Àlvar Seguí i Llopis Poques voltes l’espenta d’una persona ha pogut aconseguir una fita tan important com va ser la recuperació del voltor comú (Gyps fulvus) a la Serra Mariola, amb Àlvar Seguí i Llopis i amb el FAPAS d’Alcoi tenim un bon eixample. Àlvar fou el pare del Projecte Canyet que presentà l’any 1997, amb el suport del Fons Asturià per la Protecció dels Animals Salvatges (FAPAS), que s’havia format en 1983. Aquest grup l’encapçalaren Roberto Hartasánchez i el naturalista Alfredo Noval Junquera (Villaviciosa, 1929-2001). Ambdós aprofitaren la finestra de la revista naturalista QUERCUS per a donar a conéixer el seu treball de protecció de voltors (Gyps fulvus) i ossos bruns ibèrics (Ursus arctos) i fer créixer la seua associació, que en principi era un grup exclusivament asturià.  En pocs anys aconseguiren encisar un bon grup d'amants la natura, com fou el cas de l'artista Fernando Fueyo. Fins i tot van atraure molts naturalistes que no tenien res a vorer amb Astúries,

    “Dels anarquistes els ecologistes agafem gairebé tot: el ser antiautoritari, anti jeràrquic, defensar l'espontaneïtat, la festa, l'autogestió, l'autonomia. ” Mario Gaviria Labarta (Cortes, 1938-2018)​     NATURALISTES   GER de Castelló Del 14 al 18 d’abril van organitzar la setmana cultural del Medi Ambient de Vila-real, on convidaren destacats naturalistes i ecologistes com Joaquín Araujo Ponciano (Madrid, 1947), José Luis Yustos Gutiérrez de Greenpeace, Vicente Solana expert en agricultura biològica, Mariano Bueno Bosch de l’Associació de Voluntariat (GEA) i l’arquitecte Javier Segarra, especialista en bioconstrucció. Van enviar un escrit al batle de Peníscola per a demanar la protecció de la seua marjal, així com les obres de “regeneració” de les platges, que sols amagaven una neteja a mata-rasa, acabant amb dunes i vegetació per a humanitzar-les. Van encetar l’estudi de les poblacions reproductores de l’arpellot cendrós (Circus pygargus). En 1996 van desco