Passa al contingut principal

Any 1964

 

Detall del Palauet de Nolla, Meliana

El mes d'abril l'Ajuntament de Meliana va oferir una ampla parcel·la per a la construcció d'una Universitat Laboral. Les Laborals depenien del Ministeri de Treball, es concebiren com un lloc d'estudi dels fills dels treballadors, molt sovint en règim d'internat. 

El mes de juny es va decidir canviar d'ubicació i fer-la al Racó de l'Olla, un dels llocs més valuosos de la Devesa del Saler i l'Ajuntament de València aprovà regalar eixos terrenys a l'estat. Els naturalistes valencians s'oposaren fermament a cap construcció al Racó de l’Olla, al mig d'un dels espais amb més valor ambiental de tota l'Albufera. Les veus que s'alçaren per a protegir aquest indret foren: Jose Julio Tato Cumming, Miquel Gil Corell, Raimundo Manuel Martel de San Gil, el professor Ignacio Docavo Alberti, Antoni Mira Franco i Lluís Pechuán, a més obtingueren el suport de Ramon Margalef, Julián Huxely i Francisco Bernis. Afortunadament es va decidir fer la Laboral a Xest, les obres començaren l'any 1968 i s'acabaren en 1969.


Segell del Pla Sud


A València aquest any s'havien licitat les obres del Pla Sud, s'estava construint la carretera d’accés nord al cap i cassal, l’N-340, es reformava la ronda de Trànsits, s'havia inaugurat la Piscina de València i estava en marxa el projecte de la construcció de Fira València.

Es va paralitzar definitivament la construcció de la via fèrria que havia d'unir Baeza i Utiel que  començà la dictadura de Miguel Primo de Rivera Orbaneja (Jerez de la Frontera, 1870-1930) l'any 1926. Aquest era un tram via única que havia d’unir l'Estret amb la frontera Francesa, passant per Utiel, després havia de continuar fins a Lleida per finalitzar a localitat occitana de Sent Gironç, prop d'Andorra.


Obres de la pista d'Ademús 1964


L'Ajuntament de València aprovà el Pla d'Ordenació del Saler, ratificant-lo el ministeri l’any següent. El pla reservava el 75% com a pineda verda, però al 25% restant volia construir 4000 casetes de bany, hotels, restaurants i bars per a 100.000 persones i 4.000 vehicles, piscines, dos camps de futbol per 10.000 espectadors, bolera, pista d'atletisme, una venda taurina, un teatre per a 5.000 espectadors, una capella, un heliport, un port per 200 embarcacions, cinquanta torres de 15 plantes i set de 10, habitatges unifamiliars, un palau de congressos, un hipòdrom i una gran autopista per comunicar-ho tot amb València. Nyas coca, quasi res! Tot mentre començaven les obres del Parador Nacional, a l’extrem sud de la Devesa.


Parador del Saler


Tabarca es va declarar Conjunt Històric Artístic. Aquest any es van comprar els terrenys on es construí l'aeroport de l'Altet (Alacant-Elx) i obrí al trànsit en 1967, abans s'utilitzava la base aèria de Rabassa

El que fou la Reial Escola de Panys d'Alcoi en la segona meitat del segle XVIII que impulsà la industrialització de la vila, es convertí en 1964 en l'Escola d'Enginyeria Tècnica Industrial., En 1972 s'incorporaria a la Universitat Politècnica de València i en 1998 es va convertir en el Campus d'Alcoi.




El mes de gener es va publicar el primer número de la Cartelera Turia, la fundaren uns joves que volien dinamitzar la vida cultural del Cap i Casal i encara hui continuen fent-ho. Qui millor que Manuel Vázquez Montalban (Barcelona, 1939-2003) per a definir-la, digué de la Túria que eren...: “Exterminadores, cultos, polícromos, rojos, verdes, colorados, los de Cartelera Turia constituyen una extraña y reducida secta que cada semana nos envía la botella del náufrago con sus críticas de espectáculos que rompen los moldes de los mensajes obvios”. El cine significà moltes més coses en la transició, s’estilaren molt els cine-fòrums, eren uns debats que es feien després de vorer una pel·lícula i s’aprofitaven per a parlar de tot.

A Sogorb s'hagué de tancar el mercat de porcs per una soca de la pesta porcina africana.


Tabarca



Es va aprovar la Llei d’Energia Nuclear que elaboraren els tècnics de la Junta de Energía Nuclear (JEN).

Aquest any es va promulgar la llei de Asociaciones del Movimiento y de Asociaciones  mitjançant la qual començaren a legalitzar-se les Associacions de Veïns toti i que sota el peculiar nom de Asociaciones Vecinales de Cabezas de Familia, fou un intent més del franquisme per a controlar la població.




Finestrat en 1964


Comentaris