de cent vint quilòmetres de vies i comptava
amb seixanta-nou estacions. La Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de València
(CTFV) fou l'encarregada de la seua explotació entre 1917 i 1964, la saviesa
popular li ficà el malnom de "Cacaus,
Tramussos, Faves i Vi". L’1 de novembre d’aquest 1964, després d'haver
electrificat tota la xarxa la companyia entrà en fallida i hagueren de revertir
la concessió anticipadament a l'estat, perquè no podien fer front a les
nombroses pèrdues.
 |
| Autobús de la SALTUV |
Quelcom paregut va passar a Alacant, allí tenien la companyia Estratégicos y Secundarios de Alicante (ESA). Tots els “trenets” passaren a RENFE, mentre que els tramvies i els autobusos passaren a la Societat Anònima Laboral de Transports Urbans de València (SALTUV), una companyia de transports públics creada per l'Ajuntament de València.
El franquisme va decidir aturar les inversions en ferrocarrils i apostar per la xarxa de carreteres. Va paralitzar sense acabar la via fèrria que havia d'unir Baeza i Utiel que haguera segut un corredor mediterrani. L’havien començat en 1926, en la dictadura de Miguel Primo de Rivera Orbaneja (Jerez de la Frontera, 1870-1930). Eixe era un dels trams que havien d’unir l'Estret amb la frontera francesa. Des d’Utiel les vies devien continuar fins a Lleida, per a finalitzar a localitat occitana de Sent Gironç, prop d'Andorra. Eixe traçat haguera ajudat a vertebrar el país, i haguera evitat la despoblació de l’interior, de bona part de l’actual Espanya Buidada.
 |
| Autobús de Vistabella a Castelló |
Eixos anys el transport públic i les carreteres eren molt deficients, els accidents eren massa freqüents. El 23 de febrer l’autobús que anava de Vistabella del Maestrat cap a Castelló van mig eixir-se de la carretera, no caigué al precipici de miracle. Els passatgers hagueren d’eixir, sans i estalvis, per la porta de darrere, en quedar la roda baix la porta davantera penjant al precipici.
 |
| Tabarca, Arxiu RMiB |
Tabarca i l’Altet
Tabarca és l'única illa habitada de tot el litoral valencià, aquest any la
van declarar Conjunt Històric Artístic. L’estat va comprar els terrenys per a
construir l'aeroport de l'Altet (Alacant-Elx), que obrí al trànsit en 1967. Abans
les comarques del sud per a les connexions aèries utilitzaven la base aèria de
Rabassa.
 |
| Escola de Panys d'Alcoi |
L'Escola d'Enginyeria Tècnica Industrial d'Alcoi
El que fou la Reial Escola de Panys d'Alcoi en la segona meitat del segle
XVIII que impulsà la industrialització de la vila, es convertí aquest any en
l'Escola d'Enginyeria Tècnica Industrial. En 1972 s'incorporaria a la
Universitat Politècnica de València i en 1998 seria el Campus Universitari d'Alcoi.
Pesta porcina a Sogorb
A Sogorb hagueren de tancar el mercat de porcs per una soca de la pesta porcina africana.
Singular campanya publicitària turística per a Benidorm
L'alcalde de Benidorm, Pedro Zaragoza Orts (Benidorm, 1922-2008) amb la
col·laboració de l'Ajuntament de Bilbao i la Caixa d'Estalvis de Biscaia, van
convidar a 150 parelles de novençans a passar dotze dies de vacances a Benidorm,
per 5.000 pessetes tot inclòs. El 2 de maig de 1964 arribaren els autobusos amb
les parelles, els va rebre el batle amb focs artificials i els convidà un gran
sopar que incloïa caviar. Tot va eixir al NODO i això ajuda a promocionar la ciutat
de la Marina Baixa com a destí del turisme nacional.
Aplec a la Vall d'Uixó i al Puig
En 1964 es convocà l'Aplec a la Vall d'Uixó i tornaren les dificultats. Per
això, per al següent diumenge, el darrer d'octubre, es va convocar una marxa a
peu des de València cap al Puig, amb l’excusa de fer una marxa-romeria al
Monestir del Puig amb pujada a la Muntanyeta, per a evitar prohibicions
governamentals. Les processons cíviques cap al monestir continuaren fins a
1968, quan el governador civil tornà a prohibir-les i tancà la població.
Haguérem d'esperar fins a 1977 per a tornar a fer l'Aplec al Puig, tot i que sols
durà un any. En 1978, 79 i 80 es canviaren per actes multitudinaris que
ompliren espais cèntrics com a places de bous, l'únic que mantingué la tradició
fou el PSAN. En 1991 l'Assemblea per l'Autodeterminació va tornar a
recuperar-les.
CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL
L’Opus Dei al govern franquista
Aquest any el franquisme celebrà l'efemèride del que anomenaren com a “XXV Anys de Pau” i generosament llevaren l’impost als que posseïen un aparell de ràdio. A més l'1 de gener de 1964 iniciavem el Primer Pla de Desenvolupament que dissenyà el tecnòcrata de l’OPUS DEI, Laureà López Rodó (Barcelona, 1920-2000).
Llei d’Associacions i d’Energia
Nuclear
El govern promulgà la Llei 191/1964 de 24 de desembre d’Associacions mitjançant la qual pretenien legalitzar-les.
Les veïnals tingueren el peculiar nom d’Associacions Veïnals de Caps de Família
per aprofitar la figura associativa creada pels falangistes. Foren un intent més
del franquisme per a tindre controlada la població. En l’article primer
reconeixia que el “Fuero de los Españoles”
(1945), una mena de constitució franquista, reconeixia el dret
d’associació, però sols per promoure fins lícits i determinats! En el dos
explicava que els fins d'una associació devien estar clarament reflectits en
els seus estatuts, sense cap mena de dubte. Rematava en l'article definint els
fins il·lícits, eren tots els que anaven en contra dels principis fonamentals
del Moviment. En resum era una mena d’embarbussament per no legalitzar cap
associació que no volgueren, per a permetre sols les que els agradaren. També
s’aprovà la Llei d’Energia Nuclear que elaboraren els tècnics de la Junta
d’Energia Nuclear (JEN).
Protestes contra la contaminació a Huelva
Hi hagué protestes ciutadanes contra la greu contaminació que provocava el Polígon Químic de Huelva.
Escissió en el PCE, comunistes i maoistes
El Partit Comunista d’Espanya va sofrir una escissió contra el revisionisme
euro-comunista encapçalat pel seu secretari general, Santiago Carrillo Solares
(Gijón, 1915-2012), després de la ruptura comunista entre la Xina i l’URSS. Els
maoistes fundaren el PCE Marxista-Leninista que dirigia Benita Ganuza “Elena
Odena” (Sant Sebastià, 1930-1985) i la seua parella Raúl Marco. Amb altres
grups, com el valencià Nova Germania, fundaren en 1971 el (FRAP) com resposta
al Procés de Burgos amb l’objectiu de derrotar militarment el feixisme i en
1973 mataren a un subinspector de la brigada polític social (BPS).
Accident d’un satèl·lit dels EUA, contaminació per
plutoni a Madagascar
Un satèl·lit estatunidenc SNAP-9A tingué un accident durant la seua posada en òrbita i es va desintegrar damunt de Madagascar. Es va alliberar en el medi ambient un quilo de plutoni 238 que duia com a combustible, un isòtop radioactiu amb una vida mitjana de 87,7 anys. La petjada d'aquest isòtop radioactiu encara es detecta en la torba del país africà.
La “Gran Transformació” de Karl Polanyi
Aquest any traspassava l’antropòleg econòmic, economista i sociòleg, Karl Polanyi (Viena, 1886-1964). En la seua obra mestra “La Gran Transformació” (1944), va estudiar els esdeveniments que van caracteritzar l'origen del sistema capitalista, tal com ho coneixem hui. En ell va encunyar el concepte de la “Gran Transformació” després d’analitzar el canvi antropològic que significà la conversió en mercaderies tres coses que mai havien de ser-ho: el treball, la terra i els diners. La Societat de Mercat del Sistema Capitalista ha deformat radicalment la nostra visió de l'home i de la societat. Aquestes percepcions deformades constitueixen un dels principals obstacles que ens impedeixen resoldre els problemes de la nostra civilització. Polanyi creu que cal plantejar-se la racionalitat d’una econòmica basada en la producció i en els intercanvis i aquest és el punt de partida per a evitar que les polítiques socials estiguen supeditades als tecnòcrates. Creu que ells prefereixen divinitzar els paràmetres econòmics i així es converteixen en els summes sacerdots de l'ordre social. En realitat utilitzen una retòrica gastada que parla de recuperació d'excedents, del creixement de l'economia, fins i tot «del miracle econòmic» o la modernització. Els seus arguments funcionen com una closca d’ou buida quan es desvinculen de les poblacions directament afectades per aquests paràmetres macroeconòmics.
PUBLICACIONS
Cartelera Turia
El mes de gener es va publicar a València el primer número de la Cartelera Turia que fundaren uns joves per
dinamitzar la vida cultural del Cap i Casal, encara hui continuen fent-ho. L’escriptor
Manuel Vázquez Montalban (Barcelona, 1939-2003) per a definir-los, digué que
eren:
“Exterminadores, cultos, polícromos,
rojos, verdes, colorados, los de Cartelera Turia constituyen una extraña y
reducida secta que cada semana nos envía la botella del náufrago con sus
críticas de espectáculos que rompen los moldes de los mensajes obvios”.
El cine significà moltes més coses als darrers anys del franquisme, va ser
una finestra oberta al món que mostrava el que no podíem tindre aquí. A partir
de 1960 es començaren a organitzar cinefòrums o cine-clubs, amb l’excusa
reunir-se per vorer una pel·lícula i comentar-la després, es feien intensos debats
que s’aprofitaven per a parlar de tot en temps de censura.
Llista Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN
Es va publicar la primera Llista Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN
(també denominat com a Llibre Roig). És l'inventari més complet sobre l'estat
de conservació de les espècies d'animals i plantes a escala mundial, que
elabora la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).
Herbert Marcuse i l'home unidimensional
"Siguam realistes, demanem l'impossible".
El considerat com el pare la Nova Esquerra va publicar “One Dimensional Man” (1964). En ell el crític marxista Herbert Marcuse (Berlí, 1898-1979) s’oposa la societat capitalista, tot i que enmig d’un pessimisme lúcid reconeix que l’oposició és inútil.
A diferència del que ocorria en el capitalisme primerenc, quan el ferm moviment proletari era una força amb potencial suficient per a poder derrocar al sistema, ara la societat moderna està tan estructurada que no pot articular cap forma d'oposició, i no pot existir cap moviment individual ni col·lectiu capaç d'oposar-se o de soscavar les seues profundes arrels socioeconòmiques. La fermesa actual del capitalisme avançat s’ha aconseguit mitjançant l’estat del benestar, que ha millorat el nivell de vida dels obrers, tot i que, en realitat, és un avanç insignificant, però els seus efectes desmobilitzadors han sigut contundents. El capitalisme ha provocat la desaparició del moviment proletari, fins i tot ha acabat amb els moviments antisistema més emblemàtics, com el moviment punk-anarquista o el moviment bohemi. Tot acaben sotmesos i assimilats per la societat que després els converteix en puntals amb els quals reforçar l’actual societat coactiva.
La formació de la consciència humana es fa en la infantesa, a l'interior de la família: en aquesta etapa, l'home en formació adquireix les seues categories normatives i tot el seu marc de referència per a enfrontar-se al món. Per a poder manipular a la població, la societat industrial moderna ha substituït aquest àmbit familiar. La societat alienant s'ha introduït a través dels mitjans de comunicació de masses, reemplaçant a la família, i formant als homes amb categories que no ixen d'ell mateix, sinó del capitalisme. Les necessitats de l'home, així com els seus anhels, somnis i valors, tot ha estat produït per la societat, i d'aquesta manera s'ha assimilat i desactivat qualsevol forma d'oposició o moviment antisistema.
L’home actual té la consciència alienada i ja no pot distingir entre les necessitats reals (les quals provenen de la naturalesa mateixa de l'home) i les necessitats fictícies (aquelles que provenen de la consciència alienada, produïdes per la societat de consum). La principal necessitat per a Marcuse és la llibertat, entesa com l'instint libidinal no sublimat (en termes freudians). La societat industrial moderna ha sublimat l'instint libidinal de l'home, reduint-lo a l'exclusiu àmbit del sexe, quan en realitat el cos mateix de l'home només és ànsia de llibertat. La sublimació de l'instint libidinal i l'encasellament en la seua sexualitat permeten a la societat industrial moderna disposar de la resta del cos humà per a la producció capitalista, així com de la resta d’energies de l’home.
Marcuse s'oposa a l'abstracte del pensament racionalista cartesià, que entén a l'individu com subjecte ideal, descartant el valor de la corporalitat i l’erotisme. Al contrari defensa una posició de vitalisme integral, entenent-la com una actitud d'alliberament tant individual com col·lectiva, que permet treure a la llum el més allunyat de les convencions.
Mentre que per a Marx l'alienació està focalitzada en l'àmbit del treball, on a l'home se li arrabassa la seua plusvàlua (i, per tant, la seua condició humana), per a Marcuse l'alienació està dissenyada per actuar en la consciència mateixa de l'home modern, llavors no hi ha cap manera d'escapar a la coacció.
Fonts i referències:
TEMES, V., VIVANCO, L.F., CANO, J., OCHOA, C. (1964) “Proyecto de Ordenación
Turística de la Albufera y las playas de Saler”.Revista de Arquitéctura. NÚM.
65, 13-21
Los Trolebuses de Valencia (1951-1976); https://www.busvalencia.com/indextrolebuses.htm
RAMOS, A. (2020) “Història d’un cine-club (II)´.50 anys del CC Ausiàs March
de la Normal (1968-1971)”. SAÓ.
https://revistasao.cat/historia-dun-cine-club-ii-50-anys-del-cc-ausias-march-de-la-normal-1968-1971/
ALGARRA, J. (2017) “Història de la Marxa a peu de València al Puig del darrer diumenge d’octubre” LEVANTE EMV. 27/10/17
Plutoni a Magadascar
C. RAAF, E. HOLM, N.
RABESIRANANA, R. GARCIA-TENORIO, E. CHAMIZO. (2017) "On the presence of
plutonium in Madagascar following the SNAP-9A satellite failure". Journal
of Environmental Radioactivity 177, 91-99.
http://dx.doi.org/10.1016/j.jenvrad.2017.06.011
La Gran Transformació
https://blogs.publico.es/otrasmiradas/62346/la-gran-transformacion-de-karl-polanyi/
EL PAÍS VALENCIÀ EN 1964
 |
| Dénia 1964 |
 |
| Guardamar del Segura, 1964 |
 |
| Finestrat en 1964 |
BANDA SONORA RECOMANADA:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada